Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

1309-1320 de 1392
  • 3'

    Percepció ciutadana sobre la neteja a Tarragona

    Estat de la neteja a la ciutat de Tarragona L'episodi recull diverses opinions de ciutadans sobre l'estat de manteniment i pulcritud dels carrers de Tarragona. Hi ha una clara diversitat d'opinions, tot i que predomina una visió crítica respecte a la gestió municipal de la neteja. Divisions per zones i estacionalitat El Centre i les platges: Es percep que les zones cèntriques reben més atenció. També s'observa que el manteniment de les platges és òptim durant l'estiu, però es descuida considerablement durant l'hivern. Barris i zona vella: Molts enquestats coincideixen que la Part Alta i barris com Sant Pere i Sant Pau o Pere Martel presenten nivells de brutícia alarmants. Entorns escolars: Es denuncia la situació insalubre prop del col·legi César Augusto, on la presència de deixalles i orins és constant. Queixes i demandes principals Manca d'efectius: Diversos vianants reclamen un increment del nombre de barranedors per tot el municipi. Gestió de queixes: Els ciutadans expressen frustració davant la inacció de la Guàrdia Urbana i l'Ajuntament malgrat les denúncies reiterades. Civisme: Alguns veïns apunten que el problema no és només la falta de neteja, sinó el fet que es genera més brutícia de la que es pot absorbir. "Amb la quantitat de diners que paguem a l'ajuntament tots els anys, ja és temps que ens netegessin els carrers com Déu mana." Opinions divergents Malgrat les crítiques, un grup reduït de persones defensa que Tarragona és una de les ciutats més netes en comparació amb altres metròpolis com Barcelona, destacant que el nivell de manteniment és acceptable segons el seu criteri.

  • 7'

    Lliurament del cotxe de Nadal al Mercat Central de Tarragona

    Sorteig de la Campanya de Nadal al Mercat Central L'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona ha celebrat l'acte de lliurament del premi gros de la seva campanya nadalenca: un cotxe model Ford Fiesta. L'esdeveniment, cobert per la unitat mòbil de la ràdio, ha destacat l'èxit de participació i la il·lusió de la guanyadora. Detalls del Sorteig i Participació L'Albert Ribot, president de l'associació, ha explicat els detalls d'aquesta edició: S'ha utilitzat el sistema de rasca-rasca, molt valorat pels clients per la seva senzillesa. La participació ha estat massiva, amb una estimació d'unes 180.000 butlletes repartides. La guanyadora, la senyora Maria, no només s'ha emportat el cotxe, sinó que també va ser afortunada amb un dels mil lots de Nadal que es repartien. L'experiència de la guanyadora La Maria ha compartit el seu entusiasme, tot explicant que mai li havia tocat cap premi important fins ara. Ha relatat de manera anecdòtica com va rebre la notícia: "Vaig fer un salt que me va tocar el techo... semblava una nena de 15 anys, de veritat. Això t'ha de tocar, perquè si no, no ho pots explicar." La guanyadora ha subratllat que és una clienta habitual que compra al mercat tres o quatre vegades per setmana, fet que demostra la fidelitat del públic local. Futur del Mercat: La Remodelació Durant l'entrevista, s'ha abordat el tema de la reforma del Mercat Central. Albert Ribot s'ha mostrat optimista i convençut que aquest 2005 serà l'any del "tret de sortida" de les obres. Considera que la remodelació és vital no només per als paradistes, sinó per dinamitzar tota la zona centre de Tarragona, que actualment es troba una mica degradada a l'espera de les millores.

  • 6'

    Valls celebra els tradicionals Tres Toms de Sant Antoni

    Els Tres Toms de Valls: Una de les festes més tradicionals de Catalunya Tarragona Ràdio entrevista Pere García, president de la Societat de Sant Antoni de Valls, per parlar de la celebració dels Tres Toms que tindrà lloc aquest diumenge a la capital de l'Alt Camp. La festa, considerada una de les més importants i concorregudes del país, destaca per la seva dificultat tècnica i bellesa històrica. Detalls clau de la celebració Participació massiva: Es preveu la presència d'uns 100-125 carruatges i prop de 300 animals. Recorregut històric: La desfilada transcorre pels carrers estrets del nucli antic, incloent punts crítics com el carrer Major i la baixada de l'Ajuntament. Rellevància cultural: García situa els Tres Toms al mateix nivell d'importància local que la Calçotada o la Firagost. Carruatges destacats i tradició L'entitat organitzadora subratlla la presència d'elements únics que fan d'aquesta edició una cita imprescindible: 1. El carro de traginers, propi de la societat, que és el més gran de Catalunya. 2. Una gran varietat de carruatges històrics: carros de bocois, de trabuc, de carbó i, com a novetat, un carro de bombers. 3. L'espectacularitat: El punt més recomanat per al públic és la Plaça de l'Ajuntament, tot i que cal arribar-hi molt d'hora a causa de l'afluència de gent. "És la festa que vol anar tothom... plogui, nevi o faci el que vulgui, portem 26 anys sense parar." Horaris i activitats prèvies Tot i que el plat fort és diumenge, el dissabte a la tarda (19:00h) es realitza una cercavila amb cavalls muntats com a tret de sortida. La diada de diumenge començarà ben d'hora, amb la benedicció a l'església de Sant Antoni.

  • 12'

    Neteja i conservació de la Punta de la Mora amb Depana

    Campanya de neteja al litoral tarragoní L'entitat ecologista Depana posa en marxa una nova edició de la seva campanya de neteja a l'espai d'interès natural de la Punta de la Mora i el Bosc de la Marquesa. A diferència d'altres anys, l'activitat es trasllada a l'hivern i es distribuirà en diverses jornades durant la setmana per facilitar la participació. Objectius i metodologia La iniciativa no es limita a la recollida de deixalles, sinó que inclou un vessant científic: * Recollida selectiva: Es netejaran platges i zones rocoses des de Tamarit fins a la Platja Llarga. * Estudi del litoral: S'analitzarà l'estat de la fauna, el creixement d'algues i l'impacte dels residus en l'ecosistema. * Logística: Els residus que no es poden treure a peu es transporten en barca (amb col·laboració de la Creu Roja) fins al port per ser gestionats. Tipologia de residus trobats Marta Grau destaca que la majoria de la brossa prové tant de l'activitat humana directa com del mar (arrossegada per tempestes a través dels emissaris): "Trobem molts bastonets de les orelles, plàstics, fils de pescadors i fins i tot grans objectes metàl·lics de vaixells." Conscienciació i futur de l'espai L'entitat subratlla que, tot i que l'espai té un aprovat en conservació, cal millorar cap al notable. El principal perill és l'ús inadequat dels visitants (obrir nous camins, degradar la flora o deixar residus). Es requereixen més recursos econòmics i humans per consolidar el projecte de protecció. Altres activitats programades Observació d'aus marines: Activitat amb barca el 30 de gener (places limitades). Coastwatch: Seguiment de l'estat de la costa en caps de setmana propers.

  • 11'

    Festivitat de Sant Antoni Abad i els Tres Toms a Tarragona

    L'entrevista amb Joan Oliver, president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, desgrana la programació i la història de la festivitat de Sant Antoni Abad a la ciutat de Tarragona. Actes tradicionals del 17 de gener Dilluns vinent, coincidint amb el dia de Sant Antoni, se celebraran els actes religiosos a l'església gòtica de Sant Llorenç: - Missa i benedicció: A les 11:00 h se celebra la missa i la benedicció de les típiques coques de Sant Antoni. S'han preparat unes mil unitats procedents d'un forn tradicional de Perafort. - Benedicció d'animals domèstics: A partir de les 11:30 h, es convida tota la ciutadania a portar els seus animals de companyia (gossos, gats, canaris, etc.) a la placeta davant de l'església. - Obsequi: Cada participant que porti un animal rebrà una coca de regal. La celebració dels Tres Toms Joan Oliver explica que, per qüestions de logística i per no coincidir amb altres poblacions com Valls o Cambrils, la cavalcada dels Tres Toms de Tarragona es desplaça al 10 d'abril. - Participació: Es preveu la presència d'unes 80 unitats de carruatges i prop de 200 cavalleries. - Recorregut: Tot i que s'estudia passar pel carrer Real i la Plaça dels Carros per la seva càrrega històrica, el centre neuràlgic tornarà a ser la Rambla Nova, que actua com el gran aparador de la festa. Història i evolució L'actual president recorda com antigament la festa unia la pagesia amb els pescadors del Serrallo, en una època on l'economia rural era predominant a la ciutat. Destaca que, lluny de perdre's, la tradició de beneir animals domèstics està en auge. "Sant Antoni a Tarragona s'ha hagut de dividir en dues diades: la religiosa pel dia del sant i la dels Tres Toms per a un calendari que permeti la màxima participació." Finalment, s'anuncia una propera conferència a càrrec de Jordi Beltrán sobre la importància històrica de la plaça dels Carros i el món del transport amb animals.

  • 23'

    Entrevista a Francesc Ricomà: Balanç polític a Tarragona

    Balanç del mandat i estabilitat municipal El primer tinent d'alcalde de Tarragona, Francesc Ricomà, fa una valoració positiva de l'any i mig de legislatura. Destaca que la prioritat del Partit Popular ha estat dotar el govern municipal d'una estabilitat que contrasta amb les pugnes internes d'etapes anteriors. Segons Ricomà, aquesta tranquil·litat ha permès que la ciutat avanci en projectes urbanístics i socials. L'empremta del Partit Popular L'aportació del grup municipal s'ha centrat, segons el seu president, en dos eixos: • Lleialtat institucional: Un pacte constructiu amb Convergència i Unió sense voluntat de desgast cap al soci. • Promoció Turística: El pressupost del Patronat de Turisme s'ha multiplicat per tres, apostant pel turisme de congressos, el patrimoni de la humanitat i el futur casino. Projectes i polèmiques: Terres Cavades Respecte al cas de Terres Cavades, Ricomà defensa la viabilitat del projecte urbanístic per al creixement ordenat de la ciutat. Qualifica l'actitud de l'exregidor Àngel Fernández com a "reprotable" i una "traïció", però separa el comportament personal de la necessitat estratègica del pla. "Hem prioritzat la creença que tenim en els projectes i no en les persones." Relacions amb la Generalitat i el Govern Central Ricomà lamenta la falta de suport de les administracions liderades per les esquerres (Generalitat i Govern de l'Estat), afirmant que Tarragona pateix un oblit generalitzat. Menciona projectes aturats o sense finançament efectiu com: • La gestió de la façana marítima • El segon cinturó de Tarragona • La rehabilitació del Pont del Diable • El soterrament de passos a nivell Política municipal i pactes Sobre la moció de censura als Pallaresos i la dimissió de Javier Magro (ERC), Ricomà defensa l'autonomia municipal i la capacitat de pactar entre forces oposades per al benefici dels ciutadans. Destaca que en l'àmbit local, la gestió de serveis ha d'estar per damunt de les ideologies. Finalment, encara el 2005 amb l'objectiu de situar Tarragona en el mapa mediàtic internacional mitjançant esdeveniments esportius i la nova nau firal.

  • 10'

    L'Encamisada de Falset: Tradició, llegenda i festa

    L'Encamisada de Falset: Una tradició singular L'Encamisada de Falset és una celebració única que combina la devoció a Sant Antoni Abat amb una llegenda històrica de resistència. Antoni Vidal, president del Centre d'Estudis Falsetans, explica com aquesta festivitat va ser recuperada a finals dels anys 60 per mantenir viu el patrimoni cultural de la vila. Orígens entre la història i la llegenda L'element més distintiu de la festa és el seu nom, que prové del concepte militar d'una encamisada: Atac nocturn: Segons la tradició, els falsetans van aprofitar una nit de boira per atacar els assetjadors de la vila vestits amb camises blanques per distingir-se de l'enemic. Incertesa històrica: No se sap del cert si el setge va ocórrer durant la Guerra de Successió (segle XVIII) o la Guerra del Francès (segle XIX), però la llegenda ha perdurat fins avui. Estructura i actes principals La festa se celebra el cap de setmana més proper a Sant Antoni i es divideix en dues jornades amb esperits diferents: Dissabte (Vigília): Repic de campanes i coets. Rua nocturna: Encapçalada pels dimonis i la banda de música, seguida pels carros i cavalleries. Els participants vesteixen el traje tradicional català: camisa blanca, barretina, faixa, espardenyes i pantalons de pana. Diumenge (Dia gran): Benedicció dels animals a primera hora del matí. Nova desfilada de cavalleries i carruatges. Missa Major: Destaca la benedicció dels panets de Sant Antoni i el ball de la Jota de Falset davant l'altar. Significat social Tot i tenir similituds amb els Tres Toms, l'Encamisada té una càrrega llegendària més forta. És un moment de germanor on tot el poble s'implica, ja sigui desfilant o rebent familiars que tornen a casa per la festa. "L'encamisada és la barreja de la processó de Sant Antoni amb el fet llegendari de l'atac nocturn per guanyar el setge."

  • 14'

    Situació i futur dels marxants al mercat de Tarragona

    Realitat i reptes dels marxants tarragonins L'equip d'exteriors de Ràdio Tarragona, amb Quim Pons i Joan Maria Bertran, s'ha desplaçat al mercat ambulant que se celebra al voltant del Mercat Central per copsar l'ambient de les rebaixes i l'estat d'ànim dels paradistes i compradors. Els impactes de la competència i la globalització Els marxants han expressat la seva preocupació per la pèrdua de vendes. Els motius principals són: La gran distribució: L'obertura de grans centres comercials com Eroski ha restat públic pel servei de provadors i la facilitat d'aparcament. La competència asiàtica: La proliferació de roba molt econòmica de fabricació xinesa dificulta el marge de benefici. Canvis en el consum: La gent busca comoditat i preus extremadament baixos. "Més barato ja no podem donar fill. Ja no guanyes res." — Leo, paradista de roba infantil. El valor de l'oportunitat Tot i les dificultats, alguns clients com la Rosa destaquen que al mercat encara es poden trobar peces amb millor relació qualitat-preu que a les grans superfícies esportives, trobant conjunts complets per només 10 euros. El futur trasllat per la reforma del Mercat Davant l'anunci de la futura reforma del Mercat Central, els paradistes tenen clares les seves preferències sobre la ubicació provisional: La Rambla Nova: Es considera l'opció ideal per mantenir la proximitat amb el centre comercial i evitar que el client es perdi. Refús a zones perifèriques: Hi ha por que moure el mercat a llocs com el Parc Central o el Camp de Mart trenqui l'hàbit de compra dels tarragonins. L'Enric, especialitzat en samarretes de futbol originals, subratlla que el mercat ja no és només un lloc d'imitacions, sinó un espai on s'ajusten els marges durant tot l'any.

  • 4'

    Replantació d'arbres de Nadal al Mur Verd de Tarragona

    Projecte de recuperació ambiental al Mur Verd L'Ajuntament de Tarragona ha dut a terme una acció de replantació d'avets de Nadal a la zona coneguda com el Mur Verd, situada davant dels barris de Ponent i la zona química. Aquesta iniciativa busca transformar un espai tradicionalment industrial en un pulmó verd per a la ciutat, el qual ja compta amb uns 3.000 arbres plantats enguany. Dades clau de la campanya Resultats de recollida: S'han recollit aproximadament 143 arbres, amb una previsió d'arribar als 150 a finals de setmana. Arbres aptes per a replantació: Només 12 exemplars han estat seleccionats per a ser transplantats, una xifra que dobla els 6 de l'any anterior. Gestió de residus: La resta d'arbres que no poden ser replantats s'incineren per convertir-se en adob natural. Vigència i supervivència L'accés a la supervivència d'aquests arbres és complex. Segons el tinent d'alcalde de Medi Ambient, Agustí Mallol, l'any passat només van sobreviure dos dels sis arbres plantats. Tot i així, es manté una visió optimista: "Mentre veiem vida i esperança, i el biòleg diu que hi ha possibilitats que un arbre de Nadal pugui arrelar, nosaltres plantem." Tendències de consum Es destaca un canvi en els hàbits de la ciutadania, amb un increment notable dels arbres de plàstic. Aquesta tendència s'atribueix tant a la voluntat de reciclatge com a l'estalvi econòmic que suposa no haver de comprar un arbre natural cada temporada.

  • 21'

    Actualitat i prioritats d'ERC a l'Ajuntament de Tarragona

    Situació política i perspectives de futur d'ERC a Tarragona L'entrevista a Rosa Maria Rossell, regidora d'Esquerra Republicana (ERC) a l'Ajuntament de Tarragona, se centra en l'anàlisi del panorama polític local a l'inici del 2005. Rossell aborda qüestions clau com la reestructuració interna del seu grup municipal i les relacions amb l'oposició i el govern local. Reestructuració del grup municipal Dimissió de Javier Almagro: Rossell comenta la sortida del fins ara portaveu per assumptes personals. Tot i que admet una certa solitud al despatx, destaca el suport de l'equip tècnic i nega qualsevol ruptura interna. Relleu en el càrrec: L'executiva local proposarà un nou regidor properament, sense pressa, per fer oficial el relleu en el plenari del 31 de gener. Relacions polítiques i moció de censura als Pallaresos Sospites sobre el PSC i Iniciativa: ERC manté una postura crítica cap a la moció de censura als Pallaresos, posant sota sospita l'estratègia de líders com el senyor Ballesteros. Equidistància constructiva: Rossell defensa que el seu partit no té pactes fixos i que el seu criteri és votar allò que sigui millor per a la ciutat, sigui qui sigui que ho proposi. Balanç de mandat i projectes per al 2005 Fiscalització i èxits: La regidora reivindica que gràcies a ERC s'ha destapat l'afer de Terres Cavades i s'han modificat nombroses ordenances municipals des de l'oposició. Prioritats urbanístiques: ERC aposta per un nou pla general i és escèptica davant la necessitat de construir més pisos a Terres Cavades existint tants habitatges buits a la ciutat. Col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV): Es demana a l'alcalde que aprofiti el potencial de la universitat per al desenvolupament local. "Esquerra mai ha fet una oposició del no pel no. Votarem el que estigui bé per a Tarragona." Crítica a l'estil de govern Rossell lamenta l'hermetisme de l'equip de govern actual, afirmant que sovint l'oposició no es pot involucrar en projectes clau, com el de Camp Clar o la rehabilitació de la Charlton (Jartres) com a centre d'art contemporani, perquè se'ls donen els fets ja consumats.

  • 15'

    Diploma de serveis distingits per a l'Schola Cantorum de Tarragona

    Reconeixement a la trajectòria de l'Schola Cantorum Mossèn Miquel Barberà, director de l'Schola Cantorum i vicari general, expressa el seu agraïment pel Diploma de Serveis Distingits atorgat per l'Ajuntament de Tarragona. Destaca que la distinció no és per la seva tasca religiosa, sinó per la seva projecció cultural i ciutadana i per portar el nom de la ciutat arreu. Origen i evolució de l'entitat L'entitat va néixer fa 15 anys de forma gairebé accidental per cobrir les necessitats musicals de la Catedral de Tarragona. Segons Barberà: "No és fruit d'un gran projecte. Jo mai m'hauria pensat que arribaríem a tenir un cor d'un centenar de persones i una orquestra." Actualment, el complex musical compta amb: - El Cor de Grans (aprox. 100 persones). - El Grup de Joves i el grup de nens petits. - L'Orquestra d'Amics de la Catedral (uns 25 membres). - Una junta directiva de 18 persones i diversos directors assistents. Aportació cultural i musical Barberà posa èmfasi en la voluntat de la Catedral com a "casa de tots", integrant estils que van des del gregorià fins a composicions amb timbales i trompetes. L'entitat fa una tasca clau de recuperació de patrimoni, donant a conèixer autors tarragonins històrics com Tomàs Robredo o Joan Crisòstom Ripollès. Actualitat eclesiàstica En l'àmbit pastoral, el vicari valora la validesa del Concili Provincial Tarraconense deu anys després de la seva obertura com una eina vigent per als bisbats catalans. Així mateix, lloa la figura del nou arquebisbe, Jaume Pujol, de qui destaca la seva humanitat i proximitat, tot i reconèixer que el seu nomenament no va seguir els canals habituals de consulta.

  • 26'

    2005-01-13 FEM ESPORT

    Nou espai mensual: Fem Esport El programa inaugura un format mensual amb el Patronat Municipal d'Esports de Tarragona. L'objectiu és promoure la salut a través de l'activitat física, oferint una guia completa de les opcions disponibles a la ciutat per a tots els col·lectius. Infraestructures al Centre i Barris • Tarragona Centre: Es destaca la carència de grans instal·lacions municipals cobertes, tot i que el Poliesportiu del Serrallo és el referent actual. S'anuncia la futura creació d'una piscina municipal al centre. • Barris (Sant Pere i Sant Pau i Ponent): Aquestes zones disposen de millor dotació, com la piscina de Sant Pere i Sant Pau, el complex de Camp Clar (pista d'atletisme, velòdrom) i l'oferta de gimnàstics a Torrefort i Bonavista. • Gimnasos privats: Hi ha una oferta de prop de 20 gimnasos que han evolucionat cap a activitats com el Pilates, el Tai-txi i el ioga, prioritzant el benestar sobre la musculació extrema. Espais a l'aire lliure: L'esport de proximitat "A Tarragona podem fer quasi de tot: menys esquiar per falta de neu, tenim un entorn ideal per a l'esport salut." • La façana marítima: Espais com l'escollera (7 km de recorregut), la platja del Miracle i la de l'Arrabassada són claus per a runners, ciclistes i patinadors. • Circuits esportius: Existeixen estacions d'exercicis a l'aire lliure amb instruccions per fer abdominals i estiraments. • La llera del riu: Un espai infrautilitzat però ideal per la seva il·luminació i proximitat al domicili. La Caminada Popular de l'Any Nou Com a gran novetat d'aquest any, s'afegeix una tercera caminada al calendari anual del Patronat, que se celebrarà el 23 de gener. • El recorregut: 13 quilòmetres des de la Plaça de la Font, passant per Loreto, Mas Enric i la Budallera. • Inscripcions: Limitades a 1.000 participants per garantir la seguretat i l'avituallament. És obligatori inscriure's prèviament per estar cobert per l'assegurança. • Objectiu: No és una competició, sinó una jornada de convivència per descobrir pistes forestals i rurals del terme municipal.