Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004

·562 episodis
RSS

episodis

553-562 de 562
  • 20'

    El diumenge ideal dels tarragonins i horaris comercials

    Resum del programa El programa d'avui analitza la realitat social dels diumenges a Tarragona, començant per la polèmica sobre els horaris comercials i passant per un recull d'opinions a peu de carrer sobre el descans setmanal. La llei d'horaris comercials Es presenta una dada rellevant: el 90% dels catalans no veu necessari obrir festius ni ampliar horaris nocturns. La Generalitat preveu aprovar una llei el 2005 que: - Limitarà a vuit els festius comercials (quatre menys que l'any anterior). - Permetrà l'obertura de dilluns a dissabte de 7:00 h a 22:00 h. Enquesta: Què fan els tarragonins el diumenge? Mitjançant diversos talls de veu, els ciutadans comparteixen les seves rutines de diumenge, destacant una gran varietat de perfils: - L'excursionista: Molta gent aprofita per anar a la muntanya, destacar el Pirineu o la zona de la Mussara per desconnectar. - El planificador extrem: Un testimoni detalla la seva rutina cronometrada que inclou llegir tota la premsa, vore futbol internacional i acabar al cinema de nit. - El descans absolut: Un grup nombrós opta pel dolce far niente, quedar-se al sofà fent zapping o senzillament dormir per recuperar-se de la setmana laboral. - Diversió i esport: Des d'anar a veure el Nàstic, jugar al golf o al Monopoli, fins a anar a ballar a llocs com Paco y la Luna. Reflexió sobre el treball Una part del programa es dedica als que han de treballar el diumenge, descrivint-ho com una "llauna" i reivindicant el dret al descans. També es comenta la sensació depriment que alguns joves senten durant la tarda de diumenge quan pensen en el dilluns. "El millor diumenge és quan no hi ha dilluns." Pròxims temes S'introdueix el tema de la setmana vinent, que girarà al voltant de les activitats delictives menors o falsificacions anecdòtiques, com ara posar excuses falses al treball o falsificar notes escolars.

  • 17'

    Col·leccionisme i identitat a Tarragona

    Identitat i col·leccionisme a Tarragona En aquesta edició del programa, els col·laboradors Albert Punyet i Javi Josa, acompanyats per Núria, exploren de forma humorística i distesa diversos aspectes de la realitat tarragonina, des de la identitat visual de la ciutat fins a les aficions més curioses dels seus habitants. Un distintiu per a Tarragona El debat comença amb la recerca d'un símbol per a les matrícules de cotxe que representi la ciutat. Entre les ocurrències dels vianants i els col·laboradors destaquen: - Elements històrics i culturals: La tau, els castellers, les runes romanes (descrites amb ironia com a "quatre pedres") o la bandera ondulada. - Elements industrials i quotidians: La refineria, el port o fins i tot polèmics aparcaments de pagament. L'univers del col·leccionisme Arran d'una exposició filatèlica a la Diputació de Tarragona, l'equip surt al carrer per preguntar què guarda la gent. Les respostes revelen col·leccions de tota mena: - Clàssics: Segells (com el famós penic d'Anglaterra), monedes i cromos de sèries com Dragon Ball (Sengoku). - Curiositats i extravagàncies: Tíquets de compra personals, xupetes, tasses de cafè, exlibris gravats, rosaris beneïts pel Papa i, el cas més impactant, animals morts dissecats. - Trastos vells: El Javi confessa la seva afició per recollir i restaurar objectes abandonats als contenidors, com un galant de nit. Personatges i cultura popular El programa inclou la secció de "Personatges Il·lustres", on miren d'entrevistar personalitats locals. En aquesta ocasió, intenten conversar amb Mercè Martorell sobre les seves aficions, tot i que amb una recepció més aviat discreta. "Tothom ha col·leccionat alguna cosa a la seva vida." Finalment, s'anuncia el tema de la setmana vinent: el servei de cotxe compartit de la URV i les coses que els ciutadans mai estarien disposats a compartir.

  • 16'

    No tenim criteri: Despistades i matrícules catalanes

    Estrena de la secció 'No tenim criteri' En aquesta primera edició de la secció No tenim criteri, el Javi Jussà i l'Albert Punyet surten al carrer de Tarragona, aprofitant el context de la Diada Castellera, per recollir testimonis sobre anècdotes curioses i temes d'actualitat catalana. Oblits i despistades memorables A partir de la notícia d'un judici suspès a l'Audiència Provincial de Tarragona perquè els funcionaris es van oblidar de portar el pres, els col·laboradors pregunten als tarragonins quina és la cosa més important que s'han deixat mai. Les respostes inclouen: Objectes quotidians: Ulleres dins la nevera, les botes de caminar o el llibre per estudiar. Situacions personals: Desde de la pròpia parella fins a la dentadura postissa (deixada per una dona que es defineix com a coqueta). Anècdotes de risc: Marxar de viatge amb les claus al sostre del cotxe o haver de saltar pel balcó perquè les claus s'havien quedat a dins de casa. El testimoni de Carod-Rovira: L'expolític explica com, en el seu primer discurs al Parlament de Catalunya, es va oblidar la carpeta amb els papers i les xifres, obligant-lo a improvisar completament. "Vaig anar fins a la tribuna i em vaig adonar que no havia agafat la carpeta amb els papers del discurs... vaig haver d'improvisar tot i vaig veure que no passava res." La polèmica dels símbols a les matrícules El segon bloc del programa se centra en el debat sobre el distintiu autonòmic a les matrícules de cotxe. Entre les propostes dels ciutadans per representar Catalunya, més enllà del cat, apareixen idees variades: El Ruc català (o burro), amb opinions dividides entre qui el troba representatiu i qui creu que és un símbol d'extinció o autocrítica. Símbols tradicionals com la barretina, el caganer, l'estelada o la senyera. Propostes més humorístiques o locals com un porró, unes espardenyes, un cargol o fins i tot una fulla de marihuana amb les quatre barres.

  • 3'

    Recull de comiat: Expressions de fins demà

    Resum de la sessió Aquest breu tall de vídeo consisteix en una seqüència repetitiva de comiats. El contingut se centra exclusivament en la interacció social bàsica de tancament. Punts clau de la interacció Consistència del missatge: Es repeteix la mateixa fórmula de cortesia durant tot el temps. Temporalitat: L'ús de l'expressió indica una intenció de tornar-se a trobar en el curt termini. "Fins demà!" En conjunt, la comunicació és directa, amigable i oberta, sense entrar en cap altra temàtica específica ni desenvolupar cap argument addicional.

  • 25'

    Les Nadales: de les lletres 'gore' als hits moderns

    Anàlisi de les Nadales i la seva Evolució L'episodi d'avui se centra en el món de les Nadales o villancicos, explorant des dels textos clàssics fins a les versions més actuals. Els locutors analitzen amb un toc d'humor com algunes lletres tradicionals tenen continguts sorprenents o fins i tot una mica tètrics. Curiositats en les lletres tradicionals • S'analitza la lletra de El Chiquirritín, destacant frases que semblen poc apropiades per a nens, com la referència a que Jesús "menja cors de pecadors". • Es comenta el fatalisme en algunes nadales d'arrel sud-americana, on es posa èmfasi en el patiment i la pobresa de manera molt dramàtica. • Es discuteix la simplicitat de les rimes en cançons populars que barregen elements sense gaire sentit, com "fulles de llimona" i figures religioses. Pessebres de celebritats i cultura pop • S'esmenta el polèmic pessebre de cera dels Beckham a Londres. • Es fa ressò d'un pessebre vivent format per famosos espanyols a Tres Cantos, amb David Bisbal, Ana Torroja i Estopa. Connexió amb el carrer L'Albert Punyat es desplaça a la Rambla de Tarragona per recollir l'opinió dels ciutadans sobre quines són les nadales més estimades i les més odiades. Exemples com Los peces en el río apareixen com les més repetitives i molestes per a alguns. "Hi ha nadales que se't fiquen al cap i no te les pots treure fins a l'estiu." Versions d'artistes famosos L'episodi tanca repassant les interpretacions de grans dives i artistes com: • Pepa Flores (Marisol) i Lola Flores amb un estil més flamenc. • El clàssic Tamborilero de Raphael, considerat per molts com la nadala definitòria (i odiada a parts iguals). • Versions modernes de Celia Cruz i estrelles del pop internacional.

  • 1'

    Acomiadament i tancament de la sessió

    Resum de la sessió En aquesta breu intervenció, s'ha dut a terme el comiat formal de la jornada. L'element central de la comunicació ha estat la reiteració de la salutació final, marcant el tancament de l'activitat actual i citant els assistents per a la propera trobada. Punts clau de la interacció Finalització del contacte: S'estableix clarament que la sessió de treball o la comunicació ha arribat a la seva fi. Continuïtat temporal: L'ús de l'expressió "fins demà" implica una voluntat de reprendre el contacte en un futur immediat (24 hores). Consistència: Es manté un missatge uniforme i directe durant tota la seqüència. "Fins demà!" Aquesta frase resumeix l'esperit de la intervenció, centrada exclusivament en cloure l'acte de manera cordial.

  • 19'

    La tradició del Caganer i el control d'estornells

    Resum de l'episodi L'episodi d'avui combina la gestió urbana de la fauna local amb les tradicions nadalenques catalanes. Es divideix en dues grans línies narratives: l'ús de mètodes acústics per espantar estornells a Tarragona i una exploració profunda sobre la figura del Caganer a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona. Gestió d'estornells a la Plaça Imperial Tàrraco Es descriu un experiment acústic a càrrec de l'empresa Falcon Center Ibérica per desplaçar les colònies d'estornells. El mètode consisteix en: L'emissió de sons de depredadors i crits d'aus espantades a través d'altaveus. Un procés gradual per evitar que les aus s'hi acostumin i forçar-les a marxar definitivament. L'expectació dels ciutadans davant el soroll estrany que inunda la plaça. El fenomen del Caganer: Tradició i actualitat El programa connecta amb la Fira de Santa Llúcia de Barcelona per parlar d'una de les figures més emblemàtiques del pessebre català. Alguns punts clau són: Origen històric: Es confirma que la figura es va institucionalitzar al pessebre català durant el segle XVIII. Personatges estrella: Aquest any destaquen les figures de la Letícia, el Príncep, Ronaldinho, Dalí i Zapatero. Preus i mercat: Les figures més elaborades o de personatges famosos oscil·len entre els 10 i 12 euros, mentre que el tradicional pagès amb barretina és el més venut per a ús als pessebres. Col·leccionisme i innovació: Existeixen associacions com Amics del Caganer i botigues que realitzen figures totalment personalitzades mitjançant fotografies. "El que es ven més és el caganer tradicional, que és el català amb barretina; els altres són per a col·lecció."

  • 21'

    Debat sobre la infertilitat a Tarragona

    Anàlisi de la Fertilitat a la Ciutat de Tarragona En aquest episodi es recullen i comenten diverses opinions sobre una notícia que assenyala una possible baixa fertitilitat a la zona de Tarragona. A través d'entrevistes a peu de carrer a la Rambla, els tarragonins proposen teories i solucions, sovint amb un to humorístic i desenfadat. Causes principals de la infertilitat segons els ciutadans Els interlocutors identifiquen diversos factors que podrien estar afectant la capacitat reproductiva de la població: Estil de vida i estrès: Es menciona que el ritme de treball actual i l'’estrès diari impedeixen que les parelles dediquin prou temps a la relació. Factors ambientals: Una de les queixes més recurrents és la pol·lució derivada de la indústria petroquímica de la zona, que molts consideren el factor clau. Alimentació i hàbits: Se suggereix que el consum de menjar ràpid i el consum d'alcohol i tabac per part dels joves minven la qualitat de la salut reproductiva. Vestimenta: Es comenta, de manera anecdòtica però persistent, que portar els pantalons massa estrets podria perjudicar els homes. Solucions proposades pels tarragonins "Si s'han de fer les coses, s'han de fer bé!" Les recomanacions del carrer varien des de consells mèdics fins a canvis personals: Més pràctica: Molts ciutadans coincideixen que la solució més directa és augmentar l'activitat sexual i millorar el carinyo en la parella. Canvis en l'entorn: Es demanen més espais de relaxació, banys d'escuma i, en mesures més dràstiques, allunyar les fàbriques de la ciutat. Dieta i esport: Incorporar aliments com la xocolata, la taronja o el plàtan per les seves suposades propietats afrodisíaques i portar una vida més activa. El paper dels joves i anècdotes L'episodi inclou una trucada del David, qui bromeja sobre la moda dels pantalons, i ressalta la visió d'àmbit més conservador que atribueix la culpa a la promiscuïtat o a l'inici precoç de les relacions en la joventut.

  • 17'

    La cultura de les floretes i l'autoestima a Tarragona

    L'art de tirar floretes: Tradició o passat de moda? En aquest episodi, l'Albert Punyet i el Javi Josa exploren el món dels piropos i les floretes a la ciutat de Tarragona. La conversa sorgeix arran d'unes jornades de formació sobre l'autoestima per a joves, fet que porta els locutors a plantejar-se si la societat està perdent el costum d'expressar carinyo i admiració de manera verbal. Anàlisi del piropo a la societat Els col·laboradors i els testimonis recollits al carrer debaten sobre diversos aspectes d'aquesta pràctica: Origen i evolució: Es comenta, en to de broma, la influència de la immigració andalusa en l'arribada d'aquestes expressions a Catalunya durant la postguerra. Diferències de gènere: S'observa que, tradicionalment, són els homes qui més piropos fan, mentre que les dones solen ser més recatades. La pèrdua amb el temps: Molts testimonis coincideixen que, en les relacions estables de llarga durada, les floretes tendeixen a desaparèixer. Tipologia de floretes recollides El programa presenta una selecció d'expressions capturades al carrer, que van des d'expressions clàssiques fins a d'altres de més agosarades o directament barres: Poètiques: > "Per un somriure teu, tot lo deixaria; per una mirada teva, tot també lo deixaria." Col·loquials: Expressions com "estàs com un formatge" o "t'estimo perquè el teu cor és bonic". Humorístiques i gamberres: Des de la clàssica de les "corbes i la falta de frens" fins a comparacions estrafolàries. Participació i crida a l'amor El programa tanca amb una crida als oients per participar en directe, oferint premis com ràdios i portacedes a canvi de dedicar piropos als locutors, especialment al Javi, que segons els seus companys, "necessita una mica d'amor".

  • 22'

    A qui multaria la gent de Tarragona? Crònica de l'incivisme

    Enquesta a peu de carrer: Multes per a tothom En aquesta entrega de la secció No tenim criteri, el Javi i l'Albert Punyet exploren el nivell d'indignació dels ciutadans de Tarragona arran d'una notícia sobre escolars que posaven multes simbòliques. La pregunta plantejada és directa: Si tinguessis el poder de sancionar, a qui posaries una multa? Principals focus d'indignació Trànsit i mobilitat: Moltes queixes es dirigeixen als vehicles en doble fila, motocicletes sorolloses i cotxes que bloquegen el pas a persones amb mobilitat reduïda. Incivisme ciutadà: Les dejeccions de gossos al carrer i el mal estat dels parcs són els punts més crítics. L'Albert relata una anècdota personal sobre una relliscada en un parc que exemplifica aquest problema. Brutícia i manteniment: Diversos testimonis lamenten que Tarragona està "molt bruta" i denuncien el llançament de runa en espais naturals. Sancions a personatges públics i familiars L'enquesta revela des de peticions serioses fins a respostes humorístiques o viscerals: Polítics: Figures com George Bush, José María Aznar o Zapatero reben multes simbòliques pel seu llegat. Autoritats locals: L'alcalde de Tarragona és un objectiu recurrent pel tema de l'urbanisme (Terres Cavades) i la manca d'urinaris públics. Família i entorn: Sorprenentment, alguns joves multarien els seus pares per no deixar-los sortir o els seus professors per ser "massa pesats". "Hi ha gent que s'ha d'aguantar el pipí o mear contra la farola perquè no hi ha urinaris i als bars no et deixen entrar." Participació i regals L'episodi compta amb la trucada en directe de l'Álvaro, qui proposa multar els qui tiren runa al bosc per protegir el medi ambient. Com a recompensa per la seva participació, rep un porta-CDs metàl·lic, el premi d'aquesta setmana per als oients que s'atreveixin a dir la seva.