Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

493-504 de 1314
  • 11'

    Millores i videovigilància a l'estació de busos de Tarragona

    Renovació integral de l'Estació d'Autobusos de Tarragona L'Ajuntament de Tarragona ha finalitzat un ambiciós projecte de remodelació de l'estació d'autobusos, amb una inversió aproximada de 400.000 euros durant l'últim any. Aquesta intervenció ha servit per fer un rentat de cara necessari a una infraestructura que presentava un estat de degradació notable. Principals millores realitzades Modernització de serveis: S'han inaugurat uns nous lavabos públics, una de les demandes més repetides per usuaris i treballadors. Estètica i funcionalitat: Pintura interior amb els colors corporatius (negre i vermell) de l'EMT i retirada d'impediments per les obres. Nou Centre d'Atenció al Client: Un espai centralitzat per a la compra de tiquets i abonaments. Espai Cultural: Transformació del túnel d'entrada en una sala d'art contemporani amb exposicions temporals que canviaran cada tres mesos. Seguretat i convivència L'altra gran novetat és la instal·lació d'una trentena de càmeres de seguretat que entraran en funcionament en un termini màxim de dos mesos. L'objectiu principal és: Prevenir actes incívics. Dissuadir els carteristes, que són el principal problema de seguretat detectat pels treballadors i botiguers de la zona. Augmentar la sensació de seguretat general per a tothom. "És necessari per la seguretat de tots i perquè passen molts carteristes... anirà bé per la seguretat una miqueta de tots."

  • 14'

    Campanya d'estiu i Marató de Donació de Sang

    Foment de la donació de sang a Tarragona L'episodi tracta la importància vital de la donació de sang, especialment durant l'estiu, quan el nombre de donants disminueix per les vacances però la demanda hospitalària augmenta a causa de la mobilitat. La doctora Núria Vilanova, del Banc de Sang i Teixits, ens recorda que la sang no es pot fabricar artificialment i que cada dia es necessiten un miler de bosses a Catalunya per a usos quirúrgics, tractaments de càncer i emergències. Conceptes clau de la donació Necessitat constant: En una sola vegada no n'hi ha prou; cal agafar l'hàbit de donar periòdicament. Impacte directe: D'una sola bossa de sang s'obtenen tres productes (plaquetes, globus vermells i plasma), podent salvar fins a tres vides. Simplicitat del procés: La donació és un acte ràpid (entre 5 i 10 minuts), segur i pràcticament indolor. Requisits bàsics: Ser major de 18 anys i pesar més de 50 kg. Es desmitifica que tenir la menstruació o haver patit hepatitis A en el passat impedeixi donar sang. Pròximes cites i reptes "Abans de complir els 75 anys, més del 70% de la població necessitarà rebre sang o derivats." Es fa una crida especial a la gent jove per augmentar la conscienciació. Les cites més immediates inclouen la unitat mòbil al Parc Central aquest dissabte i la gran Marató de Santa Tecla el 18 de setembre al Teatre Metropol, on s'han fixat l'ambiciós repte d'arribar als mil donants en un sol dia.

  • 19'

    Anàlisi de la sentència de l'Estatut amb Jordi Jaria

    Anàlisi de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut El professor de Dret Constitucional de la URV, Jordi Jaria, realitza una valoració profunda de la sentència de prop de 900 folis sobre l'Estatut de Catalunya, qualificant-la com a jurídicament fluixa i fonamentada en una interpretació tancada de la Constitució. Crítica a la fonamentació jurídica Jaria argumenta que la sentència no segueix el principi d'autocontenció propi dels tribunals constitucionals moderns (com l'alemany o el dels EUA). En lloc de protegir la decisió del legislador democràtic (referendada pel poble), el tribunal ha optat per una: Inconstitucionalitat preventiva: Expulsa normes no pel que diuen, sinó pel que podrien arribar a significar. Lectura esbiaixada de l'article 2: Es prioritza la unitat indivisible d'Espanya sobre el reconeixement de les nacionalitats que el mateix article recull. Desconfiança cap a Catalunya: S'imposen límits que no s'apliquen a altres comunitats com Andalusia o Canàries. "Aquesta sentència sona més a una lectura basada en les lleis fonamentals del franquisme que no pas en la Constitució del 78." Impacte en àmbits clau Llengua: El model d'immersió no perilla immediatament, però queda debilitat. La sentència obre la porta a futurs plets en declarar que el català no pot ser la llengua preferent ni única vehicular. Finançament i infraestructures: Jaria considera que aquests aspectes són més de gestió política que jurídica. Creu que es podran reconduir mitjançant pactes a Madrid, independentment del que digui la sentència. Símbols i identitat: L'anàlisi destaca l'ofensa al sentit de pertinença dels catalans en rebuig a la definició de nació, la qual cosa pot generar un moviment de fons social i polític. Estructura territorial: La sentència posa en dubte elements com les vegueries, creant greuges comparatius amb governs insulars d'altres regions.

  • 22'

    Serveis Socials i Habitatge a Tarragona

    Gestió de Serveis Socials i Habitatge a Tarragona Entrevista a Victòria Pellegrin, tinent d'alcalde de l'Àrea de Serveis a la Persona de l'Ajuntament de Tarragona, sobre la gestió municipal en un context de crisi econòmica. Serveis Socials i Ajuts d'Urgència L'Ajuntament ha detectat un increment d'entre el 30% i el 40% de persones que acudeixen als serveis socials. Tot i que no totes busquen ajuts directes, s'ha creat un pressupost específic de 100.000 euros per a ajuts d'urgència: Subministraments bàsics: Aigua, llum i gas. Habitatge i alimentació: Ajuts al lloguer i abonaments per a supermercats. Infància i salut: Menjadors escolars, llars d'infants, ulleres i farmàcia. Emergències: Allotjament temporal per a víctimes de violència masclista i onades de fred. "Hem fixat un reglament d'ajuts per poder donar la màxima agilitat en el moment en què una persona ens fa una petició d'aquest tipus." El Menjador Social i la Casa del Transeünt Es destaca la valoració positiva del menjador social, que ofereix uns 60 àpats diaris. Davant les queixes veïnals a la Part Alta, el govern municipal estudia un canvi de model: * Aposta per la gestió directa de l'Ajuntament. * Priorització de l'atenció a les persones sense sostre residents a la ciutat per sobre del concepte de transeünt de pas. Habitatge i l'Oficina Local L'Oficina Local d'Habitatge actua com a finestreta única. Durant el darrer període s'han gestionat més de 1.200 expedients de lloguer just i s'ha implementat el Registre Únic de Sol·licitants, que ja compta amb més de 600 inscrits. Tot i la manca de sòl i les dificultats de finançament bancari, l'Ajuntament avança en projectes com la nova Escola Oficial d'Idiomes i la promoció de 52 habitatges al Riu Clar.

  • 21'

    Històries a la Fresca: Patrimoni i cultura a Tarragona

    Descripció del cicle Històries a la Fresca Magí Seritjol, coordinador del cicle, presenta la programació d'estiu organitzada pel Museu d'Història de la Ciutat a Tarragona. Aquestes activitats busquen apropar el passat a la ciutadania mitjançant itineraris guiats, visites teatralitzades i concerts en espais emblemàtics, tot amb un component psicològic per combatre la calor de l'estiu. Novetats i itineraris destacats Tarragona Modernista: Una nova aposta que explora el creixement econòmic (gràcies a l'exportació d'alcohols) i social de finals del segle XIX i principis del XX. Tarragona abans i ara: Un recorregut per espais desapareguts o transformats, com antics convents que ara són edificis institucionals. Tres terrasses, un monument: Una visita centrada en el Fòrum Provincial, el monument més gran de la història de la ciutat, que va utilitzar marbres de pedreres imperials italianes i granit de Turquia. Visites Teatralitzades: Propostes lúdiques per conèixer la història social d'una manera més amena. Música i Patrimoni El cicle combina la història amb les arts escèniques per dinamitzar els espais: Música a les Muralles: Concerts de música antiga i clàssica davant l'estàtua d'August. Nits a Minerva: Concerts de jazz, fado i flamenc a la torre romana més antiga de la península, buscant una connexió emocional amb l'espectador. "La història és una cosa viva, i les ciutats són coses vives que es van transformant." Participació i reserves Les activitats són gratuïtes però requereixen reserva prèvia. L'èxit és tan elevat que moltes places s'exhaureixen ràpidament, tot i que s'alliberen de forma esglaonada cada quinze dies per donar oportunitats a tothom.

  • 30'

    Nits de Música i Història a les Muralles de Tarragona

    Cicle de Concerts a les Muralles L'estiu a Tarragona s'inicia amb una programació musical variada que destaca pel seu entorn històric excepcional: el Museu d'Història i la Torre de l'Arcabisba. Programació i Instruments Històrics • Música Antiga: El cicle comença amb Cantar a la Viola, un duet de soprano i viola d'arc que recupera partitures oblidades dels segles XIV al XVI. • Trios de Corda: Es presentaran repertoris clàssics de Schubert i Beethoven amb instruments originals del Renaixement. • L'Acordió com a Solista: Una aposta innovadora amb un concert exclusivament d'acordió, interpretant des de Bach fins a Piazzolla. • Flauta i Guitarra: Cloenda amb peces contemporànies interpretades amb instruments de gran valor artesanal. "Hem de lligar la història, el monument i el respecte al monument amb una música de primera línia." Històries a la Fresca: Itineraris i Patrimoni Magí Seritjol presenta una nova edició de rutes guiades que busquen redescobrir la ciutat des de noves perspectives. Novetats de l'Edició • Tarragona Modernista: Una proposta teatralitzada que explora el creixement econòmic i social del canvi de segle (XIX al XX). • Tarragona Abans i Ara: Un recorregut pels espais que han desaparegut o s'han transformat dràsticament, com l'antic Cinema Modern o els convents convertits en edificis públics. • El Fòrum Provincial: Una visita centrada en el monument més gran de la Tarraco romana, superant en dimensions fins i tot a espais de la mateixa Roma. Reserva d'Invitacions • Tots els actes són gratuïts però requereixen reserva prèvia. • Es poden recollir a la Casa Castellarnau o a través del web oficial del museu. • Les entrades s'alliberen de manera esglaonada cada 15 dies per garantir l'accés a tothom.

  • 15'

    L'èxit de Pirotècnia Vulcano al Concurs de Tarragona

    Entrevista a José Luis Jiménez de Pirotècnia Vulcano El propietari de Pirotècnia Vulcano, José Luis Jiménez, comparteix la seva emoció després de guanyar el prestigiós Concurs de Focs Artificials de Tarragona. Durant la conversa, es destaca l'evolució de la pirotècnia cap a un espectacle de precisió extraordinària gràcies a la tecnologia moderna. Punts clau de la celebració i l'ofici La cultura del foc a Tarragona: Jiménez lloa el coneixement del públic tarragoní, que ja domina terminologia tècnica com palmeres, crisantems, intermitents o monotiros. Una empresa familiar: Tot i ser d'origen valencià, la seva empresa està assentada a Madrid (Villarejo de Salvanés). És un projecte familiar on treballen els seus fills, nueres i gendres. El premi com a fita: L'entrevistat compara el trofeu de la Venus amb la Copa del Món, destacant l'orgull de tot el seu equip de 26 treballadors. Properes cites i sorpreses Com a guanyadors, Pirotècnia Vulcano serà l'encarregada de disparar els focs de les Festes de Santa Tecla. Jiménez ha avançat una primícia: "Hi haurà una sorpresa important a la plaça Major, un acte amb música que deixarà un record molt agradable." L'entrevistador i el pirotècnic coincideixen que un bon castell de focs és el termòmetre de l'èxit d'unes festes majors.

  • 12'

    Reaccions a la manifestació contra la sentència de l'Estatut

    Anàlisi de la històrica manifestació del 10 de juliol L'episodi recull les reaccions polítiques i ciutadanes després de la multitudinària manifestació a Barcelona contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Amb una participació estimada d'entre un milió i un milió i mig de persones, l'acte ha marcat un punt d'inflexió en la política catalana. Valoracions dels líders polítics de Tarragona Diversos representants institucionals de la ciutat de Tarragona expressen la seva visió sobre les conseqüències del clam popular: Josep Fèlix Ballesteros (PSC): Destaca l'èxit cívic i la unitat del poble. Considera la marxa com un "avís al Partit Popular" i defensa que, malgrat la sentència, Catalunya és una nació i no es pot renunciar a l'autogovern real. Joan Aregio (CiU): Subratlla el dret dels catalans a decidir el seu futur i afirma que la llei no es pot utilitzar com una arma contra la voluntat popular. Sergi de los Rios (ERC): Descriu la manifestació com a "impressionant" i sosté que s'ha obert la porta a una "segona transició" cap a la independència. La veu de la ciutadania i la societat civil El programa dóna veu als ciutadans traslladats des de Tarragona, que expressen un sentiment de greuge i indignació: "Una decisió del poble ni els déus la podien canviar. Venen quatre senyors i la canvien. Això és imperdonable." Joan Andreu Torres, president d'Òmnium Cultural al Tarragonès, afirma que és l'hora de la societat civil i insta els polítics al Parlament a prendre decisions fermes davant la retallada d'articles clau que afecten la llengua i l'economia. Properes passes institucionals L'impacte de la manifestació es traslladarà aquesta setmana a les institucions amb: 1. El debat de política general a Madrid. 2. Un ple monogràfic al Parlament de Catalunya per abordar la crisi oberta per la sentència.

  • 26'

    Situació i futur del complex de Repsol a Tarragona

    Recuperació econòmica i producció El director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Joan Pedrerol, confirma una revifada econòmica durant el primer semestre del 2010. Tot i que encara no s'ha arribat als nivells previs a la crisi (fa tres anys), s'observa un increment del 12% en la producció química respecte al 2009. Diferències entre sectors • La refineria ha mantingut una activitat plena, sent l'única del grup a Espanya que no va patir aturades generalitzades. • La divisió química ha estat la més castigada, amb el tancament indefinit de les plantes d'acrilonitril i metil metacrilat, la producció de les quals difícilment es recuperarà. Inversions i projectes de futur Repsol manté el seu pla d'inversions de valor afegit. Es distingeixen dos tipus d'actuacions: 1. Inversions d'especialització: Petites millores en plantes existents per crear productes diferenciats (plàstics tècnics, somiers, etc.). 2. Projecte del Coquer: Instal·lació estratègica per transformar fueloil en productes més nobles com el gasoil. Aquest projecte ha patit un retard de dos anys a causa de la crisi, amb una previsió de posada en marxa cap al 2016. Infraestructures i Medi Ambient Connexió amb l'A-27 Pedrerol expressa el seu desacord amb la manca d'un enllaç directe entre el Polígon Nord i la nova autovia A-27. Considera incomprensible que uns 250 camions diaris hagin de circular per vials interiors quan la infraestructura passa a pocs metres del complex. Gestió d'episodis i seguretat • Vessaments al Delta: Pel que fa als incidents a la plataforma Casablanca, Repsol assumeix la responsabilitat subsidiària i manté el compromís de continuar les prospeccions amb controls de risc estrictes. • Males olors: S'està implementant un sistema d'injecció d'oxigen al fons de les basses de tractament per evitar l'agitació superficial, principal focus de les queixes a municipis com Constantí. • Conveni de vigilància: S'ha signat un protocol amb la Generalitat per al control continu del benzè amb analitzadors en temps real. "La millor forma que no hi hagi un foc és que no comenci el foc; nosaltres treballem sota l'obsessió d'evitar qualsevol indici d'accident."

  • 1h 14min

    Ple extraordinari sobre la sentència de l'Estatut a Tarragona

    Debat polític sobre la sentència del Tribunal Constitucional Aquest ple extraordinari de l'Ajuntament de Tarragona se centra en la discussió i votació d'una moció presentada conjuntament per PSC, CiU i ERC com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006. Punts clau de la moció unitària • Rebuig a la sentència per considerar-la una agressió a la democràcia i a la voluntat popular expressada a les urnes. • Defensa del dret a decidir i de la definició de Catalunya com a nació. • Crida a la ciutadania de Tarragona a participar en la manifestació del 10 de juliol a Barcelona. • Crítica severa al Tribunal Constitucional per la seva manca de legitimitat moral i el mandat caducat dels seus membres. Postura del Partit Popular (PP) El PP presenta una esmena a la totalitat defensant el següent: • Necessitat d'acatar la sentència com a base de l'estat de dret. • Afirmació que la sentència és positiva per a Tarragona perquè garanteix la capitalitat provincial davant del model de vegueries. • Crítica al "Pacte del Tinell" per haver exclòs el PP del consens estatutari des de l'inici. Conclusió i resultats "No es pot utilitzar la Constitució per vulnerar i alterar la voluntat popular." Finalment, l'esmena del PP ha estat rebutjada i la moció en defensa de l'Estatut ha estat aprovada per 22 vots a favor i 4 en contra, refermant el compromís de la ciutat amb l'autogovern i el model catalanista.

  • 20'

    Concurs de Focs Artificials: La Pirotècnia Apogée del Quebec a Tarragona

    El Concurs Internacional de Focs Artificials de Tarragona En aquesta quarta jornada del prestigiós certamen Ciutat de Tarragona, la unitat mòbil es desplaça a la punta de la platja del Miracle per entrevistar els protagonistes de la nit. L'episodi destaca la participació internacional i el rigor tècnic darrere dels espectacles pirotècnics. La Pirotècnia Apogée (Quebec) Alain Carbonneau, responsable de la companyia canadenca, explica la seva trajectòria i la proposta per al concurs: Trajectòria: Carbonneau té prop de 20 anys d'experiència i va fundar Apogée el 2001, després de treballar com a director tècnic en grans competicions al Canadà. Influència valenciana: El pirotècnic destaca que va aprendre gran part de l'ofici a València, fet que li permet entendre millor la tradició local. L'espectacle de Tarragona: Han preparat un castell "pesant" i sorollós, adaptat al gust del públic tarragoní, utilitzant prop de dues tones de pòlvora i efectes subaquàtics de gran calibre. La Pirotècnia com a Art i Tradició Paco Cruz, membre del jurat provinent de Granollers, reflexiona sobre la magnitud de l'esdeveniment: Cultura i inversió: Es defensa que la pirotècnia no és "cremar diners", sinó una inversió cultural i artística comparable a la pintura o la música. Tradició històrica: Es recorda que a Catalunya la pirotècnia està documentada des del segle XVI, essent un element central de la festa mediterrània. Col·laboració institucional: Existeix un vincle entre Tarragona i Granollers des de 2005, pel qual el millor classificat estatal del concurs dispara els focs de la Festa Major de Granollers. L'Estat del Concurs Tot i que la crisi econòmica va obligar a reduir el concurs en un dia de competició, els interlocutors coincideixen que Tarragona es manté a la "primera divisió" mundial dels certàmens pirotècnics gràcies a la qualitat de les memòries tècniques i l'exigència del públic. "Un espectacle, una vegada que el veus, és quan realment saps el que val; el pes de la pòlvora és només una mesura prèvia."

  • 25'

    Manifestació pel nou Estatut i el dret a decidir

    Context de la Mobilització Social L'episodi se centra en la prèvia de la manifestació històrica a Barcelona contra la retallada de l'Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional. Es destaca la participació de figures públiques en la campanya institucional organitzada per Òmnium Cultural. Veus i Protagonistes • Xavier Graset: El periodista subratlla que la seva participació neix de la dignitat personal i el desig de fer-se respectar com a poble. Compara el moment actual amb la manifestació de l'any 1977, tot i que amb matisos institucionals diferents. • Joan Reig: El músic reflexiona sobre la vigència de la lletra de Lluís Llach i l'evolució del sentiment catalanista cap a l'estat propi. Temes clau debatuts • L'impacte de la sentència: S'argumenta que la retallada no és només simbòlica, sinó que afecta directament serveis bàsics com la sanitat, l'educació i les infraestructures. • Estratègia política i social: Es critica el tacticisme dels partits polítics i les picabaralles per la capçalera de la marxa, fent una crida a la unitat ciutadana per sobre de les sigles. • L'esperit del 77 vs. 2010: Es planteja si Catalunya ha tornat a una època de desencant on cal tornar a reclamar drets que es creien consolidats. "Volem l'impossible per arribar al possible, volem el possible per arribar a l'impossible." Simbolisme i Cultura L'ús de la cançó Somniem de Lluís Llach per a l'espot dirigit per Lluís Danés serveix com a fil conductor emocional. Els interlocutors coincideixen que, malgrat hagin passat 30 anys, el missatge d'esperança i reivindicació continua sent necessari perquè l'encaix de Catalunya a l'Estat no s'ha resolt.