Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis

RSS

episodis

13-24 de 1379

7 de març del 2006
13'
Balanç del sector dels estanquers a Tarragona un any després de la llei antitabac
Anàlisi de l'impacte de la llei antitabac En aquesta conversa amb Josep Cervera, el president del Gremi Provincial d'Estanquers de Tarragona, es fa un repàs exhaustiu de les conseqüències reals d'un any d'aplicació de la legislació contra el tabaquisme. Tot i les previsions pessimistes inicials, les dades mostren una realitat diferent per al sector. Estabilitat en les vendes i la recaptació Contràriament a les visions apocalíptiques que auguraven tancaments massius d'establiments, el volum de negoci s'ha mantingut estable: A la demarcació de Tarragona, les xifres de vendes estan pràcticament empatades respecte a l'any anterior. A nivell estatal, la davallada ha estat només d'un 2,3%, una xifra que el sector considera insignificant. Es destaca que el tabac genera prop d'un terç del pressupost nacional mitjançant impostos, ja que el 80,2% del preu de cada cigarreta són tributs pagats per anticipat a l'Estat. Crítica al model d'implementació Cervera defensa que la lluita contra el tabaquisme hauria de basar-se en l'educació de base i no en la repressió o el càstig: "No era un tema de repressió, era un tema d'educació... si no es fa una educació de base a les crios de 4 o 5 anys, anar amb un garrot darrere de la gent no funciona." Nous dispositius de control en màquines expenedores Un dels temes destacats és l'obligatorietat d'instal·lar un comandament a distància a les màquines dels bars per evitar la venda a menors: El sector critica l'alt cost d'aquests comandaments (entre 180 i 200 euros). Es proposaven alternatives més senzilles i econòmiques com l'ús de xetons o monedes especials entregades al taulell. Hi ha preocupació per la manca de subministrament d'aquests dispositius a les portes de la seva entrada en vigor. El factor del turisme Tarragona es defineix com una zona atípica on no tot el tabac que es ven es consumeix localment. El preu de venda a l'Estat espanyol és molt inferior al de la resta d'Europa (sovint la meitat o menys), fet que provoca que molts turistes i estrangers comprin grans quantitats per emportar-se als seus països d'origen.
7 de març del 2006
14'
Manual sobre el foc i la pirotècnia en les festes
Guia integral sobre el foc i la pirotècnia L'expert en gestió cultural Jordi Bertran presenta el seu nou llibre, Manual sobre el foc i la pirotècnia en les festes, publicat dins la col·lecció Eines de Cultura Popular. L'obra neix com una resposta a la necessitat de la Generalitat de Catalunya de disposar d'una eina per minimitzar els riscos derivats de l'augment de sinistres en festes tradicionals. Més que un simple manual de seguretat Tot i que el llibre conté normatives i consells pràctics per a organitzadors i participants, el seu valor va molt més enllà d'un llistat d'instruccions: Inclou un profund treball etnològic que connecta el foc amb la història dels Països Catalans. Explora les tradicions des del Pirineu fins al País Valencià i les Illes Balears. Analitza el bestiari de foc (dracs, diables) i els valls parlats amb elements pirotècnics. Aborda el debat entre l'espectacle i la seguretat, posant èmfasi en el dret a la celebració cultural. El lèxic i la terminologia Un dels punts destacats és el glossari tècnic que permet al lector identificar les figures dels focs artificials, com ara les palmeres, japoneses, cucs i garlandes o cues de tigre. "Quan el risc es pot reduir, cal posar totes les eines possibles perquè es redueixi, sense que la festa hagi de desaparèixer." Tradició i legislació El llibre també tracta temes de plena actualitat, com la participació de menors d'edat en grups de foc (diables petits), defensant un equilibri entre les normatives europees i les arrels històriques de les celebracions catalanes.
7 de març del 2006
23'
El Poema de Nadal: Tradició, Música Andina i l'Emoció de Sagarra
Presentació de la Representació Anual El programa acull l'equip responsable de la representació del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra a la Catedral de Tarragona. L'entrevista reuneix el director Esteve Polls, l'actriu veterana Montserrat Salvador (que enguany hi participa com a espectadora) i la jove actriu Alexandra Palomo, que s'estrena en aquesta producció. Un Gir Musical i Multicultural Aquesta edició destaca per una aposta decidida pel mestissatge: • La incorporació del grup Cono Sur, que aporta música tradicional dels països andins. • L'ús d'instruments autòctons com la quena i la flauta de pa per reinterpretar el Cant dels Ocells. • Una primera part de 30 minuts dedicada a nadales de Paraguai, Argentina i el Perú. L'Essència del Text de Sagarra L'Esteve Polls, qui va conèixer personalment l'autor, explica que l'obra va ser concebuda com una diatriba contra el materialisme. La solució que proposa el text és un retorn espiritual a la puresa de la infància: "No hi ha altra solució que tornar mentalment a la infància." Estructura del Poema L'obra es divideix en diversos cants que els actors dialoguen entre ells: Cant de l'Estrella: La sorpresa davant un fenomen màgic. Cant del Rabadà: Una crítica a l'egoisme i al poder de l'home modern. El Camí: La recerca de la bondat i el camí cap al portal. Projectes Paral·lels: Montserrat Salvador a Roma L'actriu Montserrat Salvador explica la seva absència a l'escenari tarragoní a causa del rodatge d'una coproducció internacional entre la RAI i l'Institut del Cinema Català. La sèrie, ambientada al segle XVI a Calàbria, narra els orígens de la màfia vinculats als interessos comercials de l'oli d'oliva.
7 de març del 2006
9'
La importància de donar sang durant les festes
La situació de les reserves de sang a Catalunya El senyor Contreras explica que les festes de Nadal i la setmana posterior són crítiques per al sistema de salut català. Actualment, les reserves es troben al voltant dels 5 dies, quan el nivell òptim se situa entre els 7 i 8 dies. Les causes d'aquesta davallada són principalment tres: * La disminució de les unitats mòbils al carrer a causa dels festius (Nadal, Sant Esteve). * L'augment de les intervencions d'urgència per accidents de trànsit. * La ràpida caducitat d'alguns components com les plaquetes, que només duren 5 dies. Característiques de la donació i components No tota la sang es conserva de la mateixa manera, la qual cosa obliga a una renovació constant: 1. Plasma: Es pot congelar i guardar fins a 3 anys. 2. Globus vermells: Tenen una vida útil de 6 setmanes. 3. Plaquetes: Són el component més crític amb només 5 dies de marge. "La sang és un líquid que caduca i no hi ha possibilitat de fabricar-la artificialment." Catalunya respecte a l'OMS i altres comunitats Catalunya es troba per sota de les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Mentre que l'organisme recomana 45 donacions per cada 1.000 habitants, a Catalunya la xifra és de 38. Estats com el País Basc o Navarra superen aquestes dades gràcies a una major interiorització de l'hàbit de la donació. Requisits per ser donant La majoria de la població pot ser donant si compleix uns criteris bàsics: * Tenir entre 18 i 65 anys. * Tenir un bon estat de salut general. * Superar un breu qüestionari i una revisió mèdica (pressió, pols i anèmia). Les donacions es poden fer als centres hospitalaris o a les unitats mòbils, que representen el 85% de les captures a les comarques de Tarragona.
7 de març del 2006
29'
Nadal i voluntariat al centre penitenciari
Cultura i reflexió en els dies festius Aquest episodi especial explora com es viu el període nadalenc dins d'un centre penitenciari, posant l'accent en la creativitat dels interns, el paper fonamental del voluntariat i la crítica al consumisme a través de l'art. Relats i Creativitat Literària L'episodi destaca la participació de Jesús, un dels interns, que presenta el seu conte titulat "La cieguecita". Aquesta narració serveix com a reflexió sobre: • La solidaritat inesperada i el penediment davant la vulnerabilitat. • L'esperança en la recuperació de la salut i els miracles de Nadal. • La importància de valorar els vincles familiars per sobre dels béns materials. Decoració amb Consciència Social El David, un altre intern encarregat de l'embelliment del centre, explica com han enfocat el Nadal des d'una perspectiva de reciclatge i crítica al consum: • Han fet servir materials de rebuig (com papers de publicitat i publicacions antigues) per crear els guarniments. • Volen transmetre que el Nadal ha de basar-se en l'amor i la pau, no en la marca de la roba ni en el preu dels regals. • > "Hem volgut innovar la decoració nadalenca... fent una crítica al consumisme, perquè el Nadal no és consumisme, sinó amor i pau." La Tasca del Voluntariat En Josep, educador de cap de setmana, detalla la importància de les entitats que col·laboren de forma altruista: • El voluntariat aporta una dinàmica més relaxada i diferent de l'obligatorietat de les activitats de dilluns a divendres. • Participen entitats com la Creu Roja, joventuts universitàries i grups de diverses confessions religioses. • Aquesta interacció és vital per a la formació humana tant dels interns com dels propis voluntaris. Música i Poesia Final El programa tanca amb una actuació musical en directe d'Olga i Toni (interpretant Big Man) i una sèrie de haikus i poesies llegides per diversos interns, que tracten temes com la solitud, la naturalesa i els desitjos del cor per l'any nou.
7 de març del 2006
36'
Nadal i vida quotidiana al Centre Penitenciari de Tarragona
Visió general de l'episodi En aquest programa especial de Tarragona Ràdio, realitzat directament des del Centre Penitenciari de Tarragona, s'explora la realitat de la vida a la presó durant les festes nadalenques. L'objectiu principal és apropar la institució a la societat, trencant estigmes i mostrant l'esforç de reinserció a través de la cultura, l'esport i la convivència. Temes principals Esport i integració: La visita del Gimnàstic de Tarragona L'episodi compta amb la presència de Xus Serrano, jugador del Nàstic, qui comparteix la seva experiència personal en el club i el seu debut a la Primera Divisió. Els interns participen activament fent preguntes sobre la competició contra grans equips i el valor de l'esforç. • El club realitza una donació de productes oficials al centre. • Es destaca el futbol com una eina d'unió i entreteniment per als interns. Cultura i música al centre La música té un paper central amb l'actuació en directe de l'Olga (Eil) i el Toni, professors de l'aula de música del centre. • S'interpreten temes propis com "Si te pasas por aquí" i "Tu última suerte soy yo". • L'aula de música s'encarrega d'ensenyar harmonia i cant als adults interns, centrant-se en estils com el jazz i el soul. Mediació i diversitat cultural El programa aborda la realitat multicultural de la presó a través de l'associació Amici i el programa PAIME. • El mediador Bader explica com es facilita la comunicació entre els interns estrangers i els professionals del centre. • Es ressalta la coincidència de festivitats com el Nadal i la Festa del Xai com a oportunitats d'integració. Literatura i expressió personal Els interns utilitzen la paraula per expressar els seus sentiments de penediment i esperança. • Jordi recita un relat emotiu sobre l'enyorança de la família i les tradicions perdudes. • Un grup d'interns comparteix Haikus (poemes curts d'origen japonès) sobre la natura i la llibertat. "¿Quién no daría cualquier cosa por abrir los ojos mañana y tener esa edad?" — Jordi, membre del centre.
7 de març del 2006
5'
2006-12-21 XAVIER PASTRANA.CONCERT SANT
Concert Coral a l'Església de les Carmelites El Cor Sant Esteve de Vila-seca, sota la direcció de Javier Pastrana, ofereix un concert especial per la festivitat de Sant Esteve a Tarragona. L'esdeveniment tindrà lloc a l'església de les Carmelites Descalces a les 20:30 hores, amb l'objectiu de consolidar una tradició musical a la ciutat per aquesta data assenyalada. Detalls del Programa Musical El repertori d'enguany és ambiciós i està centrat en la sonoritat del cor de noies i l'arpa: Primera part: L'obra A Ceremony of Carols de Benjamin Britten, una peça cabdal del segle XX amb poemes medievals anglesos sobre el Nadal. Segona part: Obres de Gustav Holst basades en textos sànscrits de religió hindú traduïts per ell mateix. Clou de l'acte: El concert finalitzarà amb les tradicionals Nadales. Característiques de la Formació El cor està integrat per unes 30 noies d'entre 14 i 30 anys. Segons el seu director: "No és un cor ni d'infants ni de dones, el fet de ser un cor de noies li dona una sonoritat molt característica i ideal per al programa que portem." Un Escenari amb Ànima L'elecció de l'església de les Carmelites Descalces respon a la seva excel·lent sonoritat, malgrat tenir un aforament limitat d'unes 150 persones. Segons Pastrana, l'espai és idoni per a les obres de Britten i la disposició de la comunitat religiosa ha estat clau per organitzar l'esdeveniment.
7 de març del 2006
53'
Nadal i Futbolí des del Centre Penitenciari de Tarragona
El Futbolí: Resum de la Temporada del Nàstic L'espai d'esports, conduït per Quim Pons, repassa els moments més destacats de la primera meva de la temporada del Gimnàstic de Tarragona a la Primera Divisió: • L'esperit nadalenc: Una entrevista divertida amb els patges dels Reis d'Orient al Nou Estadi, on es demanen fitxatges i la permanència a la categoria. • Aprenentatges a la Lliga: Crònica del debut victoriós contra l'Espanyol i anècdotes sobre la música al Mestalla o la varietat de pizzes que descobreixen en els viatges. • Humor i errades: El divertit canvi de nom de l'entrenador Paco Flores (anomenat accidentalment Paco Fuentes) i les dificultats amb l'anglès en entrevistar aficionats estrangers. Nadal al Centre Penitenciari L'episodi se centra en com es viuen les festes dins la presó, destacant la humanitat i la creativitat dels interns: Decoració i Conscienciació • El David, un dels interns, explica que la decoració d'enguany es basa en el reciclatge i la crítica al consumisme excessiu. • Utilitzen materials com papers de publicitat per reivindicar que el Nadal hauria de ser "amor i pau" i no només compres. Voluntariat i Activitats • El Josep (educador) detalla la tasca de les entitats de voluntariat (com Creu Roja o la capellania) que dinamitzen els caps de setmana. • Es presenta una agenda plena d'actes: teatre, capoeira, xerrades amb la jutgessa de guàrdia i la visita de l'arquebisbe. • > "L'entusiasme és el que no perdem; podem perdre partits, però no l'entusiasme." Cultura i Música en Directe L'espai d'avui compta amb un fort component artístic protagonitzat pels propis interns: • Creació literària: Lectura de contes amb final feliç com La cieguecita i diversos haikus o poemes breus escrits pels interns. • Actuacions musicals: L'Olga Pes i el Toni Just interpreten temes de creació pròpia com Ahora Yo, Big Man i Se agotó la paciencia. • L'any de l'ascens: Es recorda que el 2006 ha estat un any històric per a la ciutat de Tarragona malgrat la situació actual de l'equip.
7 de març del 2006
50'
Especial de Nadal a la Presó de Tarragona
Celebració de Nadal des del Centre Penitenciari El programa Tarragona Ràdio realitza una emissió especial en directe des del saló d'actes del Centre Penitenciari de Tarragona. L'objectiu principal és apropar la realitat d'aquest col·lectiu a la societat i trencar la rutina dels interns durant unes dates tan assenyalades. Futbol i Identitat Local • El jugador del Nàstic de Tarragona, Xus Serrano, ha participat en una tertúlia amb els interns. • S'ha recordat el seu debut a Primera Divisió i l'ascens històric de l'equip. • El club ha realitzat una donació de productes oficials del Nàstic per al centre. Mediació Intercultural i Integració "La presó no deixa de ser més que el reflex de la pròpia societat." El programa ha comptat amb la presència del Bader, mediador de l'associació Amici, que treballa en el projecte Paime per facilitar la comunicació i la inserció social d'interns immigrants. S'han discutit aspectes clau com: • La gestió de la diversitat religiosa (com el Ramadà). • L'aprenentatge del català i el castellà com a eines d'integració. • La resolució de conflictes derivats de les barreres lingüístiques i culturals. Expressió Artística i Literària Els interns han pres un paper actiu a través de diverses mostres culturals: • Música en directe: Actuacions del grup Eil amb l'Olga i el Toni. • Contes de Nadal: Relats personals sobre la nostàlgia familiar i el desig de llibertat. • Haikus: Recital de petits poemes d'estil japonès centrats en la natura i l'esperança.
7 de març del 2006
15'
Novetats i canvi d'ubicació del Parc Infantil de Nadal a Tarragona
El Parc Infantil de Nadal de Tarragona estrena ubicació L'edició d'enguany del Parc Infantil de Nadal de Tarragona presenta un canvi significatiu: el trasllat al recinte firal del Palau de Congressos (tocant a l'estació de la RENFE). Carles Sala, regidor de Joventut, destaca que aquesta decisió respon a motius de seguretat, per evitar que les famílies hagin de creuar el pas a nivell del Moll de Costa, i a la voluntat de guanyar prop de 1.000 metres quadrats d'espai. Eix temàtic: La ciutat dels nens Sota el títol "La ciutat dels nens, espai de la imaginació i la creació", el parc commemora el centenari de Peter Pan. L'espai estarà estructurat com una petita ciutat amb carrers i places, fugint de la idea d'una simple acumulació de fires i apostant per una singularització educativa i cultural. Activitats destacades Els Pavellons de les Meravelles: Set carpes de la companyia italiana de Guglielmo Alfieri que fomenten la comunicació entre infants i adults. Dia de la Ciutat Educadora: El 27 de desembre es duran a terme activitats especials per presentar el projecte educatiu de la ciutat. Tradició: No faltarà la visita de l'Home dels Nassos el dia 31 de desembre. Trajectòria i balanç del regidor Carles Sala aprofita l'entrevista per fer balanç de la seva etapa al capdavant de la regidoria, recordant l'evolució del pressupost (que ara supera els 250.000 euros) i la consolidació del parc com un referent que prioritza la qualitat del servei i l'aprenentatge transversal per sobre de les grans aglomeracions. "L'èxit és que els nens, sense fer una excessiva cua, puguin gaudir de quatre o cinc activitats en un matí."
7 de març del 2006
17'
Dispositius i prevenció de trànsit per Nadal a Tarragona
Prevenció Viària i Dispositius Policials per les Festes de Nadal L'inspector Agustí Migó, cap de l'àrea regional de trànsit dels Mossos d'Esquadra a Tarragona, detalla l'estratègia operativa per afrontar l'augment de la mobilitat durant les festes. L'objectiu principal és la prevenció de conductes de risc mitjançant un increment significatiu dels controls a les carreteres. Eixos Principals de Control Els Mossos focalitzen la seva activitat en tres pilars fonamentals: * Alcoholèmia i drogues: Es detecta un canvi de tendència on els positius apareixen a qualsevol hora del dia (migdia i matins), a causa dels àpats de celebració. * Velocitat: Vigilància tant amb radars fixos com mòbils per reduir la lesivitat dels accidents. * Seguretat passiva: Control de l'ús del cinturó i sistemes de retenció infantil. Balanç de l'Any 2006 i l'Impacte del Carnet per Punts S'observa una lleugera disminució de la velocitat mitjana i de la sinistralitat, atribuïda parcialment a l'entrada en vigor del carnet per punts i la instal·lació de nous radars. No obstant això, les dades continuen sent preocupants: * S'han registrat gairebé 5.000 positius d'alcoholèmia a la demarcació durant l'any. * Encara es detecten casos extrems, com un vehicle circulant a 207 km/h a l'AP-7. * Es manté la vigilància sobre el transport professional (furgonetes i camions) per excessos de pes i velocitat. Punts Crítics i Factor Humà L'inspector destaca que la Nacional 340 segueix sent el principal punt negre de la regió. Davant els informes del RACC sobre la perillositat de les vies a Tarragona, Migó insisteix: "El factor número u que causa i provoca accidents és el factor humà. Malgrat les deficiències de la via, el conductor ha d'adoptar la conducta adequada." Finalment, es fa una crida a la responsabilitat individual i s'agraeix la conducta exemplar de la majoria de ciutadans que compleixen les normes i faciliten la tasca policial.
7 de març del 2006
20'
L'art efímer del Pessebre de Sorra a la Pineda
Un pessebre monumental i crític a la Pineda El Pessebre de Sorra de la Pineda (Vila-seca) arriba a la seva setena edició com una proposta artística consolidada que combina el Nadal tradicional amb una forta crítica a la societat de consum. Amb la participació d'onze artistes internacionals, l'obra destaca per la seva complexitat tècnica i el seu caràcter efímer. Característiques de l'obra Dimensions: S'han utilitzat unes 360 tones de sorra neta i compactada per aixecar figures de fins a tres metres d'alçària. Artistes: Hi participen creadors d'arreu d'Europa (Irlanda, Anglaterra, Catalunya...), molts dels quals també treballen l'escultura en gel. Tècnica: La sorra es compacta mitjançant encofrats i vibradors elèctrics, permetent detalls minuciosos que resisteixen la pluja però són sensibles a l'erosió del vent. Simbologia i crítica social L'edició d'enguany utilitza les figures clàssiques per reflexionar sobre l'actualitat: Els Reis Mags: Representats sobre patinets elèctrics, carregats de colònies, mòbils i diners en lloc de l'or, l'encens i la mirra. La Sagrada Família: En una parada d'autobús, amb una estètica moderna (biberons, botes de neu i bosses de comprar). Els Àngels: Substituïts per televisors, que actuen com els nous anunciadors de la "bona nova" i generadors d'opinió. Ecologia: Un llenyetaire amb el cap petit que destrueix el seu propi hàbitat i un pessebre ple d'ovelles clonades. "És tot plegat una visió molt crítica, anticonsumisme, per fer-nos adonar que ens hem de tornar una mica més bones persones per festes i no abusar tant del consum." Informació per al visitant El pessebre és totalment efímer i el seu final està marcat pel calendari: el 7 de gener els tractors retiraran la sorra i l'obra desapareixerà. Durant els caps de setmana, s'organitzen activitats familiars com tallers de castells de sorra i dibuix per a la canalla.