Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2002 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2002. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·91 episodis
RSS

episodis

61-72 de 91
  • 26'

    Sant Jordi: Història, Llegenda i Patrimoni Popular

    La Llegenda de Sant Jordi La narració de Sant Jordi se situa de ple en la lluita entre el bé i el mal, utilitzada per l'Església a la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) per transmetre la religió en una societat molt militaritzada. En aquest context, els sants passaven a ser els soldats de Crist: • L'enfrontament: Sant Jordi (el bé) és la figura central que derrota el drac (el mal) a sobre d'un cavall. • L'escenari: La llegenda té versions a l'Orient (Llíbia) i versions catalanes, com la de Joan Amades, que la situa a Montblanc. • El pacte: El drac exigia un peatge (bestiar o persones) fins que li va tocar el torn a la princesa, que fou salvada pel cavaller. Evolució dels Símbols: La Rosa i el Llibre La Tradició de la Rosa Tot i l'aura medieval, el costum de regalar roses té les primeres referències documentades a Catalunya al segle XVII. S'associa a una antiga fira d'enamorats que es feia prop del Palau de la Generalitat a Barcelona. Originàriament era un pomell de flors que amb el temps s'ha individualitzat en una sola rosa. El Dia del Llibre La celebració del llibre és més recent i té un caràcter oficial promogut pel gremi de llibreters, coincidint amb la commemoració de la mort de grans autors com Cervantes i Shakespeare. Simbologia Mitològica del Drac "El drac és un personatge mitològic que representa els quatre elements que constitueixen l'univers: foc, aire, terra i aigua." L'element del drac serveix com a pont cultural global: • Foc: Pel foc que escup. • Aire: Per la seva naturalesa alada i capacitat de volar. • Terra: Per la seva relació amb les coves i les profunditats. • Aigua: Per la seva forma de rèptil en contacte amb medis humits. Difusió Internacional i Patrimoni L'episodi destaca el cas del Japó, on s'ha adoptat amb èxit el costum d'intercanviar roses i llibres. A més, es presenta el llibre 'Festes de Catalunya', una obra de Jordi Bertran i altres autors que recull la riquesa del patrimoni popular català més enllà dels tòpics, incloent foc, castells, bous i el bestiari festiu.

  • 24'

    Sant Jordi a Tarragona: Tallers, Edicions i Llibre Infantil

    Tallers d'Escriptura i Tècniques Narratives L'episodi comença explorant la consolidació del taller d'escriptura creativa organitzat pel Gremi de Llibreters a la llibreria La Rambla. Aquestes sessions busquen professionalitzar el talent de lectors i escriptors amateurs mitjançant l'aprenentatge teòric. • Tècniques clau: Es treballen aspectes com la descripció d'espais i personatges, la construcció de diàlegs, l'argumentació i la gestió de la informació dins la trama. • Exercici col·lectiu: Actualment, els alumnes treballen en la creació de set relats breus interrelacionats, situats a Cadaqués l'any 1972. • Perfil de l'alumne: Majoritàriament lectors apassionats que volen estructurar millor les seves idees i passar de l'escriptura solitària a la compartida. El Món Editorial: Col·lecció Òpera Prima Es discuteix la complexitat del procés editorial amb Lourdes Malgrat, coordinadora d'Edicions Arola. Es destaca la importància de donar espai als autors novells a través de col·leccions específiques. "Llegir els manuscrits que arriben és una de les feines essencials d'una editorial per trobar nous autors excel·lents que sovint estan amagats." Procés de Publicació Després de la selecció del manuscrit, s'inicia un recorregut que inclou la correcció ortogràfica i estilística, la maquetació, el disseny gràfic i, finalment, la impressió. Per aquest Sant Jordi, es recomana especialment la novel·la L'ombra del Coronel de Jordi Tiñena. Actualitat del Llibre Infantil i Juvenil Des de la Rambla Nova, es recullen recomanacions de la llibreria Calilé sobre les tendències en el públic més jove durant la diada. • Recomanacions: Destaquen títols com Un malson al meu armari (sobre la superació de la por) i A la casa del petó. • Fenòmens mediàtics: S'observa que les vendes de sèries com Les Tres Bessones, Harry Potter o El Senyor dels Anells fluctuen molt depenent de la seva exposició en televisió o cinema. • Venda de Sant Jordi: Es descriu com una venda compulsiva on el client busca el regal directe, a diferència de l'assessorament pausat que es fa durant la resta de l'any a la botiga física.

  • 17'

    Andreu Faro i la 'tinta tonta' de la vida

    Humor, literatura i realitat social amb Andreu Faro L'humorista gràfic Andreu Faro reflexiona sobre el seu nou llibre Tanta tinta tonta, creat conjuntament amb el periodista Xavier Grasset. La conversa gira al voltant de la importància de l'humor per afrontar la duresa de l'actualitat i el paper del llibre com a objecte de gaudi i reflexió. La filosofia del somriure Faro defensa que l'humor no és només una eina per fer riure, sinó una forma de dominar la vida. Segons l'autor: El llibre neix per posar una mica de tinta tonta a una realitat sovint massa seriosa i trista. L'humor permet abordar temes complexos com el terrorisme, la contaminació o les crisis de salut pública des de la ironia. "La vida o es domina somrient o no es domina." El procés creatiu i el paper d'Antoni Mas La col·laboració amb Grasset no volia ser un simple recull d'acudits, sinó un text cohesionat que donés sentit a les vinyetes. També destaca la figura d'Antoni Mas, autor del pròleg i referent de l'humor de carrer, qui recull la saviesa popular que serveix d'inspiració als humoristes. El contacte amb el lector i la funció crítica Faro subratlla que el sentit de la seva feina, sovint solitària, es troba en el contacte directe amb els lectors, especialment durant la diada de Sant Jordi. Crítica social: L'autor reivindica l'autocrítica, com es veu en els seus acudits sobre la immigració (la diferència entre com mirem el magrebí a la tele i el moro al costat de casa). L'etiqueta d'humorista: Reflexiona sobre la pressió social de ser sempre "el graciós" i defensa que l'acudit ha de sortir de manera natural. L'acudit de l'actualitat: Avança en primícia un acudit que vincula l'actualitat futbolística del Nàstic amb el fenomen dels autors mediàtics.

  • 43'

    Sant Jordi a Tarragona: Editorials i Autors Locals

    La Realitat del Sector Editorial per Sant Jordi En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, els directors de dues editorials locals clau, Alfred Arola (Arola Editors) i Jordi Ferrer (Edicions Cossetània), analitzen la situació del mercat durant la diada. Es destaca que un sol dia pot representar el negoci editorial de tot un terç de l'any, amb una facturació estimada de 19 milions d'euros a tot Catalunya. Els editors defensen la normalització de la literatura perifèrica, reivindicant que des de Tarragona o Valls es produeix cultura d'abast nacional amb la mateixa qualitat que a Barcelona. Novetats i Apostes Editorials Arola Editors • La seva aposta principal és L'ombra del coronel de Jordi Tiñena. • Presenten la col·lecció La Miloca de narrativa contemporània. • Continuen amb la Biblioteca Catalana de clàssics i col·leccions de teatre (Harold Pinter). Edicions Cossetània • El plat fort és El verí de Margarida Aritzeta. • Destaquen en llibres pràctics com La cuina de l'àvia Remei (més de 18.000 exemplars venuts). • Ofereixen guies d'excursionisme (col·lecció Azimut) i llibres d'humor com Tanta Tinta Tonta. La Relació entre Autor, Editor i Lector Els escriptors Margarida Aritzeta i Jordi Tiñena s'uneixen a la xerrada per explicar la seva aposta per editorials tarragonines: "Avui no té sentit parlar de perifèria amb els mitjans que hi ha; hi ha vida intel·ligent més enllà de Barcelona." Es discuteix el fet d'escriure com una necessitat vital i la màgia de la relació amb el lector, un desconegut que estableix un vincle íntim amb l'obra, fins al punt de compartir emocions profundes o fins i tot acompanyar l'autor en moments personals a través de les pàgines.

  • 29'

    Balanç dels 5 anys de Lluís Martínez Sistac com a Arquebisbe

    Balanç i Valoració de la Trajectòria L'arquebisbe de Tarragona, el doctor Lluís Martínez Sistac, realitza una valoració molt positiva dels seus primers cinc anys al capdavant de l'arxidiòcesi. Destaca principalment el coneixement aprofundit del territori gràcies a les visites pastorals, on ha entrat en contacte tant amb comunitats cristianes com amb institucions civils. Eixos del Pla Pastoral Martínez Sistac subratlla els objectius del pla pastoral actual i els futurs reptes: • La Paraula de Déu: Potenciar la lectura de la Bíblia a les llars. • Cultura de l'acolliment: Fomentar una actitud oberta i fraternal en una societat marcada per l'individualisme. • El paper dels laics: La necessitat d'una presència activa dels cristians en la política, l'economia i la cultura. • Sentit del diumenge: Recuperar el valor antropològic i familiar del dia de descans davant la pressió del guany econòmic. "L'acolliment és absolutament necessari com una expressió de l'amor en una societat on sovint predomina la fredor." Reorganització i Reptes Eclesials Agrupació de Parròquies Davant la disminució del nombre de preveres, l'arquebisbat està ultimant un projecte d'agrupació de parròquies. L'objectiu no és suprimir-les, sinó crear estructures estables que permetin una millor atenció pastoral i serveis comuns. Debats Interns: Celibat i Sacerdoci L'arquebisbe aborda temes de debat actual amb una postura alineada amb el magisteri de Roma: • Sacerdoci femení: Reitera que l'Església no es considera autoritzada per a l'ordenació de dones, seguint el dictamen de Joan Pau II. • Celibat opcional: Defensa la vigència del celibat obligatori com una condició de lliure acceptació per al servei a la comunitat. • Unitat: Alerta que certs debats públics poden generar tensions i desorientació, afirmant que la comunió interna dóna força a la missió evangelitzadora. Patrimoni i Futur Es detallen les inversions per a la restauració de la Catedral de Tarragona, que inclouen el campanar, les façanes i el claustre mitjançant convenis amb diverses institucions. L'arquebisbe referma el seu compromís amb la conservació d'aquest patrimoni històric i religiós.

  • 22'

    Itinerari per la Setmana Santa del Camp de Tarragona

    Rutes i tradicions de Setmana Santa En aquest episodi, l'especialista Jordi Bertran traça un recorregut detallat per diverses localitats properes a Tarragona, destacant la riquesa i la varietat de la cultura popular religiosa durant els dies centrals de la passió. Propostes destacades del Divendres Sant La Selva del Camp: Es recomana el Via Crucis matinal (7:00 h) que discorre pels camps. Destaca pel seu caràcter etnogràfic, els cants arcaics i la presència dels armats i personatges bíblics en un entorn natural. Ulldecona: Una representació de la passió al carrer que culmina al Calvari. Bertran en destaca l'autenticitat teatral i la bellesa de l'escenari natural per sobre de les representacions en teatres tancats. Riudecols: La Funció de l'Agonia al migdia, un acte litúrgic singular on els armats entren a l'església recreant un ambient de dol i tenebres. Moments emblemàtics a Reus i Tarragona Reus: L'acte de les Tres Gràcies. Un moment de gran càrrega emocional on el Sant Crist de la Sang es gira tres vegades cap al poble enmig d'un silenci absolut, mentre els fidels demanen favors. Tarragona: Més enllà de la processó general, Bertran posa l'accent en la recollida i pujada dels misteris (especialment per la Baixada de la Peixateria). "La processó de Tarragona es caracteritza pel seu silenci i austeritat, un valor que cal preservar davant de les noves estridències." Altres curiositats locals Flix: Es destaca la figura de la Samaritana, que recita versets bíblics i realitza el ritu de trencar el càntic com a símbol de conversió espiritual. Finalment, es fa una crida a mantenir el respecte i la distància durant les celebracions, especialment per part dels fotògrafs, per no interferir en la devoció dels participants.

  • 22'

    La Taula de Canvi: El primer banc municipal de Tarragona

    Història i funció de la Taula de Canvi de Tarragona L'historiador i exalcalde Josep Maria Requesens presenta la seva obra sobre la Taula de Canvi i de Dipòsits de Tarragona (1584-1749). Aquesta institució funcionava com un banc primitiu sota l'empara municipal, amb l'objectiu de facilitar les transaccions comercials sense necessitat de moure diners en metàl·lic. Característiques principals de la institució: Garantia pública: Estava avalada pel patrimoni de l'ajuntament, que n'assumia les despeses i el possible dèficit. Seguretat comercial: Permetia als comerciants operar mitjançant lletres de canvi o rebuts, evitant els robatoris als camins. Dipòsits de valor: Tot i que el principal actiu eren els diners, també s'hi podien dipositar joies i objectes de plata. Exclusivitat regional: Aquest sistema era propi de la Corona d'Aragó (Barcelona, València, Mallorca, Saragossa), a diferència de la resta de la península. L'impacte de les guerres i la decadència econòmica La Taula va gaudir d'una època d'esplendor gràcies al comerç marítim fins a l'esclat de la Guerra dels Segadors (1640). El municipi va haver de recórrer als fons privats de la Taula per finançar el conflicte, iniciant un deute insostenible. "Tarragona va passar de ser una ciutat comercial a una ciutat fortificada, subordinada a les necessitats militars, el que es coneixia com un presidi." Evolució social de Tarragona L'autor explica com la ciutat es va transformar en un enclavament estratègic dominat per militars, capellans i funcionaris. Aquesta estructura va mantenir una economia estancada però estable fins a mitjan segle XX, quan l'arribada de la indústria va canviar definitivament la fisonomia social de la ciutat. La recerca documental El llibre és fruit d'una intensa tasca de síntesi de gran volum de documentació comptable que, més enllà dels números, revela detalls sobre l'economia familiar i l'organització social de l'època moderna.

  • 24'

    Entrevista a Raül Navarro: l'arxiu d'un cas d'extorsió

    Resum de l'entrevista a Raül Navarro L'ex-subdelegat del govern a Tarragona, Raül Navarro, visita els estudis de Tarragona Ràdio després que el jutjat d'instrucció número 9 hagi decidit arxivar la seva imputació. Navarro repassa els set mesos transcorreguts des de la seva dimissió l'agost passat, quan se'l va voler relacionar amb una xarxa d'extorsió d'emigrants a Salou. Sensacions i accions legals L'entrevistat descriu la seva situació actual com un moment de descans i tranquil·litat, tant en l'àmbit personal com professional, després de viure una experiència que qualifica de "malson". No obstant això, anuncia mesures contra aquells que considera responsables del seu perjudici moral: • Mitjans de comunicació: Denuncia el tractament de certs diaris (especialment El País) per publicar informacions falses que anaven més enllà de la denúncia policial. • Filtracions: Critica durament que es filtrés informació d'un cas que es trobava sota secret de sumari. • Irregularitats policials: Navarro apunta que les declaracions clau de la Guàrdia Civil es van fer sense traductor de rus, fet que va invalidar el testimoni original de les dones implicades. Dimissió i futur polític Navarro explica que la seva dimissió va ser un acte de coherència política per no esquitxar el govern, però manté que sempre ha estat innocent. Malgrat el patiment familiar, expressa el seu desig de seguir vinculat a la vida pública: "No em mereixia sortir per la porta del darrere. Tinc un deute amb mi mateix i m'agradaria una rehabilitació política." Retorn a la docència Actualment, ha reprès la seva feina com a professor titular de Dret del Treball i Seguretat Social a la universitat. Tot i que gaudeix de la docència, admet que troba a faltar el ritme de treball de la subdelegació i els reptes que plantejava la gestió de la immigració, àmbit on actualment col·labora amb una ONG.

  • 24'

    Exploració de la Cova Urbana de Tarragona

    Un descobriment sota l'asfalt de la ciutat L'episodi ens submergeix en una expedició única a la Cova Urbana de Tarragona, una cavitat excepcional situada directament sota el carrer Gasòmetre. El que comença com un paisatge urbà quotidià es transforma, després de baixar tres plantes d'un pàrquing, en un entorn geològic fascinant de més de 2,5 quilòmetres d'extensió. Preparació i Equipament Especialitzat Per accedir-hi, l'equip de Tarragona Ràdio ha hagut de seguir un protocol estricte de seguretat sota el guiatge de la Societat d'Investigacions Espel·lògiques de Tarragona (SIET): • Equip de neoprè: Imprescindible a causa de la presència constant d'aigua. • Il·luminació: Ús de cascos amb carburo, que genera acetilè per a una llum constant i càlida. • Material de busseig: Per a les zones inundades (sifons), es requereixen equips de respiració autònoma. Geografia Interna i Sales Principals Durant el recorregut, els exploradors passen per diversos punts clau: • Sala Forné: Un espai imponent de prop de 1.000 metres quadrats. • Sala Rivemar: Una de les zones més grans (5.000 m²), actualment gran part sota l'aigua. • Els Llacs: Zones on el nivell de l'aigua es manté constant gràcies al bombeig continu de la ciutat. "Aquesta és l'única cavitat que es troba sota una ciutat, no un poble, i té sales que són realment enormes." Fauna i Condicions Ambientals Tot i les condicions extremes, la cova hostatja vida pròpia. S'han identificat cinc espècies d'insectes, incloent la colèmbula i el coleòpter. El medi ambient es caracteritza per una humitat del 100% i una temperatura constant de 19 graus, fet que genera un contrast tèrmic que provoca el típic boirum o vapor quan els humans hi entren. Psicologia i Valors de l'Espel·leologia Els entrevistats destaquen que l'espeleologia no és només un esport, sinó una prova de resistència psicològica i companyonia. La noció del temps es perd completament sota terra, on una expedició que sembla de dues hores n'acaba durant tres o quatre. La confiança mútua és vital, ja que en situacions crítiques, la vida depèn directament de l'ajuda del company.

  • 11'

    Inauguració dels nous estudis de Tarragona Ràdio

    Nova etapa per als mitjans públics de Tarragona L'episodi se centra en l'acte oficial d'inauguració dels nous estudis de Tarragona Ràdio i de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació (EMMC), situats a l'Avinguda Roma. La presidenta de l'empresa i tinent d'alcalde, Maria Mercè Martell, destaca que aquest canvi representa un salt qualitatiu essencial per modernitzar les instal·lacions i unificar els serveis. Punts clau de l'entrevista Modernització i eficiència: Després d'una dècada a la Rambla, els equips havien quedat desfasats. Les noves instal·lacions permeten disposar d'equips de tecnologia avançada i més espai per al personal. Unificació de serveis: Per primera vegada, la ràdio i l'àrea administrativa de l'empresa municipal comparteixen el mateix espai físic, millorant la coordinació interna. Funció de servei públic: Es referma el paper de l'emissora com el pols de la ciutat, destacant la seva immediatesa i la seva importància en els plans d'emergència i en la cobertura d'esdeveniments locals com els plenaris municipals, el Nàstic o les diades castelleres. Expansió editorial: L'EMMC no només gestiona la ràdio, sinó que ha crescut amb publicacions com el Butlletí Tarragona Municipal i la revista cultural Públics. Agraïments i compromís polític "Aquesta inversió important demostra l'aposta clara de l'equip de govern pels mitjans de comunicació públics i locals com l'estadi més proper al ciutadà." La senyora Martell ha volgut agrair especialment l'esforç de tot el personal que ha treballat intensament per fer el trasllat en només un mes i mig, sense interrompre les emissions en cap moment, malgrat les dificultats de treballar enmig de les obres.

  • 23'

    Inauguració de la nova seu de Tarragona Ràdio (2002)

    Un nou impuls per als mitjans de comunicació públics L'any 2002 marca una fita històrica per a Tarragona Ràdio i l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació (EMMC) amb la inauguració del seu nou centre a l'Avinguda de Roma. Després de 16 anys de trajectòria, el mitjà es trasllada a unes instal·lacions més àmplies i avançades per consolidar el seu paper com a altaveu de la ciutadania. Els pilars de la nova etapa • Integració de mitjans: La nova seu unifica per primera vegada la ràdio amb la redacció escrita dels butlletins municipals i la revista Públix. • Salt tecnològic: S'incorpora material d'última generació per oferir un producte més competitiu i de qualitat. • Servei públic i ètica: Es reafirma el compromís amb la pluralitat, el rigor i la independència informativa. Reconeixements i trajectòria Durant l'acte oficial, es destaca l'esforç col·lectiu per realitzar el trasllat en només un mes i mig, aturant l'emissió només un dia. L'alcalde i els responsables de l'emissora agraeixen la tasca de: Els treballadors i tècnics que han fet possible la continuïtat del servei. Els col·laboradors i tertulians que aporten coneixement de forma altruista. La voluntat política de l'Ajuntament de Tarragona per apostar per mitjans propis forts. "Una ciutat com Tarragona necessita mitjans propis que siguin el conducte i l'altaveu per vehicular les inquietuds dels seus ciutadans." Funcions estratègiques A banda de la informació i l'entreteniment, es destaca la missió de la ràdio en la seguretat industrial, servint com a canal d'emergències preparat per a qualsevol necessitat informativa de la ciutadania en l'àmbit del complex industrial de la zona.

  • 29'

    Estrena dels nous estudis de Tarragona Ràdio a l'Avinguda Roma

    Inauguració de les noves instal·lacions L'emissora municipal Tarragona Ràdio inicia una nova etapa amb el trasllat de la seva seu de la Rambla Nova a unes modernes instal·lacions situades a l'Avinguda Roma 5B. Aquest canvi no només implica un canvi físic, sinó una aposta per la modernitat tècnica i l'ampliació de serveis. Millores tècniques i espacials • Amplitud: El nou local supera les limitacions d'espai de l'antiga seu, permetent una redacció més àmplia i diversos estudis de gravació. • Equipament d'última generació: S'han instal·lat nous equips de so i càmeres per a la gravació de tertúlies, facilitant la generació d'arxiu d'imatges per a la ciutat. • Accessibilitat: A diferència de l'edifici anterior, el nou local disposa d'ascensor i està adaptat a les necessitats actuals. Canvi en les emissions i programació • Nova freqüència: L'emissora passa a emetre pel 96.7 FM. • Ampliació horària: A partir de setembre, les emissions començaran a les 7:00 del matí, un objectiu històric del Consell d'Administració. "Aquest és un salt qualitatiu a tot nivell: local, mobiliari i equips tècnics moderns per donar servei durant molts anys." Perspectiva política i social Els membres del Consell d'Administració de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació destaquen que aquest pas consolida la ràdio com un servei públic essencial per a Tarragona. El repte fixat per diversos interlocutors és esdevenir l'emissora número 1 en audiència a la ciutat, competint amb les grans cadenes nacionals des de la proximitat. Dates clau • Posada en marxa: 2 de juliol (emissió simbòlica d'estrena). • Inauguració oficial: Prevista per al 16 d'agost, coincidint amb l'inici de les festes de Sant Magí. L'ajuntament i la gerència han lloat l'esforç del personal, que ha realitzat el trasllat i muntatge en un temps rècord d'un mes i mig mentre mantenien l'activitat professional en condicions difícils.