Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

697-708 de 1332
  • 26'

    Comiat i experiències dels regidors de Tarragona

    Comiat dels Regidors del Plenari Municipal En aquesta sessió especial, quatre regidors de l'Ajuntament de Tarragona que deixen el seu càrrec analitzen la seva trajectòria política abans de la constitució del nou consistori el 16 de juny. Els convidats representen diferents colors polítics i graus de veterania: • Maria Lluïsa Expósito (CiU): La més veterana amb 16 anys al consistori. • Esteve Ortiz (Ex-PP, Grup Mixt): 8 anys, principalment a l'equip de govern. • Carles Cepero (PSC): 8 anys de tasca a l'oposició. • Lluís Hernández (ICV-EUiA): Un únic mandat de 4 anys a l'oposició. Reflexions sobre la vida política i personal Els regidors coincideixen que el pas per l'administració local és una etapa d'un alt aprenentatge personal i institucional. Destaca l'evolució vital de regidors com l'Esteve Ortiz, que va passar del món de la pesca a la gestió pública, obrint la seva perspectiva vital. "Marxo d'aquest Ajuntament amb el carinyo de molta gent a la persona, no al càrrec." La dinàmica Govern vs. Oposició El debat se centra en la diferència entre gestionar realitats (govern) i vigilar o presentar alternatives (oposició): • Gestió de projectes: El govern té el deure de complir el seu programa electoral davant la ciutadania. • Paper de l'oposició: Tot i que sovint se senten ignorats en les seves propostes, la seva tasca de control és vital per a la qualitat democràtica. • Cordialitat institucional: Malgrat les discrepàncies ideològiques, tots subratllen el bon tarannà i la col·laboració personal existent a l'Ajuntament de Tarragona, diferenciant clarament la confrontació política del respecte humà. El futur després de l'Ajuntament Pel que fa al futur immediat, les sensacions són variades. Mentre alguns com l'Expósito admeten que trobaran a faltar el dia a dia, d'altres com l'Ortiz o l'Hernández se senten alliberats per tancar una etapa i poder-se dedicar plenament a les seves carreres professionals.

  • 6'

    Entrevista a Marta Almirall sobre l'espectacle Caracalla

    Marta Almirall presenta l'espectacle 'Caracalla' En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, la directora de la companyia Roseland Musical, Marta Almirall, explica els detalls del seu nou muntatge titulat Caracalla. Amb una trajectòria de més de 25 anys en el món de l'ensenyament i la creació artística, la companyia aposta per un format de teatre familiar que trenca les barreres d'edat i combina diverses disciplines. L'estètica i la col·laboració artística L'obra destaca per una cura extrema de la part plàstica i estètica, comptant amb la col·laboració destacada de l'artista Perico Pastor. Almirall defineix la proposta com un espectacle: Principalment de dansa i moviment, on la paraula és substituïda per la coreografia. Amb personatges surrealistes que representen elements de la vida real, com els sentits (ulls, boques). Amb un guió de David Cirici que utilitza el doble sentit per connectar tant amb nens com amb adults. Teatre familiar: edats i hàbits Un dels punts clau de l'entrevista és la idoneïtat de l'espectacle per als més petits. Tot i que és molt colorista i visual, la directora reflexiona sobre el moment adequat per portar els infants al teatre: "Cada nen porta el seu ritme i la seva evolució; per portar-los al teatre s'ha de tenir un hàbit i que els pugui interessar." Es recomana l'entrada a partir dels 3 o 4 anys, tot i que l'objectiu final és que l'experiència sigui compartida i gaudida per totes les generacions gràcies a la seva riquesa descriptiva i musical.

  • 14'

    Oposició veïnal a les expropiacions del nou PGOU a Tarragona

    Resum de la polèmica per les expropiacions a l'Avinguda d'Andorra El president de l'Associació de Veïns Tàrraco, Jacinto Picó, exposa el malestar i les accions legals que emprendran els residents de l'Avinguda d'Andorra i zones adjacents contra el nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Tarragona. El pla preveu l'enderrocament d'edificis consolidats per crear zones verdes i ampliar rotondes. Acords de l'assemblea veïnal Després d'una reunió multitudinària al número 10 de l'Avinguda d'Andorra, s'han pres les següents decisions: Contractació de serveis jurídics: S'ha decidit contractar un gabinet d'advocats especialistes en urbanisme. Informes tècnics: Un arquitecte realitzarà una valoració de l'estat actual de l'edifici per demostrar que es troba en perfectes condicions (recentment s'hi han invertit 34 milions de pessetes en reformes). Presentació d'al·legacions: Es prioritzarà la via administrativa dins dels terminis legals abans de recórrer a mobilitzacions. Reivindicacions dels afectats Els veïns rebutgen frontalment qualsevol compensació econòmica o reallotjament. Algunes de les idees clau són: L'edifici no és només una estructura, sinó una llar adaptada a les necessitats de tota una vida. Existeix la sospita veïnal que aquestes operacions podrien estar relacionades amb interessos comercials de grans superfícies (el "fantasma del Corte Inglés"). Defensen que és un lloc immillorable, qualificat com la "zona d'or" de la ciutat. "No volem ni diners ni un altre pis; el nostre edifici reuneix totes les condicions i està situat al centre de Tarragona." Manca de diàleg polític Picó critica la falta de transparència de l'Ajuntament i dels responsables del projecte. Malgrat que alguns polítics han manifestat verbalment que si els veïns no volen, el pla no tirarà endavant, els afectats no es refien de les paraules i exigeixen compromisos per escrit mitjançant les al·legacions reglamentàries.

  • 11'

    Saló de la Formació i el Treball: Guia per a joves

    El Saló de la Formació i el Treball a Tarragona El Palau de Congressos de Tarragona acull el Saló de la Formació i el Treball, una iniciativa estratègica dissenyada per connectar els joves amb el mercat laboral actual. L'esdeveniment reuneix una gran varietat d'agents, des d'empreses de selecció fins a instituts i organismes oficials, amb l'objectiu de combatre la desorientació juvenil en la cerca de la primera feina. Sectors i perfils demandats Les empreses de treball temporal (ETT), com Adecco, destaquen que l'oferta i la demanda són molt variades a la regió: * Perfils industrials: Operaris de fàbrica i manipuladors. * Perfils tècnics: Administratius, comercials i personal de botigues. * Candidats: Des d'estudiants que busquen feines d'estiu fins a persones que volen estabilitat laboral. L'aposta per la Formació Professional (FP) Francesc Roca, de l'Institut Comte de Rius, subratlla la importància de trencar els vells estereotips sobre l'FP: "Els alumnes bons van a la universitat i la resta a l'FP. Costa una mica anar canviant aquest estereotip." L'FP es presenta com una via d'èxit assegurat, amb una taxa d'inserció laboral molt alta (feina en menys de sis mesos) i mesures flexibilitzadores que permeten compaginar estudis i treball. Recursos i orientació institucional Diversos organismes ofereixen suport gratuït per als cercadors de feina: * SOC i FIFO: El Servei d'Ocupació de Catalunya i el Centre de Formació Ocupacional ofereixen cursos per a aturats i actius, tot i que el FIFO encara és un gran desconegut per al públic. * Servei Municipal de l'Ocupació: Un servei heterogeni on el 60% dels usuaris són dones i on el boca-orella és el principal canal de difusió. * Cat Formació: Defensa la formació contínua i el reciclatge com a valors imprescindibles, fins i tot en sectors com l'hostaleria. * Sindicats (UGT): Ofereixen assessorament i mediació per garantir que els joves trobin feina de qualitat i sàpigen a qui adreçar-se davant de problemes laborals.

  • 7'

    L'obra de Sergi Belbel: 'El mòbil' al Teatre Metropol

    Explorant les relacions humanes a l'era digital l'actriu Marife Gil presenta l'obra teatral El mòbil, escrita per Sergi Belbel i dirigida per Lluís Pasqual. Aquesta peça contemporània es converteix en un mirall de la societat actual, on el telèfon mòbil deixa de ser una eina per convertir-se en l'eix central de les nostres interaccions. Els punts clau de la conversa L'anonimat i la desconnexió: L'obra reflexiona sobre com el mòbil permet un cert anonimat o desconnexió emocional. L'actriu explica que sovint fem coses mentre parlem pel mòbil que mai faríem cara a cara, com buscar objectes a la bossa mentre tractem temes vitals. Una escenografia moderna: La posada en escena és descrita com a freda i geomètrica, comparant els actors amb personatges de videojoc (PlayStation), el que reforça la idea de deshumanització. Ritme i vigència: La funció destaca pel seu ritme trepidant, reflectint la immediatesa de la vida moderna. Tanmateix, es reconeix que és una obra amb data de caducitat a causa de la ràpida evolució tecnològica. Reflexió sobre la dependència tecnològica L'obra planteja que avui en dia "no ets ningú si no tens mòbil", evidenciant una pressió social constant per estar connectats. "Tu pots estar fent ganyotes i dient que t'estimo molt i ningú et veu." L'elenc es completa amb noms de prestigi com Rosa Novell, Marta Marco i Carles Francino, que articulen un muntatge que transita entre la comèdia i la reflexió vital sobre els vincles familiars.

  • 16'

    Entrevista a Lluís Amiguet: Petxina Daurada i Periodisme

    Reconegut el periodista Lluís Amiguet per la seva trajectòria L'entrevista se centra en el lliurament de la Petxina Daurada per part del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona al periodista Lluís Amiguet, coautor de la cèlebre secció La Contra de La Vanguardia. Amiguet reflexiona sobre el seu vincle amb Tarragona, el paper de la ràdio local i la seva visió de la professió. Aspectes clau de la conversa: Periodisme de "fer pinya": Amiguet defensa un periodisme menys centrat en l'espectacularitat de les "estrelles" (que ell anomena el model Ronaldinho) i més basat en el treball col·lectiu i la utilitat pública. El planter tarragoní: Es destaca Tarragona com un gran viver de periodistes d'èxit (Carles Francino, Andreu Buenafuente, Javier Pons, entre d'altres). Premis de la societat civil: L'entrevistat reivindica la importància que els col·legues i la societat civil es premiïn mútuament per reconèixer el talent sense dependre exclusivament de les administracions públiques. Projectes de futur: Anuncia el llançament d'una nova plataforma de creació audiovisual i interactiva amb Víctor Amela, basada en la participació col·lectiva i l'esperit d'Internet. Reflexió sobre l'ofici: "Moltes vegades el periodisme és fer pinya. Quan et sents realment útil, no sempre surt el teu nom." Amiguet també aborda la dificultat de les entrevistes, afirmant que sovint és més complex fer una conversa interessant amb un personatge anònim (com un flequer innovador) que amb grans figures mundials com l'emperador del Japó, a qui va entrevistar al seu palau minimalista.

  • 22'

    Anàlisi de Joan Aregio sobre els resultats de CiU a Tarragona

    Anàlisi de l'Escenari Post-Electoral a Tarragona El regidor electe i cap de llista de Convergència i Unió (CiU), Joan Aregio, reflexiona sobre els resultats de les eleccions municipals de 2007. Malgrat el cop que ha suposat la derrota davant el PSC, Aregio es mostra decidit a liderar l'oposició i a mirar cap al futur. Factors de la Davallada Electoral Aregio identifica diversos elements que han provocat la pèrdua de vots de la federació nacionalista: L'alta abstenció, que ha afectat especialment el votant tradicional de CiU. La fragmentació del vot conservador cap a la candidatura de Maria Mercè Martorell. La desaparició d'Iniciativa per Catalunya, que ha beneficiat indirectament el creixement del PSC. El desgast natural després de 18 anys de govern sota el lideratge de Joan Miquel Nadal. "Les circumstàncies i el destí no han estat especialment justos amb nosaltres com a col·lectiu, ni amb mi en particular." El Futur com a Cap de l'Oposició Aregio defineix com serà la tasca de CiU a l'Ajuntament a partir d'ara: Oposició exigent però constructiva: Es vol distanciar de l'estil "dur i de bloqueig" que, segons ell, ha exercit el PSC durant el darrer mandat. Temes de ciutat: Està disposat a col·laborar en grans projectes com la façana marítima, sempre que es busqui un consens real. Especialització del grup: Els regidors de CiU es dividiran les àrees per fiscalitzar el govern de manera professional. La Diputació i l'Estratègia Nacional L'entrevistat també aborda la seva continuïtat a la Diputació de Tarragona, deixant clar que ja havia plantejat al seu partit la intenció de no repetir com a president. Defensa que CiU és l'única força que ha pujat en percentatge de vots a nivell territorial i critica els pactes del tripartit, afirmant que l'objectiu d'ERC és "eliminar CiU" sense adonar-se que acaben sent absorbits pel PSC.

  • 7'

    Primer Congrés de Biologia Evolutiva a Tarragona

    L'esdeveniment i la seva rellevància científica Tarragona es converteix en l'epicentre de la ciència amb la celebració del Primer Congrés de la Societat Espanyola de Biologia Evolutiva, que té lloc al Paraninf de la Universitat Rovira i Virgili. L'esdeveniment, organitzat per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), aplega prop de 180 especialistes d'arreu del món. L'objectiu principal d'aquesta trobada és trencar l'aïllament entre les diferents disciplines científiques: Establir ponts de comunicació entre biòlegs moleculars, paleontòlegs i ecòlegs. Fomentar el diàleg interdisciplinar en l'estudi de l'evolució biològica. Posar en comú les diverses línies de recerca d'alt nivell que es fan al país. Temàtiques clau del congrés El professor Jordi Agustí, president del comitè organitzador, destaca els eixos vertebradors de les ponències: Desenvolupament embrionari: L'evolució de la forma en els infants de les diferents espècies. Coevolució: Com interaccionen les evolucions de diverses espècies entre si. Evolució humana: Sessió especial a càrrec de l'IPHES, vinculat a la figura d'Eudald Carbonell. Poblacions naturals: Relació entre l'evolució i el medi ambient. Història de la ciència: Difusió de les idees evolucionistes a l'Estat. Tarragona com a referent en recerca L'elecció de Tarragona no és casual. Segons Agustí, la qualitat de la recerca a la URV i els seus instituts associats és excepcional, amb publicacions freqüents en revistes de prestigi internacional com > "Science o Nature". Aquesta trobada marca l'inici d'una tradició que tindrà continuïtat cada dos anys, amb la propera cita ja prevista a València.

  • 10'

    El II Congrés Forestal de Catalunya i la gestió dels boscos

    Anàlisi del II Congrés Forestal de Catalunya Després de 18 anys des de la seva primera edició, Tarragona es converteix en la seu del II Congrés Forestal de Catalunya, una cita clau per debatre el futur i la gestió dels recursos forestals del país. L'esdeveniment aplega més de 82 entitats i compta amb la presència del conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar. Reptes i realitat del sector forestal El sector s'enfronta a una realitat complexa on els boscos catalans són considerats la principal infraestructura del país. Segons José Antonio Bonet, coordinador del congrés, els principals punts de debat són: Rendibilitat econòmica i social: Tot i que la producció de fusta pot no ser rendible per a molts propietaris privats, els boscos aporten un valor incalculable en forma de lleure, paisatge i serveis ecosistèmics. Propietat privada: El 80% dels boscos a Catalunya están en mans d'agents privats (un percentatge que s'eleva encara més a Tarragona), amb propietats sovint fragmentades que dificulten la gestió. Prevenció d'incendis: S'alerta de la paradoxa que només es talla un 20% de la fusta que creix, fet que genera acumulació de combustible i augmenta la virulència dels incendis. "Estem gastant més recursos en extinció que els que estem destinant a prevenció." Estratègies de futur L'anunci per part del Govern d'un nou Pla Forestal de Catalunya i la creació d'un fons forestal específic representen un canvi en les polítiques públiques. Les noves perspectives professionals miren cap a: Lluita contra el canvi climàtic: L'optimització dels boscos com a fixadors de carboni. Multifuncionalitat: El pas de la visió productivista a una d'ús més terciari, paisatgístic i de retenció d'aigua. Valorització de productes autòctons: L'ús de la fusta local per a construcció i energia com a alternativa sostenible. Finalment, es destaca la voluntat de dotar el congrés de més periodicitat, idealment cada quatre anys, per mantenir actualitzada la radiografia forestal del territori.

  • 11'

    II Congrés Forestal de Catalunya: Reptes i Futur dels Boscos

    Situació Actual dels Boscos a Catalunya El Palau Firal i de Congressos de Tarragona acull la segona edició d'aquest certamen, on s'ha posat de manifest una radiografia preocupant de la superfície forestal catalana. Segons dades del Departament de Medi Ambient, el 61% del terreny català és forestal, sumant uns dos milions d'hectàrees. D'aquestes, el 80% es troba en mans privades, un fet que dificulta la gestió directa de l'administració. Els punts clau de la problemàtica actual són: Baixa rendibilitat econòmica: A diferència del passat, l'explotació de la fusta i el sotabosc ja no genera prou beneficis per al seu manteniment. Abandonament del medi rural: La desruralització provoca que les masses forestals creixin sense control humà. Augment de la densitat: Tot i que la superfície forestal ha crescut només un 4% en els últims 12 anys, la seva densitat ha augmentat dràsticament, augmentant el risc de grans incendis. La Perspectiva dels Professionals En la connexió en directe, s'han recollit testimonis de diversos experts que participen en el congrés: Moïssès Suades (Cap de tasca forestal): Destaca la necessitat d'educar la joventut en la cultura mediambiental per afavorir l'arrelament al camp i revertir la desertització humana. Sònia Llobeta (Enginyera forestal): Alerta sobre la situació crítica del Pi Blanc a la Catalunya central, on la falta d'aprofitament del sotabosc genera una continuïtat de combustible perillosa per als incendis. "Qualsevol actuació que fas avui al bosc no la veus demà; els fruits repercuteixen al cap de 20, 30 o 50 anys." Objectius del Congrés L'esdeveniment busca solucions per trobar una rendibilitat social i econòmica del bosc que permeti la seva preservació davant l'amenaça del canvi climàtic i la pèrdua d'oficis tradicionals, com el pasturatge, que ajudaven a mantenir el bosc net de manera natural.

  • 15'

    2007-09-26 UM BARBI SUAREZ

    L'exposició que desafia el mite de la nina Barbie L'exposició "Barbie versus Barbie", comissariada per José Carlos Suárez i amb la participació d'artistes de Tarragona, proposa una relectura profunda i sovint incòmoda d'un dels icones més potents de la cultura contemporània. Lluny de ser una celebració de la marca, la mostra utilitza la nina per abordar temàtiques com l'anorèxia, la hipersexualització infantil, la guerra i les qüestions de gènere. Punts clau de la mostra Crítica a la perfecció: Obres com la de Silvia Iturria mostren cossos reals amb el cap de la nina per reivindicar que la bellesa no segueix un patró únic. Religió i sàtira: L'artista Alvar Calvet integra la imatge de la Barbie en estampes religioses, transformant-la en imatges de la Mare de Déu o santes. Violència i gènere: A través d'instal·lacions sonores i visuals (com la de Lídia Pérez), es denuncia la cosificació de la dona i les actituds masclistes. La Barbie com a robot: Algunes peces exploren la falta d'humanitat de la nina, comparant-la amb autòmats cinematogràfics o robots desprovistos de caràcters sexuals. Reflexions sobre el joguet i la societat L'exposició va patir certs problemes de censura i topades amb la marca oficial (Mattel), ja que el seu objectiu no és la "majoria de glòria" del producte, sinó l'anàlisi de com els joguets eduquen i introdueixen els nens en una societat amb missatges sovint ocults. "Hem estat uns iconoclastes que hem intentat anar a sac contra aquesta imatge."

  • 29'

    Homenatge a Josep Lluís Navarro: Vida i llegat

    Un polifacètic referent de la societat tarragonina L'episodi d'avui es configura com una tertúlia d'homenatge a la figura de Josep Lluís Navarro, qui va ser tinent d'alcalde d'Urbanisme de Tarragona durant els seus darrers 100 dies de vida, però que va acumular una trajectòria de 40 anys de servei a l'Autoritat Portuària i una implicació profunda en el teixit associatiu, cultural i esportiu de la ciutat. La gestió de la "patata calenta": L'urbanisme i el POUM Els interlocutors destaquen la seva habilitat innata per al diàleg en un moment crític per a la ciutat: • Va assumir la regidoria d'Urbanisme amb el repte del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). • Els tertulians remarquen el seu talant conciliador: era capaç de rebre veïns amb greus problemes d'expropiació i fer que sortissin del despatx amb tranquil·litat. • El seu valor afegit combinava la preparació professional amb una humanitat que el feia gairebé insubstituïble en l'equip de govern de l'alcalde Ballesteros. L'ànima del Port i el Moll de Costa Navarro no només era un tècnic del Port, sinó el motor de la seva obertura a la ciutat: • Va ser el principal impulsor de la transformació cultural del Moll de Costa i dels magatzems (tinglados). • Actuava com a "veu dels veïns" del Serrallo dins de l'Autoritat Portuària, vetllant sempre per l'impacte de l'activitat industrial al barri. • La seva passió per la gestió cultural el va portar a ser un gran dinamitzador d'exposicions d'art, des del vessant més tradicional al contemporani. Vinculació amb el Nàstic i la Setmana Santa L'esport i la fe també formaven part de la seva identitat: • Com a gran coneixedor del futbol, va ser directiu del Gimnàstic de Tarragona i membre de la comissió esportiva en etapes clau. • En les tertúlies esportives, sempre buscava l'anàlisi tàctica serena i l'equilibri institucional per evitar la divisió del club. • Tenia unes creences religioses profundes que es manifestaven en la seva vinculació històrica amb la Setmana Santa tarragonina i la congregació de la Sang. "Ell no arribava mai a la confrontació; sabia afluixar en el moment determinat per trobar una solució." Un buit difícil de suplir La tertúlia conclou reflexionant sobre l'impacte de la seva pèrdua. El suport massiu en el seu funeral, amb més d'un miler de persones, és el reflex d'una vida dedicada a fer de pont entre institucions i ciutadania. Tots coincideixen que la seva entrada en política va ser la culminació natural d'una trajectòria de servei públic.