Arxiu Sonor Programes 2009
Arxiu Sonor Programes 2009
Programa

Arxiu Sonor Programes 2009

·428 episodis
RSS

episodis

313-324 de 428
  • 26'

    Anàlisi del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona

    Introducció al Planejament Territorial L'episodi analitza de forma sintètica el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, un instrument derivat de la legislació catalana de política territorial. Es detallen els tres nivells de planificació: el Pla Territorial General de Catalunya, els plans parcials (que actuen sobre àmbits funcionals) i els plans sectorials especialitzats en matèries com carreteres, energia o transports. Marc Legal i Àmbits Funcionals El programa destaca que Catalunya es divideix en set àmbits funcionals per a la formulació d'aquests plans, sent el Camp de Tarragona un dels eixos claus que inclou l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès. Gestió dels Espais Oberts i el Paisatge S'analitza la situació crítica del sòl no urbanitzable, especialment al litoral, on la pressió urbanística fragmenta el territori. Es proporcionen dades rellevants sobre la cobertura del sòl: • El 90,52% del Camp de Tarragona és sòl no urbanitzable, però amb grans diferències com el 99,3% del Priorat enfront del 69% del Tarragonès. • La cobertura forestal és del 24,7%, una xifra notablement inferior a la mitjana catalana (38%). • S'enumeren els espais de protecció especial, com el Parc Natural del Montsant i les Muntanyes de Prades. "L'absència d'una xarxa supramunicipal contínua de sòl no urbanitzable posa en risc la preservació dels espais de major valor natural i les connexions ecològiques." El Sistema d'Assentaments Urbans El model territorial es basa en vuit sistemes urbans principals (com els de Tarragona-Reus i Valls). Es planteja la problemàtica d'una "conurbació sense projecte" i es proposen diverses estratègies: Objectius Estratègics de Futur Moderació del consum de sòl: Evitar el creixement dispers i apostar per nuclis compactes i continus. Cohesió social: Integrar els creixements urbans per evitar la segregació. Mobilitat sostenible: Fer de la mobilitat un dret i no una obligació, facilitant el transport públic mitjançant la concentració de població i llocs de treball. Patrimoni i Paisatge: Preservar el valor històric i rural per evitar l'impacte negatiu de la suburbanització.

  • 29'

    Remeses, Interculturalitat i Diversitat al Sud

    Impacte de la Crisi en les Remeses d'Immigrants L'episodi d'avui analitza com la crisi econòmica ha provocat, per primera vegada en gairebé dues dècades, una disminució significativa en l'enviament de remeses des d'Espanya cap als països d'origen. Aquest flux monetari és vital per a milions de persones, especialment a l'Amèrica Llatina. Conseqüències en els Països de Destí • Les remeses representen fins al 10% del PNB en països com Bolívia, i vora el 5% a l'Equador i Colòmbia. • No només serveixen per a la subsistència bàsica, sinó que generen un teixit econòmic local mitjançant la construcció i la creació de petites empreses. • Més de 2,5 milions de persones al món no tenen cap altre ingrés que els diners enviats des d'Espanya. "Quan la crisi ens afecta, ens afecta a tots, però moltíssim més a les persones que som immigrants." Interculturalitat: Més enllà de la Coexistència Es defineix el terme interculturalitat com la interacció respectuosa, horitzontal i sinèrgica entre cultures. A diferència del multiculturalisme, aquest concepte aposta pel diàleg actiu i l'enriquiment mutu, partint de la base que cap cultura és superior a una altra. • Llengua i pensament: Cal interpretar les manifestacions culturals segons els seus propis criteris per evitar l'etnocentrisme. • Evolució: Una cultura que no té contacte amb d'altres tendeix a no evolucionar. Recomanació Cultural i Comiat S'ha recomanat la pel·lícula francesa "La classe" (Entre les murs), guanyadora de la Palma d'Or al Festival de Canes 2008. El film explora els reptes d'un professor amb alumnes fills d'immigrants en la perifèria de París, qüestionant els mètodes pedagògics i la democràcia a l'aula. Finalment, l'equip d'Entre Amics s'acomiada de l'audiència agraint l'esforç de tots els col·laboradors i recordant la importància d'entendre la diversitat com una riquesa natural.

  • 30'

    Visió cristiana del matrimoni, la crisi i la tasca social

    Reflexions sobre la fe i la societat contemporània Aquest episodi d'El Campanar se centra en el tercer diumenge de Quaresma i aborda diverses temàtiques des de la perspectiva de l'Església a Tarragona, incloent el matrimoni, la influència de Sant Pau i el paper dels religiosos en la societat catalana. El Matrimoni: Una icona de la vida de Déu Monsenyor Jaume Pujol Balcells reflexiona sobre el sagrament del matrimoni, destacant la seva naturalesa com a comunitat d'amor i vida fundada per Déu. Els punts clau inclouen: • Les lleis de l'amor veritable: unitat, indissolubilitat i obertura a la vida. • La constatació que les dificultats matrimonials no provenen de la naturalesa humana, sinó del pecat. • La importància de l'ajuda de Déu i el perdó mutu per superar les crisis de parella. L'Any Jubilar i Sant Pau a Tarragona Es destaca la importància històrica de Sant Pau com l'apostolat dels gentils i la seva vinculació amb Tarragona. La secció subratlla: • La convicció que Tarragona és una església paulina i apostòlica. • El compromís de transmetre aquest patrimoni espiritual a les generacions futures. • La presentació d'un model de fe basat en el Crist crucificat, que malgrat l'oposició, és font de saviesa. La Crisi Econòmica i la Justícia Social Mossèn Ricard Cabré analitza la crisi de 2008 i les limitacions del neoliberalisme. Les idees principals són: • La crítica al mercat sense frens que només afavoreix els poderosos. • La necessitat d'una regulació estatal seriosa i una economia al servei de l'home. • La crida a un model econòmic més humà, solidari i basat en la protecció social. "Un cristianisme sense creu, sense dolor, sense el sacrifici del dolor, seria un cristianisme sense redempció." La Tasca Social dels Religiosos a Catalunya Es presenta l'informe "El Servei de Servir", que quantifica la labor social de les congregacions: • Més de 700 serveis prestats de forma voluntària i discreta a tot el país. • La tasca és reconeguda pel govern de la Generalitat des del respecte a la laïcitat. • L'estudi ajuda a organitzar millor les noves presències missioneres segons les necessitats reals.

  • 30'

    Tràfic d'abstraccions: Una visita a la cuina

    Introducció al programa En aquesta edició del programa Tràfic d'abstraccions a Tarragona Ràdio, s'explora un concepte diferent de l'habitual. Tot i que el programa acostuma a tractar viatges a destinacions llunyanes, en aquesta ocasió es proposa un viatge sensorial i reflexiu cap a un espai domèstic: la cuina. Temes principals L'espai de la cuina com a centre El programa destaca la importància de la cuina no només com un lloc de preparació d'aliments, sinó com un espai ple de significats i abstraccions. • Es planteja la cuina com una excursió conceptual. • Es busca apropar l'oient a la quotidianitat des d'una perspectiva artística o abstracta. "I si normalment fardem de què ens agrada fer excursions a països llunyans o propers, doncs avui us convidem simplement a visitar la cuina." Dinàmica del programa Després de la introducció temàtica, el programa entra en una fase de salutacions i acompanyament musical o ambiental marcada per la reiteració del desig de bona nit a l'audiència, establint un clima nocturn i relaxat propi de la mitjanit de divendres.

  • 31'

    Encre: Post-rock i música de cambra atmosfèrica

    Descobriment del grup Encre L'episodi d'avui del programa Tràfic d'abstraccions es submergeix en l'escena underground francesa per presentar-nos el projecte Encre (tinta, en francès). Aquesta proposta és considerada una autèntica troballa musical per la seva naturalesa híbrida i la seva capacitat de crear atmosferes evocadores. L'estil i la composició El grup, liderat per Jan Tambor (també conegut com a Jan Encre), destaca per una sonoritat única que es mou entre diversos gèneres: • Post-rock amb bases de rock progressiu. • Pop electroacústic de caràcter atmosfèric. • Música de cambra amb un enfocament minimalista. La proposta de Jan Tambor es basa en una forma innovadora de compondre i mesclar, prioritzant les textures i el to atmosfèric per sobre de les estructures convencionals. Peces destacades Durant el programa s'introdueix la primera peça musical per il·lustrar aquest univers sonor: • Marbres: Una cançó que exemplifica la fusió d'elements clàssics i contemporanis, acompanyada de lletres en francès que reforcen el to introspectiu del disc. "És una forma bastant diferent de compondre i mesclar música de càmera, de to minimalista, amb bases de rock progressiu de to atmosfèric."

  • 30'

    Radical Satan: L'underground francès a Tarragona Ràdio

    Explorant l'univers de Radical Satan En aquesta edició de 'tràfic d'abstraccions', ens submergim en la proposta musical de Radical Satan, un grup caracteritzat per la seva naturalesa inclassificable i la seva trajectòria en els marges de la indústria convencional. El programa se centra en el seu treball titulat Viento de l'Este, Agua como peste, editat l'any 2005 i recomanat pel conegut músic François Régis Cambusat. Orígens i context del grup El grup té una història fortament arrelada a la vida subterrània i itinerant: • Van començar tocant als passadissos del metro de diverses ciutats franceses. • Han viscut situacions de precarietat i il·legalitat administrativa durant la seva trajectòria. • La formació ha patit canvis significatius, com la marxa de la seva violoncel·lista per formar el projecte Chichi i los putos del Horto. Col·laboracions i estil musical Dins d'aquest disc, el grup compta amb col·laboradors de l'escena experimental francesa com Tomàs Bombalet (Cheval de Fris) i el bateria Jonathan. Les composicions es descriuen com un entremès de música especial on destaquen: • Melodies melancòliques i atmosferes denses. • Una instrumentació variada que inclou acordió, saxo, piano, contrabaix i samples. "Són una d'aquelles marcianades que ens agraden tant aquí en aquest programa."

  • 30'

    Têtes Raides i l'ànima de 'Les Oiseaux'

    Monogràfic sobre Têtes Raides Aquest episodi del programa Tràfic d'Abstraccions de Tarragona Ràdio ens apropa a la mítica banda francesa de rock alternatiu Têtes Raides. L'anàlisi es concentra en la seva capacitat per revitalitzar la chanson francesa durant els anys 90, barrejant música, teatre i circ. Origen i Estètica del Grup • El nom del grup, Têtes Raides, es tradueix com "caps ben tibats" o "caps ben alts", reflectint una actitud de fermesa i dignitat. • Els seus inicis es remunten a una banda anomenada Red Dead, que feia versions de grups clàssics de punk i rock com els Rolling Stones i The Clash. • La seva proposta destaca per la veu profunda de Christian Olivier i una posada en escena que beu directament de l'estètica de les actuacions de circ. • Les lletres es caracteritzen per ser realistes, atrevides i sovint literàries. L'àlbum de culte: 'Les Oiseaux' (1992) L'episodi se centra en el seu tercer treball discogràfic, considerat una peça fonamental de l'escena underground francesa: • Sonoritat: L'àlbum incorpora instruments com el violí i compta amb la col·laboració de la vocalista Anne-Gaëlle Bisquay. • Èxit: Tot i ser un producte alternatiu, es va convertir en un petit fenomen de masses i un objecte de culte per als seguidors del gènere. "Ells van reactivar el panorama de la composició francesa barrejant una estètica de circ amb lletres realistes." Anàlisi de Cançons • Gino: Una peça que explora la nostàlgia i el surrealisme de la vida quotidiana, on destaca la metàfora dels ocells i la solitud de la bogeria o la pèrdua.

  • 32'

    La vergonya i l’espectacle: El Chibi i el Freak Karaoke

    La Vergonya des de Diverses Perspectives L'episodi d'avui del programa Bàsic a Tarragona Ràdio explora el concepte de la vergonya a través de l'art, l'espectacle i la psicologia. S’analitza com aquest sentiment pot ser tant una barrera limitadora com un mecanisme de defensa necessari per a la convivència social. El Personatge d'El Chibi (José Córdoba) El programa dedica una part central a José Córdoba, conegut artísticament com El Chibi. Aquest cantautor destaca per lletres extremadament explícites i provocadores que, segons els seus seguidors, trenquen tabús sobre el que tothom fa en la intimitat però ningú gosa dir. • El Chibi és en realitat un personatge escènic; l'home que hi ha al darrere és llicenciat en dret i treballa en un banc. • L'artista confessa que, tot i la natura de les seves cançons, ell és una persona tímida en la seva vida privada. • Les seves influències van des de Sabina i Serrat fins a la música clàssica i Lluís Llach. "El Chibi és un personatge que jo interpreto a l'escenari, però quan en baixo sóc una persona del tot normal." El Freak Karaoke Show a la Sala Zero Es presenta un reportatge sobre aquest esdeveniment setmanal a Tarragona, on la gent experimenta amb la seva pròpia vergonya. • S'entén el karaoke com una teràpia col·lectiva per vèncer la timidesa i fomentar l'espontaneïtat. • L'amo de la Sala Zero, l'Anton, destaca que no es busca el nivell musical, sinó la capacitat de comunicar i divertir el públic. Cinema i Psicologia En l'àmbit cinematogràfic, es parla de la pel·lícula La historia completa de mis fracassos sexuales de Chris Waite, un exercici de desvergonyiment on el director entrevista les seves ex-parelles per entendre els seus fracassos. Finalment, des del punt de vista psicològic, es defineix la vergonya com: • Un mecanisme de defensa per evitar el rebuig social. • Un sentiment útil si és moderat, però perjudicial si esdevé una vergonya crònica. • La solució passa per l'autoacceptació i conèixer els punts febles d'un mateix.

  • 30'

    Bàsic: L'ambició sota el focus

    L'ambició: Una anàlisi des de diferents perspectives En aquesta edició del programa Bàsic de Tarragona Ràdio, conduït per alumnes de comunicació de la URV, s'explora el concepte de l'ambició com a motor vital. El programa coincideix amb la celebració del Dia de la Dona Treballadora, aprofitant per reivindicar la igualtat d'oportunitats i el respecte en l'àmbit laboral i personal. Entrevista a Josep Capella El delegat de TV3 a Madrid, Josep Capella, reflexiona sobre la seva trajectòria de més de 20 anys. Defineix l'ambició com una força sana i fonamental: • L'ambició no ha de ser traïdora, sinó basada en el treball dur i el rigor professional. • Destaca la intensitat de la vida política a Madrid i com els mitjans catalans s'han fet respectar a la capital. • Fa una comparativa entre figures polítiques com Felipe González, Aznar i Zapatero, destacant la trajectòria d'aquest últim. "Per mi l'ambició són les ganes de fer coses, sigui en la feina, en l'àmbit personal o en la família." L'ambició dels joves i el cinema El programa surt al carrer per copsar les aspiracions de la joventut tarragonina durant una nit de festa. Les respostes varien entre la felicitat personal, l'estabilitat laboral i visions més surrealistes com la por a un meteorit. D'altra banda, en la secció de cinema, s'analitza la pel·lícula Frost contra Nixon. Aquest film és presentat com el duel màxim de dues ambicions contraposades: • David Frost: L'ambició de ser reconegut com un periodista seriós. • Richard Nixon: L'intent de netejar la seva imatge després de l'escàndol Watergate. Perspectiva psicològica i tancament La psicòloga Pilar Julià aporta la base teòrica, definint l'ambició com un desig de superació que, dins de límits raonables, és positiu i ajuda a prosperar. L'episodi conclou amb un to reivindicatiu i la música d'Els Pets, recordant que per lluitar cal ser, si més no, un xic ambiciosos.

  • 27'

    Bàsic: La il·lusió com a motor vital i cultural

    Estrena del programa Bàsic a Tarragona Ràdio Aquest primer episodi del programa Bàsic, realitzat per estudiants de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, explora el concepte de la il·lusió des de diverses perspectives: la integració social, l'actualitat local, el cinema i la psicologia. La llengua com a eina d'integració El programa destaca la inauguració de la nova temporada del Voluntariat per la Llengua a Constantí. Compta amb la participació de l'escriptora Najat El Hachmi, qui reflexiona sobre la identitat i el pes de la llengua catalana: "Si a l'únic lloc on es parla català no es parla, l'estàst matant." • El projecte uneix parelles lingüístiques per practicar el català. • Es recullen testimonis d'aprenents i voluntaris que veuen en l'idioma una via per establir vincles emocionals i socials. • L'alcalde de Constantí, Josep Maria Sabaté, subratlla que la llengua és una eina per vèncer la por a la desconeixença. Actualitat tarragonina i il·lusions col·lectives Es repassen diversos àmbits de la societat tarragonina on la il·lusió juga un paper clau: • Esports: El desig de l'afició del Nàstic de Tarragona per tornar a la Primera Divisió. • Cultura Popular: La lluita de les colles de diables contra les normatives europees de pirotècnia per preservar una tradició de més de 500 anys. • Emprenedoria: El projecte Mènsula, creat per artistes de l'Escola d'Art i Disseny. • Sort: El paper de la loteria com a generadora d'esperança en temps difícils. Cinema i Psicologia En l'apartat cultural, s'analitza l'èxit de la pel·lícula Slumdog Millionaire com un cant a l'optimisme en plena crisi financera, comparant-ho amb els musicals que van triomfar després del crac del 29. Finalment, la psicòloga Pilar Julià defineix la il·lusió com una representació mental que genera un estat emocional gratificant i actua com a pont entre el present i els desitjos futurs, sent essencial per tirar endavant.

  • 1h 19min

    Actualitat Sardanista i Mataró Ciutat Pubilla

    Panorama de la Temporada Sardanista 2009 L'episodi d'avui de l'1-2 i seguit repassa l'inici del calendari sardanista, posant un èmfasi especial en l'ensenyament i el relleu generacional. A Tarragona, es destaquen els cursets a les escoles, que enguany arriben a la seva 20a edició, amb propostes per revitalitzar l'aprenentatge en totes les edats. Concurs La Sardana de l'Any Es presenta la cinquena eliminatòria de semifinals del prestigiós certamen. Les obres en competició aquesta setmana són: • Tarannà del poble, d'Enric Ortí (Cobla Ciutat de Girona). • Foment de Prada de Conflent, de Josep Solà (Cobla La Principal del Llobregat). S'informa també dels resultats ajustadíssims de l'anterior jornada, on l'obra de Dolors Viladric es va imposar per només dos vots de diferència. Mataró: Ciutat Pubilla de la Sardana Es detalla el resultat del concurs per escollir la sardana representativa de Mataró 2009. La composició guanyadora ha estat la de Martí de Mont, amb un primer premi dotat amb 4.500 euros. "Mataró ha optat per la via del concurs per escollir la seva sardana, en lloc de l'encàrrec directe habitual." Finançament i Projectes Culturals Es repassen les sol·licituds fetes a l'Obra Social de Caixa Tarragona per part de diverses entitats: • Amics de la Sardana del Guaire: Projecte d'integració a través de la dansa. • Esbart Sant Cugat: Programa "Ballant Cultura" per a joves. • Colla Rosa de Reus: Digitalització de l'arxiu fotogràfic de l'Aplec Baix Camp. • Agrupació Tarragona Dansa: Projecte "Salvem la sardana" per ampliar l'oferta formativa. Efemèrides i Esdeveniments • 50è aniversari de l'Esbart Ciutat Comtal: Inauguració d'actes amb debats sobre la identitat i la globalització. • Viatge dels Dansaires del Penedès: Gira cultural per Síria i Jordània, amb una ballada històrica a la ciutat de Petra. • Dia de la Dona: Concert especial a Tiana amb un repertori format exclusivament per compositores contemporànies.

  • 1h 16min

    Centenari de l'Esbart Català i actualitat sardanista

    Celebració del centenari de l'Esbart Català de Dansaires El tema central d'aquesta edició és el centenari de l'Esbart Català de Dansaires, una institució clau en la preservació de la dansa tradicional a Catalunya. A través d'una entrevista amb Montse Garrich, s'explora la trajectòria de l'entitat i la seva filosofia particular: • Recerca i investigació: A diferència d'altres esbarts que es focalitzen en la creació de nous espectacles, l'Esbart Català se centra en la documentació i difusió de les danses tal com es ballaven originalment a les places. • Vincle amb Tarragona: Es destaca l'actuació commemorativa al Teatre Metropol, on participen conjuntament l'Esbart Santa Tecla i l'Esbart Dansaire de Tarragona, acompanyats per la Cobla Principal del Llobregat. • Arxiu històric: L'entitat gestiona l'arxiu especialitzat d'Aureli Capmany, actuant com a centre de consulta per a escoles i mitjans. Concurs de la Sardana de l'Any i novetats discogràfiques El programa avança en el certamen de la Sardana de l'Any, presentant la quarta eliminatòria de semifinals. S'expliquen els mètodes de participació per al públic (telèfon, correu i web) i s'analitzen diverses produccions musicals recents: • Trencadisc de la Cobla Marinada: Un projecte que explora sonoritats experimentals, incloent adaptacions de mambo i jazz per a cobla. • Mataró, Ciutat Pubilla 2009: Es detallen els actes de proclamació a la capital del Maresme i l'edició d'un disc amb obres dedicades a la ciutat. • Cicle Cobla, Cor i Dansa: Destaca el concert al Palau de la Música amb tres tibles solistes i la Cobla Principal de la Bisbal. Espai de curiositats i anècdotes En la secció final, s'aporten notes d'humor i actualitat local: "El rei del Carnestoltes de Sant Feliu de Guíxols va crear una regidoria satírica anomenada 'Cultura i sardanes mal comptades'." • Es dóna la benvinguda a nous músics tarragonins a la Cobla Reus Jove, com Xavier Idiarte i Aleix Baqué. • Es menciona la curiositat històrica de la sardana composta pel músic australià Paul Stanhope per als Jocs Olímpics de Sydney 2000.