Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2089-2112 de 4305
  • ETA anuncia una treva permanent: Reaccions a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    3'

    ETA anuncia una treva permanent: Reaccions a Tarragona

    L'anunci històric d'ETA La banda terrorista ETA ha comunicat oficialment un alto al foc permanent que entrarà en vigor aquest divendres. L'objectiu declarat per l'organització és impulsar un procés democràtic a Euskal Herria, un fet que s'ha interpretat com una notícia de gran rellevància històrica per a tot l'estat. Reaccions dels diputats de la demarcació de Tarragona Diversos representants polítics del Congrés per Tarragona han valorat l'anunci amb una barreja d'esperança i cautela: Francesc Vallès (PSC): Considera que és un primer pas per construir un país sense la lacra del terrorisme i tancar una etapa negra. Josep Maldonado (CiU): Tot i veure "llum al final del túnel", adverteix que s'ha d'estar alerta perquè no és una treva definitiva i cal que l'abandonament de les armes sigui total. Francesc Ricomà (PP): Reacciona amb reserves, recordant que ETA ja ha usat treves anteriorment com a part de la seva estratègia terrorista i destaca la manca d'arrepentiment en el comunicat. Josep Andreu (ERC): Demana prudència i defineix l'anunci com un pas necessari per treure la violència del debat polític. Context Històric El comunicat recorda els precedents de l'organització, com la treva decretada específicament a Catalunya l'any 2004 o l'última treva general de 1998. "És una notícia per la història. ETA ha decretat una treva permanent que entrarà en vigor aquest divendres."

  • Nomenament sorprenent d'un nou Conseller de Governació - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    1'

    Nomenament sorprenent d'un nou Conseller de Governació

    El procés de nomenament al Consell Executiu El testimoni descriu una jornada completament inesperada que va culminar amb el seu nomenament com a membre del Govern de la Generalitat. Tot va començar un dissabte al matí mentre acompanyava el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, a una reunió amb l'alcalde Nadal. La trucada del President La sorpresa va arribar mentre el protagonista es trobava a la Vila Casals (el Vendrell). Va rebre una trucada directa del President de la Generalitat amb un missatge clar: "Avui et vull al govern." Inicialment, l'interlocutor va pensar que es tractava d'un càrrec menor com una direcció general o una secretaria, però la proposta real era ocupar la cartera de Conseller de Governació. Representació territorial de Tarragona Un dels punts més destacats del seu discurs és la importància de la representació territorial. L'interlocutor destaca: Havia suggerit prèviament que el nou consell executiu havia de tenir presència de Tarragona. No esperava ser ell l'escollit, ja que pensava en altres perfils per a la demarcació. Expressa un gran orgull per representar les comarques tarragonines en aquest Govern catalanista i d'esquerres. Finalment, agraeix l'oportunitat tant en l'àmbit personal com per la rellevància política que suposa per a la seva ciutat i el territori.

  • Remodelació i cobrició de la Plaça de Braus: Un Repte Multidisciplinar - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    4'

    Remodelació i cobrició de la Plaça de Braus: Un Repte Multidisciplinar

    La Visió Estratègica de la Diputació Des de l'inici, la Diputació va plantejar el projecte de la Plaça de Braus com una intervenció de gran complexitat que exigia una coordinació multidisciplinar. L'objectiu era transformar el recinte original en un espai modern que complís amb tots els requisits tècnics, de seguretat i de confort. Els Tres Eixos del Projecte Per gestionar la magnitud de l'obra, el desenvolupament es va dividir en tres vessants diferenciades: Disseny de la Coberta i Rehabilitació Estructural: Es van analitzar prop de vuit tipus de cobertes nacionals. Finalment, es va optar per una coberta opaca amb un òcul central mòbil (d'entre 32 i 40 metres) que combina parts vidriades i opaques. Aquest equip també va avaluar l'estat de la fàbrica existent i la seva solidesa estructural. Remodelació i Normativa d'Espectacles: Aquesta part es va dedicar a l'adaptació del recinte al Codi d'Accessibilitat de Catalunya i a la normativa d'incendis. L'objectiu era assolir una capacitat mínima de 7.000 persones assegudes per garantir la rendibilitat de l'explotació. Es va posar especial èmfasi en les rutes d'evacuació, especialment des de l'arena cap a l'exterior. Acondicionament Acústic i Instal·lacions: Una rehabilitació integral de les instal·lacions per garantir una sonoritat òptima. Gestió del So i Confort Ambiental Un dels aspectes més crítics va ser l'acústica, treballada des de dues perspectives: "Impedir que els espectacles provoquessin molèsties al veïnatge i aconseguir que el recinte tingués una sonoritat òptima per a espectacles musicals." Es va buscar un equilibri entre l'aïllament sonor cap a l'exterior i la qualitat acústica interior, tant si la claraboia estava oberta com tancada.

  • Remodelació i Noves Rotondes a la Via Augusta - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    1'

    Remodelació i Noves Rotondes a la Via Augusta

    Projecte de Millora de la Via Augusta L'actuació urbanística mantindrà el model d'urbanització ja implementat en el primer tram, des de la capçalera del circ fins a l'Hotel Astari. Això inclou la uniformitat en el tipus de voreres, l'enllumenat i l'arbrat. Detalls de la Intervenció Infraestructura Ciclista: S'incorporarà un nou carril bicicleta per millorar la mobilitat sostenible. Gestió del Trànsit: S'introdueixen dues noves rotondes estratègiques: Una a l'entrada, a l'alçada del monument Tarra Kostipianomopus, que connectarà amb el Camí de la Cuixa i la Unitat d'Actuació 27. Una segona rotonda davant de l'Hotel Marina, que regularà el flux cap a la Vall de l'Arrabassada, el Nàstic i els accessos a Barcelona. Connexió amb el Mar Un dels objectius principals és eliminar el caràcter de "cul de sac" del carrer Joan Fuster. L'obra preveu: La reconstrucció total del pont. L'obertura de la via perquè Joan Fuster tingui continuïtat directa fins a la platja. "Volem és que aquest carrer pugui connectar amb el mar, amb la platja, llavors hem de refer tot el pont."

  • Memòries d'una compositora en la postguerra - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    0'

    Memòries d'una compositora en la postguerra

    Reconeixement i Trajectòria Professional L'autora expressa la seva satisfacció pel reconeixement a la seva tasca, tot destacant que ha creat unes dues-centes composicions al llarg de la seva vida. Malgrat aquest volum de producció, confessa que la composició sovint quedava en segon pla a causa de les necessitats del moment: Prioritat educativa: La seva activitat principal s'ha centrat en l'ensenyament i en tocar el piano. Context històric: Durant la postguerra, la prioritat absoluta era la supervivència econòmica, fet que la va obligar a centrar-se en feines que generessin ingressos immediats. Obres Destacades Dins del seu catàleg personal, l'autora fa una menció especial a una peça que estima especialment per la seva qualitat emocional: "Tinc una que es diu 'El despertar a la vida'. Aquesta és com una xifonina, i aquesta m'agrada molt." Finalment, s'esmenten les dificultats logístiques de l'època, com la manca de registres formals per a algunes de les seves obres.

  • Muntatge de la Torre i Estructura de l'Arc - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    0'

    Muntatge de la Torre i Estructura de l'Arc

    Planificació i Fases del Muntatge Actualment, el projecte es troba en una fase crítica amb l'arribada de la part baixa de la torre. L'estratègia de construcció s'ha dividit en diverses etapes clau per garantir l'estabilitat de l'estructura: Fase inicial (Avui): Arribada i col·locació de l'estructura inferior mitjançant una grua mòbil ja instal·lada. Fase d'unió (Demà): Munatje dels dos pals de l'arc i finalització de la base de la torre. Treballs de consolidació (Dilluns i Dimarts): Es realitzaran les tasques de soldadura de l'arc. Fase final (A partir de dimecres): Instal·lació de la torre superior. Característiques de l'Estructura L'obra destaca per les seves dimensions considerables i la complexitat del seu disseny: Dimensions de l'arc: Presenta una llum de 9 i 6 metres respectivament, sumant un total de 15 metres. Alçada total: La torre s'eleva fins als 32 metres. Es preveu que tota l'estructura estigui completament enllestida entre el final de la setmana vinent i principis de la següent. L'interlocutor destaca l'impacte visual del projecte: "Espectacular, jo crec que a partir d'avui que comencem a muntar-la... la setmana que ve quan vingui la part més alta, aquesta serà la més espectacular."

  • Debat sobre l'alçada d'una torre a la Rambla - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    0'

    Debat sobre l'alçada d'una torre a la Rambla

    Planificació i Dimensions Urbanístiques En aquesta conversa s'analitza l'impacte visual i la mida que hauria de tenir una nova estructura en el context de la Rambla de Tarragona. Els interlocutors discuteixen la necessitat de dotar la construcció d'una alçada suficient per no quedar oculta per les cases grans de l'entorn. Referències Visuals i Comparatives Per determinar les dimensions ideals, es prenen com a model diversos elements arquitectònics de la zona: La Torre de la Xertresa: Utilitzada com a referència inicial d'alçada. El Campanar de Sant Pau: Serveix per visualitzar la gruixària i presència que hauria de tenir l'obra. La zona de la Plaça Imperial Tàrraco: Punt clau per entendre la perspectiva des de la Rambla. Conclusió tècnica sobre l'alçada Després d'avaluar l'entorn i la visibilitat, s'arriba a una conclusió clara sobre els paràmetres mínims: "Si diem menys de 30 metres és que no es veurà." Es determina que l'estructura ha d'assolir, pel cap baix, els 30 metres d'alçada per garantir la seva rellevància en el paisatge urbà.

  • Inici de les voladures del Palau de Congressos - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    0'

    Inici de les voladures del Palau de Congressos

    Inici d'una nova fase constructiva El 24 de febrer de 1998 marca un punt d'inflexió en la construcció del Palau de Congressos de Tarragona. Després de mesos de treballs infructuosos amb maquinària convencional, s'ha decidit recórrer a l'ús d'explosius per avançar en el condicionament del terreny. Desafiaments tècnics i retards L'obra s'ha vist condicionada per la composició geològica del solar: El terreny presenta una duresa extrema, el que ha dificultat enormement l'excavació. Aquesta resistència del sòl ha provocat retards significatius en el calendari previst originalment. S'estima que amb l'ús d'explosius, el problema de l'excavació quedi totalment resolt en un termini de dos mesos. Properes passes en l'estructura L'objectiu de les actuacions actuals és permetre l'inici de la fase d'edificació pròpiament dita: Finalització de les voladures a la zona crítica. Inici immediat de la construcció de la llosa de formigó. Desenvolupament progressiu de l'estructura de l'edifici. "És un solar molt dur, d'una duresa extrema, i per tant l'obra s'està retardant." Aquest fragment forma part de l'arxiu històric de Tarragona Ràdio, en motiu de la celebració dels seus 25 anys de trajectòria informativa a la ciutat.

  • La Seu de la URV i la seva Identitat Territorial - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    0'

    La Seu de la URV i la seva Identitat Territorial

    Estatuts i Ubicació de la Universitat Rovira i Virgili L'any 1994, el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Joan Martí, va clarificar els punts clau dels estatuts fundacionals pel que fa a la seu de la institució i la seva relació amb el territori. Punts clau de la declaració de Joan Martí: Seu oficial: Es referma que la ciutat de Tarragona és la seu principal de la universitat. Expansió territorial: Tot i tenir la seu a Tarragona, es preveu la realització d'activitats acadèmiques i de recerca en altres àmbits territorials. Nomenclatura dels centres: Els centres i òrgans de govern tenen la facultat de denominar-se segons la localitat específica on estiguin ubicats. "La seu de la Universitat Rovira i Virgili és la ciutat de Tarragona, sense perjudici de les seves activitats en altres àmbits territorials." Aquestes declaracions es s'emmarquen en la celebració del 25è aniversari de Tarragona Ràdio, destacant el vincle històric entre la institució educativa i la ciutat.

  • Simulacre d'accident químic als barris de Ponent - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    0'

    Simulacre d'accident químic als barris de Ponent

    Gestió d'emergències a Tarragona El 26 de març de 2001, es va dur a terme un simulacre d'accident químic de gran envergadura als barris de Ponent de Tarragona. L'exercici tenia com a objectiu posar a prova la capacitat de reacció davant una emergència industrial real. Detalls de l'incident simulat L'escenari plantejat consistia en una situació crítica amb les següents característiques: Fuita de producte: Es va simular una fissura en un tanc d'emmagatzematge d'acrilonitril. Afectació física: El vessament va cobrir una superfície aproximada de 30 metres quadrats. Risc gasós: La fuita va originar un núvol tòxic que es desplaçava en direcció sud. Àrees afectades i abast El simulacre va preveure que la substància perillosa es desplacés cap a la zona de la Canonja, arribant a travessar vies de comunicació transcendentals com la carretera nacional 340. "Es tracta d'una fuita d'acrilonitril d'un tanc d'emmagatzematge que ha originat un núvol tòxic que s'estén i es desplaça cap al sud de la Canonja." Aquest esdeveniment forma part del record històric de la ciutat en el marc del 25è aniversari de Tarragona Ràdio.

  • Simulacre d'accident químic als barris de Ponent - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    0'

    Simulacre d'accident químic als barris de Ponent

    Simulacre d'Emergència Química a Tarragona El 26 de març de 2001, es va dur a terme un simulacre d'accident químic centrat específicament en els barris de Ponent de Tarragona. L'objectiu de l'exercici era testejar la capacitat de resposta i coordinació per resoldre una emergència d'aquestes característiques el més aviat possible. Mesures de Protecció per a la Població Durant l'exercici, es van emetre recomanacions clau per als veïns de la Canonja i Bonavista, instant-los a seguir els protocols de seguretat establerts: Confinament immediat: Tancar-se dins dels edificis, assegurant portes, finestres i abaixant les persianes. Restricció de moviments: No circular per la via pública ni utilitzar vehicles. Comunicacions: Evitar l'ús del telèfon per no col·lapsar les línies d'emergència. Entorns escolars: No anar a buscar els nens a l'escola, ja que el personal docent està preparat per a la seva custòdia. "Tanquin-se dins dels edificis. Tanquin portes i finestres i baixin les persianes." L'emissora municipal Tarragona Ràdio, que celebra el seu 25è aniversari, va actuar com el canal oficial per difondre la informació actualitzada i les ordres de les autoritats de protecció civil.

  • Inauguració dels estudis de Tarragona Ràdio a la Rambla Nova - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    0'

    Inauguració dels estudis de Tarragona Ràdio a la Rambla Nova

    Inauguració Històrica dels Nous Estudis El 16 de setembre de 1994, l'alcalde Joan Miquel Nadal va presidir l'acte oficial d'inauguració dels nous estudis de Tarragona Ràdio situats a la Rambla Nova. Tot i que l'emissora ja portava uns dies en funcionament provisional, aquest esdeveniment va marcar l'inici d'una nova etapa estratègica per a la comunicació local. Objectius Estratègics i Visió de Futur L'alcalde va definir els pilars fonamentals que havien de guiar el projecte radiofònic: Professionalitat extrema: Es demana una ràdio autènticament professional que pugui competir en el mercat actual. Solvència econòmica: L'objectiu a llarg termini és que l'emissora sigui autofinançada. Servei de proximitat: L'obligació principal és arribar a tots els tarragonins i omplir els marges horaris que les emissores generalistes deixen desatesos. "Amb l'obligació de fer una ràdio autènticament professional, autènticament competitiva i autènticament, si és possible, autofinançada." Un Quart de Segle al Servei de la Ciutat Aquesta fita s'emmarca en la celebració dels 25 anys de ràdio i de ciutat, consolidant Tarragona Ràdio com el mitjà de referència per a la informació local i el creixement de la identitat tarragonina.

  • Inauguració dels nous estudis de Tarragona Ràdio a la Rambla - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    1'

    Inauguració dels nous estudis de Tarragona Ràdio a la Rambla

    Estrena dels nous estudis a la Rambla Nova El president de l'empresa municipal de mitjans de comunicació, Josep Maria Musté, ha inaugurat oficialment les noves instal·lacions de Tarragona Ràdio situades a la Rambla Nova. Aquest trasllat a una ubicació més cèntrica té com a objectiu principal apropar el mitjà a la ciutadania i consolidar-lo com un espai de participació obert a tothom. L'evolució del projecte: De l'afició a la professionalitat Durant el seu discurs, Musté ha destacat la trajectòria ascendent de l'emissora, recordant els seus orígens: Orígens humils: La ràdio va néixer gràcies a l'esforç d'un grup d'aficionats i col·laboradors entusiastes. Professionalització: Tot i mantenir l'esperit i la il·lusió dels inicis, l'emissora ha assolit un nivell de professionalitat elevat gràcies a la tasca col·lectiva de tot l'equip. Servei públic: Es reafirma el compromís de ser un mitjà que es dedica exclusivament a la ciutat de Tarragona. 25 anys de compromís local L'acte també ha servit per commemorar el vincle històric entre el mitjà i el seu territori: "25 anys de ràdio, 25 anys de ciutat, 25 anys de Tarragona Ràdio." Aquesta fita subratlla la importància de la ràdio com a altaveu de l'expressió ciutadana i com a element clau de la identitat local.

  • Simulacre d'accident químic a Bonavista (2001) - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    0'

    Simulacre d'accident químic a Bonavista (2001)

    Crònica del simulacre d'emergència química El 26 de març de l'any 2001 es va dur a terme un simulacre d'accident químic de gran envergadura als barris de Ponent de Tarragona. L'exercici tenia com a objectiu principal comprovar la capacitat de reacció de la població i l'efectivitat dels protocols de seguretat en una zona altament industrialitzada. Impacte visual i social a Bonavista La intervenció destaca el següent: Confinament total: La imatge al voltant del Col·legi Públic de Bonavista es descriu com a "impactant", amb els carrers completament buits. Senyals acústics: Es recull el so característic de l'activació dels protocols, com la tancada de persianes als centres escolars. Absència d'activitat: La zona, habitualment transitada, va quedar deserta per simular un risc real de núvol tòxic. "Apenes es pot veure gent per aquí, per aquesta zona del Col·legi Públic de Bonavista." Aquesta peça forma part del fitxer històric de Tarragona Ràdio, celebrant els seus 25 anys com a cronista de l'actualitat de la ciutat.

  • Aniversari de l'Espai Sobre Immigració a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    0'

    Aniversari de l'Espai Sobre Immigració a Tarragona Ràdio

    Commemoració dels 25 Anys de Ràdio Local L'emissora municipal Tarragona Ràdio celebra el seu quart de segle de vida recordant les fites més rellevants de la seva història. Un dels projectes més destacats va néixer el setembre de 1996. Un Espai per a la Integració El programa es va dissenyar com un altaveu per a la comunicació intercultural, caracteritzat per: Emissió setmanal: Un espai fix a la graella radiofònica. Multilingüisme: Continguts oferts en diverses llengües per arribar a tota la població. Temàtica social: Centrat exclusivament en temes d'immigració i convivència. Participació Ciutadana L'espai, anomenat "Entre amics", fomentava la interacció directa amb els oients, qui podien trucar en directe per compartir les seves experiències. Un exemple de la seva crida a l'audiència era: "You can participate in our program between friends. Our phone numbers are 244767 or 244816." Aquesta iniciativa referma el compromís de l'emissora com a ràdio de ciutat durant els seus 25 anys d'existència.

  • 25 anys de Tarragona Ràdio i el programa 'Un, dos i seguit' - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    0'

    25 anys de Tarragona Ràdio i el programa 'Un, dos i seguit'

    Commemoració i Actualitat Sardanista L'episodi número 151 del programa Un, dos i seguit celebra la trajectòria històrica de la informació sardanista a Tarragona Ràdio. Des de la seva fundació l'any 1986, l'emissora ha estat el referent per a l'actualitat de la sardana a la ciutat, mantenint un compromís ininterromput amb la cultura popular. L'Equip del Programa En aquesta edició especial, l'equip està format per: Esther Castell i Casa Soler a la conducció del programa. Àngel López en la col·laboració. Jan Maria Bertran al control de so. Seccions i Continguts L'objectiu principal és transmetre el món sardanista malgrat les limitacions de temps. El programa destaca per: L'actualitat immediata: Notícies sobre esdeveniments i l'estat de la sardana a Tarragona. La relíquia: Una secció de tancament dedicada a peces històriques o curiositats del passat. "25 anys de ràdio, 25 anys de ciutat, 25 anys de Tarragona Ràdio." Aquesta efemèride subratlla el vincle indissoluble entre l'emissora municipal i el teixit cultural de la capital tarragonina.

  • Inauguració de la Llotja del Serrallo i el futur pesquer - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    0'

    Inauguració de la Llotja del Serrallo i el futur pesquer

    La Nova Llotja i el Context del Sector El 16 de juliol de 2003 marca una fita històrica per al barri mariner de Tarragona amb la inauguració de la nova llotja de pescadors al Serrallo. Aquest esdeveniment no només representa una millora en les infraestructures, sinó també un reconeixement a la importància de la flota local. Desafiaments del Sector Pesquer Malgrat la modernització, el sector s'enfronta a una realitat complexa marcada per les directives de la convergència europea i les regulacions del mercat comú. Els pescadors viuen una situació difícil degut a: Les restriccions en les aigües jurisdiccionals. La normativa estricta sobre l'amplada de les xarxes de pesca per evitar capturar exemplars petits. L'aplicació de les vedes per a la regeneració dels caladors. Un Futur Esperançador al Port de Tarragona Tot i les dificultats que fan que el pescador ho tingui "complicat", el Port de Tarragona manté una de les flotes pesqueres més grans i rellevants de tot el litoral de Catalunya. El resum del sentiment general és clar: "Aquí al Serrallo encara hi ha vida, crec que hi ha vida per molts anys." L'episodi clou vinculant aquesta vitalitat amb la celebració dels 25 anys de Tarragona Ràdio, l'emissora que ha estat testimoni de l'evolució de la ciutat i el seu port.

  • Tarragona, proclamada Patrimoni de la Humanitat - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    0'

    Tarragona, proclamada Patrimoni de la Humanitat

    L'efemèride històrica de Tarragona El 30 de novembre de l'any 2000 marca un abans i un després en la història contemporània de la ciutat. En aquesta data, l'UNESCO va atorgar oficialment a Tarragona el títol de Patrimoni de la Humanitat. Cronologia de la proclamació Data i hora: L'anunci es va produir el dijous 30 de novembre del 2000. Ubicació de la decisió: La reunió clau va tenir lloc a Kers, Austràlia, a les 12:38 hores (hora local). Repercussió: Amb aquesta distinció, el conjunt arqueològic de Tàrraco va entrar a formar part de la prestigiosa llista del Patrimoni Mundial. "Tarragona ha sigut declarada patrimoni de la humanitat i ha passat a formar part de la llista del patrimoni mundial." Commemoració a les ones Aquesta gravació també s'emmarca en la celebració dels 25 anys de Tarragona Ràdio, l'emissora municipal que ha estat testimoni de l'evolució de la ciutat durant un quart de segle, destacant el seu paper en la difusió de notícies de gran rellevància històrica com aquesta.

  • Entrevista a Lluís Gavaldà: Els orígens de Els Pets - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    0'

    Entrevista a Lluís Gavaldà: Els orígens de Els Pets

    Els inicis de la banda L'entrevista realitzada l'any 1988 a Lluís Gavaldà ofereix una mirada retrospectiva sobre la fundació del grup de Constantí, Els Pets. La banda va néixer el dia de Nadal de fa tres anys (1985), sorgint d'una formació anterior. De la música punk al pop-rock El grup té les seves arrels en una formació prèvia de caràcter més punky anomenada Condons Adulterats. La transició cap a Els Pets es va produir mantenint la base dels músics, però amb un canvi rellevant en la figura del vocalista: Lluís Gavaldà: Assumeix el rol de cantant i guitarrista. Joan Reig: A la bateria. Rafel Vergés: Al baix. "Els pets van començar fa 3 anys, el dia de Nadal, i és una sessió d'un altre conjunt que hi havia abans, que era més punky, que es deia Condons Adulterats." L'entrevista s'emmarca dins dels actes de celebració de Tarragona Ràdio, posant de manifest la vinculació del grup amb el territori tarragoní des dels seus primers passos en l'escena musical catalana.

  • Tarragona, Ciutat Patrimoni de la Humanitat - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    0'

    Tarragona, Ciutat Patrimoni de la Humanitat

    Una fita històrica per a la ciutat El 30 de novembre de l'any 2000, la UNESCO va proclamar oficialment el conjunt arqueològic de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat. Aquest reconeixement va marcar un abans i un després en la projecció internacional de la ciutat, situant-la en un selecte grup de municipis que destaquen pel seu llegat històric i cultural. L'agraïment i l'esforç col·lectiu L'anunci posa de manifest la importància del treball conjunt per assolir aquest objectiu: Es reconeix l'esforç de tota la ciutadania en la consecució d'aquest títol. Es destaca la col·laboració de les institucions implicades. S'emfasitza que aquesta fita permet tancar el segle XX de manera immillorable. Una nova dimensió per a Tarragona L'entrada en el llistat de la UNESCO no és només un títol honorífic, sinó que implica un canvi de categoria per a la ciutat: "Entrem dintre d'un sector de ciutats que són diferents i que marquen la distància." Aquesta proclamació assegura que Tarragona sigui vista com una ciutat de referència mundial pel seu patrimoni romà i la seva història mil·lenària, obrint un segle XXI ple d'esperança i noves oportunitats.

  • Medalla d'Or al Club Gimnàstic de Tarragona pel seu 125è aniversari - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    11'

    Medalla d'Or al Club Gimnàstic de Tarragona pel seu 125è aniversari

    Acte de lliurament al Teatre Metropol En el marc de la celebració dels 125 anys de l'entitat, l'Ajuntament de Tarragona ha fet lliurament de la medalla d'or de la ciutat al Club Gimnàstic. L'acte, celebrat al Teatre Metropol, ha servit per glossar la trajectòria històrica d'un club que és el més antic de l'Estat en la seva categoria. Cronologia i fets històrics clau Fundació (1886): El club neix el primer de març de mans de dotze homes liderats per Joan Estiles. Compromís social (1898): Un centenar de socis es van oferir com a batalló voluntari per defensar la ciutat durant la Guerra de Cuba. Catalanitat i resistència (1910-1920): L'any 1910 es va adoptar el català com a llengua oficial i l'entitat va plantar cara a la dictadura de Primo de Rivera mantenint la senyera. Evolució del nom (1894): El canvi de Club Gimnàcio a Club Gimnàstic de Tarragona va simbolitzar l'obertura definitiva a la ciutat. Destaquem les seccions i referents L'alcalde Fèlix Ballesteros i l'actual president, Josep Maria Andreu, han subratllat el caràcter poliesportiu de l'entitat, que ha arribat a tenir fins a 17 seccions actives. S'han mencionat moments de glòria com: L'ascens a la primera divisió de futbol (1946-1947 i 2006). La tasca de les seccions d'atletisme, gimnàstica, bàsquet i tennis, entre d'altres. Esportistes d'elit com Natàlia Rodríguez, Gaietà Cornet o Valero Serer. "Parlar de la història del Nàstic és parlar de la història de Tarragona. És un organisme viu que ens identifica." Finalment, s'ha destacat el paper del club com a far d'il·lusions durant la postguerra i el gran suport social rebut, amb l'exemple dels 30.000 tarragonins que van sortir al carrer l'any 2006 pel darrer ascens a la Lliga de les Estrelles.

  • Inauguració de la reforma de la plaça de la Font (1997) - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    1'

    Inauguració de la reforma de la plaça de la Font (1997)

    Inauguració i Renovació de l'Espai Públic El 18 d'agost de 1997 marca una fita històrica per a la ciutat de Tarragona amb la inauguració oficial de la remodelació de la plaça de la Font. Aquest acte s'emmarca en un context de triple celebració per a la ciutadania, destacant la modernització d'un dels punts neuràlgics de la vila. Motius de Celebració L'esdeveniment destaca per tres eixos fonamentals que s'entrellacen en el sentiment col·lectiu: El compliment de la tradició un any més, amb l'arribada de les festes. La commemoració del 150 aniversari de la professó de Sant Magí. L'estrena oficial de la nova imatge i renovació de la plaça. Valoració Social de la Reforma Malgrat que el projecte d'urbanisme va generar debats inicials, el discurs subratlla la confiança en el resultat final. S'indica que el canvi d'imatge està destinat a convèncer fins i tot els més escèptics i que la nova configuració és del grat de la immensa majoria dels tarragonins. "Estic convençut que aquesta plaça, amb aquest canvi d'imatge i amb aquesta renovació, convencerà amb aquells que hi posaven dificultats." Finalment, l'arxiu recorda la trajectòria de Tarragona Ràdio, vinculant els 25 anys de l'emissora amb el creixement i l'evolució de la pròpia ciutat.

  • Inauguració del primer pàrquing a la Rambla Nova - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    0'

    Inauguració del primer pàrquing a la Rambla Nova

    Inauguració Històrica a Tarragona El 16 de desembre de 1994 es va marcar una fita en el desenvolupament urbà de Tarragona amb la inauguració del primer pàrquing subterrani situat a la cèlebre Rambla Nova. Aquest projecte no només destaca per la seva funcionalitat, sinó també per la seva magnitud econòmica i logística. Punts Clau de l'Esdeveniment Rellevància Històrica: Es defineix com l'obra més important realitzada a la ciutat pràcticament durant tota la seva història recent. Inversió Econòmica: El cost total de la infraestructura va ascendir a la xifra de 2.023 milions de pessetes, marcant un precedent en la inversió pública local. Repte Urbanístic: Tot i ser una obra de difícil ubicació a causa del seu entorn, es considera una peça fonamental per completar els serveis que requereix la ciutadania. Declaracions destacades "S'ha realitzat una obra que val 2.023 milions de pessetes... que completarà tots aquells serveis que necessiten els ciutadans de Tarragona."

  • Celebració dels 125 anys del Club Gimnàstic de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 25 anys
    29'

    Celebració dels 125 anys del Club Gimnàstic de Tarragona

    Tret de sortida als actes del 125è aniversari El Club Gimnàstic de Tarragona commemora la seva fundació, nascuda l'1 de març de 1886. En un acte institucional a la Rambla Nova, s'han reunit representants del club i de la ciutat per retre homenatge a la trajectòria d'una de les entitats esportives més antigues de l'Estat. Actes Commemoratius a la Rambla Nova • Placa Fundacional: S'ha descobert una placa de marbre al número 16 de la Rambla Nova, lloc on el club va tenir el seu primer local social. • Inauguració del Monòlit: L'artista Joan Blázquez ha presentat una escultura de cinc metres que simbolitza la unió del Nàstic amb la ciutat de Tarragona. • Cultura i Tradició: L'acte ha comptat amb la interpretació de l'himne per part de la Banda Municipal de Música i l'aixecament de pilars per les quatre colles castelleres de la ciutat. Parlaments i Significat Institucional L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha subratllat la forta vinculació entre la història de la ciutat i el club, afirmant que el Nàstic forma part de la identitat tarragonina. Per la seva banda, el president Josep Maria Andreu ha destacat l'esforç de les generacions passades per mantenir el club amb vuit seccions actives i unes instal·lacions de referència. "El Nàstic forma part del moll de l'os de la nostra identitat; el Nàstic és Tarragona i Tarragona és Nàstic." Seccions i Salut de l'Entitat Actualment, el club viu un moment de solidesa econòmica i esportiva, amb especial èmfasi en seccions com l'atletisme, la gimnàstica rítmica i el futbol. La celebració continua amb l'entrega de la Medalla d'Or de la ciutat al Teatre Metropol.