Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

241-252 de 1247
  • 13'

    Cosetània Edicions i el salt al llibre digital

    L'evolució d'una editorial independent En Jordi, representant de Cosetània Edicions, repassa la trajectòria de l'editorial i els seus èxits recents. Destaquen especialment dues col·leccions pioneres nascudes el 1997: El Cullerot: Dedicada a la gastronomia, que acaba d'arribar al seu número 50. Azimut: Especialitzada en rutes i excursions, que ha celebrat la fita simbòlica del número 100 amb un llibre de Josep Insa. L'èxit d'aquestes publicacions s'atribueix a la combinació de treball constant i la capacitat de detectar nínxols de mercat en una època on la informació a internet era encara incipient. L'editorial ha passat de buscar autors activament a tenir una llista d'espera d'originals de més d'un any. La revolució del llibre electrònic (e-book) Arran de la darrera fira de Frankfurt, s'ha detectat un canvi de mentalitat en el sector. Ja no es veu el format digital com una amenaça, sinó com una realitat imminent. Segons dades del sector: "En 10 anys, el negoci del llibre electrònic superarà el llibre en format paper." Per fer front als grans grups editorials, Cosetània s'ha aliat amb Bromera i Angle per crear edi.cat, una plataforma conjunta per impulsar el llibre digital en català. Aquesta estratègia es basa en tres pilars: 1. Anticipació: Sortir al mercat abans de la popularització massiva dels dispositius. 2. Agrupació: Sumar esforços entre segells independents. 3. Adaptació: Preparar-se per al format ePub i les noves pantalles de tinta electrònica. El futur de la lectura El canvi no és només de suport, sinó també de perfil de lector. Es distingeix entre els immigrants digitals (lectors de paper que s'adapten) i els nadius digitals. El futur apunta cap a una literatura fragmentada on el lector interactua i consumeix els continguts de manera menys lineal.

  • 18'

    Cosetània Edicions: Fites, Cuina i Futur Digital

    L'Èxit de les Col·leccions Emblemàtiques Jordi Ferrer, director de Cosetània Edicions, analitza la trajectòria de l'editorial vallesana, destacant la consolidació de dues de les seves col·leccions més veteranes nascudes l'any 1997: El Cullerot: Col·lecció de cuina que ha arribat al seu número 50. Azimut: Col·lecció de guies d'excursionisme que celebra el seu número 100 amb una obra de Josep Insa, el seu primer autor. Ferrer reflexiona sobre la importància de buscar la "sort" a través del treball i la detecció de nínxols de mercat quan internet encara era incipient. L'editorial s'ha convertit en un referent a Catalunya gràcies a la seva capacitat d'oferir mirades diverses sobre el territori, incloent zones poc explorades editorialment com el Vallès. "La sort existeix, però s'ha de buscar i s'ha de treballar. Si tu treballes molt, possiblement tindràs més sort." La Revolució del Llibre Digital (E-book) L'entrevista se centra en el canvi de paradigma viscut a la fira de Frankfurt, on el sector editorial ha passat de la defensiva a l'acceptació del format digital. Cosetània, juntament amb Bromera i Angle, ha impulsat la plataforma edi.cat per: Anticipar-se a la popularització dels lectors de tinta electrònica (com el Sony Reader). Agrupar-se per competir amb els grans grups editorials. Digitalitzar progressivament tot el seu catàleg en format EPUB. Noves Formes de Lectura Ferrer distingeix entre els immigrants digitals (lectors de paper que s'adapten) i els nadius digitals. Segons el director, el futur de la literatura podria evolucionar cap a continguts més fragmentats i interactius, adaptats als hàbits de consum de les noves generacions.

  • 17'

    L'Arxiu de l'Experiència: Memòria viva a Tarragona

    L'Arxiu de l'Experiència: Recuperant la història oral El projecte Arxiu de l'Experiència, impulsat per Red.es, ha arribat a Tarragona amb l'objectiu de documentar les vivències de les persones grans. Aquesta iniciativa no només busca preservar la memòria històrica, sinó que també actua com un pont per introduir el col·lectiu de més de 55 anys en les noves tecnologies. Objectius del Projecte Preservació històrica: Crear una base de dades amb milers de testimonis que serveixin de font per a futurs historiadors. Alfabetització digital: Fomentar l'accés a Internet de la gent gran mitjançant la generació de continguts propis. Recurs educatiu: Oferir material real i vivencial perquè els professors de secundària puguin explicar els canvis socials. Testimonis de Tarragona Diversos residents han compartit les seves històries personals, oferint un mosaic de la vida quotidiana del passat: Manel: President d'una llar de jubilats i pioner en la pràctica de l'excursionisme i l'escalada, ha documentat la seva trajectòria esportiva. Antonio: Ha relatat com era la joventut durant els primers anys del franquisme, destacant les privacions i el paper de les parròquies en l'oci juvenil. "Qualsevol cosa que ens expliquin és útil. Ens dóna un reflex del que era la societat fa 50 o 100 anys." Funcionament i abast L'equip, format per unes 80 persones entre historiadors, pedagogs i videoperiodistes, ja ha recollit prop de 7.000 testimonis arreu d'Espanya. Els continguts es cataloguen amb criteris arxivístics i es publiquen al web oficial per a consulta pública i gratuïta.

  • 21'

    L'Arxiu de la Experiència arriba a Tarragona

    Preservant la memòria oral a través de la tecnologia L'Arxiu de la Experiència és una iniciativa impulsada per Red.es que té com a objectiu principal capturar i digitalitzar els records de les persones grans. Aquesta setmana, el projecte s'ha instal·lat a Tarragona per recollir testimonis locals que passaran a formar part d'un gran llegat digital accessible per a tothom. Objectius fonamentals del projecte Alfabetització digital: Apropar les noves tecnologies a un segment de la població (majors de 55 anys) que sovint pateix la fractura digital. Generació de contingut educatiu: Crear una base de dades útil per a historiadors i professors de secundària. Preservació històrica: Recollir vivències quotidianes que no apareixen als llibres de text oficials. Testimonis i vivències recollides El programa ha enregistrat milers de vídeos a tot l'Estat, amb temàtiques que varien des del costumisme fins a fets històrics rellevants: - L'excursionisme pioner a les muntanyes de Tarragona. - La descoberta de la televisió i el primer telèfon. - Les dificultats de la postguerra i les formes de festejar fa 50 anys. - Fets polítics com la vaga de tramvies o la repressió franquista. "Cualquier cosa que nos cuenten es útil... nos da un reflejo de lo que era la sociedad hace 50 o 100 años." Dinàmica a Tarragona A la ciutat, l'Ajuntament ha habilitat punts de trobada on els avis participen en sessions d'enregistrament d'uns 15 minuts. Tot i que a la web es publiquen fragments curts, el material íntegre serà cedit a l'Arxiu Municipal de Tarragona per a la seva conservació a llarg termini.

  • 19'

    Setena trobada d'exalumnes del Col·legi Jaume I

    Retrobament i records del Col·legi Jaume I L'espai radiofònic acull a José Luis Tejada, Jordi Freixa i Magí Vilaró, representants dels exalumnes del desaparegut Col·legi Jaume I de Tarragona. La conversa gira entorn de la setena trobada anual que tindrà lloc aquest dissabte a l'Hotel Imperial Tàrraco, una iniciativa que va néixer de l'Ajuntament durant l'enderrocament de l'edifici i que els mateixos antics alumnes han mantingut viva. L'escola i la vida quotidiana dels anys 50 i 60 Els convidats recorden amb nostàlgia el funcionament del centre i l'entorn de la Tarragona de l'època: * Entorn singular: L'escola se situava davant de l'antic escorxador, cosa que marcava el dia a dia amb el pas del bestiar pels carrers i les olors característiques. * Rutines escolars: El ritual de formar al pati, la hissada de la bandera, el cant d'himnes i l'ús de la bateta de ratlles blaves i blanques. * Separació per sexes: Tot i ser un centre mixt, nois i noies feien classes i patis totalment separats, tal com dictava el context social del franquisme. * L'alimentació: Es recorda amb detall el got de llet en pols i el formatge que es donava per esmorzar, sovint ajudats pel conserge. Objectes i llegat històric Els exalumnes valoren l'arquitectura de l'edifici en forma de mitjana lluna i el seu caràcter sòlid. Alguns d'ells conserven veritables tresors: * La famosa Enciclopèdia Álvarez que concentrava tot el coneixement en un sol llibre. * Materials escolars com ara llibretes de quan tenien 7 anys, gomes, llapis i el catecisme. * Fotografies de grup amb el mapa de fons, una imatge icònica de l'educació de l'època. "Volem demanar a l'Ajuntament que es col·loqui una placa commemorativa a la plaça per recordar que allà hi va haver el Col·legi Jaume I." La trobada anual La celebració d'aquest dissabte inclourà un aperitiu, un sopar de germanor, sorpreses per als assistents i ball. S'espera la participació d'unes 60 a 70 persones, algunes de les quals es desplacen expressament des de fora de la ciutat per recuperar vincles i compartir les anècdotes d'una joventut marcada per la disciplina, però també per l'amistat.

  • 57'

    El Serrallo: Comerç, tradició marinera i modelisme naval

    Revitalització del Barri del Serrallo L'episodi analitza la transformació profunda que ha viscut el barri mariner de Tarragona, destacant la remodelació de la façana marítima i el paper clau de l'Associació de Restauradors i Comerciants. Reptes del Comerç Tradicional Tot i l'èxit de la restauració, el comerç tradicional pateix dificultats significatives: • La manca d'aparcament allunya els clients cap a centres comercials. • La necessitat d'especialització per sobreviure en un entorn globalitzat. • La iniciativa d'oferir pàrquing gratuït per part dels comerciants per incentivar les compres. "Hem d'aprendre del passat, però el futur és la revitalització del comerç del Serrallo." Modelisme Naval i Passió pel Mar Una part important del programa es dedica a l'exposició de vaixells de radiocontrol. Membres de l'Agrupació de Modelistes de Sabadell expliquen la complexitat tècnica d'aquestes rèpliques: • Submarins funcionals: Són les peces més difícils per garantir l'estanquitat i l'equilibri físic. • Rèpliques exactes: El procés inclou recerca històrica, plànols originals i l'aplicació de mecànica, electrònica i hidràulica. Vida i Futur de l'Ofici de Pescador En una taula rodona amb pescadors jubilats, es reflexiona sobre l'evolució de la professió: • L'impacte de l'electrònica en la navegació, que substitueix el coneixement intuïtiu dels veterans. • La preocupació pel relleu generacional: els joves només s'hi dediquen si la família ja té barca pròpia. • La competència del peix d'importació i la relaxació en els controls d'etiquetatge als mercats.

  • 57'

    Especial de Tarragona Ràdio: Activitats i vida al Serrallo

    Celebració de la setmana 'A costa del Serrallo' El programa es realitza en directe des del barri miner en motiu de les activitats culturals organitzades pel Museu del Port i la Biblioteca Pública de Tarragona. L'episodi destaca la transformació urbanística i social del barri, subratllant la seva obertura a la resta de la ciutat. Dinamització Cultural i Social • Col·laboració institucional: Es destaca el conveni entre la biblioteca i el museu per apropar la literatura i la història portuària al públic. • Activitats destacades: S'esmenten els tallers de radiocontrol, la creació de exlibris mariners, la subhasta de peix a l'antiga i l'aprenentatge de nusos i remendat de xarxes. • Identitat del barri: Les entrevistes subratllen el caràcter genuí del Serrallo, descrit com un "poble dins la ciutat". Patrimoni i Oficis Marítims • Mestre d'aixa: Entrevista a Àngel Casado, qui explica la situació actual de l'ofici, la transició de la fusta a la fibra de vidre i la dificultat de mantenir la continuïtat familiar. • Vida parroquial: Mossèn Joaquim Gras detalla el paper de la parròquia de Sant Pere com a centre de trobada cultural, social i assistencial, incloent-hi la coral i les accions benèfiques. Projectes de Futur "El port vol retornar a la ciutat part del benefici que genera a través d'infraestructura i activitat cultural." • Millores urbanístiques: L'ajuntament es marca com a reptes la renovació del clavegueram interior, el soterrament de cables i l'esperada eliminació de la via del tren. • Revitalització comercial: Es proposa potenciar el comerç interior per complementar la reconeguda oferta gastronòmica del barri.

  • 2h 27min

    Aprovació unànime del POUM a l'Ajuntament de Tarragona

    Sessió Plenària de caràcter històric El Consell Plenari de l'Ajuntament de Tarragona ha aprovat per unanimitat la segona aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). Aquesta sessió marca un punt d'inflexió després de vuit anys de tramitació i incertesa urbanística a la ciutat. Eixos principals del nou model de ciutat • Cohesió Social i Territorial: El pla busca eliminar la fragmentació entre els barris de Ponent i el Centre, utilitzant el riu Francolí com a eix vertebrador de la ciutat. • Sostenibilitat i Medi Ambient: Es crea la denominada Anella Verda, protegint espais naturals i suprimint projectes urbanístics que afectaven zones sensibles com la Platja Llarga o el Pont del Diable. • Habitatge Social: El document preveu la construcció d'aproximadament 14.500 habitatges protegits, integrats en el teixit urbà per evitar la segregació. • Desenvolupament Econòmic: S'inclouen espais estratègics com el futur Parc Científic i Tecnològic vinculat a la química i l'energia. Debat Polític i Consens Tot i el vot favorable de tots els grups, el debat ha estat marcat per la contrastació de postures: • L'equip de govern (PSC i ERC) ha defensat que el retard d'un any i mig ha servit per generar pau social i resoldre més de 4.000 al·legacions veïnals basades en el diàleg. • L'oposició (CiU i PP) ha justificat el seu sí per responsabilitat política i per garantir el futur de la ciutat, tot i que han criticat el procés com a "populista" i han negat que els canvis respecte al pla anterior fossin realment substancials. "Avui és un dia històric per la ciutat de Tarragona. Deixem enrere l'etapa de la incertesa per donar pas a la confiança i al rumb clar del futur urbanístic."

  • 12'

    Recinte del Palau Firal: La recerca surt al carrer

    La Setmana de la Ciència a Tarragona L'episodi ens trasllada al recinte del Palau Firal de Tarragona, on se celebra la Fira de Mostres de Recerca i Desenvolupament. Aquest esdeveniment té com a objectiu principal apropar la ciència a la ciutadania, especialment als alumnes d'instituts, mitjançant una proposta divulgativa, simple i participativa. Geografia i percepció urbana Un dels espais destacats és el taller del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), dirigit per José Ignacio Muró. En aquest estant s'invita els assistents a participar en el Joc de Gulliver: Metodologia: Els participants omplen una enquesta sobre la seva recepció de la ciutat. Interacció: S'utilitzen GPS i mapes de gran format on es col·loquen gomets (verds per a punts positius i vermells per a negatius). Resultats: Els llocs més valorats són el Balcó del Mediterrani i l'Amfiteatre, mentre que les zones amb més trànsit o brutícia, com la plaça Imperial Tarraco o la Part Baixa, reben les crítiques. Ciència Divertida: Entre la màgia i la química Aquesta secció de la fira utilitza l'espectacle per ensenyar conceptes científics. La dinàmica es divideix en dues parts clarament diferenciades: L'espectacle: Un personatge que actua com a mag realitza trucs aparentment impossibles, com fer que l'aigua canviï de color. L'explicació: Científics "desmitifiquen" el truc explicant la base química, com la reacció entre àcids i bases (per exemple, utilitzant vinagre). "La màgia té la seva certa màgia, però no és màgia en sí, sinó que és la ciència." Orientació educativa i futur La fira també serveix com a eina de captació de futurs universitaris. Els responsables expliquen que els alumnes de batxillerat s'interessen especialment per les sortides professionals i les noves titulacions adaptades a l'espai europeu de Bologna, com el grau en Geografia i Ordenació del Territori.

  • 21'

    La labor de la Casa del Transeunt davant el sensellarisme

    Resum de l’activitat a la Casa del Transeunt de Tarragona L'entrevista se centra en la situació actual de les persones sense sostre a Tarragona, coincidint amb la celebració del Dia del Sensellarisme. Josep Maria Castrillo, responsable del centre gestionat per Càritas, explica el funcionament de la casa i els reptes que planteja el context socioeconòmic actual. Canvis en el perfil dels usuaris S'ha detectat un canvi significatiu en les persones que demanen ajuda: - Noves situacions: Ja no només es tracta de persones amb problemàtiques cròniques, sinó de joves, matrimonis i petits empresaris que ho han perdut tot per la crisi. - Dificultats econòmiques extremades: Gent que no pot pagar ni el transport públic i ha de desplaçar-se a peu per cercar feina a altres ciutats. - Impacte emocional: Molts d’aquests nous perfils pateixen una forta vergonya i patiment interior que pot derivar en addiccions com a via d'escapament. Serveis i necessitats de la Casa L'equipament ofereix una atenció integral malgrat les limitacions de recursos: - Allotjament i higiene: Disposen de 24 places propis més 15 de concertades, prioritzant la neteja i la bona imatge per facilitar la reinserció laboral. - Programes d'estada: Des de curtes estades de 6 dies fins a programes de llarga durada (mesos) en coordinació amb serveis socials i altres ONG. - Cridada al voluntariat: Castrillo alerta de la davallada de donacions i voluntaris, remarcant que: "Un rep molt més del que pot donar quan fa voluntariat; es tracta de crear vincles de normalitat." Propostes de futur i emergència Davant la previsió que la situació s'agreugi quan s'esgotin les prestacions socials, es proposa: 1. La creació de menjadors socials permanents a la ciutat. 2. La gestió de pisos deshabitats a través d'ONG. 3. Una major coordinació entre administracions i entitats com la Creu Roja o Càritas.

  • 18'

    La problemàtica dels sense sostre a Tarragona

    L'impacte de la crisi en el sensellarisme El text recull una entrevista a Josep Maria, responsable de la Casa del Transeünt de Càritas a Tarragona, on s'analitza l'evolució del perfil de les persones sense sostre i la creixent necessitat de recursos socials a la ciutat. Un nou perfil de sensellar S'ha detectat un canvi significatiu en el tipus de persones que demanen ajuda. Ja no es tracta només de casos crònics, sinó d'un nou perfil marcat per la crisi socioeconòmica: Joves i petits empresaris: Persones de 25 a 50 anys que han perdut la feina, el negoci i llar. Dones en augment: Tot i que la majoria segueixen sent homes, la presència de dones és cada cop més freqüent i amb problemàtiques més greus. L'estigma i la vergonya: Molts d'aquests nous usuaris senten una forta vergonya interna per la seva situació, cosa que dificulta la petició d'ajuda inicial. Necessitats urgents i recursos limitats L'entrevistat alerta que la situació s'agreuajarà quan s'exhaureixin les prestacions d'atur, fet que fa necessari: Creació de menjadors socials: Tarragona no disposa de suficients espais d'aquest tipus per absorbir la demanda real. Places de pernoctació: Les 45 places actuals (entre la Casa del Transeünt i la Pensió Carme) són insuficients. Suport econòmic directe: Per a tràmits administratius (taxes) o transport per buscar feina. Crida al voluntariat Davant la davallada de donacions i voluntaris, es fa una crida a la ciutadania per oferir el seu temps. La tasca del voluntari no és només logística, sinó principalment terapèutica: "Solament l'atenció i el vincle de normalització ja són terapèutics per a algú que viu al carrer." Es busquen persones per a la sala d'estar (compartir converses, jocs de taula) i per a la gestió de l'amagatzem d'aliments de cara a la campanya de Nadal.

  • 19'

    Entrevista a Martí Barberà, nou president d'Unió al Camp de Tarragona

    Context i Nova Responsabilitat Martí Barberà, regidor a l'Ajuntament de Valls, assumeix la presidència intercomarcal d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) al Camp de Tarragona en substitució d'Albert Vallbé. Aquesta renovació es produeix en un moment clau, coincidint amb la celebració del Congrés Nacional del partit. Objectius Estratègics al Territori Barberà defineix el seu projecte a partir de diversos eixos fonamentals: Renovació equilibrada: L'objectiu no és trencar amb el passat, sinó barrejar l'experiència dels quadres veterans amb el bagatge de persones procedents del món municipal. Implantació territorial: El partit vol estendre la seva presència a municipis on actualment no té representació, reforçant els seus trets característics davant la ciutadania. Recuperació de Tarragona: Es marca com a prioritat recuperar la confiança dels ciutadans a la capital per tornar a ser una força decisiva a l'Ajuntament. Relacions de Federació i Crítiques Polítiques Respecte a la relació amb Convergència Democràtica (CDC), Barberà aposta per: Unitat d'acció: Sumar esforços per consolidar la marca de la federació a les comarques tarragonines. Consens: Superar els personalismes que dificulten els pactes en determinats municipis. D'altra banda, respon a les crítiques del PSC sobre moviments polítics al Tarragonès, atribuint-les al "nerviosisme" de Javier Sabater i defensant la legitimitat de les actuacions de la federació. "L'objectiu és fer que la confiança que el ciutadà ens va retirar torni a estar en la federació de CiU." Horitzó del Congrés Nacional L'intercomarcal de Tarragona participa activament en el congrés amb un 12% dels compromisaris. Les esmenes territorials se centren especialment en el món rural, demanant que no quedi discriminat en la societat del benestar pel que fa a infraestructures, educació i telecomunicacions. Finalment, Barberà referma la identitat d'Unió com un partit nacionalista i social, compromès amb la defensa de Catalunya dins d'un model de confederació.