Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

685-696 de 1379
  • 23'

    Activitats d'Estiu i el Patinatge a Tarragona

    Oferta Esportiva d'Estiu del Patronat Municipal d'Esports El Patronat Municipal d'Esports de Tarragona presenta una àmplia gamma d'activitats per a la temporada estival, centrades en la natació i les estades poliesportives. Les inscripcions ja estan obertes, i s'utilitza un sistema de sorteig per garantir l'equitat en l'assignació de places. Cursets de Natació i Estades • Natació: Adreçada a totes les edats, des de nadons (un any) fins a adults, amb cursets quinzenals durant el juliol i l'agost. • Estiu Poliesportiu a Camp Clar: Destinat a infants de 4 a 14 anys, ofereix cinc setmanes d'activitats variades que eviten la monotonia i fomenten esports no convencionals com el futbol flac. • Servei d'autobús: Es facilita el transport gratuït des de la Plaça Imperial Tarraco fins a les instal·lacions de Camp Clar. Esports a la Platja L'espai de la Platja de l'Arrabassada es consolida amb instal·lacions gratuïtes per a futbol platja, vòlei i pales, permetent la convivència entre banyistes i esportistes. Tarracopatina: Nova Entitat a la Ciutat L'episodi compta amb la participació de l'Agustí i la Lluïsa, fundadors de l'associació Tarracopatina, una entitat nascuda per fomentar el patinatge inline com a activitat física i mitjà de transport alternatiu a la ciutat. Cultura del Patinatge • Trobades per a novells: Cada dissabte a les 19:00h organitzen quedades per ajudar a qui comença de zero. • Visió urbana: Defensen que Tarragona és una ciutat apta per patinar si es té la tècnica adequada per gestionar els pendents, com la ruta cap al Balcó del Mediterrani. • Salut: Es destaca com un esport de baix impacte articular, ideal per a persones amb lesions prèvies o adults que busquen una alternativa al footing. "Quan aprens una miqueta i tens aquesta sensació de lliscar sense caure, el patinatge enganxa moltíssim." Repte Internacional: Les 24 Hores de Le Mans L'associació representarà Tarragona en la mítica prova de resistència 24 hores de Le Mans Roller a França (1 i 2 de juliol). Un equip de nou patidors populars participarà en aquesta exigent competició que aplega més de 5.000 participants de tot el món.

  • 12'

    Balanç de Càritas Tarragona: Acció Social i Cooperació

    Balanç Econòmic i Social de Càritas Diocesana L'entitat ha presentat l'estat de comptes corresponent a l'exercici 2005, destacant una inversió superior al milió 300.000 euros destinada a programes d'ajuda social. Aquesta activitat es vertebra en dos eixos fonamentals: Acció social de proximitat: Atenció directa a les necessitats de l'arxidiócesi. Cooperació internacional: Gestió d'emergències, com la campanya extraordinària pel tsunami de finals de 2004, que va recaptar més de 180.000 euros. El Fenomen del "Sense Sostre" Un dels punts més crítics de l'informe és l'augment de la vulnerabilitat en persones sense llar. Carme Borbonés subratlla canvis significatius en el perfil d'aquest col·lectiu: Feminització: Increment notable de dones i famílies monoparentals que cerquen refugi. Formació acadèmica: Aparició de persones amb estudis que, per desestructuració personal o familiar, acaben al carrer. Complexitat de la reinserció: La directora recalca que la recuperació és un procés lent que requereix "curar les ferides de l'ànima" abans d'iniciar la formació laboral. Immigració i Suport Jurídic El 40% de les persones ateses a les cases de transeünts són d'origen estranger. Per fer front a aquesta realitat, Càritas ofereix: Acolliment i sostre tutelat per facilitar l'estabilització. Assessoria jurídica per a la regularització administrativa. Programes d'orientació per a la integració en l'entorn social. "Hem de posar rostre a aquells que no en tenen; els mitjans ens ajuden a visibilitzar una realitat que sovint és invisible per a la societat." Finançament i Futur La sostenibilitat de l'entitat depèn principalment dels donatius de particulars que confien en la institució, complementats amb ajuts puntuals d'administracions públiques per a programes de formació específica.

  • 37'

    Anàlisi dels resultats del referèndum de l'Estatut

    Balanç General de la Jornada Electoral L'episodi se centra en l'anàlisi dels resultats del referèndum de l'Estatut de Catalunya, celebrat el diumenge 18 de juny. Els periodistes convidats coincideixen a definir la jornada amb tres xifres clau: • Una victòria rotunda del SÍ amb el 73,9% dels vots. • Una derrota del NO que se situa al voltant del 20%. • Una dada controvertida de participació, que no va arribar al 50%. "Qui en calla otorga... l'abstenció no és interpretable en cap sentit polític concret." La Qüestió de l'Abstenció i la Legimitat Interpretacions Diverses Els analistes debaten si la baixa participació respon a un cansament polític després de dos anys de procés farragós o a un sentiment de desconnexió ciutadana. Es descarta que cap partit pugui apropiar-se de l'abstenció, tot i que formacions com el PP i ERC han intentat qüestionar la legitimitat del resultat basant-se en aquesta dada. Comparativa Històrica Es recorda que el referèndum de 1979 va tenir una participació només sis punts superior, tot i celebrar-se en un context de postdictadura i ser un dia laborable amb permisos retribuïts per anar a votar. Anàlisi per Partits i Territori • Convergència i Unió (CiU): Apareix com la gran guanyadora política. El seu missatge ha estat nítid i ha aconseguit mobilitzar el seu electorat tradicional, especialment a les zones de l'interior. • Esquerra Republicana (ERC): S'enfronta a un xoc amb la realitat. Els resultats suggereixen que molts dels seus votants no han seguit la consigna del NO, dividint-se entre el sí, el no i l'abstenció. • PSC: Es detecta un possible problema estructural. Malgrat la implicació de Zapatero en la campanya, el partit ha tingut dificultats per mobilitzar el seu votant a l'àrea metropolitana. La Singularitat de Tarragona Es destaca que Tarragona és la ciutat on el NO ha estat més fort (29%), nou punts per sobre de la mitjana catalana. Els periodistes ho atribueixen a la forta implantació del PP a la ciutat i a un vot conservador molt consolidat en poblacions veïnes com Salou (on el NO va arribar al 33%). Perspectives de Futur L'anàlisi conclou que el referèndum marca l'inici de la precampanya per a les eleccions al Parlament de la tardor. Es posa en dubte el lideratge futur de Pasqual Maragall davant la figura de José Montilla i es preveu que el PP continuï el seu camí cap al Tribunal Constitucional per mantenir la controvèrsia política.

  • 2h 26min

    40 anys de Sant Salvador: Història, identitat i futur

    Una celebració de la identitat de barri Tarragona Ràdio ha realitzat una edició especial del seu programa matinal des del Centre Cívic de Sant Salvador per commemorar el 40è aniversari de la creació d'aquest barri tarragoní. L'episodi reuneix pioners, entitats culturals, esportives i responsables de serveis públics per traçar un recorregut des dels orígens fins als reptes actuals. Els orígens: de la barraca al bloc de pisos • L'habitatge social: El barri va néixer a finals dels anys 60 fruit de la necessitat de reallotjar persones que vivien en barraques al centre de la ciutat i per acollir els treballadors de la creixent indústria química. • Dades històriques: Tot i que la data oficial apunta al 1966, els primers veïns recorden haver-hi arribat cap al 1969 o 1970, quan es van obrir els primers blocs i comerços bàsics (com la lletaria de la Rosita o la botiga de l'Aurora). • L'ambient de comunitat: Els pioners descriuen una època de gran solidaritat on "el barri era nostre" i gairebé no es baixava a Tarragona per la falta d'autobusos i la distància de 5 quilòmetres. Teixit associatiu i cultura Sant Salvador destaca per un teixit associatiu extremadament ric on la dansa i el carnaval són els eixos vertebradors: • Entitats referents: El grup 10-45 (amb 26 anys d'història), l'Associació Cultural Andalusa, People, Aerodans i la Valdufa competeixen i col·laboren alhora, especialment en el Carnaval de Tarragona. • Labor social: El Col·lectiu de Dones ha estat clau per a l'autoestima i la formació d'una generació de dones que ara miren cap al futur. Reivindicacions pendents i reptes Malgrat els 40 anys, el barri continua utilitzant la reivindicació com a eina principal: • Infraestructures educatives: La falta d'un Institut d'Educació Secundària (IES) propi obliga l'escola d'infantil i primària a cedir espais, provocant l'ús de barracons. • Salut i gent gran: Es reclama la construcció d'un nou Centre d'Atenció Primària (CAP) més ampli i s'anuncia amb entusiasme la inauguració de la nova Llar de Jubilats. • Seguretat: El Centre de Minusvàlids i els veïns alerten sobre el risc d'incendis degut a la proximitat de boscos sense manteniment en el perímetre del barri. "Sant Salvador està de moda i hem d'aconseguir que ho continuï estant, malgrat els 5 quilòmetres que ens separen del centre." Nous veïns i integració L'episodi aborda la nova realitat migratòria d'un barri on el 20% de la població ja és d'origen estranger. El Pla Educatiu d'Entorn i la Taula Interdisciplinar treballen per coordinar escoles, sanitat i serveis socials per facilitar la integració a través de la llengua catalana i el coneixement dels serveis.

  • 3h 15min

    Festa de l'ascens del Nàstic a Primera

    La Gran Celebració al Nou Estadi Aquest episodi de Tarragona Ràdio retransmet en directe la festa commemorativa per l'històric ascens del Gimnàstic de Tarragona a la Primera Divisió. Malgrat les dificultats meteorològiques inicials, l'esperit de la ciutat i de l'afició es manté intacte per homenatjar els herois de la temporada. Desafiaments Logístics i Meteorològics • La pluja i el fort vent han obligat a endarrerir el timing previst de la festa aproximadament una mitja hora. • Més de 90 professionals han treballat en el muntatge tècnic, que inclou 150.000 watts de llum i estructures de so repartides per tot el camp. • El president Josep Maria Andreu i el directiu Carles Armengol destaquen la il·lusió del club i la fe de l'afició per tirar endavant l'espectacle malgrat els elements. Actuacions Musicals i Homenatges • Lírica i Tradició: La festa s'obre amb una versió lírica de l'himne del Nàstic interpretada per la soprano Alba Rosa Foraster i el tenor Agustí Mallol. • Rock i Pop Català: Diversos grups han passat per l'escenari quadrat situat al mig de la gespa: • Lax'n'Busto: Han animat el públic amb èxits com Llença't i La meva terra és el mar. • Macedònia: Han aportat l'energia juvenil amb temes com Que arribi el divendres. • Baetúria: Han fusionat folk i rock, tancant la seva actuació amb el popular Suc de magrana. • Back Door Men: Formació tarragonina que ha presentat el seu estil de rock progressiu. Protagonistes de l'Ascens • L'entrenador Luis César Sampedro ha rebut una ovació sonora després de confirmar la seva renovació per a la propera temporada a la màxima categoria. • S'ha comptat amb la presència de veterans històrics de la lleva del 47, com Juanete, connectant el passat gloriós amb el present. "Som de primera, però de primera, autènticament de primera. Això és una festa de celebració i la gent ho entén perfectament." — Josep Maria Andreu, President del Nàstic.

  • 18'

    20 anys de l'Estiu Jove a Tarragona: El Programa de 2004

    Celebració de les dues dècades de l'Estiu Jove L'edició d'enguany de l'Estiu Jove a Tarragona és especialment rellevant, ja que celebra el seu 20è aniversari. Per commemorar-ho, s'ha organitzat una gran festa inaugural l'1 de juliol a la Rambla Nova (19:30h) que inclourà exhibicions de capoeira, breakdance, grafits i un safari fotogràfic. Evolució i Filosofia del Projecte Els tècnics d'oventut, Sisko Aguirre i Toni Martí, expliquen com el programa ha passat d'unes poques activitats nàutiques a una oferta desbordant de més de 70 activitats. La filosofia actual busca: Que el jove no sigui només un participant, sinó creador i executor. L'obertura a totes les edats, amb activitats per a adolescents (12-14 anys) i d'altres per a majors de 18 anys. Preus assequibles i més de 700 places gratuïtes per garantir l'accessibilitat. Novetats i Eixos Temàtics Cultura de carrer: Espectacles gratuïts a la Plaça dels Sedassos amb titelles, clowns i poesia. Esports d'aventura: Sortides d'escalada, caiac al Miracle, barranquisme i ràfting al Pirineu. Camp de treball a Prades: Una proposta per recuperar camins històrics de l'etapa medieval, fomentant la convivència entre joves de tot Catalunya. Tastos gastronòmics: Sessions amb cuiners mediàtics com l'Àvia Remei (cuina afrodisíaca) o David Soler (Cuiners de TV3). Habilitats Socials: El taller de la "Supernani" de Tarragona (Cristina Cusials) per a la millora de la convivència familiar en edats primerenques (3-6 anys). "L'Estiu Jove és un nom, una campanya que acull activitats per a gran part de la població; tothom hi pot participar."

  • 18'

    Entrevista a Joan Miquel Nadal sobre el Referèndum de l'Estatut

    Arguments a favor del 'Sí' al Referèndum de l'Estatut L'alcalde de Tarragona i diputat de Convergència i Unió (CiU), Joan Miquel Nadal, defensa la necessitat d'aprovar el nou Estatut de 2006 com un pas natural de progrés. Mitjançant una analogia automobilística, Nadal explica que l'Estatut de 1979 ha quedat obsolet (com un Seat 600) i que Catalunya necessita una estructura adaptada als nous temps per continuar avançant. Punts clau de la defensa de l'Estatut: Necessitat de progrés: L'actualització normativa és essencial per adaptar-se a les noves realitats socials i econòmiques. Finançament i inversions: Tot i que els recursos sempre són limitats, el nou text permet una relació bilateral amb l'Estat i una millor gestió dels ingressos basat en el pes econòmic de Catalunya. Reconeixement nacional: Es destaquen avenços en conceptes com la definició de nació i el principi de bilateralitat. Crítiques a l'oposició i context polític Nadal es mostra molt crític amb les postures que defensen el 'No', especialment la d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la del Partit Popular (PP): Incoherència d'ERC: Qualifica de "estrambòtica" la trajectòria d'ERC, que ha passat del suport inicial al vot nul i finalment al 'No', coincidint en el resultat amb el PP. Estratègia del PP: Acusa el PP d'utilitzar el conflicte a Catalunya per guanyar vots a la resta d'Espanya. Canvi d'època: Nadal vaticina que l'aprovació de l'Estatut marcarà un relleu generacional i el final de la carrera política de diversos líders actuals. "El camí de la vida és habitualment cap endavant... el 'No' el practiquen normalment la gent que té l'àncora posada i que no avança." Impacte a Tarragona Pel que fa a l'àmbit local, destaca que el nou marc econòmic ha de beneficiar Tarragona com a motor econòmic del país. Reclama que les inversions de la Generalitat siguin proporcionals a l'aportació que la demarcació fa al PIB de Catalunya.

  • 9'

    2006-06-15 UM SELECTIVITAT PREVIA

    Ambient previ a les PAU a la Universitat Rovira i Virgili L'activitat a la Facultat de Ciències Jurídiques de Tarragona s'intensifica a mesura que s'acosten les proves d'accés a la universitat (PAU). Els estudiants de batxillerat han convertit la biblioteca en el seu centre d'operacions per afrontar un dels reptes acadèmics més importants de la seva trajectòria. Metodologia i rutines d'estudi Els joves entrevistats descriuen jornades d'estudi maratonianes que reflecteixen la pressió del moment: Horaris intensius: La majoria d'estudiants comencen a les 9:00h i s'allarguen fins al vespre, sovint incloent-hi els caps de setmana. Priorització d'assignatures: Es focalitzen en aquelles matèries que tenen un major pes en la ponderació per a la seva nota de tall. Gestió del descans: Tot i l'estrès, els estudiants subratllen la importància de desconnectar i dormir bé per mantenir el rendiment. Els reptes i pors dels aspirants Cada estudiant té les seves pròpies dificultats segons la carrera que volen cursar (Magisteri, Turisme, Enginyeria Electrònica o Arquitectura): Les matèries més temudes són el llatí (per la complexitat de la sintaxi), la física, la química i les matemàtiques. Existeix un neguit compartit pel que fa a la gestió dels nervis i l'ansietat en els minuts previs als exàmens. Es comenta de forma anecdòtica l'ús de mètodes poc ortodoxos com les xuletes, tot i que molts reconeixen l'alt risc que suposa en unes proves tan vigilades. "És complicat perquè tens moltes assignatures i no saps per quines començar, però suposo que t'estudies més les que més compten." Dades clau de la Selectivitat Participació: Un total de 2.304 alumnes de les comarques tarragonines es presenten a les proves. Calendari: Els exàmens es realitzen durant tres dies consecutius, començant per les llengües i seguint amb les matèries de modalitat. Resultats: Estaran disponibles a partir del 7 de juliol, amb una consulta prèvia al web oficial del Consell Interuniversitari.

  • 21'

    Lluís Miquel Pérez defensa el 'Sí' a l'Estatut 2006

    Entrevista a Lluís Miquel Pérez sobre el Referèndum de l'Estatut En el marc de la campanya pel referèndum de l'Estatut de Catalunya, el diputat del PSC i alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, exposa els arguments fonamentals per demanar el vot afirmatiu el proper diumenge. Actualització del marc legal i social L'Estatut del 2006 es presenta com una eina per actualitzar la carta magna catalana a la realitat del segle XXI, superant el marc de l'any 1979. Els punts clau de canvi social inclouen: - La regulació de la immigració i la inspecció de treball. - La gestió de la globalització econòmica per evitar deslocalitzacions. - Noves sensibilitats com el medi ambient, la conciliació laboral i la igualtat de gènere. Un nou model de finançament Pérez destaca que el nou text canvia substancialment les regles del joc, fixant un principi d'ordinalitat per garantir que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de renda per càpita després de ser solidària. "Es posen paràmetres limitatius a les transferències a altres comunitats; aquests diners els tindrem nosaltres i aquesta és la mare dels ous de la fórmula." Competències i autogovern L'entrevistat subratlla el blindatge de competències per evitar la constant interpretació del Tribunal Constitucional. Com a exemples pràctics esmenta: 1. La seguretat, amb el President de la Generalitat liderant la Junta de Seguretat. 2. La gestió de les Rodalies de Renfe per apropar el transport al territori. 3. La intervenció en grans infraestructures portuàries i aeroportuàries. Expectatives de participació El diputat socialista preveu una participació d'entre el 55% i el 60%, afirmant que un sí ampli donarà la força política necessària per gestionar i defensar el nou autogovern davant de l'Estat. Finalment, critica les postures del PP i ERC, qualificant les primeres d'agressives i les segones de desorientades.

  • 10'

    La selectivitat a Tarragona: 2.305 alumnes es preparen

    Proves d'Accés a la Universitat (PAU) a Tarragona Entrevista a Glòria Barberà, directora de l'Escola de Pregrau de la Universitat Rovira i Virgili (URV), sobre l'organització i les expectatives de les properes proves d'accés, conegudes com a PAU o selectivitat. Dades i logística de les proves Participació: Un total de 2.305 alumnes de les comarques tarragonines s'examinen aquest any. Absència de novetats: El sistema manté els mateixos procediments, exàmens i criteris que en edicions anteriors. Estructura del calendari: Primer dia: Dedicat a les matèries comunes (Llengua Catalana, Llengua Castellana i Llengua Estrangera). Segon i tercer dia: Proves específiques segons la via escollida per l'estudiant. Avaluació i preparació La nota final d'accés es calcula seguint una proporció consolidada: 1. 60%: Prové de la nota mitjana del Batxillerat. 2. 40%: Correspon a la nota obtinguda a la fase general de la selectivitat. "Els estudiants tenen força pressió, no només pel canvi d'escenari cap a la universitat, sinó per obtenir la qualificació necessària per als estudis desitjats." Elaboració i publicació de resultats Creació dels exàmens: La responsabilitat recau en un coordinador universitari per matèria, que treballa amb un equip de subcoordinadors (universitaris i de secundària) des del mes de setembre. Dates clau: 5 de juliol: Publicació de resultats a Internet. 7 de juliol: Lliurament físic de les actes i notes oficials.

  • 10'

    Concert de l'Escolania de Montserrat a Tarragona

    Detalls de l'actuació a Tarragona L'Escolania de Montserrat oferirà un concert extraordinari al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. L'acte, dirigit per Joaquim Piqué i Calvo, s'emmarca en la celebració del 25è aniversari del Col·legi César August, amb la col·laboració de l'Ajuntament. Funcionament i vida a l'Escolania El pare Manel Gas, director general de l'Escolania, explica els aspectes clau de la institució: * Composició: Actualment formada per 35 nois d'entre 9 i 14 anys. * Règim de vida: Tot i que tradicionalment residien al monestir, ara s'ha flexibilitzat el model per permetre més convivència familiar els caps de setmana i vacances. * Exigència: Els escolans segueixen el currículum escolar ordinari i hi sumen entre 10 i 15 hores setmanals de música. * Perfil d'entrada: No calen grans estudis previs de música, sinó una veu sana, talent musical i, sobretot, molta motivació personal. Futur i tradició Sobre la possibilitat d'incloure noies, Manel Gas comenta: "Davant de la demanda de la societat, nosaltres hi pensem, intentem buscar quines solucions podria haver-hi per no perdre la tradició de l'Escolania que té vuit segles." El repertori del concert El programa de Tarragona inclourà: * Obres de l'Escola Montserratina i compositors vinculats com Pau Casals. * Un homenatge especial al pare Ireneu Segarra, director de l'Escolania durant 40 anys, traspassat recentment.

  • 12'

    Visita a la Joieria Zaida de Tarragona amb la Via T

    Concurs de la Via T a la Rambla Nova L'episodi comença amb la unitat mòbil desplaçada a un comerç emblemàtic de la Via T de Tarragona, descrita com el gran centre comercial a cel obert de la ciutat. A través d'un concurs de pistes, els oients han d'endevinar l'establiment exacte on es troben els reporters. Després de diverses referències a objectes brillants i la ubicació a prop del Balcó del Mediterrani, una oient anomenada Neus identifica correctament la Joieria Zaida. Trajectòria i espai de l'establiment La responsable de la botiga, Maria Teresa Pinilla, explica la història del comerç, que ja suma 41 anys d'experiència a la Rambla Nova 35. Durant l'entrevista destaca: Evolució del local: La botiga ha crescut amb el temps, ocupant l'espai d'un antic bar (el bar La Penya), i s'ha reformat periòdicament per oferir millor qualitat. L'aparador: És un dels grans reclams de la botiga, així com l'emblemàtic rellotge Rolex exterior que és un punt de referència per als tarragonins. Especialització en joieria i serveis Encara que disposen de rellotgeria de luxe, la Maria Teresa afirma que es consideren, sobretot, joiers. Destaquen per: Perles australianes: Producte exclusiu i complex d'elaborar, molt demandat en els darrers anys. Taller propi: Realitzen reparacions de joieria i rellotgeria d'alt nivell (Rolex, Cartier) sense que les peces surtin de l'establiment, garantint màxima seguretat i confiança. Garantia total: L'establiment es fa responsable de qualsevol desperfecte posterior a la venda, com la caiguda d'un brillant. "És bàsic que una botiga es faci sempre responsable de tot el que fa i diu; això és el que dóna confiança a la gent." Varietat de productes A més de les peces d'alta gamma, la joieria ofereix col·leccions modernes en plata i onis a preus assequibles, així com objectes de regal en cristall i plata, adaptant-se a les necessitats de cada client.