Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

1225-1236 de 1379
  • 13'

    Balanç rècord de Port Aventura i novetats per al 2006

    Balanç de la Temporada del 10è Aniversari Port Aventura ha tancat la seva desena temporada amb unes xifres que han superat totes les expectatives inicials. La portaveu, Almudena Mazuelos, destaca que el centre ha assolit els 3,8 milions de visitants, cosa que representa un creixement del 9% respecte a l'any anterior. Factors Clau de l'Èxit Celebració del 10è aniversari: Una oferta constant d'activitats i esdeveniments especials durant tot l'any. Inauguració de l'Hurakan Condor: L'atracció s'ha convertit en la preferida del públic amb més de 900.000 visites. Consolidació de la campanya de Nadal: L'estratègia de trencar l'estacionalitat ha funcionat, amb un augment del 40% de visitants durant el període nadalenc. Allotjament i Mercat Internacional L'ocupació hotelera ha mantingut una mitjana del 70% gràcies a l'aposta per: Turisme estranger: Especialment de Gran Bretanya i França, que ja representen el 36% del total. Turisme de negocis: Més de 30.000 persones han visitat el parc per congressos i viatges d'incentius, omplint el resort en dies feiners de temporada baixa. "Hem trobat la forma de créixer oferint coses noves i mantenint la qualitat en tot el que el visitant troba al parc." Perspectives i Novetats per al 2006 El parc romandrà tancat durant dos mesos per a tasques intensives de manteniment i millora. La nova temporada s'iniciarà el 24 de març amb diversos projectes destacats: Inauguració del Beach Club: Un nou centre d'oci familiar situat a la platja llarga de Salou amb vuit piscines i restaurants. Renovació d'espectacles: S'incorpora permanentment l'espectacle de bombolles de Pep Bou. Rally Catalunya: L'obertura coincidirà amb la celebració d'aquest esdeveniment logísticament complex. Futur Acelerador (2007): Mazuelos avança la construcció d'una nova muntanya russa tipus accelerador (Furius Baco) que superarà la potència d'un Fórmula 1 de cara a l'any vinent.

  • 4'

    2006-01-09 PILAR SADA.FAÇANA MUSEU

    Incident a la Plaça del Rei La directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Pilar Sada, ha informat sobre el recent desprendiment d'un fragment de la cornisa superior de l'edifici. L'incident ha tingut lloc a la façana que dona a la plaça del Rei, concretament sobre la rampa d'accés. Detalls del succés El fragment afectat és d'aproximadament un metre lineal. S'han desprès trossos petits d'una pedra molt porosa, aproximadament de la mida d'un pam. Les causes es deuen principalment a l'erosió i les filtracions d'aigua causades per les pluges recents. "Afortunadament, no va causar cap dany a cap persona ni danys materials tampoc per a l'edifici." Mesures de seguretat i manteniment Intervenció immediata: S'ha acordonat la zona per tancar l'accés al públic de manera preventiva. Inspecció dels bombers: Es va realitzar una revisió sobre el terreny per eliminar fragments inestables i descartar perills imminents. Restauració: L'empresa de manteniment actuarà per substituir el material deteriorat per un de característiques idèntiques al seu origen. La directora subratlla que es tracta d'una feina habitual de restauració de façanes i que ja s'estan gestionant els tràmits per a l'actuació ràpida.

  • 18'

    Entrevista a Lluís Valar sobre l'actualitat de Tarragona

    Anàlisi de l'actualitat política a Tarragona (2006) El portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) a l'Ajuntament de Tarragona, Lluís Valar, analitza els reptes de la ciutat a l'inici de l'any 2006, marcats per la manca de transparència de l'equip de govern i els grans projectes urbanístics pendents. Pressupostos Municipals i Gestió Econòmica Manca d'informació: Valar denuncia que l'oposició encara no disposa de la documentació oficial dels pressupostos, cosa que dificulta el control de l'executiu i genera una situació de paràlisi a l'Ajuntament. Prioritats socials: Tot i que el govern destaca l'augment en neteja i jardineria, ICV reclama un increment real en l'atenció social, que consideren el punt feble de la ciutat. Baixa execució: Es critica que projectes emblemàtics com el Teatre Tarragona o l'Agenda 21 apareixen cada any al pressupost però mai s'arriben a materialitzar. Crítica al Pla General (POUM) Marginació de l'oposició: El portaveu acusa l'alcaldia de fer un pla "de part", proporcionant informació detallada a uns grups i excloent-ne ICV. Model de ciutat: Valar critica que el govern prioritza on edificar cases abans de resoldre els problemes de vialitat i comunicació, posant com a exemple la dificultat d'accés a peu a la zona universitària. Posicionament sobre projectes concrets Escola Oficial d'Idiomes: Es veu com una solució pragmàtica i acceptable ubicar-la a la Chartreuse (Xar 3), sempre que es respecti l'arqueologia industrial. Ciutat Judicial: Es valora positivament la concentració de serveis judicials i penitenciaris (règim obert) a la zona de Joan XXIII per racionalitat administrativa. Successió a l'alcaldia: Valar expressa preocupació per la inestabilitat interna de CiU i el debat successori, que està induint una paràlisi negativa per a la gestió diària de la ciutat. "No volem fer una oposició apriorística, volem veure què proposen, però amb la trajectòria actual del govern serà difícil que els aprovem." Estratègia Electoral 2007 Unió de l'esquerra: S'anuncia la voluntat d'integrar Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) en una llista conjunta. Alternativa de govern: L'objectiu és formar un tripartit d'esquerres amb el PSC i ERC per canviar l'aritmètica municipal en el proper mandat.

  • 25'

    Anàlisi i Evolució de la Ficció Televisiva a Catalunya

    La construcció de la ficció i el reality L'episodi comença amb una reflexió profunda de la professora Rosa Álvarez sobre com la nostra realitat està impregnada de relats i ficcions. S'analitza com els reality shows no s'oposen a la ficció, sinó que en són el seu triomf narratiu més clar, sent bàsicament una construcció narrativa on els participants han interioritzat el seu paper com a personatges. La identitat de les sèries catalanes L'expert Enric Castelló destaca que les sèries són productes de consum eminentment local. A diferència de les produccions americanes o angleses, que han creat una cultura global, la ficció catalana té una denominació d'origen pròpia. • Es diferencia l'actuació catalana, més continguda, de la interpretació espanyola, descrita com a més "histèrica" o explícita. • El paper del teatre és fonamental com a base de formació per als actors, sent el lloc on realment s'aprèn l'ofici. El procés de creació: Guionatge i Direcció L'escriptura de guions es divideix entre la creació de personatges i la tècnica narrativa. Segons Lluís Arcarazzo, uns bons personatges poden salvar una història fluixa, però no a l'inrevés. "Si tu aconsegueixes construir bons personatges, la història et funcionarà." Tipus de Bíblies i tècniques de comèdia Es discuteixen els mètodes de treball d'especialistes com Sergi Pompermaier en l'àmbit de les sitcoms: • L'aprenentatge per imitació: Sèries com Plats Bruts van aprendre l'estructura i el ritme analitzant referents com Friends. • La Bíblia de la sèrie: Existeixen dos tipus, la de línies dramàtiques (tot l'any) i la setmanal. • La comèdia: Es defineix com el gènere més difícil, basat a col·locar els personatges en situacions d'incomoditat. La consolidació d'una indústria L'èxit de La Granja i Poble Nou va marcar un abans i un després en la indústria televisiva catalana. Josep Maria Benet i Jornet recorda com es va passar d'històries "impossibles" a relats realistes i quotidians que connectaven amb els conflictes de la societat. Amb el temps, Televisió de Catalunya s'ha convertit en una de les productores més potents d'Europa en nombre d'hores de producció dramàtica, mantenint el repte de competir amb pressupostos baixos però amb una identitat pròpia molt marcada.

  • 4'

    Reformes i jornades de portes obertes a la Sala Trono

    Millores en la infraestructura i accessibilitat La Sala Trono ha dut a terme una sèrie de reformes estratègiques amb l'objectiu de millorar l'experiència dels espectadors. El canvi més destacat és l'ampliació del vestíbul d'entrada, que anteriorment era només un passadís i ara permet al públic gaudir del tradicional té abans de la funció en un espai molt més confortable. Principals novetats a l'espai: Informació exposada: S'ha renovat el hall per posar la programació de l'escenari a l'abast de tothom, permetent consultar els espectacles previstos amb tres mesos d'antelació. Il·luminació: S'ha realitzat un rentat de cara amb retocs lumínics per fer l'accés més atractiu i s'ha modernitzat el sistema d'il·luminació tècnic de la sala i l'escenari. Ubicació: S'admet que la sala està una mica "amagada" a la zona del carrer de l'Abat, prop de la plaça de Dames i Vells, però es confia que la senyalització actual faciliti l'arribada del públic. Jornades de portes obertes i filosofia L'equip de gestió, el col·lectiu Trono Villegas, organitza jornades per apropar el teatre a la ciutadania. L'objectiu és oferir un recorregut pels interiors del teatre, mostrant elements que normalment no es veuen: "És com una mena de curiositat, mirar per dintre com funciona una sala petita de teatre: el vestuari, les perruques, el maquillatge, el taller i el camerí." Valoració del projecte i noves funcions Després de tres anys d'existència, la valoració és positiva però ambiciosa. En ser una sala de format petit amb només 50 cadires, l'objectiu és assolir sempre el 100% d'ocupació. Com a novetat, s'està implementant la funció golfa (a les 23:00h) per atraure públic jove i permetre que les companyies que venen de fora, com les del País Basc o Sevilla, puguin oferir més d'una representació per desplaçament.

  • 12'

    Nou calendari de Tarragona per Jordi Freixas

    Presentació del Calendari Municipal de Tarragona 2006 L'entrevista se centra en el llançament del nou calendari institucional de l'Ajuntament de Tarragona, una iniciativa de l'àrea de Relacions Ciutadanes que ja es pot recollir a les dependències municipals. L'autor de les imatges d'aquesta edició és el fotògraf i artista Jordi Freixas. Característiques de l'obra fotogràfica El calendari és el fruit d'una selecció a partir de l'exposició "Tarragona, llums i contrallums", presentada el novembre passat. Els punts clau de la proposta visual són: Temàtica doble: Se centra en els monuments de la Tarragona romana i en un laboriós joc de llums i colors naturals. Filosofia del realisme: Tot i ser fotografia digital, s'ha evitat l'ús de filtres o retocs informàtics excessius. S'ha buscat plasmar la realitat tal com la capta l'ull de l'artista, utilitzant el programari només per a ajustos bàsics de laboratori. Captació de la llum: Freixas destaca que les millors preses s'aconsegueixen durant les seves caminades matinals (entre les 7:30 h i les 8:30 h), aprofitant fenòmens com la refracció de la llum en els núvols gelats. Impacte i promoció de la ciutat L'obra no només té una funció utilitària per als tarragonins, sinó que actua com a eina de promoció turística i patrimonial. "Va ser un gran honor i una il·lusió enorme rebre l'encàrrec de mans de l'ajuntament en plena inauguració de la meva exposició." Segons l'autor, el calendari viatjarà més enllà de la ciutat, arribant a punts com Saragossa, Lleó o València, exportant la imatge de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat en el seu cinquè aniversari d'aquest reconeixement.

  • 14'

    Concurs de la Via T a Informàtica Centelles

    Resum de l'episodi En aquesta edició del concurs de la Vieter (Via T) a Tarragona Ràdio, la unitat mòbil amb en Josep Sunyer es desplaça fins a un establiment del centre de la ciutat per a que els oients endevinin la seva ubicació. Després de diverses pistes geogràfiques i una curiosa referència a l'existència de molts "ratolins", l'oient Angelina Brunat aconsegueix identificar el local. Pistes clau del concurs Ubicació geogràfica: El local es troba a la part baixa de Tarragona, a prop del Teatre Romà i de la Plaça de Braus (referida com el "lloc circular"). Context del carrer: L'establiment està situat en un carrer que va ser asfaltat recentment després d'obres importants: el Carrer Caputxins. L'enigma dels ratolins: Es fa un joc de paraules amb els ratolins d'ordinador per indicar que es tracta d'una botiga d'informàtica. Història i serveis d'Informàtica Centelles El responsable de l'establiment, Jordi Centelles, explica l'evolució del negoci: Trajectòria: Van començar l'any 1980 com a servei tècnic i van obrir la botiga física el 1991. Especialització: Inicialment centrats en la reparació, actualment venen i mantenen ordinadors, fotocopiadores i faxos. L'anècdota del canari: Un dels elements distintius de la botiga és el Miguel, un canari que van adoptar fa anys després de trobar-se'l al carrer. "Amb les impressores de tinta, el preu de la reparació quasi s'equival a una de nova que és més ràpida i té més definició; no val la pena reparar-les." Finalment, es reflexiona sobre la rapidesa de l'evolució tecnològica, recordant els inicis amb sistemes MS-DOS i els antics disquets de 5 i quart, contrastant-ho amb l'obsolescència actual dels aparells.

  • 16'

    Entrevista a Javier Almagro: Un any fora de la política municipal

    Balanç d'un any de vida civil L’exregidor de Tarragona, Javier Almagro, reflexiona sobre el seu primer any després d’abandonar la política activa al consistori. Després d'haver estat vinculat a l'Ajuntament des del 1999, Almagro descriu aquest període com un retorn a la normalitat, prioritzant la seva feina a la fàbrica, la salut i la col·laboració amb col·lectius veïnals. Crítica a la situació política actual Almagro es mostra molt crític amb l’estat actual de la política tarragonina, definint-la com a "embolicada" i plena de discussions que no aborden els problemes reals. Entre els punts clau de la seva anàlisi destaquen: Decepció amb Esquerra Republicana: Ha deixat la militància perquè considera que el partit s'ha convertit en una formació més, perdent la seva essència diferenciadora i l'ètica que el caracteritzava. El paper del govern i l'oposició: Considera que el govern municipal ha perdut incidència i que l'oposició és pràcticament inexistent o invisible en els debats crucials. La successió de l'alcalde: Qualifica de debat absurd la discussió sobre qui substituirà Joan Miquel Nadal, afirmant que és un tema provocat pel mateix alcalde per alimentar el seu propi protagonisme. El futur de Tarragona i el Pla General L'exregidor expressa la seva preocupació pel full de ruta de la ciutat: "Si no espavilen els nostres representants, Tarragona ho té molt malament; està sitiada per governs socialistes a Madrid i Barcelona que no hi inverteixen." Sobre el Pla General d'Urbanisme, Almagro discrepa de les previsions de creixement de població (175.000 habitants) i critica l'excés de sòl urbanitzable previst, considerant que no s'ajusta a les necessitats reals del municipi.

  • 10'

    Expectatives de la Loteria del Nen 2006 a Tarragona

    Preparatius per al Sorteig del Nen a Tarragona Entrevista realitzada a Pere Sants, responsable de l'administració número 1 de la loteria a la Rambla Nova de Tarragona, sobre les expectatives del sorteig de Reis de 2006. Sants destaca que, tot i que el ritme de vendes és similar al de l'any anterior, el perfil del comprador i el marge de temps canvien respecte al sorteig de Nadal. Diferències en el consum de loteria Venda vinculada als premis de Nadal: La gent acostuma a comprar el número del Nen en el moment que va a l'administració a cobrar les devolucions o petits premis ("pedreres") de la Loteria de Nadal. Marge temporal reduït: Mentre que la loteria de Nadal es ven durant mig any, la del Nen només té un marge d'uns 15 dies reals de venda, ja que els bitllets arriben a mitjans de novembre però el gruix del consum es concentra entre les festes. Novetats i premis de l'edició 2006 Increment del primer premi: Enguany el primer premi augmenta d'1,6 milions a 2 milions d'euros per sèrie (uns 333 milions de les antigues pessetes). Terminacions més cercades: Per a aquest sorteig, la terminació més sol·licitada a Tarragona és el 3, a diferència del 5 que va ser el protagonista per Nadal. Procediments en cas de premi Sants recorda que les administracions no poden pagar els premis grans. Els guanyadors han d'adreçar-se a les entitats bancàries autoritzades: "Aquí els bancs que estan autoritzats a pagar són la Caixa, el BBV i el Central Hispano. Ells fan els tràmits i el certificat perquè són premis lliures d'impostos." L'historial de Tarragona Pere Sants es mostra optimista recordant el passat afortunat de la ciutat en aquest sorteig: * La Grossa del Nen ha caigut dues vegades a Tarragona. * L'administració número 1 porta pagats més de 400.000 euros en premis petits de Nadal, i espera repetir l'èxit amb el sorteig de Reis.

  • 14'

    Recorregut per la botiga de Comerç Just d'Intermón Oxfam

    Explorant el Comerç Just a Tarragona En un recorregut detallat per la botiga d'Intermón Oxfam al carrer Sant Francesc de Tarragona, la Carme Magaroles i la Nati Falcó ens descobreixen la gran varietat de productes que s'hi poden trobar. L'objectiu de la botiga no és només oferir articles per a dates especials com els Reis Mags, sinó introduir el consum conscient en el dia a dia de la ciutadania. Els Pilars del Comerç Just Durant la visita, s'expliquen els criteris fonamentals que regeixen aquest model econòmic: Sous dignes i igualitaris: Garantir un pagament just tant per a homes com per a dones. Reversió social: Els beneficis es reinverteixen en la comunitat per a l'adquisició d'aliments i la construcció d'escoles. Absència de treball infantil: Certificació que cap menor ha participat en la producció, especialment rellevant en articles com les pilotes de futbol. Respecte al medi ambient: Processos de producció sostenibles. Eliminació d'intermediaris: Intermón actua directament amb les cooperatives per garantir preus raonables i el benefici del productor. Categories de Productes Destacades Zona Infantil: Jocs de fusta de Sirlanka, instruments musicals com el curiós pal de la pluja i joguines educatives. Llibreria i Papereria: Contes especialitzats en valors de pau, solidaritat i ecologia, com les edicions de les Tres Bessones. Alimentació (Productes Estrella): Destaquen el cafè d'Etiòpia i la xocolata d'Àfrica, a més d'aliments com la quinoa, l'arròs i begudes com el Guaranito. Parament de la Llar i Cosmètica: Roba de cotó de l'Índia d'alta qualitat i una nova línia de cosmètica natural basada en l'aloe vera i el te verd. Artesania i Regal: Bisuteria del Perú i batics (quadres de tela) fabricats amb tècniques tradicionals de Costa d'Ivori i Kenya. "La pau és construir i no és destruir." El Futur: De la Botiga al Mercat Convencional La tendència actual és que aquests productes no es limitin a botigues especialitzades, sinó que es puguin trobar en supermercats i grans superfícies per fomentar una normalització del consum ètic.

  • 21'

    Pressupostos i futur polític a Tarragona per al 2006

    Pressupostos Municipals 2006 L'entrevista amb Joan Aregio, tinent d'alcalde d'Hisenda, se centra en la presentació dels comptes municipals per a l'any 2006, amb un volum d'uns 115-116 milions d'euros. Malgrat el retard en la seva aprovació per incerteses en els tributs de l'Estat (IAE), el govern municipal prioritza "endreçar la ciutat". Prioritats de despesa ordinària: Augments significatius en les partides de neteja i jardineria per millorar el dia a dia dels ciutadans. Projectes destacats: El pla integral de Camp Clar i la creació de l'Oficina Local de l'Habitatge. Inversions clau: Continuïtat d'obres com la Via Augusta, el Teatre Tarragona i la remodelació de la zona de vianants del centre. Relacions Institucionals i Infraestructures Aregio destaca la millora del clima de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, clau per desencallar projectes històrics: "És bo pels ciutadans i per la ciutat que Generalitat i Ajuntament s'entenguin." Ciutat Judicial: Acceptació de la proposta de concentrar serveis administratius al Palau de Justícia actual. Façana Marítima: Es reconeix que el projecte avança més lentament del desitjat, però hi ha reunions previstes per integrar l'Estat i Renfe. Variants i Autovies: Satisfacció per l'inici de les obres a la variant de la N-340 i el projecte per convertir l'autovia de Reus en una via urbana més amable. El Futur Polític a l'Alcaldia L'entrevista aborda la incertesa sobre el relleu de Joan Miquel Nadal. Aregio, que es mostra cansat de la polèmica mediàtica, afirma estar centrat en la seva feina a l'Ajuntament i a la Diputació de Tarragona. Tot i no voler revelar detalls, confessa que ha posat una data límit personal per resoldre la situació del pacte entre Convergència i Unió respecte a la successió a l'alcaldia.

  • 14'

    Preparatius de la Cavalcada de Reis 2006 a Tarragona

    Detalls i logística de l'arribada de Ses Majestats Jordi Cortat, president de la comissió organitzadora, detalla el funcionament de la Cavalcada de Reis 2006 a la ciutat de Tarragona. L'arribada de Ses Majestats està prevista per demà al Moll de Costa al voltant de les 18:30h, recuperant l'espai de l'Escala Reial després de les obres de l'any anterior. L'itinerari i la recepció oficial Arribada per mar: Els Reis arribaran en vaixell i seran rebuts pel regidor de Cultura i la comissió. Parlaments: El Rei Gaspar pronunciarà el discurs de benvinguda en nom dels tres Reis. Recorregut: Passarà pel carrer Reial, Apodaca, Unió, la Rambla i finalitzarà a la Plaça de la Font. Claus de la ciutat: L'alcalde lliurarà la clau que obre totes les llars tarragonines al balcó de l'Ajuntament. Xifres i elements destacats L'organització mou prop de 500 persones, incloent la brigada municipal, Protecció Civil i infants a les carrosses. Enguany es repartiran un total de 7.000 quilos de caramels (7 tones), dels quals mitja tona és donada per una empresa local. "Els nens el que volen és veure els Reis; fem una cosa que sigui bonica i pràctica, no una gran rua de tres hores." Novetat: Visita benèfica del dia 6 Com a novetat destacada per a aquest 2006, el dia 6 de gener al matí, Ses Majestats faran un recorregut en vehicles 4x4 amb el grup Tortuga per la Part Alta de la ciutat fins al centre d'acollida de la Mercè, per lliurar joguines als infants que no han pogut assistir a la cavalcada.