Arxiu Sonor Resum General 2009
Arxiu Sonor Resum General 2009
Programa

Arxiu Sonor Resum General 2009

·50 episodis
RSS

episodis

1-12 de 50
  • 32'

    Resum Econòmic i Social de Tarragona 2009

    Fusió de Caixes Catalanes L'any 2009 ha estat definit per la reestructuració bancària i la fusió de Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa. Aquesta operació, aprovada formalment el 13 d'octubre, buscava crear una entitat més sòlida i eficient. • Representativitat: Caixa Tarragona i Caixa Manresa mantindran un 20% de representació cadascuna en els òrgans de govern. • Controvèrsia política: Mentre la Diputació de Tarragona ha avalat la fusió com a necessària, partits com Convergència i Unió s'hi han oposat, considerant que Caixa Tarragona perd la seva identitat i actua com a "crossa" de Caixa Catalunya. • Impacte laboral: Inicialment es va proposar l'acomiadament de 1.800 treballadors, xifra que finalment es va reduir a 1.300 empleats i el tancament de 395 oficines després de negociacions sindicals. "Tenim el total convenciment que la decisió adoptada pel Consell d'Administració és la millor opció per a Caixa Tarragona." (Josep Poblet, President de la Diputació). Crisi i Transformació Urbana a Tarragona L'economia tarragonina ha patit un fort impacte amb un augment de l'atur del 36%, superant els 60.000 desocupats a la demarcació. Per contrarestar-ho, s'han impulsat obres públiques a través del Plan E. Projectes d'Infraestructura Clau • Accessibilitat: Construcció de les escales mecàniques del carrer Vapor (amb un cost de 2 milions d'euros) i al Palau de Congressos per connectar la part baixa amb el centre. • Serrallo: Transformació històrica del barri amb la renovació integral de la xarxa de clavegueram i clavegueram, malgrat les molèsties als veïns. • Zones Verdes: Remodelació de la plaça Imperial Tarracó i els parcs de Saavedra i Riu Clar per millorar la imatge de la ciutat. Crisi Industrial i Sector Agrari El teixit industrial i químic ha patit reajustaments significatius: • Expedients de Regulació (ERO): Empreses com Vic, Ercros i BASF han hagut d'acomiadar personal o tancar plantes per la devallada de la demanda. • Repsol: Reducció de la producció del 30% i pèrdua de 200 llocs de treball indirectes. • Sector Agrari: Els pagesos han protagonitzat fortes protestes i tractorades per reclamar preus justos, especialment en el sector del raïm, l'oliva i l'ametlla. Les manifestacions a Reus van acabar amb càrregues dels Mossos d'Esquadra i detinguts. Impacte Cultural i Social • Tancament de Cinemes: Els cinemes Lauren del Parc Central van tancar a l'octubre, deixant el centre urbà sense sales comercials pel preu del lloguer i la crisi d'espectadors. • Justícia: Primera vaga històrica de jutges a Tarragona denunciant la manca de mitjans i el col·lapse de l'administració. • Austeritat Municipal: L'Ajuntament de Tarragona ha implementat un pla de contenció de 2,7 milions d'euros i la congelació de taxes per al 2010.

  • 0'

    Benvinguda Visual amb Lletres Florals a Tarragona

    Benvinguda Institucional a la Ciutat El projecte destaca per una iniciativa de rebuda estètica dirigida a tots els visitants i residents que arriben a la ciutat de Tarragona. L'objectiu principal és crear un impacte visual positiu des del primer moment. Accions Principals Implementació de la senyalística monumental amb el nom de la ciutat. Ús d'elements naturals i ornamentals: les lletres estaran decorades completament amb flors. Millora de l'accés principal per reforçar la identitat local. "Posarem les lletres de Tarragona en gran, en flors." Aquesta acció s'emmarca dins d'una estratègia de turisme i embelliment urbà per fer de Tarragona un espai més acollidor i visualment atractiu.

  • 0'

    Millora i Creixement de les Zones Verdes Urbanes

    Gestió i Evolució de la Natura a la Ciutat La intervenció destaca un procés de transformació urbana on la qualitat dels espais naturals esdevé una prioritat institucional. Segons s'ha exposat, la ciutat assolirà un estat òptim de manteniment, garantint que les zones verdes estiguin en millors condicions que mai. Impacte i Ús Social dels Parcs Aquestes millores responen a un increment notable en l'ús social d'aquests espais: Crescuda del nombre de visitants: Una afluència ciutadana sense precedents. Diversificació d'activitats: Augment de la programació i usos lúdics dins els parcs. Pressió sobre l'espai públic: La necessitat de millorar el manteniment és directament proporcional a l'increment d'usuaris. "La ciutat tindrà en millors condicions que mai les seves zones verdes." L'estratègia se centra a equilibrar l'aposta per la sostenibilitat ambiental amb la forta demanda social d'espais de lleure a l'aire lliure.

  • 0'

    Millora i manteniment del parc per al barri

    Dignificació de l'espai públic El contingut exposa el compromís veïnal amb la cura de l'entorn urbà, posant un èmfasi especial en el manteniment dels espais verds. Es destaca que un parc bonic no només té una funció estètica, sinó que és un element fonamental que: Dignifica el barri i millora la qualitat de vida dels residents. Fomenta un sentiment de pertinença i responsabilitat compartida. "Ja ens cuidarem nosaltres de que el parc estigui bonic perquè dignifica moltíssim el barri" Objectius de futur per a la zona S'expressa també l'esperança de continuar amb la transformació del districte, assenyalant que encara queden zones pendents per rehabilitar. L'objectiu és que durant el proxim any les millores s'estenguin a altres punts crítics del barri que encara necessiten intervenció.

  • 33'

    Balanç 2009: Aeroport, Vegueria i Projectes de Tarragona

    Polèmica pel Nom de l'Aeroport de Reus L'any 2009 s'inicia amb una forta reivindicació de la Cambra de Comerç i l'Ajuntament de Tarragona per incloure el topònim Tarragona en el nom oficial de l'aeroport de Reus. Els arguments principals són: • Capitalitat: Es considera que la capital de província ha de ser present en la nomenclatura per visibilitat internacional. • Projecció Turística: L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros defensa que el nom de la ciutat és el més reconegut a Europa. • Conflicte Territorial: L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, qualifica la proposta d'"absurda", mentre que l'alcalde de Constantí reclama beneficis pel fet que el 43% de les instal·lacions són al seu terme. Debat sobre la Vegueria i la Capitalitat La proposta de la futura organització territorial de Catalunya genera tensions sobre el nom de la regió: • L'Ajuntament de Tarragona demana per unanimitat que la vegueria es digui Tarragona i no Camp de Tarragona per no "diluir" el topònim. • Apareixen moviments com Tots som Tarragona i la plataforma Mouta per defensar el lideratge històric de la ciutat. • Sectors de l'oposició i veïns critiquen el moment del debat, considerant-lo una distracció de la crisi econòmica. Projectes Urbanístics i Equipaments L'episodi repassa l'estat de les grans infraestructures de la ciutat: Mercat Central i Banc d'Espanya • Es produeix un canvi de rumb en la reforma del Mercat Central, descartant el pàrquing de la Rambla per reduir costos i terminis. • L'antic Banc d'Espanya es projecta com a centre d'interpretació de la Tàrraco Romana. Esports i Educació • Comencen les obres del nou Complex Sant Jordi després de cinc anys de tancament. • Es defineix la futura Vila Mediterrània per als Jocs del 2017 a la zona de Sassalades. • La nova Escola Oficial d'Idiomes a la Chartreuse pateix retards per problemes de finançament bancari. "No fem res contra ningú, ho fem a favor de la nostra ciutat." Política Municipal i Societat S'avaluen els dos anys de mandat de Ballesteros, amb una remodelació del cartipàs al març per guanyar eficàcia. En l'àmbit social, destaca la polèmica proposta d'apadrinar les nenes que es diguin Tecla i el nomenament del primer Síndic de Greuges de la ciutat, Josep Francesc Farré.

  • 0'

    Localització de la Vila Olímpica a Salsalades

    Reubicació de la Vila Olímpica L'anàlisi de la capacitat logística per allotjar els 4.800 atletes previstos ha revelat limitacions crítiques en les ubicacions considerades inicialment. Segons els càlculs actuals, l'espai originalment previst només té capacitat per a uns 770 esportistes, xifra que queda molt lluny dels 1.000 habitatges necessaris. Decisions Estratègiques Davant la impossibilitat de concentrar tota la delegació en el punt inicial, s'ha pres una decisió clau per a la planificació de l'esdeveniment: Canvi d'ubicació: El projecte es traslladarà a la zona de Sassalades. Ús del futur Parc Tecnològic: S'aprofitaran els terrenys i el desenvolupament d'aquesta nova infraestructura per construir-hi els habitatges. "És pràcticament impossible que tota la vila olímpica hi capiga allà... estem pràcticament decidits a fer-ho a Sassalades." Aquesta mesura garanteix que es puguin complir els estàndards d'allotjament sense comprometre la comoditat dels participants ni la viabilitat del calendari d'obres.

  • 0'

    Projecte de la Nova Ciutat Esportiva i l'Estadi

    Proposta del Nou Complex Esportiu El projecte neix de la voluntat ferma de construir una ciutat esportiva, entesa no només com una millora d'infraestructures, sinó com una necessitat estratègica per a tres pilars fonamentals: El Club Gimnàstic. La Societat Anònima Esportiva (SAE). La pròpia ciutat. Detalls sobre la Titularitat i el Finançament L'operació s'ha definit sota un model de gestió pública on la transparència patrimonial és clau: Proprietat Municipal: Tant l'estadi com la futura ciutat esportiva seran propietat 100% de l'Ajuntament. Finançament Autònom: El projecte es finançarà mitjançant recursos propis. Gestió Urbanística: L'origen d'aquests fons provindrà directament de la requalificació dels terrenys de la Budellera. "L'estadi serà propietat 100% municipal i es farà amb recursos derivats de la Budellera." Aquesta estructura permet al club disposar d'instal·lacions d'alt nivell sense comprometre la titularitat del sòl, assegurant un benefici a llarg termini per al municipi.

  • 14'

    Crònica de Tarragona 2009: Aeroport, Política i Projectes

    Balanç de l'Any 2009 a Tarragona El text recull una crònica detallada dels esdeveniments polítics i socials més rellevants de l'any 2009 a la ciutat, centrals en la defensa de la capitalitat de Tarragona i la gestió municipal de l'equip de govern encapçalat per Josep Fèlix Ballesteros. Conflictes de Denominació i Territori L'any ha estat marcat per la reivindicació del nom de la ciutat en infraestructures clau: Aeroport de Reus: Polèmica oberta per la Cambra de Comerç i l'Ajuntament per incloure el nom de Tarragona en la denominació de l'aeroport, argumentant la seva condició de capital de província. Això ha generat tensions amb Reus, on s'ha defensat el nom actual amb la campanya "Tots som capital". Vegueria: Debat sobre si la futura vegueria s'ha de dir Vegueria de Tarragona en lloc de Camp de Tarragona, per evitar la dilució del topònim. Constantí: L'alcalde Josep Maria Sabater ha denunciat la falta de visibilitat del seu municipi, amenaçant de no signar expropiacions per a l'ampliació de l'aeroport. Gestió Municipal i Urbanisme El govern municipal ha hagut de fer front a crítiques de l'oposició (CiU i PP) sobre el compliment del programa electoral: Banc d'Espanya: S'ha confirmat que la planta baixa es convertirà en un centre d'interpretació de la Tàrraco Romana amb tecnologia 3D. Mercat Central: Decisió de segregar el projecte original de Mercasa per reduir costos (de 46 a 39 milions) i temps, eliminant el pàrquing de la Rambla Nova. Complex Sant Jordi: Inici dels enderrocs del pavelló després de cinc anys tancat per construir un nou espai de 14.000 m². Moll de Costa: Inauguració del nou passeig que prioritza els vianants i les bicicletes, amb una inversió de 1,4 milions d'euros. Altres fets rellevants Nomenament de Josep Francesc Ferrer com a primer Síndic de Greuges de Tarragona. Canvis en el cartipàs municipal amb la creació de la macroàrea d'espai públic dirigida per Antonio Rodríguez. Unitat del moviment veïnal (Federació de Llevant) per participar en la redacció dels pressupostos municipals. "El realment important és treballar pel desenvolupament de l'aeroport i no discutir-ne el nom."

  • 30'

    Resum de l'Any 2009 a Tarragona: Jocs, Crisis i Infraestructures

    Balanç de l'any 2009 a Tarragona L'any 2009 va ser un període de grans fites i reptes per a la ciutat de Tarragona, marcat per la designació de la candidatura als Jocs del Mediterrani, crisis de seguretat química i sanitària, i canvis profunds en les infraestructures locals. Esports i Projecció Internacional El 29 d'abril es va formalitzar la candidatura de Tarragona per als Jocs del Mediterrani 2017. • El suport del Comité Olímpic Espanyol va ser unànime. • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros va destacar que la ciutat és el marc idoni per a l'esdeveniment. • Esportistes com Natàlia Rodríguez i Albert Cabastany van remarcar la importància de l'esdeveniment per al teixit esportiu de base. Seguretat i Emergències L'any va estar tacat per moments de tensió i descoordinació institucional: • Fuita química a Ercros: Es va activar el Pla PLASEQTA per una fuita d'àcid nítric, provocant el confinament de diversos barris. L'alcalde va expressar una forta indignació per la falta de coordinació amb la Generalitat. • Temporal de vent: El gener, un fort temporal va costar la vida a dues persones i va causar greus danys materials en instal·lacions com el pavelló del Serrallo. • Grip A: La situació epidèmica va arribar al seu punt àlgid al novembre, amb la lamentable pèrdua de dues vides i l'inici del procés de vacunació massiva. Mobilitat i Urbanisme Les obres van marcar el dia a dia dels tarragonins: • Caos al segon cinturó: Talls i retards van provocar col·lapses kilomètrics i crítiques cap a la subdelegació del govern. • AP-7: S'inaugura el tercer carril per alleujar el trànsit, un fet que l'alcalde va descriure com la fi d'un "viacrucis". • Aparcaments: Posada en marxa dels primers aparcaments dissuasius municipals a preus reduïts (l'"europàrquing"). Societat, Cultura i Memòria • Memòria Històrica: Es van realitzar actes per commemorar els 70 anys de la fi de la Guerra Civil, incloent-hi la retirada de la medalla de la ciutat a Franco i l'obertura de refugis antiaeris. • Món Casteller: Una diada de Sant Magí històrica on tant la Jove com els Xiquets de Tarragona van carregar o descarregar castells de nou. • Comunicació: Neix TAC12, el nou canal de televisió pública del Camp de Tarragona. "Tarragona està preparada i és el marc idoni per acollir uns Jocs del Mediterrani que deixin en el més alt el pavelló del nostre esport." — Josep Fèlix Ballesteros

  • 0'

    CASTELLS

    Crònica de la diada castellera Aquesta secció descriu el moment d'altíssima intensitat viscut durant l'execució del 3-de-9 amb folre per part de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. El relat se centra en la velocitat i el domini tècnic de la colla en moments crucials de la descarregada. Desenvolupament de l'estructura Velocitat i ritme: Es destaca el palet de velocitat de la colla, aconseguint una execució dinàmica. Control del folre: Malgrat el pes i la dificultat, l'estructura s'ha mantingut estable durant la pujada de la canalla. Gestió de la part alta: L'acotxador s'ha col·locat correctament malgrat certs moviments a la soca. L'enxaneta ha coronat el castell amb decisió. Anàlisi del descens S'han detectat certs problemes de quarts durant la fase crítica de la baixada. El pis de quarts ha hagut de treballar intensament per salvar el castell mentre la canalla sortia del pom dalt. Finalment, el castell s'ha pogut completar amb èxit. "3-de-9 amb folre, descarregat, sí, sí, 3-de-9 amb folre, descarregat."

  • 0'

    Polèmica per la votació sobre la medalla de Franco

    Anàlisi de la situació política actual El text exposa una reflexió sobre la importància dels reconeixements institucionals com a eines per projectar un futur basat en la llibertat i la democràcia. L'autor subratlla que aquests actes ajuden a homologar el sistema polític amb la resta de ciutats modernes. La controvèrsia a l'Ajuntament de Madrid L'eix central de la crítica se centra en la postura del Partit Popular (PP) respecte a la simbologia de la dictadura: Es qüestiona obertament l'actitud del PP davant la votació per la retirada de la medalla de Franco. S'expressa una profunda incomprensió i lament per la manca de suport clar en aquesta iniciativa. Es destaca que, malgrat ser una votació secreta, el resultat és extremadament revelador. Reflexió final L'autor considera que aquests esdeveniments són un indicador clar de l'estat actual de la convivència política i democràtica a l'Estat: "Aquesta votació... és molt reveladora i sobretot és molt indicativa de com estan les coses."

  • 0'

    PRETORI

    La repressió a l'ombra: Més enllà de l'exili Aquest testimoni posa de manifest un aspecte sovint silenciat de la postguerra: la repressió interna. Mentre que el focus històric sol centrar-se en els exiliats i els camps nazis, l'entrevistat destaca la crueltat que es va viure dins del propi territori. Punts clau de la repressió domèstica El silenci social: Existeix una manca de reconeixement sobre el patiment viscut a nivell local en comparació amb l'exili. La cultura de la denúncia: La base del sistema repressiu no era només institucional, sinó que es fonamentava en els denunciants veïnals. Comparativa amb l'exili: A diferència dels qui van marxar cap als camps de concentració nazis, els qui es van quedar van patir una persecució nascuda de la traïció de la pròpia gent. "La repressió va ser aquí dintre, una repressió que estava sobre la base dels denunciants." En definitiva, s'emfatitza que la por no només venia de l'estat, sinó d'una xarxa de delació civil que va marcar profundament la convivència durant la dictadura.