Arxiu Sonor Programes 2005
Arxiu Sonor Programes 2005
Programa

Arxiu Sonor Programes 2005

En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 2005, Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment. Aquest arxiu sonor és una eina útil per a investigadors, estudiants i persones interessades en la història recent de la ciutat i en l’evolució de la ràdio local.

·152 episodis
RSS

episodis

97-108 de 151
  • 1h 25min

    Actualitat Sardanista: Concursos, Agenda i Obres de Concert

    La Sardana de l'Any i Novetats Musicals L'episodi d'avui se centra en el certamen de la Sardana de l'Any, organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. En aquesta edició número 24, el programa presenta tres composicions noves perquè els oients les puguin valorar. Es destaca la participació de formacions de prestigi com la Cobla Marinada i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. Agenda d'Activitats i Notícies del Sector El programa repassa les cites més rellevants del calendari sardanista, tot i reconèixer que l'activitat és temporalment reduïda: • Aplecs: Es destaca el 25è aplec de Navarcles. • Ballades: Esment del Casino de Roda de Barà amb la Cobla La Principal de Tarragona. • Concursos: El 19è concurs de Sardanes Reveses a Olot. • Efemèrides: El 48è aniversari del Casal Tarragoní i el trasllat del Monument a la Sardana a la Rambla Nova de Tarragona. Espai de la Relíquia i Obres de Concert Es dedica un espai a la memòria històrica amb una gravació de 1981 de Josep Riomalló, interpretant una sardana obligada de fiscorn. "Pau Canté, un músic llegendari de Castelló d'Empúries, va ser el propietari original del fiscorn que el mestre Riomalló va fer sonar durant dècades." Finalment, el programa ofereix una peça excepcional per la seva durada i qualitat: el Concert per a Violoncel i Cobla d'Agustí Cuí i Grau, interpretat per la violoncel·lista Liudmila Cogina. Aquesta obra es divideix en tres moviments: Alegro, Andante i Bolangera.

  • 1h 24min

    Cultura Sardanista: Antropologia i Memòria Històrica

    Panorama de l'Activitat Sardanista L'episodi d'avui ofereix una visió completa del món de la sardana, combinant l'agenda d'actualitat amb reflexions acadèmiques i històriques. S'expliquen els mètodes de votació per al certamen la Sardana de l'Any i es presenta una cartellera d'aplecs i concursos, tot i que l'activitat és reduïda per l'època. Perspectiva Antropològica de la Sardana Es destaca la recomanació del llibre Más allá de l'arte, la música como generadora de realidades sociales de l'antropòleg Josep Martí. El programa analitza com l'autor utilitza la sardana com a cas d'estudi per debatre conceptes de música popular i etnocentrisme: • La sardana es defineix com una música d'autor amb cànons acadèmics, però viscuda com a popular. • S'analitza la seva evolució des d'un ball de moda al segle XIX fins a la seva territorialització actual. • Es planteja la "crisi de la sardana" com una desconnexió entre la rellevància social percebuda i la realitat. Memòria Històrica: L'Època de la Censura En la secció de la Maroteca, el programa recupera un document del 18 de juliol de 1953. Es tracta d'un programa d'un aplec a Sant Celoni que il·lustra la dura realitat sardanista durant el franquisme: "Tot s'havia de fer en castellà i els programes havien de passar per censura, fins i tot essent música." • Les entitats havien d'estar vinculades a organismes del règim com Educación y Descanso o la parròquia per poder existir. • El control estatal sobre l'associacionisme buscava limitar la independència cultural del país. Actualitat: Molins de Rei, Ciutat Pubilla Es comenta l'arribada del primer butlletí de Molins de Rei com a propera Ciutat Pubilla de la Sardana. S'explica com certes tradicions, com la composició d'una sardana específica o els concursos de colles, han passat de ser iniciatives locals a quedar institucionalitzades dins del protocol del pubillatge.

  • 1h 24min

    Homenatge a Ricard Viladasau i Actualitat Sardanista

    Homenatge a Ricard Viladasau L'episodi d'avui d'1, 2 i Seguit està profundament marcat pel traspàs de Ricard Viladasau, considerat un dels millors intèrprets de tenora de tots els temps. Es repassa la seva trajectòria des dels seus inicis a Calonge fins a la seva etapa daurada amb La Principal de la Bisbal. • Es destaca la seva doble faceta: intèrpret virtuós amb un so net i dicció perfecta, i compositor prolífic capaç de crear des de sardanes populars fins a peces de concert d'alta complexitat. • S'escolten obres emblemàtiques com A l'Empordà, Girona m'enamora i Marona. "Viladasau fou anomenat 'el príncep de la tenora' per les seves qualitats interpretatives excepcionals." Actualitat i Notícies del Món de la Sardana Certàmens i Concursos • Es presenta la vuitena eliminatòria del concurs La Sardana de l'Any, on els oients poden votar entre tres noves composicions. • S'anuncia el sisè concurs individual de Reveses a Cervera. Novetats Discogràfiques i Activitats • La Cobla Reus Jove presenta un nou disc dedicat a l'Ametlla de Mar. • L'agrupació Tarragona Dansa impulsa la campanya Sardanes a l'Escola amb dotze monitors en nou centres educatius. • Es detalla el viatge de la colla Enxaneta a Egipte, on ballaran sardanes davant el temple de Luxor i les piràmides. Agenda d'Aplecs i Ballades • Es presenta la Guia d'Aplecs 2005, destacant que el nombre d'esdeveniments augmenta respecte a l'any anterior, desmentint el declivi de la tradició.

  • 1h 25min

    Sardanes, el Duel de Cobles i l'Esbart Dansaire

    Actualitat del Món Sardanista L'episodi d'avui de 1, 2 i seguit analitza profundament l'estat de la sardana a Catalunya, posant el focus en les competicions actuals i la vida de les entitats culturals. Concurs La Sardana de l'Any Es presenta la 21a eliminatòria del prestigiós certamen organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. • S'han escoltat tres obres recents per ser votades pels oients. • S'anuncia que la sardana guanyadora de l'eliminatòria anterior ha estat Sons de Festa Besalú, d'Albert Font. Polèmica i Crònica: El Duel de Cobles S'analitza el recent Duel de Cobles entre la Principal de Tarragona i la Reus Jove. • Hi ha hagut debat sobre el sistema de votació per rondes, ja que, tot i que la Reus Jove va obtenir més vots totals, la victòria oficial va ser per a la Principal de Tarragona. • Es destaca l'estrena de la sardana 25 i seguim d'Alfred Abad, una peça emotiva que va tancar l'acte mantenint l'anonimat de l'autor fins al darrer moment. Cultura Popular i Entitat L'espai rep la visita de Salvador Fa i Joan Lluís Panyol, membres de l'Esbart Dansaire de Tarragona. • Es recorda la figura d'Enric López i Fuentes, fundador dels Dansaires del Penedès, recentment traspassat. • Es presenta l'espectacle infantil La Dansa Màgica, que se celebra a l'Auditori de Caixa Tarragona per potenciar la pedrera juvenil del ball tradicional català. "No hi va haver més vencedor que l'esforç de reivindicació que les dues cobles van fer per normalitzar el món de la sardana."

  • 1h 25min

    Duel de Cobles i la Sardana de l'Any a Tarragona

    L'Actualitat de la Sardana a Tarragona El programa d'avui marca l'inici del 25è aniversari de l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa. El gran reclam és el Duel de Cobles, una competició amistosa entre la Principal de Tarragona i la Cobla Reus Jove que ha exhaurit les entrades ràpidament. L'èxit es deu a: • Una promoció eficaç als mitjans. • L'oferta de formats originals i nous. • L'interès per la rivalitat sana entre formacions. Concurs La Sardana de l'Any S'arriba a la 20a eliminatòria del certamen organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. Després del període nadalenc, es regularitzen les votacions i s'anuncien els resultats pendents: Resultats de les eliminatòries anteriors • 17a eliminatòria: Guanyadora El petit genís de Jeroni Velasco. • 18a eliminatòria: Guanyadora Basalú Caliu de Poble de Jaume Cristau. "L'èxit total abans de començar l'acte ha sorprès l'entitat organitzadora, que hauria pogut omplir el doble de capacitat." Memòria i Agenda Sardanista La secció La Relíquia recupera la història de la Super Sardana de 1985, un concurs especial que va triar la millor peça entre les guanyadores de les 14 edicions anteriors. Finalment, es repassa l'agenda de ballades per a les festes de Sant Antoni a localitats com el Perelló, Constantí i la Canonja.

  • 35'

    1, 2 i seguit: Sardana de l'Any i actualitat

    Retorn a la normalitat i format especial En aquesta edició número 447 del programa 1, 2 i seguit, els presentadors David i Àngel comenten el retorn progressiu a la feina després del període de festes. Tot i que l'equip es va reincorporant, el programa d'aquesta setmana encara manté un format especial de 30 minuts a causa de ser una emissió enregistrada. Actualitat del món sardanista L'espai continua amb el seu objectiu principal de difondre l'actualitat de: • El món de la sardana. • L'activitat dels esbarts. • La música per a cobla. La Sardana de l'Any: 19a eliminatòria El tema central del programa és la celebració d'una nova fase del certamen La Sardana de l'Any. En aquesta ocasió, s'arriba a la dinovena eliminatòria on es presenten tres noves composicions perquè l'audiència pugui participar amb els seus vots. "Aquesta setmana encara tindrà aquest format especial de mitja horeta... i la setmana vinent ja tornarem a la normalitat absoluta." Dinàmica de votació Els locutors aclareixen que, en ser un programa enregistrat, els mètodes de participació varien lleugerament: • Es poden fer servir els sistemes de votació habituals (web). • No es pot votar per telèfon durant aquesta setmana. • El servei telefònic es restablirà la setmana vinent amb el retorn a les emissions en directe. La primera peça que s'ha presentat en l'eliminatòria és interpretada per la Cobla Marinada.

  • 31'

    La Sardana de l'any: 18a eliminatòria i agenda sardanista

    18a Eliminatòria de La Sardana de l'Any En aquesta edició del programa, s'emet la 18a eliminatòria de la segona època del certamen La Sardana de l'Any. L'objectiu de la fase actual és seleccionar una composició d'entre tres propostes recents per cada setmana fins a arribar a les deu finalistes. Instruccions de votació Els oients poden participar en la tria de la sardana guanyadora mitjançant: • Correu postal: Avinguda de Roma, 5B, 1r pis. • Correu electrònic: [email protected]. • Telèfon: Servei disponible a partir de la setmana vinent. "Indiqueu sempre el vostre nom, cognom i un telèfon de contacte per si teniu la sort que us toqui el premi del sorteig." Agenda i Actes Culturals Destacats Esdeveniments a Reus i Tarragona • Cavalcada de Reis a Reus (5 de gener): Actuació de la Cobla Reus Jove amb la carrossa del Rei Blanc, en una formació augmentada amb més instruments de vent i percussió. • 25è Aniversari de Tarragona Dansa (16 de gener): Concert al Palau de Congressos de Tarragona amb un format de duel de cobles entre la Principal de Tarragona i la Reus Jove. • Exposició Etnogràfica al Museu d'Art i Història de Reus: Mostra fotogràfica de Josep Aragonès Martorell sobre el folklore català, incloent imatges de la colla Tarragona Dansa. Premis i Beques S'anuncia que el jove intèrpret Jordi Gràcia ha estat guardonat amb la beca per a joves instrumentistes (dotada amb 2.500 euros), que es lliurarà durant el Concert de Reis a Bellpuig el dia 6 de gener. Selecció Musical Complementària Fora de concurs, el programa destaca dues peces: 1. "Aire de Nadal" de Pere Fontàs, interpretada per la Cobla Selvatana. 2. "Escumejant", una obligada de tenora de Manuel Saderra i Puigferrer, dedicada als sardanistes de Sant Sadorní d'Anoia i interpretada per la Cobla Marinada.

  • 25'

    Onze i Havaneres: Especial des del Balcó (18/12/2005)

    Introducció al Matí de Diumenge L'episodi emès el 18 de desembre de 2005 ens submergeix en una atmosfera dominada per la tradició marinera i el folklore català. El programa es presenta com un espai de relaxació dominical on la música d'arrel i la cultura popular prenen tot el protagonisme. Les Havaneres i el Cant de Taverna El cor central d'aquesta emissió és el gènere de l'havanera, amb interpretacions que evoquen la nostàlgia del mar i els viatges d'ultramar. Durant el transcurs del programa es discuteixen diversos aspectes d'aquest gènere: • La influència dels ritmes caribenys a la costa catalana. • La importància de les lletres que narren històries d'enyorança i de vida quotidiana dels pescadors. • El paper de les cantades populars com a motor de cohesió social en les viles costaneres. Cultura i Tradició Local L'espai no només se centra en la música, sinó que actua com un altaveu per a la societat civil: "Matí del diumenge, moment d'onze, d'havaneres, des del balcó..." Aquesta cita inicial estableix la intenció de connectar amb l'oient des d'una perspectiva propera i familiar, creant un vincle emocional a través de la ràdio pública. Context Històric i Social S'analitza la rellevància d'aquell desembre de 2005, on es posa èmfasi en la preservació del patrimoni immaterial. Es destaca el valor de les corals i els grups locals que mantenen viva la flama del cant de taverna davant de la globalització musical.

  • 27'

    Recull d'Havaneres: Tradició i Melodies del Mar

    Viatge Musical a través de l'Havanera Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó, emès originalment l'11 de desembre de 2005, ofereix una selecció exhaustiva de cançons marineres i composicions nòstalgiques interpretades per diversos grups i solistes de les comarques catalanes. Temes i Composicions Destacades • L'enyorança i la vida marinera: El programa s'obre amb la història trista d'una nena que espera el seu promès, seguit de la figura emblemàtica del llop de mar, un avi de setanta anys que, tot i la vellesa, continua sentint la crida del mar. • La vocació del pescador: Es presenta la peça Mare, vull ser pescador d'Antònia Villas, on s'explora el conflicte familiar entre el perill de la professió i la passió heretada. • Influències internacionals: - Una peça d'arrels mulates que connecta la guitarra amb la solitud de l'oceà. - Un viejo amor, una havanera mexicana del 1922 que reflexiona sobre la memòria i els sentiments que mai moren del tot. • Poesia i territori: El grup Olla Barillada interpreta una balada amb text de Josep Maria de Sagarra, barrejant la lírica culta amb el ritme popular de l'havanera. L'Havanera com a Crònica Social L'episodi tanca amb una peça singular, una havanera aragonesa de Manuel Domínguez titulada Habanera triste. Aquesta cançó serveix de protesta i comiat per la inundació de pobles degut a la construcció de pantans: "¿Quién me iba a decir a mí que soñaba con el mar, que en un maldito pantano mi casa iba a naufragar?" Aquest segment subratlla la versatilitat del gènere per transmetre dolor, pèrdua i la identitat d'un poble.

  • 29'

    Havaneres i Polifonia: Cantores Alfombres Imperial

    Recull d'Havaneres amb Cantores Alfombres Imperial Aquest episodi de Tarragona Ràdio, emès originalment el 27 de novembre de 2005, ret homenatge al gènere de l’havanera a través de les interpretacions de l’agrupació Cantores Alfombres Imperial de Crevillent (Alacant). El programa combina peces musicals populars amb breus explicacions històriques sobre el llegat coral de la regió. Peces Musicals Destacades El repertori interpretat inclou clàssics del gènere i composicions de sarsuela adaptades: • Azules y Bellos: Una havanera tradicional que obre el programa. • A la Luz de la Luna: Interpretada per dos solistes acompanyats al piano. • El Gaitero de Gijón: Una peça de Jesús Romo, part d'una sarsuela asturiana estrenada el 1953 i popularitzada per Marcos Redondo. • Te vi en la playa: Una obra romàntica que descriu l'enamorament a la costa. • Cuba Hermosa: Un cant a la terra d'origen d'aquest gènere musical. Història i Context de Crevillent El programa destaca la profunda vinculació de Crevillent amb el cant coral: • L'agrupació es va originar fa més de 40 anys a la fàbrica Alfombres Imperial, gràcies al mecenatge dels seus propietaris. • Les havaneres van arribar a la localitat al segle XIX, principalment per la influència de les cançons que se sentien a la costa i a la platja del Pinet. "Fui que en Cuba he nacido y en Cuba quiero morir." El Llegat Polifònic Actualment, Crevillent manté una gran tradició amb unes set o vuit corals actives, consolidant-se com un referent del cant polifònic a la Comunitat Valenciana.

  • 27'

    Havaneres des del Balcó: Tradició Musical Basca i Catalana

    Havaneres des del Balcó Aquest episodi de Havaneres des del Balcó, emès des de Tarragona Ràdio el 20 de novembre de 2005, ofereix un viatge musical que agermana la tradició de l'havanera entre el País Basc i Catalunya. El programa presenta una selecció d'interpretacions que destaquen pel seu valor històric i la seva qualitat vocal. Grups i Interpretacions Destacades • Los Chimberos: Un històric grup musicovocal nascut a Bilbao l'any 1939. En aquesta emissió es recuperen enregistraments de 1984 on s'aprecia el seu estil característic amb "marxa". Interpretant peces com: - Marinero de Bascogna (amb referències a Begoña). - Quiero ver África, una peça clàssica del gènere. • Grup Gailur: Des de Vitòria-Gasteiz, aquest grup aporta una visió més melòdica amb la cançó Nostalgia, escrita per Elizaurralde i Pablo Vázquez de Mendizábal, que evoca la nostàlgia per la ciutat i la Mare de Déu Blanca. • Coral Manuel Iradier: Una agrupació de Vitòria que interpreta a quatre veus la peça Luz que brillas. L'Havanera com a Pont Cultural El programa reflexiona sobre l'origen de determinades peces que, tot i no néixer estrictament com havaneres, han estat adoptades pel gènere i es canten amb la mateixa passió tant a terres catalanes com basques. "Segurament el seu origen no era una havanera, però sempre s'ha cantat com a tal tant a Catalunya com al País Basc." L'episodi clou amb una sèrie de comiats i la menció al grup Los Tiburones de Lain i el seu cafetal, tancant una emissió dedicada a la música de mar i de terra.

  • 26'

    L'Havanera a Crevillent: Tradició i Música Coral

    Tradició Coral a Crevillent L'episodi d'avui se centra en la profunda arrel de la música coral a la vila de Crevillent, destacant la seva gran acceptació històrica i la proliferació d'agrupacions en aquest gènere musical. Formacions i Peces Destacades • S'introdueix l'Orfeó Crevillentino, una agrupació nascuda l'any 1979 a partir de l'antic orfeó de la vila. • Es destaca la seva trajectòria amb nombroses actuacions arreu del territori peninsular sota la direcció d'Óscar Tordera. • S'escolten i comenten peces clau com l'havanera "Noches crevillentinas" i la cançó "Dolor de ausencia". L'Essència de l'Havanera El programa explora el simbolisme de les lletres de les havaneres, que sovint evoquen la mar, les terres llunyanes i la nostàlgia: "Escucha España, patria mía, el canto hermoso y sin igual de este pueblo que al cielo mira con alegría." Conclusió del Programa Es fa un repàs a la identitat local a través de la música, mencionant la patrona i les tradicions de la zona del Baix Vinalopó, acomiadant l'emissió des de Tarragona Ràdio.