Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

1189-1200 de 1392
  • 12'

    80 anys d'història i disseny: l'exposició 'Mira't a la ràdio'

    Evolució tecnològica i social del receptor de ràdio L'entrevista amb Eusebi Casanelles, director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), presenta l'exposició "Mira't a la ràdio". Aquesta mostra recull 120 aparells que narren vuit dècades d'innovació tècnica i canvis estètics, des dels orígens fins a la digitalització actual. Cronologia i etapes de la ràdio L'exposició es divideix en períodes històrics clau que expliquen com l'aparell ha passat de ser un experiment científic a un objecte quotidià: Època experimental (1906-1920): Primeres emissions i receptors de Galena, que requerien auriculars a causa del seu so feble. L'era dels totalitarismes (Anys 20-40): La ràdio esdevé un mitjà de masses utilitzat pels règims per difondre propaganda i discursos ideològics. L'etapa lúdica (Postguerra): Predomini de les radionovel·les, concursos i música. Actualitat: La ràdio com a mitjà informatiu flexible que conviu amb la televisió i s'integra en dispositius digitals. La Revolució del Transistor i el Disseny Un dels punts d'inflexió més rellevants tractats és el pas de les vàlvules de buit (bombetes) al transistor. Aquest canvi va permetre: Miniaturització: L'aparell va deixar de ser un moble gran de fusta per convertir-se en un objecte portàtil i flexible. Evolució de materials: Ús de la baquelita i, posteriorment, el plàstic, seguint les modes estètiques de cada dècada. "La ràdio és un aparell fonamental per conèixer el segle XX perquè fa néixer l'electrònica." Impacte Global i Elements de la Mostra L'exposició no només és visual, sinó també sonora i interactiva. Inclou un mapa d'emissores del món per simbolitzar com la ràdio va ser el primer motor de la globalització, permetent rebre informació immediata de qualsevol indret. Entre les peces destacades hi ha una ràdio provinent del Palau de la Generalitat, que s'atribueix al president de la República.

  • 26'

    Testimonis del creuer Grand Voyager a Tarragona Ràdio

    Un relat de supervivència al Mediterrani L'episodi recull el testimoni directe de tres tarragonins —Carme Ollé, Antonio González i Marta Bericà— que van sobreviure a la traumàtica travessia del creuer Grand Voyager. El vaixell, que feia la ruta entre Tunísia i Barcelona, es va trobar amb un temporal extrem que el va deixar a la deriva, provocant moments de pànic i nombroses contusions entre el passatge. L'impacte físic i psicològic Els convidats descriuen el seu estat actual com una barreja de dolor físic i seqüeles emocionals: • Contusions i cops: La Carme i l'Antonio encara pateixen les conseqüències dels impactes contra el mobiliari i els televisors de les cabines. • Nerviosisme posttraumàtic: Els passatgers expliquen que els nervis estan apareixent amb més força un cop han arribat a terra ferma. • Por als vaixells: La Marta Bericà afirma rotundament que no tornarà a pujar mai més a un vaixell, preferint l'avió per a futurs viatges. Crònica d'una nit de caos El relat se centra en la matinada de dilluns, quan la situació es va tornar crítica: • Mobles "voladors": Es descriu com les butaques, televisors i fins i tot la gent sortia disparada pel moviment violent del buc. • L'onada gegant: Es menciona el trencament del vidre del pont de comandament per una onada, la qual cosa va deixar el vaixell sense control motor durant hores. • Escenes de pànic: Els testimonis recorden haver hagut de "pescar" passatgers que anaven a sortir disparats cap a la coberta. Possibles accions legals Sobre la possibilitat de presentar denúncies: • Hi ha una discrepància d'opinions, tot i que coincideixen en el fet que la decisió de sortir de Tunísia amb mala mar va ser qüestionable. • > "Si es fa una reclamació conjunta, ens hi sumarem, perquè no havíem d'haver sortit de Tunísia." • Critiquen la manca d'informació inicial i el fet que l'assegurança del viatge no els hagi facilitat l'atenció mèdica esperada un cop a casa. Solidaritat en la tragèdia Malgrat l'horror, els passatgers destaquen que en les 45 hores passades a la deriva es van crear vincles d'amistat i ajuda mútua que no s'havien aconseguit durant tota la setmana de vacances anterior.

  • 14'

    2005-02-16 XARXA VOLUNTARIAT DEPANA

    Constitució de la Xarxa de Voluntariat Ambiental L'entrevista se centra en la recent creació de la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya, constituïda oficialment els dies 11 i 12 de febrer a Manlleu. Marta Grau, representant de Depana i membre del grup impulsor, explica que aquesta iniciativa neix després d'anys de treball conjunt entre diverses entitats per donar al voluntariat ambiental el reconeixement que es mereix, sovint a l'ombra del voluntariat social. Objectius i Funcionament de la Xarxa La xarxa busca crear sinergies entre les entitats del sector per guanyar força davant l'administració i la societat. Els eixos principals són: Compartir experiències i millorar la gestió interna de les agrupacions. Canalitzar subvencions de manera més eficaç amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Establir tres nivells d'adhesió: entitats membres, el grup motor de gestió i col·laboradors individuals experts. Dades i Desafiaments del Sector Durant les jornades es van exposar dades comparatives preocupants que justifiquen la necessitat de la xarxa: Mentre que el voluntariat social compta amb més d'un 50% de participació ciutadana, l'ambiental no arriba al 10%. Existeix una falta de percepció de l'ecologisme com una acció altruista comparable a l'ajuda social. La formació esdevé un pilar fonamental per garantir que el voluntari sàpiga gestionar la complexitat de les normatives ambientals actuals. "Hem parit el nen i ara l'hem de cuidar; ens queda molta feina per davant per consolidar aquesta estructura." Actuacions Locals: El bosc de la Marquesa Un exemple d'èxit de gestió citat és la preservació de la Punta de la Móra (bosc de la Marquesa) a Tarragona, on la col·laboració entre Depana i els voluntaris ha permès limitar l'accés massiu i millorar la salut de l'ecosistema des de 2003.

  • 9'

    L'Ajuntament de Tarragona i el motor local

    Presentació de l'acte de suport als esportistes A la plaça de la Font, davant l'Ajuntament de Tarragona, s'ha celebrat un acte organitzat per la Conselleria de Relacions Ciutadanes per mostrar el suport de la ciutat als seus esportistes d'elit, especialment aquells vinculats al món del motor. El regidor Esteve Ortiz ha explicat que l'objectiu no és només el reconeixement, sinó també promocionar la imatge de Tarragona a través de les seves competicions internacionals. Tipus de suport de l'Ajuntament L'ajuda als atletes es divideix en tres branques principals: - Econòmica: Amb un pressupost aproximat de 50.000 euros (uns 8 milions de pessetes). - Equipament: Subministrament de roba i materials esportius. - Sanitària: Un acord amb l'hospital Sant Pau i Santa Tecla per tractar lesions de manera directa. El patrimoni com a imatge de marca Una part innovadora de la campanya és la vinculació de cada pilot amb un monument emblemàtic de la ciutat: - Albert Cabestany amb l'Amfiteatre. - Àlex Busquets amb les Muralles. - Gerard Cintes amb el Fòrum. - Artur Aragonès amb el Circ. "L'obligació del propi Ajuntament és donar a conèixer tots aquests personatges que desenvolupen una gran tasca professional i que serveixen de promoció per a Tarragona." Protagonistes del motor Durant l'acte s'ha entrevistat diversos pilots que destaquen en les seves disciplines: - Gerard Cintes: Campió d'Espanya de trial que veu en l'Albert Cabestany el seu referent. - Albert Cabestany: Pilot de trial que es prepara per a competicions a França i Milà, destacant la importància de ser pioner en aquest suport municipal. - Artur Aragonès: Participant en el Dakar, qui reflexiona sobre els canvis de normativa i la importància del patrocini per millorar material. - Equip Busquets: Amb l'Àlex (centrat ara en l'enduro) i en Josep Maria (en la Power Cup d'asfalt de BMW).

  • 7'

    Presentació del Festival de Dixieland de Tarragona

    Presentació del Festival de Dixieland S'ha presentat oficialment la nova edició del Festival de Dixieland de Tarragona, un esdeveniment plenament consolidat a nivell internacional que converteix la ciutat en la capital del jazz tradicional durant cinc dies. El festival destaca per la seva gran oferta d'activitats i la participació de músics de renom mundial. Xifres i participants clau L'edició d'enguany presenta unes dades impressionants que refermen el seu prestigi: 125 músics de 9 països diferents. 78 activitats programades en una vintena d'espais. Noms destacats com el pianista cubà Bebo Valdés, la Portenya Jazz Band d'Argentina i Hilo Jones de Nova Orleans. Col·laboració amb el festival de Terrassa per compartir costos de contractació de grans estrelles. Activitats i espais singulars El festival busca que la música surti a l'encontre dels ciutadans a través de diversos format: Itineraris musicals: Recorreguts pel centre, Sant Pere i Sant Pau, Torreforta i la Part Alta. La Nàrria Cervesera: Un emblemàtic carruatge antic de Cerveses Ambar, restaurat i tirat per cavalls de raça Shire, que recorrerà la Rambla amb una banda de música a sobre. Vessant educatiu i cultural: Sessions didàctiques per a més de 3.000 infants al Teatre Metropol i un cicle de cinema mut amb música de Dixieland en col·laboració amb la Fundació La Caixa. "Tarragona es convertirà, com cada any, en la capital del Dixi de Catalunya i potser inclús d'Espanya." Dates i patrocinis El festival s'iniciarà el 15 de març i comptarà amb el suport econòmic d'empreses com Cerveses Ambar, Repsol i la Fundació La Caixa, garantint una programació professional que equilibra les actuacions gratuïtes al carrer amb concerts de pagament al teatre.

  • 11'

    Montserrat Carulla i La plaça del Diamant al Metropol

    Entrevista a Montserrat Carulla sobre l'adaptació de Rodoreda L'actriu Montserrat Carulla conversa sobre la seva propera actuació al Teatre Metropol de Tarragona, on presentarà l'adaptació teatral de La plaça del Diamant, dirigida per Joan Ollé. Després d'un breu període de malaltia, l'actriu torna als escenaris per donar veu a un dels personatges més emblemàtics de la literatura catalana. Una proposta escènica minimalista i innovadora L'obra destaca per una posada en escena singular que trenca amb la narrativa tradicional de la novel·la: Tres veus per a un personatge: Tres actrius (Montserrat Carulla, Mercè Pons i Rosa Renom) interpreten la Colometa simultàniament, representant tres etapes vitals diferents: la joventut, l'edat mitjana i la vellesa (senyora Natàlia). Protagonisme de la paraula: Ollé aposta per un minimalisme extrem on l'element central és el text de Mercè Rodoreda, despullat d'artificis. L'escenografia: Un banc triat amb una obsessió gairebé absoluta pel detall és l'únic suport físic de les protagonistes. L'essència de l'obra i el vincle amb Rodoreda Carulla explica que el director, Joan Ollé, va mantenir un contacte personal amb Mercè Rodoreda fa 25 anys, fet que ha influït en la fidelitat i la sensibilitat del muntatge: "La paraula és l'única protagonista. Nosaltres som instruments per projectar aquesta paraula... amb tota la sinceritat i el dramatisme que necessita." Televisió vs. Teatre L'actriu també reflexiona sobre la compatibilitat de treballar en sèries de televisió (com El Cor de la Ciutat) i els "bolos" teatrals. Defensa la dignitat de les telenovel·les produïdes a Catalunya, tot i reconèixer que la concentració que exigeix el teatre és molt més intensa i esgotadora.

  • 17'

    Nova senyalització i rutes de patrimoni a Tarragona

    Projecte de Senyalització a la Rambla Nova L'Ajuntament de Tarragona, a través del Museu d'Història, inicia la instal·lació de 44 plaques informatives en edificis emblemàtics de la Rambla Nova per commemorar el seu 150è aniversari. Característiques de la iniciativa: Informació tècnica: Les plaques, de 40x40 cm, detallen l'any de construcció, el promotor, l'arquitecte i el nom de la casa. Ubicació: Comencen al número 2 (Balcó del Mediterrani) i recorren ambdós costats de la Rambla. Objectius: Donar valor a l'arquitectura del segle XIX i facilitar les visites guiades. "Volem que quedi quelcom físic que recordi els 150 anys de la Rambla a tothom qui hi passegi." Actuacions a la Muralla i Portal de Sant Antoni Arran d'un petit despreniment al Portal de Sant Antoni, s'ha accelerat un pla d'intervenció d'emergència. L'Ajuntament assumirà part del finançament per garantir la celeritat de les obres. Neteja i jardineria: S'han eliminat arbustos que provocaven humitats davant la Diputació per millorar la visibilitat del monument. Doble entrada turística: Es preveu la creació d'una nova taquilla al passeig Torroja per facilitar l'accés dels grups que arriben en autobús. Restauració de Casa Canals Es detalla l'estat de les obres a Casa Canals, un projecte complex que busca recuperar aquest espai per al Museu d'Història. Nous usos: L'edifici comptarà amb sales de conferències i espais per a exposicions permanents de fons numismàtics, de ceràmica i quadres. Accessibilitat: S'han eliminat barreras arquitectòniques mitjançant un sistema de rampes i un ascensor discret. Recuperació de patrimoni: Es tornaran a exposar les peces recuperades pels Mossos d'Esquadra després del robatori que va patir la casa temps enrere. La previsió és que la casa pugui obrir les seves portes a finals de l'any 2005.

  • 13'

    Josefa Ferrando guanya el premi de la VIA-T a Tarragona

    La grossa de la VIA-T cau a Torreforta L'emissora Tarragona Ràdio ha connectat amb el barri de Torreforta per entrevistar la Josefa Ferrando Quílez, una veïna de 64 anys que ha estat la guanyadora del sorteig organitzat per l'associació de comerciants VIA-T. El premi consisteix en un "sou" de 600 euros mensuals durant tot l'any 2005. Detalls de la troballa afortunada La Josefa va participar gairebé sense adonar-se'n en comprar un pijama per a la seva filla durant la campanya de Reis. Va omplir una única butlleta i confessa que "mai a la vida m'havia tocat res". L'afortunada va ser escollida entre un total de 35.000 butlletes participatives. Funcionament del premi En la conversa, Jordi Chivite, vocal de la VIA-T, ha aclarit diversos dubtes de la guanyadora: Llibertat de despesa: Tot i que l'associació agrairia que els diners es gastessin al comerç local, la Josefa pot disposar dels diners per al que vulgui, incloent-hi viatges o ajudar la família. Acumulació: Els diners es poden acumular mes a mes; no és obligatori gastar els 600 euros dins del mateix mes natural. Naturalesa del premi: Es tracta d'un ingrés mensual directe que funciona com un complement econòmic lliure. "Fins que no vegi els primers 600 euros no m'ho acabaré de creure." El comerç a Tarragona i la VIA-T Jordi Chivite ha destacat l'èxit de la tercera edició d'aquesta promoció, que busca dinamitzar el sector comercial del centre de la ciutat. Actualment, l'associació compta amb uns 150 associats, però fan una crida a créixer per fer "pinya" i demostrar que Tarragona és, a més de cultura i història, un referent comercial.

  • 11'

    Cursos de Primers Auxilis i Socorrisme a Tarragona

    Formació en intervenció d'emergències del Patronat d'Esports El Patronat Municipal d'Esports de Tarragona, en col·laboració amb la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla i l'empresa Calamar i Salvament, organitza noves edicions de les seves formacions més demanades. Aquests cursos, de caràcter gratuït i eminentment pràctics, estan dissenyats per oferir habilitats de resposta ràpida davant situacions de risc en l'àmbit esportiu i quotidià. Les dues modalitats de formació L'oferta formativa es divideix en dues jornades intensives de dissabte: V Curs Bàsic de Primers Auxilis: Centrat en l'atenció immediata en cas de desmais, epilèpsia, ennuegaments o lesions traumàtiques. S'imparteix a la sala d'actes de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. II Curs de Salvament i Socorrisme Aquàtic: Enfocat als primers auxilis en el medi aquàtic, especialment útil per a la gestió de riscos en piscines i platges. Continguts clau del temari Els instructors posen un èmfasi especial no només en el que s'ha de fer, sinó molt especialment en el que NO s'ha de fer per evitar empitjorar la situació de la víctima: Reanimació Cardiorespiratòria (RCP): Pràctica del boca a boca i massatge cardíac amb maniquins especialitzats. Immobilitzacions i embenats: Tècniques per tractar lesions osteoarticulars mitjançant mètodes pràctics. Gestió de la farmaciola: Quins elements són realment imprescindibles i quins són prescindibles. Urgències sobtades: Protocol d'actuació davant l'obstrucció de les vies respiratòries (ennuegaments) i pèrdues de coneixement. Públic objectiu i inscripcions Encara que inicialment es va pensar per a un públic professional, l'èxit ha estat rotund entre la ciutadania general. Està obert a: Monitors d'esplai, entrenadors i professors d'educació física. Personal de Protecció Civil i professionals que desitgen un reciclatge pràctic. Qualsevol ciutadà a partir de 16 anys interessat a saber actuar en el seu dia a dia. "Saber què fer no és només tenir la teòrica, és haver practicat la tècnica almenys un cop per poder respondre davant d'una urgència sobtada."

  • 21'

    Artur Mas a Tarragona Ràdio: Infraestructures i Nou Estatut

    Entrevista a Artur Mas: Reptes de Tarragona i Futur Polític a Catalunya El president de Convergència i Unió (CiU), Artur Mas, analitza en aquesta entrevista a Tarragona Ràdio la situació actual del Camp de Tarragona i els grans debats nacionals. Mas subratlla la importància de les infraestructures com a motor econòmic i la necessitat d'un nou marc d'autogovern. Infraestructures i Gestió Territorial Artur Mas proposa un canvi radical en el model de gestió de les infraestructures clau per al territori: * Aeroport de Reus: Defensa el traspàs de la titularitat a la Generalitat de Catalunya i una gestió compartida amb agents del territori (Cambres de Comerç, sector turístic i empresarial). * Dèficit d'inversions: Crítica l'actuació de l'Estat en obres com la variant de la Nacional 340, l'autovia Tarragona-Valls i el desenvolupament del TGV. * Xarxa Ferroviària: Reivindica el control sobre els trens regionals i les carreteres que tenen origen i final a Catalunya. Política Nacional: Estatut i Finançament Respecte a la política catalana, Mas es mostra ferm davant les negociacions amb el govern espanyol: "Un Estatut no és un pacte de legislatura per tres o quatre anys; és un sistema d'autogovern que ha de durar 30 o 40 anys. Si el fas malament, hipoteques el país." * No a les rebaixes: CiU afirma que no cedirà en punts vitals com el finançament, la gestió de la immigració i la llengua, malgrat les pressions del PSOE i el govern de Zapatero. * Llei Electoral: Expressa el seu rebuig a un sistema proporcional pur que pugui restar representativitat al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. Clau Local i Referèndum Europeu Sectarisme del Tripartit: Sospita d'actuacions desfavorables per part del govern de la Generalitat cap a municipis governats per CiU, posant l'exemple de la Llei de Barris a Tarragona. Referèndum de la Constitució Europea: Mas demana el vot afirmatiu argumentant que el futur de Catalunya està a Europa i que no s'ha de culpar a Brussel·les de problemes que s'han de resoldre a Madrid.

  • 26'

    El Tren: La nova aposta radiofònica de la URV

    Presentació del projecte El Tren Tarragona Ràdio ha estrenat un espai innovador anomenat El Tren, un programa realitzat íntegrament per alumnes de Periodisme i Comunicació Audiovisual de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquesta col·laboració pionera permet als estudiants de segon i quart curs gestionar una hora de programació professional amb total llibertat creativa. Una experiència acadèmica i professional El projecte es diferencia de les pràctiques convencionals per diversos motius: • Atorga 3 crèdits de lliure elecció, integrant-se plenament en el currículum acadèmic. • Exigeix un compromís professional real, on no s'admeten retards ni excuses habituals en l'entorn universitari. • Els alumnes han de dissenyar el programa des de zero, des de la producció fins a la locució final. El format i la visió juvenil L'objectiu principal és apropar la ràdio convencional al públic jove mitjançant un format picadet i dinàmic que fugi de l'estat rígid de la ràdio tradicional. Segons la professora Marta Montagut, el programa busca adaptar-se a les noves formes de consum digital: "Moltes vegades el format de la ràdio convencional no arriba al jove perquè el format no li entra; calen inputs d'atenció contínua." Seccions del programa L'estructura del programa s'organitza com un tren on cada col·laborador és un vagó amb una temàtica específica: • Cultura i Oci: Seccions dedicades al cinema i al teatre (incloent-hi la producció a Barcelona). • Música: Espai per a grups alternatius i l'agenda local de Tarragona. • Societat: Reportatges de carrer sobre temes d'actualitat que afecten els joves, com la seguretat nocturna. • Televisió: Una anàlisi crítica de la denominada tele-brossa i els continguts actuals. • Universitat: Crònica de les activitats de la URV i la seva transcendència social.

  • 9'

    Conflicte i reivindicacions al carrer Comte de Tarragona

    Resum de la situació al carrer Comte de Tarragona L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio se centra en la greu problemàtica que afecta una trentena de veïns del carrer Comte, els quals han hagut de ser desallotjats de les seves vivendes a causa de deficiències estructurals i problemes en el subsol. Punts clau de la jornada Estudis Geotècnics: S'està a l'espera dels resultats de l'informe geotècnic encarregat pels mateixos veïns, ja que l'Ajuntament no se n'ha volgut fer càrrec. Les primeres dades indiquen que el sol ferm (pedra) es troba a uns quatre metres de profunditat. Accions de reforç: Es debaten dues opcions tècniques per assentar els edificis: El pilotatge (creació de pilars de formigó fins a la roca). L'ompliment total de les cavitats amb formigó. Crítica a la gestió municipal: Javier Aluja, president de la recentment constituïda Associació d'Afectats, denuncia una sèrie de "despropòsits" per part de l'Ajuntament, incloent-hi la mala col·locació dels testimonis de control de les esquerdes. L'impacte personal i emocional "Estem realment esgotats; no hi ha dia que no defalleixi algú perquè portem dues setmanes així i això no s'aguanta." Els veïns viuen una situació de gran desgast anímic, amb molts d'ells allotjats en hotels i d'altres havent de desatendre les seves professions per supervisar la seguretat de les seves llars. Davant la falta de confiança en els tècnics oficials, no descarten emprendre la via legal.