Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

1285-1296 de 1392
  • 3'

    2005-01-24 ENQUESTA CONSTITUCIÓ EUROPEA

    Anàlisi del coneixement sobre la Constitució Europea Aquest conjunt d'entrevistes a peu de carrer revela un desconeixement generalitzat de la ciutadania respecte al redactat i les implicacions de la Constitució Europea. Tot i la proximitat de la data de votació, la majoria dels enquestats admeten no tenir informació precisa. Punts clau de les entrevistes Manca d'informació detallada: La majoria de ciutadans afirmen que la seva única font d'informació són els anuncis televisius i els titulars de premsa, però no han aprofundit en el text. Percepció de la seva utilitat: Malgrat no conèixer els detalls, existeix una sensació que servirà per a la unió, el progrés, o com una llei marc similar a la Constitució Espanyola. Crítica a la comunicació política: Diversos enquestats es queixen de la falta d'explicacions clares per part de les institucions, sentint que la campanya se centra només a demanar el vot. Apatia i desinterès: Una part de la població mostra una actitud d'indiferència total, arribant a afirmar que el tema no els interessa gens. Cites destacades "Honestament, no me l'he llegit i no sé ni tan sols els grans trets de què va." "Hem d'anar a votar, però la realitat en què consisteix no ho sabem."

  • 19'

    L'Ancís Bellugadís: La nova escultura monumental de Tarragona

    Un repte artístic i constructiu sense precedents L'escultor i ferrer Antonio Mas detalla el procés de creació de la seva obra més ambiciosa, L'Ancís Bellugadís, una escultura monumental de 30 metres d'alçada que s'instal·larà a la plaça de les Corts Catalanes, al tram final de la Rambla Nova de Tarragona. L'autor compara la magnitud de la peça amb un edifici d'uns 11 pisos, fet que comporta una complexitat tècnica inusual pels estàndards escultòrics. Característiques i simbolisme de l'obra L'escultura es defineix per diversos elements claus: Estructura: Un gran prisma de 22 metres d'alt que descansa sobre una arcada a 3 metres del terra. Transparència: La peça estarà feta de planxa perforada amb forats de 20 cm, conferint-li una sensació de lleugeresa malgrat el pes del metall. Efecte cinètic: Tal com indica el seu nom, l'obra tindrà un lleuger moviment gràcies a un panell circular superior (baleta) que jugarà amb el vent. Il·luminació: Tot el conjunt estarà il·luminat des de l'interior amb llums de tipus industrial, simbolitzant el bategar vital de la ciutat. "Les escultures, encara que siguin petites, te les has de poder imaginar que són grans." Origen i col·laboracions El projecte va néixer arran d'una exposició el 2003 a la Chartreuse de Tarragona. El títol de l'obra s'inspira en un poema de Magí Sunyer escrit per a aquella ocasió. Mas destaca que la construcció requereix naus de grans dimensions (com les de Barahona) i que el projecte es troba actualment en fase de tràmits administratius i concursos públics, amb una previsions d'instal·lació cap a finals d'any. Altres projectes L'autor també esmenta una altra futura intervenció a la Casa del Mar (carrer Francesc Bastos), un repte de format més petit que retornarà l'artista al seu taller habitual de Vilaseca.

  • 19'

    2005-01-21 REPOR PRÍNCEP VIANA

    El mite del Príncep de Viana La figura de Carles de Viana (1421-1461) ha estat històricament rodejada de llegendes i tragèdia. La creença popular afirma que va ser emmetzinat per la seva madrastra, la reina Joana Enríquez, per afavorir el seu fill Ferran (el futur Ferran el Catòlic). Tot i que la historiografia ha debatut la causa real de la seva mort a Barcelona, el poble català el va convertir en un símbol d'heroisme i patiment. Recerca científica a Poblet Actualment, un equip multidisciplinari liderat per la historiadora Mariona Ibarz i l'antropòleg Miguel Botella està duent a terme una investigació rigorosa al Monestir de Poblet. Els punts clau de l'estudi inclouen: * Tecnologia 3D: L'ús d'escàners làser d'alta precisió per reconstruir les restes i comparar-les amb iconografia històrica. * Anàlisi d'ADN: Proves genètiques per identificar amb certesa les restes, que es van barrejar durant la destrucció del monestir. * Paleopatologia: Estudi de les malalties, alimentació i estil de vida de la noblesa en comparació amb el poble llà i els monjos. La connexió amb Cristòfor Colom Un dels aspectes més polèmics i fascinants de la investigació és la hipòtesi que situa el Príncep de Viana com el possible pare de Cristòfor Colom. "Tot i que personalment crec que té poc fonament, s'ha de demostrar i estem comparant les restes amb l'ADN de la família Colom." Aquesta teoria qüestionaria l'origen italià del navegant, vinculant-lo a les Illes Balears, on el príncep va mantenir un romanç documentat el 1459. Importància política i social Carles de Viana és una peça clau per entendre el pactisme català. La seva lluita contra el seu pare, Joan de Trastàmara, i el seu sacrifici personal van permetre mantenir els drets individuals i la política parlamentària de la Corona d'Aragó a l'entrada del Renaixement. La seva figura és comparada per la seva popularitat massiva amb icones modernes com Diana de Gal·les.

  • 8'

    Homenatge a Maria Casas pel 27è aniversari del Montcamp Tarragoní

    Homenatge i celebració al Teatre Metropol El proper dissabte, el Teatre Metropol de Tarragona acollirà un concert especial organitzat per l'entitat Montcamp Tarragoní. Aquest esdeveniment té un doble propòsit: celebrar el 27è aniversari de la fundació del grup i retre un merescut homenatge a Maria Casas, una de les figures més emblemàtiques i col·laboradores de l'entitat. Maria Casas: Una veu incombustible L'homenatge es dedica a Maria Casas, qui als seus 92 anys continua sent una peça clau del grup, malgrat les dificultats de mobilitat. Els mestres Pere Godall i Bernardo Rios destaquen la seva trajectòria: És una de les pioneres del grup i s'ha mantingut sempre fidel al Montcamp. Tot i la seva edat, manté una veu privilegiada que sorprèn el públic en cada actuació. "Quan la senten cantar, canvia la seva opinió... és de les poques artistes que he vist que la gent a tot arreu es posa dreta a aplaudir-la." Detalls del Festival L'esdeveniment comptarà amb una àmplia representació d'artistes locals i membres històrics del grup, incloent-hi sorpreses i el retorn de fundadors com la Mary Carmen, vinguda de les Canàries. Data i hora: Demà (dissabte 22 de gener) a les 18:00h. Lloc: Teatre Metropol, Tarragona. Entrada: Lliure i oberta a tota la ciutat. Contingut: Un festival musical amb varietat d'intèrprets i un detall sorpresa per a l'homenatjada. La vitalitat del Montcamp Tarragoní Amb 27 anys d'història, el grup reivindica el paper de la gent gran en la cultura. Malgrat els canvis socials i la dificultat per trobar relleu generacional, l'entitat manté una "parròquia fidel" que omple els teatres i les places on actuen, demostrant que la música i la il·lusió no tenen edat.

  • 20'

    Josep Maldonado: 9 mesos de balanç polític a Madrid

    Balanç dels primers mesos de legislatura El diputat de Convergència i Unió (CiU), Josep Maldonado, analitza el primer tram de la legislatura al Congrés dels Diputats. Descriu la situació com a agredolça i critica que, tot i el canvi de tarannà del govern de Zapatero respecte a l'etapa d'Aznar, les millores per a Catalunya no s'han materialitzat. Crítiques al Govern Central i al Tripartit Pressupostos 2005: Maldonado denuncia una reducció d'inversions de prop de 10.000 milions de pessetes respecte a l'any anterior. Inexistència de l'"oportunitat històrica": Tot i la coincidència de governs d'esquerres a Barcelona i Madrid, el diputat afirma que només hi ha hagut "cops a l'esquena" però cap benefici real. Desigualtat territorial: Esmenta el greuge comparatiu amb Andalusia, que va rebre fons per al deute sanitari mentre que a Catalunya s'han apujat les taxes. Conflicte esportiu: Critica la intervenció diplomàtica de l'Estat per frenar el reconeixement de la selecció catalana d'hoquei a Fresno. El pacte PSOE-PP i l'Estatut El diputat expressa la seva preocupació pel recent acostament entre el PSOE i el PP per limitar les reformes territorials: "Aquesta abraçada, aquest matrimoni de fet del PP i el PSOE només té dues lectures: barrar el pas al Pla Ibarretxe i aigualir l'Estatut de Catalunya." Situació a Tarragona i inversions territorials Pel que fa a les comarques tarragonines, Maldonado desmenteix que les obres actuals (com l'autovia a Montblanc o les millores a l'Aeroport de Reus) siguin mèrit del nou govern, sinó que són projectes heretats de la gestió anterior de CiU. Acusa el Tripartit d'aplicar un sectarisme polític contra la ciutat de Tarragona pel fet de no estar governada pel mateix color polític que la Generalitat. Denuncia la paralització de projectes clau com la façana marítima.

  • 8'

    L'Atenea presenta 'Susana quiere ser decente' al Metropol

    Comèdia per iniciar l'any al Teatre Metropol El Grup Escènica Atenea torna als escenaris de Tarragona amb una proposta teatral humorística per a aquest cap de setmana. L'obra triada és 'Susana quiere ser decente', una comèdia que busca oferir diversió i optimisme per començar el 2005. L'espectacle tindrà lloc al Teatre Metropol els diumenges 23 i 30 de gener a les 18:30 h. Detalls de la producció i l'elenc En un col·loqui amb els protagonistes, s'han destacat diversos aspectes de l'obra: Adaptació actualitzada: Tot i que el grup ja la va representar fa més de 20 anys a l'Auditori de Ràdio Tarragona, la versió actual ha estat adaptada als temps moderns. Personatges amb doble cara: L'argument gira al voltant d'un joc d'identitats on els personatges simulen ser qui no són. Protagonistes presents: José M. José: Fundador del grup, director i actor (en el paper d'Evelio). Helena Ars: Interpreta la Susana i celebra 15 anys a la companyia. Miquel Fernández: Actor vinculat recentment al grup que fa de majordom (Leandro). L'esforç dels assajos i trajectòria del grup "No sé què té el teatre, que quan s'apropa el moment tot surt de meravella." L'equip ha realitzat un treball intensiu de tres hores diàries d'assaig durant poc més d'un mes, superant les dificultats del calendari nadalenc. El Grup Atenea, amb 44 temporades d'història, es defineix com una "família" on la complicitat entre actors és clau per transmetre el riure al públic. A més, ja preparen la seva següent obra, una adaptació de L'avar de Molière.

  • 10'

    25è aniversari de l'entitat Gogistes Tarragonins

    Celebració de 25 anys de cultura gogística L'entitat Gogistes Tarragonins celebra el seu 25è aniversari aquest 2005. El seu president, Carles Batges, explica a Tarragona Ràdio la tasca fonamental que realitza l'associació per a la preservació del patrimoni cultural tarragoní a través del col·leccionisme d'arxiu i edició. Activitat i patrimoni de l'entitat L'entitat s'ha consolidat com un referent en la catalogació de material popular: Arxiu propi: Disposen de prop de 12.000 goigs i han generat unes 800 publicacions pròpies. Àmbit geogràfic: Es focalitzen principalment en la ciutat de Tarragona i les comarques de l'Arquebisbat de Tarragona. Materials: Recullen goigs, auques, estampes i llibres, molts dels quals provenen de llegats privats de socis. Actes commemoratius de l'aniversari Per celebrar el quart de segle, s'han programat diverses activitats durant tot l'any 2005: Pregó inaugural: A càrrec de Monsenyor Martí i Alanís al Saló d'Actes de l'Ajuntament. Medalla commemorativa: Presentació d'una peça institucional dissenyada per l'artista Jordi Amanós. Projecte de Setmana Santa: Una carpeta excepcional amb 20 goigs dedicats a les confraries de Tarragona, vuit dels quals han estat creats de nou (lletra, música, dibuix i nota històrica). Viatges i exposicions: Visites culturals a Andorra (Santuari de Meritxell) i Montserrat, a més d'una exposició prevista després de Santa Tecla. "Es tractava de revitalitzar tota aquesta cultura gogística de les nostres contrades, una cosa molt pròpia dels Països Catalans."

  • 16'

    La Vila Romana de Centcelles: Enigmes i Patrimoni

    La Vila de Centcelles: Un Enclau Singular a Constantí El conservador del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Josep Anton de Remolà, ens acompanya en un recorregut per la vila romana de Centcelles, situada a Constantí. Aquest jaciment és considerat una peça fonamental del patrimoni romà mundial per la seva excepcional conservació, especialment de la seva coberta original. Els Tresors de la Cúpula i els Mosaics L'element més impressionant del conjunt és la seva cúpula decorada, que conserva mosaics únics estructurats en diverses franges: Escenes de cassera: Una representació detallada de com es caçaven cérvols en l'època antiga. Motius bíblics: Franges amb escenes de l'Antic i Nou Testament, on destaca la figura del Bon Pastor. Les Estacions: Personificacions del pas del temps, com la representació de la tardor (un noi amb raïm). De Vila Romana a Masia: Una Història de Supervivència El monument ha sobreviscut gràcies a les seves múltiples transformacions. Va ser descobert casualment el 1877 pel seu propietari, l'Antoni Soler, quan retirant capes de calç (posades durant l'època medieval quan l'edifici fou una església) van aparèixer els mosaics. Durant un temps, Centcelles va funcionar com un mas, amb estances dividides per bigues que, tot i que van danyar part de l'estructura, van permetre que l'edifici es mantingués en peu fins a la intervenció dels arqueòlegs alemanys, que van liderar la consolidació i restauració moderna. L'Enigma del Mausoleu Imperial Tot i ser clarament una vila de la baixa romanitat, Centcelles amaga un gran misteri: "Els alemanys plantegen que aquesta vila es va convertir en un moment determinat en un mausoleu imperial... concretament de Constant, fill de Constantí el Gran." Tanmateix, els experts demanen prudència, ja que altres hipòtesis suggereixen que podria ser la residència noble d'un gran terratinent o, fins i tot, d'un bisbe, donada la forta càrrega d'iconografia religiosa. Recomanacions de Visita Observar la façana posterior per copsar l'envergadura real de l'edifici (més de 90 metres de llargada). Visitar la petita mostra de ceràmica original trobada durant les excavacions. Gaudir de l'entorn natural proper al riu Francolí, punt estratègic de comunicació a la via romana d'interior.

  • 6'

    Vaga indefinida d'assistència en carretera

    Conflicte per les Tarifes d'Assistència en Carretera El sector de les grúes ha iniciat una vaga indefinida a causa de la manca d'acord amb les companyies asseguradores respecte al preu dels serveis. Després de diversos mesos de negociacions i l'ajornament de protestes anteriors per no perjudicar els usuaris durant les vacances, les associacions de grúes han decidit prendre mesures dràstiques. El Desequilibri Econòmic Dues universitats han realitzat estudis objectius per determinar el cost real d'un servei d'assistència: Cost real estipulat: 49,49 euros per servei mínim. Tarifa actual pagada: Aproximadament 23 euros. Situació: Les empreses de grúes reben poc més de la meitat del que costa realment operar, cosa que a penes permet cobrir costos. Negociacions Estancades Malgrat les reunions setmanals a Madrid i la proposta d'una pujada paulatina de tarifes (a l'inici, mitjans i final d'any), les asseguradores no han presentat cap compromís ferm ni proposta de millora. Detalls de la Vaga Inici: A partir de la mitjanit de dijous de forma indefinida. Serveis Mínims: S'acordà retirar vehicles accidentats de la via pública per no entorpir la circulació, però sense realitzar el trasllat al taller. Excepcions: Els vehicles pesants (camions, autocars i maquinària) queden exclosos de la vaga i rebran el servei normal i corrent per seguretat viària. "L'estudi de les universitats indica que el servei mínim costaria 49,49 euros, mentre que actualment se'ns paguen uns 23 euros." Es preveu una reunió clau el proper dimarts per intentar desbloquejar la situació i minimitzar el perjudici als usuaris.

  • 24'

    Fundació Leura: 10 anys de suport a joves en risc social

    Treball Social i Acompanyament Vital En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la Montse Grisó (presidenta) i el Joan Vallbé (secretari) de la Fundació Leura analitzen la trajectòria de l'entitat després d'una recepció oficial al Parlament de Catalunya amb el president Ernest Benach. Perfils Atesos i Metodologia La fundació treballa principalment amb un col·lectiu ampli de joves, tot i que s'ha obert a altres perfils vulnerables: • Joves de 18 a 25 anys: Provenen de centres de menors, serveis socials o justícia juvenil. • Dones en situació de risc: Atenció a dones amb manca de recursos econòmics i emocionals, sovint amb situacions de maltractament. • Atenció directa: Han passat per l'entitat 85 joves de forma directa, i es manté el seguiment extern com a referents familiars. El Repte de l'Autonomia i l'Habitatge L'entitat gestiona actualment tres pisos a Tarragona i té projectes d'expansió imminent: • Nous projectes: S'està treballant per obrir nous pisos a Reus i ampliar la xarxa a Tarragona. • Habilitats socials: La tasca no és només oferir un sostre, sinó ensenyar habilitats quotidianes com comprar, gestionar tràmits o relacionar-se amb el veinatge. "No podem tancar la porta a un jove que marxa i torna a demanar ajuda esporàdicament; ens hem convertit en la seva família." Situació Financera i Futura Legislació Els representants de Leura expressen la seva preocupació per la precarietat econòmica, sovint depenent de subvencions que arriben tard, i posen esperances en la nova Llei de Bases de Seguretat Social de Catalunya. Aquesta normativa promet: • Una millor canalització de la responsabilitat cap als ajuntaments. • Un finançament més estable centrat en els drets socials bàsics. • Professionals qualificats que, malgrat les dificultats de cobrament, mantenen el compromís amb els usuaris.

  • 24'

    Balanç de legislatura i inversions a Tarragona amb Francesc Vallès

    Balanç dels Primers Nou Mesos de Legislatura El diputat del PSC per Tarragona, Francesc Vallès, fa una valoració positiva del primer període del govern de Zapatero. Destaca el compliment de promeses electorals clau com la retirada de les tropes de l'Iraq i l'aturada del Pla Hidrològic Nacional (PHN). Polítiques Socials i Territorials Vallès remarca l'impacte d'iniciatives generals que beneficien directament la ciutadania tarragonina: • L'increment del salari mínim interprofessional. • L'augment de les pensions (entre un 3,5% i un 8%). • L'aprovació de la Llei Integral contra la Violència de Gènere. Infraestructures i Pressupostos de 2005 El diputat defensa el realisme dels nous pressupostos, argumentant que s'ha invertit tot el que administrativament és possible executar. Entre els projectes destacats hi trobem: • L'estació de l'AVE a la Secuita, prevista per al 2006. • La transformació de l'Aeroport de Reus en un centre de primera línia en un any i mig. • Dotacions per a l'autovia entre Tarragona i Montblanc (6 milions d'euros) i millores a la N-340. El Conflicte del Traçat de la Variant de Tarragona Sobre el polèmic tram de la variant entre la Móra i el centre, Vallès proposa una alternativa paral·lela a l'autopista actual: "Hem trobat l'opció tècnica perquè el canvi de traçat suposi, com a molt, un retard d'un any; un termini que estem disposats a assumir per un projecte millor." Gestió del Patrimoni i Diàleg Institucional L'entrevista aborda el futur de la façana marítima de la ciutat i les negociacions per a la cessió de casernes de la Guàrdia Civil en desús. Vallès aposta per un esforç de coordinació institucional per sobre de la confrontació política per tal que els equipaments socials puguin ser una realitat als municipis.

  • 12'

    Nova etapa de la Unió de Botiguers de Sant Pere i Sant Pau

    Impuls al comerç local de Sant Pere i Sant Pau El barri de Sant Pere i Sant Pau inicia una nova etapa en el seu sector comercial amb la renovació de la junta directiva de la Unió de Botiguers. Amb una població de més de 20.000 habitants i una àmplia àrea d'influència, l'entitat busca reactivar una activitat que estava "adormida" per convertir el barri en un pol atractiu de consum. Objectius estratègics de la nova junta Francesc Ramos, vocal de la nova junta, destaca que el principal propòsit és fomentar el consum de proximitat i evitar la marxa de veïns cap al centre o les grans superfícies. Els punts clau de la seva estratègia inclouen: Aprofitar el creixement urbanístic: Zones com l'Avinguda dels Països Catalans i els voltants del cementiri aporten nous residents de perfil consumidor. Captar l'àrea d'influència: Atraure els habitants de municipis i urbanitzacions properes com els Pallaresos, la Secuita o el Catllar. Millorar l'experiència de compra: Crear recorreguts comercials agradables malgrat la configuració urbanística de blocs del barri. El Pla de Dinamització Comercial L'associació confia plenament en el nou pla impulsat per l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat per realitzar una radiografia precisa de la zona: "Aquest pla ens ha de servir, sobretot, per saber on estem i tenir molt clar cap on volem anar, ajudant-nos a veure la nostra realitat." Reptes i competència Davant la possible instal·lació de grans superfícies com El Corte Inglés, la Unió de Botiguers expressa la seva preocupació per la desigualtat de condicions i celebra les moratòries actuals per tenir temps de preparar-se i ser competitius.