Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2005

·511 episodis
RSS

episodis

505-511 de 511
  • 47'

    Maria Magarolas i la tasca de Càritas a Tarragona

    Trajectòria i compromís social L'entrevista se centra en la figura de Maria Magarolas, qui va ser directora de Càritas Interparroquial de Tarragona durant quatre anys. Magarolas explica com la seva vinculació amb l'entitat va néixer d'un desig personal de dedicar temps als altres després de la seva etapa en l'ensenyament. Projectes clau de Càritas Magarolas destaca que Càritas no treballa amb projectes efímers, sinó amb programes de continuïtat que busquen solucions a llarg termini: • Projecte "Ara Sí": Centrat en la gent gran de més de 75 anys. Un estudi va revelar que el 16% de la població de Tarragona és gran, i molts es troben en situació de risc o soledat extrema. • Curs de la dona a Campclar: Un espai d'alfabetització i creixement personal per a dones en risc d'exclusió, actualment amb una forta presència de població immigrant. • Orientació Laboral (ORLA): Servei per trobar feina, especialment en el sector domèstic, ajudant persones que sovint no tenen la documentació regularitzada. • Projectes per a joves: Com el "Som-hi Tots" (reforç escolar) i el "Sortim" (intervenció al carrer i esport federat). "El voluntariat ha de ser un compromís de dia i d'hora, no de 'quan pugui'. Aquestes hores són el cel per a una persona que està sola." El valor del voluntariat i la solidaritat Es discuteix la complexitat del voluntariat actual. Magarolas lamenta el cansament solidari que es percep en la societat, on les grans catàstrofes mediàtiques capten tota l'atenció mentre que les necessitats locals o les crisis silencioses (com les del Pakistan o Centreamèrica) queden oblidades. Relació amb l'Administració L'exdirectora reflexiona sobre la col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona i altres institucions. Tot i que existeix una xarxa de coordinació, subratlla que sovint les entitats socials arriben on l'administració no pot per traves burocràtiques o falta de sensibilitat específica. Visió de ciutat i preguntes personals En la part final, l'entrevistada ofereix la seva visió sobre la política local, criticant que es dediquin excessius recursos a infraestructures (com aparcaments) o esdeveniments efímers (focs artificials) en comptes de reforçar les polítiques socials.

  • 45'

    Entrevista a José María de Goya, cap de la Guàrdia Urbana

    Entrevista amb el Cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona En aquesta edició de A 4 Bandes, el programa rep a José María de Goya, màxim responsable de la Guàrdia Urbana de Tarragona, per repassar l'actualitat de la seguretat ciutadana, la gestió del trànsit i el paper social de la policia local. Perfil Personal i Professional • El senyor De Goya és militar de carrera en excedència. Es va incorporar a la Guàrdia Urbana per motius familiars i personals després de casar-se a Catalunya. • Destaca la seva visió de la professió des del compromís amb el servei públic i la família. Competències i Gestió de la Seguretat • Competències exclusives: Trànsit, accident Elijah i policia administrativa derivada de les normes locals. • Violència de gènere: S'explica el servei d'atenció a les víctimes en col·laboració amb Serveis Socials, operatiu de 19h a 02h, horari de màxima incidència segons les estadístiques. • Policia de proximitat: L'intendent subratlla que l'èxit de la policia de barri no és només la presència física, sinó la capacitat de captar les demandes reals dels veïns. Civisme, Trànsit i Imatge Pública • Es discuteix la percepció "antipàtica" de la policia a causa de les multes i la grua. De Goya defensa que l'actitud ha de ser professional però recorda que el ciutadà sovint aparca de forma irregular sense pensar en el col·lapse o en les persones amb mobilitat reduïda. • > "L'èxit estaria si s'aconseguís trobar una intersecció absoluta entre l'esforç de la Guàrdia Urbana i les demandes dels veïns." Projectes i Futur • Nova Caserna: Es confirma la necessitat urgent de noves dependències a la zona de Joan XXIII, ja que les actuals són precàries i petites. • Entorn escolar: S'ha implementat la figura d'un interlocutor policial per a cada centre educatiu per canalitzar problemes com l'absentisme o el tràfic de substàncies. El Qüestionari Final L'entrevista conclou amb un test personal on el convidat revela aspectes més humans: • Considera la creació de la Diada de la Guàrdia Urbana (11 de desembre) com un dels seus moments professionals més gratificants. • Defineix la seva relació amb l'alcalde Nadal com de subordinació professional i "bon rotllo" necessari per a la gestió municipal.

  • 41'

    Pitu Rovira: Cultura, Ciutat i la Tarragona en Blanc i Negre

    Una vida dedicada als llibres i la ciutat En aquesta edició del programa, comptem amb la presència de Pitu Rovira, president del Gremi de Llibreters de Tarragona i una figura cabdal en la dinamització cultural de la ciutat. La conversa transcorre per diversos eixos que van des de la seva faceta com a impulsor d'iniciatives literàries fins a la seva visió crítica de l'evolució urbana i social de Tarragona. Iniciatives culturals i gastronòmiques L'entrevistat rememora els inicis d'iniciatives que avui són referents, destacant la seva capacitat d'innovació en moments on tot estava per fer: • L'origen de Lletres a Taula: una combinació de gastronomia i literatura que va néixer de converses informals. • La creació del Premi Tinet: pioner en l'ús del correu electrònic per a la recepció de textos literaris fa més de dues dècades. • La necessitat de reinventar-se constantment per cridar l'atenció de l'exterior. L'evolució de Tarragona: Del blanc i negre al tecnicolor Rovira descriu el pas d'una ciutat grisa i petita cap a l'actualitat, marcada per la industrialització i el creixement dels barris: • La Tarragona del 68-70 com a punt d'inflexió amb l'arribada de la petroquímica. • La reivindicació dels barris, que van haver de lluitar per serveis bàsics com el clavegueram. • La crítica a una societat que sovint espera que l'Ajuntament ho solucioni tot en lloc de prendre la iniciativa. La Festa Major i el sentiment de pertinença Es discuteix profundament la transformació de Santa Tecla i actes tan emblemàtics com la Baixada de l'Àliga: "La Baixada de l'Àliga va néixer d'una necessitat i fins i tot d'una certa 'gamberrada' per traslladar la bèstia d'un local a un altre." • El creixement de la participació ciutadana i el risc de massificació. • La crítica als preus elevats durant les festes, que fomenten fenòmens com el botellot. Política i compromís social Pitu Rovira explica per què ha rebutjat diverses propostes per entrar en política activa: • La seva forta oposició a la disciplina de vot, la qual considera incompatible amb el seu caràcter. • El desgast de les figures polítiques que s'eternitzen en els càrrecs i la pèrdua de la democràcia interna dins els partits. Recomanacions i anècdotes personals En el darrer tram, la conversa es torna més íntima: • Recomana la lectura de "Les veus del Pamano" de Jaume Cabré, un llibre que el va deixar pinçat. • Comparteix la seva passió per la muntanya, especialment pel Pallars i la Pica d'Estats, com a llocs per trobar silenci i tranquil·litat. • Proposa millores urgents per a la ciutat, com el paviment de la Rambla i la restauració de la barana del Balcó del Mediterrani.

  • 42'

    Activisme i realitat LGTBI amb Cristina Fernández

    L'activisme LGTBI i l'experiència personal L'episodi compta amb la presència de Cristina Fernández, arqueòloga i activista veterana del moviment gai, lesbià, bisexual i transsexual. Durant la conversa, s'aprofundeix en les dificultats de la seva trajectòria personal i la seva lluita col·lectiva. El procés de "sortir de l'armari" • Cristina explica la seva experiència personal amb una família catòlica i tradicional. Destaca que, tot i que mai se'n va parlar explícitament fins a l'aprovació de la llei de matrimoni, la seva orientació era una realitat evident. • Reflexiona sobre la importància de l'acceptació familiar i com la falta de comunicació pot generar un sentiment de solitud o la necessitat de mentir durant la joventut. L'activisme i la lluita contra l'homofòbia • Es repassen els inicis de Cristina a Madrid durant els anys 90, una època marcada per agressions físiques de grups d'extrema dreta i la necessitat de protecció policial en actes universitaris. • L'activista assenyala que l'homofòbia no és només externa, sinó que també existeix de manera subtil dins de grups progressistes i fins i tot dins del propi col·lectiu LGTBI (lesbofòbia i plomofòbia). Reivindicació i visibilitat social El significat de l'Orgull i la imatge mediàtica • Es discuteix l'origen de la celebració de l'Orgull Gai (Stonewall, 1969) i la seva funció com a eina de visibilitat. • Cristina critica que els mitjans sovint només mostren la part de "carnaval" o espectacle, ignorant les milers de famílies i persones que hi participen de manera convencional, la qual cosa dificulta la normalització real. Avanços jurídics vs. realitat quotidiana • Tot i l'aprovació de la Llei de Matrimoni Homosexual, es denuncien casos recents de violència i discriminació en l'àmbit laboral i escolar (bullying). • > "L'homofòbia existeix i molt; ens arriben casos terribles a l'associació que no surten als mitjans." Institucions i societat • Es debat el paper d'institucions com l'Església Catòlica i partits polítics com el PP, assenyalant la jerarquia eclesiàstica com un dels principals focus de resistència a la igualtat. • Finalment, es destaca la necessitat de continuar treballant en l'educació des de la base per trencar els estereotips de gènere i orientació sexual.

  • 47'

    Entrevista a Joan Miquel Nadal: Política, Urbanisme i Ciutat

    Debat sobre la Trajectòria Política i l'Alcaldia L’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, reflexiona sobre els seus disset anys al capdavant de l'ajuntament. Admet que la seva anterior comunicació sobre la retirada política va ser un error estratègic per l'antelació amb què es va fer. Reformes Legislatives Proposades Nadal proposa dues modificacions estructurals en la legislació municipal per evitar l'estancament en els càrrecs publicis: • Ampliació de les legislatures a cinc o sis anys. • Limitació de mandats a un màxim de dues legislatures. "Si la gent cregués que jo m'he apoltronat, no m'hagués votat. Reclamo el reconeixement de la intel·ligència del votant." Projectes Urbanístics i Barris Es discuteix la gestió dels barris de Tarragona, especialment pel que fa a les infraestructures i serveis: • Bona Vista: Defensa de les inversions en rotondes i el nou complex esportiu amb piscina. • Casc Antic: L'alcalde manté el seu compromís amb la peatonalització, malgrat les queixes individuals d'alguns veïns i comerciants. • Façana Marítima: Es destaca la importància del conveni amb la Generalitat de Catalunya per desbloquejar aquest projecte estratègic, evitant solucions provisionals com passos subterranis que podrien retardar el pla general. Conflictes Institucionals i Equipaments El Banc d'Espanya i el Subdelegat del Govern Nadal critica durament la gestió de l'edifici del Banc d'Espanya, negant les afirmacions del subdelegat sobre la falta de peticions oficials per part de l'Ajuntament. L'alcalde insisteix que l'edifici hauria de tenir un ús ciutadà o museístic i no servir per ampliar oficines administratives de l'estat. L'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) Es defineix com un debat ingenu el trasllat de l'EOI. Nadal afirma que la direcció del centre es resisteix a abandonar la Rambla, malgrat que l'Ajuntament ha posat sobre la taula diverses alternatives per millorar les instal·lacions. Gestió de l'Esport: El Nàstic L'alcalde expressa el seu malestar amb el Consell d'Administració del Nàstic. Reclama un reconeixement a la tasca municipal i al suport econòmic històric de l'Ajuntament (uns 100 milions de pessetes anuals). Defensa la transparència en la venda d'accions i subhastes públiques del club. Visió de Futur i Model de Ciutat Nadal aposta per una Tarragona que no superi els 175.000 habitants per garantir-ne la governabilitat i el civisme. Compara el seu model de ciutat ideal amb localitats de la costa francesa com Canes o Nissa, basat en la qualitat de vida i una classe mitjana forta.

  • 46'

    Entrevista a Núria Meronyo: Vocació i tasca social

    Una vida dedicada als altres Aquesta conversa a Tarragona Ràdio ens apropa a la figura de Núria Meronyo, una monja vedruna que ha dedicat la seva vida a treballar amb col·lectius desfavorits. Durant l'entrevista, la Núria explica com la seva vocació no és només religiosa, sinó profundament social, centrada en l'acompanyament a persones en situació de pobresa i exclusió. Els inicis i la vocació social • La Núria és originària de Sitges, però la seva vocació va néixer a Sabadell en veure la manca de cultura i oportunitats dels joves de barri. • Als 21 anys va decidir entrar al convent, malgrat la incomprensió inicial de la seva família. • Defensa que ser monja és la seva manera de realitzar-se: "M'agrada i m'ho he passat molt bé i m'he realitzat." Trajectòria en barris i missions L'entrevistada repassa els llocs on ha deixat empremta: • Barri de l'Esperança (Tarragona): On va treballar durant uns 18 anys amb la comunitat gitana fins a la desaparició del barri. • Veneçuela (Estado Sucre): Una etapa marcada per l'emoció de compartir el poc que tenien els pescadors i malalts. • Ceuta: On va viure l'experiència de l'acollida a la frontera, rebent persones subsaharianes que saltaven la tanca. Reflexions sobre la pobresa i l'acollida La dignitat per sobre de la misèria La Núria destaca que la gent pobra té una facultat especial per sortir-se'n. Per a ella, no es tracta de conformisme, sinó de valorar el que es té (el valorisme). Critica els estereotips socials i subratlla que el racisme sol néixer de la por i la sensació d'amenaça. L'idioma com a pont Actualment a Reus, treballa en l'alfabetització d'immigrants magribins, destacant que l'aprenentatge del català i el castellà és la seva principal eina d'integració i supervivència. Una monja de paisà L'entrevista conclou mostrant una dona que no utilitza hàbit ni signes externs ostentosos, centrant el seu testimoni en la felicitat, la pau i l'estimació cap als altres, especialment cap als infants.

  • 45'

    Entrevista a Albert Ballbé: Cultura, Festes i Política a Tarragona

    Títol de la Secció Principal: Gestió Cultural i Festiva El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Albert Ballbé, inaugura l'espai A quatre bandes. Durant la conversa, es debaten les competències de la seva regidoria i la voluntat d'evitar el dirigisme polític en la cultura local. Gestió de la Regidoria de Cultura • Ballbé explica que la missió principal és dinamitzar l'activitat cultural i donar suport a entitats externes mitjançant subvencions i cessió d'espais. • Es destaca la preparació del nou Pla Cultural de Tarragona, que serà dirigit per professionals de prestigi independent de colors polítics. • Admet mancances en la difusió de les activitats, tot i que subratlla que espais com el Metropol tenen programació diària. Les Festes de Santa Tecla i Sant Magí • En la seva faceta com a Magí de les Timbales, Ballbé comparteix anècdotes sobre la duresa física de portar nens al cavall i la tradició del seu vestuari centenari. • Es discuteix la polèmica amb les colles de grallers i els canvis en la diada castellera, defensant el dret dels ciutadans a veure colles de gran nivell. • Sobre la sàtira dels Dames i Vells, el regidor afirma: "Un regidor que no surti criticat vol dir que ha fet un programa pla; la crítica és legítima, però ha de tenir un límit ètic." Projectes de Ciutat i Urbanisme El futur del Teatre de la Rambla i la Tarragona Film Office • S'explica el retard en les obres del teatre degut a les complexes negociacions amb el Ministeri de Defensa per l'adquisició de terrenys. • Es presenta la Tarragona Film Office com una eina per facilitar rodatges i atreure productores, simplificant la burocràcia municipal. La Façana Marítima i el Conveni amb la Generalitat • Ballbé valora el conveni d'intencions signat amb el Conseller en Cap, Josep-Lluís Carod-Rovira, com un pas endavant tot i ser "paper mullat" inicialment. • El projecte pretén integrar el ferrocarril i obrir la ciutat al mar, un repte tècnic i econòmic que requereix la implicació de l'Estat i la Renfe. Trajectòria Personal i Reflexions Polítiques • Es repassa la seva experiència com a Senador, defensant la cambra alta com un espai de revisió legislativa necessari per al fair play polític. • L'entrevista clou amb detalls personals: el seu càrrec de vicecònsul honorari del Brasil, la seva afició a la guitarra i les seves cançons preferides de Joan Manuel Serrat.