Especial Premis Òscar 2008: Cinema, Bandes Sonores i Videojocs
Anàlisi de la Cerimònia i l'Star System Els col·laboradors debaten sobre la pèrdua de glamour i l'avorriment que envolta les darreres edicions dels Òscars. Es critica especialment la figura de l'Òscar honorífic, qualificant-lo irònicament de "necrològica directa" que indica el final de la carrera d'un artista. Crítica de Pel·lícules Nominades Es repassen diversos títols clau de l'any: • La guerra de Charlie Wilson: Genera divisió d'opinions; mentre uns la consideren avorrida i sense un to clar, d'altres defensen el guió d'Aaron Sorkin i la base real de la història. • Expiació: Criticada per un preciosisme excessiu que recorda un anunci de perfum, tot i que es destaca positivament el seu final. • Juno: Considerada la gran favorita del grup per la seva naturalitat i capacitat d'emocionar sense artificialitat. • Pozos de ambición: Definida com a cinema en estat pur, especialment pels seus primers minuts magistrals. El Poder de la Música: Bandes Sonores i Maltractades El podcast dedica un espai important a la música cinematogràfica, diferenciant entre les premiades i les que van ser injustament oblidades: • Es lloa enormement la feina de Clint Mansell, especialment a Requiem por un sueño i La Fuente de la Vida. • Es reivindica la banda sonora de Conan el Bàrbaro (Basil Poledouris) com una de les millors de la història. • Es comenta la versió de Dràcula de Bram Stoker de Coppola per la seva capacitat de redignificar el personatge. Videojocs i Animació Es destaca la fita històrica del primer premi al millor guió per a videojoc atorgat pel Gremi d'Escriptors dels EUA al joc Dead Head Fred. "Ratatouille hauria d'estar a millor pel·lícula, no només d'animació; és una obra d'art reverencial." Finalment, es comenta l'èxit de Pixar i la qualitat de clàssics de Disney com La Sireneta o Aladdin.

