Arxiu Sonor Programes 2008
Arxiu Sonor Programes 2008
Programa

Arxiu Sonor Programes 2008

·232 episodis
RSS

episodis

1-12 de 232
  • 34'

    Homenatge a Mercè Rodoreda: Vida i Obra

    Retrat de l'Escriptora Universal Aquest programa especial, realitzat pels alumnes de primer d'ESO de la SESA Sant Salvador a Tarragona Ràdio, ret homenatge a Mercè Rodoreda en el centenari del seu naixement. L'episodi ofereix un recorregut detallat per la vida de l'autora, marcada per l'exili i la superació, i analitza la seva profunda petjada en la literatura catalana. Biografia i Experiència Vital • La seva infantesa va estar influenciada pel seu avi i un fort sentiment catalanista. • Un matrimoni primerenc fallit la va portar a buscar refugi en la literatura com a via d'escapament. • L'exili a França i Suïssa durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial va ser un període de gran duresa però també de maduresa creativa. • El seu retorn a Catalunya la va portar a Romanyà de la Selva, on va finalitzar obres mestres com Mirall trencat. Estil i Temàtiques Principals "Rodoreda va saber descriure, com ningú, la societat catalana del segle XX i els canvis que aquesta va patir." L'obra de Rodoreda es caracteritza per: • Protagonistes femenines que combinen fragilitat i força interior (com la Natàlia o la Cecília). • Un estil narratiu poètic i l'ús constant del simbolisme (les flors, els miralls, l'aigua). • La influència d'autores internacionals com Virginia Woolf. Recull d'Obres i Lectures El programa inclou la lectura dramatitzada de fragments de les seves publicacions més emblemàtiques: • La plaça del Diamant: El procés de pèrdua d'identitat de la Colometa. • La meva Cristina i altres contes: La fusió entre la realitat crua i la fantasia. • 22 contes: Una visió pessimista i existencialista del pas del temps. • Viatges i flors: Una mostra de la seva passió pel món vegetal. L'Epistolari i la supervivència Es destaquen les cartes enviades a Anna Murià, on es descriu amb cruesa la fugida de París a peu i la seva feina com a cosidora a l'exili per poder sobreviure.

  • 24'

    Història i futur del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau

    Trajectòria històrica del voleibol a Tarragona L'episodi repassa l'evolució del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau, des de la seva fundació com a iniciativa escolar fins a esdevenir un referent en la competició professional. S'analitzen les diferents etapes del club, destacant els reptes logístics i els èxits esportius a nivell estatal i europeu. Inicis i consolidació (1977-1996) • El projecte neix al Col·legi Públic Sant Pere i Sant Pau l'any 1977 gràcies a l'impuls de pares i professors. • Després d'èxits escolars, el club es formalitza el 1982 i comença una progressió meteòrica que el porta de la base fins a la Divisió d'Honor el 1996. • Durant anys, la falta d'un pavelló propi va obligar l'equip a jugar en llocs provisionals, inclosa una discoteca. L'era daurada i l'aventura europea • La consolidació a la Lliga ACEVOL va portar el club a fites històriques com la classificació per a la Copa del Rei i victòries contra grans equips com el Numància. • El punt culminant arriba amb la participació en competicions europees (Copa CEV) l'any 2000, un fet inèdit per a l'esport tarragoní. Entrevista amb el president Dioni Camacho El president actual analitza la situació contemporània de l'entitat: • Aspecte econòmic: Destaca la forta dependència de les subvencions públiques (Ajuntament de Tarragona) davant la falta de suport de les empreses privades del complex petroquímic. • Infraestructures: Es discuteix la necessitat urgent d'un nou pavelló (projectat a Sant Pere i Sant Pau) per complir amb les normatives professionals i encabir més públic. • Futur del club: L'estratègia se centra en potenciar la cantera (esport base) per afrontar les noves normatives que limiten els jugadors estrangers. "Nosaltres tenim un equip a la Divisió d'Honor perquè primer va haver-hi una escola que es va posar seriosament amb això."

  • 36'

    Els Pallaresos: història, modernisme de Jujol i futur

    Descripció del Municipi i Context El programa, realitzat per alumnes de l'Institut de Sant Salvador, ofereix una visió profunda dels Pallaresos, un municipi que ha passat de ser eminentment agrícola a convertir-se en una ciutat dormitori de Tarragona. • Situació geogràfica: Ubicat a 120 metres sobre el nivell del mar i a només 6 km de Tarragona. • Evolució demogràfica: Un creixement espectacular que ha multiplicat la població per deu en les últimes dècades, arribant als 3.346 habitants el 2006. Patrimoni Cultural i Tradicions Es destaca la riquesa cultural del poble, centrada en les seves festes i la seva imatgeria festiva: La Colla Gegantera i Popular • Els Nans: Vuit figures que representen diferents estaments i la diversitat social (l'alcalde, els vells, el moro, la pubilla, etc.). • Badó i Tiana: Els gegants del poble, batejats el 2004, els noms dels quals fan referència als patrons Sant Salvador i Sant Sebastià. • La Molassa: Bèstia de foc estrenada el 2007. "Així és com han nascut aquests gegants, amb amor, entre camps de vinyes i avellaners." L'Empremta de Josep Maria Jujol Un dels pilars del programa és l'estudi de l'obra de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol, col·laborador de Gaudí, qui va transformar el paisatge urbà dels Pallaresos entre 1914 i 1945. Casa Bufarull i Casa Fortuny • Casa Bufarull: Considerada una de les obres més significatives de Jujol. Destaca la seva façana posterior, la torre de l'escala coronada per l'arcàngel Sant Gabriel i l'ús de materials reciclats (trencadís). • Casa Fortuny (Cal Andreu): Destaca per la seva intervenció en la forja, la porta coberta amb planxa de coure i els detalls simbòlics com la creu de Sant Andreu. Entrevista amb l'Alcaldessa Anna Ramos El programa clou amb una conversa sobre la gestió municipal i els reptes de futur: • L'arribada de l'ESO al municipi per al curs 2008-2009 com a gran fita educativa. • Projectes per a la construcció d'un centre d'atenció primària (CAP) i un poliesportiu. • La millora de la participació juvenil i la seguretat ciutadana.

  • 23'

    Món Casteller: Xiquets i Jove de Tarragona

    Introductio i Protagonistes En aquest episodi, un grup d'alumnes de l'Institut de Sant Salvador ens apropa al món dels castells des de la perspectiva de la canalla i els joves vinculats a les dues colles principals de la ciutat de Tarragona: els Xiquets de Tarragona (matalassers) i la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Formació i Aprenentatge Els joves expliquen els seus inicis en el món casteller, sovint a edats molt primerenques (entre els 3 i els 10 anys), destacant conceptes clau per a qualsevol casteller: • La importància de la confiança en els companys de l'equip. • La necessitat de no tenir por i mirar sempre cap amunt. • L'ús de mètodes d'assaig com les columnes i els minis per ensenyar la canalla. Diades i el Concurs de Castells Es repassen les actuacions més emblemàtiques del calendari tarragoní, com Sant Magí, Santa Tecla i el pilar caminant de la Mercè. S'analitza la magnitud del Concurs de Castells, un esdeveniment biennal que genera una gran competitivitat i on es poden veure estructures de gamma extra com el 3 de 10 amb folre i manilles. Entrevista amb Responsables Castellers El programa compta amb la participació de Jordi Conesa (Xiquets) i Joan Ramon Ocanya (Jove), que aporten una visió més veterana sobre: • La responsabilitat de ser cap de colla. • La gestió de la canalla: > "L'has de cuidar i l'has de mimar, no pots esbroncar un nen quan té por dalt del castell." • La naturalesa de la rivalitat sana entre colles, que actua com a motor de superació personal i col·lectiva. Activitats Socials i Convocatòria Més enllà dels assajos, les colles funcionen com a nuclis de convivència on es fan colònies, calçotades i sortides internacionals. L'episodi finalitza amb una crida a la participació, recordant el lema casteller: "Força, Equilibri, Valor i Seny".

  • 23'

    Història i Evolució del Jazz: Dels Orígens a Catalunya

    Introducció al Món del Jazz Aquest episodi realitza un viatge exhaustiu per la història del jazz, explorant el seu naixement com a fusió de cultures i la seva transformació en un fenomen musical universal. L'alumnat de l'Institut de Sant Salvador ens guia a través de les diferents èpoques i estils que han definit aquest gènere. Els Orígens: L'Herència Afroamericana El jazz té les seves arrels en la tràgica experiència de l'esclavitud als Estats Units durant els segles XVIII i XIX. Es distingeixen tres formes fonamentals: • Work Songs: Cants rítmics que ajudaven els esclaus en les feines del camp. • Gospel: La vessant religiosa on es buscava esperança i unió col·lectiva. • Blues: Expressió directa de la tristesa i la resignació davant la misèria. Evolució Geogràfica i Estilística L'evolució del jazz està lligada a les migracions i als canvis socials als Estats Units: • Nova Orleans (1865-1917): Amb l'abolició de l'esclavitud, apareixen les primeres bandes i el ragtime. • Chicago i l'Edat d'Or (Anys 20): Època de la Llei Seca i de grans figures com Louis Armstrong. • Nova York i el Swing (Anys 30): Aparició de les Big Bands i la integració racial iniciada per Benny Goodman. • Bebop (Anys 40): Reacció contra la comercialitat, buscant noves sonoritats amb Charlie Parker. El Jazz des dels Anys 50 i el Panorama Català A partir de la meitat del segle XX, el jazz es fragmenta en múltiples corrents com el Cool Jazz, el Free Jazz i la Fusió (jazz-rock, llatí i flamenc). "El jazz és un dels grans moviments musicals del segle XX que inclou des de músiques vitals i emocionals fins a corrents avantguardistes." Finalment, es destaca l'entrada del jazz a Catalunya, la resistència durant la dictadura i el llegat de figures com Tete Montoliu, així com la importància del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona.

  • 19'

    Institut de Sant Salvador: Obertura al món

    Trajectòria i Evolució de l'Institut L'episodi repassa la història de l'Institut de Sant Salvador, a Tarragona ràdio, des de la seva fundació el curs 1996-1997. Els alumnes narren com el centre va començar amb pocs recursos fins a consolidar-se com a secció d'educació secundària el 1998. La directora, Cori Planelles, destaca el creixement exponencial en el nombre d'alumnes i professors, fet que ha generat una forta necessitat d'espais que ha culminat en l'aprovació del nou edifici. Pla Educatiu d'Entorn i Millores Es detallen les iniciatives per integrar el centre amb el barri i millorar el rendiment acadèmic mitjançant: Activitats Extraescolars: Tallers d'aeròbic, bàsquet, futbol i tenis taula. Aprenentatge Lingüístic: Tallers de conversa en anglès per perdre la por a parlar i conèixer tradicions. Suport Acadèmic: L'estudi assistit en matèries com matemàtiques i llengües. Digitalització: Implementació de carretons multimèdia i l'ús de l'ordinador com a eina motivadora. "S'ha passat d'una plantilla de 17 professors i 100 alumnes a 35 professors i 244 alumnes. L'espai físic és el mateix i necessitem un institut ja." Projectes Socials i Culturals El centre fomenta la cohesió a través de projectes diversos: Aula Oberta: Adaptació curricular per a alumnes amb dificultats que inclou un hort ecològic i la construcció d'un teatre. Setmana Cultural: Tallers de capoeira, xerrades sobre bullying i prevenció de riscos. Revista Calidoscopi: Una publicació amb vuit anys d'història que recull tota la vida de l'institut.

  • 35'

    El Port de Tarragona: Història, Present i Futur

    Introducció i Context Geogràfic L'episodi realitzat per l'Institut de Sant Salvador a Tarragona Ràdio ofereix una visió profunda sobre el Port de Tarragona. Ubicat estratègicament a la Mediterrània (41º N, 1º E), el port és el motor econòmic d'una ciutat bimil·lenària amb més de 115.000 habitants. Evolució Històrica del Port L'activitat portuària es remunta a l'època romana (Tàrraco), quan servia com a base militar i comercial per exportar oli, vi i blat. • Segle XVIII-XIX: Es produeix la reconstrucció definitiva amb figures com Joan Ruiz de Apodaca i Joan Smith. • Segle XX: El port s'especialitza i a partir dels anys 60 s'impulsa amb la implantació de la indústria petroquímica. Estructura i Logística Actual El port destaca per la seva gran capacitat operativa i infraestructures clau: • Calat i Hub: Disposa de profunditats de fins a 22 metres, facilitant l'atracada de grans vaixells (hub logístic). • Mercaderies: Líder en tràfic de productes petroquímics, agroalimentaris (cereals) i vehicles (cotxes coreans). • Connexió Urbana: L'obertura del Moll de Costa l'any 1986 va marcar un punt d'inflexió en la relació ciutat-port, transformant antics magatzems en espais culturals. Perspectives de Futur i Estratègia L'entrevista amb Gabriel Mas destaca que el futur passa per la internacionalització i la terminal de contenidors: "No hem de posar mai tots els ous dintre d'un mateix cistell; la diversificació ens permetrà patir menys les crisis." Objectius Estratègics • Impuls del Short Sea Shipping (transport marítim de curta distància). • Millora dels accessos ferroviaris i el pas soterrani de la Plaça dels Carros. • Consolidació com a motor econòmic de l'Arc Mediterrani.

  • 30'

    Havaneres des del balcó: Programa 257 a Tarragona Ràdio

    Introducció al Programa L'edició número 257 del programa Havaneres des del balcó, emès des de Tarragona Ràdio, s'inicia amb una presentació que ens submergeix en l'ambient mariner clàssic del gènere. El programa es postula com un espai dedicat a la difusió i celebració de la cultura de l'havanera. Temàtica i Interpretació Musical El contingut principal de l'episodi gira entorn de la interpretació de cançons que evoquen la nostàlgia del mar i l'amor. Simbolisme de la lletra • La figura de la gavina apareix com un símbol de llibertat i companyia, desitjant alegrar la vida de l'estimada. • El sentiment de pau es reforça amb l'ús d'atles com el rossinyol, representant el cant que torna a la finestra. • La connexió amb la natura es fa evident a través de la carícia del vent i la descripció del bec amb una flor. "Jo voldria tan sols ser gavina i ta vida un instant alegrar" Conclusió i Comiat El programa es tanca amb una llarga seqüència de comiats i bons desitjos, repetint reiteradament les fórmules "Fins demà" i "Bona nit", marcant el final de la jornada radiofònica i la continuïtat del programa en futures emissions.

  • 30'

    Havaneres i Benvinguda des de Tarragona: Programa 56D

    Introducció Musical i Cultural L'episodi s'inicia amb una forta presència de la cultura marinera a través de la interpretació d'havaneres. Aquest gènere musical estableix el to del programa, fent referència a la nostàlgia de les illes i el paisatge de la badia. El Món de Yucaly Es fa una menció especial a Yucaly, descrit com un lloc simbòlic ple de desitjos i plaers. Aquest segment destaca per la repetició de conceptes com: • El desig i l'honor com a motors personals • La recerca del plaer en la companyia dels altres • La superació de les preocupacions quotidianes "Yucaly, és el país del meu desig, és l'honor, és el plaer" Emissió des de Tarragona El programa es presenta formalment com el número dos en 56D, emès directament des de la ciutat de Tarragona. La transició de la música a la salutació formal marca l'inici d'un espai de comunicació comunitària. Salutació Continuada A partir del minut dos, el programa entra en una fase de connexió directa amb l'audiència, caracteritzada per una salutació constant i rítmica. Aquest gest de “Bona nit” repetit subratlla la voluntat del locutor de reconèixer i acollir cada membre de la comunitat que s'ha sintonitzat.

  • 30'

    Havaneres des del Balcó: Programa 255

    Havaneres i Cançons Marineres des de Tarragona Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó (número 255), emès des de Tarragona Ràdio, ofereix un recorregut musical pel gènere de l'havanera, combinant clàssics populars amb peces d'autors contemporanis i gravacions històriques. Selecció Musical i Poètica L'episodi destaca per la seva varietat interpretativa, incloent: • L'Estel de Matinada: Una peça que evoca la nostàlgia de les velles barques abandonades a la platja. • Vestida de Nit: Amb lletra de la poetessa Gloria Cruz i música de Castor Pérez, interpretada per un duo que va deixar una forta petjada en el gènere. • Malalt d'Amor: Gravació en directe de l'any 2000 a Palamós pel grup Peix Fregit (mencionat com Porvó/Por-vò), basada en versos de Carles Casanovas. Clàssics Imprescindibles El programa tanca amb dues de les peces més emblemàtiques del repertori mariner: • La Bella Lola: Cantada popularment a les llars, que narra la comiat d'una cubana en alta mar. • El Meu Avi: L'obra mestra d' Ortega Monasterio, interpretada per Barca de Mitjana, que commemora els mariners de Calella morts a la guerra d'Ultramar. "Quan el Català sortia a la mar, cridava el meu avi: Apa, nois, que és tard!" Producció El programa és conduït per Xavier Pardina amb el suport tècnic de Núria Cartanyà, mantenint viva la tradició diumenge rere diumenge a les 12 del migdia.

  • 30'

    Havaneres des del Balcó: La Paloma i l'òpera Carmen

    Havaneres des del Balcó: Episodi 254 En aquesta edició del programa des de Tarragona Ràdio, s'explora el ric llegat de l'havanera, un gènere que connecta les tradicions marineres de Cuba i Espanya a través de la música i la poesia popular. Clàssics i Versions Internacionals • El programa s'inicia amb l'emblemàtica peça Allá en La Habana, interpretada pel grup Peix Fregit i Folía, destacant la temàtica dels amors i traïcions al port. • Es ret homenatge al musicòleg Joaquín Díaz, recent guanyador del Premi d'Honor de la Música, tot explicant com l'havanera es va propagar mitjançant els copleros ambulants i la sarsuela. L'Impacte de "La Paloma" i l'Òpera • S'analitza la fita històrica de La Paloma, de Sebastià Iradier, una de les cançons amb més versions del món (més de 3.000). S'escolta una interpretació en italià per Melody sota el títol Indimenticabile. • Es discuteix la connexió entre Iradier i l'òpera Carmen de Georges Bizet. La famosa Havanera de Carmen és, segons el presentador, una adaptació de la cançó El Arreglito d'Iradier. "Pasan las mismas cosas, mi hijita mía, que aquí en España." Producció Catalana i Comiat • Es presenta el grup Bregantí amb el tema Somni, del seu disc Mar de Bonança, amb música de Saderra i Puigferrer. • L'episodi tanca amb una versió de La Golondrina i la cançó La Cubanita, acomiadant els oients fins a la setmana vinent. Termes clau: Havanera, Sarsuela, Musicologia, Tradició Marinera.

  • 29'

    Havaneres des del Balcó: El Maresme i Clàssics

    Exploració de l'Havanera i el Territori En aquesta edició número 253 del programa Havaneres des del Balcó, emès des de Tarragona a Ràdio per o Feribus, es fa un recorregut musical que vincula la tradició marinera amb diverses regions i estils interpretatius. Homenatge al Maresme El programa dedica una part central a la comarca del Maresme, descrivint-la com un territori privilegiat entre el mar i la muntanya. Es destaca: • La interpretació de la peça Glossa al Maresme pel grup Serra de Marina. • L'autoria de Jaume Campins, guitarrista i veu del grup, qui ha publicat recentment aquest treball. • La descripció poètica del paisatge laietà, des de Malgrat fins a Montgat, integrant la muntanya del Montnegre i el corredor amb la mar blava. Versions Clàssiques i Internacionals L'episodi explora com el ritme de l'havanera ha influenciat altres gèneres i autors clàssics: • Sebastián Iradier: S'escolta una versió instrumental de la cèlebre havanera La Paloma, a càrrec de Jebröder Brower. • Claude Debussy: S'esmenta la influència del ritme en el compositor francès amb la seva obra de 1903 La Soirée dans Grenade, interpretada pel pianista rus Sviatoslav Richter. Tradició de Banda a València Finalment, el programa es desplaça cap a la Comunitat Valenciana per ressaltar la importància de les bandes de música. Es presenta l'obra Noches Alicantinas del compositor Francisco Grau, adaptant el gènere de l'havanera al format de banda simfònica. "Som els que hem tingut la sort d'haver nascut al Maresme, un horitzó ple de vela que abasta el mar i la terra."