Arxiu Sonor 2002 Ja tardes
Arxiu Sonor 2002 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2002 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2002

·23 episodis
RSS

episodis

1-12 de 23
  • 13'

    Recull de salutacions nocturnes reiterades

    Anàlisi de la interacció Aquest document recull una seqüència de salutacions formals que es repeteixen de manera sistemàtica al llarg d'un interval de temps determinat. El contingut es limita exclusivament a l'expressió "Bona nit". Característiques de la comunicació Repetició constant: S'observa una estructura monòtona on no hi ha intercanvi d'informació addicional. Formalitat: L'ús del català estàndard per a la salutació nocturna és constant en cada intervenció. Absència de context: No es detecta un tema de conversa específic més enllà del protocol de cortesia. "Bona nit" En resum, es tracta d'un fragment de caràcter ritualista o d'una prova de so on la prioritat és la continuïtat de la salutació.

  • 24'

    Cultura Hip-hop a Tarragona i l'univers de Frank T

    Introducció a la Cultura Hip-hop L'episodi explora en profunditat els fonaments del moviment hip-hop a través d'una entrevista amb el productor Jero de XXL Productions. Es defineixen els quatre elements clau que articulen aquesta cultura: • Breakdance: L'expressió a través del ball. • Graffiti: L'art visual realitzat als carrers. • DJing: La creació musical amb plats i mescles. • MCing: El Maestro de Ceremonies, que n'és el cantant i poeta. El Hip-hop com a Filosofia de Vida S'aborda el concepte del 24-7, que implica viure i pensar en el moviment les 24 hores del dia. Jero destaca la naturalesa underground del col·lectiu, sovint allunyat de les motivacions purament comercials: "Ho fas perquè et surt del cor, no per diners. Puc treballar de paleta o jardiner, però el hip-hop és la meva expressió real." Escena Local i Esdeveniments Es detalla la situació del moviment a les comarques de Tarragona i Reus, citant la rivalitat sana i la col·laboració entre les diferents poses (grups de grafiters). També es presenta el concert de Frank T a la Sala Golfos, un dels referents del rap estatal que presenta el seu disc 90 kilos. Diferenciació Musical L'entrevistat estableix una línia clara entre el hip-hop i altres estils electrònics com el dance o el techno, criticant la falta de missatge d'aquests últims. El hip-hop es defensa com una eina de reivindicació social i ètica fonètica. Programació de la Festa L'esdeveniment a la Sala Golfos inclou: • Exhibicions d'Skate i rampes lliures. • Pintura en directe de plafons per artistes de Torredembarra. • Concerts de rap i exhibicions de ball amb grups com Quinto Elemento.

  • 7'

    Entrevista a Pau Torres: L'art del sampler i l'experimentació

    Pau Torres i la seva trajectòria musical El músic Pau Torres, conegut pel seu paper a Le Diablo Mariachi, explora ara la seva faceta més personal en solitari. En aquesta entrevista, detalla com la seva curiositat insaciable pel so l'ha portat a deslligar-se de les bandes convencionals per investigar nous territoris sonors. Un aspecte clau de la seva evolució és la seva passió per les bandes sonores de ciència-ficció i els muntatges sonors. La creació d'atmosferes i sons únics Torres explica el seu procés creatiu a l'hora de dissenyar efectes de so per a teatre o cinema, destacant la tècnica de l'experimentació: * Utilitza sons quotidians combinats (com un gos i una fermentadora de forn) per crear criatures fantàstiques. * Porta una gravadora per registrar qualsevol so estrany o interessant del seu entorn. * Defensa que el jazz, originalment revolucionari, s'ha estancat i necessita recuperar l'esperit d'innovació de figures com Miles Davis. El projecte "Songs for Nula" i el directe El seu treball més recent es basa en la cultura del retallar i enganxar (sampling), utilitzant exclusivament fragments de vinils antics i sorolls gravats. "M'agrada recuperar vinils dels mercadillos i treure'n profit, encara que sigui retallant minissegons de cada cançó." Pel que fa al seu concert a la Sala Gruff de Tarragona, Torres proposa una experiència multidisciplinària: 1. Improvisació en directe amb un guitarrista de jazz. 2. Fusió d'estils: hip-hop, música concreta i d'avantguarda. 3. Projeccions visuals a càrrec de Sergi Nogués per completar l'atmosfera íntima de la sala.

  • 16'

    Entrevista a Betagarri: l'essència del rock i ska basc

    Els components de Betagarri, el Miquel i l'Unai, visiten el programa per presentar el seu nou treball discogràfic titulat Arnasa Artu. Durant l'entrevista, desgranen l'origen de la banda, la seva filosofia musical i el compromís social que mantenen a través de les seves lletres. Origen i Significat del Nom La banda té les seves arrels l'any 1992, neixent de forma gairebé accidental dins una colla d'amics. El nom Betagarri prové d'una expressió en èuscar: * Originàriament es referia a l'acció d'avivar el foc a les carboneres vegetals. * Actualment, s'utilitza com a sinònim de "donar canya" o espavilar-se. Estil Musical i Evolució Tot i que han estat catalogats com a banda d'ska, mestissatge o fins i tot pop, el grup prefereix no posar-se etiquetes rígides. En aquest nou disc, Arnasa Artu (que significa "respira" o "agafa aire"): * Mantenen la seva identitat amb una potent secció de vents. * Presenten una línia evolutiva natural sense canvis bruscos. * Inclouen una versió accelerada de L'Estaca de Lluís Llach, cantada en català com a gest cap al seu públic d'aquí. Compromís i Missatge Els membres de Betagarri defensen que les seves lletres, tot i ser festives, tenen un fort contingut d'opinió i crítica social: * Reindiviquen temes que consideren importants, fugint del que és políticament correcte. * Destaquen la cançó Hankamai gainean, una crítica directa a la famosa foto d'Aznar i Bush amb els peus sobre la taula. "Reivindicar coses mai estarà passat de moda mentre hi hagi motius per fer-ho." Futur i Gira La banda té previst un calendari de concerts intens que els portarà per tot l'Estat, amb una parada confirmada a la Sala Golfos de Tarragona entre finals de gener i principis de febrer. A més, preparen el salt a Europa (Itàlia, Suïssa, Alemanya) i, a llarg termini, a Llatinoamèrica.

  • 19'

    Celebració dels 50 anys: La generació del 1952

    Una generació amb història i vitalitat En aquesta conversa, un grup de dones de Tarragona, encapçalat per la Francesca Fortuny, comparteix la iniciativa d'organitzar una gran trobada per celebrar el seu 50è aniversari. Totes elles tenen en comú haver nascut l'any 1952, una data que consideren clau per a la transició social i política del país. Detalls de l'esdeveniment La celebració inclou diversos actes simbòlics a la ciutat de Tarragona: * Una trobada al Pla de la Catedral per conèixer-se i fer-se una fotografia de grup. * La participació de la poetesa Glòria Ganga, padrina de l'acte, que ha escrit un poema vital per a l'ocasió. * Un dibuix commemoratiu realitzat per l'il·lustrador Andreu Faro. * Un dinar de germanor a l'hotel Ciutat de Tarragona amb més de 60 inscrits. Memòria històrica i canvis socials Les convidades fan un recorregut pels esdeveniments que van marcar l'any del seu naixement i la seva joventut: 1. Context de 1952: La fi del racionament, la coronació d'Isabel II i descobriments mèdics com l'estreptomicina. 2. Lluitas i llibertats: Destaquen la duresa de la persecució del català i la importància de l'arribada de la democràcia. 3. Cultura popular: Records dels guateques al camp de l'Antic Gimnàstic, la música de Serrat, els Beatles, el Duo Dinámico i la llibertat que va suposar la minifaldilla. "Hem marcat història i crec que per aquestes raons tot el jovent d'avui pot viure millor, amb la qual cosa em sento molt contenta." Els millors invents Per a aquestes dones, els avenços més significatius no han estat només tecnològics (com la rentadora), sinó canvis de drets fonamentals com el vot femení i la llibertat de sentir-se persones de ple dret.

  • 17'

    Fundació Toni Manero presenta Sweet Movimiento a Tarragona

    Entrevista amb Miguelito Superstar de la Fundació Toni Manero L'entrevista se centra en l'arribada del grup a Tarragona per presentar el seu nou treball discogràfic, Sweet Movimiento, a la Sala Golfos. Durant la conversa, Miguelito Superstar detalla l'estat actual de la gira i l'evolució del so de la banda. Evolució del so i nou disc El grup busca consolidar un so propi (so Toni-Manero) partint de les bases del funk i el disco. Sweet Movimiento és un disc format íntegrament per composicions pròpies, fruit d'un procés creatiu intens on es van arribar a treballar més de 20 temes. Miguelito destaca que, a diferència d'etapes anteriors, han adoptat una imatge més "callejera" i menys purista. L'experiència del directe i la gira La gira ha recorregut gran part de l'Estat espanyol amb una bona acollida, tot i que reconeixen que el mercat actual és exigent pel que fa a vendes. En els seus directes, la banda prefereix la precisió per sobre de la improvisació: "Som una banda que hem d'anar amb unes idees molt clares; les idees es van moldejant poc a poc des de casa." El repertori del concert a Tarragona inclourà temes nous, èxits del disc anterior (Looking for la Fiesta) i alguna versió sorpresa per al públic. Influències i preferències personals Miguelito confessa la seva admiració per referents com Marvin Gaye i el grup Parliament. Respecte al panorama musical actual, es mostra selectiu, destacant gèneres com el hip-hop i grups amb influències similars com els Amigos Invisibles.

  • 25'

    Els Pets: 17 Anys de Trajectòria i el Nou Recopilatori

    Balanç de 17 Anys de Carrera Musical Lluís Gavaldà, líder d'Els Pets, repassa la trajectòria del grup des dels seus inicis a Constantí fins a convertir-se en un referent de la música en català. Destaca la fidelitat del públic com el factor clau per haver sobreviscut en una indústria que constantment busca cares noves. Els Orígens i l'Identitat El grup sempre ha reivindicat les seves arrels al Camp de Tarragona, fugint d'imitacions de grups estrangers: • Van començar amb el que anomenaven rock agrícola. • Les seves lletres parlen de temes locals com les avellanes, la refineria i problemes socials del territori. • Reivindiquen el fet de no amagar la identitat pròpia per semblar de Tennessee sent de Constantí. Evolució i Estil Musical Gavaldà admet que l'evolució ha estat necessària per millorar la qualitat musical, passant d'un estil macedònic i eclèctic a un so de pop-rock de guitarres molt definit i reconeixible. • Influències actuals: Des de Beatles i New Wave fins a música clàssica o Sinatra. • Discos clau en el canvi de so: Brut Natural, Bon dia i Sol. El Recopilatori "Mala Cara" El nou disc recull el millor de la seva carrera (1985-2002), seleccionat pels mateixos membres segons els seus gustos i no només per l'èxit comercial. "Hem intentat que no fos un recopilatori a l'ús cronològic, sinó fet al nostre gust, com una cinta per al cotxe." Contingut i Novetats • Inclou grans èxits com Bon dia i Tarragona m'esborrona. • Conté cançons més personals com Por (la preferida de Lluís). • Presenta el tema inèdit Mala Cara, una història de ficció sobre la doble vida d'un subdirector d'una entitat bancària. • Ve acompanyat d'un disc de regal amb el concert acústic gravat a l'Espai. Projectes de Futur El grup no s'atura i té previstes noves publicacions per als propers mesos: 1. Un DVD amb imatges històriques, actuacions a TV3 i vídeos inèdits. 2. Un llibre biogràfic escrit pel periodista Pep Blai que veurà la llum per Sant Jordi. Lluís conclou defensant el català com la millor llengua per expressar-se i "tocar els collons" amb les seves lletres, ja que cantar en anglès sense ser natiu li sembla una pèrdua de sentit i identitat.

  • 18'

    Entrevista a Paco en la luna: Música, Madrid i nous projectes

    Entrevista a Paco en la luna a Tarragona Ràdio El cantautor tarragoní Paco en la luna visita l'emissora per parlar de la seva trajectòria actual, dividida entre Madrid i Tarragona, i de la preparació del seu nou treball discogràfic. Durant la conversa, s'aborden els reptes de la indústria musical i la seva experiència personal amb grans figures del panorama espanyol. El pols amb la indústria i les col·laboracions Paco explica el procés de gravació del seu últim disc i les dificultats per trobar una discogràfica que s'ajusti a la seva llibertat creativa: Ha gravat un disc amb músics de primer nivell (col·laboradors d'Estopa, Los Caños, etc.). Critica que les multinacionals sovint volen controlar el procés des de l'inici, rebutjant material ja tancat. Destaca la importància del mestissatge i la col·laboració entre artistes que no estan al cim de les llistes comercials. Visions sobre els mites de la música L'entrevista agafa un to distès per parlar de les seves experiències als estudis Sintonia de Madrid, on va coincidir amb figures com Joaquín Sabina i Niña Pastori: "Sabina és un monstre creant cançons, però personalment és un borde; no té res a veure el que tu fas amb com tu ets." Influències i procés creatiu L'artista confessa trobar-se en una fase de cerca personal i musical després d'un període intens de gravació: Lletrista de referència: Juan Luis Guerra, per la seva capacitat metafòrica i eròtica. Referent musical: Sting, especialment per la qualitat de la seva producció. Referent personal: Javier Álvarez, per la seva coherència i valentia vital. L'entrevista culmina amb una actuació en directe del tema Desayuno en Tiffany's i la invitació al seu concert a la sala La Vaqueria de Tarragona.

  • 9'

    20 anys de Punt 6 Camp: Història i Jornades de Comunicació

    Celebració de dues dècades de ràdio local L'emissora Punt 6 Camp commemora el seu 20è aniversari, una fita que marca la seva evolució des dels orígens com a Ràdio Music Club fins a convertir-se en un referent de la comunicació comarcal a Reus i el seu entorn. Josep Cartanyà, cap d'informatius de l'emissora, repassa la trajectòria d'un projecte que ha crescut fins a oferir una programació de 24 hores, centrada en la informació, la cultura i el servei públic. Les IV Jornades de Comunicació El plat fort de la celebració és la quarta edició de les Jornades de Comunicació, organitzades de forma biennal al Centre de Lectura de Reus. Enguany, les jornades presenten novetats destacades: Col·laboració universitària: Per primer cop es realitzen amb la unitat de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), permetent que els alumnes obtinguin crèdits de lliure elecció. Taules rodones: S'eviten les conferències magistrals per fomentar la participació sobre temes com el nou ordre informatiu post-11 de setembre, l'ús de la llengua catalana als mitjans, la publicitat i l'evolució d'Internet. Reconeixements: S'homenatjaran mitjans històrics com Ràdio Flix, Ràdio Reus, la Revista Cambrils i Ràdio 90 d'Olot. El futur i la xarxa local Cartanyà destaca que el gran repte és la unió d'esforços entre emissores locals per crear una xarxa real d'informació compartida, optimitzant recursos i guanyant pes en el panorama mediàtic: "Tenim més força si ens uníssim amb certes qüestions que no pas per si soles; les emissores històriques haurien de fer un replantejament i donar-se la mà." L'emissora també preveu realitzar una trobada interna per a totes les persones que han format part del projecte durant aquests 20 anys per celebrar la continuïtat del mitjà.

  • 13'

    Convidats presenta 'Transparent' i l'elogi d'Aute

    Presentació del nou disc: Transparent El grup Convidats presenta el seu tercer treball discogràfic titulat Transparent, un àlbum que consolida la veu de l'Àfrica com a eix central de les composicions. Aquest disc marca una evolució respecte als treballs anteriors, amb cançons pensades específicament per a la seva interpretació femenina. Estil i Sonoritat La banda defineix la seva proposta musical com a neta i directa al cor, fugint de les modes comercials massives. Els punts clau de la seva identitat són: Transparència acústica: Ús predominant d'instruments acústics i guitarres fines, tot i que en aquest disc han introduït algunes bases electròniques i caixes de ritmes. Lletres cuidades: Temàtiques quotidianes que tracten sobre els sentiments, les relacions en la tercera edat i la persistència dels records. Metodologia de composició: El Jordi s'encarrega de la major part de la creació musical i lírica, mentre que el Xevi aporta una visió més comercial per als senzills. L'elogi sorpresa de Luis Eduardo Aute Un dels moments més destacats de l'entrevista és la lectura d'una crítica escrita per Luis Eduardo Aute. El cantautor va descobrir el grup de forma externa i va dedicar-los unes paraules molt poètiques: "Escuchar una serie de canciones como son las que conforman Transparent... llenas de frescura, humildad, elegancia y originalidad... lejos de la vulgaridad más infame." Els membres del grup confessen que no el coneixen personalment i que rebre aquest suport a la seva pàgina web va ser una sorpresa majúscula que els serveix ara com a carta de presentació. Col·laboracions i Directe El disc compta amb participacions de luxe com Pep Poblet (saxo), un cor de gòspel i la producció de Quico Gény. Pel que fa al directe, el grup reivindica la seva honestedat musical: Ofereixen un concert "sense trampa ni cartró", fugint del playback. Han comptat amb músics de gira experimentats com el bateria Toni Pagès. Tanquen l'entrevista amb la cançó Pebre i sal, destacant el solo de saxo emotiu de Pep Poblet.

  • 12'

    Recull de salutacions nocturnes reiterades

    Descripció de la interacció Aquest document presenta una seqüència altament repetitiva centrada en una única interacció social: la salutació de bona nit. Al llarg de diversos intervals de temps, es produeix una reiteració constant d'aquesta expressió, la qual cosa suggereix un escenari de comunicació cíclica o una prova de transmissió de dades. Característiques de la seqüència Consistència absoluta: El missatge no varia en cap moment del registre. Periodicitat: Les intervencions es produeixen de manera regular cada 30 segons aproximadament. Interlocució: Es manté un to cordial però sense cap intercanvi d'informació addicional. "Bona nit" Aquesta frase constitueix la totalitat del contingut analitzat, repetint-se des de l'inici fins al final de la sessió documentada.

  • 21'

    Bubu Prats presenta el seu primer àlbum 'L'home i el gos'

    Entrevista a Bubu Prats: Una vida dedicada a la música El guitarrista Bubu Prats (Javier Prats) visita els estudis de Tarragona Ràdio per presentar el seu primer treball discogràfic en solitari, titulat L'home i el gos. Després de dècades col·laborant amb artistes de renom, el músic decideix fer el pas i cultivar el seu propi projecte personal. Trajectòria i influències Inicis: Va començar estudiant jazz en escoles de música moderna, però el seu cor sempre va bategar al ritme del rock and roll i el blues. Col·laboracions: Ha participat en prop de 40 discos i ha acompanyat artistes com Luz Casal, Ramoncín, Ociana Red o Juc Herrera. Experiència docent: Va ser el fundador de l'àrea de rock del Taller de Músics de Barcelona, facilitant l'aprenentatge del gènere sense la rigidesa de la teoria del jazz. Anàlisi del nou disc: 'L'home i el gos' El disc és descrit com un producte artesanal on Prats s'ha encarregat de la composició, la lletra, les mescles i fins i tot el disseny de la caràtula. "No he fet cançons perquè pugui lluir la guitarra, el meu repte ha sigut intentar fer bones cançons, senzilles i amb sentit." Estil: Predomina el blues i el rock senzill, allunyant-se del virtuosisme pesat dels anys 80. Col·laboracions de luxe: Destaca la participació de Lluís Gabaldà (Els Pets) al senzill "Per dir-ho acabat", a més de Pep Poblet, Montse Llaràs i membres de Bars. Temàtica: Inclou des de cançons d'amor basades en experiències reals fins a crítiques socials com la despoblació rural a "Cançó rural". Futur i directes La presentació oficial del disc tindrà lloc el 27 de gener a la Sala Buat de Barcelona. El músic expressa el seu desig de girar per tot el territori i confessa que ja està treballant en material per a un segon àlbum, demostrant que finalment ha posat fre a la dinàmica d'acompanyant per centrar-se en la seva creativitat.