Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2185-2208 de 2594
  • Delictes informàtics i seguretat a la xarxa - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    26'

    Delictes informàtics i seguretat a la xarxa

    Introducció als delictes informàtics En aquesta sessió, l'advocat especialista Eduard Fermín analitza l'expansió de la conducta delictiva en el món digital. Es destaca que la xarxa ofereix un anonimat i una posició privilegiada per als delinqüents, cosa que dificulta el rastreig en comparació amb el món físic. Tipologies de delictes digitals Segons l'expert, els delictes a Internet es poden classificar en quatre grans grups: • Frau informàtic: Considerat un dels més rellevants d'actualitat. • Continguts il·licits: On destaca especialment la pornografia infantil i els continguts xenòfobs. • Integritat i disponibilitat: Atacs contra sistemes informàtics i dades personals. • Propietat intel·lectual: El fenomen de les descàrregues P2P (peer-to-peer). Seguretat Bancària i Phishing Es dedica una secció important a explicar el funcionament del phishing. L'Eduard subratlla una premissa fonamental: "Els bancs mai demanaran les teves dades personals o contrasenyes per correu electrònic, telèfon o correu convencional." Per evitar fraus, es recomana: • No utilitzar mai enllaços directes rebuts per correu. • Accedir sempre teclejant la URL directament al navegador. • Comprovar el protocol de seguretat HTTPS (amb la 'S' de seguretat) i els certificats digitals. Privacitat i Control Laboral El debat també aborda el dret a la intimitat en el lloc de treball. Es discuteix fins on arriba la potestat de l'empresari per controlar l'ús que l'empleat fa de l'ordinador i el correu electrònic. Es conclou que el contingut és un espai molt reservat, però l'empresa pot monitoritzar la productivitat si s'abusa del temps laboral per a fins privats. Google i la vigilància pública Es comenten les sentències recents contra Google per l'ús d'imatges de tercers i la polèmica al voltant de serveis com Google Maps o Street View, on es qüestiona la fina línia entre la informació pública i l'atemptat a la intimitat dels ciutadans.

  • Vaga de secretaris judicials i col·lapse a la justícia - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    26'

    Vaga de secretaris judicials i col·lapse a la justícia

    La vaga de secretaris judicials i el cas Mariluz L'episodi se centra en la vaga de tres hores convocada pels secretaris judicials a nivell estatal. El detonant principal ha estat la sanció de dos anys de suspensió de sou i feina a una secretària de Sevilla arran del cas Mariluz, per no haver executat una sentència prèvia contra l'assassí. Els interlocutors coincideixen que s'ha utilitzat aquesta professional com a cap de turc per ocultar les deficiències del sistema: • La sanció es considera desproporcionada davant un sistema ja col·lapsat. • Es denuncia una politització del cas per part del Ministeri de Justícia. • Existeix una clara voluntat de manipular l'opinió pública per buscar culpables individuals en lloc de solucions estructurals. Deficiències estructurals a Tarragona Raquel Aunós, secretària judicial a Tarragona, exposa les dificultats específiques de la demarcació: Manca de recursos i dispersió • Dispersió geogràfica: Hi ha set seus judicials repartides per la ciutat (majoritàriament de lloguer), fet que dificulta la coordinació i l'eficiència. • Retards en infraestructures: El projecte de la ciutat judicial pateix endarreriments constants malgrat la seva necessitat urgent. Gestió del personal • Inestabilitat de la plantilla: Tarragona pateix una alta rotació de funcionaris que marxen a altres províncies així que poden. • Manca de preparació: El personal interí sovint arriba sense formació prèvia, obligant els secretaris a dedicar temps de gestió a la formació bàsica mentre el jutjat va a "200 per hora". Crítica al sistema judicial actual "No tenim sistemes d'alarma informàtics simples que qualsevol banc té per a un impagament d'hipoteca; la justícia encara treballa amb mitjans del segle XIX." Els advocats i la secretària subratllen que el sistema és ineficaç per naturalesa a causa de: • Manca de tecnologia: No existeixen xarxes integrades ni alertes automàtiques per prioritzar els casos més greus. • Saturació legislativa: La tendència a penalitzar conductes (com els delictes de trànsit) sense dotar els jutjats de més mitjans provoca un tap de casos als armaris. • Problemes de subministrament: Es relaten anècdotes sobre la manca de material bàsic com grapes o pòsits a causa d'una mala planificació administrativa centralitzada. El paper del secretari judicial Es reivindica la figura del secretari com el director d'oficina judicial i fedatari públic. Segons Aunós, no és una reivindicació salarial, sinó una demanda per oferir un millor servei al ciutadà, als advocats i als procuradors.

  • Reforma del Codi Civil Català i l'Administració de Justícia - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    24'

    Reforma del Codi Civil Català i l'Administració de Justícia

    Debat sobre la Reforma del Codi Civil Català L'episodi se centra en les novetats legislatives a Catalunya i els reptes estructurals del sistema judicial. Els experts Pepe Noguera i Laura Picó analitzen com la llei intenta adaptar-se a la realitat social, tot i que critiquen la falta de recursos per aplicar-la de manera efectiva. Drets dels Fills Adoptius i Orígens Un dels punts més controvertit és l'obligació legal que els pares informin els fills sobre la seva adopció, aproximadament als 12-14 anys. • Es qüestiona si el dret ha de ser tan invasiu en la vida privada familiar. • S'analitza el dret del menor a conèixer la seva procedència biològica. • Els tertulians suggereixen que la maduresa del fill hauria de primar sobre una edat fixada per llei. Mesures de Protecció i Convivència La reforma preveu mecanismes per protegir els més vulnerables en l'àmbit familiar: • Maltractament: L'autoritat judicial podrà suspendre el règim de visites a progenitors maltractadors, tot i que es recalca la necessitat d'analitzar cada cas individualment. • Responsabilitats domèstiques: S'incorpora el deure dels cònjuges de contribuir a les tasques de la llar. • Mediació: Es potencia la resolució amistosa de conflictes per evitar la via contenciosa. Igualtat en Parelles i Successions Es destaca l'avanç en el reconeixement de drets per a tot tipus de parelles: • Equiparació total de drets successoris entre matrimonis i unions estables de parella (heterosexuals i homosexuals). • Anecdotari sobre les dificultats administratives actuals (com en l'expedició de DNI) que encara no reflecteixen la realitat legal de les famílies homoparentals. Crisi de l'Administració de Justícia El programa conclou amb una forta crítica a la falta d'eficiència del sistema: "Si la justícia no és ràpida, no és justícia." • Es reclama un segon jutjat de família a Tarragona degut al col·lapse actual. • Crítica a la burocràcia excessiva i a la repetició de tràmits en paper que retarden els processos. • Necessitat d'una millor dotació econòmica i d'optimització de recursos tecnològics com el sistema Lexnet.

  • Els reptes i la realitat de l'advocacia jove a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    24'

    Els reptes i la realitat de l'advocacia jove a Tarragona

    L'advocacia jove: conceptes i organització En aquesta col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona, s'explora què significa ser un advocat jove. Contràriament al que es podria pensar, no és una qüestió estrictament d'edat cronològica, sinó d'experiència professional. Criteris per ser advocat jove • Qualsevol col·legiat durant els seus primers 5 anys d'exercici, independentment de la seva edat. • Persones amb menys de 35 anys. El grup d'advocats joves de Tarragona destaca per ser de ple dret per a tots els qui compleixen aquests requisits, sense necessitat de pagar quotes addicionals, la qual cosa fomenta una identitat de grup i una unió necessària per afrontar els inicis de la professió. Reivindicacions i el Torn d'Ofici El torn d'ofici és la peça clau per a molts joves que comencen, tant per adquirir experiència com per obtenir ingressos inicials. Les principals demandes del col·lectiu són: • Actualització d'honoraris: Reivindiquen retribucions més justes i equitatives. • Millores administratives: Pagaments més ràpids i la creació de nous torns especialitzats. • Drets socials: L'accés dels advocats (habitualment mutualistes) a la sanitat pública. "El sentit identitari del grup, si no és reivindicatiu, directament ja no tindria cap sentit avui en dia." L'accés a la professió i el mercat laboral S'analitza el canvi en el panorama jurídic. Actualment, el nombre d'advocats ha crescut exponencialment (hi ha més advocats a Madrid que a tota França). Aquest excés de professionals ha portat a noves regulacions: • Llei d'accés: S'introdueix un examen d'estat obligatori i el Master de l'Advocacia, eliminant l'accés directe només amb la llicenciatura. • Especialització: Mentre que a les grans capitals com Barcelona dominen els grans bufets especialitzats, a Tarragona encara predomina l'advocat de capçalera que gestiona diverses branques del dret. Els inicis: De la universitat al despatx Francesc García comparteix la dificultat de muntar un despatx propi i la dependència inicial de clients de l'entorn proper o del torn d'ofici. Com a anècdota, recorda el seu primer cas, un judici per alcoholèmia al Vendrell on el client encara presentava símptomes d'embriaguesa durant la vista, exemplificant els nervis i la crua realitat dels primers passos judicials.

  • Crisi econòmica i separacions: problemes i solucions - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    20'

    Crisi econòmica i separacions: problemes i solucions

    Impacte de la crisi econòmica en les ruptures matrimonials En aquest episodi d' El matí de Tarragona Ràdio, en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona, s'analitza com la situació econòmica actual ha transformat els processos de separació i divorci. Tot i que el nombre de parelles que decideixen trencar no ha baixat significativament després de l'estiu, la gestió de la ruptura s'ha tornat molt més complexa. El conflicte de l'habitatge i la hipoteca L'element central de la majoria de disputes ja no són només els fills, sinó la gestió de l'habitatge familiar. Els advocats assenyalen diversos problemes crítics: Dificultat de subrogació: Els bancs ja no accepten fàcilment que un sol cònjuge es quedi amb la hipoteca com a garantia única. Mercat immobiliari estancat: La impossibilitat de vendre el pis per repartir els diners obliga a buscar alternatives. Pisos amb valor inferior al deute: Parelles joves que deuen més diners de l'hipoteca del que val realment el seu habitatge en l'actualitat. Solucions imaginatives i conciliació Els ponents emfatitzen la necessitat que els advocats actuïn com a conciliadors i no com a generadors de plets. S'exposen casos i solucions pràctiques: Lloguer entre cònjuges: Una part es queda al pis i paga una mena de lloguer a l'altra perquè aquesta pugui costejar-se un nou sostre. Pactes de quotes desiguals: Acords on qui manté l'ús de la vivenda assumeix un percentatge més alt de la hipoteca (per exemple, un 75%). Convivència sota el mateix sostre: Una realitat creixent on parelles legalment separades han de seguir compartint casa per falta de recursos. "Quan la pobresa entra per la porta, l'amor surt per la finestra." Modificació de mesures i responsabilitat Es recorda que qualsevol acord judicial es pot revisar mitjançant un procediment de modificació de mesures si les circumstàncies laborals o econòmiques canvien. Finalment, es fa una crida a la responsabilitat individual per no deixar de pagar les càrregues hipotecàries, ja que això perjudica ambdues parts davant les entitats financeres.

  • Actualitat i Infraestructures de la Justícia a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    26'

    Actualitat i Infraestructures de la Justícia a Tarragona

    Modernització i Creació de Nous Jutjats L'entrevista comença amb l'anunci de la posada en marxa de dos nous òrgans judicials a la demarcació a finals d'any, concretament el jutjat de primera instància número 8 a Tarragona i el jutjat de violència sobre la dona número 1 a Reus. El director, Ramon Gutiérrez, destaca que aquestes mesures busquen: • Una major especialització en matèries sensibles com la violència de gènere. • L'agilitació de la resolució de conflictes en l'àmbit civil i mercantil. • Donar continuïtat a un ritme de creixement de 2 a 3 nous jutjats anuals. Percepció de la Justícia i Mediació Respecte a la percepció social de lentitud en el sistema, Gutiérrez reconeix que els terminis són sovint més llargs del desitjat. Com a alternativa per descongestionar els jutjats, es destaca el paper de la mediació familiar. "Una resolució tardana, en ocasions, és una resolució fins i tot injusta." Grans Projectes d'Infraestructura Un dels pilars de la conversa és el desplegament d'infraestructures clau per al territori, el que Gutiérrez anomena amb humor la seva faceta d'empresa immobiliària: • Ciutat Judicial de Tarragona: Un complex de 35.000 m² a la zona de Joan XXIII amb una inversió de 36 milions d'euros. Es preveu que estigui funcional l'any 2011. • Nova Presó de Tarragona: Un projecte amb 500 cel·les per a uns 700 interns, integrat en el Pla d'Equipaments 2004-2010. • Oficina Judicial: Un nou model organitzatiu que aposta per espais diàfans i serveis comuns per superar l'estructura de jutjats aïllats. Reinserció i Mesures Penals Alternatives L'últim bloc de l'entrevista se centra en la funció social de la justícia. Es destaca que la taxa d'interns a l'Estat és elevada (123 per cada 100.000 habitants) i que el focus s'ha de posar en la reinserció laboral a través d'entitats com el CIRE. També es fa una menció especial als Treballs en Benefici de la Comunitat (TBC), especialment per a delictes de trànsit. Aquestes mesures es consideren més educatives i eficients, ja que permeten al ciutadà retornar el dany causat mitjançant la col·laboració amb entitats com la Creu Roja o el Port de Tarragona.

  • Anècdotes i realitats del món judicial amb advocats - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    27'

    Anècdotes i realitats del món judicial amb advocats

    Tancament de l'any judicial En aquesta última edició de la temporada, els advocats Pepe Noguera i Víctor Roca reflexionen sobre la seva professió, compartint experiències personals que van des dels nervis del debut fins a situacions surrealistes a les sales de vistes. Els inicis i l'impacte del debut El debut d'un advocat davant l'audiència és comparat amb el repte d'un ciclista que acaba el seu primer Tour de France: • Pepe Noguera relata el seu primer cas l'any 1978, on la seva clienta va admetre la culpabilitat contra tot pronòstic i guió establert. • La importància de la psicologia davant els nervis del client, que sovint oblida les instruccions en entrar a la sala. La figura del testimoni i el respecte a la institució Es discuteix com la sala de vistes imposa respecte, fins i tot als professionals més veterans: • L'experiència de ser testimoni és sovint més estressant per a un advocat que la defensa d'un cas propi. • Es compara la tensió judicial amb un control rutinari de trànsit, on apareix una por irracional a un resultat negatiu. Situacions estrambòtiques i el tracte amb els magistrats El programa recull moments insòlits viscuts als jutjats de Tarragona: • Casos singulars: Des de declaracions inverosímils en temes delicats fins a robatoris d'ulleres graduades al mateix estrado. • Relació amb els jutges: Les interrupcions durant els informes i la necessitat de saber quan callar per recuperar l'atenció de la sala. "L'advocat ha de tenir la paciència de saber que, quan el magistrat parla amb el secretari, el millor informe és el silenci."

  • Actuació dels jutjats i l'advocacia durant l'agost - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    19'

    Actuació dels jutjats i l'advocacia durant l'agost

    Funcionament de la Justícia durant el període estival En aquesta conversa amb l'advocat Víctor Roca, col·laborador del Col·legi d'Advocats de Tarragona, s'analitza la realitat jurídica del mes d'agost. Tot i la creença popular que el món s'atura, la realitat legal és més matisada, distingint clarament entre el que és inhàbil i el que és urgent. Diferències per jurisdiccions Àmbit Penal: És la jurisdicció més activa. L'agost és generalment hàbil per a la instrucció de causes. Es mantenen els judicis ràpids i les guardies permanents per delictes comuns, alco lèmies i violència de gènere. Àmbit Civil: Es considera majoritàriament inhàbil. No es poden presentar demandes ordinàries ni corren els terminis processals, amb l'excepció de mesures urgents com les provisionals de família (custòdies o divorcis conflictius). Àmbit Administratiu: Mentre que la via judicial contenciosa s'atura, la via administrativa (recursos contra multes o sancions davant l'ajuntament o la Generalitat) segueix funcionant. L'activitat "a l'ombra" i els terminis "L'agost és una bona època per treure's feina endarrerida; els funcionaris treballen a porta tancada per posar-se al dia." L'advocat destaca punts clau sobre la gestió del temps: 1. Terminis processals: Si un termini de 10 dies acaba a l'agost, el recompte es deté el 31 de juliol i es reprèn l'1 de setembre. 2. El dia de gràcia: Es recorda que per a qualsevol escrit que venci, es disposa fins a les 15:00h del dia següent hàbil per presentar-lo. 3. Preparació del setembre: L'inici de setembre sol ser frenètic a causa de l'acumulació de notificacions preparades durant l'agost. Realitat social i conflictivitat a l'estiu L'augment de la convivència i les altes temperatures provoquen, segons Roca, un repunt en certs conflictes: * Increment de denúncies per maltractaments i violència de gènere. * Augment de les ruptures de parella i divorcis derivats de la convivència intensiva de 24 hores. * Incidents de trànsit i discussions verbals que deriven en judicis de faltes immediats.

  • Guia bàsica sobre els recursos judicials i terminis - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    17'

    Guia bàsica sobre els recursos judicials i terminis

    Introducció als recursos judicials En aquest espai en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona, l'advocada Laura Picó explica detalladament què són els recursos judicials, quan es poden presentar i quins riscos comporten. Un recurs és un instrument jurídic per impugnar una decisió judicial quan aquesta és desfavorable, tot i que no totes les resolucions són recurribles. Tipus principals de recursos en l’àmbit civil A l'ordenament jurídic espanyol, especialment en el dret civil, destaquen dos tipus de recursos habituals: Recurs de reposició: Es presenta davant del mateix jutge que ha dictat la resolució. S'utilitza per a qüestions de tràmit (providències i autos no definitius). El termini sol ser de 5 dies. Recurs d'apel·lació: Es presenta contra sentències definitives. En aquest cas, és un tribunal superior (l'Audiència Provincial) qui revisa el cas, normalment a través de la documentació escrita i els enregistraments de vídeo de la primera instància. Qüestions clau sobre els terminis L'èxit d'un recurs depèn totalment del compliment dels terminis, que són estrictes: Els dies es compten com a hàbils (no compten caps de setmana ni festius localment). El còmput comença el dia següent a la notificació. En l'àmbit civil, el mes d'agost és inhàbil, per la qual cosa els terminis queden interromputs. El cost econòmic i el risc de les costes Un dels punts més importants és la valoració del recurs. Presentar un recurs pot ser car, especialment si es perd i el jutge imposa el pagament de les costes judicials de l'altra part. "Una cosa és pensar que un té la raó i l'altra cosa és aconseguir provar-ho." L'advocada destaca que en els processos matrimonials (divorcis) no se solen imposar costes, però en reclamacions de diners, el risc econòmic és molt elevat. També critica que la justícia gratuïta sovint fomenta litigis "camikazes" de persones que no tenen res a perdre, perjudicant l'altra part en temps i diners. Altres recursos i consells finals Existeixen recursos més complexos i extraordinaris com el de cassació davant del Tribunal Suprem, però són molt tècnics, cars i tenen unes causes molt limitades (tassades). La recomanació final és clara: fer cas a l'advocat i valorar si l'amor propi compensa el risc de la butxaca.

  • La deducció fiscal del 400 euros i la crisi de la justícia - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    24'

    La deducció fiscal del 400 euros i la crisi de la justícia

    Introducció a l'espai jurídic i fiscal En col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona, aquest espai analitza la complexitat de les lleis i la fiscalitat des d'un vessant pràctic. En aquesta edició, els advocats Antoni Sales i Víctor Roca debaten sobre la implementació de les promeses electorals en moments de crisi econòmica. La deducció dels 400 euros i el context econòmic L'episodi se centra en la mesura estrella del govern de Rodríguez Zapatero: la deducció fiscal de 400 euros per a treballadors i professionals. Canvi d'escenari econòmic • La promesa es va realitzar amb un superàvit pressupostari del 3,8%. • L'actual context de recessió o desacceleració ha reduït aquest marge fins a l'1% o menys. • L'impacte econòmic total de la mesura s'estima en 6.000 milions d'euros, que sumats a l'eliminació de l'impost de patrimoni, consumeixen el 80% dels fons per reactivar l'economia. Funcionament de la deducció • Treballadors per compte d'altri: La nòmina de juny ja hauria d'haver reflectit una disminució de la retenció de fins a 200 euros. • Empresaris i professionals: S'aplica mitjançant els pagaments a compte trimestrals (juliol, octubre i gener). • Límit de quota: Es tracta d'una deducció de quota; si no es té prou retenció, no es pot gaudir del total de la deducció. "No es pot deduir on no n'hi ha; per això, molta gent no gaudirà del total dels 400 euros per insuficiència de quota." Comparativa entre Administracions: Hisenda vs. Justícia Els interlocutors fan una crida crítica a la modernització dels serveis públics: • L'Agència Tributària és posada com a exemple d'eficiència i digitalització a tota Europa. • L'Administració de Justícia, en canvi, pateix un bloqueig amb més d'un milió d'assumptes pendents. • Es reivindica que la justícia rebi els mateixos incentius i recursos tecnològics que Hisenda per evitar el bloqueig dels drets dels ciutadans. Activitat judicial a l'agost Es desmitifica la inactivitat total durant les vacances. Tot i que no hi ha vistes públiques habituals, els jutjats aprofiten per treure feina interna i redactar sentències que es notificaran al setembre.

  • L'Oficina d'Atenció al Col·legiat de l'ICAT - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    20'

    L'Oficina d'Atenció al Col·legiat de l'ICAT

    L'Oficina d'Atenció al Col·legiat: Un servei clau al Col·legi d'Advocats de Tarragona En aquest espai de Tarragona Ràdio, el vicedegà Pepe Noguera i el responsable de l'Oficina d'Atenció al Col·legiat (OAC), Ignasi, expliquen la funció d'aquest servei pioner creat fa sis anys pel Col·legi d'Advocats de Tarragona (ICAT) per millorar la vida professional i personal dels seus membres. Objectius i serveis de l'OAC L'oficina neix amb la voluntat de ser una empresa de serveis per a l'advocat, canalitzant les seves inquietuds i oferint solucions pràctiques en diversos àmbits: Suport institucional: L'OAC ofereix empara col·legial davant conflictes amb òrgans judicials, garantint que l'advocat no estigui sol davant irregularitats o incidents en els jutjats. Agilització de tràmits: S'han subscrit convenis estratègics amb institucions com la Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra i la Subdelegació del Govern. Convenis d'estrangeria: S'ha creat una "finestra única" per a advocats a la Subdelegació del Govern, evitant cues i millorant l'eficiència en la gestió d'expedients d'estrangeria i nacionalitat. Beneficis comercials: Acords amb editorials i concessionaris per oferir avantatges econòmics als col·legiats. Conciliació i drets socials Un dels punts més destacats és la lluita per la conciliació de la vida familiar i professional: Maternitat: S'ha aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dicti instruccions per permetre la suspensió d'actes judicials per maternitat durant dos mesos sense necessitat d'explicacions addicionals. Dignitat professional: S'eviten situacions del passat on les advocades havien d'anar al jutjat amb els fills acabats de néixer per por a no poder suspendre un judici. Participació i enquestes d'opinió L'oficina realitza estudis d'opinió per copsar el tarannà del col·lectiu sobre el funcionament dels jutjats a Tarragona, Reus i el Vendrell. "L'intent és fer aportacions constructives per, entre tots, millorar la vida diària de l'advocat i, per extensió, del justiciable."

  • Gestió jurídica de vacances i custòdia a l'estiu - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    18'

    Gestió jurídica de vacances i custòdia a l'estiu

    La convivència estival i les seves conseqüències jurídiques L'advocada Laura Picó explica com l'arribada de l'estiu i l'augment de les hores de convivència provoquen un repunt en certs conflictes legals. Segons la pràctica quotidiana del dret, es detecta un increment de maltractaments a l'inici del període de vacances, mentre que les separacions i divorcis solen repuntar cap al setembre, un cop finalitzada la convivència intensiva. Organització de les vacances amb fills L'establiment de les vacances escolars (del 20 de juny al 12 de setembre aproximadament) genera reptes logístics per als progenitors: Divisió per quinzenes: Tot i que legalment correspondria la meitat del període (uns 42 dies), la tendència actual és dividir les vacances en períodes de 15 dies per evitar llargues absències i facilitar la logística familiar. Pacte vs. Sentència: Es prioritza sempre l'acord privat entre les parts. Si no n'hi ha, s'aplica estrictament el que dicta el conveni regulador o la sentència. Custòdia compartida: En aquests casos, se sol mantenir la rutina de l'hivern, tret que es pactin compensacions per viatges a l'estranger. Aspectes econòmics i pensions d'aliments Un punt de conflicte recurrent és el pagament de la pensió durant l'estiu: La pensió d'aliments es paga, generalment, els 12 mesos de l'any, tot i que el fill estigui amb el progenitor no custodi. Això es justifica perquè la pensió sovint no cobreix el 100% de les despeses anuals i serveix per compensar el dèficit d'altres mesos. Les despeses extraordinàries, com els llibres de text al setembre, s'acostumen a pagar al 50%. Violència de gènere i ordres d'allunyament En situacions de maltractament amb mesures de protecció en vigor, la gestió de les visites dels fills es complica: "L'home pot tenir una ordre d'allunyament de la mare, però mantenir el dret a veure els seus fills. En aquests casos, cal recórrer a terceres persones o punts de trobada per fer els intercanvis." L'advocada destaca que aquestes situacions poden allargar-se durant anys mentre dura la condemna, requerint una gran maduresa per part dels progenitors per no traslladar el conflicte als menors.

  • L'impacte del Pla Bolonya en els estudis de Dret - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    20'

    L'impacte del Pla Bolonya en els estudis de Dret

    Transformació de la Carrera de Dret amb el Pla Bolonya En aquesta sessió amb la col·laboració del Col·legi d'Advocats de Tarragona, es detalla la transició cap a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). La professora Laura Román (URV) explica que el setembre de 2009 s'implementarà el nou grau de dret, substituint l'actual llicenciatura. Eixos principals del canvi acadèmic: Estructura unificada: Totes les titulacions (diplomatures i llicenciatures) passen a ser graus de 4 anys (240 crèdits). Metodologia docent: S'abandona el model d'exàmens finals únics per apostar per l'avaluació continuada, el treball per competències i una formació molt més pràctica i professionalitzadora. Postgraus i Màsters: Després del grau, s'oferiran màsters d'especialització. En dret, es preveu un màster d'accés a l'advocacia de 2 anys. El camí cap a la professió col·legiada: "A partir del 2011, per exercir l'advocacia caldran 2 anys de postgrau més una prova d'estat o examen d'estat per garantir la formació correcta." Aquesta nova regulació busca homologar el sistema espanyol amb l'europeu, fomentant l'especialització (mercantil, penal, civil) davant del perfil de l'advocat generalista tradicional, especialment en despatxos grans de ciutats com Barcelona o Tarragona. Gestió de la transició: Les universitats catalanes, fent ús de la seva autonomia, han acordat sumar-se a aquest procés. Es garanteix que els alumnes que han iniciat la llicenciatura podran acabar-la amb el pla antic mitjançant un període d'extinció gradual, oferint també ponts cap al nou grau per a qui ho prefereixi.

  • Arrendaments: contractes, drets i desnonaments - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    26'

    Arrendaments: contractes, drets i desnonaments

    Guia Jurídica sobre Arrendaments Urbans En aquesta sessió jurídica a Tarragona Ràdio, l'advocat Josep Anton Soler Carculler, expert en arrendaments, analitza les complexitats de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) i els problemes més habituals entre propietaris i llogaters. Durada dels Contractes i Pròrrogues La normativa actual estableix una clara distinció entre habitatges i altres usos (locals o oficines): • La durada mínima legal per a habitatges és de cinc anys. • Qualsevol contracte que especifiqui un termini inferior es considera en frau de llei. • Per finalitzar el contracte, el propietari ha de requerir de forma feacent (burofax, notari o via judicial) el llogater amb un mínim de dos mesos d'antelació. • Si no es fa aquest requeriment, el contracte es prorroga automàticament any a any fins a un màxim de tres anys més. La Importància de l'Assessorament Professional Els experts adverteixen sobre els riscos d'utilitzar contractes "estàndard" o ciclostilats: • Sovint contenen clàusules que van contra la llei o que resulten gravoses per a una de les parts. • Cal revisar detalls com l'obligació de pagar el manteniment, la contribució (IBI) o les assegurances. Conflictes amb la Fiança i Danys a l'Immoble Un dels punts de major fricció és el retorn de la fiança: • Té caràcter de garantia i no l'ha de retenir el propietari sense una justificació clara de danys o impagaments. • A l'altra banda, si el llogater causa estralls, el propietari té moltes dificultats per reclamar si no s'ha fet un aixecament d'acta oficial davant de notari o jutjat. El Procés de Desnonament per Impagament L'advocat descriu el procediment judicial com a excessivament garantista i sovint lent: • Es pot iniciar el procés de desnonament amb un sol mes d'impagament. • La celeritat del procés depèn de si es pot notificar personalment al llogater; si aquest s'amaga o s'ha traslladat, el cas pot durar molts mesos. "No n'hi ha prou amb tenir la raó, aquesta veritat s'ha de poder provar al jutjat amb testimonis i actes notarials." Nous Fenòmens Socials Finalment, es discuteix com la llei actual no respon bé a situacions noves com els pisos patera o la discriminació en l'accés al lloguer per motius d'origen, fenòmens que requereixen una aplicació dels principis bàsics de la propietat horitzontal i la convivència.

  • La Justícia de Menors: Entre la Sanció i l'Educació - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    39'

    La Justícia de Menors: Entre la Sanció i l'Educació

    Visió General de la Delinqüència Juvenil En aquesta entrevista, el jutge de menors Jesús María del Cacho Rivera reflexiona sobre el sistema judicial aplicat als infants i adolescents, destacant que la responsabilitat del seu comportament recau, en gran mesura, en els adults i la societat com a referents. Conceptes Clau de la Llei del Menor • La llei s'aplica actualment a joves d'entre 14 i 18 anys. • A diferència del codi penal d'adults, la justícia de menors prioritza les circumstàncies personals de l'infractor per sobre del principi de proporcionalitat estricta. • L'objectiu final no és només el càstig, sinó la reinserció i l'educació del menor. Nous Reptes i Perfils Delictius S'identifica un canvi en el perfil del jove delinqüent. Ja no prové exclusivament de sectors marginals, sinó que apareixen casos en classes mitjanes i altes on el delicte es comet per "diversió" o manca de límits. Tecnologia i Acos • L'ús inapropiat d'Internet, xarxes socials i telèfons mòbils ha creat noves formes de criminalitat (com l'assetjament escolar o la difusió d'imatges). • Es recomana un control parental actiu: > "L'ordinador amb accés a Internet ha d'estar en un lloc comú de la casa per controlar els continguts". Responsabilitat dels Pares i Mediació • Responsabilitat Civil: Els pares són responsables solidaris dels danys materials causats pels seus fills; per tant, educar malament "surt car". • Mediació: Es destaca l'èxit dels processos de mediació on el menor reconeix el dany i demana perdó a la víctima, evitant de vegades el judici. Propostes de Reforma El jutge i l'advocada present coincideixen en la necessitat de baixar l'edat penal als 12 anys per poder intervenir preventivament en carreres delictives precoces. També es denuncia la falta de recursos i places en centres de reforma que provoca retards en l'execució de les sentències.

  • La Justícia de Menors sota l'òptica del jutge Jesús Maria del Cacho - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    40'

    La Justícia de Menors sota l'òptica del jutge Jesús Maria del Cacho

    Una Mirada Profunda a la Justícia de Menors En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona, s'analitza el complex món de la jurisdicció de menors. L'entrevista amb el jutge Jesús Maria del Cacho Rivera ofereix una perspectiva única sobre com el sistema judicial s'enfronta als delictes comesos per joves d'entre 14 i 18 anys, posant l'èmfasi en la prevenció, l'educació i el paper fonamental de la família. Conceptes Clau i Filosofia de la Llei • La llei del menor es basa en un principi de reparació i educació, a diferència del codi penal d'adults que es mou per la proporcionalitat estricta. • La vulnerabilitat: Els menors són el col·lectiu més vulnerable i la responsabilitat del seu comportament recau, en gran mesura, en l'educació i l'exemple dels adults. • La franja d'edat: Actualment la llei actua entre els 14 i els 18 anys. Per sota dels 14, el menor és legalment inimputable, fet que genera debats sobre la necessitat de rebaixar l'edat legal als 12 anys. El Paper dels Pares i l'Entorn L'entrevista destaca que educar malament surt car. Els pares tenen una responsabilitat civil solidària, el que significa que han de respondre econòmicament pels danys materials causats pels seus fills. "Un pare responsable és aquell que s'interessa pel que passa a l'escola i manté un diàleg constant; cal saber escoltar els fills en la seva adolescència." Problemes i Reptes Actuals • Noves Tecnologies: L'ús inadequat d'Internet i les xarxes socials ha generat nous tipus de delictes. Es recomana que l'ordinador estigui sempre en una zona comuna de la llar per permetre la supervisió. • Manca de recursos: Hi ha dificultats en l'execució de sentències a causa de la falta de places en centres de reforma o la carència d'educadors per a la llibertat vigilada. • Violència filio-parental: Un fenomen creixent on els pares denuncien els seus fills per agressivitat, sovint trobant-se en el conflicte emocional de mantenir la denúncia durant el judici. La Mediació com a Esperança El jutge destaca la mediació com una de les eines més exitoses del sistema. Permet que el menor reconegui el dany i demani perdó, facilitant una catarsis psicològica que ajuda a la seva reinserció i que està donant millors resultats que les mesures purament repressives.

  • 50 anys d'advocacia: Homentage a Manel Roca - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    31'

    50 anys d'advocacia: Homentage a Manel Roca

    Homenatge a una trajectòria professional impecable En aquesta edició del programa, es ret homenatge a l'advocat Manel Roca, recentment guardonat amb la medalla d'or del Col·legi d'Advocats de Tarragona. L'episodi ofereix una mirada retrospectiva sobre els seus 50 anys d'exercici, destacant la seva evolució personal i professional en paral·lel als canvis de la ciutat i la societat tarragonina. L'advocacia durant el tardofranquisme i la Transició Manel Roca recorda els seus inicis com a president del Grup d'Advocats Joves, una entitat que en aquells moments funcionava com un grup de pressió i compromís polític en favor dels represaliats per la dictadura: • La seva participació activa durant fets històrics, com les execucions de Heinz Chez i Puig Antich, enviant telegrames a les altes esferes de l'estat per demanar clemència. • El control policial de la Brigada Política Social en les reunions i jornades jurídiques. • La transició d'un model d'advocat "generalista" a l'actual especialització. Evolució del dret i canvis socials La conversa analitza com les lleis han transformat la societat, posant especial èmfasi en: • La Llei del Divorci (Llei Ordóñez) com un motor del canvi social i de l'emancipació de la dona. • El concepte de l'advocat de família, aquell que generava un vincle de confiança personal similar al del metge de capçalera. • Els debats actuals entorn de la violència de gènere i la igualtat de condicions davant la llei. Ètica i deontologia professional "L'advocat ha de defensar la llibertat, la justícia i l'equilibri, però sempre respectant qui té al davant." Els interlocutors expressen una certa enyorança pel tarannà d'abans, on la paraula donada i l'encaixada de mans eren suficients. Es critica l'agressivitat de les noves generacions i la pèrdua del respecte professional i el companyerisme, advocant per la recuperació de la passentia (l'aprenentatge als despatxos de veterans) per transmetre valors ètics més enllà de la pura tècnica jurídica.

  • L'execució de sentències i el col·lapse judicial - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    22'

    L'execució de sentències i el col·lapse judicial

    L'Execució de Sentència: El Repte de fer Efectiva la Justícia En aquesta sessió amb l'advocat Víctor Roca, en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona, s'analitza la fase d'execució de sentència, sovint considerada la gran oblidada del sistema judicial, però fonamental per garantir que les resolucions no siguin només «un paper». Què vol dir executar una sentència? L'execució és la força que es dóna a un títol (com una sentència o altres documents legals) per fer complir realment el seu contingut. Això pot incloure: * Penes de presó o multes en l'àmbit penal. * Responsabilitats econòmiques i indemnitzacions civils o laborals. * Obligacions de fer o no fer, com ara les reparacions físiques o els desnonaments. Problemàtiques i col·lapse de l'administració Es posa de manifest el retard escandalós en les execucions penals, on condemnats per delictes greus poden passar anys en llibertat abans d'ingressar a presó. Els motius principals són: * Manca de mitjans humans i tecnològics davant una societat altament judicialitzada. * Interinatge i rotació de funcionaris, que trenca l'ordre i el seguiment dels expedients. * Complexitat financera: En l'àmbit civil, l'enginyeria financera i la insolvència dels deutors dificulten el cobrament d'indemnitzacions. Particularitats segons la jurisdicció Àmbit Penal: És on es donen els casos més mediàtics i preocupants. S'hauria de prioritzar l'execució en delictes de perillositat com la pederàstia. Àmbit Civil i Desnonaments: Tot i que hi ha mecanismes per accelerar-los, sovint es dilaten per les notificacions personals i els recursos d'apel·lació. Contenciós Administratiu: Funciona amb la premissa del «primer paga i després reclama». L'administració sol ser més àgil que el penal per cobrar, però pot trigar mesos a pagar indemnitzacions per responsabilitat patrimonial. "Moltes vegades l'execució comporta una dificultat superior a la del propi procediment judicial en si." Reivindicacions del sector Com a conclusió, s'insta els dirigents a potenciar l'administració de justícia amb més recursos. Es destaca la necessitat de racionalitzar l'ús dels tribunals per no col·lapsar encara més el sistema amb casos que podrien resoldre's per altres vies.

  • Guia pràctica sobre el funcionament del jutjat de guàrdia - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    27'

    Guia pràctica sobre el funcionament del jutjat de guàrdia

    Funcionament i Estructura dels Jutjats de Guàrdia L'episodi explora la realitat dels jutjats de guàrdia, centrant-se en localitats com Tarragona i Reus. S'explica que aquests jutjats operen les 24 hores del dia per atendre qüestions urgents, tot i que l'activitat presencial pot variar segons la càrrega de feina. Els professionals (jutges, fiscals i advocats) estan en un sistema de disponibilitat constant. Procediment per presentar una denúncia Quan un ciutadà decideix posar una denúncia directament al jutjat, s'ha de seguir un protocol específic: • Cal passar per un filtre de seguretat i identificar-se amb el DNI. • L'atenció inicial la realitza un agent judicial o un funcionari. • La declaració es fa normalment en una sala compartida amb diversos funcionaris, on es redacta i se signa el document. • Important: Signar la denúncia no garanteix que s'admeti a tràmit; el jutge ha de valorar si existeix fonament legal. Casos d'alcoholèmia i Judicis Ràpids S'analitza el supòsit freqüent dels delictes contra la seguretat del trànsit: • Diferència entre imputat i detingut: Un imputat pot anar-se'n a casa i presentar-se l'endemà al jutjat, mentre que un detingut pot romandre sota custòdia policial fins a 72 hores. • L'assistència d'un advocat és obligatòria per declarar davant del jutge. • El sistema de judici ràpid permet agilitzar el procés i sovint busca la conformitat de l'acusat. Beneficis de l'acord i conformitat Els advocats sovint recomanen arribar a un acord de conformitat amb el fiscal per diversos motius: • Reducció de la pena: Acceptar els fets davant el jutjat d'instrucció permet reduir la pena (multa i retirada de carnet) en un terç. • Evita l'espera i els costos d'anar a un judici penal ordinari. • En el cas de persones estrangeres, la gestió dels antecedents penals és crítica per a la seva situació administrativa. "L'acord de conformitat és una mena de premi per no col·lapsar més el sistema i permet reduir la retirada de carnet de dotze a vuit mesos."

  • Festa patronal i estat de l'advocacia tarragonina - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    24'

    Festa patronal i estat de l'advocacia tarragonina

    Celebració de Sant Raimon de Penyafort L'episodi se centra en la festivitat de Sant Raimon de Penyafort, patró dels advocats, i els actes institucionals organitzats pel Col·legi d'Advocats de Tarragona (ICAT). Els convidats expliquen la figura històrica del sant, destacant-lo com el català més universal gràcies a la seva tasca jurídica amb les Decretales. Actes Acadèmics i Reconeixements Es detallen els moments més emotius de la celebració que tindrà lloc al Palau de la Diputació: • Imposició de toges: Benvinguda a 21 nous col·legiats que juren o prometen la professió. • Homenatges a la trajectòria: Reconeixement als companys que compleixen 25 i 50 anys d'exercici. • Distincions col·legials: Medalles d'or i argent a professionals com Bernabé Martí, Manel Roca, Francesc Rosset i Josep Maria Comas per la seva dedicació al col·legi. Premis a la Solidaritat i Valors Humans El degà destaca la importància de l'advocacia com a defensora dels Drets Humans: • Premi Solidaritat: Atorgat ex aequo al Pare Mario per la seva tasca al Llorito i al patró de l'embarcació de Sant Carles de la Ràpita que va rescatar immigrants en alta mar. • Premi Jaume Ferrandiz Foraster: En memòria d'un advocat referent, enguany es lliura al fiscal de menors Ignacio Monreal pel seu tracte exquisit amb la professió. "Nosaltres som solucionadors de problemes i, quan un soluciona un problema, crea felicitat." Situació Actual de la Professió El programa també reflexiona sobre la realitat del sector a Tarragona: • El Col·legi compta ja amb gairebé 1.000 col·legiats. • Es discuteix la proliferació de facultats de dret (de pissarra i guix) i la necessitat de la vocació per sobreviure en una professió dura però gratificant. • La diversificació dels advocats cap a empreses, ajuntaments i el sector públic més enllà del despatx tradicional.

  • Introducció al Dret Laboral i la Llei d'Igualtat - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    28'

    Introducció al Dret Laboral i la Llei d'Igualtat

    Introducció i Context del Dret Laboral L'espai, realitzat en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats, se centra en apropar el món del dret a la ciutadania. En aquesta edició, es compta amb la participació d'Albert Núñez, expert laboralista, per analitzar com aquesta matèria afecta la vida quotidiana de gairebé tothom. Conceptes Fonamentals • El terme jurisdicció social i jurisdicció laboral s'utilitzen com a sinònims. • Antigament conegudes com magistratures de treball, actualment són els Jutjats del Social els encarregats de resoldre conflictes entre empresaris i treballadors. La Complexitat de la Legislació Laboral El dret laboral a Espanya es caracteritza per ser molt dens i estar en constant modificació. A diferència del Codi Civil o Penal, les normes laborals han d'adequar-se ràpidament als canvis sociològics i a les inquietuds socials del moment. "Espanya és un país tradicionalment molt llegislador i reglamentista, sobretot en matèria de Seguretat Social, que és un bosc difícil de conèixer." El paper del diàleg social Es destaca la importància de la negociació entre el govern, la patronal i els sindicats (pactes interconfederals): • El consens previ facilita l'èxit de les normes. • Ajuda a evitar la conflictivitat social en temes estructurals com les pensions o increments salarials. Impacte de la Llei d'Igualtat i Drets Micro-laborals L'anàlisi passa de les macroestructures a les situacions diàries, on sovint es produeixen incompliments de la norma. Aspectes clau de la Llei d'Igualtat • Equiparació salarial i reducció de jornada. • Ampliació dels drets de paternitat per fomentar la corresponsabilitat. • L'Estatut dels Treballadors actua com el marc de mínims o "catecisme laboral" que cap conveni pot empitjorar. Gestió de Conflictes i Terminis Legals Un dels punts més crítics per al treballador és la capacitat de reacció davant de canvis o acomiadaments. • Terminis de reacció: Generalment són de 20 dies hàbils per a accions com acomiadaments o modificacions de funcions. • Principi de jerarquia: En dret laboral, impera la màxima de primer compleix i després reclama, excepte si l'ordre és vexatòria o atempta contra drets fonamentals. La Conciliació com a solució La llei obliga a fer un acte de conciliació prèvia abans de la via judicial. Aquesta fase és fonamental perquè: • Estalvia costos i temps a l'Estat i a les parts. • Permet que advocats i professionals tractin el conflicte de forma més desapassionada, eliminant el component emocional que sol bloquejar les negociacions.

  • Gestió legal i assegurances en accidents de trànsit - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    23'

    Gestió legal i assegurances en accidents de trànsit

    Guia pràctica davant un accident de trànsit En aquest episodi de Tarragona Ràdio, s'analitzen els passos crítics que han de seguir els conductors després d'un incident a la carretera. La conversa compta amb experts del Col·legi d'Advocats de Tarragona i especialistes en assegurances, oferint una visió tant legal com operativa. Com actuar immediatament després de l'accident • Part amistós: És la via preferent si hi ha acord. No obstant això, es recomana no signar cap document si no es té la certesa de la responsabilitat, ja que un cop signat és molt difícil d'esmenar davant un jutge. • Intervenció policial: En casos de desacord, accidents greus o amb ferits, és imprescindible trucar als Mossos d'Esquadra o a la Guàrdia Urbana per realitzar l'atestat. • Terminis legals: És fonamental recordar que el termini per presentar una denúncia penal és de sis mesos des de la data de l'accident, mentre que la via civil permet fins a un any. El paper de les companyies i els advocats S'intenta desmitificar la idea de la "confabulació" entre asseguradores, destacant que: • Els advocats de companyia busquen la satisfacció del client per garantir la seva continuïtat. • La majoria de casos es resolen mitjançant acords extrajudicials; només una petita part acaba en judici. • Existeix un barem legal actualitzat anualment per l'Estat que taca les indemnitzacions segons l'edat, els dies de baixa (hospitalització, impeditius i no impeditius) i les seqüeles. Casos especials i conseqüències greus "En casos d'alcoholèmia, la companyia indemnitza la víctima però després té el dret de reclamar l'import íntegre al conductor causant." • Consorci de Compensació d'Assegurances: Actua quan el causant no té assegurança, garantint que la víctima sempre estigui coberta econòmicament. • Conduir sense assegurança: Ha passat de ser una falta a considerar-se una conducta d'alta irresponsabilitat amb greus repercussions penals i patrimonials. • Defensa jurídica: L'assegurat té dret a triar un advocat extern, però sovint amb límits econòmics fixats a la lletra petita de la pòlissa.

  • La Mediació Familiar: Diàleg i Solució de Conflictes - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    25'

    La Mediació Familiar: Diàleg i Solució de Conflictes

    Introducció a la Mediació Familiar En aquest episodi del programa de Tarragona Ràdio, en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona, s'explora a fons la figura de la mediació. Comptem amb la presència de Pau Tondo, president de la Comissió de Mediació Familiar, per desgranar com aquesta eina ajuda a resoldre conflictes sense dependre exclusivament de la imposició judicial. Origen i Concepte La mediació va néixer als Estats Units (Califòrnia) durant els anys 70 com un moviment de contracultura que rebutjava la fredor dels tribunals en temes íntims. Actualment, és un procés on una tercera persona formada (en l'àmbit jurídic i emocional) ajuda les parts a restablir ponts de diàleg. "El mediador no imposa solucions ni dona consells; l'única cosa que intenta és donar vies de comunicació entre les parts." Funcionament i Avantatges del Procés El procés de mediació és totalment voluntari i té com a objectiu principal que les parts arribin a acords que sentin com a propis, la qual cosa en garanteix un millor compliment futur. • L'acord de mediació: Es redacta un esquema o acte que l'advocat tradueix jurídicament per ser ratificat per un jutge. • Mediació parcial: Si no s'arriba a un acord en tot (per exemple, la pensió d'aliments), es poden validar els punts on sí hi ha consens i deixar la resta per al jutge. • Execució de sentències: Les solucions adoptades per les pròpies parts eviten disputes posteriors i denúncies per incompliment d'horaris o visites. • Àmbits d'aplicació: No només serveix per a divorcis, sinó també per a conflictes pares-fills, herències, problemes de patrimoni i fins i tot disputes entre veïns. El Servei a Tarragona i Valls El Col·legi d'Advocats ofereix un Servei d'Orientació a la Mediació (SOM) de caràcter gratuït per informar els ciutadans sobre tarifes, durada (uns 3 mesos aproximadament) i beneficis. Horaris d'atenció: • Tarragona: Dimecres de 10:00 a 13:00 al Palau de Justícia. • Valls: Divendres de 10:00 a 13:00 als jutjats. Es recorda que, per a persones sense recursos, el procés pot ser totalment gratuït mitjançant la petició de justícia gratuïta.

  • Noves propostes judicials contra la pederàstia - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    19'

    Noves propostes judicials contra la pederàstia

    Debat sobre la millora del marc legal i judicial En aquesta sessió es discuteix la necessitat de reformar el sistema judicial per afrontar amb més solvència els delictes contra la llibertat sexual. El focus es posa en una recent comissió d'experts que proposa mesures més contundents contra els pederastes i abusadors reincidents. Principals propostes de la comissió d'experts La comissió, formada per jutges, fiscals, psicòlegs i altres especialistes, planteja un decàleg d'actuacions per prevenir nous casos: Vigilància post-condemna: S'advoca per un control estricte un cop l'agressor surt de presó, ja sigui mitjançant dispositius electrònics (com polseres al turmell) o vigilància policial directa. Registre obligatori d'ADN: Es proposa que la recollida de mostres d'ADN sigui obligatòria per facilitar la identificació ràpida en cas de reincidència. Tractaments hormonals: Es debat la implementació de tractaments que inhibeixin el desig sexual, sempre acompanyats d'un seguiment psicològic rigorós. Mancances del sistema actual Les interlocutores subratllen que, tot i tenir lleis considerades "extraordinàries", la realitat mostra una falta de mitjans crònica: "El risc zero és impossible, però es tracta d'una millor coordinació entre institucions per evitar el màxim de casos possible." Manca de mitjans: No hi ha prou agents policials ni recursos econòmics per fer seguiments efectius. Inexistència de registres: Espanya encara no disposa d'un registre de pederastes totalment operatiu i coordinat a escala europea, fet que permet que alguns agressors puguin treballar amb menors en contextos laborals nous. El paper de les víctimes i els mitjans Es fa una crida a no oblidar la protecció a la víctima, que sovint queda abandonada un cop ha testificat. Així mateix, es critica el tractament sensacionalista de certs mitjans de comunicació que es "nodreixen de la desgràcia" sense respectar la intimitat de les persones afectades.