Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

1609-1632 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
15'
Tardor Intercultural a Tarragona: Oci i Formació Jove
La Tardor Intercultural de Tarragona: Un Espai per als Joves Sandra Coloma, regidora de Joventut, presenta la quarta edició de la Tardor Intercultural, una programació que s'estén des de l'octubre fins al gener. Aquesta iniciativa busca omplir el buit d'activitats específiques per a joves durant els mesos de fred, oferint alternatives d'oci educatiu i cultural. Eixos Principals de la Programació La Pantalla del Món: Un cicle de cinema africà provinent del Festival de Tarifa que es projectarà cada dissabte a les 20:00 h a l'Antiga Audiència. Documental de Carrer: Presentació de Sansa, un projecte audiovisual on els joves del barri de Sant Salvador han estat els protagonistes i directors, aprenent tècniques de realització. Tallers Innovadors: Una oferta variada que inclou des d'humor amb Miguel Martín (col·laborador de Buenafuente) fins a danses com l'ambasuc (barreja de lambada i dansa africana), hip-hop i funky. Visió Nocturna: Activitats com els enigmes nocturns, jocs de rol per la ciutat que permeten als joves conèixer el patrimoni d'una manera lúdica. Participació i Reptes de la Joventut La regidora destaca la importància de prendre el pols a la joventut a través de grups de discussió sobre temes com les arts urbanes i l'ús de l'espai públic. També es posa èmfasi en el paper de la nova Oficina Jove a la plaça Imperial Tàrraco com a recurs clau durant l'actual crisi econòmica. "Des de les institucions tenim la responsabilitat de posar a l'abast totes les eines necessàries per als joves per fer-los més portable aquesta situació." Informació Pràctica Dates: Del 16 d'octubre al 27 de gener. Inscripcions: Obertes el 13 d'octubre. Totes les activitats són gratuïtes. Canals: Més detalls a tarragonajove.org o a l'Oficina Jove.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
18'
Control del dret de la UE i l'himne d'Europa
Aplicació del dret de la Unió Europea Alfons González analitza l'informe de la Comissió Europea presentat l'1 d'octubre sobre el control de l'aplicació del dret comunitari durant l'any 2009. L'objectiu d'aquest informe és avaluar com els països membres compleixen les normatives europees i quins mecanismes s'activen en cas d'incompliment. Tipus de normes i volum legislatiu Actualment existeixen prop de 8.000 normes en vigor a la UE, que es divideixen principalment en: Tractats: Normes fonamentals que generen obligacions directes. Reglaments: De caràcter directament aplicable, similars a les lleis estatals. Directives: Estableixen objectius que els estats han d'assolir mitjançant els seus propis camins legislatius. Rànquing de compliment per països L'informe revela dades curioses sobre quins estats reben més queixes o procediments d'infracció: Els més complidors: Països petits com Xipre, Finlàndia, Letònia i Estònia. Països amb més infraccions oficials: Itàlia lidera la llista, seguida d'Espanya i Bèlgica. Queixes ciutadanes: El Regne Unit concentra el 30% del total de queixes de tota la Unió Europea, seguit de Grècia i Espanya en tercera posició. "Espanya es troba entre els tres primers de queixes plantejades pels ciutadans i entre els tres primers de processos oberts per la Comissió Europea." Símbols i mites europeus La dada: L'Oda a l'Alegria S'identifica l'Oda a l'Alegria, part de l'últim moviment de la Novena Simfonia de Beethoven, com l'himne oficial de la UE (adoptat el 1985) i del Consell d'Europa. La composició es basa en un poema de Schiller que exalta la fraternitat humana. La llegenda urbana: La prohibició de l'alcohol Es desmenteix una notícia sensacionalista del diari The Sun que afirmava que la UE volia prohibir el consum d'alcohol als britànics. Es tractava realment d'un document de treball intern que analitzava mesures de salut pública, sense cap valor normatiu.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
24'
Últimes Notes: Roger Waters, Cançons Tristes i Shit Robot
Actualitat Musical i Polèmiques L'Albert Miró repassa les notícies més destacades de la setmana en l'àmbit de la música internacional, començant per la polèmica que envolta Roger Waters (Pink Floyd). L'artista ha estat acusat d'antisemitisme per la lliga antidifamació a causa de la imatgeria utilitzada en el seu espectacle The Wall, on es projecten símbols com l'estrella de David al costat de signes del dòlar o el logotip de BP. "No n'hi ha per tant, perquè posa al mateix sac els jueus, però també altres símbols com el dòlar o el símbol comunista." Les Cançons que Fan Plorar els Homes Es comenta un estudi de la PRS sobre les peces musicals que més afecten emocionalment el públic masculí: • Everybody Hurts de REM ocupa la primera posició. • Tears in Heaven d'Eric Clapton se situa en segon lloc. • Hallelujah de Leonard Cohen completa el podi. Incidents en Safari i l'Agenda Cultural S'explica l'accident de Russell Lissack (Bloc Party) i Tim Wheeler (Ash) a Sud-àfrica, on van ser atacats per un animal durant un safari i posteriorment confinats en un hospital per un brot d'un virus desconegut. A l'apartat de l'Agenda, s'anuncien concerts clau a Barcelona: • Massive Attack al Palau Olímpic de Badalona. • Brandon Flowers (The Killers) en solitari a la sala Razzmatazz. • Dorian i Janelle Monáe en diferents sales de la ciutat. Descobriment: Shit Robot L'episodi finalitza amb la presentació del projecte Shit Robot (Marcus Lampkin), vinculat al segell DFA de James Murphy. El seu àlbum From the Cradle to the Rave és descrit com una fusió d'electro-funk i pop amb col·laboracions de luxe.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
13'
Vuitena Fira de Bandolers d'Alcover: Història i Tradició
Presentació de la 8a Fira de Bandolers d'Alcover L'alcalde d'Alcover, Anton Ferrer, presenta la vuitena edició d'una fira que s'ha consolidat com un referent cultural i turístic. El que va començar com una aposta l'any 2003, s'ha transformat en un esdeveniment que atrau un gran volum de visitants gràcies a la seva temàtica històrica. Principals Novetats d'enguany Estrena museística: S'inaugura l'oferta Cabatistor, centrada en la Modernitat Burguesa i el Modernisme Literari, completant el projecte del museu local. Implicació ciutadana: Aquest any destaca l'allau de voluntaris locals que teatralitzaran les escenes bandoleres dels segles XVI i XVII, agafant el relleu de les companyies professionals. Millores en la infraestructura: Davant l'èxit massiu de l'any passat, s'han habilitat noves zones d'aparcament per facilitar l'accés als visitants. Context Històric: Voltors i Morells La fira reviu la lluita històrica entre dues famílies rivals: 1. Els Voltors 2. Els Morells: Família que va tenir un cap de colla rellevant sota les ordres de Perot Roca Guinarda, el bandoler més important de Catalunya. Actes Destacats "Alcover viu moments màgics entre les 6 de la tarda i les 9 del vespre, on el centre històric bull d'activitat." Elecció del Consell de la Vila: Un acte original per insaculació que tindrà lloc divendres al vespre. Mercat d'oficis antics: Recreació d'una atmosfera d'època amb productes artesans. Activitats lúdiques: Trobada de gegants, concerts, ballarugues i la tradicional baixada d'ornis.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
19'
Entrevista a Fujiko Heming i Tobias Gossman
Entrevista amb Fujiko Heming i la Camerata XXI En aquesta conversa, conduïda per Tobias Gossman, director de la Camerata XXI, coneixem de prop la figura de la cèlebre pianista japonesa Fujiko Heming, cap de cartell del cicle Tarragona Clàssica. L'entrevista desvela no només la seva vessant artística, sinó també la seva profunda connexió amb la natura i els animals. Una vida de superació i èxit A través de la veu de Gossman, s'explica la increïble biografia de Heming, que podria ser motiu d'una pel·lícula: * Va ser una pianista virtuosa de ben jove, però una malaltia la va deixar parcialment sorda. * Va viure en la pobresa fins que un documental de la televisió japonesa NHK la va redescobrir. * Actualment, gaudeix d'un èxit mundial, especialment coneguda per la seva interpretació de la La Campanella de Franz Liszt. Sensibilitat animal i compromís social Un dels aspectes més personals de Fujiko és el seu amor pels animals, especialment els gats de carrer. Té 5 gats a París i prop de 30 a Tòquio. Aquesta sensibilitat es tradueix en fets: * Ha destinat, en ocasions anteriors, el seu cachet a protectores d'animals. * Participa en un concert benèfic a Barcelona per a Save the Children. Concepció de la música i repertori Fujiko defineix la música com la creació més bella de Déu per als humans. Durant l'entrevista destaca: * Estil: Prefereix les sales petites i íntimes on la comunicació amb l'espectador és directa. * Compositors: Se sent atreta per la melancolia de Schubert, Chopin, Debussy i Mahler. * Hàbits: Abans d'un concert, necessita caminar 20 minuts i menjar un plàtan amb xocolata. "Ella no només toca un instrument; ella parla amb el piano i arriba directament als cors."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
24'
Crònica de Sant Sebastià i novetats de cinema
Resum del Festival de Sant Sebastià L'Esther Ferrer analitza la darrera edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià, destacant la presència del cinema català i la irregularitat de la secció oficial. Premis i Produccions Catalanes • Pa Negre: Tot i que Nora Navas va guanyar el premi a la millor actriu, l'Esther considera que la pel·lícula mereixia la Concha d'Or per la seva qualitat formal i la seva crua visió de la postguerra. • Elisa K: Premi Especial del Jurat, destacada com una obra extraordinària sobre els abusos infantils narrada amb una elegància gairebé off-screen. • Aïtà: Guardonada amb el premi a la millor fotografia (Jimmy Gimferrer). Altres títols destacats • Addicted to Love: Una sensible història xinesa sobre el retrobament amorós en la vellesa marcat per l'Alzheimer. • Elle s'appelait Sarah: Pel·lícula francesa sobre l'holocaust i la culpa, molt ben equilibrada narrativament. • Neds: La guanyadora de la Concha d'Or, definida com un cinema de denúncia social sobre l'adolescència difícil. "Pa Negre és una pel·lícula extraordinària que aconsegueix mantenir un ritme in crescendo que no et deixa parar en tot el metratge." Crítica a les estrelles i la Secció Oficial L'episodi tanca amb una valoració crítica cap a la irregularitat del festival: • Julia Roberts: Es critica tant la seva interpretació com la pel·lícula Eat Pray Love, considerant que la seva presència va baixar el nivell del festival. • Situació econòmica: Es menciona com la manca de pressupost està afectant la capacitat d'atreure grans directors en fase de postproducció. Recomanacions de la Cartellera • Buried (Enterrado): De Rodrigo Cortés, una experiència angoixant de 90 minuts dins d'un taüt amb un ritme trepidant. • Entre nosotros: Proposta de La 8 i mig que explora les crisis de parella amb un estil dens i reflexiu.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
23'
Santa Tecla: La Tecleta i jocs tradicionals
Presentació de la Nina Tecleta i el Club Maginet En aquest episodi especial de Santa Tecla a Tarragona Ràdio, s'entrevista els membres del Club Maginet per parlar de les novetats de la festa major, centrant-se especialment en la creació d'una nova figura icònica: la Tecleta. L'origen i creació de la Tecleta La Roser Marqués, pintora i ideadora de la figura, explica el procés emocional i artesanal darrere de la nina: • La idea va néixer l'any 1996 com una companya femenina per al personatge del Maginet. • El projecte va passar de ser un dibuix per a campanyes municipals a convertir-se en un capgròs l'any 2007. • Finalment, s'ha creat una edició limitada de 60 nines artesanals de col·leccionista, numerades i fetes a mà. "És una nena realment de col·leccionista... una nina dolça que es fa abraçar." Detalls del procés artesanal i legal La Roser destaca que cada nina ha seguit un procés de fabricació molt rigorós: • S'han realitzat proves de seguretat a la Universitat de Bellaterra per complir amb les normatives de la Comunitat Europea. • Tots els detalls, des dels vestits brodats fins als acabats de perruqueria, han estat realitzats personalment per l'autora. • El preu de venda (60 euros) es destina exclusivament a cobrir els costos de confecció, sense ànim de lucre personal. Esdeveniments i tradicions de les festes L'episodi també repassa altres activitats clau organitzades pel Club Maginet per al proper dissabte: Concurs de Valdufes Un dels actes més llongeus de les festes (amb més de 30 anys d'història) que busca recuperar el joc tradicional: • Se celebra a la Plaça de la Font. • L'organització proporciona la mateixa valdufa a tots els participants per evitar avantatges tècnics. • Serveix com a relleu generacional entre pares, fills i nets. Calendari d'actes destacats • Presentació de la nina: Dissabte a les 17:30h a l'estand de les festes. • Concurs de valdufes: Dissabte a les 12:00h a la Plaça de la Font.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
20'
Actualitat de la UE: Contraband de tabac i mites sobre plàtans
Retorn de la secció 'Ai Europa' Després de les vacances d'estiu, el programa reprèn la col·laboració amb l'Alfons González, professor de dret comunitari a la Universitat Rovira i Virgili. Com a novetat d'aquesta temporada, la secció s'emetrà els dimarts i inclourà un nou apartat anomenat 'Euromites', dedicat a desmentir llegendes urbanes i falsedats sobre la Unió Europea. Acord històric contra el contraband de tabac S'ha destacat la signatura d'un acord entre la UE i la multinacional Imperial Tobacco Limited (propietària d'altadís i marques com Ducados). Els punts clau d'aquest pacte són: L'empresa pagarà 300 milions de dòlars en 20 anys per finançar la lluita contra el contraband i les falsificacions. L'objectiu no és sanitari, sinó econòmic: la UE i els estats membres perden uns 10 bilions d'euros anuals en impostos no recaptats. S'identifica que el tabac de contraband prové principalment de Moldàvia i Bielorússia, mentre que les falsificacions arriben sobretot de la Xina, Rússia i Ucraïna. Llegendes Urbanes: La curvatura dels plàtans En la nova subsecció d'Euromites, s'ha desmentit una notícia del diari britànic The Sun de l'any 1998 que afirmava que la UE prohibiria els plàtans "massa corbats": "La realitat és que la normativa només defineix que els plàtans de classe extra no han de tenir deformacions ni corbatures anormals per garantir la màxima qualitat, però en cap cas es prohibeix la venda de la resta." El Top 10 de les webs de la UE S'han revelat les pàgines més visitades del domini europa.eu, destacant la participació ciutadana i l'interès pràctic: Drets dels passatgers: La més consultada, especialment arran de crisis com la del volcà islandès. Turisme i viatges: Consells pràctics per moure's per la Unió. Tu Europa: Informació sobre viure i treballar a l'estranger. Descàrrega de la bandera: Un recurs molt utilitzat per a treballs i logotips. EPSO: El portal per a aquells que volen ser funcionaris europeus.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
22'
Salutació continuada: Recull de bona nit
Anàlisi de la seqüència de salutacions Aquest document recull una interacció social mínima basada en la repetició constant d'una fórmula de cortesia nocturna. El contingut es fonamenta en la iteració sistemàtica de la frase "Bona nit" al llarg d'una franja temporal extensa. Característiques de la comunicació Consistència textual: No es produeix cap variació en el missatge transmès, mantenint una estructura absolutament homogènia. Cadència temporal: Les intervencions es produeixen de manera pausada i rítmica cada pocs segons. Absència de conflicte: La naturalesa del missatge és estrictament cordial i de comiat o benvinguda nocturna. "Bona nit" En resum, el text presenta un escenari de circularitat lingüística on l'únic objectiu sembla ser el manteniment d'un canal de comunicació obert mitjançant una salutació estàndard en català.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
24'
Recull de salutacions nocturnes
Introducció a les salutacions En aquesta sessió s'explora de manera sistemàtica la salutació tradicional de Bona nit. El contingut es centra en la repetició com a mètode de consolidació comunicativa. Dinàmiques de la conversa • S'estableix un patró de salutació i resposta constant. • La interacció manté un to amable i serè durant tota la durada del text. Importància del protocol La reiteració de la frase evidencia la importància de les formalitats socials en els tancaments de jornada. Com es recull en les interaccions: "Bona nit" Aquest intercanvi minimalista és el nucli central de tot l'episodi, demostrant que la simplicitat sovint és la clau de l'enteniment mutu.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
12'
Entrevista a Los Glousters: Concert a Tarragona i nous projectes
Entrevista amb Hèctor de Los Glousters En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'Hèctor, membre del grup Los Glousters, explica els preparatius per al seu concert als jardins del Camp de Mart. El grup actua com a dinamitzador en el marc de la final de concerts de Catalunya. Punts clau de la trajectòria i l'actualitat: Nous projectes: La banda està en fase de creació de nous temes amb la intenció de tornar a l'estudi a inicis de l'any vinent. Història del grup: Es repassa la seva trajectòria, que va començar al voltant dels anys 96-97, destacant actuacions mítiques a la plaça Corsini i la seva presència internacional a llocs com Liverpool. Discografia: Es comenta el seu darrer treball, Canciones, editat amb la mítica discogràfica barcelonina Florinata Records. Presència digital: El grup es manté actiu a xarxes com MySpace i Facebook, gestionades principalment pel Ramon, el cantant de la formació. El directe i pròximes cites: "Som l'engrescador, que diuen." L'Hèctor destaca que el concert serà trepidant, amb un repertori que barreja temes nous, clàssics del grup i versions per fer ballar el públic. També han anunciat una pròxima sortida a Badajoz al desembre, a la Sala Mercantil, on ja havien tocat anteriorment amb gran èxit.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
14'
Final del XX Concurs DO Tarragona i DO Catalunya
Detalls de la Final Musical L'entrevista amb Miquel Alberto Cruz, president de l'Associació de Músics de Tarragona (AMT), detalla la celebració de la gran final del concurs DO Tarragona, un esdeveniment amb 20 anys d'història que és un referent a tot l'Estat. La cita té lloc als Jardins del Camp de Mart de Tarragona, oferint una programació de música non-stop des de les 21:00 h fins a la matinada en dos escenaris simultanis. Formacions i Estils El cartell d'aquesta edició destaca per una altíssima qualitat i varietat estilística, amb la participació d'una setantena de bandes presentades inicialment: Final DO Catalunya: Hi participen Efirke (guanyadors de 2009), Plou Com Mai i Caico. Final DO Tarragona: Compta amb formacions de gran nivell com Transistor Orquestra (finalistes de Radio 3), Main Road, De Blasis, Loading Please Wait, Roger Benet i els Oximorònics i Ego. Artistes de tancament: La festa es completa amb l'actuació dels veterans Glòsters i el fi de festa internacional amb The Pepper Pots. Professionalització del Sector El Miquel Alberto Cruz emfatitza la importància de donar dignitat i suport professional als músics del territori. "Hem de fer una labor molt conscienciuda perquè el músic pugui menjar com tothom... intentem aquesta lluita de la matèria professional amb dignitat." El Jurat i el Prestigi El jurat està format per set professionals que inclouen músics, premsa especialitzada i gestors culturals. El DO Tarragona es consolida com el tercer concurs més antic d'Espanya, només per darrere del Villa de Bilbao i el de Madrid, demostrant la potència cultural de la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
10'
Los Manolos: 20 anys de rumba i festa a Santa Tecla
La rumba catalana a les festes de Santa Tecla L'entrevista se centra en la participació del mític grup Los Manolos a les festes de Santa Tecla a Tarragona. El grup actuarà a la plaça de la Font en una nit dedicada íntegrament a la rumba catalana, compartint escenari amb la formació local Vergüenza Ajena. Estat actual i evolució del gènere Javi Calero, integrant de Los Manolos, reflexiona sobre la salut del gènere i la seva evolució: Normalització: La rumba ha passat de ser considerada una música marginal o exclusivament de festa a ser un llenguatge musical normalitzat i respectat. Fusió natural: El gènere es defineix com una de les músiques pioneres en la fusió, amb arrels que van des de la música jueva i àrab fins als ritmes caribenys com els de Cuba. Relleu generacional: Es destaca l'aparició de noves fornades de grups joves que mantenen viu l'estil més enllà del centre neuràlgic tradicional de Barcelona. Trajectòria i projectes de Los Manolos El grup, que va assolir la fama internacional durant els Jocs Olímpics de Barcelona 92, celebra ara el seu 20è aniversari. "Es tracta de continuar la nostra línia, d'oferir festa en els nostres concerts i que la gent pugui participar i passar una bona estona." Entre els seus plans de futur immediat destaquen: 1. La preparació d'un disc commemoratiu pels 20 anys de trajectòria. 2. La composició de temes nous per mantenir viu l'ofici musical. La tècnica del ventilador Finalment, es comenta un dels elements més distintius de la rumba: el ventilador. Aquesta tècnica consisteix a usar la guitarra no només per a l'harmonia, sinó també com a instrument de percussió mitjançant un moviment rítmic del canell en rascar les cordes, marcant cada negra del compàs.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
Mishima presenta 'Ordre i l'Aventura' a Tarragona
Mishima: Un viatge entre l'espiritualitat i el pop En David Carabén i l'Alfons Serra, membres del grup Mishima, visiten els estudis per parlar del seu darrer treball discogràfic, Ordre i l'Aventura. Durant l'entrevista, reflexionen sobre l'evolució de la banda i el significat profund de les seves noves cançons, que es presenten aquesta nit a la plaça del Rei de Tarragona. La gènesi de les lletres i la mística El disc neix d'una etapa vital significativa per a David Carabén, marcada per la seva recent paternitat. Aquesta experiència l'ha portat a explorar temes més universals i espirituals, malgrat no ser una persona religiosa: Inspiració onírica: Les lletres busquen respostes a preguntes transcendents, allunyant-se de la quotidianitat immediata dels primers discos. La figura de la lluna: Apareix com una entitat divina per a "llunàtics" i músics, servint de fil conductor en diversos temes. Compromís artístic: El grup reivindica una manera d'entendre la música basada en el rigor i l'ambició creativa, compartint aquesta visió amb altres bandes de l'escena pop catalana actual. Sonoritat i directe Amb la incorporació de l'Alfons Serra a la bateria i el Xavi Caparrós al baix, el grup ha guanyat una contundència que es fa palesa especialment en els seus concerts. "Al directe tu has de ser conscient que la gent vol connectar i desconnectar del bolo i, per tant, li has d'oferir moltes portes d'entrada." L'àlbum ha estat gravat a Cadis amb el prestigiós productor Paco Loco, aprofundint en la sonoritat ja explorada a Set tota la vida però amb una major maduresa i un ventall d'estils més ampli. Futurs projectes La banda es troba en plena gira, amb properes cites a Barcelona (festes del BAM), Madrid i Mallorca. Tot i que preveuen finalitzar la gira cap al març, en David ja està component material nou amb la intenció de gravar el seu sisè disc abans de l'estiu vinent.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
18'
50 anys de música revival a les festes de Santa Tecla
Concert Històric: 50 Anys de Música a Tarragona El programa Ja Tardes de Tarragona Ràdio presenta una iniciativa musical única en el marc de les festes de Santa Tecla. Cinc formacions emblemàtiques de les dècades dels 60, 70 i 80 es reuniran a la Rambla Nova per oferir un concert revival que commemora mig segle de trajectòria musical a la ciutat. Formacions i Protagonistes L'esdeveniment comptarà amb la participació de grups històrics que van marcar una època a les comarques tarragonines: * WR (Doble R): Representats per Ramonet Domènech (vocalista i guitarra rítmica) i Manel Rodríguez (baix). * Espejos: Amb Joan Muñiz (baixista), recordant els seus inicis amb el conjunt Batidores. * Altres grups: Trebols, Toni en Grup i Elvis 21. Repertori i Records La música d'aquella època es caracteritzava per un estil variat i indefinit, ideal per a les festes majors on ballaven totes les generacions. Durant el concert es podran sentir: * Èxits propis com Maldita o Sevilla Bonita, que van ser grans triomfs del grup WR. * Versions de clàssics dels Beatles, Elvis Presley i els Módulos, algunes d'elles interpretades en català pels Espejos. * Homenatges emotius, especialment al desaparegut Joan Gabaldà (Chispita). Una Trobada Emotiva Més enllà de la música, el concert suposa un retrobament personal per a molts músics que feia fins a 37 anys que no pujaven junts a un escenari. "No es tracta d'una competició musical, es tracta de participar en un acte recordatori d'aquests 50 anys de música i d'amistat." L'acte inclourà la venda d'un DVD de record amb imatges inèdites d'assajos antics dels anys 60, recuperades de cintes de cinema domèstiques.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
9'
Deriva Rant: Innovació contemporània amb gralla i percussió
Explorant nous horitzons per a la música tradicional El grup Deriva Rant, format per Jordi Mestres i el percussionista Pere, neix amb la voluntat de trencar els esquemes clàssics de les formacions de grallers. Formats acadèmicament a l'ESMUC, el duo proposa un viatge sonor que porta la gralla i la percussió més enllà del seu context festiu habitual. Característiques de la proposta musical Repertori per encàrrec: El grup treballa amb peces contemporànies creades per compositors propers al món tradicional però amb influències d'altres àmbits. Sonoritats diverses: Gràcies a l'ús de sets de percussió complets (toms, panderos orientals, panderetes), la música adquireix aires de bossa nova, jazz o músiques orientals. Concepte de concert: Busquen demostrar que la gralla no és només un instrument de carrer, sinó que té la versatilitat necessària per a les sales de concert. Trencar barreres entre tradicional i clàssic L'objectiu principal de Jordi Mestres és ampliar els horitzorns de l'instrument: "Volem que la gralla no només sigui vista com un instrument de carrer, sinó que també pot ser un instrument de concert com qualsevol altre." Segons el músic, aquesta obertura de mires és el que assegurarà la permanència de l'instrument en el futur, permetent que arribi a públics acostumats a la música clàssica que normalment no s'atansarien al folklore.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
18'
Salutació repetitiva nocturna
Anàlisi de la interacció Aquest document recull una seqüència altament repetitiva i monòtona d'una salutació nocturna. El contingut es redueix exclusivament a la fórmula de cortesia "Bona nit", la qual es reitera en intervals regulars de temps. Punts clau de la transcripció Constant temporal: Es manté una cadència de salutacions cada 30 segons aproximadament. Absència de diàleg: No hi ha intercanvi d'informació més enllà de la salutació inicial. Formalitat: S'utilitza una expressió estàndard de comiat o benvinguda nocturna en català. "Bona nit" En resum, el text mostra un bucle comunicatiu sense variacions semàntiques ni desenvolupament de cap temàtica específica, centrant-se únicament en el manteniment d'un contacte verbal mínim.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
12'
Entrevista a Maria Coma: Puresa i textures a 'Linòlium'
L'univers musical de Maria Coma L'artista catalana Maria Coma, amb només 26 anys, presenta el seu projecte musical caracteritzat per la puresa i la senzillesa. Amb una sòlida formació en música clàssica i moderna, l'entrevistada explica com ha trobat el seu propi estil buscant noves textures i ambients sonors. Darrere del disc: 'Linòlium' El títol del seu treball és una metàfora d'una tècnica de gravat que requereix paciència i precisió: "L'inòlium és una tècnica de gravat on vas foradant com una pell... és una mica el procés del disc, anar fent a poc a poc." Estil: Tot i que sovint es titlla de naïf o infantil pel seu primer single, Maria aclareix que la seva música busca crear atmosferes relaxades i transparents per a tots els públics. Temàtica: Les lletres naveguen entre records de la infància i la transició cap a la vida adulta. Directe: A l'escenari, Coma es presenta en format de trio (piano, baix i bateria), aconseguint traslladar la complexitat del disc a través de petits detalls i arranjaments cuidats. Tancament de cicle i futur La cantautora es troba en plena gira per Catalunya i Andorra, però ja té marcada la data de finalització per al febrer. El seu objectiu és tancar una etapa per començar a composar el seu segon disc, buscant evolucionar i no repetir-se mai professionalment.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
11'
Entrevista a Maldita Nerea: Trajectòria i concert a Tarragona
Maldita Nerea i la seva consolidació musical Jorge Ruiz, líder i vocalista de Maldita Nerea, repassa l'estat actual de la banda durant les festes de Santa Tecla a Tarragona. El grup es troba en un moment dolç gràcies al fenomen del boca-orella, que els ha permès créixer de manera orgànica sense haver estat catapultats inicialment per grans campanyes de màrqueting. Deu anys de trajectòria i autoexigència Tot i que molts els consideren un grup revelació, la banda ja porta una dècada de treball constant. Jorge destaca la seva evolució personal i professional: Han passat de concerts petits a omplir recintes de fins a 12.000 persones. Són extremadament autoexigents amb les lletres, buscant sempre que el missatge sigui profund i mogui la gent. Sobre la creació, Jorge reflexiona: "Fer cançons dolentes és molt fàcil. Jo no vull tornar a fer cançons que ningú recordi; el que es puja a un escenari ha de tenir la vocació de comptar alguna cosa gran." Projectes de futur i gira actual Actualment, el grup està promocionant el seu tercer treball, un disc recopilatori que inclou tres temes nous i que els ha situat a les llistes de vendes més altes. El pla de futur immediat inclou: Aturada al novembre: Han bloquejat el calendari per poder seure, maquetar i compondre material nou de qualitat. Grans reptes: El 21 d'octubre al Palacio de Deportes de Madrid i l'1 de desembre al Sant Jordi Club a Barcelona. Concert a Tarragona Respecte a l'actuació d'aquesta nit, s'ha anunciat un canvi de recinte d'última hora per l'amenaça de pluja. El concert es trasllada de la plaça de la Font al Palau de Fires i Congressos. L'objectiu de la banda és oferir un repertori on el públic no deixi de cantar ni un moment.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
16'
Pepet i Marieta presenta 'Qui no plora no mama'
Trajectòria i Evolució de Pepet i Marieta En aquesta entrevista, Josep Bordes, l'ànima del projecte Pepet i Marieta, repassa els deu anys de trajectòria de la banda. Des de la seva eclosió a les Terres de l'Ebre com a referents de la música moderna durant el moviment antitrasvassista, el grup ha viscut una expansió orgànica cap a Tarragona, Barcelona i, recentment, a les Illes Balears i l'estranger. L'èxit de la seva continuïtat, segons Bordes, rau en dos pilars fonamentals: * Un directe potent que combina música, humor, personatges i gags. * El boca-orella generat per la qualitat de les seves actuacions en festes majors. 'Qui no plora no mama': El disc més currat El quart treball discogràfic del grup es presenta com el més ambiciós fins a la data. Aquest disc destaca per una producció molt més cuidada a càrrec de Miguel Pino i la col·laboració activa de tota la banda en els arranjaments. El títol és una metàfora de la filosofia de l'autoproducció: "Si vols fer alguna cosa al món de la música, t'ho has de currar tu. Les castanyes del foc te les has de traure tu." Estils musicals i temàtica El disc és un mosaic de gèneres que van des del swing, el fang i el rockabilly fins al tecno. Tot i mantenir l'esperit festiu, Bordes confessa que és un treball més personal i íntim, on l'amor guanya pes respecte a la reivindicació pura, sense oblidar l'acidesa i l'humor característics del grup. Presència Digital i Concerts Bordes subratlla la importància de la distribució telemàtica en la indústria actual. Tot i ser una autoproducció, el disc està disponible a plataformes com Spotify i iTunes, a més de punts de venda físics. El grup prepara una gran presentació a Barcelona el proper 16 de desembre a la Sala 0.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
14'
El sector del càmping a Tarragona: Balanç i reptes
Balanç de la temporada turística L'agrupació de càmpings de Tarragona ciudad presenta un balanç generalment positiu de la temporada actual. Malgrat les dificultats econòmiques, s'ha registrat un increment en l'ocupació respecte a l'any anterior: Ocupació: Al juliol es va superar el 70% i a l'agost es va arribar a quotes superiors al 90%, amb dies de plena ocupació. Facturació: Tot i que hi ha hagut un increment del 5% en ocupació, la facturació no ha crescut de la mateixa manera a causa de l'ajustament de preus per mantenir la competitivitat. Hàbits de consum: S'observa una tendència cap a l'estalvi. El client gasta més al supermercat i menys als restaurants, optant per menús més econòmics (hamburgueses en lloc d'entrecots). Perfil del client i fidelització El sector es defineix pel seu caràcter familiar i una altíssima fidelitat. Segons dades de l'agrupat, el 50-80% dels clients són repetidors. Turisme de tardor (setembre i octubre) Durant aquests mesos, el perfil canvia lleugerament: * Arribada de turistes europeus (alemanys, suïssos i francesos) que aprofiten les vacances escolars dels seus països. * Presència de jubilats i professionals autònoms que viatgen fora de la temporada alta. Demandes a l'administració El President de l'agrupació, Joan Antón, reclama que el sector sigui considerat estratègic. Entre les principals queixes i peticions destaquen: Burocràcia: Critiquen les traves administratives que impedeixen inversions en accessibilitat o noves instal·lacions (com SPAs). Infraestructures públiques: Demanen millores urgents a les platges (més dutxes a Tamarit) i una millor senyalització turística a les entrades de la ciutat. Col·laboració público-privada: Urgeixen la posada en marxa definitiva de l'ens Tarragona Turisme. "Volem fer les coses bé, però volem que ens deixin fer-les i que l'administració aposti decididament pel turisme." Impacte Econòmic El valor dels set càmpings de Tarragona és significatiu per al territori: * Facturació anual de 12 milions d'euros. * Creació de 500 llocs de treball. * Manteniment de 60 hectàrees d'espais verds i una oferta de 7.000 places, xifra que duplica la capacitat hotelera de la ciutat.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
13'
Noves urgències de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona
Renovació i millores al Servei d'Urgències L'Hospital Joan XXIII de Tarragona ha posat en marxa una nova àrea d'urgències de 1.000 metres quadrats, en el que suposa la primera fase d'una ambiciosa remodelació. Aquesta ampliació no només millora la imatge exterior de l'hospital, sinó que se centra a oferir espais més dignes i amplis tant per als pacients com per als professionals. Canvis en les instal·lacions Entre les millores físiques més destacades trobem: * Sales d'espera diferenciades: S'han creat espais independents per a adults i per a pediatria. * Confort pediàtric: La nova àrea infantil inclou una sala de jocs, televisió amb programació específica i sis boxos d'assistència, un d'ells per a crítics. * Amplitud i tecnologia: Tot i que el nivell tecnològic es manté alt (digitalització d'ECG), la millora principal recau en la funcionalitat dels espais i el confort laboral. El sistema de triatge i l'assistència La doctora Rosaura Reig, subdirectora mèdica, destaca la consolidació del nou programa de triatge implementat al juny: "El fet que el pacient sigui cridat en 5-10 minuts i se l'informi de la prioritat tranquil·litza molt més els malalts i els acompanyants." Nivells assistencials: El sistema estàndard de cinc nivells permet classificar segons la gravetat, des dels pacients crítics (atenció immediata) fins als de nivell 5 (no urgents). Perfil del pacient: Es calcula que entre un 60-65% dels pacients que acudeixen a urgències són de baixa complexitat i podrien ser atesos a l'atenció primària (CAP). Futur i fases del projecte La remodelació no s'atura aquí. L'hospital té previst continuar amb les fases 2 i 3, que dependran d'altres obres estructurals del centre (com el trasllat de quiròfans). L'objectiu final és una reestructuració total per alliberar espais i guanyar en capacitat i comoditat per a l'atenció ciutadana.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
34'
Nova temporada a la Sala 8 i mig i Festival de Sant Sebastià
Estrena de la Segona Temporada a la Sala 8 i mig L'espai de cinema alternatiu d'Ocin a les Gavarres (Tarragona) inicia la seva segona etapa amb l'objectiu de consolidar-se com a referent a la província. Aquesta temporada destaca per la seva aposta pel cinema d'autor, pel·lícules en versió original i documentals. Novetats i Programació Destacada • Una de les grans apostes és l'estrena de l'última part de Harry Potter en versió original durant dues setmanes, amb la intenció d'atraure públic jove i escolars. • La programació de setembre inclou títols com Airdoll (Japó), Vintxere (Itàlia), Villa Amàlia (França/Suïssa) i Io sono la more (Itàlia/Rússia). • Es mantenen els horaris estandarditzats (passes a les 4, 6, 8 i 10 hores aproximadament) per facilitar l'hàbit del públic. "Cinema de qualitat n'hi ha a tot el món i en totes les llengües." Avanç del Festival de Cinema de Sant Sebastià L'Esther Ferrer viatjarà com a enviada especial al prestigiós festival, considerat el quart més important d'Europa darrere de Canes, Berlín i Venècia. Aspectes rellevants del Festival • Premi Donostia: Enguany es lliurarà a l'actriu Julia Roberts en reconeixement a la seva carrera. • Seccions principals: A més de la Secció Oficial, destaca la secció Perles, que recupera el millor d'altres festivals internacionals. • Presència catalana: Es projectaran treballs de directors com José Luis Guerin, Agustí Villaronga (Pa Negre) i el documental sobre Pasqual Maragall, Bicicleta, cullera, poma. Recomanacions per a Cinèfils • Planificació: Es recomana comprar les entrades per internet a partir del 12 de setembre per evitar les cues i assegurar plaça en les seccions més demandades com Zabaltegi. • Distribució: Moltes pel·lícules de festival tenen dificultats per arribar a les sales comercials; per tant, els festivals són oportunitats úniques per veure joies amagades.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
20'
Entrevista al cantautor Dani Barrientos i la seva banda
Detalls de l'entrevista amb Dani Barrientos En aquesta conversa, el cantautor Dani Barrientos ens explica els detalls de la seva trajectòria professional i el seu proper concert a la urbanització Torrenova de Tarragona. L'artista, que va començar com a guitarrista principal en grups de versions, relata com va decidir fer el salt a la composició i a cantar els seus propis temes. Punts clau de la trajectòria de l'artista Orígens musicals: Inicialment era només guitarrista; el seu debut com a cantautor va ser tot un descobriment personal, assumint la responsabilitat de transmetre lletres i emocions. El grup actual: Està acompanyat per una banda formada per Aitor Padilla (bateria), Serena García (baix), Patri (violí) i Romina Vilardi (piano). Repertori del concert: L'actuació inclourà temes propis i versions de grups com El Canto del Loco, Andrés Calamaro i Los Ronaldos. La cançó emblemàtica: "Esperé" Dani destaca un tema especialment important per a ell, que ha sobreviscut des de les seves primeres maquetes fins al disc actual: "'Esperé' és una cançó que ve dels meus orígens de composició... parla d'amor i de la possibilitat de trobar aquella mitja taronja que no arriba." Projectes de futur L'artista està enllestint la presentació oficial del seu nou disc, prevista per a mitjans de setembre a Barcelona, tot i que ja es podran adquirir algunes còpies en el seu concert a Tarragona. També destaca la seva presència a la xarxa a través del seu MySpace oficial.