Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

1165-1176 de 1392
  • 14'

    2005-02-24 MARIA CANIL

    Resum del Contingut Aquest segment presenta un seguit de comiats repetitius i expressions d'exclamació que marquen el final d'una jornada o sessió. L'estructura del text se centra exclusivament en la reiteració de la frase "Fins demà!" i diversos signes d'admiració. Punts Clau del Text Comiats constants: S'utilitza la fórmula "Fins demà!" com a eix central de la interacció. Transició a l'èmfasi: A mesura que avança el temps, les paraules desapareixen per deixar pas a signes d'exclamació solitaris, suggerint un final abrupte o un tancament mut. Estructura temporal: El contingut es distribueix en intervals de temps marcats des del segon 0 fins al 896. "Fins demà!" El text no conté un debat temàtic, sinó que actua com un protocol de tancament reiterat.

  • 48'

    La vida i la reinserció al Centre Penitenciari de Tarragona

    El dia a dia darrere els murs: Una mirada humana Aquesta tertúlia a Tarragona Ràdio ofereix una perspectiva poc habitual sobre la vida a la presó, comptant amb la presència de quatre interns (José Luis, José María, Bernardo i Baba Iván), la sotsdirectora de tractament (Mícer) i un professor del centre (Josep Maria). L'objectiu principal és trencar estigmes i mostrar que el centre penitenciari és un equipament més de la ciutat on es treballa per a la reinserció. Els pilars de la vida a la presó La gestió del centre es basa en dos eixos fonamentals que sovint han de conviure en equilibri: • Seguretat i control: El compliment estricte de la legalitat i la condemna. • Tractament i rehabilitació: L'oferta d'eines perquè l'intern pugui tornar a la societat amb nous valors. "Les condemnes es poden complir de moltes maneres. Nosaltres pretenem que surtin amb eines que facin canviar la seva manera d'actuar." Educació i Formació Ocupacional L'educació esdevé una via d'escapament i creixement. El professor Josep Maria destaca la importància de l'escola d'adults dins del centre, on es realitzen diverses activitats: • Alfabetització i Graduat Escolar: Fonamental per a l'autoestima dels interns. • Aprenentatge d'idiomes: Donat l'alt volum de població estrangera (romanesos, búlgars, magrebins, turcs), el castellà i el català són claus per a la convivència. • Tallers ocupacionals: Pintura, ceràmica, fusteria i cuina. Aquests tallers ofereixen diplomes del Departament de Treball per facilitar la cerca de feina en el futur. La realitat de la privació de llibertat Els interns comparteixen reflexions profundes sobre el que significa perdre la llibertat: • El més dur no són les reixes, sinó la impotència de no poder ajudar la família des de dins. • La convivència és intercultural i, malgrat les diferències, es basa en l'ajuda mútua i el respecte per les diverses costums (com el Ramadà). • Es denuncia la lentitud de la justícia, posant l'accent en persones que han de complir condemna molts anys després del delicte, quan ja tenen la vida totalment normalitzada. Perspectives de futur El programa tanca amb un missatge d'esperança. Alguns interns ja tenen feina esperant-los a fora, mentre que d'altres han aprofitat el temps per aprendre oficis nous, com la fleca o la cuina. La sotsdirectora subratlla que cada intern té un nom, una cara i una història que mereix ser respectada per sobre de l'estigma general de la "alarma social".

  • 17'

    Estudi d'equipaments per al futur Parc Natural de Prades

    Proposta d'ordenació i serveis per ales Muntanyes de Prades En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, els professors de Geografia de la URV, Jaume Salvat i Jordi Blay, presenten un estudi encarregat pel Departament de Medi Ambient. L'objectiu és planificar els equipaments i serveis necessaris per a la futura declaració de les Muntanyes de Prades com a Parc Natural, buscant un equilibri entre la conservació i el desenvolupament econòmic. Eixos principals de la proposta: Dinamització socioeconòmica: El parc ha de servir per corregir deficiències estructurals dels municipis de la zona. Ubicació estratègica: Es prioritza que la majoria d'equipaments se situïn dins dels nuclis urbans per evitar que el visitant passi pel territori sense generar impacte econòmic local. Gestió de la freqüentació: Malgrat que les xifres d'afluència (unes 12.000 persones en pics màxims) es consideren suportables, cal millorar la regularització dels accessos i aparcaments per evitar la percepció de col·lapse. Xarxa de municipis: Es proposa una relació de complementarietat on cada poble s'especialitzi segons les seves potencialitats, evitant la competència directa. Equipaments suggerits: Oficines de gestió: Mantenir l'actual de l'Espluga de Francolí i crear-ne una de nova a Prades. Recerca i fauna: Propostes per a centres de recerca forestal a La Pena (Poblet) i l'ús de la finca pública de Los Castillejos per a la recuperació de fauna en semi-llibertat. Educació i Interpretació: Reforçar el camp d'aprenentatge de Poblet, crear-ne un a la banda sud i establir centres d'interpretació a l'Espluga, Capafonts i Prades. "El Parc Natural ha de tindre una sèrie de relacions en xarxa en què els municipis sumin els uns amb els altres."

  • 14'

    Possible tancament de la residència Germanetes dels Pobres

    Inquietud veïnal pel possible tancament de la residència L'episodi aborda la polèmica generada al voltant del rumor del tancament de la residència de les Germanetes dels Pobres a l'Avinguda Catalunya de Tarragona. Tot i que no hi ha una confirmació oficial definitiva, el malestar entre els residents i els veïns del barri és palès, ja que es tracta d'un equipament amb un arrelament històric profund. Principals reivindicacions dels veïns Durant la connexió amb la unitat mòbil, diversos veïns (Joan Canyes, Teresa Coca, Valdina Doctor i Josepa Lledó) han expressat les seves queixes: Origen dels terrenys: Es recorda que els terrenys van ser una donació particular d'ajuda a la gent gran i pobre de la ciutat, i critiquen que ara es pugui perdre aquest ús. Manca d'espais verds: El recinte disposa d'una de les poques zones verdes accessibles per a la gent gran del barri, espai que temen que desaparegui si s'hi construeix un hotel o un bloc de pisos. Manca d'informació: Els veïns acusen l'Ajuntament i l'alcalde, Joan Miquel Nadal, de no ser transparents amb la situació. Impacte social: La preocupació per la manca de places de residència públiques a Tarragona, obligant moltes famílies a buscar centres en altres ciutats com Reus amb costos elevats. "Això és una vergonya pels ciutadans de Tarragona i un insult per part de l'administració." La postura institucional El programa també recull les declaracions de Jordi Tous, director dels serveis territorials de Benestar i Família, qui aclareix que: La Generalitat no té constància oficial del trasllat a Reus. Es tracta d'una entitat privada que no rep subvencions ni té places concertades amb l'administració catalana. L'administració té poc marge de maniobra en ser una propietat i gestió totalment privada de la congregació.

  • 16'

    L'estrena de 'Patera' de Juan Pablo Vallejo al Metropol

    Presentació de l'obra 'Patera' L'autor Juan Pablo Vallejo presenta a Tarragona Ràdio la seva obra Patera, que s'estrena al Teatre Metropol. El text va ser guardonat amb el prestigiós Premi Born de Teatre 2003, un reconeixement d'àmbit estatal que ha obert les portes del món professional a l'autor. Un enfocament poètic i reflexiu Tot i que el títol remet directament al fenomen de la immigració, Vallejo aclareix que l'obra s'allunya del "teatre de pancarta" o del pamflet polític: L'espectacle busca crear un espai per a la reflexió humana, transformant la informació mediàtica en sentiment. Es prioritza la poesia i la calidesa del llenguatge per sobre de la cruesa visual de la tragèdia. L'objectiu és donar nom i rostre als immigrants, explorant la seva riquesa interior més enllà de les xifres. Personatges i producció L'obra, dirigida per Pitús Fernández, presenta la interacció entre diversos personatges que representen realitats migratòries diferents: Juan: De procedència llatinoamericana (basat en l'experiència personal de l'autor). Mustafà: Representant de la cultura àrab i africana. L'enterremorts: Un personatge que actua com a pont entre el món europeu i els països d'origen. "He procurat rescatar les veus de les persones... intentar explorar aquesta humanitat tan rica que tenen com a sers humans." Impacte i pedagogia L'obra ha rebut crítiques molt positives per la seva capacitat de no deixar ningú indiferent. A Tarragona, es realitzaran dues funcions: 1. Una sessió matinal per a estudiants de secundària, amb un col·loqui posterior per fomentar el valor pedagògic del teatre. 2. Una funció nocturna oberta al públic general dins la programació d'hivern del teatre.

  • 4'

    La Sindicatura de Greuges intervé en la crisi del carrer Comte

    Intervenció de la Sindicatura de Greuges a Tarragona Avui fa 20 dies que els veïns del carrer Comte de Tarragona van ser desallotjats dels seus habitatges. La jornada d'avui és clau per l'avenç del cas gràcies a la trobada entre els afectats i la Sindicatura de Greuges de Catalunya. Punts clau de la reunió Actuació d'ofici: El representant de la Sindicatura, Matías Vives (expert que també va portar el cas del Carmel a Barcelona), ha confirmat que la institució actuarà d'ofici i ja ha demanat informació oficial a l'Ajuntament de Tarragona i a l'alcalde Joan Miquel Nadal. Mesures proposades: Se suggereix aplicar el model del Carmel, demanant que l'Ajuntament eximeixi els veïns del pagament de: Lloguers de pisos alternatius. Subministraments bàsics (aigua i llum). Certificats oficials: Es requerirà el lliurament immediat dels certificats oficials de desallotjament als veïns afectats. Posicionament dels veïns Els veïns han expressat la seva necessitat de rebre un tracte més humà per part de l'administració. Tot i que de moment no demanen dimissions, mantenen que: "L'Ajuntament és, de moment, l'únic responsable de tot el que ha passat al carrer Comte." Vigilància legal Tot i que la Sindicatura no pot intervenir directament en el finançament de les obres de reparació, s'ha compromès a vigilar i controlar que tot el procés es mantingui dins de la legalitat vigent. En paral·lel, l'Ajuntament celebra avui una Junta de Portaveus per analitzar la problemàtica del barri.

  • 3'

    Conflicte i solucions a les obres del carrer Comte

    Gestió de la crisi al carrer Comte La Junta de Portaveus de l'Ajuntament de Tarragona s'ha reunit aquest matí per analitzar els informes tècnics sobre les deficiències estructurals que afecten els veïns del carrer Comte. La situació ha generat un intens debat polític entre l'equip de govern i l'oposició sobre l'assumpció de costos i responsabilitats. Posicionament de l'oposició Els grups municipals de l'oposició (ERC, PSC i ICV) han mostrat una postura unitària en diversos punts: L'Ajuntament ha d'assumir el cost total de les obres per garantir el retorn immediat dels veïns. Cal separar clarament el debat sobre l'execució urgent de les obres (micropilotatge i claveguera) de la investigació sobre les causes i responsabilitats. Sostenen que, encara que hi hagués deficiències en finques particulars, la responsabilitat final d'inspecció és de l'administració. "Cal no parlar ara de responsabilitat, sinó de solucions." Resposta de l'equip de govern El portaveu del govern, Joan Aregio, ha confirmat que l'Ajuntament es farà càrrec de la contractació de la maquinària i l'execució de les obres de xarxa d'aigües per agilitzar el procés. Tanmateix, manté matisos importants: Divendres es farà una reunió clau amb els veïns per tancar acords. Es manté ferm en què l'Ajuntament no ha d'assumir responsabilitats que no li pertoquen per no crear un precedent perillós a la ciutat. Es preveu que les obres als fonaments de l'interior dels edificis comencin aquest mateix dijous o divendres.

  • 5'

    Diàleg interreligiós a través de la cultura i l'educació

    La Complicitat a través de la Mirada El text proposa un acostament entre les diferents religions (cristianisme, islam, bahaïsme, hinduisme, budisme, entre d'altres) basat en la complicitat i la simpatia que sorgeix quan les persones es miren cara a cara. L'objectiu principal és: Deixar d'entendre les tradicions com a focus de conflicte. Establir ponts de diàleg. Identificar els punts comuns per sobre de les divergències. Prevenció i Pedagogia S'emfatitza que la mediació ha de ser preventiva. No es tracta d'intervenir quan el conflicte ja ha esclatat, sinó de crear una base sòlida abans que aparegui qualsevol "espurna". Per això, es destaca la importància de la part educativa de les exposicions i el treball amb nens i joves: "Si no és aquí on crees l'espai de diàleg i de llibertat, pots tenir assegurat un futur de conflicte." Reptes de la Societat d'Acollida L'augment de la immigració i la visibilitat de cultes diversos a l'espai públic (com les celebracions xiïtes a Ciutat Vella) requereixen un esforç de comprensió per part de tota la societat. Es fa un paral·lelisme amb les processons catòliques, que fa pocs anys es veien com a naturals perquè formaven part del nostre codi cultural. Cal evitar el sentiment de l'amenaça per substitució i abraçar l'alteritat. La Religió com a Fenomen Cultural Respecte al debat sobre la presència de la religió a l'escola, la postura és clara: L'adoctrinament no és necessari en l'àmbit escolar. La cultura religiosa és indispensable per entendre la història de la humanitat i la tradició pròpia. Cal una visió plural i no homogènia de les creences en la societat actual.

  • 10'

    II Fira de Rebaixes de Tarragona a la plaça Corsini

    Segona Edició de la Fira de Rebaixes L'agrupació de comerciants VIA-T i la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona, amb el suport de l'Ajuntament i la Cambra de Comerç, organitzen la segona edició de la Fira de Rebaixes. Aquest esdeveniment arriba en el tram final de la temporada d'hivern per ajudar el comerç local a liquidar el gènere restant. Detalls de l'esdeveniment Ubicació: Enguany la fira es trasllada de la Rambla Nova a la plaça Corsini (davant del Mercat Central). Horari: Diumenge de les 10:00 h fins a les 15:00 h. Participació: Es preveu la instal·lació d'unes 120 taules que acolliran aproximadament 50 comerços de tota la ciutat, incloent barris com Torreforta, Bonavista o Sant Salvador. Objectius i productes L'objectiu principal és la liquidació d'estocs per alliberar espai als magatzems per a la nova temporada. Els visitants hi podran trobar: Roba i calçat Complements i marcs Parament de la llar Agències de viatges i altres serveis "Volem sensació de moviment, sensació d'activitat, i considerem que hi cap tothom." Futures campanyes Ferran Milà, secretari de la VIA-T, ha avançat que si la jornada de diumenge és un èxit, es plantegen repetir l'experiència el següent diumenge 6 de març. A més, s'està treballant en una campanya similar per a l'estiu enfocada a la liquidació total del mes d'agost.

  • 10'

    Els Joglars presenten El Retablo de las Maravillas

    Presentació de l'obra a Tarragona L'actor Jesús Agelet, veterà de la companyia Els Joglars amb 26 anys de trajectòria, presenta l'espectacle El Retablo de las Maravillas, que es representarà al Teatre Metropol de Tarragona a principis de març. Una sàtira de la societat actual L'obra és una adaptació d'un entremès de Miguel de Cervantes ampliada per reflectir les "enganyifes" contemporànies. L'espectacle s'estructura en quatre o cinc variacions temàtiques: Gastronomia: Una crítica a la nova cuina de preus elevats i racions minúscules. Política: Paròdia de figures com Felipe González o Aznar i la pèrdua d'ideologia en favor de l'economia. Religió: Sàtira sobre les sectes i les creences conduïdes. Art Contemporani: Reflexió sobre com el mercat financer decideix el valor de l'art. Innovació i trajectòria L'espectacle destaca per l'ús d'una pantalla gegant de LED que actua com un element viu i dinàmic a l'escripteri. Agelet reflexiona sobre la capacitat del teatre per connectar amb un públic molt divers, des de gent molt jove fins a la tercera edat, i defineix l'ofici d'actor com una cerca de caràcter per vèncer la timidesa. "Si agaféssim un romà de l'antiga Tàrraco i li canviéssim les faldilletes per uns texans, en una setmana estaria prenent un cafè com un més; els instints bàsics no han canviat."

  • 18'

    Jornades de Memòria Històrica: Espanya i Guatemala contra la Impunitat

    Memòria Històrica i Lluita contra la Impunitat L'entrevista presenta unes jornades organitzades per l'ONG Entre Pobles i la URV Solidària a Tarragona i Reus. L'objectiu principal és reivindicar la memòria històrica i denunciar la impunitat dels crims comesos durant les dictadures militars a Espanya i Guatemala. Punts clau de les jornades Comparativa de contextos: Es busquen paral·lelismes entre la repressió de la Guerra Civil i la dictadura franquista a Espanya amb el conflicte civil a Guatemala (especialment durant els anys 80). Dignificació de les víctimes: El treball de l'organització CONAVIGUA se centra en la recerca de fosses comunes, l'exhumació i la identificació de persones per tancar el dol de les famílies. Genocidi Maia: S'emfatitza que el 80% de les víctimes a Guatemala pertanyien a la cultura maia, el que implica un component de genocidi cultural i ètnic. Justícia Universal: Es debatrà el paper de la justícia espanyola en la persecució de crims contra la humanitat a l'estranger, com l'assalt a l'Ambaixada espanyola a Guatemala el 1980. Activitats i Ponents Les jornades inclouen quatre taules rodones i una exposició fotogràfica sobre el terreny. Entre els participants destaquen: "Memòria històrica vol dir recuperar aquests fets i donar-los un sentit, evitant que el dolor es perpetuï de generació en generació." Josep Sánchez-Cervelló: Professor d'història de la URV. Maria Canil: Representant de la Coordinadora Nacional de Viudes de Guatemala (CONAVIGUA). Carme Casas: Presidenta d’Amical de Catalunya. Jiménez Villarejo: Exfiscal anticorrupció.

  • 8'

    La Mostra Internacional de Films de Dones a Tarragona

    El paper de la dona a la indústria del cinema El diàleg se centra en la necessitat de continuar impulsant cicles de cinema femení per visibilitzar el talent de les dones. Es destaca que, tot i que hi ha moltes guionistes i escriptores consolidades, les dones encara tenen dificultats per assolir el mateix reconeixement que els homes en l'àmbit de la direcció cinematogràfica. Es posen exemples clars de la història del cinema: * Agnès Varda: Pionera de la Nouvelle Vague però menys coneguda pel gran públic. * Jean-Luc Godard i François Truffaut: Diretors que tothom recorda immediatament en parlar de cinema francès. Sensibilitat i temàtiques Es debat si existeix una "sensibilitat femenina" inherent. La conclusió és que la sensibilitat és un tret de qualsevol artista, però que les dones aporten una mirada pròpia i expliquen històries des de la seva pròpia pell, abordant sovint l'univers dels sentiments i les relacions personals d'una manera que els homes no poden replicar exactament. Programació de la Mostra 2005 La mostra a Tarragona ofereix una selecció de pel·lícules que sovint no arriben a les sales comercials: 1. "Estragel" (Lluita): Una obra que no s'ha estrenat comercialment al país. 2. "És més fàcil per a un camell": El debut com a directora de Valeria Bruni Tedeschi. 3. "Héctor": Dirigida per Gracia Querejeta, qui visitarà Tarragona personalment per presentar el film i debatre sobre la situació actual de la dona al sector. 4. "París era una dona": Un documental sobre el moviment artístic de principis del segle XX centrat en figures com Sylvia Beach i Adrienne Monnier. "Es tracta que ens expliqui quina és la situació de la dona al món cinematogràfic actual des de la seva pròpia pell." Col·laboració institucional L'esdeveniment és fruit de la col·laboració entre Animat, Drac Màgic i la Fundació Caixa Tarragona, consolidant un model de gestió cultural que apropa el cinema d'autor i de qualitat a la ciutat, evitant que siguin continguts "espessos" i fent-los accessibles per a tots els públics.