Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

925-936 de 1096
  • 7'

    Vendes i esperances pel Sorteig del Nen a Tarragona

    Preparatius pel Sorteig del Nen a l'Avinguda Roma L'episodi explora l'ambient i les expectatives a l'administració de loteria número 18 de Tarragona davant el proper sorteig del Dia de Reis. Després d'un Sorteig de Nadal on la sort va passar de llarg per la ciutat, els tarragonins dipositen les seves últimes esperances en el Sorteig del Nen per començar l'any amb millors perspectives econòmiques. Dinàmica de vendes i perfil del comprador La Mari Carme Escot, responsable de l'administració, detalla com s'està vivint aquesta prèvia: Preferències numèriques: Les terminacions en 5 i 7 són les més buscades, arribant a esgotar-se en alguns casos. Reversió de premis: Una gran part de les vendes actuals prové del reintegrament del sorteig de Nadal. Molts clients reinverteixen els 20 euros guanyats en un nou dècim pel Nen. Impacte de la crisi: Tot i que es manté la tradició, s'admet que la situació econòmica es nota. La gent sol comprar entre 1 i 3 dècims, i a diferència de Nadal, no se solen fer tantes participacions d'empresa, sinó que es compra el dècim sencer. El sentiment dels ciutadans El reportatge inclou el testimoni de l'Antonio, un client que exemplifica el sentiment general de la població: "Espero almenys agafar una pessigada i començar l'any millor que l'hem acabat." L'Antonio explica que, tot i no ser un jugador habitual, la il·lusió de la festivitat i el fet de tenir l'administració a prop el motiven a participar. Existeix la sensació compartida que Tarragona és una de les províncies on menys toca la loteria, un estigma que esperen trencar aquest dimarts. Digitalització i cerca de números Finalment, s'explica que aquells qui busquen un número concret que no està disponible a la seva administració local poden recórrer a la pàgina web oficial de Loterías y Apuestas del Estado per localitzar-lo i, posteriorment, gestionar l'enviament per correu certificat des de qualsevol punt de l'Estat.

  • 23'

    Josep Francesc Ferrer, nou Síndic de Greuges de Tarragona

    Presentació de la nova figura municipal L'episodi se centra en l'entrevista a Josep Francesc Ferrer, conegut com a "Sisko", qui ha estat nomenat com el primer Síndic de Greuges de la ciutat de Tarragona. Aquesta figura de nova creació s'estrenarà oficialment durant el mes de gener de 2009 per actuar com a mediador entre la ciutadania i l'administració. Detalls de la presa de possessió i ubicació • L'acte protocol·lari de presa de possessió tindrà lloc el dijous 22 de gener a les 12:00h al Saló de Plens de l'Ajuntament. • L'oficina de la Sindicatura estarà situada a la Plaça Imperial Tàrraco, concretament a l'edifici de l'antiga Facultat de Lletres. • Ferrer destaca la importància d'estar en una seu externa a les dependències municipals directes per garantir una percepció de major independència. Estructura i funcionament de l'oficina L'equip estarà format per quatre persones per garantir un servei solvent: • El Síndic (Josep Francesc Ferrer). • Un adjunt, que és un advocat i funcionari veterà de la casa per conèixer els mecanismes interns. • Un administratiu i una secretària. "L'adjunt serà la meva mà dreta, perquè conèixer tots els mecanismes de funcionament d'un ajuntament és vital." Àmbit d'actuació i objectius Ferer aclareix que la seva funció no és la d'un jutge ni la d'un advocat, sinó la de vetllar pel bon funcionament de l'administració. Les seves competències inclouen: • Atendre queixes sobre l'Ajuntament i empreses municipals (com EMETSA, SERFUM o EMT). • Realitzar una tasca pedagògica i informativa durant els primers mesos. • El mandat té una durada de cinc anys, independentment dels cicles electorals polítics. Trajectòria i compromís social El nou Síndic prové del món de la banca i té un fort vincle amb la societat civil tarragonina. Malgrat el càrrec, puntualitza que: • Ha hagut de renunciar a càrrecs en organismes municipals com el Patronat d'Esports o la vicepresidència de l'Ateneu per evitar incompatibilitats. • Mantindrà el seu vincle personal amb el Club Gimnàstic de Tarragona i la Setmana Santa, ja que formen part de la seva identitat com a ciutadà.

  • 22'

    Els Pastorets de La Golfa al Teatre Metropol

    Els Pastorets de Tarragona: Tradició i Sàtira El magazín matinal de Tarragona Ràdio ha rebut la visita de la Pepa Ferrer i la Núria Cirera, membres de la companyia La Golfa, per presentar la seva versió dels Pastorets. La representació, que és ja un clàssic del calendari nadalenc a la ciutat, destaca per la seva capacitat de renovació constant i el seu fort arrelament local. Característiques de l'espectacle A diferència de la versió més clàssica que s'ofereix en altres espais, la proposta de La Golfa es defineix com: Adaptació tarragonina: El text, basat originalment en Folch i Torres, va ser adaptat per Josep-Lluís Carod-Bargalló per situar l'acció a Tarragona. Actualitat i sàtira: Cada any s'introdueixen referències als fets més destacats de l'any a la ciutat, com la sàtira política o esdeveniments locals com l'enfonsament d'una barca al port. Personatges propers: Sant Josep i la Verge Maria són presentats com a personatges de barris emblemàtics com el Serrallo o la Part Alta. El procés creatiu i la direcció Les convidades han destacat la feina del director, Ferran Vidilla, qui ha aportat una visió fresca i exigent als assajos que comencen poc després de Santa Tecla. Tot i ser una companyia amateur, subratllen el rigor i la passió que hi posen, allunyant-se del sentit pejoratiu de la frase "fer pastorets": "Tenim molta voluntat de fer-ho bé i s'ha de pujar el nivell de 'fer pastorets'; hi ha molt bons actors sovint infravalorats." Participació de l'audiència Durant el programa, s'han sortejat entrades dobles mitjançant un concurs on les oients han demostrat la seva fidelitat a l'espectacle i els seus coneixements sobre la història i la geografia tarragonina. Les representacions tindran lloc al Teatre Metropol aquest dissabte i diumenge a les 18:30h.

  • 12'

    Campanya de Creu Roja Joventut: Educa per a un món millor

    Nova visió de la campanya de joguines L'entrevista a Tarragona Ràdio amb l'Eva Jiménez, coordinadora de Creu Roja Joventut, revela un canvi d'enfocament en la seva tradicional campanya nadalenca. Un cop assolits els objectius de recollida d'anys anteriors, l'entitat se centra ara en la sensibilització i l'educació sobre el tipus de joguina que reben els infants. Valors de la joguina educativa La campanya d'enguany, sota el lema "Educa per a un món millor", promou joguines que compleixin els següents requisits: No bèl·liques: Eliminar les armes i el foment de la violència del joc. No sexistes: Trencar amb els estereotips de gènere (com assignar cuines només a nenes). Cooperatives: Fomentar el joc en grup i col·lectiu en lloc de l'individualisme. Interculturals: Facilitar la integració i l'entesa entre infants de diferents cultures i procedències. Crítica al consum excessiu i l'aïllament Jiménez destaca la necessitat de reduir el consum excessiu de joguines, advocant per tenir-ne menys però que potenciïn millor les habilitats cognitives i motrius. També alerta sobre l'ús de consoles i ordinadors que, tot i poder ser educatius, sovint fomenten que l'infant jugui sol a casa en lloc de sortir al carrer o a la plaça a relacionar-se. "Volem que el joc no sigui sexista... podem regalar una cuina igualment, però també al nen, que cada vegada s'involucren més en jocs amb les nenes." Activitats al Parc Central Aquest diumenge, de 10:00 h a 20:00 h, s'instal·larà una carpa al Parc Central de Tarragona on es realitzaran les següents accions: Intercanvi ètic: Els nens que portin una joguina bèl·lica la podran canviar per un puzle. Assessorament: Informació per a pares sobre com triar regals adequats durant tot l'any. Tallers creatius: Confecció de joguines manuals com maraca o dominós, fomentant que els nens creïn els seus propis objectes de joc.

  • 16'

    Preparatius de la Cavalcada de Reis a Tarragona

    Entrevista a Jordi Cortat, president de la Comissió Organitzadora de la Cavalcada de Reis de Tarragona, per detallar l'arribada de Ses Majestats l'any 2009. L'acte destaca per la seva sobrietat i elegància, seguint un model de desfilada clàssica que prioritza la qualitat de les carrosses per sobre de la quantitat. Detalls de l'Arribada i Recorregut Arribada: Els Reis arribaran per mar a l'Escala Reial del Port a les 18:00h, on seran rebuts oficialment per les autoritats. Horaris: La cavalcada s'iniciarà a les 19:00h (avançada mitja hora respecte a anys anteriors) per facilitar el descans dels infants. Itinerari: Seguirà el camí tradicional pel carrer Real, carrer Podaca, carrer de la Unió, Rambla Nova i acabarà a la Plaça de la Font amb el lliurament de les claus de la ciutat. Carrosses i Caramels Carrosses temàtiques: Es manté la carrossa de la Catedral de Tarragona (estrenada el 2008) i no s'ampliarà el número de remolcs per mantenir el ritme de la desfilada. Novetat en els dolços: Es repartiran unes 7,5 tones de caramels. Enguany, tots els caramels oficials de l'Ajuntament i d'empreses col·laboradores seran sense gluten, aptes per a nens celíacs. Horitzó 2010: El Centenari Cortat anuncia que ja s'està planificant la cavalcada del 2010, que commemorarà el centenari de la celebració a la ciutat, amb l'objectiu de crear un esdeveniment d'especial rellevància institucional i artística.

  • 22'

    Remodelació del govern municipal de Tarragona

    Entrevista als protagonistes dels canvis en el cartipàs El programa de Tarragona Ràdio reuneix els quatre regidors clau de la remodelació del govern de l'alcalde Ballesteros. L'objectiu principal d'aquests canvis és optimitzar la gestió quan s'arriba a l'equador del mandat, apostant per la micropolítica i la proximitat. Les noves competències dels regidors Antonio Rodríguez (Espais Públics): Assumeix un superdepartament de manteniment que agrupa netaeja pública, enllumenat, parcs i jardins. L'objectiu és coordinar la Brigada d'Intervenció Ràpida amb els grans contractes municipals. Carme Crespo (Cultura i Sostenibilitat): Manté les polítiques ambientals i de salut, però suma l'àrea de Cultura. Defensa la unió d'aquestes carteres sota el concepte que "> la sostenibilitat no és res més que la cultura aplicada al planejament d'una ciutat". Sandra Coloma (Joventut i Centres Cívics): Deixa Cultura per centrar-se en Festes, Cooperació i, especialment, la gestió dels Centres Cívics per incidir en les polítiques de joventut. Lola Herrera (Promoció Econòmica i Llicències): Afegeix el departament de Llicències a la seva àrea de treball. El seu gran repte és la modernització administrativa per reduir els terminis d'obertura de negocis a només dos mesos. Resposta a les crítiques de l'oposició Els regidors rebutgen frontalment les acusacions de "crisi" de govern llançades per Convergència i Unió i el Partit Popular: Consideren la remodelació com un procés d'oxigenació i reorganització interna necessari. Defensen la bona sintonia entre els socis de govern (PSC i ERC). Qualifiquen de "cíniques" les crítiques de l'oposició recordant les crisis reals que van patir en mandats anteriors.

  • 15'

    Creació de la plataforma d'aturats al barri de Bonavista

    Nova iniciativa veïnal davant la crisi econòmica En un context de forta crisi econòmica i un augment dràstic de l'atur, un grup de veïns del barri de Bonavista, a Tarragona, ha decidit organitzar-se per crear una plataforma de suport mutu. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat immediata de donar resposta a les famílies que es troben en situacions de gran precarietat. Objectius principals de la plataforma Identificar les necessitats: Recollir informació detallada sobre la situació particular de cada aturat (si cobren prestació, càrregues familiars, etc.). Prioritzar l'ajuda: Centrar els esforços inicials en aquelles persones que ja no tenen cap tipus d'ingressos. Interlocució institucional: Reclamar que les obres públiques del Plan Zapatero (amb una inversió de prop d'un milió d'euros al barri) donin feina prioritàriament als aturats de Bonavista. Recerca activa de feina: Trucar a totes les portes d'empreses i institucions per trobar buits laborals. Una realitat social preocupant Els promotors, Antonio Puerta i Antonio Barzosa, descriuen un canvi visible en l'ambient del barri. La manca de recursos es nota en el dia a dia: "Quan el bar està buit i les cantonades dels carrers estan plenes és perquè aquella persona no té ni per prendre el cafè." Segons expliquen, el perfil de l'aturat és molt divers, amb edats que van dels 24 als 56 anys i que afecten tant el sector de la construcció com altres professions qualificades. La plataforma no pretén ser un sindicat ni una borsa de treball formal, sinó una eina de moviment social i pressió per trobar solucions urgents. Properes accions S'ha convocat una assemblea informativa per al proper dijous a les 18:30 h al Centre Cívic de Bonavista. A més, ja tenen programada una reunió amb l'alcalde de Tarragona per traslladar-li les peticions del col·lectiu.

  • 14'

    Remodelació del govern municipal de Tarragona

    Presentació de la nova estructura municipal L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, acompanyat pel tinent d'alcalde Sergi de los Rios, ha presentat una profunda remodelació de l'organigrama municipal. Aquesta iniciativa s'impulsa quan s'han complert 20 mesos de mandat amb l'objectiu de millorar l'eficàcia administrativa i respondre a les demandes ciutadanes. Principals eixos del canvi Creació de la Macroàrea d'Espais Públics: Dirigida per Antonio Rodríguez, aquesta àrea concentrarà totes les tasques de manteniment ciutadà que fins ara estaven disperses. Inclou la Brigada d'Intervenció Ràpida, neteja, enllumenat, parcs i jardins, i control de plagues. Agilització de Llicències: La gestió de llicències passa a l'àrea d'Empreses i Sectors Econòmics de Lola Herrera. L'objectiu és reduir dràsticament el temps d'espera dels actuals 14-15 mesos a només 2 mesos per potenciar l'activitat econòmica davant la crisi. Reorganització de Cultura i Festes: Sandra Coloma assumeix la conselleria de Festes, Joventut, Cooperació i Centres Cívics per potenciar la cultura juvenil als barris. Carme Crespo liderarà una nova àrea que combina Medi Ambient, Sostenibilitat, Salut i Cultura. Motius i context polític La remodelació s'ha definit de mutu acord entre els dos socis de govern (PSC i ERC). Segons l'alcalde, el 70% de les demandes ciutadanes se centren en el manteniment urbà, fet que justifica la nova organització operativa. "És una remodelació feta des del govern per millorar l'eficàcia i agafar embranzida de cara als reptes que ens queden de mandat."

  • 11'

    Homenatge a Rafael Bartolozzi: l'artista i la persona

    L'adéu a un referent de l'art contemporani L'artista Rafael Bartolozzi ha mort als 66 anys després d'una llarga malaltia. Tot i ser natural de Pamplona, Bartolozzi va arrelar profundament a Vespella de Gaià, municipi on no només va viure i crear, sinó on també va exercir d'alcalde entre 1991 i 2003. La seva vida va ser una fusió constant entre el compromís cívic i la recerca de noves formes d'expressió. Trajectòria artística i llegat L'evolució de Bartolozzi destaca per la seva versatilitat i capacitat d'anticipació: Inicis: Es va convertir en un dels màxims representants del Pop-art a l'estat espanyol. Anys 80: Va virar cap a la transvanguarda italiana. Fundació Bartolozzi: Creada el 2007 per difondre la seva obra i promoure l'art contemporani. Escultura pública: Obres emblemàtiques com l'Alfa i Omega a la platja de Torredembarra o el parc escultòric de Vespella. Més enllà del taller: un caràcter polifacètic En una conversa emotiva amb el fotògraf Josep Borrell, es destaca que Bartolozzi era un artista complet i un gran amfitrió. La seva llar a Casa Margodi era un punt de trobada on convivia el món intel·lectual (amb figures com Joan Brossa o Bigas Luna) amb la vida quotidiana del poble. "Quan se'n va un artista, queda la seva obra; la pots contemplar perquè no és efímera. Però quan se'n va la persona, l'enyoraràs." Darrers moments i continuïtat Fins i tot des de la clínica, Bartolozzi no va deixar de crear, produint obres recents amb una gran lluminositat. El seu fill, Nil Bartolozzi, continua actualment els seus passos en el món de l'art a Barcelona. La capella ardent ha estat instal·lada al seu domicili, tancant un cicle vital dedicat a la bellesa i la millora cultural del país.

  • 41'

    La preparació i futur de la Setmana Santa a Tarragona

    La Preparació i el Projecte del Futur Museu L'episodi explora la feina constant de les confraries tarragonines, que treballen durant tot l'any per organitzar els actes de la Setmana Santa. La preparació d'opuscles, la restauració de mantells i la coordinació d'actes com els goigs demostren que l'activitat no s'atura després del Divendres Sant. Iniciatives i Patrimoni • Es discuteix la nova iniciativa de la carpa a la Plaça Verdaguer per exposar els passos. • S'analitza la viabilitat d'un museu estable de la Setmana Santa a Tarragona: - Algunes confraries ja tenen esglésies obertes al culte durant tot l'any (com Sant Llorenç o Sant Nicolau de Bari). - Existeix el dilema sobre si les imatges han de romandre a les seves seus o concentrar-se en un museu. - Els representants coincideixen que el museu hauria de ser un reflex de l'art de totes les confraries, no només d'aquelles que manquen de seu pròpia. "Un museu no hauria de ser només un magatzem per a qui no té lloc, sinó un compromís de totes les confraries per mostrar el nostre art." Polèmica sobre la Llei de l'Avortament Es debat la mesura de protesta proposada en algunes ciutats de l'Estat, com Còrdova, on els confrares pretenen portar un llaç blanc contra la reforma de la llei de l'avortament del govern de Zapatero. • Consens en el fons, no en la forma: Els líders de les confraries tarragonines es declaren cristians i contraris a la llei, però defensen la no politització de les processons. • Es respectarà la llibertat individual de qui vulgui portar un llaç discret, però es demana mantenir l'essència religiosa de l'acte. Projecció Exterior i Identitat Els interlocutors expressen una certa queixa cap als mitjans de comunicació i les institucions per la falta de projecció de la Setmana Santa tarragonina fora de la ciutat, especialment en l'àmbit català. • Es destaca el valor de la Setmana Santa com a element de cohesió social: - És transversal: uneix persones de tots els nivells econòmics i professions. - És intergeneracional: participen des de nens fins a gent gran. - És integradora de persones vingudes de fora de Catalunya.

  • 32'

    Memòria Clandestina: La lluita de Leandro Saún i Carme Casas

    L'obra i el llegat de Leandro Saún i Carme Casas L'episodi se centra en la presentació a Tarragona del llibre Leandro Saún i Carme Casas: Organització política clandestina en la Zaragoza de los años 40, escrit pels historiadors Irene Abad i Iván Heredia. L'obra no és només una investigació acadèmica, sinó un relat apassionat fruit de la relació personal entre els autors i els protagonistes. La vida en la clandestinitat Retorn de l'exili: Carme Casas explica com ella i Leandro van tornar de França, on havien lluitat contra els nazis, amb l'objectiu de reinstaurar la República a Espanya. Anys 40: Es descriu aquesta dècada com la més dura de la repressió franquista, marcada pel silenci i la por generalitzada de la societat. Repressió a Saragossa: Leandro va ser atrapat després de ser delatat pel propietari de la pensió on s'allotjava. Vides paral·leles i amor sota pressió El llibre s'estructura en dues biografies separades que convergeixen, destacant que, malgrat el perill, hi havia espai per a l'amor i la família: "L'amor sorgeix i busques la manera de realitzar-te dins d'aquesta relació, encara que sigui difícil i exigeixi sacrificis." El paper invisible de la dona Un dels punts clau de la discussió és el reconeixement de les Dones del 36. La Carme reivindica que les dones no només feien tasques secundàries, sinó que van ser qui van portar el timó de les famílies mentre els homes eren a la presó o a la clandestinitat. Estat de la Memòria Històrica Els historiadors i la Carme reflexionen sobre l'actualitat: • La necessitat de millorar la Llei de Memòria Històrica. • La manca de rigor en alguns treballs actuals per excés de publicacions sense filtre. • L'oblit de la Guerra Civil i el franquisme en els currículums escolars actuals. • La Carme subratlla que recuperar la memòria no és "obrir ferides", sinó evitar que es tanquin en fals sense justícia ni dignitat per als fusellats.

  • 21'

    Agenda Cultural de CaixaFòrum Tarragona i Objectius del Mil·lenni

    L'episodi d'avui a Tarragona Ràdio presenta una combinació entre la cooperació internacional i la intensa oferta cultural de la ciutat. El programa compta amb la participació especial de Javier Longan, responsable de la campanya del Mil·lenni de les Nacions Unides, i de Carles Marquès, director de CaixaFòrum Tarragona. Cooperació i Conscienciació: Objectius del Mil·lenni Javier Longan explica els detalls de l'exposició i els tallers interactius Perseguint un somni. Objectius: S'analitzen els 8 objectius signats l'any 2000 per erradicar la pobresa extrema abans del 2015. * Vessant Humana: L'exposició posa cara a la misèria a través de les històries de vuit joves d'arreu del món. * Compromís Social: Es destaca la col·laboració de l'Obra Social la Caixa* per sensibilitzar les escoles i la ciutadania. "Els vuit objectius del mil·lenni no són només una responsabilitat política, sinó un compromís de tota la societat civil per donar una cara humana a la lluita contra la pobresa." L'Agenda de CaixaFòrum Tarragona Carles Marquès desgrana una setmana plena d'activitats que toquen diverses arts: * Cinema i Gènere: Finalitza el cicle La maternitat benèfica amb la projecció de Les raïms de la ira i Kill Bill 2, acompanyats de conferències especialitzades. * Ciència i Coneixement: Conferència sobre l'accelerador de partícules del CERN i nous cicles sobre filosofia i amor. * Música del Món: Propostes que van des de la música sefardita fins al concert familiar Un té a la menta, centrat en les músiques del Magrib. * Art d'Avantguarda: Debat i acció musical amb l'artista Fito Conessa al vestíbul del centre.