3638 episodis disponibles
Les notícies més destacades de la jornada amb les veus de sempre, liderades per la periodista Tere Ortega. Entre les 13.30 i les 14.00 hores, els Informatius del migdia. I des de les 07.00 hores, butlletins cada hora.
Resum executiu Retorn de TGN Esports després de les Festes de Santa Tecla, amb nova etapa i enfoc local. TGN Bàsquet (LF2): adaptació accelerada de Sergio Manzano, debut exigent a Galícia i fitxatge de la canadenca Mali per la greu lesió de Ma Kelly. José Machín “Pepín”: sense equip després d’acabar contracte amb el Monza; busca un projecte que el faci feliç i somia vestir algun dia la samarreta del Nàstic. Seguretat del Nàstic: reconeixement de la Generalitat a Jordi Ruiz, cap de seguretat; distinció que fa extensiva a tot l’equip humà. Actualitat grana: entrenaments a Salou per replantació de gespa, viatge a Eivissa, creixement d’afició i abonats (rumb als 8.000) i ingressos per traspassos (fins a ~850.000 €). Contingut destacat TGN Bàsquet — Sergio Manzano (LF2) Adaptació exprés: va aterrar el 15 d’agost i l’equip porta dues setmanes llargues d’entrenaments. Molta il·lusió i respecte per la categoria. Debut a Galícia: rival fort que va fregar l’ascens a Liga Challenge. Manzano demana zero por i aprofitar la falta de pressió del primer partit fora. Plantilla: les jugadores afronten el repte amb ganes; caldrà adaptar-se a viatges més llargs i a l’exigència estatal. Baixa i recanvi: lesió greu de Ma Kelly (tota la temporada). Arriba la canadenca Mali, ja a ple rendiment i cridada a ser important. Calendari i costos: en una lliga encara no 100% professional, s’afavoreixen dobles desplaçaments per reduir despeses; canvis d’ordre de jornades per optimitzar viatges. José Machín “Pepín” Situació actual: a Tarragona, entrenant-se per estar a punt. Va acabar contracte amb el Monza i l’any passat va jugar cedit al Cartagena (debut al futbol professional espanyol). Balanç: temporada difícil per descens del Cartagena, però amb bon balanç personal. Mercat: ha tingut ofertes, però no prou convincentes en tots els aspectes. Prioritza un projecte on pugui ser feliç per rendir al màxim. Arrels i somni: format a La Floresta; li agradaria jugar al Nàstic algun dia. "Las ofertas que me han llegado no han sido suficientemente convincentes en todos los aspectos... un futbolista consigue rendir cuando está totalmente feliz." Nàstic de Tarragona — Seguretat i reconeixements Distinció: la Generalitat atorga una menció especial a Jordi Ruiz (cap de seguretat del Nàstic) en el Dia Català de la Seguretat Privada. Missatge: ho fa extensiu a tot l’equip humà de seguretat. Reconeixement materialitzat amb un ping distintiu. Partit a partit: combina la preparació prèvia amb el seguiment en directe; sovint revisa els partits després per analitzar millor, sobretot quan no es guanya. Nàstic — Estat esportiu, social i econòmic Entrenaments: sessions a Salou Sports Center per replantació de la gespa del Nou Estadi. Es confia trepitjar la nova gespa abans del pròxim partit a casa. Viatge a Eivissa: sortida divendres (vol cap al migdia) per a la J6. Afecció i abonats: entrades a casa entre 6.000 i 7.000; abonats a 7.822 (a finals de la setmana passada) i a punt de superar els 8.000, que seria el millor registre en 20 anys. "Estem tots molt contents i il·lusionats... segurament, en breu, ja passarem aquesta barrera dels 8.000 socis." — Lluís Fàbregas Finances: el Nàstic ingressarà ~350.000 € pel 10% de plusvàlua del traspàs d’Jan Virgili (del Barça al Mallorca). Amb les vendes de Narro (Sampdoria) i Antoñín (Korona Kielce), el total anual pot arribar als ~850.000 €. Vestuari: David Alba destaca la solidesa al darrere i l’efectivitat: 3 gols en 10 minuts davant l’Eldense, una injecció de confiança per a l’equip. "Literalmente fueron 3 tantos en 10 minutos... creo que es un partido que nos va a dar confianza a todos para lo que viene." — David Alba Properament Partit a Eivissa el cap de setmana: seguiment a Tarragona Ràdio des d’una hora abans. Evolució de molèsties físiques de diversos jugadors durant la setmana.
Resum executiu Programa d’arrencada de temporada amb una tertúlia viva i coral. Els temes centrals van ser: Santa Tecla 2024: balanç emocional i organitzatiu d’una festa viscuda amb intensitat, amb èmfasi en la música, el foc i la precisió del seguici. Pressupostos municipals 2026: primeres reunions, posicions dels grups (PSC, ERC, PP) i tensions per acords pendents. Prova d’emergències ES-Alert en directe: cobertura a peu de carrer, testimonis i instruccions clau de Protecció Civil. Parc del Port de Tarragona: reordenació de mobilitat, nova zona verda i opinions de veïnat, Club Nàutic i vianants. Agenda: Exponador (fira del nadó), cicle "Les ciutats de la música clàssica" (CaixaForum) i primer Congrés dels Drets dels Animals (ICAT). "Això, al meu país, no ens ho deixarien fer" — convidada estrangera, sorpresa pel foc i la proximitat del seguici. Temes principals i idees clau Santa Tecla 2024: emoció, música i logística impecable Identitat i comunitat: Santa Tecla reforça el sentiment de pertinença i la participació massiva a la cultura popular. Moments àlgids: Retaule de Santa Tecla: l’atmosfera íntima dins la Catedral i el poder de la música de cobla. Entrada del Braç: eclosió col·lectiva, coordinació mil·limètrica del seguici. Homenatge a la DANA de València al ball de Sebastià del Castelló: del somriure al silenci compartit. Foc i comparativa internacional: fascinació i respecte per la cultura del foc; sorpresa de convidats internacionals. Organització: agraïment a tècnics de Cultura i Festes; revisió anual de recorreguts i tempos del seguici; meteorologia favorable. Postfestes: sensació de "dol" i veu castigada; la ciutat no s’atura (temporada de Teatres, Tardor Literària, Sona Flamenc, etc.). Pressupostos municipals 2026: negociació en un any preelectoral Govern en minoria (PSC + Comuns): obre ronda de contactes; reconeix que el context electoral complica acords. ERC: recorda el suport inicial i denuncia incompliments/retards (pla d’accessibilitat, asfaltats, etc.); exigeix seguiment d’acords 2024. PP: manté línia pròpia enfocada en càrrega fiscal, impostos i ordenances; disposat a escoltar però sense comprometre vot. Tesi comuna: treballar per aprovar pressupost és millor per a la ciutat, però amb pressupost prorrogat la gestió és possible. Prova ES-Alert en directe (Protecció Civil) Cobertura a peu de carrer a l’estació d’autobusos: Testimonis variats (sorpresa, algun ensurt amb auriculars, comprensió del missatge de prova). Informació clau al missatge en català/anglès/castellà i enquesta de valoració. Instrucció bàsica en emergència real: Confinament immediat allà on et trobis; si condueixes, aturar el vehicle en un lloc segur i confinar-se. Objectiu: avaluar cobertura i interoperabilitat entre operadors; important omplir l’enquesta per millorar el sistema. Parc del Port de Tarragona: reordenació i nova zona verda Mobilitat: trànsit centralitzat al Vial de Mar; tancament del Vial del Rellotge als vehicles. Beneficis previstos: Nova zona verda mediterrània, "pulmó" a tocar de mar. Millor experiència per a vianants i ciclistes; seguretat i passeig més amable. Veus del territori: Vianants: valoren carril bici i passeig; demanen més ombra i bancs. Club Nàutic (David Pino): afectació limitada; impacte sobretot en aparcament del restaurant; confia en els beneficis comercials i d’esbarjo. Associació de Veïns del Port (Maria del Carme Puig): queixes per pèrdua d’aparcament i manca d’informació prèvia; alerta d’embussos al carrer Reial. Agenda i cultura Exponador (Fira del nadó): 4–5 d’octubre, Palau de Fires i Congressos. 20a edició (10 anys del projecte a Tarragona). Eixos: parades i marques (50+), activitats infantils (zona Playmobil 1–4 anys), xerrades i assessorament. Ponents: Carlos González (pediatre), Armando Bastida (criança). Temes: embaràs, postpart, lactància, son, primers auxilis, criança respectuosa. Regals i packs de benvinguda; entrades: exponador.com. CaixaForum – Cicle "Les ciutats de la música clàssica" (David Puertas): dimarts a dimarts. Itineraris musicals per Viena, París, Londres i Venècia; història i anècdotes amb vídeos i audicions. Viena com a epicentre imperial; París amb esplendors al barroc i segle XX; Londres del teatre a l’òpera i els musicals; Venècia com a capital barroca. 1r Congrés dels Drets dels Animals (ICAT): 23–24 d’octubre. Obert a advocacia i públic general (inscripció gratuïta a la web de l’ICAT). Temes: grans simis, experimentació animal, bous, tràfic d’animals, civil/família (custòdia, successions d’animals de companyia), administratiu i penal. Catalunya, capdavantera en seccions de dret animal dins de la professió. Píndola d’actualitat Copernicus alerta: la triple crisi planetària (canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, contaminació) afecta ja tot l’oceà; rècord de 21 °C a la primavera 2024. Paraules clau tècniques Seguici, Retaule, Entrada del Braç, ES-Alert, confinament, postpart, criança respectuosa, lactància, ordenances fiscals.
Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.
Mi Rollo Es El Rock, una hora de bona vibra amb guitarres potents de fons. Un clàssic de les ones tarragonines, en antena des de 2002 de la mà d´en Pae. Cada dilluns a les 8 del vespre a Tarragona Ràdio
Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Les notícies més destacades de la jornada amb les veus de sempre, liderades per la periodista Tere Ortega. Entre les 13.30 i les 14.00 hores, els Informatius del migdia. I des de les 07.00 hores, butlletins cada hora.
Programa poliesportiu de referència a Tarragona. Futbol, bàsquet, vòlei, rem, tennis, rugby… l’última hora de la mà de Joan Andreu Pérez.
Si el Nàstic és la teva passió, aquest és el teu programa. Anàlisi de la jornada, debat amb experts i la darrera hora de l’equip de la ciutat. Tot plegat, liderat per Jordi Blanch.
Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.
El magazine de cap de setmana de Tarragona Ràdio és el Ja Tardes, amb Silvia Garcia
El magazine de cap de setmana de Tarragona Ràdio és el Ja Tardes, amb Silvia Garcia
Un espai històric de la ràdio a Catalunya dedicat al món de la sardana i la música de cobla amb notícies, entrevistes, novetats i tota l'actualitat en aquest àmbit de la cultura tradicional
Resum de l’entrevista Nou disc i banda Big Mama Montse presenta el seu nou disc, Smile: 13 cançons i prop d’una hora de música. Als directes, el repertori s’allarga fins a gairebé dues hores i inclou peces que no són al disc. Projecte amb dos “capitans” i el grup Captains Brotherhood (Hernan Friedman i l’Orenge Spinots, entre d’altres). "Tenim encara més canya guardada." Xerrada informativa sobre drets (AIE) Demà a les 11 h a la Capsa de Música (Tarragona): sessió informativa de l’AIE (Artistas, Intérpretes o Ejecutantes), on Big Mama Montse és vicepresidenta. L’AIE (nascuda cap al 1987) gestiona els drets connexos dels intèrprets i executants per gravacions quan sonen a ràdio, TV, bars, botigues, discoteques, etc. Diferència amb la SGAE: la SGAE gestiona drets d’autor; l’AIE gestiona drets dels intèrprets per l’ús de les gravacions (encara que no siguin autors de l’obra). Quan es genera el dret econòmic: si l’ús musical crea benefici econòmic (p. ex., mitjans amb publicitat, locals comercials). En ràdios sense publicitat ni flux econòmic, no es genera dret. Dimensió social: fons assistencial i cultural amb beques, ajuts i formació, i defensa històrica dels drets professionals. "Si la música genera un flux econòmic és quan genera un dret econòmic." Agenda i esdeveniments Concert: 12 d’octubre, Festa Major de l’Esquerra de l’Eixample (Barcelona), gratuït i a l’aire lliure. Lloc: c. Enric Granados, entre Diputació i Consell de Cent (zona pacificada). Acte de cloenda amb record a les víctimes de la violència de gènere. Repertori: Smile + altres cançons; amb Captains Brotherhood. Avui a la Capsa de Música (Tarragona): sessió Music Club amb escolta de Pink Floyd – The Dark Side of the Moon (1973), a les 20 h. Gratuït amb consumició mínima i places limitades. Missatges clau Valorar la música: darrere d’una gravació hi ha anys d’estudi, interpretació i producció. Drets diferenciats: dret d’autor (SGAE) vs. drets connexos (AIE) per a intèrprets en gravacions. Suport al col·lectiu: l’AIE combina gestió de drets amb solidaritat i formació per enfortir la professió.
Resum de l’entrevista "Ei, desperta, que s'ha acabat l'estiu." "El temps no tornarà." "Fins demà!" Context i presentació Entrevista a Kevin sobre la nova cançó Setembre i el seu nou rumb artístic. Compromís complert de presentar el tema a ràdio i fer-ne una mica de promo a xarxes. Concepte i títol La cançó s’havia de dir inicialment Tardes, però finalment s’ha titulat Setembre per la seva càrrega personal: és el mes de naixement del Kevin (18/09), l’inici de la tardor i una època clau a Tarragona (Santa Tecla). Producció i estètica So marcat per l’estètica ciberpunk / new retro: neons, post-humans, distopia i visual futurista. Referència sonora a la música dels 80: sintetitzadors, bateries electròniques i veu envoltant/metal·litzada. Gravació de veus a Reus; producció a distància amb productor argentí (també Kevin). Perfil i contingut a xarxes: TikTok/Instagram: KGB.2089. Lletres i to A partir de les idees de l’audiència, s’hi afegeix explícitament la paraula “estiu” (abans no sortia). Ara la cançó la diu dues vegades. To: melancòlica, però amb energia; acomiada l’estiu i enceta la tardor amb impuls positiu. Missatge clau: “Algo nou vindrà”, mirar endavant amb il·lusió. Influències i referències Sons vuitanters que també reviuen en artistes actuals com Harry Styles o Justin Bieber. Connexions amb la movida dels 80 i el corrent new retro. Llançament, videoclip i promo Videoclip ja preparat amb imatges d’ús lliure d’estètica ciberpunk; la lletra en català apareix sobreposada. Imatge de marca i univers visual alineats amb el so. Futurs llançaments Proper single: Blau (previst títol), més pausat, però amb el mateix segell sonor: sintetitzadors, bateria electrònica i veu envolvent. “Blau” fa referència al color del cel. Directes i posada en escena Objectiu: fer directes quan hi hagi més cançons d’aquesta nova etapa. Ús de bases pre-enregistrades; li agradaria sumar DJ o bateria electrònica per donar dinamisme escènic. Benidorm Fest i context internacional Blau presentat al Benidorm Fest (fase de selecció pendent). Incerteza sobre Eurovisió per la situació internacional; es prioritza la visió humanitària per damunt de l’espectacle. Procés creatiu i recepció Cançons entre el personal i la ficció; la rima i la melodia guien el relat. No sol fer cançons reivindicatives/polítiques, però no ho descarta en clau humana. Defensa que la música esdevingui terapèutica i que cada oient se la faci seva. — "Melancòlica, però amb energia." "Algo nou vindrà."
Resum de l’entrevista Context i to general "Mira com peten, mira com peten." Conversació cordial i entusiasta entre la presentadora i la cantant Nerea per promocionar el concert de la seva banda de versions, amb bromes, complicitat i ganes de directe. Quan i on Dissabte 27 de setembre, a dos quarts d’onze. Bar Saca i Tapes, al Polígon Francolí (zona del Club de pàdel indoor). Confirmat: número 10 del polígon (hi havia dubte amb el 4, però queda aclarit). La banda i la preparació L’equip arriba amb molta energia i ganes. Faràn prova de so i ultimen detalls amb ordre i cura. Tot i que la Nerea sovint té l’última paraula per qüestions de veu, el repertori es decideix per consens i amb el granet de sorra de tothom. Novetats del xou Des de les festes de Sant Magí, han incorporat 3 o 4 temes nous. La intro del concert canvia i l’obertura ara es fa amb dos temes diferents respecte abans. El concert comença amb una part a cappella, un moment «molt maco» que serà novetat per a qui no els ha vist des de Sant Magí. Enregistrament i so No s’espera gravació professional, però familiars o amics solen enregistrar fragments. Recomanació tècnica: punxar l’àudio des de la taula de so per un resultat més net i polit. Cites destacades "Caso Cerrado." "Entrarem en una capela que és molt maco." Crida final i complicitats Invitació oberta a venir al concert i, si cal, a portar banyador per si hi ha piscina i es pot fer un bany amb les estrelles després del xou. Compromís de visita a la ràdio i agraïments mutus. Idees clau Concert amb novetats: nous temes i intro a cappella. Organització i cura en els preparatius (assajos i prova de so). Possible enregistrament amateur i consell de captura des de la taula. Ambient proper, festiu i participatiu amb el públic.
Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Panorama general Programa molt complet amb focus marítim i territorial: • Vela inclusiva a l’Ampolla: tercera jornada per apropar la vela a tothom, amb seguretat, valors i gran participació. • Campionat internacional de natació naturista al Garraf (competència a Sitges, organització de Vilanova): 150–200 participants d’Europa. • Gestió del litoral i biodiversitat: segona fase de sistemes dunars a Cubelles, balanç de la rampa de peixos de Xerta-Tivenys, i el deslinde del Delta de l’Ebre que decau a l’espera d’un nou expedient consensuat. • Actualitat nàutica i internacional: Varador 2000 ven el vaixell Sirius a la flotilla d’ajuda cap a Gaza i presenta nova grua al Monaco Yacht Show. • Turisme i gastronomia: dades d’agost als hotels de Tarragona (lleu descens), Catalunya en rècords, i el primer Congrés del Romesco a Tarragona amb cuiners estel·lars. • Secció divulgativa "Això no ho sabia": termes clau de port com pantalà, finger, boies i norai, amb etimologia i usos. "Passejant pel port, tot té nom i història." Notícies destacades Costa Brava • L’Escala: 1a Diada dels Pescadors (dissabte, Port Pesquer). Activitat gratuïta amb show cooking d’Arnau Paris (protagonista el peix blau i la latxa), dinar popular, havaneres amb cremat i visita guiada a les instal·lacions. "Tornar a crear cohesió amb els pescadors i revalorar espècies locals com la latxa." — Caramina Ontiveros • L’Estartit: el niu amb 85 ous de tortuga careta no ha prosperat (mal temps i temperatures baixes). S’analitzen causes; la femella, monitoritzada, s’ha mogut cap a Balears i nord d’Àfrica. Garraf • Cubelles: arrenca la 2a fase per convertir el tram entre el riu Foix i les Salines en sistema dunar. Es retiren invasores i es replantarà vegetació adaptada; la posidònia (a l’aigua) i el dunar (a la sorra) actuen com a barreres naturals. "El sistema d’unar és la tercera barrera natural de la dinàmica de costes per protegir la part interna i evitar el retrocés." — Àlex Noeda • Sitges: Campionat de Catalunya de caiac de mar (Sitges Surf Ski Festival). Guanyadors: prova curta (7,5 km) Sara Alba i Joan Manel Cepeda; prova llarga (14,5 km) Rosa Magra i Carlos Ruiz Reyes. Maresme i internacional • Varador 2000 ven el veler històric Sirius a l’empresa anglesa que lidera la flotilla d’ajuda cap a Gaza. La flotilla denuncia atacs amb drons nocturns. L’Armada espanyola activa assistència des de Cartagena; Israel vincula la flotilla a Hamas i n’impedirà l’entrada. • Varador 2000, al Monaco Yacht Show, presenta una nova grua operativa a inicis de 2026 per reforçar serveis de repair & refit. Terres de l’Ebre • Deslinde: decau l’expedient actual per manca de consens. L’alcalde Lluís Soler confia en un nou plantejament consensuat amb territori i Ajuntament. "No és un tema de guanyar o perdre, sinó de justícia i dignitat d’un territori." — Lluís Soler • Xerta-Tivenys: un any de rampa de peixos. Facilita migració (p. ex., anguila), però també el pas d’invasores. Es farà seguiment de biodiversitat i de prioritats de conservació. Costa Daurada i Catalunya • Hotels (agost): Tarragona -4,5% en clients; Catalunya bat rècords (+2,96% en hostes, pernoctacions lleument a la baixa). Preus a Catalunya +1,5%, l’alça menys pronunciada que altres CCAA. • Gastronomia: 1r Congrés tècnico-cultural del Romesco (1–2 d’octubre, Tarragona). Jordi Vilà: taula “Neorromesco” i showcooking de reinterpretació contemporània. 9 cuiners Michelin, 10 taules rodones, 6 showcookings. Entrevistes Vela inclusiva a l’Ampolla (3a jornada, 28/09) Claus • Objectiu: inclusió a través de l’esport i tastet per a futurs practicants. • Organització: Club Esportiu L’Àngel La Passa, amb suport de l’Ajuntament de l’Ampolla i altres institucions; logística, voluntariat i seguretat amb embarcacions i instructors titulats. • Format: diumenge de 10:00 a 13:30 al Port Esportiu; música en directe i tast d’arròs per a participants inscrits. • Participació: 167 inscripcions confirmades a principi de setmana (l’any passat 217); assistents de diversos territoris (Terres de l’Ebre, Priorat, Montsant, País Valencià, Sitges...). • Missatge central: valors de treball en equip, companyonia i superació. "Un cop sortim a navegar, la discapacitat se queda a terra. Allà, tothom som u." "Sigueu atrevits: vingueu a provar-ho. Tothom pot fer vela." Campionat internacional de natació naturista (Garraf) Claus • 53a edició: del 31/10 al 2/11. Competició a la Piscina Municipal de Sitges; organitza l’Associació Naturista d’Aiguadolç (Vilanova). • Assistència: 150–200 participants de múltiples federacions europees (França, Anglaterra, Itàlia, Suïssa, Txeca, Sèrbia, Luxemburg, Irlanda, etc.). • Proves: totes les edats (infantil a +80), estils (papallona, lliure, esquena, braça) i relleus (familiars i per països). Arbitratge oficial. • Requisit: ser membre d’una associació adscrita a la Federació Internacional de Naturisme (INF-FNI). Inscripcions tancades enguany. • Programa social: visita a Sitges després de la competició, sopar de gala amb Pep Poblet i coral del Círcol Catòlic; diumenge, tour organitzat per Vilanova. • Nota organitzativa: no es va poder fer tot a Vilanova; Sitges facilita instal·lacions i logística. Secció “Això no ho sabia”: anatomia d’un port Conceptes clau • Pantalà (origen venecià “pantalani”): pot ser fix (més còmode) o flotant (mòbil, habitual en mars amb marees; també present aquí per cost i adaptabilitat). Alguns dissenys permeten elevar-se en escenaris de pujada del nivell del mar. • Finger: “dit” annex al pantalà per embarcar còmodament per estribord o babord, sense saltar per proa o popa. • Boies i senyalització: - Entrada de port: verda (estribord) i vermella (babord). - Platges: línia de boies grogues a 200 m que delimiten zona de bany; canals d’entrada/sortida per embarcacions de servei o base nàutica. - Boies d’amarre lligades a una cadena mestra i un mort (bloc de formigó) que estabilitza l’embarcació. • Norai: peça de ferro (com una “bota” invertida) on s’amarren les embarcacions al moll; etimologia del llatí “naulum”. • Moll: estructura de protecció i servei; braços de port que creen làmina d’aigua abrigada. "Passejant pel port, tot té nom i història... i cal amarrar bé!" Serveis Meteo • Tarda amb vents de sud o llevant; ruixats costaners entre el Llobregat i la Tordera; núvols a la Costa Brava i més sol a la Costa Daurada. Maró i una mica de ressaca; demà s’imposa el xaloc i millora l’estat de la mar. Trànsit • Retencions habituals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (C-32 a Sant Boi; C-58, C-33, AP-7 a Barberà). Sense incidències remarcables.
Panorama general Programa amb cinc blocs principals que recorren el mar des de la innovació i la gestió fins a la cultura popular: nàutica sostenible a les Illes Balears, testimoni vital d’un patró pescador, bones pràctiques de captura i solta, anàlisi dels incendis al nord-oest ibèric i mites i llegendes marineres de Barcelona. — 1) Economia Blava: Nàutica sostenible a les Balears (141–1430) Punts clau • Balears, capdavanteres en innovació tecnològica i ecològica a la nàutica recreativa; impuls d’energies netes (elèctrica i hidrogen). • Transició energètica: els vaixells amb hidrogen i la solar “han vingut per quedar-se”; el futur passa per motors no contaminants i portarà canvis a curt i mitjà termini. • Economia del sector: projeccions 2025–2035 apunten a creixement ~10,5%; a Espanya, escenari al voltant del 8,7%. • Polítiques públiques i ajuts: la legislació i les subvencions europees són vitals per a la reconversió (especialment en flotes existents); ports com a pols energètics; s’espera abaratiment de bateries (~−25% en 3–4 anys). • Cost per a l’usuari: la transició ha de combinar ajuts, fiscalitat (IVA/bonificacions), fabricació de nous vaixells nets i plans d’adaptació per a embarcacions actuals. • Accessibilitat i governança: llistes d’espera (7–8 mil persones a Balears) i nous cànons en concessions (salts que expulsen el usuari local). Defensa de la nàutica social des dels clubs nàutics. • Horitzó temporal: transició de ~20 anys, amb relleu generacional i ajuts sòlids de la UE. «Hem de passar un canvi generacional… això és una transició de 20 anys.» — 2) Llops de mar: Vida d’un patró pescador (1444–2369) Punts clau • Testimoni de Miquel Illa: ofici de generacions, inici dur (dos anys de mareig continuat), canvi vital en esdevenir patró. • El mar com a felicitat i escola constant: cada dia és diferent; sacrifici vs satisfacció amb balanç positiu al llarg de la vida. • Riscos i moments límit: grops d’estiu, mànigues, visibilitat nul·la; gestió de la por i la prudència. • Moments màgics: jornades de captures excepcionals (eufòria a coberta). • Supersticions marineres (en retrocés) i mots tradicionals; evolució a una pesca més segura i tecnificada (GPS, plotters). • Consell a joves: passió pel mar, però consciència de la duresa econòmica actual. • Mirada ambiental: de la ignorància passada a una major consciència i respecte pel medi. «Transmet felicitat… una hora al timó ja em fa sentir feliç.» — 3) Pesca Responsable: Captura i solta (2410–3186) Punts clau • Quan és obligat alliberar: espècies en veda o prohibides, talles mínimes, límits superats. • Màxima supervivència: minimitzar temps a l’aire, mans mullades, sostenir amb dues mans, evitar penjar pel morro i les caigudes (impactes violents). • Física aplicada: un peix d’1 kg que cau d’1 m pot arribar a ~60 km/h; l’impacte depèn de la postura d’entrada a l’aigua. • Barotrauma: expansió de gasos en pujar de fondària; símptomes (bufeta dilatada, exoftàlmia). Mitigar: pujada més lenta amb parades, dispositius de recompressió. Evitar punxar la bufeta si no es fa amb material esterilitzat i tècnica precisa. • Estratègia de combat: fre ajustat per evitar combats llargs (reduir àcid làctic i mort posterior). • Pelàgics/peix blau (p. ex. llampuga): més delicats; millor ams simples i identificació correcta d’espècies protegides/no capturables. «Si volem fer captura i solta, evitem la pesca a molta fondària.» — 4) Medi Ambient: Incendis al nord-oest ibèric (3519–5563) Punts clau • Causa arrel múltiple: - Model forestal: substitució de rouredes/caducifolis per monocultius d’eucaliptus i pi (olis/resines altament inflamables). - Cultura del foc per pastures i gestió ramadera amb grans ramats semilliberts (menys control que l’antic pastoratge). - Intencionalitat: l’origen és humà; el canvi climàtic n’és un agreujant, no la causa inicial. • Desforestació, prevenció i política: - Prevenció insuficient i brigades locals poc especialitzades. - Retallades i precarietat en bombers forestals. - Cal prioritzar vides humanes i béns: perimetrar i evacuar abans que “salvar bosc” a qualsevol preu. • Gestió territorial: tancament preventiu de parcs en risc (model català), revisió de proteccions (p. ex. Red Natura sovint insuficient) i planificació forestal diversa. • Exemples: Pena Trevinca i el Teixadal de Casal afectats; Astúries: correlació elevada entre ramaderia i incendis; debilitament d’unitats d’investigació. • Educació i comunicació: cal divulgació adulta i educació ambiental reglada des de l’escola per canviar conductes. «El canvi climàtic agreuja, però no provoca l’incendi.» — 5) Mites i llegendes del mar de Barcelona (5579–6457) Punts clau • Geografia: inflexió litoral i plataforma continental estreta; pas de balenes i catxalots a la primavera. • Pirateria i defenses: dificultat històrica d’entrada a Barcelona per sorres canviants; torres de guaita a Castelldefels; llegenda del vaixell fantasma de Barbarrosa. • Topònims i orígens: Barceloneta fou una illa (Maials); Cantunis (de “Tunís” o del mas d’Antunis?). • Sinibald Mas: corsari pedagògic i fundador de la Facultat de Nàutica (Barcelona), amb alumnes enrolats en defensa marítima. Vincles menorquins (Ferragut) fins a l’almirall Farragut als EUA. • Llocs i relats: el Puig de les Falsies com a fòrum d’històries marineres; illes mítiques (Illa Iman, Es Vedrà i fenòmens magnètics) i les “cordes de vent” com a artefacte per invocar el vent. «Cada dia és una història diferent: vents, marees i llegendes que nodreixen l’imaginari mariner.»
La Ràdio Veïnal és l’espai on els barris de la ciutat i la seva gent prenen protagonisme. Coneix què passa més enllà del centre de Tarragona a través de la Federació d’Associacions de Veïns.
