Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006

·571 episodis
RSS

episodis

265-276 de 571
  • 45'

    Bona nit: Reflexions i salutacions nocturnes

    Introducció a la Nit L'episodi d'avui es caracteritza per una sèrie de salutacions cordials que marquen l'inici d'una sessió dedicada a la calma i al repòs. Els interlocutors centren la seva comunicació en el desig d'un bon descans. Dinàmica de la Conversa • Es repeteix de forma rítmica la salutació Bona nit. • Es busca establir un ambient de tranquil·litat. • L'estructura del diàleg és minimalista però constant. "Bona nit" Conclusió del Programa El podcast finalitza mantenint la mateixa tònica, reforçant el missatge de comiat per a l'audiència que es prepara per dormir. Es destaca la importància de les formes de cortesia en el tancament de qualsevol espai de comunicació.

  • 46'

    Els aiguats del 1994 a Tarragona: Memòria i lliçons

    Els aiguats de 1994: Una catàstrofe a la memòria de Tarragona L'episodi d'avui de 20 anys de ràdio, 20 anys de ciutat commemora els dramàtics fets del 10 d'octubre de 1994, quan unes pluges torrencials van desbordar el riu Francolí i van causar danys incalculables a la ciutat, especialment als barris del Serrallo i Residencial Palau (Torres Jordi). Origen i magnitud de la catàstrofe El desastre no va ser causat per la pluja local, sinó per la acumulació d'aigua a les muntanyes de Prades i la conca alta del riu: • Es van registrar fins a 400-500 litres per metre quadrat en zones com La Mussara i Riudecols. • Es va produir un efecte tap al pont de La Riba a causa de troncs i sediments acumulats. • Quan el tap va cedir, va baixar una onada de xoc que va arrasar tot el que trobava al seu pas fins a la desembocadura. Impacte als barris i polígons Els representants veïnals recorden la impotència i la rapidesa del succés: • Torres Jordi: Els pàrquings es van inundar totalment, atrapant uns 300 vehicles. Els veïns van haver de ser evacuats cap a l'Estival Park i la Ciutat Residencial. • El Serrallo: L'aigua corria cap al mar però va causar greus desperfectes en magatzems de pescadors i plantes baixes carrer Lepant. • Polígon Francolí: Moltes indústries i tallers van quedar coberts per l'aigua, obligant a rescatar treballadors amb excavadores i zòdies. Polèmica i gestió de l'emergència L'episodi recull un intens debat sobre l'actuació de l'època: "Jo en aquell moment amb el senyor Maldonado m'hi vaig enfadar molt perquè no entenia com el riu es podia desbordar sense avís." La Carme Pedrol critica la lentitud i falta d'informació, mentre que Albert Magaroles i Josep Maldonado defensen que es va actuar amb els mitjans disponibles en una era on la Generalitat encara no tenia totes les competències en protecció civil. Lliçons i transformació posterior Avui dia, la situació és radicalment diferent gràcies a: • La instal·lació de sondes de control de cabal en temps real. • L'existència de plans municipals de seguretat inexistents el 1994. • La canalització i l'arranjament del riu Francolí, fruit de la pressió veïnal i nombrosos viatges a Madrid i Barcelona per reclamar inversions.

  • 47'

    Gènesi i evolució de la Universitat Rovira i Virgili

    Història i creació de la URV L'episodi explora el procés de transformació de la Divisió Setena de la Universitat de Barcelona en una entitat autònoma: la Universitat Rovira i Virgili (URV). Els convidats, Joan Martí Castell (primer rector) i Antoni González-Santmartí, detallen els reptes polítics i socials d'aquesta transició. Aspectes clau de la fundació • La necessitat de tenir un projecte universitari propi per a les comarques de la Catalunya del Sud. • La configuració de la comissió gestora, amb membres designats per la Generalitat de Catalunya i representants de diversos centres educatius. • El debat sobre el model territorial: es va descartar el model de campus aïllat per un model urbà per integrar la universitat en la vida de les ciutats. Les grans polèmiques: el nom i la ubicació L'elecció del nom va ser un punt crític. Malgrat que la lògica apuntava a Universitat de Tarragona, es va optar per honorar Antoni Rovira i Virgili, una decisió que va generar debats intensos sobre la identitat de la institució i la seva relació amb Reus. "No té cap sentit que hi hagi l'Universitat de Barcelona, la de Girona i la de Lleida, i Tarragona no tingui una universitat que es designi com a tal." Recerca i Infraestructures • La URV va néixer amb una mancança d'infraestructures molt greu, utilitzant espais precaris i fins i tot barracons. • Un moment simbòlic va ser l'enderrocament de les casernes militars el 1994 per construir el campus principal. • Des dels inicis, es va apostar per grups de recerca potents en àrees com la química, l'enologia i la paleontologia (amb el projecte d'Atapuerca). El futur de l'ensenyament superior L'episodi tanca amb una reflexió crítica sobre la qualitat de l'ensenyament. S'alerta sobre una possible massificació i la tendència de les universitats a convertir-se en una extensió de la secundària, destacant la importància de recuperar el valor de l'esforç i la recerca d'alta qualitat.

  • 48'

    Commemoració dels 10 anys del Teatre Metropol

    Celebració del desè aniversari del Teatre Metropol Aquest episodi especial commemora els deu anys des de la reinauguració del Teatre Metropol de Tarragona el 10 de març de 1995. El programa reuneix protagonistes de l'escena cultural per recordar la recuperació d'aquest espai emblemàtic de l'arquitecte Josep Maria Jujol. La memòria de la inauguració Es recupera un document sonor on l'Oriol Grau i l'Anna presentaven l'acte inaugural, destacant: • El desig que el Metropol fos un teatre assequible per als artistes locals. • La transició d'un cinema degradat a un equipament cultural de primer ordre. • L'anècdota del Fogarill, una peça artística que va desaparèixer hores abans de l'estrena i va haver de ser recuperada "in extremis". L'arquitectura i el repte de la restauració L'arquitecte Josep Llinàs detalla el difícil equilibri entre la conservació de l'obra de Jujol i la funcionalitat moderna: • La decisió de mantenir l'escala original, tot i que limitava l'amplada de l'escenari. • El descobriment de tresors ocults durant l'obra, com pilars amb motius marins que havien estat tapiats. • La transformació de la platea originalment plana en una d'inclinada per millorar la visibilitat. Gestió i anècdotes de taquilla La Lluïsa Fuentes, cap de taquilles, explica l'evolució del públic i la tecnologia: • La consolidació d'una base fidel d'abonats que sovint mantenen la mateixa butaca des de fa una dècada. • La transició del sistema manual a la digitalització i la venda per internet (Cervicaixa). "El Metropol és un teatre de venda directa; la gent de Tarragona prefereix venir a la taquilla, parlar amb nosaltres i que els aconsellem la millor fila." El futur del teatre a Tarragona Es discuteix la imminent necessitat de l'estrena del Teatre Tarragona per complementar el Metropol, el qual ha hagut de fer funcions de "teatre nacional, parroquial i de fi de curs", forçant sovint la seva capacitat tècnica per encabir grans muntatges com l'obra del Teatre Nacional de Catalunya.

  • 45'

    20 anys de ràdio: L'atemptat d'ETA a Empetrol l'any 1987

    Commemoració dels 20 anys de Tarragona Ràdio L'emissora municipal de Tarragona commemora la seva trajectòria amb una exposició a la Casa Canals, servint de marc per recordar els esdeveniments més impactants de les darreres dues dècades. El programa d'avui se centra en el record de la nit del 12 de juny de 1987, marcada per l'atemptat d'ETA contra el rack d'Empetrol. Relats i vivències en primera persona Diversos testimonis recorden el caos i la por viscuts durant aquella nit crítica: • Jordi Bertran descriu la sensació d'espant inicial i la visió de les flamarades des del polígon petroquímic sud. • Àngel Juárez destaca la manca d'informació inicial i la inquietud dels veïns dels barris de ponent davant la magnitud del foc. • Rosa Queralt recorda el paral·lelisme amb la tragèdia dels Alfacs i l'organització dels serveis d'urgències hospitalaris. • Josep Anton Burgassé posa l'èmfasi en l'heroïcitat dels bombers que treballaven sota les flames. El paper fonamental dels mitjans de comunicació Durant la crisi, la ràdio (aleshores Radio Fòrum) va esdevenir una eina essencial per a la població: • Va actuar com a element informatiu i, sobretot, de calma. • Va servir per a la reunificació familiar, permetent que la gent que havia fugit de la ciutat pogués saber on eren els seus parents. • Es van emetre missatges institucionals per evitar el col·lapse de les vies de comunicació, tot i que el caos circulatori va ser inevitable. Evolució i seguretat 20 anys després El debat final se centra en si la ciutat està millor preparada avui dia: • Millores tecnològiques: S'ha passat de cabines telefòniques i bateries que no funcionaven a una estructura de protecció civil molt més professionalitzada. • Cura sociològica: Els convidats debaten sobre la consciència del risc. Mentre que la indústria i els serveis han millorat la tècnica, encara hi ha desconfiança ciutadana sobre els plans d'activació i evacuació. • > "La ràdio li donarà respostes si el sistema de coordinació funciona, donant instruccions que la gent farà cas o no, però les tindrà." Conclusions sobre la gestió del risc L'episodi conclou que, tot i el trauma de l'atemptat, l'esdeveniment va forçar la creació de protocols més estrictes i una millor coordinació entre els cossos de seguretat, malgrat que la pedagogia sobre el risc químic continua sent una assignatura pendent a la ciutat.

  • 14'

    Música i llibres de Nadal a la Biblioteca Pública

    Selecció de música i literatura nadalenca En aquest espai de la Biblioteca Pública de Tarragona, la Núria ens presenta una mostra monogràfica dedicada exclusivament al període de Nadal. L'objectiu és ambientar les festes a través d'una acurada selecció de materials audiovisuals i bibliogràfics que la biblioteca ha posat a disposició dels usuaris a la seva taula monogràfica. Recull musical: De la tradició catalana als clàssics americans La biblioteca ha incrementat el seu fons amb nous títols, tot i que manté els clàssics que tothom coneix. Entre les recomanacions musicals trobem: Nadales tradicionals: Interpretacions del Cor Madrigal i l'Escolania de Montserrat amb el disc El nostre Nadal. Estils lírics i d'autor: Destaquen el guitarrista Toti Soler amb Reconto i les Veus del Liceu amb Nadales del món. Panorama internacional: Reculls com Christmas Around the World o Christmas Spectacular, que inclouen veus icòniques com les de Frank Sinatra o Louis Armstrong. Versions populars: Des dels Villancicos d'Alfredo Kraus i Luis Miguel fins a propostes més alternatives com la de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Història i tradició escrita A banda de la música, s'han seleccionat llibres que exploren l'origen de la festa i la seva evolució: El cançoner nadalenc en català (1853-1951) de Carme Oriol Carazo: Un estudi exhaustiu sobre gairebé un segle d'interpretacions a Catalunya. El llibre de Nadal de Ramon Violant: Una obra que recull costums, creences i orígens, des del pessebre fins a les tradicions més paganes. "Les nadales mostren una gran vitalitat i creativitat; primer es difonien a través de fulls solts i després van passar als cançoners folclòrics." Per facilitar la consulta, la biblioteca ha elaborat un full informatiu que inclou tota la bibliografia i una explicació sobre l'evolució de la música popular i tradicional catalana.

  • 13'

    Clubs de lectura: L'hivern del tigre i el carlisme

    Resum de l'activitat del Club de Lectura de la Biblioteca Pública de Tarragona L'espai de ràdio rep l'Esteva Massalles, un dels coordinadors dels clubs de lectura de la biblioteca, per parlar de les activitats de tancament d'any i les propostes futures. L'eix central d'aquesta sessió és l'obra L'hivern del tigre d'Andreu Carranza. Una immersió en el carlisme La tria d'aquesta novel·la no és casual, ja que coincideix amb la commemoració dels 200 anys del naixement de Ramon Cabrera, el líder carlí conegut com el Tigre del Maestrat. Per aprofundir en el context, s'han organitzat dues activitats clau: Conferència històrica: El divendres 15, el catedràtic Josep Sánchez Cervelló oferirà una xerrada sobre la complexitat del segle XIX a Espanya i el moviment carlí. Trobada amb l'autor: El dia 19, l'escriptor Andreu Carranza visitarà la biblioteca per comentar la seva obra amb els lectors. Anàlisi de l'obra: L'hivern del tigre L'Esteva defineix el llibre com una novel·la d'aventures amb un rerefons històric rigorós però que també inclou elements de realisme màgic: "No només és una novel·la històrica, sinó que també té una part de màgica, amb concessions a bruixes i herbolaris." Es destaca la capacitat de Carranza per crear imatges potents de la geografia de l'Ebre i la seva habilitat per narrar episodis de la guerra civil decimonònica, que va ser especialment sangonosa i cruenta. Propostes per a l'any vinent La vitalitat del club de lectura es manté amb una agenda plena per al primer trimestre del nou any, que inclou: 1. Col·laboracions amb el Museu Nacional Arqueològic. 2. Lectures d'autors internacionals com Stefan Zweig. 3. L'anàlisi del fenomen de vendes La catedral del mar de Ildefonso Falcones.

  • 22'

    Recomanacions literàries per a les festes amb la Biblioteca de Tarragona

    Propostes literàries per Nadal i el pont Cristina Barber, de la Biblioteca Pública de Tarragona, presenta una selecció de novetats editorials ideals per regalar o gaudir durant els dies de descans. La tria inclou gèneres variats, des de la novel·la històrica fins a la reflexió personal i l'humor. Novel·la històrica i intriga Intrigues de palau, de Maria Carme Roca: Guanyadora del Premi Néstor Luján, narra les lluites de poder de la reina Violant de Bar a la cort catalana del segle XIV. Inquisitio, d'Alfred Bosch: Guanyadora del Premi Prudència Bertrana, se situa a la València del segle XIX, on s'intenta restaurar la Inquisició davant l'alerta del progrés de la revolució industrial. Reflexions i autors mediàtics Un home de paraula, d'Imma Monsó: Una obra profunda sobre el dol i la pèrdua del company sentimental, escrita amb la sensibilitat i intel·ligència característica de l'autora. Coses meves, d'Albert Om: Recull d'articles breus i reflexions sobre la realitat actual (des de fets polítics fins a observacions quotidianes) amb un to directe i compromès. El secret de la felicitat, de Sebastià Serrano: Tot i la seva aparença senzilla, és un llibre que aprofundeix en el benestar personal. Humor i propostes originals Cuentos para regalar a personas originales, d'Enrique Mariscal: Fàbules i contes per a adults que fugen de la moralina tradicional. La petita història dels tractors en ucraïnès, de Marina Lewycka: Una novel·la molt divertida que barreja la història d'un vidu enamorat d'una immigrant amb la convivència cultural i el sentit de l'humor. "A la biblioteca intentem col·laborar per allargar la vida del llibre davant la gran pressió de les novetats."

  • 19'

    Activitats i jocs literaris a la Biblioteca Pública de Tarragona

    Actualitat i agenda de la Biblioteca Pública de Tarragona En aquesta sessió amb la Cristina Barber, s'han desgranat les múltiples propostes culturals per a la setmana, destacant la varietat de públics als quals van dirigides: Exposicions infantils: Amb motiu del Dia Internacional dels Infants, la sala infantil acull una mostra bibliogràfica especial. Formació digital: Tallers d'informàtica de nivell bàsic (internet i processador de textos). Contacontes: L'activitat "Contes petits com un gra de mill", a càrrec de Joan Abadia, adreçada a infants de fins a 4 anys. Teatre i Literatura: Representació de textos de Bertolt Brecht al Teatre el Magatzem per commemorar els 50 anys de la seva mort. Es tracta d'un muntatge popular on participen actors professionals i voluntaris del Club de Lectors. El joc del Saló del Llibre: Un repte de Màrius Serra S'ha presentat una iniciativa enginyosa lligada al II Saló del Llibre de Barcelona. El joc, ideat per l'escriptor Màrius Serra, consisteix en: 30 preguntes de comprensió: Tres preguntes sobre cadascun dels 10 llibres seleccionats (clàssics com El Petit Príncep, Mirall Trencat o Rayuela). Sistema de puntuació i pronòstic: Els participants han de puntuar els llibres i predir la valoració mitjana global amb quatre decimals per desempatar. Premis: El guanyador absolut obtindrà un viatge a Tessalònica (Grècia), i els finalistes rebran lots de llibres. "És un joc on s'ha de filar molt prim, especialment amb els decimals, però que estimula la lectura i el coneixement del nostre fons." Properament: Programa especial 20 anys de Tarragona Ràdio El pròxim dilluns 27 de novembre, l'espai de la biblioteca tindrà una versió estesa de dues hores i mitja. El programa s'emetrà in situ des de la biblioteca del carrer Fortuny per celebrar el vintè aniversari de l'emissora, amb rutes per les instal·lacions i el regal del llibre En Sintonia als assistents.

  • 21'

    Activitats i Novetats a la Biblioteca de Tarragona

    En aquesta edició del programa, l'Anabel Lambre de la Biblioteca Pública de Tarragona ens apropa les últimes activitats i recomanacions literàries, destacant la interacció entre la literatura i l'escena. Agenda i Esdevveniments Cicle Literatura i Escena: Es destaca la col·laboració amb el Teatre Magatzem. El proper divendres 17 de novembre a les 20:00h tindrà lloc una xerrada-col·loqui sobre la figura de Bertolt Brecht, a càrrec del director teatral Ramon Simó. Club de Lectura: Tot i ser una activitat vinculada al club de lectura d'adults, l'acte està obert a tot el públic, recomanant reserva prèvia per limitació d'aforament. Recomanacions Literàries L'espai presenta una selecció heterogènia que inclou còmic, novel·la i relats curts: Còmic Modern: Gregory de Mark Hempel. Una obra cínica i crítica sobre el tractament de la salut mental vista a través dels ulls d'un nen en un manicomi. Narrativa Gallega Traduïda: Herba d'enamorar de Teresa Moure. Una obra que lliga tres històries de dones al voltant de la figura de Descartes, barrejant racionalisme amb coneixements populars i passió. Novel·la Històrica i Psicològica: La Higuera de Ramiro Pinilla. Un relat ambientat al País Basc sobre la culpabilitat i l'obsessió d'un ex-falangista amb la mirada d'un nen. Relats Curts: Cementiri de Butxaca de Ramon Solsona. Un recull de contes breus sobre la mort tractats amb una ironia magistral i una estructura que emula un cementiri real. "El còmic és una lectura diferent, s'ha de llegir d'una altra manera... té un llenguatge totalment diferent."

  • 15'

    Tarragona en la literatura: Guia i visions literàries

    La literatura amb segell tarragoní L'entrevista amb el bibliotecari Esteve Massalles gira al voltant de la creació de la guia titulada Tarragona en la literatura. Aquesta iniciativa pretén recollir obres de ficció i no ficció que tinguin el Camp de Tarragona com a escenari principal o taló de fons. Origen i col·laboracions La idea sorgeix del treball de Joan Cavallé, qui ha investigat les referències de la ciutat en la literatura universal. Es comparen les visions de Tarragona amb mitologies literàries com el Londres de Dickens o la Praga de Kafka. S'han identificat referències curioses en autors clàssics com Tirso de Molina o l'autora francesa Madame de Lafayette. Obres destacades de la guia Dins de la selecció de la Biblioteca Pública, es mencionen títols que van des de la novel·la històrica fins a la narrativa més actual: 1. "El Fortuny Retrobat" de Jordi Agràs: Una trama d'intriga sobre falsificacions d'art. 2. "Que els déus t'acompanyin" de Javier Aguilar: Recreació de la vida de l'auriga Eutiques a l'època romana. 3. "Vampiria Sun" de Pep Blay: Una proposta moderna amb una atmosfera de nit i vampirisme. 4. "Raïms i serments": Obra que retrata el naixement del cooperativisme a Barberà de la Conca. Altres gèneres i accés "Més allà de la qualitat literària, fa gràcia veure com els autors interpreten el nostre paisatge, sigui de forma real o inventada." El resum també destaca la presència de cròniques locals (com les de Baixeres o Pladellorens) i llibres d'assaig històric. La guia, que consta de 32 pàgines, està disponible tant en format físic a la biblioteca com per a la seva descàrrega a Internet.

  • 20'

    La gestió de la Biblioteca Pública del segle XXI

    Nou model de gestió per a les biblioteques públiques Rosel Lozano, directora de la Biblioteca Pública de Tarragona, presenta el seu llibre "La Biblioteca Pública del segle XXI: atendiendo clientes, movilizando personas". L'obra recull el corpus teòric i l'experiència pràctica de l'autora durant més de 25 anys, plantejant una transformació radical en la manera de gestionar els serveis públics. Eixos fonamentals de la proposta Lozano sosté que l'èxit d'una organització no depèn de la màgia ni de la tecnologia per se, sinó de dos pilars bàsics: El ciutadà com a client: Es proposa un canvi de mentalitat on l'usuari és vist com un client que finança el servei amb els seus impostos. Això implica que té dret a exigir no només serveis de qualitat, sinó també agilitat i eficiència en els tràmits. El talent del personal: El personal és l'element més important. L'autora defensa un model basat en l'autonomia, la delegació i la creació d'una cultura organitzacional forta on la iniciativa personal i el treball en equip passin per davant per jerarquies rígides. Col·laboració i xarxes socials El resum destaca que les biblioteques ja no poden treballar soles. Cal crear sinergies reals amb altres entitats: Institucions: Col·laboracions amb museus, el Consorci de Normalització Lingüística o teatres. Espai plural: La biblioteca esdevé un reflex de la societat, acollint des de nens i estudiants fins a immigrants i gent gran, oferint serveis que van des de l'accés a internet fins a la recerca especialitzada. Crítica al model burocràtic L'autora critica el paradigma burocràtic que sovint frena la innovació en l'administració pública. Mitjançant anècdotes personals (com una visita fallida a la Biblioteca Nacional), s'emfatitza la importància de complir les expectatives del ciutadà i la necessitat d'escoltar i respondre de manera constructiva a les reclamacions. "Sense confiar en les persones, sense formar un bon equip de treball i sense considerar els ciutadans realment com els teus aliats, no anem enlloc."