Arxiu Sonor Programes 2009
Arxiu Sonor Programes 2009
Programa

Arxiu Sonor Programes 2009

·428 episodis
RSS

episodis

157-168 de 428
  • 29'

    Sessió de Benvinguda: Reflexions i Salutacions Nocturnes

    Benvinguda i Introducció Intercanvi de salutacions cordials durant la inauguració de la sessió nocturna. L'objectiu és establir un clima de confiança i proximitat. Dinàmica del grup • Expressió del sentiment de comunitat. • Reconeixement de la presència de tots els participants. "Bona nit a tothom" Conclusions de la Trobada La repetició del missatge reforça la cohesió dels interlocutors en aquest espai de diàleg continuat. S'emfatitza la importància de la persistència en el protocol de comunicació.

  • 27'

    La Mirada: Cinema, Astronomia i l'Art de Mirar

    La Mirada com a Fil Conductor L'episodi d'avui del programa Bàsic se centra en el concepte de la mirada des de múltiples perspectives. S'explora com l'acte d'observar defineix la nostra relació amb el món, des del llenguatge fins a la tecnologia. L'Art de Mirar i el Cinema El cor del programa és la participació d'autors i creadors vinculats al Festival de Cinema REC de Tarragona: • Borja Cobeaga: El director basc parla de la seva pel·lícula Pagafantas i explica l'origen del terme a internet. També reflexiona sobre la seva nominació a l'Òscar i la necessitat de mantenir la il·lusió en el món audiovisual actual. • Marc Sánchez: Com a veu dels joves creadors, presenta el seu curtmetratge Estàtic, una reflexió sobre com la societat absorbeix l'individu. Defensa que el cine permet: "Ficar-te a l'ull d'una altra persona i veure com veuen els altres." Astronomia: Mirar cap a l'Infinit L'Andrea Torres ens apropa a una activitat d'observació astronòmica al centre Pons d'Icar, coincidint amb el 400 aniversari de les observacions de Galileu: • Observació de Saturn: Es detallen característiques del planeta, com la seva baixa densitat (flotaria en l'aigua) i la seva composició de 90% hidrogen. • Mitologia: S'explica el mite de Crono (Saturn), el tità que devorava els seus fills per por a ser destronat, fins que Zeus va aconseguir vèncer-lo. Referents Cinematogràfics de la Mirada En Marc Busquets i en Josep Maria Llaurador tanquen el programa analitzant com la mirada es manifesta en pel·lícules clau: • La finestra indiscreta d'Alfred Hitchcock, com a màxim exponent del voyeurisme. • El sol del membrillo de Víctor Erice, que retrata la mirada pacient del pintor Antonio López. • L'animació japonesa de Hayao Miyazaki (Ponyo, Mononoke) com una forma de mirada que transcendeix l'edat infantil.

  • 30'

    Trajectòria i comiat del grup Manta Rai

    Història i llegat de Manta Rai Aquest episodi del programa Tràfic d'Extraccions a Tarragona Ràdio ret homenatge a Manta Rai, una de les formacions més emblemàtiques del denominat Xixón Sound. Tot i la seva dissolució, el grup és recordat per la seva influència en el rock independent espanyol. El darrer treball: Torres d'Electricitat El programa analitza el seu últim àlbum publicat l'any 2006, titulat Torres d'Electricitat. Es destaca la potència de les seves guitarres i l'ús d'artilugis sonors experimentals. Es mencionen detalls clau: • La presentació oficial a Valls durant el Festival Solsticidi. • El tema d'obertura "Don't Push Me". • La formació en aquell període: José Luis García, Nacho Álvarez, Frank Rudow i Xabel Vegas. El punt final de la banda Es detalla el comunicat oficial de separació emès el 28 de febrer de 2008, posant fi a 15 anys de carrera. "Manta Rai, tras 15 años de carrera, hemos decidido dar por finalizada nuestra trayectoria musical." Projectes posteriors dels membres Després de la ruptura, els components van continuar en actiu en diversos àmbits del panorama musical: • Nacho Vegas: Consolidat com a cantautor de referència. • Frank Rudow: Col·laborador en múltiples projectes experimentals. • José Luis García: Actualment lidera el projecte El Belga.

  • 30'

    Cantautors d'un temps i d'un país: Recopilatori de memòria musical

    Retorn al passat: El recopilatori de Fono Music L'episodi d'avui de Tràfic d'abstraccions proposa un viatge nostàlgic a través de la sèrie de discs Cantautores de un tiempo y de un país. Aquesta col·lecció, editada per la discogràfica Fono Music entre 1995 i 1997, va rescatar de l'oblit figures clau de la cançó d'autor que havien quedat en un segon pla amb el pas dels anys. Temàtiques i selecció musical El programa se centra especialment en el segon volum del recopilatori, que s'estructura al voltant de dues grans premisses: cançons d'amor i cançons d'esperança. • L'amor quotidià i la nostàlgia: S'examinen peces memorables com Pasaba por aquí de Luis Eduardo Aute, que retrata la casualitat sentimental a Madrid, o la mítica Santa Lucía de Roque Narvaja, un tema que va assolir la fama massiva gràcies a la versió de Miguel Ríos. • La presència catalana: Es destaca la figura de Pau Riba, un artista "estimat i venerat" pel programa, amb la seva peça Oranella i gladiol. • La cançó compromesa: Hi ha un espai per a la memòria històrica amb Víctor Jara i el seu himne Te recuerdo Amanda, una obra que va transcendir fronteres i que a Catalunya va ser popularitzada per Raimon. • L'esperança i la ciutat: El programa tanca amb Hilario Camacho i la seva visió de la solitud urbana a Madrid Amanece. Reflexió sobre la memòria col·lectiva El locutor reflexiona sobre com el present es construeix a partir d'una fabulació del passat. Les cançons actuen com a objectes de col·leccionista que ajuden a la memòria col·lectiva a no perdre el rumb. "El present ja no és lo que era i el passat és pura fabulació, reinventat constantment per una memòria col·lectiva que ens porta inevitablement a coleccionar... gairebé sempre cançons."

  • 1h 59min

    La Nit Violeta: Música i Paraules de Sal

    Introducció i Benvinguda L'episodi comença amb una invitació a la Navegació Musical per acompanyar els oients fins a la una de la matinada. S'estableix una atmosfera íntima a través de Tarragona Ràdio, definint el programa com un espai de paraules de sal i tresors amagats. L'Amor i l'Erotisme Es dedica una part central a la reflexió sobre la passió amorosa, allunyant-la de la rutina o els costums amables. Es descriu com un vells huracà que sacseja els amants. Relats i Sensualitat • L'Exploració del Cos: Es narra una història detallada sobre el recorregut d'una dona sobre el cos del seu amant, utilitzant la metàfora de la llengua com un cargol sobre una fulla. • El Repòs Post-coital: Es descriu el moment de calma després de l'acte amorós, on el desig encara ressona a través dels jamecs i els records compartits. Selecció Musical i Poesia El programa entrellaça la paraula amb cançons que reforcen el sentiment de nostàlgia i entrega: "No me abandones así, hablando sola de ti... Regresa a mí" Temes Musicals Clau • Reivindicació del retorn de l'amat. • El desig de no perdre's ni un sol detall de l'altre durant el somni. • La connexió emocional profunda a través de la mirada.

  • 30'

    El Bon Pastor, Llibertat de Premsa i Educació

    Espiritualitat i l'Evangeli del Bon Pastor L'episodi d'avui se centra en la figura de Jesucrist com el Bon Pastor, destacant el seu paper com a guia que ofereix la vida per les seves ovelles i les nodreix espiritualment amb el seu propi cos i sang. Reflexió de Mossèn Joan Magí Relació de coneixement: Tal com el Crist coneix les seves ovelles, elles el coneixen a ell, establint un vincle basat en l'amor i el servei. Universalitat del ramat: Es fa èmfasi en la voluntat d'incorporar aquelles persones que encara no en formen part per arribar a ser "un sol ramat i un sol pastor". Acció cristiana: La salvació s'ha de treballar cada dia mitjançant paraules i accions fetes en nom de Jesús. Vocacions i el Carisma de Sant Aníbal Monsenyor Jaume Pujol reflexiona sobre la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i la figura de Sant Aníbal Maria di Francia. El quart vot: Sant Aníbal va afegir la pregària per les vocacions als vots tradicionals, fundant els rogacionistes. La família com a bressol: La pregària no és només pels futurs preveres, sinó per la solidesa de la família i una educació cristiana basada en la pietat, la cultura i el treball. Drets Humans i Llibertat de Premsa Mossèn Ricard Cabré commemora el Dia Internacional de la Llibertat de Premsa vinculant-la als drets fonamentals de l'home. "Una premsa lliure pot ser bona o dolenta, una premsa no lliure sempre és dolenta." Dret a l'expressió: La llibertat d'opinió és un pilar democràtic. Ningú posseeix el monopoli de la veritat i l'Estat no ha d'imposar cap política ni religió per la força. Límits i ètica: Tot i la llibertat, cal respectar el dret a la intimitat i rebutjar qualsevol idea que fomenti el genocidi o la mentida deliberada. III Jornada de Mestres i Professors de Religió Es detalla l'èxit de la trobada a Barcelona amb més de 400 educadors de Catalunya i Andorra. Objectius: Reconèixer la tasca sovint difícil dels professors de religió en contextos àrids i oferir-los formació d'alta qualitat. Identitat del professor: Francesc Torralba destaca que l'important no és només què s'explica, sinó la voluntat de servei i la capacitat d'oferir una cosmovisió cristiana que ajudi a l'alumne a orientar-se a la vida. Tallers: Es van tractar temes com les intel·ligències múltiples, el cinema a l'aula i la vinculació entre fe i cultura.

  • 53'

    Actualitat Sardanista: Aplecs, Premis i la Final de la Sardana de l'Any

    Panorama de la Sardana a Tarragona i Catalunya El programa comença amb una reflexió sobre la visibilitat de la sardana als mitjans de comunicació. Es constata que, tot i la gran activitat sardanista a la ciutat de Tarragona (cursets, colles de competició, compositors i concerts), aquesta sovint és absent de les cròniques periodístiques actuals, a diferència de finals del segle XIX i principis del XX. Esdeveniments i Competicions Destacades • La Sardana de l'Any: Es detallen els preparatius per a la gran final que tindrà lloc el 9 de maig a l'Auditori de Girona. S'anuncien les deu sardanes finalistes i les novetats tecnològiques, com el premi Sardamòbil mitjançant votació per SMS. • 37è Aplec de Tarragona: Es presenta la celebració al Parc de Saavedra, que inclourà esmorzar popular, ballades amb diverses cobles i un concurs de colles improvisades. • Mataró, Ciutat Pubilla: Crònica dels actes de proclamació i l'anunci de L'Escala com a futura ciutat pubilla per al 2010. Premis i Reconeixements S'informa dels Premis Sardana 2009, destacant les medalles al mèrit: • Joan Vidal i Gaiolà (Mèrit Sardanista par la seva tasca a la Federació). • Jesús Ventura (Mèrit Musical). • Comunitat de Montserrat (Mèrit Cívic). • Joan Gómez i Soriano (Mèrit a la Dansa Catalana). Espai Musical i Agenda El programa inclou diverses peces musicals com 100 a 100 de Francesc Cassú i La platja dels Bots d'Alfred Abad. També s'ofereix una completa agenda d'aplecs a localitats com Lloret de Mar, Santa Perpètua de Moguda i Montserrat. "La sardana mostra al món les nostres arrels i la nostra manera de ser." Finalment, a la secció La Relíquia, es recupera la sardana L'oreig entre els pins de Ramon Serrat, provinent d'una col·lecció de clàssics de l'any 1977.

  • 1h 19min

    SARDANES 2009-05-02

    L'estat de la sardana a Tarragona L'episodi comença amb una reflexió sobre la invisibilitat de la sardana als mitjans de comunicació locals. Malgrat que Tarragona gaudeix d'una activitat sardanista frenètica, amb cursets, colles de competició i compositors propis, aquesta realitat sovint no queda reflectida a les hemeroteques contemporànies. L'autor destaca que: • Un investigador del futur podria pensar que la sardana era inexistent l'any 2009 per la manca de cobertura periodística. • Existeix un contrast evident entre la vitalitat de les entitats i la manca de publicació de les seves notes de premsa. Actualitat i Esdeveniments Principals Aplec Ciutat de Tarragona Es fa una crida a la participació en l'Aplec Ciutat de Tarragona, que tindrà lloc al Parc de Saavedra amb sessions de matí i tarda. La Sardana de l'Any i Mataró Ciutat Pubilla Es comenten les novetats sobre el certamen de la Sardana de l'Any, amb la vista posada en la gran final a Girona. Així mateix, s'informa sobre la proclamació de Mataró com a Ciutat Pubilla de la sardana i el lliurament dels premis del Dia de la Sardana a diverses entitats i personalitats. Competicions de Colles Es repassa l'actualitat de les colles, especialment de la colla Tarragona Dansa i els resultats del concurs de Mataró dins el campionat bàsic d'honor. La Part Musical L'espai dedica una atenció especial a una obra singular: "100 a 100 de Francesc Cassú és probablement una de les sardanes més llargues de tot el repertori sardanista, amb unes dimensions de 50 compassos de curts i 150 de llargs." Aquesta peça, interpretada per la Principal de la Bisbal, destaca per la seva instrumentació brillant amb timbales i per la decisió d'ometre l'introit de flabiol en certes versions de concert.

  • 29'

    Orígens del futbol modern i efemèrides històriques

    Introducció i Context Municipal L'episodi d'aquesta setmana de No en Vingués amb Històries s'emmarca en la recta final de la cinquena temporada. Els presentadors, Manel Magí i Jordi Ximeni, introdueixen un sumari variat que inclou efemèrides globals, un monogràfic sobre l'esport rei i l'actualitat de Tarragona fa un segle. Efemèrides: De Magallanes al Metro de Moscou Es commemoren dos fets històrics rellevants ocorreguts un 28 d'abril: • La mort de Fernando de Magallanes (1521): El navegant portuguès va morir a les Filipines en un enfrontament amb indígenes després d'haver descobert l'estret que porta el seu nom en la seva missió per a la corona hispana. • Inauguració del Metro de Moscou (1935): Conegut com el Palau Subterrani, destaca per la seva sumptuositat arquitectònica i la curiositat del seu sistema de megafonia: veus masculines i femenines indiquen si el tren es dirigeix al centre o cap a la perifèria. Monogràfic: Els Orígens del Futbol Modern El programa analitza com es va codificar l'esport que coneixem avui dia, partint d'antigues pràctiques violentes a les Illes Britàniques. Codificació i Reglaments • Codis de Cambridge i Sheffield: Durant el segle XIX s'intenten unificar les regles per limitar l'ús de les mans i introduir elements com el travesser, els córners i els fors de joc. • La Fundació de la Football Association (1863): Data clau on s'estableixen les 14 regles bàsiques a la taverna Freemasons. "En aquest moment se separen el futbol, més fi, i el rugbi, que continua utilitzant la força física i les mans." Expansió Mundial i Competició • El primer partit oficial entre seleccions va ser un Escòcia-Anglaterra l'any 1872 (0-0). • La creació de la FIFA el 1904 va segellar l'expansió global del virus del futbol, facilitada pel domini de l'Imperi Britànic. Curiositats i Crònica Local • Rècord de figurants al cinema: La pel·lícula Gandhi (1982) manté el rècord amb més de 300.000 extres per a l'escena del funeral. • Tarragona fa 100 anys: Es repassen queixes històriques al Diari de Tarragona sobre el fang a les places i la curiositat de l'arribada de l'enllumenat elèctric a la plaça de la Font. Notícies Culturals i Arqueològiques • Descobriment d'un menhir de 5 metres a Mollet del Vallès a 11 metres de profunditat. • Trobada d'una ampolla amb un missatge de presoners a Auschwitz datat del 1944. • Digitalització dels plànols de la Tàrraco Romana, accessibles ara per internet per a consulta tècnica i ciutadana.

  • 28'

    La Creativitat: Teatre, Música i Art a Tarragona

    Exploració de la Creativitat en Totes les seves Formes Aquest episodi del programa Bàsic de Tarragona Ràdio, conduït per alumnes de la Universitat Rovira i Virgili, s'endinsa en el concepte de la creativitat no només com a disciplina artística, sinó com una capacitat humana universal i quotidiana. El Teatre com a Art Efímer amb Josep Maria Pou L'eix central és una entrevista amb l'actor i director Josep Maria Pou, qui reflexiona sobre l'obra Els nois d'història i el procés creatiu escènic: • El teatre es diferencia del cinema perquè neix i mor cada dia; és una creació en temps real davant del públic. • La creativitat en l'actor implica fugir de la rutina per fer que cada funció sigui única. • L'ensenyament i la formació humana apareixen com a temes clau de la seva obra actual. Escena Musical: Manel i Estanislau Verdet Es repassa l'actualitat musical amb entrevistes i fragments de: • Manel: El seu cantant, Guillem Gisbert, descriu la creació de cançons com una feina artesanal de donar voltes a les estructures. • Estanislau Verdet: Pau Vallvé aporta una visió més lúdica i personal, destacant que la creativitat és més important que tenir recursos econòmics. Creativitat Local i Entitats a Tarragona S'analitza com s'aplica la creativitat en diferents sectors professionals a la ciutat: • Publicitat: Manel Moranta (Inside Consultors) defineix la creativitat com una equació de coneixement i anàlisi, no només inspiració. • Art Urbà: El col·lectiu Dandole vincula la creació amb el hop-hop i el grafit. • Literatura: L'Escola de Lletres de Tarragona treballa per trobar els mecanismes que permetin desenvolupar el potencial creatiu de joves i adults. "La creativitat és jugar amb l'imaginari i canalitzar la fantasia cap a un sentit determinat." — Josep Maria Pou.

  • 2h

    La Nit Violeta: Amor, Poesia i Melancolia

    Exploració de l'Amor i l'Eternitat Aquest episodi de La Nit Violeta és un viatge oníric i poètic que reflexiona sobre la naturalesa de l'amor, el pas del temps i la connexió espiritual entre els amants. A través de poemes i passatges narratius, s'invoca la figura de la nit com un espai de refugi i revelació. Simbolisme i Metàfores Clau • La Rosa de Sant Jordi: S'utilitza com a símbol de la bellesa efímera. Tot i que la flor mor inexorablement, la intenció i l'amor de qui la regala perduren en el temps, transformant-se en un color violeta que simbolitza l'eternitat. • Els Trens i l'Espera: La imatge de les estacions de tren serveix per explicar la melancolia de l'absència i el sentiment d'esperar algú que potser ja no tornarà, representant els moments perduts de la vida. Reflexions sobre el Desig El programa aborda sense complexos el desig carnal i la pulsió sexual, descrivint trobades apassionades sota la boira i jocs eròtics complexos. Es destaca la importància de trobar un amor que no faci mal i la necessitat d'aprendre a seduir o deixar-se estimar en el camí cap a la plenitud personal. "L'amor arribarà per tu abans que acabi la primavera... un amor que no fa mal i que simplement vol reure una estona al teu costat."

  • 2h

    La Nit Violeta: Sensacions i Reflexions d'Amor

    Introducció a la Nit Violeta L'episodi comença amb la presentació de La Nit Violeta a Tarragona Ràdio, un espai nocturn dedicat a les sensacions càlides, la música i la reflexió íntima. El programa convida l'oient a deixar volar el pensament i a submergir-se en una revolució dels sentits. Reflexions sobre l'Amor i la Por Es discuteixen temes profunds sobre les relacions humanes i el pes del passat: • L'arribada d'un segon amor: La por de tornar a enamorar-se després d'una ruptura dolorosa. El text descriu la vulnerabilitat de sentir felicitat de nou i el temor que es repeteixi l'agonia de la separació. • La solitud i el refugi: S'evoca la imatge de conduir sense rumb per escapar de la pròpia desesperació, trobant en el cotxe un refugi temporal davant la manca de consol extern. Somnis i Desitjos Secrets El programa explora la frontera entre la realitat i la fantasia mitjançant relats evocadors: Escenaris de Passió • Es narra una trobada apassionada en un casalot enronat, on la pols i les runes contrasten amb la intensitat del moment. • Es descriu un desig secret de ser una deessa en una carrossa de pètals de rosa, servida per esclaus sota una atmosfera de passió voluptuosa. L'Eternitat dels Vincles Els Vells Amants "S'agafen les mans, els vells amants, i recorden com ahir les flors que van collir." Es fa un homenatge a la fidelitat i al pas del temps a través de la imatge de parelles grans que mantenen la tendresa, comprant una rosa de Sant Jordi embolicada en paper de plata malgrat els anys. Comiat i Fidelitat al Mediterrani Abans de cloure, el programa ens porta a la vora de la Mediterrània, descrita com una fidel amant que sempre enamora. Es tanca l'espai amb la promesa de retrobar-se el proper diumenge.