Arxiu Sonor Programes 2009
Arxiu Sonor Programes 2009
Programa

Arxiu Sonor Programes 2009

·428 episodis
RSS

episodis

133-144 de 428
  • 1h 20min

    Cultura Popular: Sardana, Jazz i Patrimoni

    Actualitat del Món de la Sardana i la Cobla L'episodi d'avui analitza la vitalitat de la música de cobla, destacant la capacitat d'innovació dels músics contemporanis en contrast amb l'immobilisme de certes activitats tradicionals. Es posa com a exemple la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona i el seu proper concert al Festival Grec, sota la direcció de Nacho de Paz, amb un repertori plenament contemporani. Esdeveniments i Tradicions a Reus Es detalla la col·laboració amb la Colla Sardanista Rosa de Reus, destacant dues iniciatives clau: • El Concurs Fotogràfic: Un certamen amb llarga trajectòria que documenta el patrimoni sardanista i les tradicions dels Països Catalans. • L'Aplec Baix Camp: Un esdeveniment que combina la dansa amb activitats per a tota la família, com escacs, tallers de teixit i espais de lectura. Patrimoni Cultural i Premis Es fa un seguiment de la campanya per triar els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, on la sardana i la Diada de Sant Jordi ocupen llocs destacats en les votacions provisionals. Novetats Discogràfiques i Experimentació S'introdueixen nous treballs monogràfics de compositors com Maria Teresa Monclús i Josep Cassú. A més, s'explora la fusió musical: "La interessant experiència d'integrar una tenora en un quartet de jazz liderat per Jordi Paulí." Aquesta fusió demostra la versatilitat dels instruments de cobla més enllà del seu context habitual.

  • 28'

    Pentecosta, Drets de l'Infant i Reptes de la Premsa

    La Pentecosta: La Festa de l'Esperit Sant L'episodi se centra en la celebració de la Pentecosta, coneguda tradicionalment a Catalunya com la Pasqua Granada. Es commemora la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols, tancant així el cicle pasqual 50 dies després de la Resurrecció. Significat i Fruits de l'Esperit L'arcabisbe Jaume Pujol i mossèn Joan Magí reflexionen sobre el paper de l'Esperit Sant en l'Església: • És el "gran desconegut" que dóna la força per actuar cristianament. • Els seus fruits segons Sant Pau: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix. • Es destaca el do de llengües com el llenguatge de l'amor que tothom entén, superant tota divisió. Protecció de la Infància i Drets Humans Mossèn Ricard Cabrè dedica un espai a la denúncia de les agressions contra els infants, coincidint amb el Dia Internacional dels Nens Víctimes Innocents de l'Agressió (4 de juny). "Com fallen els valors, falla la humanitat." Es recorden dades alarmants sobre el treball infantil, l'explotació sexual i la manca d'escolarització que afecta a milions de nens arreu del món, especialment en zones de guerra i pobresa extrema. El Futur de la Comunicació i l'Església L'entrevista amb el doctor Antoni Aira analitza l'estat actual dels mitjans i els reptes de la premsa: • Credibilitat i Sostenibilitat: Els grans reptes de l'era digital. • Digital vs. Paper: La immediatesa i interactivitat fan del diari digital el present, mentre el paper s'ha de centrar en l'anàlisi. • L'Església als mitjans: Es subratlla la necessitat que la institució prengui la iniciativa, s'adapti als tempos mediàtics i comuniqui amb un llenguatge actual per "existir" en la societat hipermediàtica. Agenda Diocesana • Recés de joves al Monestir de Poblet. • Trobada de catequistes el proper 7 de juny a Tarragona. • Reflexió sobre la figura de Sant Pau com a missioner per vocació.

  • 28'

    La Guerra Civil com a Croada i el Futbol a la Tarragona de 1909

    Introducció i Efemèrides L'episodi comença amb una connexió telefònica amb en Manel des de Madrid, abans de repassar dates clau de la història universal: • Coronació de Nicolau II (1896): El darrer tsar de Rússia, descrit com un líder feble influït per la seva dona i Rasputin. • Naixement de John Wayne (1907): Repàs a la trajectòria de Mario Michael Morrison, icona del western i guanyador de l'Òscar per True Grit. Monogràfic: La Guerra com a Croada El tema central analitza la transformació del conflicte bèl·lic espanyol en una lluita religiosa. S'explora com la Segona República va intentar instaurar un estat laic, provocant l'hostilitat de l'Església. Punts Clau de la Persecució i la Resposta Eclesiàstica • Repressió religiosa: Unes 6.800 persones religioses assassinades a l'Estat, de les quals 2.437 a Catalunya. • La Carta Col·lectiva (1937): Document on l'episcopat espanyol, instigat per Franco i encapçalat pel Cardenal Gomà, legitimava l'alçament militar. • Vidal i Barraquer: L'arquebisbe de Tarragona va ser una de les absències més notables en negar-se a signar la carta per por a la instrumentalització política, fet que li va costar l'exili. Avui fa 100 anys: Futbol d'altres temps En Manel recupera una crònica periodística de 1909 sobre un partit entre l'Hispània i el Catalunya. La notícia revela curiositats sorprenents sobre els orígens d'aquest esport: • Els camps no eren plans, sinó que tenien pendent. • Els porters només podien donar dos passos amb la pilota a les mans. • La figura de Guillermo Tarín, àrbitre i president de la Federació, que va dimitir fart de les protestes de jugadors i públic que no coneixien el reglament. "Els àrbitres, encara que s'equivoquin, han d'acatar-se al camp de joc." Cloenda i Cultura L'episodi acaba amb recomanacions culturals actuals, com l'exposició antològica de Joaquim Sorolla al Museu del Prado i una mostra sobre numismàtica i cultura magrebina.

  • 1h 59min

    Bona nit, Violeta: Harmonia i paraules a Tarragona Ràdio

    Una nit dedicada a la paraula i la música L'episodi de Bona nit, Violeta a Tarragona Ràdio es presenta com un espai de calma i acompanyament durant les hores nocturnes. El programa, conduït per una veu que convida a la reflexió, s'emet cada diumenge a través del 96.7 FM i el seu portal web. Els pilars del programa • L'atmosfera nocturna: El programa es construeix sobre la idea d'una nit que s'alimenta de paraules ditas fluixet. • La selecció musical: Les cançons no són simples farciments, sinó fragments de vida que, segons el locutor, parlen directament a l'oient. • L'acompanyament personalitzat: Es posa un èmfasi especial en la connexió amb l'oient, creant una sensació d'exclusivitat i intimitat. Reflexions clau "Veuries que totes les cançons, totes parlen de tu." El programa transmet un missatge de consol i presència, assegurant que, tot i que el cor no sempre sigui cert o un mateix no es trobi bé, l'espai radiofònic serveix per mitigar la ràbia o la solitud nocturna.

  • 27'

    Joves i Fe: Testimonis de Vida i Esperança

    Introducció a la Fe en la Joventut L'episodi d'avui de Porta a l'Esperança, un programa de l'Església Protestant de Tarragona, se centra en el paper de la joventut cristiana en la societat actual. Basant-se en el versicle d'Eclesiastès 12:1, el programa explora com els joves integren la seva espiritualitat en diferents àmbits de la vida quotidiana. "Recorda't del teu Creador en els dies de la teva joventut, abans que vinguin els dies dolents." Testimonis de Vida i Valors El Retorn als Principis L'Alejandro, de 20 anys, comparteix la seva experiència de com, després d'una etapa d'adolescència allunyat dels valors familiars buscant la diversió buida i el consumisme de la societat, va decidir tornar a la seva fe. Destaca que: • La societat actual ven un missatge d'engany i consum sense valors. • Trobar un propòsit en Déu omple la seva vida més que el camí anterior. La Fe en l'Àmbit Laboral La Tiare, tècnica en transport sanitari de l'Argentina, explica com viu la seva fe mentre treballa en una empresa d'ambulàncies. El seu testimoni es basa en: • Oferir una paraula d'ànim i suport a pacients i familiars en situacions crítiques. • Ser un exemple d'integritat a través de la feina ben feta i el respecte a les normes. Vida Universitària i Oci L'Alicia, estudiant d'Ingenieria Tècnica Aeronàutica, trenca els mites sobre la joventut cristiana i la diversió. Afirma que: • No és incompatible ser jove, divertir-se i seguir a Déu. • El món ofereix una diversió que sovint porta conseqüències negatives, mentre que la fe aporta plenitud. La Música com a Vehicle de Testimoni L'Adrià, membre del grup musical Los Suárez, explica la trajectòria de la seva banda formada per cosins. La seva missió és: • Unir el regal de la fe amb l'amor per la música. • Utilitzar les cançons per transmetre missatges que les persones recordin en moments clau de la seva vida. • Després de guanyar un concurs de maquetes a Salou, s'han consolidat com un grup estable amb temes propis.

  • 27'

    Bàsic: Balanç de sentiments i moments estel·lars

    Balanç de la cinquena temporada de Bàsic L'episodi especial fa un recorregut pel taller de ràdio realitzat pels alumnes de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona Ràdio. Durant tres mesos, el programa ha explorat conceptes fonamentals de la vida a través d'entrevistes i enquestes a peu de carrer. Conceptes i personalitats destacades El programa ha comptat amb la participació de diverses figures de l'àmbit cultural i social que han aportat la seva visió sobre temes clau: • La identitat i la il·lusió: L'escriptora Najat El Hachmi reflexiona sobre el fet de pensar en català i la construcció de la identitat. • L'ambició catalana: Josep Capella, corresponsal a Madrid, analitza el caràcter ambiciós però a vegades conformista dels catalans. • Creativitat i teatre: L'actor Josep Maria Pou descriu la creativitat com un acte que neix del text però que necessita la imaginació del director i els actors per cobrar vida. • Fama i autenticitat: Miqui Puig discuteix la hipocresia en el món del negoci i la seva experiència personal amb la popularitat. Compromís social i activisme El programa també ha donat veu a la realitat del territori: • Solidaritat: Lola Paniagua explica el naixement de la plataforma Salvem la Platja Llarga com una reacció ciutadana a través d'eines digitals per preservar l'entorn natural de Tarragona. • Dolor i guerra: Una reflexió profunda sobre la brutalitat de la guerra amb l'historiador Josep Sánchez Cervelló i el teòleg Josep Maria Prats. Dinàmiques de l'equip i anècdotes L'episodi repassa els moments més humans i divertits del grup de treball, des dels atacs de riure memorables fins a les relacions personals creades entre els alumnes: "La creativitat no és res sense la imaginació." Finalment, l'equip expressa la seva gratitud per l'experiència, destacant la fita de la Mari Artano, que sent basca s'ha llançat a fer ràdio en català.

  • 54'

    Actualitat de la sardana, aplecs i premis

    Panorama de la Música de Cobla i la Sardana Aquest episodi ofereix un repàs exhaustiu de l'actualitat sardanista, destacant tant les noves composicions com la preservació del patrimoni musical català. Es fa un èmfasi especial en la figura de Pitu Chamorro i la seva obra Palau de la Fosca, així com en la intensa agenda d'aplecs i concursos arreu del territori. Composició i Novetats Discogràfiques • Es presenta el treball de Pitu Chamorro (Blanes, 1978), músic de la cobla Flama de Farners. La seva sardana Palau de la Fosca destaca per la seva qualitat tècnica i acceptació entre els balladors. • Es recorda el projecte de Núria Feliu, qui, en el seu vessant de rapsoda, recita sardanes populars recollides en un llibre i disc amb il·lustracions de Ramon Anglès. Agenda d'Aplecs i Concursos • El cap de setmana ve carregat d'activitat a localitats com Girona (52è Aplec), Mollerussa, Vilafranca del Penedès i Santa Coloma de Gramenet. • Es mencionen detalls logístics rellevants, com l'habilitació d'espais per a infants en el concurs de Reveses de Mataró, un gest dels organitzadors cap a la conciliació familiar dels sardanistes. Reconeixements i Cultura • El prestigiós guardó de Sardanista Exemplar (Florissal d'Anglès) s'atorga per primera vegada a una parella: Mireia Bosch i Xavi Colón, de Sant Hilari Sacalm, pel seu treball pedagògic i la creació d'una Enciclopèdia Audiovisual de la sardana. Secció de la Relíquia "Ens hem de situar a la postguerra per entendre la col·lecció 'Discoteca Popular Catalana' de 1956 com un acte de resistència cultural." • Es recuperen enregistraments històrics de la Cobla Barcelona del 1956, interpretant peces de Josep Serra, una figura clau en la transició de la sardana vuitcentista cap a composicions més elaborades i nacionalistes.

  • 30'

    L'Ascensió, el repte digital i la justícia social

    Introducció a la Solemnitat de l'Ascensió Aquest episodi commemora el diumenge 24 de maig de 2009, centrat en la solemnitat de l'Ascensió del Senyor i la 43a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials. S'analitza el significat teològic de la pujada de Crist al cel i el seu mandat d'evangelització universal. Les Noves Tecnologies i el Missatge del Papa Monsenyora Jaume Pujol reflexiona sobre el missatge de Benet XVI per a la jornada de les comunicacions, destacant: • La necessitat de promoure una cultura de respecte, diàleg i amistat en el ciberespai. • El compromís ètic d'evitar continguts que alimentin l'odi, la intolerància o degradin la dignitat humana. • La importància de les xarxes digitals com a ponts entre diferents cultures i religions. Reflexió Social i Crítica al Sistema Econòmic Mossèn Ricard Cabré llança una dura crítica contra la situació de sofriment estructural al món: "Aquest sofriment està provocat per un sistema que concentra poder i riquesa per una banda, i misèria i marginació per l'altra." • S'alerta sobre un sistema "voràs" que prioritza el benefici econòmic per sobre de la realització de les persones. • Es proposa que la crisi actual sigui una oportunitat per a una humanitat nova i una distribució més justa dels béns. Entrevista amb el Dr. Antoni Aire Es discuteixen els reptes del periodisme modern i el paper de l'Església: • Credibilitat i Sostenibilitat: Els dos grans esculls de la premsa tradicional davant l'augment dels mitjans digitals. • Immediatesa i Interactivitat: El valor afegit del món online. • L'Església als mitjans: Es recomana que la institució prengui la iniciativa (marcar l'agenda) i adapti el seu llenguatge als nous temps per no dependre de les informacions esbiaixades. Realitat Missionera i Comunitat L'episodi connecta amb testimonis de missioners tarragonins a l'Equador, Hondures i Angola, ressaltant la feina social i l'alfabetització en terres de missió.

  • 29'

    Cultura Popular: Rosa de Foc i Història Sardanista

    La Música i l'Espectacle de Dagoll Dagom L'episodi s'obre amb una peça del disc Trencadís de la Cobla Marinada, interpretant fragments de l'espectacle Flor de nit. Es destaca la cançó "Ciutat d'Ibori", amb: • Música original d'Albert Guinovart. • Arranjaments per a cobla de Jordi Molina. • Lletra de Manuel Vázquez Montalbán. • La veu de la soprano tarragonina Carme Cuesta. "Ciutat d'Ibori, avui rosa de foc, ciutat família, avui ja tens amor." Secció de Textos: La Col·lecció Mós Es presenta el número 29 de la col·lecció Mós (que significa Som al revés), impulsada pel Grup d'Informadors Sardanistes de Catalunya (GISC). El presentador analitza la trajectòria d'aquesta col·lecció de cultura popular: • Destaca la qualitat desigual dels volums, amb obres clau de Joan Domènech i biografies de compositors com Lluís Albert o Fèlix Martínez Comín. • El darrer volum, "Cròniques del Foment de la Sardana de Barcelona", és obra de Jordi Puerto, una figura històrica de la ràdio i creador de la Sardana de l'Any. Els dos corrents de la Sardana A través del llibre sobre el Foment de la Sardana de Barcelona (entitat nascuda als anys 20), es discuteix la dualitat del gènere: 1. Sardanes populars: Enfocades al ball i a engrescar la plaça (ex. Vicenç Bou). 2. Sardanes selectes: Obres de gran qualitat musical destinades a l'escolta i al concert. Cloenda amb la Sardana Obligada El programa finalitza amb l'audició de la sardana "Faréstega", una composició obligada de tenora de Carles Rovira. Aquesta peça destaca per la seva dificultat tècnica, interpretada pel solista Enric Ortí amb la Cobla Jovenívola de Sabadell.

  • 1h

    Agenda Sardanista i el Recital de Núria Feliu

    Actualitat de la Cobla i el Món Sardanista Aquest episodi ens apropa a la figura de Pitu Chamorro, un destacat músic de cobla nascut a Blanes amb una àmplia trajectòria en formacions com la Flama de Farners. Es destaca la seva habilitat per compondre obres que equilibren la qualitat musical amb l'acceptació del públic ballador. Llegendes i Novetats Musicals • S'introdueix la sardana El Palau de la Fosca, inspirada en una llegenda de Palamós sobre la princesa Pirine. • L'obra forma part del volum número 8 d'una col·lecció promoguda des de la mateixa localitat. Agenda d'Aplecs i Concursos Es repassa detalladament el calendari del cap de setmana, posant l'accent en esdeveniments clau: • Aplecs: Els propers dies se celebraran trobades a Mollerussa, Girona, Folgueroles, Santa Coloma de Gramenet i Vilafranca del Penedès. • Concursos de colles: Destaquen les cites a Gramunt (Campionat de l'Alta Terraferma), Torroella de Montgrí i Mataró, on se celebra un concurs individual de reveses. "És tot un detall per part dels organitzadors habilitar espais per als infants durant els concursos, facilitant la conciliació familiar dels participants." Cultura i Tradició: Núria Feliu i Esbars El paper de Núria Feliu L'episodi dedica un espai especial a Núria Feliu i la seva tasca com a rapsoda. Tot i no estar retirada totalment de la cançó, actualment destaca per recitar poemes vinculats a les sardanes més populars, basant-se en el seu aclamat llibre-disc. • Es reprodueix un fragment de La nit de l'amor, d'Enric Morera i Àngel Guimerà. • L'actuació de la Feliu al Vendrell s'acompanya de colles locals i cors mixtos. Activitats d'Esbars Dansaires Es detallen actuacions de l'Esbar Dansaire de l'Orfeó Reusenc i l'Esbar Vila del Vendrell, que presentarà el seu espectacle Danses de Butxaca.

  • 30'

    La felicitat: del Circ Trapezi als llibres d'autoajuda

    Exploració de la Felicitat En aquesta última edició del programa Bàsic, els alumnes de la Universitat Rovira i Virgili aprofundeixen en el concepte de la felicitat des de diverses perspectives, combinant testimonis de carrer, arts escèniques i literatura. El Circ com a Font de Llibertat La secció inicial se centra en el Trapezi (Fira del Circ de Catalunya) a Reus. Es destaca com aquest esdeveniment transforma l'espai urbà i transmet valors essencials: • La creativitat i l'humor com a pilars de la satisfacció personal. • El circ contemporani com un llenguatge corporal que connecta amb l'essència humana. • La importància de les experiències col·lectives i el "teatre en viu" per sobre del consum passiu de televisió. Literatura d'Autoestima i Gurús de la Felicitat El programa analitza críticament els mètodes per assolir el benestar a través de llibres populars: • Sebastià Serrano: Ressalta la importància del contacte físic i les relacions personals per a la salut emocional. • Alejandro Jodorowsky: Es discuteixen les seves receptes sovint polèmiques, com la cerca de la intuïció i l'acció sense por a l'error. • Jorge Bucay: Es presenta la regla de l'os idiota (Obtenir, Substituir o Oblidar) per gestionar els desitjos no complerts. Balanç de l'Experiència Radiofònica Els col·laboradors fan un repàs emocional de les 11 edicions del programa, destacant: "Treballar sobre sí mateix és treballar sobre l'humà, i el llenguatge del cos pot dir tantes coses amb un sol moviment." • La felicitat de la comunicació directa amb la gent al carrer. • La satisfacció d'haver creat un espai de llibertat d'expressió durant la seva etapa universitària.

  • 29'

    Les Vies Romanes i Actualitat Arqueològica

    L'Enginyeria de les Vies Romanes L'episodi d'avui se centra en la importància de la xarxa viària de l'Imperi Romà, una infraestructura que no només va permetre l'hegemonia militar, sinó que també va facilitar la transmissió de cultura i costums. Origen i Funció Militar • La necesitat de construir vies neix al segle IV a.C. per la precarietat dels camins de carros, que feien els moviments de l'exèrcit lents i ineficaços davant les incursions gal·les. • La Via Àpia, inaugurada el 312 a.C. pel censor Apius Claudius, va ser la primera gran calçada que unia Roma amb Càpua. • En el seu apogeu, la xarxa va arribar als 100.000 quilòmetres, l'equivalent a dues vegades i mitja el perímetre de la Terra. Tècniques de Construcció • L'ús d'instruments com la dioptera permetia traçats perfectament rectes. • Es superaven obstacles geogràfics mitjançant ponts de pedra, fusta o barques, i fins i tot túnels excavats a la roca. • Estructura de la calçada: 1. Deforestació i explanació del terreny. 2. Cimentació amb pedres grosses (còdus). 3. Capes intermèdies de material cada cop més fi. 4. Capa de rodadura abombada per evacuar l'aigua cap a les cunetes. Infraestructures i Serveis "Les vies romanes no eren només el camí, sinó tot un sistema de serveis per al viatger." • Pedres miliars: Columnes que indicaven distàncies i direccions. • Mansio i Mutatio: Estacions de descans i canvi de cavalls cada 10-50 km. • Monuments: Les vies estaven flanquejades per arcs de triomf i mausoleus (com la Torre dels Escipions). Miscel·lània Històrica i Notícies Curiositats i Crònica de Tarragona • S'explica l'origen de Libèria, un país creat per Estats Units per a exesclaus alliberats al segle XIX. • Es recuperen queixes del Diari de Tarragona de l'any 1909, demostrant que problemes com la seguretat rural o la neteja ja preocupaven fa un segle. Actualitat Arqueològica • Màlaga: Ús de consoles portàtils com a guies interactives a l'Alcassaba. • Cartagena: L'èxit turístic del Teatre Romà amb 130.000 visites en deu mesos. • Egipte i Romania: Descobriment de joies de prehistòria a l'oasi del Fayum i les restes d'un possible palau de l'emperador Trajà.