Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006

·571 episodis
RSS

episodis

289-300 de 571
  • 13'

    Clubs de lectura d'estiu a la Biblioteca de Tarragona

    Clubs de Lectura per a Joves i Context d'Estiu Tarragona Ràdio recupera el seu espai de col·laboració amb la Biblioteca Pública de Tarragona per presentar les activitats de la campanya d'estiu. L'Imma Pujol detalla el funcionament dels clubs de lectura durant el mes de juliol, adreçats especialment a infants i adolescents que ja gaudeixen del seu període de vacances. Organització i Horaris Els grups s'estructuren per edats per adaptar les lectures al nivell maduratiu, tot i que es manté certa flexibilitat: * Club Infantil: De 9 a 11 anys. Les reunions són els dimecres d'11 a 12 h. * Club Juvenil: De 12 a 16 anys. Les reunions són els dilluns d'11 a 12 h. * Periodicitat: A l'estiu les trobades passen a ser quinzenals (al juliol s'en fan dues per grup), a diferència de la resta de l'any que són mensuals. Lectures Seleccionades Aquest juliol s'han triat obres clàssiques i commemoratives: 1. Infantil: El nebot del mag (de les Cròniques de Nàrnia, d'C.S. Lewis) i El zoo d'en Pitus (pel seu 40è aniversari). 2. Juvenil: El Petit Príncep (60è aniversari) i els relats de misteri d'Edgar Allan Poe. Dinàmica i Objectius L'objectiu principal no és només llegir, sinó afiançar els lectors ja existents i oferir-los un espai per compartir impressions, ja que sovint els joves lectors se senten sols en el seu entorn escolar. "La lectura és individual, però el comentari és en grup. Les interpretacions personals porten a parlar de temes transversals i a conèixer gent amb els mateixos gustos." Informació Pràctica Inscripcions: Gratuïtes. Es poden fer presencialment a la sala infantil de la biblioteca, per telèfon o via internet. Préstec: La biblioteca cedeix el llibre a cada participant, que s'ha de retornar després de la sessió de comentaris. Horari de la Biblioteca: Durant l'estiu, el centre obre de dilluns a divendres de 9 a 15 h, amb una obertura especial els dijous a la tarda (17 a 20 h) i tancat els dissabtes.

  • 19'

    Recomanacions literàries de la Biblioteca de Tarragona

    Lectures recomanades per la Biblioteca Pública de Tarragona Anabel Lambeam, de la Biblioteca Pública de Tarragona, ens presenta una selecció diversa de llibres que abasta des de novetats editorials fins a reedicions de clàssics i assajos antropològics. El recull destaca per la seva varietat temàtica, oferint opcions tant per als amants de la narrativa com per a aquells interessats en la ciència i la història. Antropologia i Ciència L'erotisme i la sexualitat: Es presenta Por Amor al Deseo de Gregorio Morales, una obra que explora la història de l'erotisme des del neolític fins a l'actualitat. El llibre destaca pel seu enfocament amè i l'ús de l'humor com a eina per tractar temes com el fast sex i els ritus sexuals. La intel·ligència humana: Dins l'àmbit de la psicologia, es recomana l'obra Sobre la intel·ligència de Jeff Hawkins i Sandra Blakeslee. El debat se centra en la diferència entre el fisiològic i el psicològic, incloent conceptes com la intel·ligència fracassada de José Antonio Marina. Narrativa i Reedicions Clàssics reeditats: Es destaca la tornada a les llibreries en català de A sang freda de Truman Capote, motivada per l'èxit de les seves adaptacions cinematogràfiques. També es recupera Entre dos silencis d'Aurora Bertrana, una obra de 1958 situada en la Segona Guerra Mundial. El relat breu: Es presenta l'antologia 10 del nou conte català, que recull peces de contemporanis com Marius Serra, Toni Sala i Jordi Puntí. "És interessant com es mantenen certs drets editorials durant dècades per a obres que, tot i no ser tan conegudes, defineixen la riquesa de la nostra literatura."

  • 19'

    El cinema de la República i sèries a la Biblioteca

    El Cinema de la Segona República i la Guerra Civil Núria Gondolbeu, responsable de la secció audiovisual de la Biblioteca Pública de Tarragona, presenta un monogràfic titulat La Segona República i la Guerra Civil Espanyola a la pantalla. Aquesta iniciativa commemora el 75è aniversari de la proclamació de la República i analitza tant la producció de l'època com les representacions posteriors. Punts clau de la producció cinematogràfica (1931-1939): Inicis i precarietat: El cinema nacional estava en les seves beceroles. Tot i que el cinema americà dominava les sales, l'any 1932 es van inaugurar a Barcelona els estudis Orphea Films, pioners en el cinema sonor. Fites destacades: Es destaca Las Hurdes, tierra sin pan de Luis Buñuel com a film de denúncia, i El cafè de la Marina, considerada la primera pel·lícula en llengua catalana. El cinema com a propaganda: Durant la Guerra Civil, el cinema es va convertir en una eina política: El bàndol republicà va ser molt actiu a través de sindicats com la CNT-FAI, produint documentals i films com Espoir: Sierra de Teruel d'André Malraux (amb escenes rodades a Tarragona). El bàndol nacional va utilitzar principalment la censura i productores com CIFESA per a finalitats ideològiques. Revisitació del conflicte i adaptacions La biblioteca ofereix títols moderns que han tractat el tema des de diverses òptiques: * Comèdia: La vaquilla o ¡Ay, Carmela!. * Drama i Biografia: Libertarias, Companys, procés a Catalunya o Dragon Rapide. * Literatura: Adaptacions com La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Nova secció de Sèries Televisives Com a novetat destacada, la biblioteca ha incorporat un ampli fons de sèries de televisió en format DVD, buscant potenciar la seva vessant més lúdica i cultural. Clàssics i humor: Sèries com Fawlty Towers, Frazier o L'escurçó negre. Sèries històriques i literàries: Títols com Jo, Claudi (ideal per a les jornades de Tarraco Viva), Mirall trencat, La Regenta o Pepe Carvalho. Valor educatiu: Es subratlla que aquestes produccions serveixen com a complement a la lectura de grans obres literàries i per a l'estudi de la societat de cada època. "La lectura sempre ha de ser el centre; la sèrie és un complement que ens ajuda a visualitzar el personatge, com el pas del paper a la cel·luloide."

  • 21'

    Novetats literàries i reflexions bibliotecàries

    Panorama Literari i Dinàmiques de Consell En aquesta conversa amb Anabel Lambea, de la Biblioteca Pública, s'analitza com ha canviat el consum de llibres. Actualment, les novetats no s'acumulen només per Sant Jordi, sinó que es distribueixen al llarg de tot l'any. Es destaca la importància de factors que van més enllà de les campanyes publicitàries: El boca-orella: És el motor que manté els llibres vius durant anys, superant la vida limitada del màrqueting. La qualitat de l'edició: L'ús de la tapadura a les biblioteques per garantir la durabilitat. El criteri del lector: S'observa una tendència a demanar llibres amb "nom i cognom" en lloc de confiar cegament en els grans premis literaris. "El màrqueting funciona, però té una vida limitada... mentre que el boca-orella es manté i fa que aquell llibre continuï sortint un any i un altre." Recomanacions i Gèneres Específics L'Anabel presenta una selecció de títols que s'allunyen de les temàtiques més convencionals: Literatura Eròtica i d'Humor Mi vida secreta: Una obra anònima de l'època victoriana editada per La sonrisa vertical. Són 11 volums de diaris que exploren la dicotomia entre la castitat pública i la passió privada. Voracidad (Juan Bas): Una novel·la d'humor negre protagonitzada per Patxo Murga, que fa un retrat satíric de la societat actual, la televisió i les relacions per internet. Intriga Psicològica i Assaig Històric El juicio final (John Katzenbach): Una proposta que s'endinsa en el perfil psiquiàtric i la tensió psicològica entre els personatges. Locos de la historia (Alejandra Vallejo-Nagera): Un assaig divulgatiu que analitza grans governants (com Napoleó, Rasputín o Messalina) des de la perspectiva de les seves patologies mentals i l'exercici del poder.

  • 18'

    Biografies i gestió empresarial a la biblioteca

    Novetats literàries i noves seccions a la biblioteca En aquesta sessió, es presenten diverses recomanacions que abasten des de la biografia històrica catalana fins a una nova secció dedicada a la gestió empresarial i l'organització del temps. Biografies i figures rellevants Es destaquen obres que reten homenatge a personatges clau de la història i la cultura: * Fabià Estapé: El seu llibre Deu grans catalans ofereix una visió personal de figures com Ildefons Cerdà, Joan Coromines o Ernest Lluch. * Marta Pessarrodona: Amb Donasses, l'autora reivindica 22 dones fonamentals de la Catalunya moderna, com Caterina Albert, Mercè Rodoreda o Montserrat Roig. * Francisco Ayala: Es recomana l'antologia De tota la vida, que recull relats d'aquest autor centenari amb una lucidesa extraordinària. El món de l'empresa i l'organització La biblioteca estrena una secció per a professionals i organitzacions que busca anar més enllà dels manuals clàssics: * Racionalització d'horaris: El llibre Tiempo al tiempo d'Ignasi Buqueres proposa un canvi dràstic en els horaris a Espanya per afavorir la conciliació. * Intel·ligència emocional: S'introdueixen obres de Daniel Goleman i altres autors sobre com aplicar les habilitats emocionals en el lideratge i el treball en equip. * Gestió cultural i qualitat: Es mencionen recursos sobre el disseny de projectes culturals i mètodes de millora contínua com el Seix Sigma. "Són organitzacions que aprenen de dalt a baix i de baix a dalt, incorporant noves idees i processos de millora."

  • 17'

    Activitats i reptes d'espai a la Biblioteca Pública de Tarragona

    Actes Commemoratius: La Segona República a Tarragona La directora de la Biblioteca Pública de Tarragona, Rosel Ozzano, detalla les activitats organitzades per commemorar el 75è aniversari de la Segona República. Tot i la coincidència amb Sant Jordi, la biblioteca ha posat en marxa iniciatives clau que continuen obertes al públic: Guia Bibliogràfica: Una publicació titulada La Segona República a Tarragona: premsa i història, que recull esdeveniments quotidians de l'època a través de la premsa local. Està disponible en format físic i en PDF a la seva web. Exposició "Lectura a les Trinxeres": Mostra del fons bibliogràfic que s'enviava al front i als hospitals durant la Guerra Civil. Es conserven uns 300 títols que van ser salvaguardats de la depuració franquista gràcies a l'antic director, Domingo de Perdona. El Racó del Cinema: Sota el títol La República en pantalla, s'ofereix una selecció mensual de pel·lícules i llibres d'aquest període amb fitxes argumentals. Col·laboració amb el Teatre Magatzem Es consolida el cicle "Literatura a Escena", una iniciativa que busca sinergies entre la lectura i la representació teatral: Mercè Rodoreda: Al maig es treballarà l'obra Viatges i flors (part de viatges) al Club de Lectura, amb una representació posterior el 18 de maig. Harold Pinter: Al juny es retrà homenatge al Premi Nobel amb una xerrada de Joan Cavallé (13 de juny) i la representació de l'obra El Montaplats (15 de juny). La Problemàtica de l'Espai Ozzano posa de manifest una situació crítica que arrosseguen des de l'any 1992: "Hem tocat sostre des de fa molts anys... tenim una escala interior completament taponada per caixes de llibres." Mancança de metres lineals: La biblioteca rep unes 400.000 visites i realitza 300.000 préstecs anuals, unes xifres massives per a un espai que ja no pot encabir més volums ni activitats. Implicació institucional: Es reclama una col·laboració més directa de l'Ajuntament de Tarragona per crear una xarxa de biblioteques urbanes, ja que actualment la gestió depèn exclusivament de la Generalitat i el Ministeri de Cultura.

  • 23'

    Novetats literàries i el fons de la Segona República

    Resum de l'episodi En aquest programa especial previ a Sant Jordi, es fa un repàs exhaustiu de les novetats editorials més destacades i es presenten iniciatives institucionals vinculades a la memòria històrica. Memòria Històrica i la Segona República La Biblioteca de Tarragona està preparant el 75è aniversari de la Segona República amb diversos projectes destacats: • Creació d'una guia bibliogràfica sobre Tarragona i el període republicà. • Una ressenya sobre la relació entre el cinema i l'època. • La presentació del catàleg del Servei de Biblioteques del Front, que inclou uns 300 títols que es distribuïen als soldats i hospitals de campanya. "Podem saber què llegien els soldats ferits... era la literatura dels autors catalans de l'època i traduccions d'autors estrangers." Panorama Literari: Barcelona com a escenari Es destaca una tendència clara en la narrativa actual: la ciutat de Barcelona com a protagonista en diferents èpoques: • Julià de Jòdar (El metall impur): Explora la Barcelona industrial i fabril amb un fort judici moral sobre la burgesia. • Ildefonso Falcones (L'església del mar): Un èxit de vendes que retrata la construcció de Santa Maria del Mar al segle XIV, comparat sovint amb Els pilars de la terra. • Vicenç Villatoro (La dona a la finestra): Se centra en el setge de 1714 i el barri de la Ribera. • Màrius Carol (Una ballada a l'Excélsior): Retrata la ciutat més frívola de l'any 1915. Altres recomanacions i reedicions • Literatura local i rural: Es destaca Terres de Lloguer d'Aleix de Rosal sobre l'extinció dels masos, i el treball d'Albert Manent sobre la repressió de la Guerra Civil a Tarragona. • Dones i biografies: Donaces de Marta Pessarrodona, que recull vides de dones catalanes rellevants com Montserrat Roig. • Grans noms: Menció especial a la poesia amorosa de Pere Gimferrer (Amor en Vilo) i les reedicions de Josep Pla (pels 25 anys de la seva mort) i Mercè Rodoreda. • Literatura infantil: Commemoració dels 40 anys de clàssics com El zoo d'en Pitus i La casa sota la sorra.

  • 20'

    Noves lectures: Banca ètica, intercanvi i paròdies literàries

    La biblioteca pública: Més enllà dels supervendes En aquest episodi, l'Anabel Lambea ens convida a fer un itinerari per les prestatgeries de la biblioteca buscant llibres singulars que s'allunyen de les llistes de novetats comercials de Sant Jordi. La conversa se centra principalment en alternatives al sistema econòmic actual i en curiositats literàries. Economia amb rostre humà: La banca ètica El focus principal de la secció és la figura de Muhammad Yunus, l'economista de Bangladesh que va revolucionar les finances amb la creació del Grameen Bank. A través de l'obra El banquero de los pobres, s'expliquen conceptes fonamentals: Els microcrèdits: Préstecs de quanties petites destinats a persones en situació de pobresa extrema que no tenen accés a la banca convencional. El paper de la dona: El 94% dels clients són dones, ja que s'ha demostrat que són "millors pagadores" i el seu empoderament econòmic redueix el maltractament i millora l'escolarització infantil. El control social i la comunitat: Els crèdits s'atorguen a grups de cinc persones que s'avalen mútuament, generant un compromís col·lectiu que garanteix el retorn del 99% dels diners. "No és una qüestió d'idealistes; hi ha una solvència real darrere d'aquestes iniciatives que posen un límit als beneficis per convertir-los en servei." Alternatives radicals: Viure sense diners Es presenta també el cas de Heidmarie Schwermer amb el seu llibre Mi vida sin dinero. L'Anabel detalla l'experiència d'aquesta psicoterapeuta alemanya que va decidir viure exclusivament del bescanvi o troc: Va renunciar a targetes de crèdit, assegurances i habitatge propi. Proposa que totes les hores de treball tinguin el mateix valor, independentment de la professió. Tot i ser una opció de vida extrema i potser poc viable a gran escala, subratlla el valor de l'intercanvi de serveis. Curiosity i paròdies literàries Finalment, es mencionen algunes novetats d'intriga i humor: Iterati: Una novel·la d'intriga ambientada a universitats tipus Oxford o Dublín on els protagonistes han de resoldre misteris mitjançant fragments d'obres literàries. Barry Trotter: Una paròdia humorística i "desvergonyida" inspirada en l'univers de Harry Potter, escrita per Michael Gerber, que aprofita la fama del personatge original per crear un relat satíric.

  • 18'

    Els Clubs de Lectura i l'obra de Javier Amorós

    Els Clubs de Lectura: Un Espai de Dinamisme Cultural L'entrevista amb Esteve Massalles posa de manifest la vitalitat dels clubs de lectura a la biblioteca pública, una iniciativa que ja porta setze mesos en funcionament i que demostra que la lectura compartida té un gran èxit a la ciutat. L'obra de Javier Amorós: 'El camí dels morts' La sessió actual del club s'ha centrat en la figura de Javier Amorós i la seva obra publicada el 1997. Els punts clau de la discussió inclouen: Crònica de la vida quotidiana: El llibre és un fresc detallat sobre la postguerra i la Guerra Civil, especialment a Reus, però amb lliçons aplicables a tot el territori. Estil costumista i anecdòtic: A diferència d'altres autors com Pla o Sagarra, Amorós opta per l'anècdota i el llenguatge planer i acurat, fugint del ressentiment. Visió generacional: S'ha observat com la recepció de l'obra varia segons si el lector és fill o net de la generació que va viure el conflicte. Dinàmica dels Clubs i Properes Sessions Els clubs no només fan lectures guiades, sinó que fomenten l'espontaneïtat: Sessions obertes: Trimestralment, els lectors comenten lliurement llibres que han triat fora de la programació oficial. Properes lectures: Per al mes d'abril es proposa 'La màgia de llegir' de Juan Antonio Marina, una obra que convida a la introspecció sobre per què llegim. Per al maig, es preveu 'La tierra herida' de Miguel Delibes, centrada en l'ecologia i el canvi climàtic. "Javier Amorós no vol passar comptes ni mostra ressentiment; es fixa en les anècdotes amb una ironia molt continguda." Participació i Compromís Tot i les limitacions d'espai de la biblioteca, els clubs estan oberts a nous membres, sempre que hi hagi un compromís de continuïtat. La llista d'espera i l'alta ocupació demostren que aquests espais "creixen, es reprodueixen i mai moren".

  • 26'

    Novetats i Llegendes a la Biblioteca de Tarragona

    Explorant el Món de les Llegendes i les Novetats Editorials En aquesta edició del programa, Anabel Lambea, de la Biblioteca Pública de Tarragona, ens ofereix una visió detallada de diverses propostes literàries que van des de l'estudi acadèmic del folklore fins a la novel·la negra més pura. El Folklore i els Mites Urbans La conversa s'inicia destacant una secció sovint oblidada de la biblioteca: la d'antropologia i folklore. Segons l'Anabel, aquesta àrea recull la saviesa popular que precedia els llibres d'història. • La història secreta del Ratolí Pérez: Un estudi profund de José Manuel Pedrosa sobre aquest mite universal. No és un conte infantil, sinó un treball documentat amb fonts històriques, cançons i comparatives culturals. • Llegendes Urbanes: Es comenta l'atractiu de mites moderns com l'autoestopista fantasma, que formen part del folklore contemporani. • Geografia Màgica: La col·lecció de la biblioteca inclou llegendes d'indrets concrets com Montserrat, barrejant història, religió i esoterisme. Novetats en Gènere Negre i Policial Es presenten dues obres que representen vessants diferents de la narrativa criminal: Andrea Camilleri i el comissari Montalbano: S'analitza l'arribada de La paciència de l'aranya. Es discuteix la importància de l'ordre de lectura en les sagues policials i la puresa del gènere de Camilleri, allunyat de l'esoterisme actual. La invenció de Carmen Broto: Un treball d'investigació periodística de Manuel Trallero i Josep Guixà. El llibre reconstrueix l'assassinat d'un personatge icònic de la Barcelona del 1949, destriant la realitat del mite creat al voltant de la seva figura. "Carmen Broto va passar de ser un personatge real a un mite urbà de la Barcelona dels anys 50, envoltada de misteri i relacions amb l'alta societat de l'època." Fons d'Armari: Llegendes de Catalunya Finalment, es fa referència a un clàssic imprescindible: Llegendes històriques catalanes de Martí de Riquer. Aquest llibre és una eina clau per respondre consultes sobre l'origen de símbols com les quatre barres o les gestes del Rei Jaume.

  • 18'

    Recursos i literatura per a la gent gran a la Biblioteca

    Resum de l’episodi En aquesta sessió dedicada a la Biblioteca Pública de Tarragona, la Cristina Barber analitza com el món dels llibres i les publicacions s'adapta a les noves realitats de la gent gran. L'espai se centra a visibilitzar que aquest col·lectiu no és homogeni, distingint entre el que s'anomena la tercera edat (activa i independent) i la quarta edat (amb dependències). Punts clau de la col·lecció Revistes especialitzades: Es destaquen publicacions com Sessenta i Mas, que ofereix continguts visuals sobre salut, exercici físic i oci per a persones jubilades. Nous reptes i filosofia: Es presenta l'obra del doctor Francesc Torralba, Gent gran: reptes de futur, que proposa sis àmbits de realització personal durant la jubilació. Salut i benestar: L'augment de la demanda de llibres sobre gimnàstica mental, memòria i autocura física. Temàtiques emergents: Es parla de publicacions més series i necessàries sobre la psicogerontologia i la detecció del maltractament per omissió. Reflexions sobre la terminologia "Ser gran no és ser jove i ser jove no és ser gran. Hi ha un temps per ser jove i un temps per ser gran. Ser gran fent veure que s'és jove és una mala manera d'exercir aquesta etapa que és tan digna." El programa subratlla la dificultat de catalogar aquests materials a les biblioteques a causa de l'evolució social del terme "gent gran", passant d'un enfocament purament d'assistència social a un de formació contínua i enriquiment personal.

  • 19'

    Novetats literàries i assaig a la Biblioteca de Tarragona

    En aquesta secció de l'espai de la Biblioteca Pública de Tarragona, l'Anabel presenta una selecció de lectures que abasten des de la novel·la històrica fins a l'assaig antropològic i social, destacant novetats editorials i curiositats sobre la classificació de l'art en la ficció. Novel·la Històrica i d'Intriga La Catedral del Mar d'Ildefonso Falcones: Es destaca com una de les grans novetats publicades simultàniament en català i castellà. L'obra se situa a la Barcelona feudal del segle XIV, entorn de la construcció de Santa Maria del Mar. L'inventor de la luz de Manuel Manzano: Una ficció centrada en la figura de Miquel Àngel i els misteris darrere del Judici Final a la Capella Sixtina. La Classificació d'Art-Novel·la L'Anabel explica com la biblioteca ha creat una subcategoria específica anomenada Art-Novel·la. Aquesta decisió respon a la demanda dels usuaris de localitzar llibres on una obra d'art o un artista són l'eix central de la trama, citant exemples com: * La noia de la perla de Tracy Chevalier. * La taula de Flandes d'Arturo Pérez-Reverte. * El secret de la Santa Cena de Javier Sierra. Assajos Recomanats Yo y tú (Objetos de lujo) de Vicente Verdú: Un anàlisi sobre el pas de l'individualisme al personisme i una crítica a la nostra relació amb el consumisme i la societat actual. La naturaleza de la felicidad de Desmond Morris: Un estudi científic i antropològic sobre què genera felicitat en l'ésser humà, allunyant-se del concepte de llibre d'autoajuda. "A la biblioteca sempre diem que hi ha uns llibres que no fan soroll, però que passen del boca a orella com l'exemple clàssic d'Els Pilars de la Terra."