Arxiu Sonor Programes 2001
Arxiu Sonor Programes 2001
Programa

Arxiu Sonor Programes 2001

·29 episodis
RSS

episodis

25-29 de 29
  • 31'

    El futur dels Recursos Humans i les ETT amb Teresa Ruana

    Transformació Laboral i el Paper de les ETT En un context de globalització i avenços tecnològics, el món laboral s'enfronta a canvis constants. L'entrevista amb Teresa Ruana, directora de la delegació de Selec a Tarragona, aborda com les Empreses de Treball Temporal (ETT) actuen com a pont necessari en aquest nou panorama, desmentint mites i subratllant la seva funció social i empresarial. Funcionament i Marc Legal de les ETT Una ETT és l'encarregada de contractar treballadors per posar-los a disposició d'empreses usuàries sota quatre supòsits legals estrictes: • Obres o serveis determinats. • Acumulació de tasques. • Substitució de personal laboral. • Processos de selecció interns. L'any 1999 marca un punt d'inflexió amb la reforma de la llei que garanteix l'equiparació salarial, assegurant que el treballador temporal cobri el mateix que un treballador de plantilla segons el conveni aplicable. La Gestió de Persones com a Eix Central La filosofia de Selec es basa en la premissa de "persones que treballen per a persones". Ruana destaca que la qualitat és el factor diferencial, especialment en un mercat on la demanda de perfils d'ofici (electricistes, lampistes) supera amb escreix l'oferta disponible. Inclusió i Empatia en la Selecció Un dels punts forts del debat és el paper de la dona i la inclusió de col·lectius amb dificultats: • Dones: Es ressalta la seva capacitat d'empatia i habilitats socials. • Discapacitats: L'empresa col·labora amb entitats com l'Associació d'Esclerosi Múltiple per afavorir la seva inserció. • Sindicats: Tot i les tensions històriques, es reconeix la necessitat de la seva tasca per garantir la condició del treballador. "Sòm persones que treballem amb persones i per altres persones."

  • 30'

    Entrevista a Regma Calderón: Disseny, Docència i Isidre Valentines

    Trajectòria de Regma Calderón Regma Calderón, llicenciada en Belles Arts i especialista en disseny gràfic, comparteix la seva visió sobre el món de l'art i la comunicació visual. Des de la seva infància a Tarragona, on ja mostrava una forta inquietud artística, ha compaginat la creació personal amb la docència i la investigació acadèmica. Formació i Evolució Professional • Va iniciar-se en la ceràmica i l'escultura a l'Escola de l'Art de la Diputació de Tarragona. • Va viure de prop el boom del disseny dels anys 80 a Barcelona, influenciada per figures com Mariscal. • Ha treballat en agències de publicitat, com a freelance i actualment és professora a l'Institut del Disseny i de la Moda. La Tesi Doctoral: Isidre Valentines El projecte central de la Regma en l'actualitat és la seva tesi doctoral dedicada a Isidre Valentines, un artista tarragoní polifacètic que ella defineix com un home renaixentista. • Descobriment: La investigació va néixer de la curiositat per les antigues escoles de dibuix de Tarragona. • Llegat: Valentines va ser un pioner en la renovació pedagògica del dibuix als anys 30, trencant amb la còpia de làmines per fomentar l'observació de la natura. • Vanguardia: La tesi analitza com, malgrat viure en una ciutat petita i sota circumstàncies polítiques adverses, Valentines va mantenir el contacte amb les corrents d'avantguarda de París i Alemanya. Reflexions sobre el Disseny Modern El Rol del Dissenyador A diferència de l'art pur, el disseny gràfic està condicionat per la demanda del mercat. La Regma destaca que: "El disseny gràfic ha de ser un cop de puny als ulls; el missatge s'ha de transmetre d'un sol cop de vista." • Defensa la convivència entre les tècniques tradicionals (guix, aquarel·la) i les noves tecnologies (disseny per ordinador). • Reivindica la necessitat de potenciar el talent local a Tarragona per evitar la fuga de dissenyadors cap a Barcelona. Perfil Personal i Qüestionari Final En la part final, la Regma se sotmet a un qüestionari personal on revela aspectes íntims: • Es defineix com una persona entusiasta i apassionada. • Valora la salut i el dia a dia com a pilars de la felicitat. • Presenta una rèplica d'una sabata del segle XVIII com a símbol de la feminitat, l'estil i la seva voluntat de seguir caminant sempre endavant.

  • 30'

    Entrevista a Olivia Molet: Fotografia i Empresa

    La Fotografia com a Art i el seu Reconeixement En aquesta edició de Dones d'Avui, la fotògrafa i empresària Olivia Molet reflexiona sobre l'estat actual de la fotografia. Tot i que la considera un art indiscutible, analitza les dificultats de la disciplina per entrar als grans museus europeus en comparació amb els Estats Units. La principal barrera radica en la manca d'exclusivitat, ja que la fotografia permet fer múltiples còpies de la mateixa obra. Trajectòria i Especialitat: Fotografia Publicitària A l'edat de 27 anys, Molet ja dirigeix el seu propi estudi a Tarragona. La seva formació va ser pionera en el Grau de Fotografia de la Universitat Politècnica de Catalunya. S'ha especialitzat en fotografia publicitària, un camp que defineix com a integral: • Arquitectura i interiorisme. • Bodegó (fotografia d'objectes inanimats). • Retrat editorial i fotografia industrial. Reptes de l'Emprenedoria i Tecnologia L'Olivia explica com el servei d'autoempresa del Consell Comarcal la va ajudar a establir-se. Destaca la importància d'estar al dia amb el boom de la fotografia digital, que considera un complement indispensable i no un enemic de la tècnica tradicional. "Quan em poso la càmera a l'ull, és com si fos un altre món; em sento segura de mi mateixa." Tendències i el Futur de la Dona en el Sector Sobre les tendències actuals, l'entrevistada afirma que vivim en una època on "tot val", tot i que les grans campanyes de moda i les marques globals continuen sent les que marquen el rumb visual. Pel que fa al paper de la dona, Molet creu que la fotografia no té sexe, tot i que encara hi ha menys dones professionals que homes en el sector actiu.

  • 28'

    Núria Domènech: Moda, Tradicions i el Ball de Serrallonga

    Entrevista a Núria Domènech: Una Mirada Jove a la Tradició i el Disseny Aquesta edició de Dones d'Avui ens apropa a la figura de la Núria Domènech, una tarragonina de 22 anys que combina la seva passió pel disseny de moda amb un fort compromís amb les festes populars de la seva ciutat. El Compromís amb la Tradició Tarragonina La Núria destaca pel seu profund sentiment tarragoní i la seva participació activa en el teixit cultural: • Forma part de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, vivint el món casteller des de la pinya. • És membre activa del Ball de Serrallonga, un ball parlat que recupera la història del bandoler del segle XVII. • Defensen la sàtira i la crítica social com a motor de la festa popular. "Un ball parlat és un grup de gent que critiquem o al·ludim fets que han passat a la ciutat, de vegades amb molta ironia i humor." Disseny de Moda i Patrimoni Actualment finalitzant els seus estudis de disseny, la Núria prepara un projecte ambiciós: • La creació de nous vestuaris per als personatges principals del Ball de Serrallonga (Serrallonga, Joana i el Nen). • L'organització d'una desfilada de moda inspirada en el llegat romà de Tàrraco que tindrà lloc a la Capçalera del Circ. Reflexions sobre l'Elegància i el Consum Des de la seva experiència treballant en una botiga de roba, reflexiona sobre com els homes solen ser més decidits a l'hora de comprar, mentre les dones busquen més seguretat en l'assessorament. Per a ella, l'elegància no és només el vestuari, sinó un saber estar i saber adaptar-se a cada context social.

  • 56'

    Cana Macana: Contes, pau i literatura a Tarragona

    El món dels infants i el conte de Barbamec L'episodi comença amb una interacció tendra amb la Berta, una nena que ajuda a resoldre una endevinalla sobre un bolet. Aquest preàmbul serveix per introduir la secció de contes infantils, on s'explica la història del pirata Barbamec. Barbamec i els fantasmes La narració es centra en un pirata modern i valent que, malgrat la seva força, pateix d'insomni per por a l'obscuritat i als fantasmes. Els punts clau de la història inclouen: • La pèrdua de batalles i el seu posterior acomiadament pel rei a causa del cansament. • La trobada amb un mussol en una illa deserta, que esdevé el seu vigilant nocturn. • El valor de l'amistat com a eina per superar les pors més profundes. "Fins i tot un pirata com en Barbamec necessita tenir un amic per sentir-se bé i tranquil." Compromís social: Aturem la Guerra El programa adopta un to més seriós amb la lectura d'un manifest de la plataforma Aturem la Guerra de Tarragona. El contingut reivindica: • La condemna dels atemptats terroristes i de les respostes militars que afecten la població civil. • Una crida a la no intervenció del govern espanyol i català en conflictes internacionals. • La petició a l'Ajuntament de Tarragona i a l'Autoritat Portuària per evitar la presència de vaixells de guerra al port. Concurs literari: El fragment misteriós Finalment, es proposa un repte als oients basat en un clàssic de la literatura catalana de ciència-ficció. Es llegeix repetidament un fragment sobre un mecanoscrit trobat milers d'anys en el futur, on personatges com l'Alba són claus per a la nova humanitat. S'anima a l'audiència a trucar per identificar el títol i l'autor a canvi d'un premi promocional.