Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

421-432 de 808
  • 11'

    La Polifònica Joia de l'Ella al Teatre Metropol de Tarragona

    Entrevista a la Polifònica Joia de l'Ella Representants de la Polifònica Joia de l'Ella visiten Tarragona Ràdio per presentar el seu proper concert al Teatre Metropol. Amb més de 25 anys d'història, aquesta formació del Maresme destaca pel seu esperit lúdic i la seva gran cohesió interna. Repertori i Direcció Musical L'actual director, Carles Vì, ha impulsat un canvi profund en la coral durant els darrers cinc anys, introduint arranjaments propis i un repertori eclèctic que combina: - Música clàssica: Obres de Mozart, Verdi, Puccini i l'adaptació coral del conegut Adagio de l'Albinoni amb lletra. - Música popular i moderna: Cançons de Joan Manuel Serrat, temes cinematogràfics (Raindrops Keep Falling On My Head) i fins i tot cançons d'Eurovisió. - Gèneres variats: Havaneres, sarsuela i temes dels Beatles. Organització i Activitat Humana La coral funciona mitjançant comissions de treball (artística, econòmica, difusió, manteniment) on s'involucren els seus 40 membres. Per als cantaires, la coral és més que una activitat musical; és un espai de germanor i convivència on es realitzen excursions, visites al teatre i festes. Propers Projectes A banda del concert a Tarragona, la coral participa en un gran projecte al Maresme que agrupa quatre corals i l'Orquestra Filharmònica de Catalunya, amb concerts programats a localitats com Badalona (Teatre Zorrilla). "El principal és divertir-nos nosaltres i després intentar divertir el públic que ens ve a escoltar."

  • 9'

    Evolució i Nou Misteri de la Germandat de Tarragona

    Història i Evolució de la Cofradia L'entitat, tot i ser fundada l'any 1940, ha viscut un creixement excepcional des de finals dels anys 90. El seu president destaca que han passat de tenir uns 80 socis a fregar els 500, un reflex del boom que ha viscut la Setmana Santa a Tarragona en les darreres dècades. Aquesta transformació no és fruit de la casualitat, sinó del treball constant i de les inquietuds d'un col·lectiu molt actiu, especialment el grup de portants. El Projecte del Nou Pas: L'Entrada de Jesús a Jerusalem Després de tres anys de gestió i recerca, la confraria presenta el seu nou misteri. El procés de creació ha estat curós: Es van visitar diversos tallers a Castella-la Manxa, Aragó i Múrcia. Finalment, l'obra es va encarregar a l'escultor Santiago Lara de Socuéllamos (Ciudad Real). El taller és una autèntica indústria religiosa que compta amb 22 artesans especialitzats. Característiques de la Nova Obra El nou pas representa l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem i destaca per una estètica alegre i lluminosa, allunyant-se de l'estil més fosc i auster d'altres passos tradicionals: Estètica Infantil: S'ha buscat una imatge amable que no faci por als nens, amb colors vius com el verd poma i el blau cel en les vestidures de les figures. Composició: Inclou la figura central de Jesús sobre una somera, acompanyat de quatre figures addicionals (una dona de genolls amb un infant i una nena). Materials: Una peana de fusta daurada que aporta claror i ressalta el conjunt. "És un misteri per la canalla... un pas que la gent que el vegi es veurà molt sorpresa perquè els colors són clars i les imatges són precioses." Calendari d'Actes La presentació oficial i benedicció del pas tindrà lloc a la Parròquia de Sant Joan. La primera sortida processional està prevista per al Diumenge de Rams, amb el desig de la germandat de participar activament en la benedicció de palmes a la Catedral, aportant una nova visió a la Setmana Santa tarragonina.

  • 13'

    Pompeu Fabra: L'eina de futur i la seva dimensió internacional

    L'Herència Viva de Pompeu Fabra El text exposa la importància de mantenir un diàleg actiu i constant amb l'obra de Pompeu Fabra, més enllà de les celebracions puntuals d'aniversaris. Se subratlla que Fabra no només va ser l'autor d'una gramàtica i un diccionari, sinó un lingüista d'una preparació excepcional que encara avui desperta un gran interès científic a nivell mundial. Dimensió Internacional i Acadèmica L'organització del Segon Col·loqui Internacional sobre Pompeu Fabra a la Universitat Rovira i Virgili posa de manifest diversos punts clau: Rellevància mundial: Experts de països com Suècia o Hongria estudien la figura de Fabra com un model de normativització lingüística equiparable a qualsevol altra experiència europea o americana. Processos de normalització: L'experiència catalana s'estudia com un cas d'èxit en la gestió social i política d'una llengua, atraient l'atenció de la sociolingüística internacional. Continuïtat científica: L'objectiu del congrés és conèixer l'obra a fons per poder realitzar anàlisis contextualitzades que ajudin a valorar el procés de normalització actual, que encara és viu. Una Llengua "Indefinidament Apta" Un dels conceptes més potents extrets de la visió fabriana és la creació d'una llengua que no sigui merament folklòrica o simbòlica: "Fabra volia fer una llengua indefinidament apta, tant per parlar als pobles com per ser la llengua dels ordinadors." Idees fonamentals de la visió de Fabra: Contra el localisme: La llengua ha de servir per a tots els àmbits de la cultura moderna i la tecnologia. Eina de futur: Ha de ser capaç d'adaptar-se a les noves necessitats socials i científiques sense quedar ancorada en el passat. Superació del purisme restrictiu: Evitar que el debat lingüístic es limiti a qüestions menors o prohibicions absurdes, centrant-se en l'eficàcia del codi. Tarragona com a referent Finalment, es destaca la voluntat de la Universitat Rovira i Virgili de convertir-se en la "catedral" dels estudis febrians, consolidant un departament de Filologia Catalana actiu que sigui referència obligada per a qualsevol investigador de la figura del Mestre.

  • 16'

    Seguretat alimentària i traçabilitat a Tarragona

    La Seguretat Alimentària i la Responsabilitat Compartida En aquesta sessió mensual amb la Unitat Tècnica de Salut Pública de l'Ajuntament de Tarragona, s'analitza la importància de la seguretat alimentària des d’una perspectiva de responsabilitat compartida. La seguretat dels productes que arriben a la taula no depèn només de l'administració, sinó d'un engranatge complet: L'Administració Local: Realitza inspeccions i controls en establiments i comerços de proximitat. Els Establiments: Han de garantir la correcta manipulació i etiquetatge. Els Consumidors: Tenen el deure d'informar-se i mantenir la cadena de fred. El concepte clau: La Traçabilitat La traçabilitat es defineix com la capacitat de seguir la pista d'un aliment des del seu origen fins al consum final. "És com l'arbre genealògic de la bèstia: saber on ha estat criada, en quin escorxador s'ha sacrificat i on s'ha especejat." L'eina fonamental per garantir-la és l'etiqueta, que ha de contenir obligatòriament la llista d'ingredients, el contingut net, la data de caducitat i el lot de fabricació. Polèmiques i sectors crítics Productes Lactinics: Es discuteix la denominació de iogurt, aclarint que un producte pasteuritzat després de la fermentació perd els bacteris vius i hauria d'anomenar-se postre lacti. Transgènics: Encara que l'etiquetatge d'aliments modificats genèticament s'està regulant, encara hi ha llacunes en productes derivats de cereals de mercats internacionals. El Peix: És considerat un dels sectors més conflictius a causa de la dificultat de mantenir les etiquetes en el gel i la picaresca amb les talles mínimes (peix inmadur). Gestió de denúncies i consells finals Les tècniques adverteixen que les mostres obertes portades pels usuaris no tenen valor judicial. Per a una investigació eficaç, cal que l'administració agafi mostres del mateix lot directament a l'establiment. Es recomana als consumidors deixar la compra de productes frescos per al final i utilitzar bosses tèrmiques.

  • 20'

    Entrevista a Ferran Madico per l'obra 'Cel Obert'

    El retorn de 'Cel Obert' al Teatre Metropol El director teatral Ferran Madico presenta l'obra Cel Obert (títol original Skylight, de David Hare), una peça que arriba a Tarragona després d'un èxit absolut a Barcelona. L'obra se centra en el retrobament de dos antics amants i les profundes reflexions que sorgeixen d'aquesta trobada. Temàtiques i Conflictes L'obra destaca per tractar els "grans temes de la vida" des d'una perspectiva quotidiana i planera: * El preu de l'èxit: El contrast entre el món materialista i de negocis del personatge masculí (Tom) i la consciència social i solidària del personatge femení (Kira). * Relacions humanes: La dificultat de conviure, la pèrdua de l'amor i la complexitat dels retrobaments emocionals. * L'optimisme vital: Malgrat les misèries, l'obra deixa una "escletxa de llum" a través de la idea que estar vius ens permet seguir decidint. Els Protagonistes L'espectacle compta amb un duel interpretatiu de primer nivell: * Josep Maria Pou: Descrit com l'actor ideal pel paper de Tom, encarnant a la perfecció les esquerdes d'un home d'èxit en hores baixes. * Marta Calbó: En el paper de Kira, l'actriu fa un salt a la "divisió d'honor" teatral amb una interpretació a l'alçada de Pou. La Metàfora del Títol "Cel Obert és una escletxa de llum; perquè en tota misèria i en tot dolor, sempre hi ha escletxes de llum." El títol fa referència tant a una claraboia física que el protagonista construeix per a la seva dona com a la possibilitat d'esperança i reflexió que l'obra pretén generar en l'espectador.

  • 17'

    Turisme i gastronomia: Slow Food i promoció de Tarragona

    Tarragona com a referent de la gastronomia sostenible L'entrevista a Emilio Mateu, president del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, destaca la celebració de la trobada mundial del consell executiu de Slow Food a la ciutat. Aquest moviment, nascut a Itàlia fa uns anys, té com a objectiu: Contrrestar el concepte de fast food. Potenciar el producte artesanal i de proximitat. Fomentar una cultura gastronòmica relaxada i de qualitat. "L'Slow Food vol potenciar el menjar d'artesania, el menjar purament gastronòmic, gaudint del menjar i la cultura." Iniciatives destacades i projecció internacional L'episodi repassa diverses accions de promoció que situen Tarragona en el mapa turístic i culinari: Jornada de la Garnatxa: Una trobada al Palau de Fires i Congressos dedicada a aquest tipus de raïm mediterrani, amb la participació de productors i restauradors. Setmana Gastronòmica a Madrid: Promoció de productes locals com la gamba de Tarragona, el romesco i la sardina amb denominació d'origen en un hotel de luxe de la capital espanyola. Saló Internacional del Turisme de Catalunya (SITC): Presència de la ciutat a Barcelona per captar el mercat de l'àrea metropolitana, posant l'accent en el patrimoni romà. Perspectives per a la Setmana Santa Mateu es mostra realista però esperançat pel que fa a l'ocupació turística. Es destaca la campanya "El millor ambaixador", una iniciativa per implicar els tarragonins en la promoció directa de la ciutat mitjançant convits a familiars i amics, buscant un impacte positiu i directe en l'economia local.

  • 16'

    Impacte de la Guerra de l'Iraq en el Turisme a la Costa Daurada

    Situació del Sector Turístic davant el Conflicte de l'Iraq Salvador Pellicer, president de l'Associació d'Hotelers de Salou-Cambrils-La Pineda, analitza la incertesa que genera la guerra de l'Iraq en les previsions turístiques. El conflicte ha provocat una paralització de les reserves, especialment en el mercat britànic, que havia començat l'any amb xifres molt positives. Factors de Preocupació i Optimisme Retràs en la decisió de compra: Els consumidors estan esperant fins a l'últim moment per reservar les seves vacances. Mercat Nacional: Es confia en el turisme domèstic per salvar la Setmana Santa, tot i que les estades solen ser curtes (dues nits). Crisi Econòmica: Segons Pellicer, el sector ja arrossegava problemes estructurals com la crisi a Alemanya i un excés d'oferta hoteler. "L'allò que millor ens va pel turisme, la millor matèria prima pel turisme, és la pau." Infraestructures i Relacions Territorials L'Aeroport de Reus i els Vols de Baix Cost L'obertura de la línia directa amb Colònia (Alemanya) es veu com una oportunitat clau per a la reactivació econòmica. Tot i que molts viatgers puguin dirigir-se a Barcelona, el sector aposta per realitzar campanyes de promoció en origen per retenir aquests visitants a la Costa Daurada. Conflicte amb el Sector Químic i Agrari La Torxa de BASF: Existeix una gran preocupació per l'impacte visual negatiu de la torxa del polígon petroquímic sud, que continua activa fora del període de proves a pocs dies de l'inici de la temporada. Acord amb Unió de Pagesos: S'ha establert un compromís per promocionar productes locals (oli, vi i avellanes) als hotels com a valor afegit i per reduir l'impacte de les mobilitzacions agràries en el trànsit turístic. Perspectives i Esdeveniments Pròxims El Saló Internacional del Turisme de Catalunya (SITC) es presenta com l'aparador definitiu per donar l'última empenta a la comercialització d'una temporada marcada per la volatilitat geopolítica.

  • 14'

    Homenatge a Claustre Donato: Memòria, Art i Vida

    Homenatge a una figura clau de Tarragona El col·lectiu Dones d'Avui organitza un acte especial a la Casa Castellarnau per recordar la Claustre Donato, pintora i dona compromesa que va morir el passat mes de setembre. L'homenatge no es planteja com un funeral, sinó com una celebració de la seva empremta vital i la seva trajectòria artística de projecció internacional. Una personalitat magnètica i lliure Les convidades, Fina Costa i Núria Gómez, destaquen les virtuts que feien de la Claustre una persona excepcional: Fortalesa i llibertat: Una dona de pensament independent, molt compromesa amb la família i els projectes col·lectius. Sentit de l'humor: Posseïa una ironia intel·ligent i la capacitat de riure's d'ella mateixa, traient ferro a les situacions complicades. Determinació: Quan es marcava un objectiu, com el cicle de concerts a Tamarit, no parava fins a assolir-lo, utilitzant el diàleg i la persistència. Una exposició viva i inèdita L'acte a la Casa Castellarnau inclourà una mostra singular de la seva obra, caracteritzada per: Obres incompletes: Es mostraran quadres en què la Claustre treballava abans de morir, peces completament inèdites a la ciutat. Temàtica emocional: Des dels seus coneguts pallassos i ballarines fins a la sèrie de les Quatre Estacions. Dinamisme: No serà una exposició estàtica; hi haurà música de violoncel i violí, a més d'actuacions de ballarines i pallassos que interactuaran amb l'espai. El llegat de Dones d'Avui El col·lectiu es defineix com un grup de dones professionals i feministes que busquen aplicar la seva sensibilitat i punt de vista al món. La Claustre n'era una de les ànimes principals, impulsant idees com la creació d'un grup d'opinió. "Passi el que passi, tu no et preocupis, que amb mi no podran." Aquesta frase, que va dir al seu marit poc abans de morir, resumeix l'esperit d'una dona que, a través del seu art i la seva xarxa d'amistats, continua present en la vida cultural de Tarragona.

  • 10'

    Guia del Recorregut Modernista per Tarragona

    Descobrint el Modernisme a Tarragona L'episodi presenta la nova guia titulada Recorregut Modernista per la Ciutat, una iniciativa de l'Ajuntament de Tarragona i la Regidoria de Cultura nascuda arran de la commemoració de l'Any Gaudí. L'objectiu principal és desvetllar un patrimoni que sovint ha quedat eclipsat per la monumentalitat del llegat romà de la ciutat. Un patrimoni singular i genuí A diferència d'altres ciutats, el modernisme a Tarragona no es caracteritza per una exuberància explosiva, però té una rellevància històrica i artística fonamental: Influència europea: Els arquitectes locals viatjaven i assimilaven les tendències que es coïen a Europa, adaptant-les al context local. Presència de grans mestres: Destaca especialment l'empremta de Josep Maria Jujol i de Bernadí Martorell (deixeble de Gaudí). Diversitat funcional: El moviment es reflecteix en l'arquitectura religiosa, industrial, funerària i del lleure. Estructura de la guia La publicació proposa un format de recorregut lliure organitzat per grups temàtics i espais urbans. Els usuaris poden seguir un itinerari personalitzat mitjançant un mapa detallat que inclou: Edificis emblemàtics: El Teatre Metropol, la Casa Ximenis i el Mercat Central. Arquitectura industrial i pública: L'antic Escorxador Municipal (actual seu del rectorat de la URV). Patrimoni religiós: La Capella de Jesús i Maria i l'obra de Jujol a l'Església de Sant Isidre. Patrimoni als afores: La guia inclou masos senyorials com el Mas Mallol o el Mas Sorder. "Tarragona està com dormida, com eclipsada sota el patrimoni romà. El nostre patrimoni modernista existeix, està viu i ara el puguem disfrutar d'una altra manera."

  • 5'

    Noves opinions sobre la reforma de la Rambla de Tarragona

    Recull d'impressions al carrer sobre la nova Rambla En aquesta connexió en directe de Tarragona Ràdio, la reportera Marta Montagut es desplaça fins al Balcó del Mediterrani per copsar l'ambient i l'opinió dels ciutadans després de la inauguració del nou tram de la Rambla i el seu aparcament subterrani. Perfils dels entrevistats Visitants i turistes: Un grup de joves d'un poble proper a Manresa que han viatjat a la ciutat per assistir al teatre juvenil greco-llatí. Tot i no conèixer l'estat anterior, valoren positivament l'estètica actual. Veïns de la zona: Persones que habitualment fan el vermut a les terrasses properes. Coincideixen que la reforma era molt necessària, tot i que critiquen que les obres s'hagin allargat massa en el temps. Usuaris del pàrquing: Un veí amb plaça d'aparcament destaca la funcionalitat de la nova instal·lació: "És bastant ampli, és de direcció única, cosa que evita problemes de circulació dins del mateix pàrquing." Punts clau de la reforma La circulació: Es destaca la millora en la mobilitat i la fi dels problemes de trànsit que havien causat les obres durant mesos. L'estètica i els arbres: Hi ha opinions contraposades sobre la vegetació; alguns ciutadans haurien preferit conservar o replantar els arbres originals en lloc dels nous. Retorn a la tradició: Els tarragonins celebren recuperar el costum de "anar a tocar ferro" i passejar sense restriccions per aquest eix central de la ciutat.

  • 10'

    VIII Festival Juvenil de Teatre Greco-Llatí a Tarragona

    Una aposta per la cultura clàssica i el jovent En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la Joana Saragossa, vicerectora de la Universitat Rovira i Virgili i coordinadora del VIII Festival Juvenil de Teatre Greco-Llatí, explica els detalls d'una nova edició d'aquest certamen que se celebra al Camp de Mart. Tot i un lleuger descens en la participació respecte a l'any anterior, el festival aplega uns 7.000 joves d'entre 14 i 18 anys. Novetats i independència organitzativa Aquesta edició marca una fita important, ja que l'organització s'ha emancipat d'empreses amb ànim de lucre per consolidar-se com una entitat purament educativa i cultural: Independència: La creació de la Societat Catalana de Teatre Greco-Llatí busca mantenir l'essència formativa del cicle. Expansió territorial: El festival ja no es limita a Tarragona, sinó que s'ha estès a l'Hospitalet de Llobregat i, per primer cop, a Girona. Selecció d'autors: Enguany es commemora el 2.500 aniversari del naixement de Sòfocles, motiu pel qual les seves tragèdies s'alternen amb les comèdies de Plaut. Actualitat del món clàssic Saragossa destaca que, malgrat que el grec i el llatí perden pes en els currículums escolars, el teatre clàssic continua sent una eina molt potent per entendre el món d'avui: Conexió generacional: Moltes obres són representades per estudiants d'altres instituts, fet que crea un vincle directe amb el públic jove. Estètiques modernes: Les adaptacions inclouen elements contemporanis, des de punks fins a òperes rock, demostrant que temes com els de l'obra Electra són absolutament vigents. Aptituds acadèmiques: L'entrevistada defensa aferrissadament que l'estudi de les llengües clàssiques ajuda a tenir el "cap ben amoblat" i una ment més estructurada per a la lectura i l'escriptura. "Tot el que sigui fer pensar la gent, ho anem arraconant... i després venen les guerres perquè no pensem." L'espai conclou amb una invitació a gaudir de les representacions diàries (a les 12:00h i a les 16:30h) com una forma de reivindicar l'esperit crític de la joventut.

  • 5'

    El futur del comerç a la Rambla de Tarragona

    Reactivació comercial i superació d'obres El comerç de la Rambla de Tarragona afronta una nova etapa amb la finalització de les obres d'aquest últim tram, que han durat gairebé tres anys. Josep Maria Castanyer, president de la Federació d'Unions de Botigues, destaca la paciència i educació dels comerciants que han patit grans pèrdues econòmiques a causa de la manca de trànsit de vianants. Factors clau per a la recuperació Compensacions fiscals: Es confirma que l'ajuntament ha aprovat una exempció o devolució parcial de l'IAE (Impost d'Activitats Econòmiques) per als afectats. Millora de l'accessibilitat: La inauguració del nou pàrquing es veu com una solució vital a un dels grans problemes del centre: la dificultat per aparcar. Comerç urbà vs. Grans superfícies: El sector aposta pel valor de passejar per la ciutat davant el model de centres comercials tancats. Noves amenaces i esperança en el futur El sector comercial tarragoní es defineix com a fajador, havent superat l'arribada de grans competidors en el passat. No obstant això, es mira amb cautela l'arribada imminent d'un nou gegant: "Superarem el Corte Inglés i una vegada hagin superat el Corte Inglés, doncs veurem què és el que ens depara la deessa Fortuna." Amb l'impuls de la Via T i el relleu generacional de gent jove amb noves idees, el centre comercial a cel obert de Tarragona busca consolidar-se com un dels més atractius del Mediterrani.