Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

589-600 de 1392
  • 10'

    Entrada en vigor de la nova Llei de Seguretat Viària

    Impacte de la reforma de la seguretat viària L'episodi recull el testimoni directe de diversos conductors en una estació de servei del Serrallo el dia en què entra en vigor la reforma de la Llei de Seguretat Viària. L'objectiu principal de la jornada és avaluar el grau de coneixement de la ciutadania sobre l'enduriment de les sancions econòmiques. Canvis clau i sancions Multes de 300 euros per infraccions greus com no portar el cinturó de seguretat, l'ús del mòbil sense mans lliures o no utilitzar els sistemes de retenció infantil. Sancions de fins a 600 euros per a casos de conducció sense permís o vehicles no matriculats. Clarificació sobre la implementació: avui entren en vigor les sancions econòmiques, mentre que el carnet per punts s'implantarà més endavant. Opinions dels conductors Els entrevistats mostren, generalment, un bon coneixement de la nova normativa gràcies a la cobertura mediàtica: "Tot el que sigui per evitar accidents està molt bé, el que no estaria bé és si fos només per recaptar diners." Consens en la seguretat: La majoria accepta les normes com a mesura preventiva per reduir la sinistralitat. Crítica econòmica: Diversos conductors consideren que l'import de 300 euros és excessiu o exagerat. Efecte dissuasiu: Es destaca que l'experiència prèvia amb radars a les rondes de Barcelona ha millorat el compliment dels límits de velocitat.

  • 10'

    La Ruta Amagada: Descobrint el Parc Natural del Cap de Creus

    Exploració del Cap de Creus a Tarragona Ràdio Aquest episodi de La ruta amagada ens porta cap a l'extrem més oriental de la península ibèrica. El programa comença amb un concurs on l'oient, la Marina, endevina ràpidament el destí gràcies a les pistes geogràfiques: el Parc Natural del Cap de Creus. A través d'una conversa amb la Begoña Cervera, tècnica d'educació ambiental del parc, s'explora el valor d'aquest espai protegit: Naturalesa i Geologia: El parc destaca per ser el primer espai marítimo-terrestre de Catalunya, amb roques que tenen entre 500 i 700 milions d'anys. Patrimoni Històric: L'entorn conté jaciments que van des del Neolític fins a l'època romana, incloent dòlmens i menhirs. Turisme Responsable: S'ofereixen diversos itineraris adaptats a tot tipus de públic, amb el Monestir de Sant Pere de Rodes com a centre neuràlgic d'informació. Conservació Marina: El parc protegeix unes 3.000 hectàrees marines, incloent una reserva integral per preservar la biodiversitat submarina. "És el primer parc marítimo-terrestre de Catalunya, un lloc realment excepcional." L'espai es manté molt ben conservat i poc humanitzat, oferint paisatges de pedra seca i una gran riquesa tant terrestre com aquàtica.

  • 17'

    El Misteri de la Selva i les Nits Daurades de Salou

    El Misteri de la Selva: Una joia del teatre medieval L'episodi d'avui de L'Embalat es centra en la representació del Misteri de la Selva, el drama assumpcionista més antic d'Europa escrit en llengua romànica. Aquest espectacle, que se celebra a la Selva del Camp els dies 14 i 15 d'agost, destaca per: Origen històric: El text data del segle XIV i va ser trobat a l'Arxiu Parroquial de la Selva del Camp. Temàtica: L'obra escenifica l'assumpció de la Mare de Déu en cos i ànima. Elements singulars: A diferència d'altres misteris, inclou la figura dels dimonis, que intenten endur-se l'ànima de Maria, trencant el ritme solemne amb moments de gran espetec. Participació popular: Més de cent persones del poble col·laboren de forma amateur en l'obra, que es canta majoritàriament a capela dins l'església de Sant Andreu Apòstol. Programació de les Nits Daurades de Salou S'anuncien també els actes de les festes d'estiu de Salou, que inclouen una gran varietat d'activitats: Cultura popular: Gegants, grallers, correfocs i balls tradicionals. Actuacions destacades: Concert de Melendi el dissabte a les 22:00 h al camp de futbol. Cloenda: El dilluns 15 d'agost amb la processó de la Verge i el gran castell de focs d'artifici.

  • 26'

    Campionat d'Europa de Vela First Class 8 a Tarragona

    Presentació del Campionat d'Europa de Vela L'episodi se centra en l'organització del Campionat d'Europa de vela classe First Class 8, que se celebra a Tarragona amb la participació d'unes 50 embarcacions de tot el continent. Els convidats, Sandra Hernández (Presidenta de l'Associació Catalana de First Class 8) i David Pino (Delegat de vela del Reial Club Nàutic de Tarragona), detallen la complexitat logística de l'esdeveniment i les característiques d'aquesta modalitat. Característiques de la Classe First Class 8 La classe First Class 8 és una modalitat de vaixells monotips de 8 metres d'eslora que va néixer a França fa uns 25 anys. Es considera una embarcació ideal per a la transició entre la vela lleugera i els grans creuers. • Accessibilitat econòmica: Desmitifiquen que la vela sigui un esport elitista. Un vaixell de segona mà pot costar el mateix que un cotxe mitjà (entre 15.000 i 18.000 euros), un cost que sovint es comparteix entre 5 tripulants. • Tripulació i rols: Cada embarcació porta 5 persones. Els rols clau inclouen la canya (timó i estratègia) i el proa (tasca física de pujar i baixar veles). • Robustesa: Tot i que ja no es fabriquen unitats noves, són vaixells molt resistents que es mantenen en excel·lent estat gràcies al mercat de segona mà i les reparacions. Logística i Impacte a Tarragona L'esdeveniment mou prop de 350-400 persones, entre regatistes, organització i acompanyants. "Hi ha una logística de terra bastant feixuda: ubicació de vaixells, remolcs, hotels i el muntatge de les oficines de regates." Per facilitar l'arribada dels vaixells des d'indrets com França, Santander, Itàlia o Bèlgica, s'han habilitat accessos especials pel Port per evitar col·lapsar el centre de la ciutat. A més, s'han preparat rutes culturals (Tàrraco romana, Ruta del Cister) per als participants i els seus acompanyants. Argot Marinera i Tècnica Durant l'entrevista es repassen conceptes clau de la navegació: • Barlovento (per on ve el vent) i Sotavento (on va el vent). • Estribor i Babor (dreta i esquerra). • Proa i Popa (davant i darrere). • Botabara: El pal horitzontal que requereix vigilància per evitar accidents durant les maniobres de gir (trasluixar). Calendari de la Competició El campionat té una durada de sis dies, amb el següent cronograma: Arribada i preparació: Des d'uns dies abans del 12 d'agost. Regata de prova: Diumenge 14 a les 16:00h per testar el camp de regates. Competicions oficials: Del 15 al 18 d'agost, amb sortides a partir de les 13:00h (depenent del vent tèrmic). Cloenda: Dijous 18 a les 20:00h amb l'entrega de trofeus. L'esdeveniment es pot seguir fàcilment des del Balcó del Mediterrani, on el camp de regates quedarà situat just al davant.

  • 10'

    2005-08-10 ACA INUNDACIONS

    Prevenció davant la tornada de pluges intenses L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha impulsat un programa de manteniment de lleres amb caràcter urgent per minimitzar el risc d'inundacions davant l'arribada de la tardor i el risc de fenòmens meteorològics extrems. Relació entre sequera i inundacions L'expert Josep Maria Aguiló aclareix conceptes sobre el comportament del terreny: * La sequera prolongada no agreuja les inundacions inicials; al contrari, el terreny sec absorbeix la primera pluja (infiltració). * El perill real prové de la temperatura elevada de la mar, que pot generar una gota freda de gran intensitat. * Un cop el terreny està saturat d'aigua, qualsevol pluja addicional es converteix en escorrentia directa cap als rius. Actuacions i manteniment de lleres El programa se centra en el manteniment i conservació, evitant el terme genèric de "neteja": * Gestió de la vegetació: S'eliminen espècies alòctones i es trien els arbres adequats per garantir que la llera pugui vehicular l'aigua correctament. * Responsabilitats: L'ACA s'encarrega de la capacitat hidràulica de les lleres, mentre que la recollida de residus urbans (pneumàtics, plàstics) en trams urbans és competència municipal. Planificació al territori S'han identificat uns 1.500 punts crítics a tot Catalunya. A la demarcació de Tarragona, s'estan prioritzant 30 actuacions en zones com: 1. Conques del Francolí i el Gaià. 2. Comarques del Tarragonès, Baix Penedès, Conca de Barberà i Baix Camp. "Un pla d'aquest tipus sempre ha d'estar obert a actuacions d'emergència derivades de situacions extremes que es puguin presentar."

  • 15'

    Descobrint el Museu del Circ de Berga

    En aquest episodi de La ruta amagada de Tarragona Ràdio, ens desplacem fins a la capital del Berguedà per descobrir un espai singular i sovint desconegut: el Museu del Circ (o Museu del Cirque). A través d'un joc de pistes, el programa ens convida a explorar aquest racó cultural que s'allunya dels circuits turístics més convencionals. Un espai singular a Berga El museu es troba situat a la Plaça del Doctor Saló número 6, a l'antic edifici de l'Hospital Vell. Tot i compartir espai amb elements emblemàtics com el mural de la Patum, aquesta col·lecció és monogràfica i se centra exclusivament en l'anomenat "gran espectacle del món". Les seves principals característiques són: * Origen: Es tracta d'una col·lecció privada donada pel senyor Josep Vinyes durant els anys 80. * Contingut: Inclou una vasta varietat de cartells, fotografies històriques de trapezistes i pallassos, i una biblioteca especialitzada amb llibres en diversos idiomes. * Ambientació: El museu compta amb una sala que recrea la forma d'una pista de circ i ofereix continguts audiovisuals. Turisme i cultura al Berguedà L'entrevista amb Josep Choy, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Berga, posa en relleu que la ciutat ofereix molt més que la seva famosa festa de la Patum. El museu és una peça més d'un engranatge cultural que inclou: * El Museu de les Mines de Cercs. * El Museu de la Colònia Vidal, referent de l'arqueologia industrial tèxtil. * Activitats d'estiu com teatre, música i cinema a la fresca. "És un tema molt estimat per la gent, però en canvi, llocs on es pugui veure una col·lecció relacionada amb el circ no n'hi ha gaires." La guanyadora del concurs d'avui, la Núria Vilella, ha aconseguit identificar el destí gràcies a la pista definitiva sobre l'espectacle més gran del món, enduent-se el barret i la bossa de regals del programa.

  • 23'

    Biografia de Manel Borràs i Ferrer: Una vida d'Església

    Presentació de la biografia de Manel Borràs i Ferrer El programa aborda la presentació del llibre "Manel Borràs i Ferrer, una vida al servei de l'Església", escrit per l'arxiver Manel Fuentes i el filòleg Francesc Roig. L'obra pretén rescatar de l'oblit la figura del qui fou bisbe auxiliar del cardenal Vidal i Barraquer, una personalitat sovint eclipsada per la magnitud del cardenal però clau en la gestió de l'arxidiòcesi de Tarragona. Eixos principals del llibre • Recerca històrica: El llibre és fruit d'una investigació iniciada a finals dels anys 80, basada en documentació inèdita i abundant procedent dels arxius diocesans i de Roma. • Context polític i social: No es limita al martiri del bisbe, sinó que analitza la seva actuació durant la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i les tenses relacions entre l'Església i l'Estat. • Perfil humà: Es descobreixen detalls personals, com la seva afició a la cacera o la seva profunda arrelament al Camp de Tarragona, sent un dels darrers prelats natius de la zona. Temes controvertits i històrics L'obra no defuig els punts foscos o complexos de l'època: • La qüestió lingüística: Es documenta l'ús del castellà en la correspondència oficial per tradició jurídica, malgrat el tarannà catalanista i la defensa de la llengua com a eina pastoral. • Relació Gomà - Vidal i Barraquer: S'exploren els orígens de la distància humana i política entre aquests dos cardenals tarragonins, figures cabdals durant la Guerra Civil i el primer franquisme. "Hem volgut presentar-lo amb tota la realitat que va viure; un home concret que va ser víctima d'unes circumstàncies i d'un període històric." Acte de presentació L'esdeveniment tindrà lloc al Paranimf del Seminari de Tarragona, presentat pel teòleg Armand Puig, destacant la vinculació històrica de l'edifici amb els protagonistes de la biografia.

  • 18'

    Festes Majors als barris de Ferran i Bonavista

    Celebracions Tradicionals a Tarragona L'episodi d'avui de L'Embalat ens convida a descobrir les festes de dos barris emblemàtics de Tarragona: Ferran i Bonavista. Tots dos destaquen per conservar una essència pròpia i un esperit de comunitat molt arrelat. El Barri de Ferran: Tradició Rural i la Gran Sardinada El barri de Ferran, anexionat a la ciutat els anys 50, manté una atmosfera de poble gràcies als seus orígens com a nucli independent de caràcter rural. Jordi Virgili, president de l'Associació de Veïns, destaca: Evolució Històrica: Inicialment les festes eren organitzades i sufragades exclusivament pels fadrins, però fa 15 anys es va passar a un model de finançament familiar que ha aportat estabilitat. Actes Destacats: L'acte central és la Sardinada, que serveix de 800 a 900 plats, acompanyada d'havaneres i una xaranga nocturna. Caràcter Comunitari: Destaca l'esplai de nens i les actuacions de teatre que uneixen avis, pares i nets. "Ferran és coneguda com la festa major de la comarca pel seu caràcter acollidor i totalment gratuït." Bonavista: Identitat, Tapes i Integració El barri de Bonavista, fundat per la immigració provinent d'Extremadura i Andalusia, té una de les associacions de veïns més antigues i combatives de Tarragona. Ramon López ens explica els punts clau: Ambient Popular: Les festes són conegudes per la seva gastronomia de tapes i el famós mercat del diumenge. Programació: Inclou revetlles amb l'orquestra Doble R, música caribenya i un gran castell de focs artificials. Reivindicació Territorial: Es demana una major integració dels barris a les festes de Santa Tecla i Sant Magí, aprofitant espais com l'esplanada del mercat per a grans concerts o castells. Integració: Tot i mantenir costums diferents, les noves generacions se senten plenament identificades amb Tarragona.

  • 43'

    Balanç del Festival d'Estiu de Tarragona i Concert de Noa

    Cloenda del Festival amb Noa L'episodi se centra en la recta final del Festival d'Estiu de Tarragona (FET), destacant especialment el concert de l'artista israeliana Noa al Camp de Mart. Es descriu com una "cloenda de luxe" amb una proposta que barreja sonoritats mediterrànies, flaire napolità i l'essència yemenita de l'artista. Detalls del Concert de Noa • Formació musical: Noa actuarà acompanyada pel seu col·laborador habitual, Gil Dor, i el prestigiós quartet de corda italià Solis String Quartet. • Compromís social: Es remarca la trajectòria de Noa com a activista per la pau a l'Orient Mitjà i la seva capacitat per dialogar a través de la música. • Sorteig d'entrades: Durant el programa, es regalen 10 entrades als oients, els quals aprofiten per donar la seva opinió sobre el festival. Valoració Institucional i Social L'espai inclou una entrevista telefònica amb Albert Ballbé, tinent d'alcalde de Cultura, i el programador Jordi Giramé per analitzar l'edició d'enguany. Punts Clau del Balanç • Èxit de participació: S'estima una assistència total propera a les 7.500 persones, xifra que confirma la consolidació del certamen. • Talent local: Es destaca l'aposta per entitats tarragonines com la Banda Unió Musical de Tarragona i la Setmana Cantant. • Crítica als mitjans: Ballbé expressa una queixa per la poca cobertura mediàtica d'esdeveniments locals amb gran èxit de públic, en contraposició a altres espectacles forans. "Hem d'aprofitar els artistes quan estan en gira; portar la Noa amb el Solis String Quartet és una cirereta de luxe per al festival." Futur del Festival Els organitzadors miren cap al futur amb l'objectiu de mantenir l'equilibri entre el teatre, la música i la dansa, tot i les limitacions pressupostàries. Es reconeix la necessitat de ser complementaris amb altres festivals propers (com el de Reus) per no saturar l'oferta cultural del territori.

  • 17'

    Pla de neteja i sancions als polígons de Tarragona

    Pla de xoc contra els abocaments incontrolats L'entrevista amb Jordi Franquès, president del polígon industrial de Riu-Clar, detalla la posada en marxa d'un nou pla municipal per eradicar la brutícia als polígons. S'ha detectat una situació límit amb més de 500 tones de runa i objectes diversos (matalassos, mobles, residus industrials) escampats per la zona. Mesures i sancions severes Per combatre la indisciplina, l'Ajuntament de Tarragona ha establert un règim sancionador contundent: * Les multes per abocaments perillosos poden arribar als 300.000 euros (50 milions de pessetes). * Es preveu reforçar la vigilància amb agents de paisà i la col·laboració de diverses forces policials a partir del setembre. * Franquès subratlla que la majoria d'abocaments els fa gent de fora del polígon per evitar pagar les taxes de processament oficials. Evolució del Polígon Riu-Clar L'entrevista també repassa la història d'aquest espai industrial durant els darrers 25 anys: * Desenvolupament: Va passar de mans de l'Incasòl a l'Ajuntament després d'anys de mancances en serveis bàsics com l'aigua i l'enllumenat. * Revalorització: El preu del sòl ha passat de menys de 1.000 pessetes/m² a més de 8.500 pessetes/m². * Situació actual: Actualment és un dels polígons més importants de la província, totalment ocupat i amb una ubicació estratègica vora l'autopista. "Et vénen clients de fora, inclús estrangers, i et cau la cara de vergonya de veure l'estat del polígon." Processament de residus Es recorda que les empreses tenen l'obligació legal de gestionar les seves pròpies deixalles a través de gestors autoritzats. L'Ajuntament de Tarragona i la CEPTA ofereixen punts d'informació per assessorar els empresaris sobre com reciclar correctament cada tipus de material.

  • 18'

    La Ruta Amagada de Tarragona Ràdio: Ciurana

    Un viatge al passat des de Ciurana En aquesta edició del programa La ruta amagada, els oients participen en un joc de pistes per descobrir un destí emblemàtic de la geografia catalana. Avui, la ruta ens porta fins a les comarques de l'interior de Tarragona, concretament a la vila de Siurana (sovint referenciada com Ciurana), un nucli situat dalt d'un cingle de roca calcària a 737 metres d'altitud. Característiques de la vila Patrimoni: Ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional pel seu valor històric i paisatgístic. Demografia: Tot i ser un municipi amb uns 20 habitants fixos i prop de 30 cases, rep una gran afluència de turistes, especialment els caps de setmana. Conservació: Des dels anys 90, s'ha mantingut una estètica molt cuidada en la rehabilitació dels habitatges, evitant construccions desmesurades gràcies a una regulació estricta i a l'antic aïllament per falta de carreteres asfaltades. Història i Llegenda L'arqueòleg Joan Menchon ens explica la rellevància estratègica d'aquest indret: "Ciurana està en un lloc d'estratègia molt important que controla l'espai de les muntanyes de Prades, el Camp de Tarragona i el Priorat." Un dels punts més fascinants és la llegenda de la Reina Mora (Abdelhazia): Segons la tradició, davant la imminent conquesta cristiana entre 1153 i 1154, la princesa prefereix llançar-se al buit amb el seu cavall abans de ser capturada. Encara avui es pot observar a la roca el que popularment s'anomena la petjada del cavall, una marca que, segons l'arqueòleg, podria tenir un origen natural o ser fruit de l'activitat d'antics picapedrers per mantenir viva la mitologia del lloc. Consells per a la visita Per gaudir de la tranquil·litat de la vila, es recomana visitar-la a primera hora del matí o durant la posta de sol, quan les vistes des del castell són espectaculars. També és ideal combinar la sortida cultural amb activitats lúdiques al pantà de Siurana, com ara el kayak.

  • 19'

    Vacances en pau: Infància saharaui a Tarragona

    Solidaritat i acollida del poble saharaui L'estudi de Tarragona Ràdio acull una representació de les colònies d'estiu organitzades per l'Associació Catalana d'Amics del Poble Saharaui (ACAPS). Enguany, prop de 90 infants d'entre 7 i 12 anys han estat acollits per famílies de la demarcació de Tarragona, en municipis com Reus, Altafulla, Torredembarra o Vila-seca, per passar dos mesos lluny de la duresa del desert. L'experiència de la Rabab La protagonista de l'entrevista és la Rabab, una nena saharaui de 10 anys que destaca pel seu domini del català i la seva vitalitat. Durant la conversa, explica les diferències entre la vida als campaments de refugiats de Tinduf i la seva estada a Catalunya: Activitats i lleure: Li encanta anar a la platja i ha visitat llocs com PortAventura i l'Oceanogràfic de València. Xoc cultural: Li sorprenen elements quotidians com l'aire condicionat, l'ascensor o la varietat de colors dels peixos. Visions de futur: Tot i la seva edat, té clar que vol estudiar per ser metgessa o mestra i ajudar el seu poble. Objectius del programa d'acollida Les acompanyants de l'entitat, Rosa Maria Cartanyà i Claustre Magarolas, subratllen que aquestes colònies van més enllà de la diversió: Revisions mèdiques: Es realitzen controls exhaustius a l'hospital Joan XXIII per detectar i tractar possibles problemes de salut. Sensibilització política: Es recorda la situació de bloqueig polític del Sàhara Occidental, territori que va ser colònia espanyola fins al 1975. Denúncia social: S'alerta sobre la repressió als territoris ocupats pel Marroc i la manca de solucions internacionals. "És un deute que té el poble espanyol amb el poble saharaui, però la solució depèn dels governs, no només de la solidaritat." L'estada finalitzarà a finals d'agost, quan els nens tornaran amb les seves famílies als campaments, carregats d'experiències i material d'ajuda humanitària.