Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006

·235 episodis
RSS

episodis

217-228 de 235
  • 24'

    Cinquè aniversari del Treball Social a la URV

    Evolució i Consolidació de l'Ensenyament L'episodi commemora el cinquè aniversari de la implantació dels estudis de Treball Social a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Tot i que aquests estudis tenen una trajectòria de 47 anys a Tarragona, la seva integració a la universitat ha permès: • Un nou impuls a la investigació i recerca dins de la disciplina. • La consolidació de metodologies de treball interdisciplinar. • Una valoració molt positiva pel que fa a la continuïtat de l'alumnat. Definició i Àmbit d'Actuació Les convidades defineixen el treball social com una disciplina que aborda el malestar de les persones des de dues vessants: 1. Estructural: Atur, pobresa i exclusió social. 2. Vivencial: Com l'individu viu situacions de dol, pèrdua o maltractament. "El treball social treballa amb els processos de malestar que senten les persones, tant l'estructural com el més vivencial." La Innovació en el Practicum Un dels pilars de l'ensenyament és el seu projecte d'innovació docent en les pràctiques externes: • Tutorització dual: L'estudiant té un tutor professional al centre de pràctiques i un tutor acadèmic a la universitat. • Grups de supervisió: Espais reduïts (8-10 persones) per reflexionar sobre la praxis i evitar actuacions inadequades. • Centres de pràctiques: Ajuntaments, hospitals, presons i serveis d'atenció a la infància. Reptes Socials i Jornades d'Immigració Es discuteixen els fenòmens emergents que requereixen més atenció professional: • Immigració: Organització de les jornades "Nous camins per recórrer" per analitzar la mediació social i la integració. • Salut Mental i Dependència: Identificats com els grans reptes de futur a causa de l'envelliment de la població. • Cuidar el cuidador: La importància de preservar la salut mental dels propis professionals de l'acció social.

  • 19'

    Manuela Brunet i els reptes del canvi climàtic global

    Entrevista a Manuela Brunet sobre el Canvi Climàtic L'entrevista a Manuela Brunet, professora del Departament de Geografia de la URV i recentment nomenada codirectora del programa de seguiment del canvi climàtic de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), aprofundeix en la situació actual de la recerca climàtica i l'impacte de l'activitat humana. Punts clau de la recerca i gestió científica Objectius de l'OMM: L'àrea de treball dirigida per Brunet se centra a dissenyar línies d'actuació per identificar i omplir les llacunes de coneixement sobre la dinàmica i la variabilitat climàtica. Responsabilitat humana: Brunet afirma amb contundència que l'ésser humà és el principal responsable de la deriva climàtica actual (el clima forçat), especialment a partir de la industrialització i l'ús de combustibles fòssils. Escales d'impacte: S'analitza com l'home ha modificat el clima des de temps antics a nivell local (ciutats i desertització) fins a arribar a l'escala global actual. "L'home té la major part o la gran responsabilitat en aquesta deriva climàtica recent." El paper de la política i la societat Sentiment pessimista: Els investigadors expressen una sensació de preocupació perquè, tot i les evidències científiques, manca consciència política per aplicar mesures efectives de mitigació. Adaptació vs. Mitigació: Es posa èmfasi en la necessitat no només de reduir emissions (acords com el Protocol de Kyoto), sinó d'adaptar la societat a un clima que ja està canviant i serà més càlid i menys plujós. Col·laboració global: S'assenyala la paradoxa que països capdavanters com els Estats Units sovint hagin mostrat reticències a adoptar mesures restrictives d'emissions. Nou repte personal i professional El nou càrrec de Brunet implica passar de la recerca acadèmica estricta (centrada en la Península Ibèrica i Europa) a una posició de disseny de polítiques operatives internacionals, coordinant serveis meteorològics de més de 180 països per millorar l'observació del planeta.

  • 18'

    Antenes del Coneixement: La URV s'apropa al territori

    Les Antenes del Coneixement: Un nou model de descentralització La Universitat Rovira i Virgili (URV), a través de la seva vicerectora Joana Saragossa, presenta el projecte Antenes del Coneixement. Aquesta iniciativa té com a objectiu principal apropar la universitat pública a les comarques del sud de Catalunya, facilitant l'accés al coneixement més enllà dels campus físics de Tarragona, Reus i Vila-seca. Funcionament i Infraestructura Les antenes no són oficines administratives convencionals, sinó espais dinàmics de connexió: Espais físics: L'ajuntament aporta un local amb ordinadors i connexió a la xarxa. Dinamització: La universitat posa un responsable per captar les necessitats locals. Serveis: Accés a la intranet de la URV, consulta de biblioteques i participació en cursos i jornades de forma virtual o presencial. "És una manera de donar resposta a les necessitats del territori des d'aquells llocs on no hi ha seu física." Expansió territorial El projecte s'està desplegant per fases: 1. Fase inicial: Salou i Móra d'Ebre (en marxa). 2. Segona fase: Signatura imminent amb la Fatarella i la Sénia. 3. Futures ubicacions: Gandesa, Falset i contactes amb Deltebre i diversos caps de comarca amb instituts de secundària. Altres projectes: El nou segell editorial URV Durant l'entrevista també s'ha anunciat la creació del servei de publicacions propi de la universitat. Aquest nou segell editorial, gestionat conjuntament amb Arrels i Cossetània, permetrà als investigadors de la URV publicar la seva recerca sota una marca de prestigi. El primer llibre institucional estarà dedicat a la història de la Rovira i Virgili i es presentarà properament.

  • 26'

    El Theremin i el Futur de la Música Digital

    Introducció al Món de la Tecnologia i la Música En aquesta edició del programa, la col·laboradora Beta ens apropa a la relació entre la ciència i la tècnica a través de la història dels instruments musicals. Després de sessions dedicades a l'espai exterior i al canvi climàtic, el focus se centra en un dels giny electrònics més curiosos de la història. El Theremin: L'Instrument que es Toca sense Contacte L'eix central de la conversa és el Theremin (o Ceremín), inventat l'any 1917 pel físic rus Lev Termin. Aquest aparell destaca per diverses particularitats: • Funcionament físic: Es basa en dues antenes que controlen el volum i el to mitjançant la proximitat de les mans, modificant la freqüència dels oscil·ladors. • Sonoritat característica: Té un so melòdic similar al d'un violí però amb un aire retro i futurista alhora. • Usos culturals: Molt utilitzat en el cinema de Sèrie B, terror i ciència-ficció dels anys 50 per crear atmosferes inquietants. Influència en la Música Moderna Malgrat la seva dificultat d'execució, diversos artistes de renom han incorporat el Theremin a les seves obres: • Beach Boys (a la famosa cançó Good Vibrations). • Led Zeppelin, Radiohead, Portishead i Jean-Michel Jarre. • En l'àmbit català, s'esmenten Marc Parrot, Gerard Quintana i el grup Màquina!. "És l'únic instrument del món que es toca sense tocar-lo." El Mercat de la Música Digital Gratuïta Es discuteix una notícia del Financial Times sobre el llançament de Spiral Frog, una iniciativa d'Universal Music per oferir descàrregues legals finançades per publicitat. L'objectiu és combatre la pirateria, on per cada descàrrega legal se'n produeixen 40 d'il·legals. Viatge a Vinília: Pop Rock Català dels 80 Per tancar la secció, es viatja al planeta fictici de Vinília per recuperar una joia del passat: • Grup: Duble Buble (originaris de Vic). • Cançó: El sentit de la vida (de l'àlbum Vides Exemplars, 1988). • Es destaca l'evolució del grup i les veus de Jaume Coromines i Maria Martínez.

  • 24'

    La TDT local a Tarragona i la lluita contra el Badware

    Implementació de la TDT a l'àmbit local L'episodi se centra en el desplegament de la Televisió Digital Terrestre (TDT) a Catalunya, amb un focus especial en la demarcació de Tarragona. S'analitza com la transició analògica, prevista per al 2008 a Catalunya, transformarà el mapa de les televisions locals i els requisits tècnics per als usuaris. Estructura i Adjudicació de Canals • La província de Tarragona es divideix en tres demarcacions: Tarragonès (amb l'Alt Camp i Conca de Barberà), Baix Camp (amb el Priorat) i Terres de l'Ebre. • Cada demarcació disposarà d'un multiplex amb quatre canals: generalment un de públic i tres de privats. • El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) serà l'encarregat de gestionar els concursos per a les llicències privades. Aspectes Tècnics i Avantatges • Qualitat de senyal: La recepció digital elimina interferències i sorolls, mantenint una qualitat perfecta fins i tot lluny de l'emissora. • Equipament: Per rebre la TDT cal un decodificador. En edificis de menys de quatre anys, les antenes ja solen estar preparades, mentre que en els antics només cal substituir els amplificadors analògics per digitals. • Interactivitat: Es distingeix entre decodificadors bàsics i interactius, aquests últims permeten descarregar contingut en discs durs i participar en serveis electrònics. Seguretat Informàtica: L'amenaça del Spyware Es presenta el concepte de Badware o Spyware, programes maliciosos que s'instal·len sense permís i que poden ser més perillosos que els virus tradicionals. • Poden robar contrasenyes i alentir l'ordinador de manera dràstica. • Es recomana l'ús de portals com StopBadware.org i la instal·lació de programari específic com Ad-Aware. Cultura: El retorn del grup Bocanegra En commemoració dels 20 anys de l'emissora, es recupera música de l'any 1986. "Recordem els grups que van obrir pas als anys 80 cantant en català, com Bocanegra, que van posar el seu granet de sorra per a la normalització lingüística." Es destaca la figura de Víctor Bocanegra i la reedició de material històric per part de la revista Enderrock.

  • 21'

    Stardust, espionatge satel·litari i música del 86

    L'episodi d'avui de La Terra és Plana a Tarragona Ràdio ens porta una barreja fascinant entre l'exploració espacial, la seguretat internacional i la nostàlgia musical dels anys 80. Missió Stardust: Pols de cometa a la Terra S'analitza el retorn de la nau Stardust de la NASA, que el gener de 2006 va aterrar a Utah després d'un viatge de set anys. - La missió ha recorregut més de 4.600 milions de quilòmetres per recollir partícules del cometa Wild 2. - Tot i que la mostra pesa només un mil·ligram, els científics preveuen que donarà feina per a tota una dècada d'investigació. - Es comparen els èxits americans amb el futur projecte europeu Rosetta, evidenciant la manca de coordinació internacional en la carrera espacial. Vigilància i fronteres a l'espai L'espai ja no és només un lloc d'investigació, sinó un camp de batalla per a la privatització i el control militar. - Es cita el reportatge Fronteres a l'Espai del programa 30 minuts de TV3. - Els satèl·lits actuals permeten un nivell de precisió que amenaça la intimitat ciutadana, essent capaços de llegir un diari des de l'òrbita. - Existeix una preocupació creixent per la nuclearització de l'espai i el bloqueig dels Estats Units a tractats que prohibeixin les armes espacials. El viatge al passat: Vinils del 1986 Per tancar la secció i celebrar els 20 anys de l'emissora, es recupera música enregistrada l'any del naixement de Tarragona Ràdio. - Es destaca la figura de Quimi Portet i el seu primer disc en solitari, Persones estranyes. - L'episodi finalitza amb l'audició del tema Què en farem del nostre amor?. "L'espai pertany a tota la humanitat, però s'està convertint en un terreny militar."

  • 25'

    Sostenibilitat i engreix del pop a Catalunya

    El futur de la pesca i la innovació aqüícola L'episodi d'avui del programa Ja Tardes analitza la situació crítica del sector pesquer i les solucions innovadores que s'estan plantejant des de l'Associació d'Empresaris Marítims i Pesquers (EMPA). La seva presidenta, Yolanda Piedra, detalla el projecte pioner d'engreix del pop realitzat a Sant Carles de la Ràpita. L'Associació d'Empresaris (EMPA) L'EMPA neix fa nou anys amb l'objectiu de defensar els interessos dels armadors i empresaris d'aqüicultura a nivell estatal i internacional. Piedra explica que el sector necessitava organitzar-se empresarialment per: • Diversificar l'activitat econòmica, evitant la dependència absoluta de la pesca extractiva. • Negociar directament davant les institucions a Brussel·les i Madrid. • Participar en la cadena de valor del producte, corregint el fet que el pescador tradicionalment no controla ni els seus ingressos ni els seus costos (especialment el carburant). El Projecte d'Engreix del Pop Aquesta iniciativa, realitzada amb la col·laboració de l'IRTA i la Confraria de Pescadors, ha aconseguit resultats molt positius en captivitat: • Creixement accelerat: S’ha passat de pops de 725 grams a exemplars de 2,5 quilos en només dos mesos. • Sostenibilitat: El projecte aposta per retornar al mar les femelles i alimentar els exemplars mascles amb morralla i descartes de marisc, garantint un producte ecològic i de proximitat. • Condicions idònies: S'ha demostrat que la temperatura de l'aigua (idealment entre 19 i 28 graus) és un factor crític per evitar l'estrès de l'animal i garantir una supervivència superior al 75%. Pesca Natura i Medi Ambient S'anuncia la signatura imminent del projecte Pesca Natura, cofinançat pel Fons Social Europeu, on el pescador es converteix en el principal vigilant i defensor de l'ecosistema marí. "D’aquí 40 anys no hi haurà peixos al mar si no apostem per la sostenibilitat i el control de recursos." Es preveu que en el termini d'un any aquestes tècniques d'aqüicultura puguin traslladar-se a l'explotació comercial per oferir pop d'alta qualitat a preus més assecibles.

  • 24'

    Sant Magí: Devoció, Exvots i Història de la Capella

    La Devoció Marinera a Sant Magí L'episodi explora la profunda relació entre els pescadors de Tarragona i Sant Magí. Aquesta devoció es manifesta principalment a través dels exvots, petites ofrenes en forma de vaixells que pengen de les voltes de la capella de la Part Alta. Els Exvots: Testimonis de Gratitud Els exvots són accions de gràcies per favors concedits, normalment en situacions de perill a la mar. • S'esmenta el cas de la barca "La Pulga", un exvot de fa 50 anys d'uns joves que van sobreviure 24 hores a la deriva. • Antigament, també s'oferien figures de cera (braços, cames) que ara es guarden per no causar fresa als visitants. • Existeix un inventari de 150 exvots pintats que mostren escenes quotidianes i accidents de l'època. Arquitectura i Secrets de la Capella La capella de Sant Magí, situada al Portal del Carro, té una estructura singular determinada per la història militar i religiosa de la ciutat. • Està construïda aprofitant el gruix de la muralla romana. • El centre de la capella és un fresc de l'any 1600 que es va trobar dins d'un antic túnel de sortida de la ciutat que havia estat bloquejat. • Es detalla una curiositat iconogràfica: el rosari anacrònic a la mà del sant, un afegit posterior dels dominics, ja que en l'època del sant el rosari encara no existia. Tradicions i Projectes de Futur Mossèn Gallar explica les tradicions vives i els reptes de conservació del patrimoni vinculat al sant. • La Missa dels Pescadors (a les 5 del matí el 19 d'agost) es manté des de l'època en què els pescadors vivien a la Part Alta, abans de la creació del barri del Serrallo. • Actualment, s'està prioritzant la restauració de Sant Magí Lluny, amb un pressupost de 163.000 euros per arreglar la teulada. "Si no hi hagués aquest fresc de Sant Magí, la capella potser no tindria sentit."

  • 22'

    El Far de la Banya i l'ofici de torrer a Tarragona

    Història i Trasllat del Far de la Banya El Far de la Banya és una estructura emblemàtica del segle XIX, construïda originalment a la Punta de la Banya (Delta de l'Ebre) i encesa per primer cop l'any 1864. Durant els anys 80, per tal d'evitar la seva degradació, es va desmuntar peça a peça —donat que està format per planxes de ferro i cargols— i es va traslladar a la ciutat de Tarragona. L'evolució tecnològica i el combustible A l'entrevista es repassa com els mecanismes d'il·luminació han canviat radicalment: * Oli d'oliva: El primer combustible utilitzat. * Olis minerals, petroli i gas: Van permetre l'automatització i una major eficiència. * Electricitat: El sistema actual que permet intermitències senzilles sense necessitat de moure les òptiques manualment. La Vida del Torrer: Mite vs. Realitat L'ofici de torrer (terme correcte per designar el farer) es descriu com una feina dura i feixuga, allunyada de la visió romàntica o mística que se'n té sovint. "No és una feina fàcil de viure... quan pujava la marea, tot el far es quedava envoltat d'aigua i el subministrament s'havia de fer per vaixell." Espais reduïts: L'habitatge del Far de la Banya té només 52 metres quadrats per a dos treballadors. Aïllament: Sobretot en fars situats en illes o punts remots on la comunicació era pràcticament nul·la fins a l'arribada de tecnologies modernes. Responsabilitat: La tasca principal era vigilar que la llum no s'apagués mai durant la nit per evitar naufragis. L'Escola de Torrers i el Museu del Port Actualment, el far és un museu gestionat pel Port de Tarragona. L'actor i historiador Jordi Salvador dóna vida al personatge d'en Marcelí Torres i Costa per realitzar visites dinamitzades per a escolars: Els nens es visten amb uniformes d'aprenent i aprenen el funcionament de les lents i els senyals marítims. L'activitat inclou un simulacre d'examen pel Ministeri d'Obres Públiques per obtenir un "destí". El far es pot visitar lliurement els diumenges al matí.

  • 28'

    La dessalinització de l'aigua: Recerca i Futur

    Introducció a la Problema de l'Aigua L'episodi explora la col·laboració entre la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de Califòrnia (UCLA) en el camp de les noves tecnologies per a la dessalinització. Aquesta col·laboració neix de la necessitat compartida en zones mediterrànies de gestionar escassos recursos hídrics i la creixent salinitat dels aqüífers. El procés d'osmosi inversa El cor de la discussió tècnica és l'osmosi inversa, un procés que permet extreure aigua dolça de l'aigua de mar mitjançant l'ús de membranes semipermeables. • Mecànica del procés: S'aplica una pressió superior a la pressió osmòtica natural per forçar l'aigua a través de la membrana, retenint les sals. • Les membranes: Estan fabricades amb materials sintètics com la poliamida i tenen un gruix de micres. • El rebuig: El procés genera salmorra, una concentració de sal que duplica la de l'aigua marina original (passant de 35 a 70 grams per litre), fet que planteja reptes mediambientals per a la flora marina. Eficiència Energètica i Innovació Un dels punts clau de la recerca actual és la reducció de costos energètics, que històricament representaven el major obstacle per a aquesta tecnologia. "Hem aconseguit baixar el consum de 20-25 quilowatts hora per metre cúbic a només 5." • Millores tecnològiques: Disseny de membranes antiincrustants que s'embruten menys. • Recuperació d'energia: Ús de turbines per aprofitar l'energia cinètica del fluid durant el procés. • Flexibilitat: Desenvolupament de plantes capaces d'adaptar-se a la variabilitat de les aigües de pou o riu segons l'estacionalitat. Impacte Social i Qualitat de l'Aigua Es debat sobre la percepció social de l'aigua dessalinitzada. Els experts asseguren que l'aigua tractada en plantes actuals té una qualitat excel·lent, sovint superior a la d'alguns rius, amb una salinitat controlada per sota dels 200 mg/l. Catalunya s'està posicionant com un referent europeu amb projectes com la dessalinitzadora del Baix Llobregat.

  • 19'

    Descobrint el Museu de la Nàutica del Masnou

    El Museu de la Nàutica del Masnou i el seu llegat En aquesta conversa amb Cristina Espuga, directora del Museu de la Nàutica del Masnou, s'explora la riquesa històrica i cultural d'aquest equipament situat al Maresme. El museu no només preserva el passat mariner de la vila, sinó que es manté viu a través de nombrosos projectes educatius i culturals. Projectes destacats: L'Art de Navegar Aquest estiu, el museu col·labora amb la Universitat de Barcelona en el programa Els Juliols, oferint el curs "L'art de navegar". Es tracta d'una formació amb les característiques següents: * Teoria històrica: Estudi de la navegació dels segles XVIII, XIX i XX. * Pràctiques al mar: Navegació real amb l'embarcació Sant Ramon i bateigs de mar al Club Nàutic. * Obert a tothom: Encara que atorga crèdits universitaris, qualsevol persona interessada es pot inscriure. Col·leccions i fons del museu El museu s'estructura en diversos àmbits que reflecteixen la identitat del Masnou: 1. Arqueologia: Restes de viles romanes i el comerç d'àmfores de vi. 2. Història local: L'escola de nàutica del Masnou i les nissagues de capitans, com la família Millet. 3. Exvots i curiositats: Destaquen peces com l'exvot de contraband, una ofrena d'agraïment d'un pescador. 4. Fauna marina: Una secció didàctica amb col·leccions de malacologia (petxines). L'Escola de Maquetisme Naval Un dels pilars més singulars del museu és la seva Escola de Maquetisme, una de les poques a Catalunya que ofereix una formació reglada de tres anys. * Es treballa amb un rigor històric extrem, construint cada peça a mà. * El professor actual, Enric Juer, ha realitzat una maqueta monumental del bergantí Caupolicán de 3,5 metres. * > "Totes les nostres maquetes floten i són navegables, ho vam comprovar fins i tot a la platja." Patrimoni dels Indians i turisme local El museu també lidera rutes pel patrimoni arquitectònic per descobrir les cases dels indians, aquells masnovins que van fer fortuna a Amèrica i van tornar amb estils arquitectònics exòtics, com la desapareguda Torre Xina o la casa neoàrab que avui és la Casa de Cultura.

  • 12'

    Exposició Veles al Port al Museu de la Pesca

    Recuperació de la memòria marítima a Palamós L'entrevista amb Miquel Martí, director del Museu de la Pesca de Palamós, se centra en la nova exposició temporal "Veles al Port". Aquesta mostra neix a partir d'un llegat excepcional: l'àlbum del senyor Collell, un aficionat que va recollir i fotografiar més de 700 imatges de vaixells que atracaven a Palamós entre finals del segle XIX i mitjans del XX. Contingut i importància de la mostra L'exposició no és només una exhibició de fotografies en blanc i negre, sinó un homenatge a un passat on la força del vent era el motor del comerç i la pesca. Els elements clau inclouen: Selecció fotogràfica: Imatges tècniques i documentals que mostren la transició de la vela al vapor i al motor d'explosió. Models navals: Maquetes d'alta qualitat que permeten apreciar en detall els aparells i les formes dels vaixells. Recuperació terminològica: L'esforç per no perdre noms tradicionals com fregates, bricbarques, pollacres, goletes o tartanes. Històries i activitats paral·leles Martí destaca anècdotes com la del Carl Vinen, un vaixell escola alemany de cinc pals que visitava el port abans de la Guerra Civil i que roman en la memòria col·lectiva local. "La mar no és altra cosa que la història de l'adaptació humana." Per complementar l'exposició, el museu organitza un curs d'iniciació als aparells dels velers clàssics els dissabtes al matí, destinat a un públic que vol reconnectar amb les arrels marineres i entendre la complexitat de la navegació tradicional davant la uniformitat dels materials moderns.