Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

889-900 de 1332
  • 17'

    La lluita veïnal per salvar el búnquer de la Mora

    Preservació del patrimoni històric i natural a Tarragona Els veïns de la urbanització de la Mora, a Tamarit, s'han mobilitzat per aturar un projecte urbanístic que pretén construir un centenar d'habitatges sobre un històric búnquer de la Guerra Civil. Aquest espai, situat a la muntanya de Sant Joan, no només té un valor arqueològic com a reducte republicà, sinó que també actua com l'últim pulmó verd de la zona costanera. Denúncies i reclamacions dels veïns L'Associació de Veïns de la Mora manifesta la seva profunda inquietud davant les intencions de la promotora Incasa. Els punts clau de la seva reivindicació inclouen: Atemptat patrimonial: El búnquer és una construcció circular de grans dimensions amb túnels de fins a 30 metres de profunditat que cal conservar com a part de la memòria històrica. Impacte mediambiental: La zona és el refugi d'espècies protegides, com aus migratòries i ratpenats particulars, i la seva destrucció suposaria un greu retrocés ecològic. Manca de transparència: Els veïns critiquen que l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat no han donat respostes clares sobre les llicències i el grau de protecció de l'espai. "No estem disposats a que es destrueixi aquest paratge; la solució seria fer una permuta en una altra zona i preservar aquesta com a jardí per a tota la gent." Estat de la situació Actualment, la promotora ja ha realitzat algunes actuacions de desbrossament i ha instal·lat cartells publicitaris, tot i que, segons els veïns, l'Ajuntament encara no hauria concedit la llicència definitiva. El col·lectiu veïnal adverteix que portarà el cas a la Generalitat i al departament de Cultura si no s'atura el que consideren un atemptat urbanístic.

  • 10'

    2007-04-03 UM MERCADET

    Últim dimarts de mercadet a la plaça Corsini L'episodi d'avui recull el testimoni de venedors i clients durant el darrer dimarts de celebració del tradicional mercadet a la plaça Corsini abans del seu trasllat. A causa de les properes obres de remodelació del Mercat Central i la instal·lació d'una carpa provisional després de Setmana Santa, les parades de dimarts i dijous es reubicaran a la Rambla Nova. Perspectiva dels marxants L'Enric Vives i en Josep Gómez, representants de la Junta de Marxants, valoren el canvi de forma molt positiva: Ubicació estratègica: Consideren la Rambla l'artèria principal de la ciutat, la qual cosa pot atraure nous clients i turistes. Reptes logístics: Manifesten certa preocupació pel tema de l'aparcament dels furgons i la seguretat de la mercaderia, demanant al consistori un espai reservat. Horaris: El trasllat permetrà allargar l'activitat fins a mitja tarda (aproximadament fins a les 16:30 h o 17:00 h), oferint més marge als compradors. Opinió de la clientela habitual Les clientes entrevistades (Filomena, Manuela, Montserrat, Flora, Rosa Mari i Montse) mostren una actitud favorable i flexible davant la nova ubicació: "A mi no em fa res; ho tindré encara més a prop de casa." Accessibilitat: Per a algunes el canvi suposa més proximitat, mentre que d'altres ho veuen com una oportunitat per passejar pel tram que va des de la font del Centenari fins al Balcó del Mediterrani. Experiència prèvia: Es recorda que ja s'havia fet un trasllat similar fa anys sense grans problemes de trànsit ni adaptació. En resum, tant el sector comercial com els usuaris afronten el canvi amb il·lusió i la confiança que la Rambla Nova es convertirà en un actiu dinamitzador per al mercadet.

  • 27'

    La reforma del Mercat Central de Tarragona

    Inici de les obres i logística provisional El proper dimarts, després de Setmana Santa, s'inicia el projecte de reforma integral del Mercat Central de Tarragona. Aquesta intervenció, qualificada de necessària i ambiciosa, transformarà el centre de la ciutat durant els propers dos anys aproximadament. Ubicació temporal dels marxants i paradistes • El mercadet ambulant de dimarts i dijous es trasllada de forma definitiva a la Rambla Nova, ocupant les coques centrals des de la Font del Centenari cap al Balcó del Mediterrani. • A la plaça Corsini s'instal·larà una carpa provisional de gran qualitat que allotjarà els paradistes de l'interior del mercat mentre durin les obres. • S'iniciaran les cates arqueològiques a l'entorn dels carrers Reding i Governador González per preservar possibles restes romanes. "La Rambla és el lloc menys dolent per ubicar el mercadet; històricament els mercats sempre s'han instal·lat a l'artèria principal de la ciutat." Detalls del nou Mercat Central El resultat final busca competir amb les grans superfícies comercials mitjançant la modernització dels serveis sense perdre l'essència tradicional: • Infraestructures modernes: S'instal·larà aire condicionat, calefacció, sistemes de recollida de brossa i millora de la il·luminació. • Sòtans i serveis: El nivell -1 inclourà una mitjana superfície d'alimentació seca per permetre un "únic acte de compra". També hi haurà una planta de càrrega i descàrrega amb càmeres frigorífiques per evitar la manipulació de mercaderies al carrer. • Aparcament: Es triplicaran les places actuals, passant de 400 a 1.200 places d'aparcament en quatre plantes. • Horaris: El mercat definitiu obrirà també a les tardes, adaptant-se als nous hàbits de consum dels ciutadans. Pressupost i finançament El cost total de l'obra s'estima en uns 18 milions d'euros (3.000 milions de pessetes). El finançament es reparteix entre diverses fonts: Subvencions dels Pressupostos Generals de l'Estat i la Generalitat de Catalunya. Finançament propi a través de la gestió de l'aparcament. Aportacions de l'empresa que gestioni la mitjana superfície comercial. Una part mínima a càrrec dels propis paradistes. Celebració de l'inici del projecte Per commemorar aquest moment, s'han organitzat dos actes principals: • Dimarts vinent (11:00h): Col·locació simbòlica de la primera pedra. • Dijous 12 d'abril (21:00h): Festa al Palau de Congressos amb l'actuació de Teatre de Guerrilla, obert a tots els ciutadans amb invitació prèvia.

  • 14'

    Curs Mediterrània: Qualitat ambiental i salut

    Presentació del Curs Científic a Tarragona L'entitat Mediterrània (Centre d'Iniciatives Ecològiques), conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili, organitza una nova edició del seu tradicional curs científic a Tarragona. Sota el títol "On vius, què menges, què respires", l'esdeveniment tindrà lloc del 16 al 19 d'abril a l'Autoritat Portuària. Temàtiques Clau de l'Edició Actual A diferència d'anys anteriors centrats en el canvi climàtic o l'aigua, enguany el focus es posa en la relació directa entre el medi ambient i la salut humana: Alimentació i residus: Es critica l'excessiu embalatge dels productes i la importància de consumir productes a granell per reduir l'ús de plàstics. Contaminants quotidians: S'analitza la presència de metalls pesants en l'agricultura intensiva i la contaminació química dins de les mateixes llars (productes de neteja, pols, etc.). Qualitat de l'aigua: La importància de llegir les etiquetes de l'aigua embotellada i vigilar els additius innecessaris. Dinàmica i Ponents El curs destaca per la seva transversalitat, combinant la visió acadèmica amb la de l'activisme i l'empresa: Experts acadèmics: Ponències d'especialistes de la URV, la UAB i el CREAF (com Pilar Andrés, experta en contaminació de sòls). Visió crítica: Participació d'entitats com Greenpeace i Ecologistes en Acció. Metodologia participativa: S'inclouen workshops i taules rodones moderades per professionals de la comunicació per fomentar el debat. "Sempre les administracions aniran un pas enrere de la societat. La societat comença a conscienciar-se... nosaltres manem." L'objectiu final és empoderar el ciutadà a través de la informació i el sentit comú, fomentant un consum conscient que obligui la indústria i l'administració a canviar les seves polítiques.

  • 18'

    Situació de la gent gran als barris de Tarragona

    Radiografia de la gent gran a Tarragona Càritas Tarragona ha impulsat un estudi exhaustiu per conèixer la situació real de les persones majors de 75 anys a la ciutat. A través del treball de camp de més de 500 voluntaris, l'entitat realitza visites porta a porta per captar no només dades estadístiques, sinó també la realitat mitjançant l'observació directa de les condicions de vida als domicilis. Conclusions principals de l'estudi L'anàlisi realitzada als barris de Ponent ha revelat tres grans problemàtiques: Sobrecàrrega familiar: Les famílies són les principals cuidadores, sovint sense suport extern, el que genera un esgotament emocional i físic, especialment en les dones (conegudes com a cuidadors informals). Barreres arquitectòniques: Una gran part de la gent gran viu en edificis vells. El 12,62% no surt mai de casa per falta d'ascensor. L'alçada de la banyera representa un obstacle crític per a la higiene personal. Manca de recursos: Hi ha una necessitat urgent de més places en centres de dia, residències i serveis d'ajuda a domicili per a la neteja o l'alimentació. Perfil sociodemogràfic i emocional L'estudi destaca una realitat social complexa als barris de Ponent, on la majoria de la població analitzada és immigrant dels anys 30 i 40: El 82% de les persones grans són nascudes fora de Catalunya i un percentatge idèntic es considera analfabet. Existeix un fort deteriorament emocional: un 23% de les persones enquestades declaren sentir-se deprimides i moltes pateixen una solitud profunda, fins i tot tenint família. "Sense voluntaris l'estudi no és possible. Per l'acompanyament, es dóna una relació tan forta que el voluntari sent que l'avi és com el seu pare i l'avi sent que el voluntari és com el seu fill." Actualment, Càritas busca voluntaris per iniciar una nova fase del projecte al barri de Sant Pere i Sant Pau, on preveuen enquestar unes 900 persones.

  • 11'

    Activitats de Setmana Santa al Museu Bíblic de Tarragona

    El Museu Bíblic: Cultura i Tradició a Tarragona L'arqueòleg i professor Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic de Tarragona, detalla l'oferta cultural del centre per a la Setmana Santa. El museu, que va obrir de forma regular el passat mes de setembre, s'ha consolidat com un espai de referència amb més de 4.000 visitants en el seu primer mig any d'activitat. Jornades de Portes Obertes Recuperant una tradició iniciada als anys 30, el museu ofereix una jornada especial el Divendres Sant (6 d'abril): * Horari: De 10:00 h a 13:00 h. * Accés: Entrada gratuïta amb visites comentades en grup. * Objectiu: Apropar la cultura bíblica a tota la societat, des d'una perspectiva tant espiritual com acadèmica i antropològica. La Gran Novetat: El Sopar Pasqual del Segle I Una de les activitats més innovadores d'enguany és la recreació d'un sopar pasqual de l'època de Jesús. * Es tracta d'una xerrada-sopar pedagògica a càrrec dels biblistes Joan Magí i Joan Aragonès. * L'activitat ha tingut un èxit rotund, esgotant les 58 places disponibles, i pretén fer intel·ligible el nexe entre el ritual històric i la litúrgia cristiana. Continguts del Museu El museu proposa un "viatge en el temps" a través de: * Un audiovisual sobre la transmissió de la Bíblia com a document cultural i espiritual. * Sales dedicades a la geografia bíblica amb maquetes i un jardí amb flora de Terra Santa. * Un recorregut històric des de la prehistòria (Mesopotàmia i Egipte) fins al món bizantí. Homenatge a Mossèn Salvador Ramon De cara al futur proper, el 16 d'abril es presentarà l'obra pòstuma de Mossèn Salvador Ramon, titulada Santoral Tarragoní: Morts precioses davant Déu. Una publicació il·lustrada que recull les biografies dels sants vinculats a la ciutat i que serveix com a reconeixement a la seva tasca per Tarragona. "És impossible entendre la història i l'art del món occidental sense apropar-nos a la cultura bíblica."

  • 25'

    Josep Lluís Navarro i el seu salt a la política amb el PSC

    Entrada a la Política i Motivacions Josep Lluís Navarro explica la seva incorporació com a número 3 a la llista del PSC a Tarragona per a les eleccions municipals. Tot i el seu bagatge professional al Port, s'hi presenta com a independent, mogut per una voluntat de servei a la ciutat i pel lideratge de Pep Fèlix Ballesteros. Eixos de la seva Crítica Constructiva Navarro detalla que la seva decisió neix d'un posicionament crític envers l'actual govern municipal en diversos fronts: • La manca de consens en el Pla General d'Urbanisme. • La gestió de la façana marítima i el soterrament del ferrocarril. • La debilitat del programa cultural a llarg termini. • L'estat de l'esport base i la situació del Nàstic. Crítica a Projectes Muncipals L'entrevistat és especialment dur amb el projecte del pàrquing de Jaume I, considerant-lo una "manca de respecte" al patrimoni de la humanitat. Defensa que el casc antic ha de ser per als vianants i que s'hauria d'haver consultat més a fons amb col·legis professionals i entitats ciutadanes. El futur paper a l'Ajuntament Quant a les seves futures responsabilitats, Navarro destaca: • Perfil gestor: Aportarà la seva experiència en gestió de grups i entitats. • Independència: No té previst afiliar-se al partit, ja que creu que la independència li atorga una visió més objectiva. • Consens: Es postula com un mediador per millorar les relacions institucionals i personals dins l'Ajuntament. "Quan la gent vol treballar al servei de la ciutat, no és necessari que tingui un component polític important, sinó una capacitat de servei interessant." La Gestió del Nàstic de Tarragona Com a exdirectiu, analitza la crisi del club i critica la ingerència de l'actual Ajuntament en la planificació esportiva. Defensa la tasca de Josep Maria Andreu i demana un projecte seriós per al nou estadi, evitant la provisionalitat i les solucions de mínims que s'han plantejat recentment.

  • 22'

    El Futbolí de Tarragona Ràdio: Arbitratge i Nàstic

    Resum de l'actualitat grana al Futbolí En aquesta edició de l'espai El Futbolí de Tarragona Ràdio, els col·laboradors analitzen amb humor i indignació la darrera jornada del Gimnàstic de Tarragona. L'eix central de la conversa és l'actuació de l'àrbitre Pino Zamorano, que va generar un profund sentiment d'injustícia tant en els comentaristes com en l'afició al Nou Estadi. Punts clau de la jornada: Indignació arbitral: Es repassen les jugades polèmiques, especialment l'expulsió d'Alejandro Campano. Els locutors descriuen la seva pròpia reacció a la cabina com una "regressió a la infantesa" pel nivell d'empipament i espontaneïtat. L'error del canvi: Es comenta una situació insòlita al camp: una errada en el dorsal del cartell de canvis que va provocar una esbroncada monumental de l'entrenador Paco Flores al delegat de l'equip. Anàlisi de Paco Flores: S'escolta la roda de premsa de l'entrenador grana, destacant la seva serenor malgrat el context advers: > "Els equips que estan a sota, possiblement per l'ansietat, acostumen a estar ratllant el reglament." Malastrugança d'Àngel García: Es destaca, en to de broma, com cada vegada que el col·laborador afirma que el Nàstic té el partit controlat, l'equip contrari marca un gol (va passar contra el Recreativo de Huelva en ambdues voltes). Futbol Internacional i Curiositats: Lliga Vaticana: Es comenta el creixent interès per aquesta lliga i l'arribada d'aquesta tendència a Catalunya amb partits entre escoles religioses. Secció Mexicana: Novetats dels Tigres de Mèxic, destacant la nova revista oficial Seguridad y Elegancia amb el defensa Julio César Cáceres en portada. El vide marcador: L'emoció viscuda a l'estadi en veure la derrota de l'Athletic Club de Bilbao (rival directe) contra el Racing de Santander.

  • 14'

    Guia de preinscripció escolar a Tarragona amb Carme Duc

    Guia per a la preinscripció escolar a Tarragona L'entrevista amb Carme Duc, tinent d'alcalde d'Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona, serveix com una guia radiofònica per a les famílies que han d'afrontar el procés de preinscripció escolar aquest mes d'abril. L'objectiu és oferir claredat davant l'ampla oferta educativa i la complexitat del sistema. L'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) La regidora posa especial èmfasi en la utilitat de l'OME com l'eina principal d'informació i acompanyament: Ubicació: Carrer Armanyà, número 10 (compartint espai amb l'Escola Municipal de Música). Servei: Ofereixen informació objectiva sobre proximitat, zonificació i la puntuació necessària segons el barem vigent. Consell clau: No demanar una única escola. Es recomana omplir totes les caselles per ordre de preferència per evitar quedar-se sense plaça en centres propers al domicili. "No caigueu en l'error de demanar una única escola... aquell que només ha posat una sol·licitud, anirà al final de tot i es quedarà amb una plaça potser molt lluny de casa seva." Calendari de tràmits per al curs vinent S'han detallat les dates clau per als diferents nivells educatius: P3 fins a 4t d'ESO: Del 10 al 20 d'abril. Llars d'infants: Del 12 al 15 de maig. Batxillerat i Cicles de Grau Mitjà: Del 14 al 15 de maig. Grau Superior: Del 5 al 12 de juny. Escola d'Adults: Del 13 al 22 de juny. Transparència i control del procés Duc alerta sobre la picaresca en les dades (com canvis fraudulents de padró). Actualment, el creuament informàtic de dades i les actuacions de la Guàrdia Urbana fan difícil l'engany. Qualsevol irregularitat detectada comporta que la sol·licitud passi directament al final de la llista. Finalment, s'ha destacat que l'oferta de places està equilibrada amb la demanda, tot i que el creixement de la ciutat i la incorporació d'alumnat nouvingut obliguen a l'ús temporal de mòduls prefabricats en algunes zones mentre es tramiten les noves construccions.

  • 1h 40min

    Guia de les Confraries de la Setmana Santa de Tarragona

    Introducció a la Setmana Santa Tarragonina L'episodi ofereix un recorregut detallat per la història, el sentiment i l'organització de la Setmana Santa de Tarragona, declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional. A través de les veus dels presidents de les diferents entitats, s'explora el llegat cultural i religiós que defineix la ciutat. L'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa Fundada l'any 1928, aquesta entitat coordina les 12 confraries actuals i gestiona la promoció dels actes arreu de l'Estat. • Gestiona el programa d'actes i l'edició de l'Opuscle, un llibre de gran qualitat visual. • Organitza concursos de fotografia, pintura i narrativa per fomentar la participació jove. Detall de les Confraries Principals L'episodi dedica seccions específiques a cada germandat, detallant els seus orígens, la seva Vesta característica i els seus Misteris (passos escultòrics): • Associació La Salle: Destaca pel seu fort sentiment de retrobament de la família lassaliana. Els seus passos originals van ser cremats durant la Guerra Civil i refets posteriorment per l'escultor Claudi Rius. • Confraria de Pescadors: Estretament lligada al barri del Serrallo, el seu misteri de la Presa de Jesús inclou la figura de Sant Pere, patró dels pescadors. • Cristo del Buen Amor: Fundada el 1993 per un grup d'andalusos residents a Tarragona, aportant una estètica de túniques blanques i capa lila. • Germandat del Sant Ecce-Homo: Vinculada històricament al carrer Cos del Bou, destaca per la seva banda de timbals i sacs de gemecs. • Reial i Venerable Congregació de la Sang: Una de les entitats més antigues (origen 1545), responsable d'organitzar la Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant. Simbolisme i Tradició L'essència de la setmana es resumeix en tres conceptes clau: "Ordre, silenci i pregària." Es destaca la importància de la transmissió generacional, on les famílies viuen els preparatius com un acte de fe i compromís amb la història de la ciutat.

  • 6'

    Història i missió de la Setmana Santa a Tarragona

    La Setmana Santa de Tarragona i la seva Agrupació El text explora la profunda càrrega emocional i el paper institucional de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona. Fundada l'any 1928, aquesta entitat coordina les 12 confraries, congregacions i germandats de la ciutat. Els Sentiments i els Orígens La celebració es vincula amb records personals i íntims, exemplificats en la figura d'Antoni Rovira i Virgili, qui des de l'exili recordava: "Aquell silenci li permetia trobar els records a l'interior del seu ànim." L'organització, que aviat complirà el seu 80è aniversari, va ser impulsada pel canonge Jaume Sabaté Poblet i aprovada oficialment el 1930. Activitats i Difusió La missió principal de l'Agrupació és la promoció i coordinació dels actes culturals i religiosos a diversos nivells: Àmbit Nacional i Internacional: Participació en congressos i trobades (encuentros) a Almeria o el Congrés Internacional de Confraries a Múrcia. Publicacions de Prestigi: L'edició del cartell anual (possiblement un dels més antics de l'Estat) i d'un opuscle en format de llibre de més de 100 pàgines. Foment Cultural: Organització del pregó i concursos de fotografia, pintura i narrativa escolar per a joves de l'ESO i batxillerat. Suport Institucional La Setmana Santa tarragonina està declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional. Per mantenir aquesta activitat, l'entitat compta amb el suport econòmic d'institucions públiques (Ajuntament, Diputació, Generalitat) i d'empreses privades com Repsol.

  • 8'

    La Germandat del Sant Ecce-Homo de Tarragona

    Història i Devoció de la Germandat del Sant Ecce-Homo El reportatge repassa la trajectòria de la Germandat del Sant Ecce-Homo, una entitat amb seu a la Baixada de la Peixeteria de Tarragona que actualment compta amb 450 confrares. La seva devoció es fonamenta en el recolliment, el silenci i la reflexió durant els actes de la Setmana Santa, especialment en la processó del Sant Enterrament. Orígens i Evolució Històrica Segle XVI: Ja es documenta la imatge original de l'Ecce-Homo, propietat de la confraria de la Sang i dels gremis d'esperdanyers i esperters. L'epidèmia de 1934: Els veïns del carrer Cos del Bou es van posar sota la protecció de la imatge durant un brot de còlera, consolidant un lligam espiritual que perdura fins avui. Refundació (1868-1870): S'estableix la germandat amb el nom actual, participant ininterrompudament en les processons. Els Misteris i la Imatgeria La germandat ha tingut diversos passos al llarg dels anys a causa de la fragilitat de les talles o el seu pes excessiu: Josep Rius (1917): Un grup escultòric cremat durant la Guerra Civil (1936). Rafael Casas i Carles Moya: Versions posteriors que no van quallar per deficiències artístiques o tècniques. L'actualitat: El misteri vigent és obra de l'andorrà Carcoler (1994). És una rèplica del model de Rius, dissenyada per ser més lleugera (portada a espatlles) en combinar fusta i roba. Vestuari i Identitat Des de l'any 1985, la Germandat ha recuperat la seva vesta antiga, que havia estat simplificada durant la postguerra: Túnica negra amb xinyell vermell. Capa grana de vellut i estola blanca. Golilla blanca amb vora granat. La Banda de Sacs de Gemecs Una de les grans singularitats de l'entitat és la seva banda pròpia, composta per més de 60 persones. La combinació de timbals i més de 30 sacs de gemecs atorga un caire religiós i una sonoritat molt solemne a les seves desfilades. Actes Principals "A les 12 i quart de la nit de Dijous Sant, iniciem el Via Crucis pel Camí Vell del Llorito fins al santuari." A més de la processó principal, organitzen des de 1981 un Via Crucis nocturn multitudinari i participen activament en el Rosari del Dolor.