
Comiat d'Enrico: 32 anys fent el pallasso
Una vida dedicada a l'espectacle professional L'Enrico, un dels pallassos més emblemàtics de Tarragona, visita els estudis de Tarragona Ràdio el dia del seu comiat oficial dels escenaris públics. Als 70 anys i amb una trajectòria de 32 anys com a professional (i tota una vida fent el pallasso de manera informal), l'artista reflexiona sobre la seva evolució i el futur de la seva carrera, que ara es centrarà exclusivament en l'àmbit privat. De la gasolinera als escenaris Abans de dedicar-se professionalment al món de l'espectacle, l'Enrico va passar per diversos negocis familiars que el van mantenir sempre de cara al públic: • Un taller de bicicletes familiar fundat el 1931. • La gestió d'una gasolinera. • Un quiosc de diaris a la Rambla Nova de Tarragona. L'any 1980 va decidir fer el pas definitiu cap al món de l'espectacle per "sortir del sistema" i buscar una millor qualitat de vida, afirmant que la professió li ha permès tenir sis mesos de vacances a l'any. La fotografia i la passió pel circ mundial Paral·lelament a la seva faceta còmica, l'Enrico ha desenvolupat una carrera com a fotògraf especialitzat en circ. Com a mostra d'agraïment cap a la figura universal del pallasso, que li ha donat suport vital, realitza fotografies d'espectacles per tot el món sense cobrar als artistes: • Ha fotografiat els millors circs d'Europa, incloent-hi el Festival de Monte Carlo i el de Figueres. • Col·labora estretament amb el Circo Mundial. • Manté una completíssima galeria a la seva web pallassoenrico.com. "Jo faig fotografies d'espectacles de circ com a agraïment perquè m'he guanyat la vida sent un perfecte desconegut gràcies a la imatge universal de la cara d'un pallasso." Crítica al sistema de subvencions i el circ contemporani Durant l'entrevista, l'artista es mostra molt crític amb el panorama actual de la cultura: • Diferencia clarament el circ tradicional (que viu de la taquilla i corre riscos) del circ contemporani o polititzat. • Denuncia les elevades subvencions públiques que reben festivals com la Fira de Tàrrega o el Trapezi de Reus en comparació amb el circ que no rep ajudes. • Defensa la figura del pallasso com un professional que ha de viure del seu esforç i no de la "condició de funcionari".
