Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

61-72 de 1314
  • 19'

    75 anys de les Cases Barates de Tarragona: Història i Valor

    Commemoració d'una fita històrica L'episodi se centra en la celebració del 75è aniversari de les Cases Barates de Tarragona, un conjunt de 35 habitatges que s'ha convertit en un símbol patrimonial de la ciutat. L'acte central va consistir en la recreació d'una fotografia històrica de l'any 1935 amb les autoritats actuals, servint com a motor per a la cohesió veïnal. La troballa de l'arxiu històric Un dels punts més rellevants és el redescobriment, l'any 2007, d'un arxiu documental excepcional que un veí guardava al seu soterrani. Aquest fons inclou: Cartes manuscrites de personatges il·lustres com Antoni Rovira i Virgili i Francisco Largo Caballero. Plànols arquitectònics originals i documentació sobre els costos de construcció. Registres de la Cooperativa Obrera de Tarragona, precursora del projecte. Aquesta documentació ha estat digitalitzada i és objecte d'estudi per part de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb un gran impacte en congressos internacionals. La lluita per la preservació Els veïns expliquen el període de neguit i angoixa viscut arran del Pla d'Ordenació通 Urbanística Municipal (POUM) de 2007, que preveia la demolició de les cases. Gràcies a la mobilització veïnal, l'assessorament jurídic i el valor històric acreditat per l'arxiu, s'ha aconseguit: Aturar la demolició i protegir el barri. Mantenir l'essència d'"oasi" o "petit poble" dins de la ciutat. Preservar un model d'habitatge horitzontal basat en el cooperativisme. "No solament és patrimoni nostre, sinó que ho és de tota la ciutat." Un model de vida amb futur Jordi Gavaldà i Rafael Laguart defensen que les Cases Barates representen un privilegi de qualitat de vida. Tot i que algunes famílies ja hi porten cinc generacions, el barri ha sabut acollir nous veïns, mantenint valors comunitaris que ara es tornen a reivindicar en el segle XXI.

  • 19'

    Els pastorets i uts: Teatre de Blanc al Magatzem

    Els Pastorets i Uts: Una revisió transgressora i professional Marc Jornet i Teresa Valls, de la companyia Teatre de Blanc, presenten una proposta de Pastorets que s'allunya totalment de la versió tradicional de Folch i Torres. Es tracta d'un espectacle de teatre professional familiar interpretat per només tres actors-clowns que utilitzen la improvisació i l'humor per conectar amb el públic actual. Característiques principals de l'obra Format reduït: A diferència de les grans produccions amb desenes d'actors, aquesta obra es recolza en la versió de tres clowns que interpreten tots els papers. Humor i música: L'espectacle inclou nadales reversionades amb ritmes moderns i veus en directe, amb una forta base d'humor català i crítica social subtil. Improvisació: Tot i tenir una escaleta tancada, els actors tenen llibertat per adaptar els gags segons la resposta del públic. Públic transversal: Tot i ser teatre familiar (recomanat a partir de 4-5 anys), l'obra conté capes de lectura que fan que els adults també gaudeixin de la ironia i el contingut gamberro. "Som tres clowns que fan els Pastorets amb nas; és una altra cosa, una catarsis on s'ho passa bé tant el nen com el pare." L'èxit al Teatre Magatzem de Tarragona La companyia destaca la fita d'haver exhaurit les entrades en les primeres sessions al Teatre Magatzem. L'entrevista subratlla la importància de crear un "microclima" teatral a Tarragona que permeti fer temporades curtes de qualitat en lloc d'actuacions aïllades de bolo. L'espectacle és una oportunitat única per veure una tradició catalana passada pel sedàs de la modernitat i la professionalitat artística.

  • 13'

    El musical 'The World of ABBA' arriba a Tarragona

    L'univers d'ABBA al Palau de Fires i Congressos L'espectacle musical The World of ABBA arriba a Tarragona el proper dilluns, 2 de gener, per oferir una revisió completa de la trajectòria del mític quartet suec. El promotor de l'esdeveniment, Ignacio Faulín, destaca que es tracta de d'una proposta fidedigna que busca recrear l'experiència dels directes originals del grup. Detalls de l'espectacle Sessions: Es realitzaran dues funcions, una a les 20:00 h i l'altra a les 22:30 h. Format: No és un musical amb un fil argumental tipus Mamma Mia!, sinó que està centrat en la música en directe i les coreografies. Equip artístic: Compta amb una banda contrastada, deu ballarins (alguns provinents de Hoy No Me Puedo Levantar) i dues veus femenines seleccionades per la seva similitud amb les originals. Repertori: Inclou més de 20 èxits, des del mític Waterloo (guanyador d'Eurovisió el 1974) fins a Thank You for the Music. Posada en escena i entrades L'espectacle utilitza una pantalla gegant que combina imatges del xou en viu amb material d'arxiu d'ABBA per crear una atmosfera nostàlgica. "És pura història de la música pop i memòria sentimental per a molta gent, però també per als nens que han conegut el grup recentment." Les entrades es poden adquirir a través de Ticketmaster, Viajes Halcón o directament a les taquilles del Palau a partir de les 18:30 h del mateix dia, amb uns preus que oscil·len entre els 22 i els 28 euros.

  • 16'

    Els Pastorets de Tarragona amb la Companyia La Golfa

    Els Pastorets de La Golfa: Tradició i Actualitat al Metropol La companyia tarragonina La Golfa presenta la seva versió d'un dels clàssics més esperats del Nadal: Els Pastorets. Amb una trajectòria de 15 anys al Teatre Metropol, aquesta representació destaca per la seva capacitat de connectar amb la ciutat de Tarragona i la realitat social del moment. Una versió tarragonina i actualitzada Encara que mantenen l’essència de l'estructura clàssica de Folch i Torres, l'obra compta amb el text adaptat per Pep Bargalló. Aquesta versió presenta característiques úniques: Localització: Els pastors es perden al bosc del Pont del Diable i el casament se celebra al Serrallo. Satira política i social: Cada any s'incorporen gags sobre l'actualitat local i global. Per a l'edició del 2010-2011, s'inclouen referències al centre comercial, la crisi, les eleccions a la Generalitat i el canvi de govern. Públic familiar: L'espectacle està dissenyat per a totes les edats, amb un humor blanc per als nens i segones lectures sarcàstiques per als adults. La producció darrere l'escenari La posada en escena és un esforç coral que implica prop de 40 persones, amb una trentena d'actors a sobre l'escenari. L'entrevista destaca el paper de dos membres clau: Ferran Vidilla: Director de l'obra, qui posa èmfasi a dignificar l'espectacle amateur amb una visió moderna i àgil. Jordi Gómez: Actor que interpreta el paper de Rovelló, personatge mític definit pels seus instints primaris (gana, son i fred). "Tenim una frase dels pastorets per cada moment de la vida." Informació de les representacions L'obra es podrà veure al Teatre Metropol els dies 2 i 3 de gener a les 18:30 h. Les entrades tenen preus populars per fomentar l'accés a la cultura teatral.

  • 18'

    Activitats de Nadal i mobilitat a la Part Alta de Tarragona

    Entrevista a Francesc García, president de l'associació de veïns Casc Antic i Voltants, per repassar l'actualitat del barri i les activitats nadalenques. Problemàtiques i convivència al barri El representant veïnal exposa els principals reptes que afronta la zona, destacant la complexitat de la convivència entre residents i negocis de restauració: Mobilitat i aparcament: El gran cavall de batalla del 2010. García critica la falta d'espais per aparcar i proposa solucions com aparcaments en altura o a l'exterior del nucli històric. Contaminació acústica: Especialment a la Plaça de la Font, on l'efecte de "caixa de ressonància" dificulta el descans dels veïns. Obres i Pla Integral: Es manifesta una visió crítica sobre el ritme i l'eficàcia de les obres de peatonalització en carrers com La Nau, Comte o Mediona. Càritas i el Centre de Dia: L'entitat veïnal demana responsabilitat i vigilància davant l'obertura de nous serveis socials per evitar problemes d'incivisme a la via pública. Celebració dels Reis Mags L'associació organitza actes especials per dinamitzar el barri durant les festes: Recollida de cartes: Aquest diumenge al matí a la Plaça del Fòrum, amb activitats infantils i la presència del patge reial. Entrega de regals (Dia 6): Un acte teatralitzat a l'emblemàtica Casa Balcells (Pla de la Seu), on els nens podran despertar el Rei Mag i rebre els seus obsequis. "Volem compartir el nostre barri amb tothom; tot i les obres, la Part Alta és un lloc magnífic per passejar i gaudir amb la mainada."

  • 4'

    Marta Escobar guanya el cartell del Carnaval de Tarragona 2011

    Entrevista a Marta Escobar, guanyadora del cartell de Carnaval La fotògrafa i dissenyadora gràfica de Vila-seca, Marta Escobar, ha estat guardonada com a guanyadora del concurs de cartells per al Carnaval de Tarragona 2011. En aquesta conversa, l'autora explica el procés creatiu i el simbolisme darrere de la seva obra en un any especial per a la ciutat. Simbolisme i disseny de l'obra L'autora descriu la seva proposta com una il·lustració digital que fusiona elements tradicionals i festius: Personatge central: Una dona grassa i riallera que representa simultàniament la Reina del Carnaval i la Vella Quaresma. Dualitat festiva: La imatge inclou set peus (típics de la Quaresma) però transmet la disbauxa prèvia al període de dejuni. Influències i detalls: El vestuari s'inspira en el Carnaval de Venècia i inclou un ceptre amb menjar clavat, simbolitzant l'excés. Commemoració: El disseny incorpora un logotip especial pels 30 anys del Carnaval de Tarragona. El món del disseny i els concursos Marta Escobar reflexiona sobre la dificultat actual del mercat laboral per als professionals creatius: "Com que no tinc feina, he de buscar una altra manera de desenvolupar idees, de seguir treballant i que puguin aportar un benefici." L'artista destaca que aquests concursos organitzats per les administracions són una oportunitat vital per donar-se a conèixer localment i mantenir l'activitat professional en temps complicats. L'entrevista finalitza amb la satisfacció de l'autora en saber que la seva obra serà visible arreu de la ciutat durant les festes.

  • 13'

    La 7a Sant Silvestre de Tarragona: esport i festa

    La cursa de Sant Silvestre a Tarragona: Tradició i Festa L'entrevista amb Rafael Casellas i Joan Sové, membres de la junta de Tarragona Fundistes, analitza els detalls de la setena edició de la cursa de Sant Silvestre a la ciutat. L'esdeveniment s'ha consolidat com una cita tradicional per tancar l'any, assolint gairebé el límit de 1.300 participants de tota la província i fins i tot de Barcelona. Aspectes organitzatius i recorregut L'edició d'enguany presenta algunes millores tècniques per oferir una experiència més fluida recordant que: El recorregut és de 8,5 quilòmetres aproximadament, amb un perfil pla i ràpid que discorre pel Moll de Costa, la zona de Portàraco i l'Escullera. La sortida i l'arribada se situen al barri del Serrallo, concretament al davant del Depòsit de Pescadors. S'ha descartat un circuit urbà per la logística complexa del dia 31 de desembre i per evitar les dificultats de l'orografia tarragonina. Tecnologia i Solidaritat Una de les grans novetats d'enguany és la implantació del sistema de cronometratge per xip a la sabatilla, que permetrà als corredors consultar la seva marca oficial l'endemà de la prova. D'altra banda, la cursa manté el seu caràcter solidari a través de: Col·laboració amb el Rotary Club de Tarragona. Recaptació de fons per a la Fundació Bona Nit, que ajuda persones sense sostre. Distribució de xocolata amb coca per als assistents. Caràcter de la prova Els organitzadors destaquen que, tot i que hi ha corredors elit que busquen fer marca (amb temps inferiors als 30 minuts), l'esperit predominant és lúdic i festiu. "La filosofia que volíem des de l'entitat era que la cursa fos, sobretot, de caire festiu; que la persona que ve a córrer s'ho passi bé l'últim dia de l'any."

  • 37'

    Resum de l'Any 2010 del Nàstic: Crisi i Supervivència

    El Convuls Any 2010 del Gimnàstic de Tarragona L'any 2010 va ser un dels períodes més complicats i inestables de la història recent del Nàstic de Tarragona, marcat per canvis constants a la banqueta, una profunda crisi institucional i un deute econòmic asfixiant. Inestabilitat a la Banqueta L'any va començar amb César Ferrando, que va ser destituït al març després d'una mala ratxa de resultats. El va rellevar un mite del club, Luis César Sampedro, en la seva segona etapa a l'entitat. Tot i que va aconseguir la permanència in extremis gràcies a una victòria contra l'Elx, la temporada següent (2010-2011) va ser desastrosa. • Luis César va ser destituït al novembre després de sumar només dues victòries en 15 jornades. • El seu debut en aquesta etapa va ser nefast, perdent 6-1 contra el Llevant. • Finalment, Joan Carles Oliva va agafar les regnes de l'equip a finals d'any, debutant també amb una dura derrota (6-1 contra el Granada). Crisi Institucional i Econòmica El punt més crític es va viure fora dels terrenys de joc. L'Assemblea d'Accionistes d'octubre va ser la més moguda de la dècada, revelant la magnitud de la desfeta real: • Es va fer públic un deute de 7,3 milions d'euros. • El president José María Fernández es va descriure com a "part del problema i part de la solució". • Els petits accionistes van demanar la dimissió en bloc del Consell i van criticar durament la gestió de l'anterior president, Xavier Salvadó. "Jo vaig ser part del problema, però vull ser part de la solució." — José María Fernández. Transformació de la Plantilla Sota la direcció esportiva de Josep Maria Nogués, el club va realitzar una "neteja" profunda del vestidor, reduint el pressupost un 40%. Van marxar jugadors emblemàtics com Campano o José Mari, i van arribar noms llavors desconeguts com Powell o Seuane, buscant un rendiment que no va arribar de forma immediata.

  • 30'

    Resum Informatiu 2010: Cultura i Patrimoni a Tarragona

    Balanç Cultural i Patrimonial de l'any 2010 a Tarragona L'any 2010 s'ha consolidat com un exercici clau per a la projecció internacional de Tarragona, marcat per fites històriques en l'àmbit de l'arqueologia i el reconeixement institucional de les seves tradicions. La Candidatura Tarragona 2016 • Un dels moments més agredolços va ser l'eliminació de Tarragona de la cursa per ser Capital Europea de la Cultura. • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i altres responsables culturals van expressar la seva decepció, suggerint que el jurat podria haver pres decisions preestablertes. • Malgrat el resultat, es va destacar que el procés va servir per situar la ciutat al mapa internacional i fomentar noves infraestructures. Grans Descobriments i Aniversaris del Patrimoni Mundial • Es va celebrar el desè aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO amb un balanç positiu en la restauració de monuments com el Pont del Diable i la muralla. • Troballa històrica: Es va confirmar científicament que el subsol de la Catedral de Tarragona amaga les restes del Temple d'August, un edifici de tipus octàstil (de vuit columnes) que era referent al món romà. El Centenari del Metropol i la Visita de John Malkovich • El teatre Metropol va celebrar 100 anys amb la presència de l'actor John Malkovich, gran admirador de l'arquitecte Josep Maria Jujol. • Malkovich va presentar l'obra The Infernal Comedy, enmig d'una polèmica política pel cost de la seva contractació, tot i que l'acollida del públic va ser massiva. El Reconeixement als Castells i Santa Tecla • La UNESCO va declarar els Castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat al novembre, coincidint amb un gran Concurs de Castells a la renovada Tarraco Arena Plaça i la victòria dels Castellers de Vilafranca. • La Generalitat de Catalunya va declarar Santa Tecla com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional. Noves Infraestructures i Institucions • L'antic edifici del Banc d'Espanya va passar a ser de titularitat municipal per convertir-se en un centre de recepció de turistes. • El Museu del Port de Tarragona va commemorar deu anys de tasca divulgativa del patrimoni marítim del barri del Serrallo. "És un dia que quedarà realment en els anals. Estem vivint un moment històric amb els resultats positius en la recerca del temple d'August."

  • 23'

    Balanç de Càritas Tarragona: Reptes i el futur post-crisi

    Balanç de l'Any 2010 i l'Impacte de la Crisi Francesc Roig, director de Càritas Diocesana a Tarragona, qualifica l'any 2010 de "sorprenent" a causa de la intensitat de la crisi econòmica. Segons Roig, el perfil de les persones que demanen ajuda ha canviat significativament: • Augment del sector autòcton: Moltes persones de la zona que mai havien necessitat ajuda ara recorren a Càritas en perdre subsidis i feina. • Descens de la immigració: El flux de nouvinguts s'ha aturat, i l'allau migratòria dels anys anteriors ja no és el factor principal d'atenció. • Barrera sociològica: Per a la gent de casa nostra, el fet de demanar ajuda suposa un fort impacte en la seva consciència sociològica i estatus. Previsions per al 2011 Roig adverteix que el 2011 serà un any per "intentar tocar fons". La recuperació depèn totalment de l'activació del món laboral, ja que sense generació de riquesa a les empreses, la cadena de pobresa es manté. Gestió del Sense Sostre i la Casa del Transeünt L'episodi aborda de manera crítica el tancament de la Casa del Transeünt (coneguda com la Casa del 31) el juliol de 2010, després que l'Ajuntament de Tarragona retirés la subvenció. • Situació actual: Malgrat el tancament, actualment hi ha places de sobra en pensions a través de convenis (com amb la Fundació Bona Nit). Roig destaca que sovint sobren llits per la manca d'acceptació de certs indigents. • Efecte reclam: Amb el tancament del centre, ha baixat la presència de persones itinerants, quedant principalment els residents sense llar fixos de la ciutat. Nous Projectes: El Centre Obert Davant el retard de l'Ajuntament en posar en marxa nous punts d'atenció a la part baixa, Càritas treballa en un nou Projecte de Centre Obert a les antigues Peixateries Velles: • Serà un espai diürn per oferir un sostre, formació i interacció social. • No es vol actuar amb pressa per garantir-ne la viabilitat a llarg termini. • L'objectiu és oferir un servei que vagi més enllà de l'assistència bàsica de menjador. "El nostre èxit hauria de ser la no existència; si Càritas no fóra necessària, seria el gran èxit per a tot l'accionariat social." Aliances i Subvencions Càritas manté col·laboracions vitals amb entitats com la Diputació de Tarragona, la Fundació Membrer (pel tractament d'addiccions al Mas del Lluc) i diverses agrupacions ciutadanes. Roig insisteix que tota ajuda rebuda és de "traspàs" cap als més necessitats.

  • 32'

    Resum Informatiu 2010 a Tarragona: Societat i Successos

    Panorama General de l'Any 2010 L'any 2010 a Tarragona ha estat marcat per una densa actualitat en l'àmbit social i de successos. Des de canvis en la gestió de les persones sense sostre fins a tragèdies internacionals amb víctimes locals, la ciutat ha viscut un període de transformacions i esdeveniments punyents. Atenció Social i Educació El Tancament de la Casa del Transeünt Un dels temes més polèmics va ser el tancament de la Casa del Transeünt, gestionada per Càritas. L'Ajuntament va decidir canviar el model d'atenció: • Substitució del menjador per tiquets restaurant i pernoctacions en pensions. • Crítiques de l'oposició i de Càritas pel risc d'abocar els indigents al carrer. • Satisfacció dels veïns de la Part Alta per la reducció de les molèsties diürnes. Canvis en l'Oferta Formativa L'Institut Calípolis va perdre els estudis d'Higiene Bucodental, que es van traslladar a Reus, malgrat l'oposició local. Com a contrapartida, el centre va guanyar l'especialitat de Radioteràpia, essent pioner a Catalunya en l'oferta pública d'aquest cicle. Successos i Tragèdies Victimes Tarragonines a Duisburg La tragèdia del festival Loveparade a Alemanya va colpir directament la província amb la mort de dues joves: la tarragonina Clara Zapater i la cambrilenca Marta Acosta. El succés va provocar una onada de solidaritat i dies de dol oficial. El Crim del Carrer Reial L'octubre va portar un dels successos més esborronadors: el triple crim d'una dona i els seus dos fills de 2 i 6 anys. L'autor, pare dels nens i amb ordre d'allunyament, es va acabar lliurant a la policia setmanes després. "Encara ens queda molta feina de sensibilitzar tota la societat perquè no es donin aquests casos pins al nivells de tenir tres cadàvers dins d'un pis." Economia i Projectes de Ciutat • Vaga General del 29-S: Gran seguiment a la indústria química i el transport, amb manifestacions multitudinàries contra la reforma laboral. • Campus d'Excel·lència: La URV va obtenir el segell d'excel·lència regional, assegurant finançament per al projecte Catalunya Sud. • Escola Oficial d'Idiomes: Inici de les obres a l'antiga fàbrica Chartreuse després de dues dècades de provisionalitat.

  • 31'

    Tarragona 2010: Economia i Infraestructures

    Transformació Comercial i Empresarial El 2010 ha estat marcat per fites històriques en el sector comercial de Tarragona, destacant especialment l'arribada de grans multinacionals. L'impacte del Corte Inglés L'obertura el 8 d'octubre va suposar la creació de més de 800 llocs de treball i una inversió massiva en eficiència energètica. Tot i els reticències del petit comerç, les autoritats ho defineixen com la confirmació de la capitalitat comercial de la ciutat. • Més de 60.000 visitants el primer cap de setmana. • Millores urbanístiques a l'avinguda República Argentina. • Creació d'una línia d'autobús específica per connectar el centre. L'anunci d'IKEA L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros va confirmar la voluntat de la multinacional sueca d'instal·lar-se a la ciutat abans del 2015, generant una forta polèmica amb la veïna ciutat de Reus per la seva ubicació. Mobilitat i Canvis Urbanístics L'any ha vist la solució a reclamacions veïnals històriques i canvis dràstics en la circulació de vehicles. • Escales Mecàniques: S'han inaugurat les del carrer Vapor i les del Palau de Congressos per connectar la part baixa amb el centre. • Peatonalització de la Part Alta: El tancament del Portal del Roser amb pilones i les restriccions al Portal de Sant Antoni han generat oposició entre restauradors i transportistes. • Infraestructures: La suspensió temporal i posterior represa de les obres de l'A-27 per part de Foment ha estat un dels punts de tensió política més grans. Sector Financer i Seguretat Fusió de Caixes S'ha consolidat la marca Catalunya Caixa, fruit de la unió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa. Tot i la manca de consens en el nom, s'ha garantit la continuïtat de l'obra social al territori. Centre d'Emergències 112 Inauguració de l'edifici pioner al costat de la T-11, que gestiona les trucades d'emergència de gairebé tot Catalunya amb tecnologia puntera. "L'arribada d'IKEA i del Corte Inglés ens convertirà en el pol d'atracció comercial més potent de la província."