Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis

RSS

episodis

901-912 de 1332

6 de març del 2007
6'
La Confraria del Cristo del Buen Amor a Tarragona
Història i Identitat de la Confraria La confraria del Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista és una entitat clau de la Setmana Santa de Tarragona. Fundada el 13 de maig de 1993 per un grup d'andalusos residents a la ciutat, la seva creació va respondre al desig de participar activament en les processons amb una identitat pròpia. Actualment, la confraria té la seva seu a la Capella de Sant Nicolau de Bari i compta amb uns 340 confrares. El seu president, José Manuel Núñez, destaca el sentiment de devoció que impregna cada preparació per a la sortida processonal. Indumentària i Simbologia Els membres que participen en les desfilades religioses vesteixen d'una forma molt característica: Túnica blanca amb un feixí i capa lila. L'escut de la confraria va brodat a la part superior dreta de la capa. Cucurulla lila i guants blancs. Medalla distintiva: Un cordó lila que sosté l'emblema d'un cor vermell traspassat per una espasa i envoltat per una corona d'espines. Els Misteris i la Imagineria La confraria processiona amb dos passos principals de gran valor artístic: Cristo del Buen Amor: Una talla de fusta de cedre policromada de l'escultora reusenca Maria Mercè Bassó (1996). Representa a Crist flagel·lat i assegut en actitud reflexiva. És portat per 15 costalers. Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista: Obra de l'imaginaire sevillà Jesús Méndez Lastrucci (2006). Representa el moment en què Sant Joan assenyala el camí a la Mare de Déu. El pas és portat per 18 costalers. "Aquesta Setmana Santa té per a nosaltres un sentiment immens al poder sortir amb el teu Crist o amb la teva Verge." Activitats i Tradicions A més de la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant, la confraria destaca per: * L'organització d'un Viacrucis a l'interior de la capella des del 1997. * La presentació del seu propi opúscul de Setmana Santa. * Disposar d'una banda pròpia de cornetes i tambors formada per uns 20 membres.
6 de març del 2007
7'
La Congregació del Venerat Cos de Jesucrist a Tarragona
Història i Identitat de la Congregació La Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu és una entitat fonamental de la Setmana Santa de Tarragona. Fundada l'any 1948 per un grup de tarragonins vinculats a les congregacions marianes, va viure moments crítics el 1980, quan el nombre de confrares va reduir-se dràsticament fins a quedar-ne només tres o quatre. Actualment, ha recuperat la seva vitalitat sota la presidència de Josep Maria Aleu i Sardà. Característiques de la Vesta i Insígnia El vestuari de la congregació destaca per la seva sobrietat i elements distintius: - Túnica negra amb mànigues amples i ribets morats. - Faixa morada amb 12 caients al costat esquerre. - Cucurulla negra amb ribet morat i una característica cua de dos metres de llargada. - La insígnia mostra un cor sagnant traspassat per una espasa sobre una creu llatina. El Misteri: El Descendiment de la Creu El pas processional és una obra de gran valor artístic: - Va ser dissenyat per Lluís Maria Saumells i executat pel taller Josep Campanyà. - Representa el moment en què Jesús és davallat de la creu per Nicodem, acollit per la Verge Maria i plorat per Maria Magdalena. - Tot i que originalment es van preveure set figures, el conjunt actual en té quatre, faltant-hi Sant Joan i Josep d’Arimatea. "Si mires el pas, sents un sentiment, sents el cor." Calendari d'Actes i Cultes La congregació manté una activitat constant durant la Quaresma i la Setmana Santa: 1. Viacrucis de Dilluns Sant: Organitzat des del 1996 amb La Salle i Sant Magí, recorre la Part Alta. 2. Processó del Dolor: Dimarts Sant, amb recorregut tradicional des de l'Església de Sant Joan. 3. Divendres Sant: Viacrucis a l'interior del temple de Sant Pau. 4. Actes Litúrgics: Misses pels difunts, Hora Santa el Dijous Sant i la Vigília Pasqual.
6 de març del 2007
9'
La Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona a Tarragona
Història i Identitat de la Confraria de Sant Magí La Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona, presidida actualment per Joan Rossell, és una entitat singular que agermana les ciutats de Barcelona i Tarragona. Amb uns 600 membres i seu a la Basílica de Santa Maria del Mar, el seu origen modern es remunta al maig de 1940, tot i que recull el testimoni d'una antiga congregació fundada l'any 1580 a Sant Pere de les Puel·les. La iniciativa va sorgir de tarragonins residents a Barcelona que volien mantenir el vincle amb la seva ciutat natal i participar activament en la Setmana Santa de Tarragona. "És una tradició que està arrelada a l'ànima... que ens ha vingut de pares a fills, d'avis a nets i a besnets." Vestimenta i Simbologia Els confrares es distingeixen pel seu rigor estètic: * Túnica negra amb botons gris perla. * Estola i cucurulla blava/gris (capús sencer per als qui van tapats). * Escut brodat en vermell al pit, que representa la vara de Sant Magí i la palma del martiri creuades sobre una creu de Tau. * Insignies històriques: Conserven un penó de 1941 i una bandera amb un brodat de 1742 que actualment es custodia al museu. El Misteri: El Retorn del Calvari El pas processional de la confraria és el grup escultòric del Retorn del Calvari: * Escultor: Joan Salvador Voltes (de Vilaseca). * Material: Fusta noble procedent de la Guinea. * Composició: Representa la Mare de Déu (sostenint la corona d'espines contra el cor), acompanyada per Sant Joan, Maria de Cleofàs i Maria Magdalena. * Curiositat: En el seu origen, la Comissió d'Art Sacre va obligar a rebaixar el volum del pit de les figures femenines per qüestions estètiques de l'època. Activitat Litúrgica i Actes La confraria manté un calendari d'actes intens durant la Setmana Santa: 1. Dilluns Sant: Viacrucis conjunt des de l'Ermita del Portal del Carro (Tarragona). 2. Dimecres Sant: Participació en la Processó del Dolor. 3. Divendres Sant: Viacrucis a l'interior de Santa Maria del Mar (Barcelona) i, a la nit, la Processó del Sant Enterrament a Tarragona. A més de la Setmana Santa, l'entitat organitza la festivitat de Sant Magí a Barcelona i l'aplec a la Brufaganya cada mes de setembre.
6 de març del 2007
7'
La Reial Germandat de Jesús de Natsarè de Tarragona
Història i Fundació La Reial Germandat de Jesús de Natsarè va ser fundada l'any 1903 a Tarragona per l'impuls de Ramon Sales i Ricomà. Amb la seva seu religiosa a la parròquia de Sant Francesc, l'agrupació compta actualment amb uns 1.150 germans. L'origen de la devoció es remunta a una imatge de finals del segle XVII (el Porta Creu), que va ser salvada de la destrucció durant la Guerra del Francès i, posteriorment, una part de l'imantari també es va preservar durant la Guerra Civil. Seccions i Vestimenta La Germandat ha crescut al llarg dels decennis amb diverses branques: - Secció d'Aspirants (1940): Per als més joves, amb cor infantil propi. - Pia Secció de Maries del Calvari (1957): Branca femenina de la germandat. - Banda de cornetes i timbals: Creada durant els anys 80. Pel que fa a la vesta, els natsarens vesteixen túnica, pitet i punja de bellut negre amb un cíngol vermell. Les Maries del Calvari es distingeixen pel color or vell en el pitet i la cucurulla. Els Misteris L'entitat compta amb tres passos o misteris principals: 1. Jesús de Natsarè: La talla actual és de Salvador Martorell (1939), ja que l'original es va perdre a la guerra. Inclou les tres maries incorporades el 1906. 2. El Sirineu (La primera caiguda): Obra d'Antoni Parera (1930), és l'únic misteri que es va salvar sencer de la guerra. 3. El Despullat: Realitzat per Agustí Ballester l'any 1962, representa el moment en què Jesús és despullat de les seves vestidures. Actes Principals L'activitat se centra en la reflexió i el recolliment: - Viacrucis de Quaresma: Cada diumenge a la tarda a l'interior de Sant Francesc. - Dimarts Sant: És l'acte central, amb una missa seguida d'una processó nocturna pels carrers de la Part Alta de Tarragona. "Són temps de reflexió, temps de meditació, temps per madurar i pensar moltes coses."
6 de març del 2007
9'
La Confraria de Pescadors i el pas de la Presa de Jesús
Història i Identitat de la Confraria de Pescadors La Confraria de Pescadors de Tarragona té arrels històriques profundes que es remunten a l'any 1383, vinculada inicialment al suport mutu i l'assistència en casos de malaltia o accident. Tot i això, la seva configuració moderna dins la Setmana Santa de Tarragona neix cap a mitjans del segle XX. Després de diverses divergències amb el Gremi de Marejans, la confraria va decidir crear el seu propi pas cap als anys 1953-1954. El vincle amb el mar és constant, reflectit en la seva seu al Serrallo i en la iconografia dels seus emblemes. El Misteri de la Presa de Jesús L'element central de la confraria és el pas de la Presa de Jesús a l'hort de Getsemaní, encarregat a l'escultor barceloní Jaume Satorres i beneït l'any 1956. Composició: Inclou les figures de Jesús, Judes, un soldat romà, Sant Pere (patró dels mariners) i Malcus (el criat del gran sacerdot). Evolució del transport: Originalment anava sobre un xassís de camió de bombers i es portava a rodes; des de l'any 1992, es porta a l'estil tradicional a espatlles per una colla de portants. Vestimenta: Els confrares vesteixen vesta de color gris amb una faixa blava, golilla blanca i la medalla distintiva amb l'àncora i el salvavides. Actes i Tradicions L'activitat de la confraria comença al gener amb els assajos, però el moment culminant és la Setmana Santa. Entre els actes més destacats figuren: El Viacrucis del Serrallo: Organitzat conjuntament amb els marejans el Diumenge de Passió. Es descriu com un acte de gran devoció i és considerat un dels moments més emotius per al barri mariner. Agermanaments: Enguany destaca la col·laboració amb el Crist de l'Agonia (PAN) de Valls i la participació de la Creu dels Improperis de Reus. "És una cosa que jo he procurat transmetre als meus fills... és un dia que l'esperem durant tot l'any."
6 de març del 2007
10'
La Germandat de Jesús de la Passió de Tarragona
Història i Sentiment de la Germandat L'episodi explora la profunda tradició familiar i el sentiment de fe i religiositat que envolta la Setmana Santa a Tarragona. Josep Francesc Ferrer, president de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, explica com aquesta devoció s'hereta de generació en generació, des dels avis fins als fills. Orígens i Fundació La Germandat es va constituir oficialment el 1940, impulsada per Martí Maria Esmagriñà. Va néixer sota l'empara de Ràdio Tarragona, servint com un lloc d'acollida per a tothom qui volgués participar en la processó. La seva seu social es troba a l'església de Sant Joan Baptista. Indumentària i Símbols La vesta és un element distintiu de la congregació, coneguda popularment com la Vesta dels Guapos: * Membres adults: Túnica de vellut granatós, pitet blanc, cingol vermell i cucurulla blanca. * Aspirants (fins a 16 anys): Vesta totalment blanca amb cordó vermell. * Escut: Una medalla amb una creu llatina vermellosa que conté una creu negra a l'interior, envoltada per una corona d'espines. El Misteri i la seva Evolució Un dels punts més rellevants és la història del seu pas processional: * El misteri original era obra de Cuscolla (1940), però es va perdre en un incendi fortuït el 28 d'agost de 1973. "Com a anècdota, el misteri del Cuscolla va durar exactament 33 anys, des de la seva benedicció fins que es va cremar." * L'any 1987 es va estrenar un pas de l'artista Josep Pla, que va servir per revifar l'entitat. * Actualment, des de 1993, desfilen amb l'obra del tarragoní Lluís Maria Saumells, portada per 16 portants. Actes Principals La Germandat té un paper actiu durant tota la setmana: * Organitzen la Processó del Dolor el Dimecres Sant. * Participen el Diumenge de Rams amb el misteri de l'entrada de Jesús a Jerusalem. * Col·laboren estretament en els actes de la parròquia de Sant Joan.
6 de març del 2007
9'
La Salle i la Setmana Santa de Tarragona
Tradició i Sentiments Lesalians La participació de l'Associació La Salle a la Setmana Santa de Tarragona és un acte de retrobament familiar i identitari. Aquest vincle, que enguany celebra el centenari de l'arribada dels germans a la ciutat, aplega més de 3.200 membres entre alumnes, exalumnes i familiars. Els Misteris i la seva Història L'associació compta històricament amb dos passos principals que van ser reconstruïts després de la Guerra Civil: L'Oració a l'Hort: Una obra que data originalment del 1911 (Gulló) i refeta el 1942. Des de fa 13 anys és portada a espatlles per 12 portants i acompanyada per una banda de timbalers. Vetlleu i Pregueu: Creat per Claudi Rius el 1943, substituint el desaparegut misteri de Josep Llimona (El Petó de Judes). Aquest pas va sobre rodes i representa Jesús amb Pere, Jaume i Joan. Indumentària i Símbols La Vesta ha evolucionat des de la seva creació: Actualment és de color morat amb l'estola i els punts de color grana. Els membres porten des del 1990 una medalla amb les armes de la família La Salle i el lema "Signum Fidei". Actes Principals L'activitat de l'associació no es limita a la processó del Sant Enterrament, sinó que inclou: Sermó de les Set Paraules: Organitzat des de 1942, actualment se celebra a l'ermita de Sant Magí. Via Crucis: Destaquen el de Dilluns Sant i la participació en els actes emblemàtics a les muralles i el Casc Antic. "Els sentiments que els lesalians tenim aquests dies sants són de retrobament de la família en un acte molt simbòlic i tradicional"
6 de març del 2007
7'
Setmana Santa a Tarragona: El Gremi de Marejants
El Gremi de Marejants i la Tradició a Tarragona El Gremi de Marejants de Tarragona, presidit per Josep Maria Guinovar, representa una de les entitats més arrelades de la Setmana Santa tarragonina. Amb seu al barri del Serrallo i més de 650 confrares, el gremi ha evolucionat de ser una entitat tancada a una organització oberta que preserva un llegat transmès de pares a fills. Orígens i Identitat Història: Les primeres referències daten de 1759, tot i que la seva vinculació amb la tràdició marinera es remunta al segle XIV amb la confraria de Sant Pere dels Pescadors. La Vesta: Els confrares vesteixen una túnica negra amb un pitet de bellut blau-marí i una gorguera blanca. L'escut destaca per incloure un salvavides blanc i les claus de Sant Pere, simbolitzant la unió de la gent de mar. Els Misteris del Gremi El gremi compta amb dos passos monumentals que surten a la processó del Divendres Sant: 1. El Sant Enterrament (1941): Obra de Salvador Martorell, que va substituir el misteri original cremat durant la Guerra Civil. És conegut popularment com el "pas dels pescadors" i es porta a coll. 2. El Sant Sopar (1995): Esculpit per Emili Soler, destaca perquè els rostres dels apòstols es van inspirar en veïns reals del Serrallo. Actes Cinquanta-setenaris El gremi no només participa en la processó principal, sinó que dinamitza la vida cultural amb: * El Viacrucis pel Serrallo (cinquè diumenge de Quaresma). * La Trobada de Bandes, que atreu formacions de llocs com l'Alcora, Calahorra o Bilbao, enriquint la tradició sonora amb timbals, cornetes i bombos. "Sortir a la processó és un sentiment religiós i tradicional, un esperit que ens han transmès de pares a fills."
6 de març del 2007
7'
El Gremi de Pagessos i la Setmana Santa de Tarragona
Història i Identitat del Gremi de Pagessos El Gremi de Pagessos de Tarragona, presidit per Joan Oliver, és una institució amb una llarga trajectòria que suma actualment 711 membres. La seva seu es troba a l'església de Sant Llorenç, un edifici gòtic que és propietat del gremi. L'entitat és fruit de la fusió l'any 1075 de dues confraries històriques: La Confraria de Santa Maria Magdalena (Gremi d'Hortolans, s. XIV). La Confraria de Sant Llorenç (Gremi de Bracers, s. XV). L'objectiu principal de l'entitat és mantenir viva la flama dels avantpassats i conservar el ric patrimoni artístic i cultural que custodien, anant més enllà de la simple participació en les processons. L'Impremta de Josep Maria Jujol La figura de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol és fonamental per entendre l'estètica actual del gremi. Jujol, que estava emparentat amb la família del llavors president Ramon Givert, va deixar un llegat religiós excepcional: Disseny de vestes: Túniques negres amb detalls blancs i vermells que varien segons l'edat dels membres. L'Escut i la Medalla: Incorpora la creu de Jerusalem i la creu de tau. Iconografia: La cara de la Verge de la Pietat és, segons la documentació, el retrat de l'esposa de Jujol. Els Misteris i la Guerra Civil El gremi compta amb dos passos principals que han sobreviscut a diverses vicissituds històriques: El Sant Sepulcre: Conté el Crist Jacent, la imatge més antiga de la Setmana Santa tarragonina. Es va salvar de la destrucció durant la Guerra Civil gràcies a Ramon Llivert, qui el va amagar a les golfes de casa seva. La Pietat: El misteri actual és una obra de postguerra dissenyada per Jujol, que substitueix l'original destruït durant el conflicte bèl·lic. "Ser membre d'una entitat com el Gremi és fer església... és mantenir, cuidar i donar a conèixer aquest patrimoni de la ciutat." Actes Destacats Durant la Setmana Santa, el gremi organitza diversos esdeveniments clau: Presentació de l'Opuscle. Viacrucis del Divendres de Passió, que enguany recupera el recorregut per l'interior de Sant Llorenç i una processó per la Part Alta. Concerts de música sacra el dissabte de Passió.
6 de març del 2007
6'
La Congregació de la Mare de Déu de la Soledat i el seu misteri
La Congregació de les Senyores de la Mare de Déu de la Soledat L'episodi explora la història, tradicions i el paper fonamental de les dones en la Setmana Santa de Tarragona, centrant-se en la congregació amb seu al carrer Nazaret. Amb unes 1.300 congregants, aquesta entitat manté una personalitat pròpia i una forta vinculació històrica amb la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang. Orígens i Evolució Històrica Fundació: L'associació es va crear el 1846 per iniciativa d'un grup de dones que volien tenir cura de la imatge de la verge, que fins llavors era cedida de manera provisional. Independència: Tot i actuar com una secció originalment, disposen d'estatuts propis des de 1876. El Misteri: Conegut popularment com el "Misteri dels Cavallers", la imatge original de 1570 va ser destruïda l'any 1936. L'actual imatge ha evolucionat en la seva forma de processonar, passant d'anar a rodes a ser portada a espatlles per voluntaris des de fa 15 anys. Simbologia i Vestimenta L'estètica de la congregació es divideix segons el paper i el moment de la celebració: Aspirants: Vesteixen túnica blanca amb detalls en blau marí (cinta, feixí i escapolari). Congregants: Porten la túnica i el capús negres, similars als de la Sang. Distincions: La Junta es diferencia per portar el cordó vermell en lloc del negre habitual. Dissabte Sant: Es caracteritza per l'ús del vestit negre i la mantellina, una tradició recuperada per permetre la participació femenina quan encara no podien ser penitents. La Processó de la Soledat El Dissabte Sant té lloc un dels actes més emotius, reservat exclusivament a les dones, que recorre la Part Alta de la ciutat. Maria Dolors Nolla, la priora, destaca el sentiment de la imatge: "La Mare de Déu de la Soledat té alguna cosa especial... suposo perquè tots en un moment donat ens sentim sols, és alguna cosa molt particular." L'acte finalitza a la Plaça del Rei amb el solemne cant de la Salve.
6 de març del 2007
10'
La Congregació de la Sang a la Setmana Santa de Tarragona
Història i Identitat de la Congregació Fundada el 1545 pels gremis d'espartaners i esparters, la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist és una de les entitats més arrelades de Tarragona. Amb uns 800 confrares, la seva seu es troba a l'església de Santa Maria de Nazaret. El seu propòsit original combinava l'espiritualitat amb l'assistència social als més desfavorits. Indumentària i Simbologia La congregació es distingeix per un estricte codi de vestimenta que diferencia clarament les etapes de pertinença: Congregants: Vesta completament negra amb cíngol de cuir, capús i guants negres. Porten la medalla platejada amb les cinc llagues en forma de creu de Sant Andreu. Aspirants: Túnica blanca amb detalls granats i estola vermella. El seu escut inclou la corona d'espines i un flagell, simbolitzant el pas que escorten. Els Misteris i Atributs Principals L'entitat custodia i processiona elements de gran valor artístic i devocional: El Sant Crist de la Sang: Obra de Salvador Martorell (1940), és la imatge més venerada. La Flagel·lació: Pas monumental amb cinc figures de tamany natural. El Crist dels Penitents: Representa Jesús caigut sota el pes de la creu. Els Improperis: Un conjunt de 214 objectes que representen els atributs de la Passió. És un dels elements més singulars de la Setmana Santa tarragonina. La Guàrdia Romana: Els Armats Documentats des de 1758, els Armats de la Sang (o cohort romana) estan formats per 32 membres. Tenen un paper crucial en: La recollida dels passos de les altres confraries el Divendres Sant. La guàrdia d'honor al monument de Dijous Sant. L'obertura de la processó, vestits amb la característica cuirassa metàl·lica amb l'àguila i el feix de llamps de Júpiter. Actes Centrals "L'acte central és la processó del Sant Enterrament, que se celebra ininterrompudament des de l'any 1550." A més de la gran processó de Divendres Sant, destaquen el Viacrucis de les Muralles (Diumenge de Rams) i el multitudinari Viacrucis de la matinada de Divendres Sant, conegut com el del Sermó de la Bufetada.
6 de març del 2007
8'
Escultura 'Germandat entre Pobles' de Bruno Gallart
L'obra 'Germandat entre Pobles' i el reconeixement a la immigració L'escultor Bruno Gallart, col·laborador habitual de la Sagrada Família amb l'obra de Subirats, presenta el seu darrer projecte monumental: "Germandat entre Pobles". Aquesta escultura és un homenatge a totes aquelles persones que van arribar a Tarragona durant les dècades dels 50, 60 i 70 procedents d'altres punts de l'estat espanyol, integrant-se i ajudant a fer créixer la ciutat. Conceptes clau del monument Simbologia: L'obra representa el creixement de Tarragona mitjançant una base muntanyenca d'on sorgeix una torre de 12 metres d'alçada en forma de tau (símbol de la ciutat) que s'eleva com una columna de fum. Els 52 Escuts: La base inclou els escuts de les 52 províncies espanyoles. 51 escuts són de bronze amb pàtina verda (un color escollit per la reacció química natural al salnitre del mar a Tarragona). L'escut de Tarragona té una distinció especial: és més gran i està gravat directament a la pedra. "Tarragona s'ha fet gran gràcies a l'esforç de tots els que estem aquí. Aquest monument vol significar l'agraïment a la gent que es va integrar totalment." Detalls tècnics i ubicació L'escultura s'instal·larà a una plaça del barri de Torreforta, prop del riu Fluvià i de la zona de la Granja. El procés de muntatge serà complex i requerirà grues de gran tonatge, ja que l'obra està concebuda com un mecano de peces de pedra encaixades sobre una base de formigó. La previsió d'inauguració depèn de l'Ajuntament, tot i que s'espera que estigui enllestida abans de les festes de Santa Tecla.