Tots els episodis · 2013

4251 episodis disponibles

episodis

4009-4032 de 4251

Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
12'
El reciclatge a la prehistòria: troballes al Molí del Salt
Descobriment pioner sobre el reciclatge paleolític L'investigador de l'IPES, Manuel Vaquero, detalla una descoberta fascinant al jaciment del Molí del Salt (Vimbudí, Conca de Barberà): els grups de caçadors-recol·lectors de fa 13.000 anys ja practicaven el reciclatge d'eines de pedra de forma sistemàtica. Claus de la investigació Estalvi de recursos: En lloc de recórrer quilòmetres fins a les pedreres de sílex (com l'Espluga de Francolí), aprofitaven eines abandonades per ocupacions anteriors. Racionalitat econòmica: El reciclatge permetia minimitzar la despesa d'energia i temps en tasques immediates. Diferenciació d'usos: S'utilitzaven peces reciclades per a tasques domèstiques (processar carn, curtir pells, treballar bosc). En canvi, les eines de caça (com les puntes de fletxa) se solien fabricar de nou, sense reciclar. "Era un comportament racional de gestió dels recursos. Si tens el que necessites al costat, encara que sigui brossa abandonada, per què has d'anar a buscar-ho lluny?" Metodologia arqueològica La dificultat de documentar el reciclatge radica a distingir moments temporals en una mateixa pedra. L'equip de l'IPES ho ha aconseguit mitjançant l'estudi de peces cremades: si una eina té marques de re-talla posteriors a l'alteració pel foc, és una prova irrefutable que va ser reutilitzada després d'haver estat abandonada al campament. L'entorn de fa 13.000 anys Els habitants del Molí del Salt eren Homo sapiens anatòmicament idèntics a nosaltres, amb capacitats cognitives i comunicatives completes. Vivien en un entorn privilegiat entre la muntanya (Prades) i la plana, cosa que els permetia accedir a diversos recursos fluvials i terrestres.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
24'
Situació i futur de la sanitat a Tarragona
Situació Actual i Previsions Pressupostàries El doctor Josep Mercader, director territorial de salut a Tarragona, analitza el panorama sanitari davant de la imminent tardor i l'anunci d'eleccions. Tot i la incertesa política, es preveu que el sistema funcioni amb normalitat fins a finals d'any. De cara al 2013, el Govern té la intenció de protegir els pilars de la sanitat, l'ensenyament i el benestar social de noves retallades. Respecte a la tresoreria de la Generalitat, Mercader admet dificultats mensuals : • El pagament de nòmines depèn de transferències de l'Estat i del fons de liquiditat. • Es manté una comunicació constant amb les gerències dels centres per informar sobre la disponibilitat de fons. Millores en Serveis i Equipaments Unitat d'Hemodinàmica de Joan XXIII S'ha confirmat l'ampliació de l'horari de la unitat d'hemodinàmica a l'Hospital Joan XXIII a partir de l'octubre. El servei passarà a estar actiu de 8:00 a 22:00 hores, incloent-hi els caps de setmana i festius, la qual cosa suposa un increment d'hores molt significatiu per a la demarcació. Renovació Tecnològica Quatre hospitals de Catalunya, entre ells el Joan XXIII, rebran nous aparells de radiodiagnòstic d'última generació. Aquests equips permetran realitzar proves diagnòstiques avançades sense que els pacients s'hagin de desplaçar fora de Tarragona. Llistes d'Espera i Copagament Farmacèutic Pel que fa a les llistes d'espera : • Les operacions de pròtesis de genoll són les que presenten més dificultat pel seu alt cost (uns 5.000-6.000 €) i l'increment de la demanda. • En el cas de les cataractes, l'objectiu és que ningú hagi d'esperar més d'un any a finals de 2012. Sobre el copagament, a l'octubre entra en vigor la regularització per als pensionistes segons la seva renda : 1. Rendes inferiors a 18.000 €: topall de 8 euros al mes. 2. Rendes entre 18.000 € i 100.000 €: topall de 18 euros al mes. "Ningú hauria de deixar de prendre un medicament que necessita; hem de trobar l'equilibri entre la sostenibilitat i l'atenció." Gestió de l'Atenció Primària Finalment, es fa una valoració positiva del primer any de tancament dels CAP a les nits. Segons Mercader, no s'han registrat incidents importants i el model basat en la centralització a través del 112 i el 061 s'ha demostrat eficient. Tot i així, el projecte del centre d'alta resolució de Camp Clar s'ha hagut de retardar per dificultats pressupostàries.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
8'
Anàlisi de la novel·la 'El efecto Starlux' de Juan Ballester
Resum de l'obra i temàtiques principals 'El efecto Starlux', escrita per Juan Ballester Colomer i guardonada amb el Premio de la Crítica Valenciana de Narrativa 2012, és una obra profunda que explora la complexitat de l'amistat, el pas del temps i la mort. La narració s'articula a través de la figura de Germán Casanova, un metge forense que s'enfronta al traumàtic episodi d'haver de practicar l'autòpsia al seu millor amic, Tino Polo, qui s'ha suïcidat. Estructura i Narrativa La novel·la destaca per una estructura contrapuntística que combina: - La disecció física del cos de Tino a la sala d'autòpsies. - La evocació literària de la vida d'aventures de Tino com a bussejador en prospeccions petrolieres africanes. Eixos temàtics L'obra aprofundeix en la pèrdua de la innocència i el procés de madurar, descrit com una transacció constant on es rebaixen els ideals de l'adolescència: L'Amistat: Una relació intensa que sobreviu fins i tot a la separació i la mort. El Conflicte Existencial: La lluita entre l'idealista que signa un "contracte amb la vida" i l'adulta que accepta retallades i decepcions. La Mort: Es confirma com el tema central, tractat no només com un final, sinó com un viatge al·lucinat i una metàfora final a través dels sepulcres submarins. "Per a ser infeliç ha d'existir en el teu idioma la paraula feliç." El Clímax Final La novel·la culmina en un diàleg febril entre els vius i els morts, on la memòria i la escriptura recuperen la vida dels personatges mitjançant la nostàlgia d'una melodia que no deixa d'ascendir.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
21'
David Oliete i l'èxit de 'Som Castells' a Seül
L'èxit internacional del fet casteller El realitzador David Oliete torna de Corea del Sud després de participar en un prestigiós festival de cinema a Seül, on el seu curtmetratge, Som Castells, ha estat guardonat amb el segon premi. Aquesta peça audiovisual de cinc minuts, que ja suma més de 18.000 visites a la xarxa, ha captivat el públic coreà per la seva càrrega emocional i la singularitat de les torres humanes. Impacte a Corea del Sud Durant la seva estada, Oliete ha pogut observar la reacció d'una cultura molt distant a la nostra: Desconeixement i sorpresa: La majoria del públic no coneixia els castells i es mostraven sorpresos en saber que el procés de muntatge d'un castell és ràpid i no dura 20 minuts com imaginaven. Realització tècnica: Ha destacat el fet que el curt està rodat amb una sola càmera reflex (DSLR), tot i que l'espectador percep un gran desplegament de mitjans. Reacció del públic: Oliete defineix el públic coreà com a fred o silenciós durant les projeccions, un contrast cultural respecte a l'eufòria occidental. "Vaig dir que aquest no era un premi meu, sinó de tots els castellers i de tota la gent de Catalunya." Experiència a Seül: Tecnologia i Tradició L'autor també ha compartit detalls sobre la vida a la capital coreana: Connexió tecnològica: Una ciutat extremadament moderna on absolutament tothom, des de joves fins a gent gran, està permanentment connectat a dispositius mòbils, fins i tot al metro. Gastronomia: Destaca el kimchi com a element omnipresent en tots els àpats i el soju (conegut com el vodka coreà) com a beguda popular. Turisme: Recomana visitar la torre N Seoul Tower per veure la ciutat il·luminada i els temples budistes per la seva autenticitat. Finalment, s'ha anunciat que Som Castells es projectarà a la plaça durant el pròxim Concurs de Castells de Tarragona per anar escalfant l'ambient.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
18'
Debat sobre la regulació del carnet de boletaire a Poblet
La prova pilot de regulació micològica L'episodi analitza la posada en marxa d'una prova pilot als boscos de Poblet per regular la recol·lecció de bolets mitjançant un carnet de boletaire. Els representants de l'Associació Micològica de Tarragona valoren aquesta mesura com a positiva en aquest context específic per diversos motius: Permet un millor control i vigilància del medi. Ajuda a evitar la trinxadissa dels hàbitats causada per la massificació. Fomenta la informació cap al ciutadà en un espai natural protegit. Dubtes sobre l'extensió de la taxa a tot Catalunya Tot i aprovar la prova a Poblet, els experts es mostren crítics amb la possibilitat d'aplicar una taxa generalitzada de 10 euros a tota la resta del territori: Consideren que una taxa baixa no és dissuasòria. Adverteixen que, si no hi ha una inversió directa en la millora del bosc, la mesura acaba sent purament recaptatòria. Destaquen la dificultat de gestionar els boscos privats, que suposen el 90% del total a Catalunya. "Cobrar una taxa d'entrada, nosaltres hi estem en contra si això no ha de revertir amb la millora dels hàbitats ni amb un control real." Amenaces per al bosc i consells de consum Durant la conversa s'aborden altres factors que afecten la producció de bolets i la salut del bosc: Impacte del porc senglar: S'alerta que les grans poblacions de senglars destrossen el terreny d'una manera que sovint s'atribueix erròniament als humans. Canvi climàtic: La manca de pluges i l'augment de temperatures a la zona mediterrània estan escurçant les temporades. Seguretat alimentària: Es recorda que els bolets són organismes recicladors que poden acumular metalls pesats. Es recomana consumir-ne quantitats petites i evitar certes espècies crues per la seva perillositat.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
8'
L'aprofitament de la biomassa forestal a Catalunya
La gestió de la biomassa: Una sortida per als boscos L'entrevista amb l'enginyer Marc Subirats explora com l'empresa forestal Soliba s'ha convertit en pionera a Catalunya en l'extracció i exportació de biomassa. El procés es basa en la trituració de la fusta per tal d'homogenitzar el producte, facilitant i abaratint el transport. Mercats i exportació Actualment, la major part de la producció s'exporta a Itàlia, un país que ha fet una aposta ferma per aquesta energia renovable: Les centrals tèrmiques italianes utilitzen la biomassa per reduir les emissions de carboni i complir amb el Protocol de Kyoto. L'objectiu futur és que aquesta riquesa es quedi a Catalunya, eliminant els costos de transport internacional per revertir els beneficis directament en els propietaris forestals. Prevenció d'incendis i gestió del bosc Tot i que s'aprofita la fusta cremada de grans incendis (com els de l'Empordà o la Riba), la major part de l'activitat es realitza en boscos verds: Es realitzen tallades de selecció per eliminar arbres malalts o dominats. Aquesta neteja redueix la càrrega de combustible, facilitant la tasca d'extinció dels bombers. Permet mantenir el bosc sense que costi diners a l'administració o al propietari. "El fet de reduir aquest combustible no fa que no hi hagi incendis, però farà que els bombers puguin lluitar molt més efectivament." L'empresa treballa en diverses zones com el parc de Collserola, la Conca de Barberà i Girona, gestionant tant finques públiques com privades per millorar la salut i la seguretat dels nostres boscos.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
23'
Debat de política general i infraestructures a Tarragona
El futur polític de Catalunya i el Debat de Política General L'entrevista comença analitzant l'inici del Debat de Política General al Parlament de Catalunya. El convidat, Joaquim Nin, destaca la importància de la radicalitat democràtica i el dret del poble català a decidir el seu propi destí. Considera que el procés cap a estructures d'estat és un camí de dignitat i respecte davant la negativa del govern espanyol al pacte fiscal. Perspectiva d'Eleccions Anticipades • S'apunta que tots els indicis indiquen un escenari de preelectoral. • La decisió final recau en el president Artur Mas, qui avaluarà les intervencions dels grups parlamentaris. • El procés sobiranista es veu com un camí gradual i apassionant des del punt de vista històric. Actualitat Municipal i Urbanisme a Tarragona Es repassa l'estat de les relacions entre Convergència i Unió i el govern municipal de Tarragona, basades en la utilitat i la responsabilitat per no paralitzar la ciutat. El Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) • Es preveu l'aprovació definitiva del POUM abans de final d'any. • Aquesta eina és vital per desencallar projectes com la zona de l'IKEA. • També permetrà definir els usos de la Ciutat de Repòs i Vacances, on hi ha interès d'empreses turístiques i de serveis assistencials. Equipaments i Infraestructures Pendents Es discuteixen projectes clau que afecten directament la competitivitat del territori: "L'A27 és de les vies de comunicació que necessitem amb més urgència; el territori necessita estar ben comunicat per tenir oportunitats de progrés." Projectes destacats: • Complex Sant Jordi: Es busca la viabilitat per convertir-lo en equipament per als Jocs de la Mediterrània 2017 i que tingui ús posterior. • Jocs de la Mediterrània: Preocupació per les declaracions del govern de l'Estat sobre la possible manca de finançament. • Infraestructures viàries (A27): Exigència al Ministeri de Foment perquè compleixi els terminis i pressupostos per connectar Tarragona i el Morell. • Tercer Fil: Necessitat de concreció als pressupostos de l'Estat per a la sortida de mercaderies per via ferroviària.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
1h 59min
Diada castellera de la Mercè i pilars caminant de Tarragona
Introducció a la diada de la Mercè L'episodi se centra en la celebració de la diada castellera de la Mercè a Tarragona, l'últim acte destacat de les festes de Santa Tecla. La jornada es divideix en dues parts: una actuació de castells i l'espectacle únic dels pilars caminant. Actuació de castells: les colles a la plaça de les Cols Les quatre colles de la ciutat realitzen dues rondes de castells abans de l'acte central dels pilars: • Xiquets de Tarragona: Executen un 4 de 8 i un 3 de 8 de gran solvència. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Destaquen amb una catedral (5 de 8) i un 4 de 8, demostrant el seu domini tècnic. • Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Opten per castells de 6 pisos, ja que l'objectiu principal és reservar forces per al pilar posterior. L'espectacle dels pilars caminant L'acte més esperat és el recorregut del pilar de 4 des de les escales de la Catedral fins a l'Ajuntament (plaça de la Font), superant un camí complex amb graons i pendents. Resultats i temps dels pilars En una jornada històrica, les quatre colles aconsegueixen arribar a la seva destinació: • Xiquets de Tarragona: Arriben en 10 minuts i 42 segons, sumant 17 anys consecutius d'èxit. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Completen el recorregut en 10 minuts i 35 segons. • Xiquets del Serrallo: Mantenen el seu rècord increïble de 17 anys seguits arribant a la plaça de la Font (12 minuts i 24 segons). • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Són els més ràpids d'aquesta edició amb un temps de 8 minuts i 41 segons. "Tarragona és capital castellera i aquest és el millor fi de festa possible: les quatre colles arribant perfectament a l'Ajuntament." Conclusió de les festes L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros tanca la retransmissió destacant l'èxit massiu de públic i la qualitat de les colles locals, posant ja la vista en el proper Concurs de Castells.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
16'
Història i llegendes de Casa Balcells i la Catedral
Un viatge històric des del Pla de la Seu En aquesta retransmissió de la Festa Major de Santa Tecla 2012, l'escriptor Lluís Maria Moncodill ens convida a descobrir els secrets de Casa Balcells i el seu entorn. L'edifici, un palau medieval de gran rellevància, ha estat testimoni de fets cabdals per a la història de Catalunya i la Corona d'Aragó. Els secrets de Casa Balcells L'edifici ha tingut múltiples vides i hostes il·lustres al llarg dels segles: Residència Reial: Va allotjar la mare de Ferran el Catòlic, Joana Enríquez, que hi va morir de càncer. El matrimoni Reial: Es diu que els Reis Catòlics van normalitzar el seu matrimoni aquí en rebre la butlla papal que els dispensava de la seva consanguinitat. Seu del Papa Luna: Benet XIII, el famós Papa Luna, també va ocupar aquest palau en la seva etapa com a canonge tresorer. Salvaguarda del Patrimoni: Als anys 50, el Capítol Catedralici va decidir remodelar la casa amb criteris gòtics en lloc de derrocar-la, salvant així l'estructura medieval. Tragèdies i miracles a la Catedral Moncodill repassa moments crus com la Guerra del Francès, on la sang corria per les escales de la seu. Segons la tradició: La Catedral es va salvar de ser volada pels francesos gràcies a les pregàries de tres canonges heroics. Es diu que Sant Magí va mullar la metxa de les bombes amb una regadora per evitar la destrucció total de la muralla i la seva capella. El martiri de Santa Tecla L'entrevista aprofundeix en la figura de la patrona, destacant la seva fortalesa i tossuderia davant les proves de foc, feres i toros enfurismats. L'escriptor destaca que el braç de la santa, portat d'Armènia per Jaume II, va patir també la profanació francesa, però les relíquies van ser salvades per un nen. "M'agradaria que si algú de Tarragona té ganes de crear una obra literària imaginativa, vingui i passi algunes estones a peu d'aquestes estàtues i els pregunti per tot allò que han vist."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
2h 28min
Processó del Braç de Santa Tecla 2012
Retransmissió de la Processó de Santa Tecla Aquest episodi recull la retransmissió en directe des de Casa Balcells, al Pla de la Seu, de la processó del Braç de Santa Tecla del 2012. El programa compta amb l'anàlisi de l'expert Jordi Bertran, qui desgrana la història i la simbologia del Seguici Popular. Context Històric i Novetats • Es destaca el retorn de la sortida i entrada de la processó des de l'interior de la Catedral de Tarragona després d'anys d'obres. • S'explica l'origen de la festivitat l'any 1321, quan va arribar la relíquia des d'Armènia. • La consueta de 1369 ja recollia el protocol de la processó de manera similar a l'actual. Elements del Seguici Popular A mesura que les figures passen davant de la càmera, es detallen els seus orígens: • L'Àliga i la Víbria: Vinculades històricament a la casa reial catalana, representant el prestigi de la ciutat. • El Ball de Diables i el Bestiari de Foc: Figures encarregades d'obrir pas i representar les forces de l'infern. • Gegants i Negritos: Es destaca la singularitat del Negrito (1856) i els Gegants Moros, així com el conjunt escultòric dels Nanos Vells. • Balls de Bastons i Pastorets: Representacions de danses tradicionals d'arrel medieval i del segle XVII. Moment de Tensió i Reivindicació Durant la processó es produeixen actes de protesta: • Una cinquantena de manifestants xiulen a la corporació municipal per la implantació de zones verdes i altres decisions polítiques. • Els Xiquets del Serrallo vesteixen samarretes taronges reivindicant un local d'assaig propi. L'Entrada del Braç i la Palmera L'acte culminant és l'entrada de la relíquia a la Catedral: • Se celebra amb el ball conjunt de tots els elements i un gran espectacle pirotècnic conegut com la Palmera de Santa Tecla. • Es llança l'or i pell (paperets daurats) des de la façana de la seu. "Aquest és el moment de màxim simbolisme de la celebració de Santa Tecla, quan la ciutat s'aboca completament davant el seu emblema." Històries de Casa Balcells L'escriptor Lluís Maria Monconill explica curiositats sobre el palau on es troben: • Va ser residència ocasional de reis com Ferran el Catòlic. • Fou la seu del Papa Lluna (Benet XIII), qui va ser canonge tresorer de la catedral.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
1'
Èxit històric: Sant Pere i Sant Pau descarrega el 2de7
Crònica d'una fita castellera L'anàlisi de la jornada se centra en la gran actuació dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, on destaca la consecució del seu gran objectiu: el 2de7 descarregat. Després d'un treball intens als assajos, la colla ha aconseguit traslladar les bones sensacions de la pinya a la plaça. Punts clau de l'actuació Consolidació de la feina: La colla venia d'un assaig de divendres molt productiu amb el 2de7 sencer i altres castells de la gamma de set com el 5de7 i el 3de7 amb l'agulla. L'aspecte psicològic: Segons el Pasqui, l'èxit ha estat fruit d'un treball mental perquè els castellers acabessin de creure en les seves possibilitats. Excel·lència de la canalla: S'ha subratllat la solvència de l'acotxador i l'enxaneta en l'execució final de l'estructura. "Era un treball molt de psicologia, que s'ho acabessin de creure perquè a l'assaig ja sortia." Horitzons de futur Amb vista a les pròximes setmanes de la temporada i el concurs: Es manté la prudència sobre si intentaran estructures superiors (4de8 o 3de8). L'objectiu immediat és polir els detalls i analitzar l'execució d'avui. Queden dues setmanes d'assaig clau per decidir els propers reptes a plaça.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
1'
Anàlisi castellera amb la Jove de Valls
Balanç de la Diada i Objectius Futurs En aquesta entrevista, en Jordi Santís analitza el rendiment de la Colla Jove Xiquets de Valls després d'una actuació històrica. Malgrat que no s'ha assolit la perfecció absoluta, els resultats posicionen la jornada com una de les més rellevants per a l'entitat. Punts Clau de l'Actuació Rècord històric: S'ha aconseguit la tercera millor diada de tota la història de la colla. Recuperació de construccions: S'ha tornat a portar a plaça un castell que feia 15 anys que no es completava. Superació psicològica: Malgrat la dificultat de mantenir el nivell després del cap de setmana anterior, la colla ha respost amb solvència treballant una gama alta de castells. Full de ruta cap al Concurs L'objectiu immediat és el Concurs de Castells, amb un programa clar per consolidar la seva posició d'elit: Objectiu principal: Descarregar el 5 de 9 amb folre. Acompanyament: Sumar el 9 de 8 a la diada. Consolidació: Mantenir l'efectivitat amb el 3 de 9 i el 4 de 9. "L'objectiu principal és descarregar el 5 de 9. No n'hi pot haver d'altre." L'ànim de la colla és de màxima confiança després d'haver viscut una setmana espectacular que referma la seva trajectòria actual.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
2'
Èpica i superació dels Minyons a la plaça
Resum de la Jornada Castellera L'entrevista analitza la recent actuació dels Minyons de Terrassa, destacant una victòria més emocional que estètica. Després d'una jornada anterior complicada, l'equip ha sabut refer-se mitjançant una preparació psicològica clau per afrontar la dificultat dels castells. La lluita i el caràcter La colla ha hagut de descarregar el 3 de 9 i el 4 de 9 amb una lluita constant des del primer moment. L'objectiu principal era demostrar raça i caràcter, prioritzant l'èxit del castell per sobre de la seva perfecció visual. S'ha aconseguit la tercera tripleta de la història de la colla, una fita que referma el creixement de l'entitat. "Avui importava fer-ho i demostrar raça i una mica de caràcter. El màxim possible no necessàriament és el més bonic possible." Situació actual i futur immediat Creixement de la colla: L'entitat es troba en un moment clarament a l'alça, amb una pinya més sòlida i nombrosa. Gestió de lesions: Malgrat l'èxit, la jornada s'ha tancat amb baixes físiques importants, incloent dues lesions de clavícula que han obligat a improvisar canvis a les estructures. Objectiu Tarragona: Amb vista al Concurs de Castells, la prioritat ara és la recuperació física i emocional per poder ser competitius a la Tarraco Arena Plaça.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
2'
Anàlisi i reptes dels Xiquets del Serrallo per Santa Tecla
Balanç de la Diada i Objectius Futurs L'entrevista amb Roger Príncep, cap de colla dels Xiquets del Serrallo, ofereix una visió detallada sobre l'estat actual de la colla després de la diada. Tot i algunes sensacions agredolces, el balanç general apunta cap a una progressió positiva i una ambició renovada per a les cites més importants del calendari casteller. Èxits i deures de la jornada Descarregat el 5 de 7: S'ha aconseguit descarregar el cinc, una estructura que se'ls va resistir durant la diada de Sant Magí. Això demostra una millora tècnica i de confiança. La gestió de la gamma de 7: El cap de colla destaca que no volien optar per castells de gama base (3 de 7 o 4 de 7), ja que l'objectiu és consolidar castells de nivell superior (7 i mig). El Pilar i la canalla: S'han detectat algunes pors inicials a la canalla en els primers intents del pilar, que s'han anat superant al llarg de la diada. El camí cap al Concurs de Castells La colla es troba en una fase clarament ascendent: Treball a l'assaig: Es confirma que el volum de treball s'està traduint en millors resultats a la plaça. Cites imminents: L'atenció es centra ara en la diada de la Mercè i, especialment, en el proper Concurs de Castells de Tarragona. "La progressió ha estat bona, s'ha vist que s'ha anat treballant a l'assaig i a veure com acaba la temporada." El simbolisme del Pilar Caminant Un dels moments més esperats és el Pilar Caminant de l'endemà. Per a la colla, arribar a l'Ajuntament no és només un repte tècnic per mantenir el seu rècord consecutiu, sinó també una plataforma per reivindicar el seu local i sentir el suport de la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
2h 28min
Diada Castellera de Santa Tecla 2012: Èxits i emoció
Una Diada Històrica a la Plaça de la Font La retransmissió de la Diada de Santa Tecla 2012 captura una de les jornades més emocionants del calendari casteller tarragoní. Les quatre colles de la ciutat —Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets de Tarragona, Castellers de Sant Pere i Sant Pau i Xiquets del Serrallo— s'han citat en una plaça plena de gom a gom per demostrar el seu nivell a pocs dies del Concurs de Castells. Els Grans Protagonistes • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Ha viscut una jornada de glòria completant la denominada tripleta vilafranquina. Han descarregat el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 4 de 8 amb l'agulla. El punt àlgid i emotiu ha estat carregar el Pilar de 7 amb folre, una estructura que no intentaven des de feia deu anys. • Xiquets de Tarragona: Han demostrat una gran fortalesa mental recuperant-se dels dubtes de la setmana anterior. Han assolit la seva tercera tripleta màgica de la història, descarregant amb èpica el 4 de 9 amb folre en una execució que ha fet vibrar la plaça. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han escrit una pàgina d'or en la seva història en descarregar, per primera vegada des de la seva fundació el 1990, el 2 de 7. L'emoció i les llàgrimes han dominat la seva pinya en completar una actuació impecable. • Xiquets del Serrallo: Han tingut una jornada agredolça. Tot i descarregar el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l'agulla, el seu gran objectiu, el 7 de 7, ha quedat en intent després d'una caiguda que ha condicionat la seva estratègia. Context i Projecció Durant el programa s'ha connectat amb la Diada de la Mercè a Barcelona, on castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa han exhibit castells de gama extra. Tot plegat serveix com a preàmbul d'un Concurs de Castells que es preveu molt disputat, amb la Colla Jove i els Xiquets de Tarragona arribant en un estat de forma excepcional.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
2h 46min
Èxit històric a la Diada de Santa Tecla 2012 de castells
Resum de la Diada Castellera de Santa Tecla 2012 La Diada de Santa Tecla 2012 a la plaça de la Font de Tarragona ha estat marcada per actuacions memorables de les colles locals, amb un nivell d'execució i emoció excepcionals malgrat el retard inicial. Fites històriques i actuacions destacades • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Ha firmat una de les millors actuacions de la seva història (la tercera millor sense gama extra). Han descarregat el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 4 de 8 amb l'agulla. Com a colofó, han carregat el pilar de 7 amb folre, un castell que no intentaven des de feia deu anys. • Xiquets de Tarragona: Després de la frustració de la setmana anterior, han aconseguit la seva tercera tripleta màgica (3de9f, 4de9f i 5de8). Destaca l'èpica descarregada d'un 4 de 9 amb folre extremadament lluitat que ha servit de punt d'inflexió psicològic per a la colla. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han viscut una jornada històrica en descarregar, per primera vegada en la seva història, el 2 de 7. Aquesta fita, sumada al 5 de 7 i al 3 de 7 amb l'agulla, converteix aquesta diada en la millor Santa Tecla de la seva trajectòria. Moments de tensió i dificultats • Xiquets del Serrallo: Han tingut la cara amarga de la jornada amb un intent de 7 de 7 que s'ha trencat quan l'enxaneta ja passava la part del quatre. Tot i així, han sabut refer-se descarregant el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l'agulla en rondes posteriors. • Incidències mèdiques: Els Xiquets de Tarragona han patit dues lesions de clavícula durant la diada, obligant a fer canvis d'urgència en les estructures del tronc i el folre, el que dóna encara més mèrit als seus castells descarregats. Perspectiva del Concurs de Castells "A 15 dies del concurs, es baixen dubtes. La Colla Jove i els Xiquets arriben en un estat de forma i confiança òptims per lluitar per les primeres posicions." L'episodi conclou amb la mirada posada en el XXIV Concurs de Castells, destacant el salt qualitatiu de les colles tarragonines, especialment de la Colla Jove, que aspira a descarregar el 5 de 9 amb folre a la Tàrraco Arena Plaça.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
1h 40min
Santa Tecla 2012: Seguici Popular i Diada Castellera
Crònica de la Diada de Santa Tecla a Tarragona Retransmissió en directe des de la Plaça de la Font de la jornada central de les festes de Santa Tecla 2012. L'episodi recull l'ambient viscut durant la tanda de lluïment del Seguici Popular i els moments previs a la gran exhibició castellera. El Seguici Popular i el Bestiari El programa descriu detalladament l'entrada a plaça de diversos elements tradicionals, destacant la interacció amb el públic i la sonoritat de la festa: • Elements de foc: Actuacions del Drac, el Bou i la Víbria, acompanyades del soroll constant de la pirotècnia i els trabucs del Ball d'en Serrallonga. • Bestiari i Gegants: El ball majestuós de l'Àliga, acompanyat per la formació Tradiband, i la desfilada dels Gegants Moros, els Negritos i els Gegants Vells. • Bèsties estimades: La participació de la Mulassa i la Cucafera, que centren l'atenció dels més petits mentre reparteixen caramels i espurnes. Balls i Representacions L'espai repassa l'ordre cronològic dels balls a l'escenari o entenimentat: • Balls de Bastons i Pastorets: Destaca l'emotiu homenatge al desaparegut Jaume Guasch per part del Cos de Bastoners. • Balls amb parlament: El Ball de Gitanes, el de Valencians (amb les seves torres humanes introductories) i el Ball de Cossis. "El Seguici tarragoní és, per la seva singularitat i participació ciutadana, un dels més importants de Catalunya." Els Versots i la Sàtira del Ball de Diables Un dels moments àlgids és la representació del Ball de Sant Miquel i els Diables. Els versots d'enguany han carregat amb sàtira contra la situació econòmica i la política local: • Crítiques a la gestió del govern central i la crisi bancària. • Ironia sobre la gestió municipal, les zones d'aparcament i la capitalitat cultural. • El duel dialèctic final entre Llucifer, la Diablesa i l'Àngel. Previsió Castellera L'expert Àlex Alonso analitza les expectatives de les quatre colles de la ciutat (Xiquets de Tarragona, Colla Jove, Xiquets del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau) davant una diada que es preveu històrica amb possibles castells de gamma extra.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
1h 15min
Missa Estacional de Santa Tecla a Tarragona
Celebració de la Patrona a la Catedral Retransmissió en directe des de la Catedral de Tarragona de la solemne Eucaristia en honor a la patrona de la ciutat, Santa Tecla. El podcast recull tota la cerimònia, des de la processó de l'entrada fins a la benedicció final, destacant la presència d'autoritats civils i eclesiàstiques. L'Homilia de l'Arquebisbe L'arquebisbe de Tarragona, Monsenyor Jaume Pujol, centra el seu discurs en la figura de la santa i la proximitat del pròxim Any de la Fe: • La fe com a virtut sobrenatural i do de Déu en temps de crisi espiritual i econòmica. • L'exemple de Santa Tecla, Sant Pau i la Verge Maria com a models de resposta inesperada a la crida divina. • Una crida a la pau a Terra Santa i a la convivència entre religions. "Santa Tecla va saber reconèixer que Déu és amor i que estimar-lo era el millor que podia fer a la seva vida." Música i Patrimoni L'apartat musical és un eix central de l'episodi: • Intervenció del Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral, sota la direcció de Monsenyor Miquel Barberà. • Interpretació d'obres clau com el Glòria i l'estrena del cant de comunió Crec en vos. • Referències a la restauració de la Catedral i la futura instal·lació d'un dels millors orgues d'Europa. Ritus i Tradició El podcast detalla moments de gran valor devocional com la consagració, el ritu de la pau i la posterior veneració de la relíquia (el braç de Santa Tecla). S'explica breument la història de com la relíquia va arribar a la ciutat al segle XIV gràcies al rei Jaume II.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
28'
Dames i Vells de Tarragona 2012: Sàtira i Crisi
Crònica de la Sàtira Tarragonina El podcast recull la representació completa de l'icònic Ball de Dames i Vells de Tarragona, un dels elements més esperats i irreverents de les festes de Santa Tecla. A través de versots satírics, l'obra repassa l'actualitat política, social i local de l'any 2012 amb un humor mordaç i un llenguatge sense filtres. Eixos de la Crítica Política L'episodi se centra en la profunda crisi econòmica del moment, atacant directament tant la gestió autonòmica com l'estatal: • La corrupció política i l'enriquiment de la classe dirigent mentre el poble pateix retallades. • Crítiques ferotges a figures com Artur Mas, Mariano Rajoy i el paper dels bancs. • L'auge del moviment per la independència de Catalunya després de la històrica manifestació de l'11 de setembre. Temes Locals i Socials L'espectacle no deixa canya dreta pel que fa a la gestió de la ciutat de Tarragona: • La gestió de l'ajuntament i l'alcalde Ballesteros, incloent les retallades en cultura i serveis socials. • Polèmiques urbanístiques com el projecte d'Ikea, el jardí vertical i l'estat del barri de la Part Alta. • Escàndols de la monarquia espanyola, fent referència explícita al safari del Rei a Botswana. Personatges i Estructura L'obra es vertebra al voltant de les baralles entre les parelles de Dames i Vells, que utilitzen les seves misèries personals com a metàfora de la decadència social, amb la intervenció clau de les autoritats: "N'estem farts que les finances vagin marcant la batuta i que la nostra cartera vagi quedant diminuta!" La representació culmina amb l'aparició del Sector Religiós i les Forces de l'Ordre (Mossos i Guàrdia Civil), que reben la part més dura de la sàtira per la seva hipocresia i autoritarisme.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
1h 25min
Cercavila de Santa Tecla: Seguici i Tradició
La Vigília de Santa Tecla a Tarragona Retransmissió en directe des de la plaça de les Cols de la cercavila de la vigília de Santa Tecla, un dels actes més multitudinaris de les festes de la ciutat. L'episodi recull el pas de tots els elements del Seguici Popular, comentant-ne la història, el simbolisme i les anècdotes. El Foc i el Bestiari • El seguici s'obre amb el Ball de Diables, documentat des del segle XIV, que té la funció d'obrir espai a través del foc i la pólvora. • Participen les principals bèsties de foc: el Drac de Sant Roc, el Bou (element totèmic mediterrani) i la Víbria (figura fantàstica amb atributs femenins, d'àliga i de drac). • Elements majestuosos: l'Àliga, símbol de la ciutat amb corona de príncep, i el Lleó, que destaca per la seva força i solemnitat. • Figures divertides: la Mulassa, que celebra el seu 25è aniversari, i la Cucafera, molt estimada pels nens per llançar caramels. Els Personatges i els Gegants • Apareix el Magí de les Timbales, l'únic timbaler a cavall que resta de la tradició d'acompanyar les autoritats. • Els Gegants i Nanos: s'inclouen els Gegantons Negritos, els Gegants Moros (portats per la comunitat gitana) i els Gegants Vells (del 1825). • El seguici de capgrossos compta amb els Nanos Vells (obra de Bernat Verderol) i els Nanos Nous. Balls i Entremesos • Balls de bastons: presència de diverses colles que representen antigues cerimònies de fertilitat agrícola o balls guerrers. • Balls parlats i representacions: el Ball de Pastorets, el Ball de Turcs i Cavallets (que escenifica la lluita entre el bé i el mal) i el Ball de Gitanes amb el seu trenat de cintes. • Simbolisme religiós i torres: - Els Set Pecats Capitals amb les noves màscares de l'Àngels Cantos. - La Moixiganga, representació plàstica de la passió de Crist i antecedent dels castells. - El Ball de Valencians, que culmina amb l'aixecada de torres humanes. "A Santa Tecla no hi participa tan sols la gent que surt al carrer, sinó que hi ha moltes famílies i artistes al darrere que la fan una cosa molt ciutadana." Cloenda Musical L'acte finalitza amb la Banda Municipal de Tarragona interpretant l'Amparito Roca, l'himne no oficial de la festa, que genera una explosió d'entusiasme col·lectiu a la plaça.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
19'
Pregó de Santa Tecla: L'agermanament entre l'Alguer i Tarragona
Un Pont sobre la Mediterrània El pregó de la Festa Major de Santa Tecla a Tarragona és pronunciat per una veu algueresa que reivindica la profunda connexió entre les dues ciutats. L'oradora es descriu com una dona privilegiada, filla d'una pàtria física i metafísica que uneix Sardenya amb Catalunya a través de la història i la llengua. La Identitat Algueresa i el Sentiment de Pertinença A través de metàfores sobre la natura, el vent i la mar, s'explica l'essència de l'Alguer: * La Marina com una segona mare que dicta els temps d'espera. * La Lluna com a germana i confident dels secrets de la ciutat. * La vida quotidiana marcada pel treball, el sacrifici i la resistència de la seva gent. El Fil Vermell: El Retrobament amb Tarragona L'oradora fa un recorregut pels noms clau de la cultura que han mantingut viu el lligam entre ambdós territoris, citant intel·lectuals com Pasqual Scano, Rafael Sari, Antoni Simon Mossa i Pera Català i Roca. "Catalunya és la nostra pàtria antiga i la nostra mare llunyana, ma a Tarragona nosaltres tenim una germana més que mai a prop." Reptes de Futur i el Rol de la Dona El discurs mira cap endavant, proposant que l'agermanament no sigui només cultural, sinó també econòmic i dinàmic. Fa una crida a la força de les dones per liderar el renaixement en temps de crisi, prenent el sacrifici de Santa Tecla com a inspiració per a una nova era de valors i llibertat. El pregó conclou amb una ofrena emocional de la llengua algueresa com el regal més gran que la història ha preservat per a aquest retrobament.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
14'
Salva López i la mirada fotogràfica de Santa Tecla
Entrevista a Salva López i Pep Escoda a Tarragona Ràdio En aquesta edició del programa, el prestigiós fotògraf Pep Escoda presenta el convidat d'enguany per al projecte La festa als ulls: Salva López. Aquesta iniciativa busca documentar les festes de Santa Tecla a través de mirades externes i personals de diferents autors per enriquir la memòria col·lectiva de la ciutat. La mirada de Salva López Salva López, considerat una de les joves promeses de la fotografia al país, destaca per una mirada molt particular que se centra en: El control dels espais: Té una habilitat especial per capturar l'essència dels llocs, sovint buscant el buit i l'equilibri compositiu. Treball meditat: Tot i que en aquesta ocasió treballarà amb tecnologia digital, la seva tècnica prové de l'escola analògica, on cada tret es pusa i es reflexiona a causa del cost i la limitació del format. Perspectiva de turista: En ser la seva primera vegada vivint les festes tarragonines, López es planteja el repte com un observador extern que vol captar sensacions més que una documentació clàssica. Projectes paral·lels i exposicions Durant la conversa, també s'ha destacat l'exposició vigent de Gabriel Tizón, el fotògraf convidat l'any anterior: Ubicació: Palau de Fires i Congressos de Tarragona. Durada: Fins al 14 d'octubre. Estil: Una reflexió en blanc i negre sobre els moments de repòs i distensió de la festa. El repte de la multitud Un dels punts més interessants de la xerrada ha estat la reflexió sobre com un fotògraf acostumat als espais buits s'enfronta a les aglomeracions de Santa Tecla: "A vegades les multituds m'han donat un buit. Com a fotògraf, quan estàs amb la càmera, realment t'atanses sol i l'espai buit es crea dins teu." López ha confirmat que, tot i conèixer la tradició dels correfocs, té especial interès a veure per primera vegada els castells i els pilars caminant, actes que Pep Escoda ha recomanat com a moments clau per la seva potència visual.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
14'
La Baixada de l'Àliga 2024: Preparatius i Consells
Preparatius per a la Baixada de l'Àliga L'entrevista amb Pitu Rovira, representant dels aportadors de l'Àliga, se centra en l'organització de la popular Baixada de l'Àliga de Tarragona, un dels actes més massius de les festes de Santa Tecla. Tot i la imatge de descontrol que pugui projectar la massificació, Rovira subratlla que hi ha un control exhaustiu i silenciós per part dels aliguers per garantir la seguretat dels participants i dels elements del seguici. Els orígens i l'evolució de l'acte L'acte va néixer com un trasllat informal de l'Àliga per part dels seus portadors i ha acabat convertint-se en un esdeveniment institucional que inclou altres elements com: * La Mulassa i el Lleó. * Els Gegants Moros i els Gegants Vells. La polèmica amb la Cucafera Respecte a la petició de la Cucafera per participar-hi, Rovira assenyala que s'han comès errors de procediment, com ara utilitzar la premsa per denunciar la manca de resposta de l'Ajuntament. L'organització suggereix que cada entitat hauria de cercar el seu propi espai i crear nous actes singulars en lloc d'intentar sumar-se a una estructura ja molt massificada. "El seguici de Tarragona necessita invents, necessita activitats fora de les que estan fetes." Consells pràctics per als assistents Per tal que la festa transcorri sense incidents, s'han donat una sèrie de recomanacions clau: 1. Evitar llençar aigua o begudes: Això provoca relliscades perilloses i pot danyar els instruments dels músics. 2. Calçat adequat: Es demana no anar amb xancletes per evitar pèrdues de calçat i trepitjades, sent preferible usar calçat lligat o esportiu. 3. Participació inclusiva: Tot i ser un acte amb molta joventut, és apte per a totes les edats, sempre que es busqui el lloc adequat per observar-lo sense necessitat d'estar al bell mig de la multitud.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
2 de gen. del 2013
15'
Entrevista a Oriol Grau i Pere Navarro sobre Dames i Vells
Novetats i preparatius del ball de Dames i Vells per a Santa Tecla En aquesta conversa amb Oriol Grau i Pere Navarro, membres emblemàtics del ball parlat de Dames i Vells de Tarragona, es desvetllen els detalls de la nova edició de la festa major. L'entrevista destaca la feina ingent darrere dels textos d'enguany, que han passat de les 19 pàgines habituals a 23, reflectint una actualitat especialment intensa. Els eixos de l'actualitat i nous personatges Els guionistes expliquen que el procés de creació comença al juny, però que el guió roman obert fins a l'últim minut per incloure esdeveniments recents. Les temàtiques clau d'aquesta edició inclouen: El procés d'independència de Catalunya i la política nacional. La crítica al sistema financer i la justícia espanyola, motiu pel qual s'incorporen dos nous personatges. Temes locals de Tarragona, com les plagues de panaroles o les peripècies de l'Ajuntament. Compromís amb la forma i la llengua Un dels punts més rellevants de l'entrevista és la importància que donen a la qualitat literària i lingüística dels versots: Mètrica i rima: Es treballa amb versos de set síl·labes per facilitar la memorització i garantir una bona sonoritat. Dialectologia: Pere Navarro, com a filòleg, s'encarrega que el text reculli el català col·loquial de Tarragona, mantenint el to vulgar i mordaç propi del ball però amb coherència dialectal. Anecdotari i logística "A la plaça de Dames i Vells hi ha una joieria i, quan sent les carretillades dels diables, sona l'alarma al mig del ball i ens desconcentra molt." Els convidats també comenten les dificultats de l'amplificació de so a les places i la decisió de reubicar algunes representacions per evitar el soroll excessiu de llocs com la plaça del Fòrum, buscant sempre que el públic pugui gaudir del text sense interferències.