Arxiu Sonor Programes 2010
Arxiu Sonor Programes 2010
Programa

Arxiu Sonor Programes 2010

·288 episodis
RSS

episodis

109-120 de 288
  • 29'

    Malevaje: El tango cañí de la movida madrileña

    Introducció al món de Malevaje L'episodi d'avui se centra a explorar la trajectòria i la música de Malevaje, un grup format a Madrid en plena movida madrileña que va decidir apostar per un gènere aparentment allunyat del rock d'aquella època: el tango. Orígens i evolució del grup El grup va néixer amb una proposta que fusionava l'esperit del rock amb la nostàlgia del tango argentí. Amb el pas dels anys, la formació ha anat evolucionant cap a un so més clàssic i acústic, allunyant-se de l'electrificació inicial però mantenint sempre la seva essència. • El líder indiscutible és Antonio Bartrina (veu i lletres). • Altres membres fundadors inclouen Fernando Gilabert, Ramon Godes i Edi Clavo. • Han col·laborat amb figures destacades d'altres bandes com Los Coyotes o Gabinete Caligari. Un repàs per la seva discografia El podcast fa un recorregut per diversos treballs clau de la banda, molts dels quals es troben actualment descatalogats i només accessibles en formats antics com l'LP o el casset sota el segell Tres Cipreses. • Margot (1986): Un disc que inclou versions de clàssics i temes propis plens de desamor i ironia. • Arriba los corazones (1987): Àlbum on es troben odes a la quotidianitat i la vida nocturna. • A mi modo (2009): Un dels seus treballs més recents on refermen el seu estil propi. "Malevaje no es un grupo de rock, ni de pop... es un grupo de tangos hecho por gente joven con un espíritu clásico." Temàtiques principals de les cançons Les lletres de Malevaje, escrites majoritàriament per Bartrina, giren al voltant de personatges marginals, amors traïts i la realitat dels barris: • L'enyorança i el desengany: Cançons com Margot mostren la duresa de les relacions i la pèrdua de la identitat. • La precarietat i la vida bohèmia: Temes com Arroz Blanco parlen de la desolació de la nevera buida i l'orgull de viure al marge del sistema. • L'homenatge als mestres: La banda professa una devoció absoluta per Carlos Gardel, fins al punt que el nom del grup prové d'un dels seus tangos famosos.

  • 29'

    Espalda Maceta: El minimalisme acústic de José Juan

    Introducció a l'univers de José Juan L'episodi d'avui se centra en el projecte musical Espalda Maceta, el pseudònim del músic José Juan. Aquest artista destaca per la seva aposta radical pel minimalisme: la seva veu acompanyada únicament per una guitarra de nylon. Tot i la seva nuesa sonora, José Juan té una llarga trajectòria vinculada a la ciutat de Tarragona i Valls: • Va formar part dels grup Improbables. • És membre actiu de Cocina, una formació de caràcter principalment instrumental. Anàlisi musical i referents La música d'Espalda Maceta es descriu com acústica pura, carregada de melancolia i una tristor que evoca grans noms de l'escena internacional. Els principals referents esmentats són: • Clàssics del folk i l'indie: Elliot Smith, Nick Drake, Jeff Buckley i Nick Cave. • Influències sorolloses: Malgrat el seu estil actual, ha crescut amb el so de Nirvana (Kurt Cobain), Los Planetas (a qui versiona) i Yo La Tengo. "De soroll també en sap fer, però aquí està tranquilet i ens canta temes tan bonics com aquest." Trajectòria i directes El podcast repassa el recorregut del músic, destacant la seva capacitat per adaptar-se a diferents escenaris: Fites destacades • Ha format part del circuit Artistes en Ruta. • Ha actuat en festivals de renom com el Primavera Club a Barcelona i Madrid. • Ha compartit escenari amb figures internacionals com Tom Waits a l'Auditori del Fòrum i ha estat taloner de Damien Jurado. Discs i cançons presentades Es fa un recorregut pel seu disc de 2008, Madera y poca luz, editat per Van Robert, i s'anuncia la presentació del seu nou treball a Tarragona: El miedo al silencio. Durant l'episodi s'escolten peces com: • I no voy a darte más • Evitarte para conservarte • Hay gente que • Una adaptació de la Cançó de Bressol tradicional menorquina.

  • 29'

    La Chanson Francesa Adaptada al Català

    Retrospectiva de la Chanson Francesa Aquest episodi de Tràfic d'abstraccions presenta un recorregut musical per les grans peces de la chanson francesa i les seves adaptacions al català durant els inicis de la Nova Cançó. Amb una atmosfera íntima i melancòlica, ideal per a la tardor, el programa destaca la riquesa de les lletres i la qualitat de les versions locals. Peces Clau i Adaptacions • L'herència de Jacques Brel i Yves Montand: S'analitzen i reprodueixen versions emblemàtiques com No te'n vagis pas (Ne me quitte pas) i Les fulles mortes. • L'estètica del Cinemascope: Es destaca la figura de Josep Maria Espinàs com a adaptador i de Joan Albert Amargós en la direcció musical, posant èmfasi en la fusió entre el cinema i la cançó. • Eurovisió i Serge Gainsbourg: El programa explora el vessant més pop amb la versió catalana de Poupée de cire, poupée de son, la cançó que va triomfar a Eurovisió. • Grans Veus Femenines: Es tanca l'episodi amb les interpretacions de Magda, la Guillermina Motta i les referències a la icònica Edith Piaf. Cites i Reflexions "Avui toca un programa d'aquells amb poca xerrameca i molta música, per fer l'exercici de nostàlgia i recrear-nos en l'ambient de tardor." L'episodi serveix com a homenatge als compositors originals i als intèrprets catalans que van saber traslladar la sensibilitat francesa a la nostra llengua.

  • 29'

    El Campanar: Solemnitat de Crist Rei i Miscel·lània Miquel Barberà

    L'Església i la Fidelitat a la Veritat L'episodi d'avui comença amb una reflexió profunda de Monsenyor Jaume Pujol Balcells sobre la naturalesa de l'Església i el seu compromís ineludible amb la veritat. Partint de la visita de Benet XVI al Regne Unit, l'arcabisbe subratlla que l'objectiu de l'Església no és ser atractiva per se, sinó ser fidel al missatge de Jesucrist. • La veritat s'ha de defensar fins i tot quan comporta pèrdua de popularitat o martiri. • Es fa una crida als creadors d'opinió pública i mitjans de comunicació perquè respectin els valors morals i religiosos. • Es rebutja el políticament correcte i es demana sinceritat en les relacions humanes. "Una Església que busqués sobretot ser atractiva estaria en el camí equivocat." Canvi de Cicle Litúrgic: Solemnitat de Crist Rei S'anuncia el final de l'any litúrgic (Cicle C) amb la festa de Crist Rei. Mossèn Joan Magí comenta el passatge de sant Lluc sobre la crucifixió, destacant que el regne de Déu no s'imposa per la força, sinó per l'amor i el perdó. Homenatge a Mossèn Miquel Barberà El programa dedica un espai ampli a la presentació del llibre Miscel·lània Mossèn Miquel Barberà i Anglès, un recull que repassa la història de l'Arxidiòcesi de Tarragona entre 1969 i 2009. • Mossèn Francesc Manresa: Destaca la lleialtat i la vocació musical de Barberà. • Mossèn Joaquim Claver: Explica que l'obra és una eina clau per entendre els darrers 40 anys de vida diocesana. • Cardenal Lluís Martínez Sistac: Agraeix la col·laboració de Barberà com a Vicari General i la seva dimensió de servei universal. Acció Missionera i Cultura Ajuts del Domund a escala mundial Es detallen diversos projectes finançats gràcies a les donacions de la jornada del Domund, centrats principalment en la millora de la mobilitat dels missioners en zones de difícil accés: • Àfrica: Compra d'embarcacions per a la diòcesi de Quiliuà (Congo). • Oceania: Adquisició de motores a Papua Nova Guinea per visitar centres aïllats. • Àsia i Amèrica: Projectes similars a Myanmar i Colòmbia (Riu Isquandé). Agenda Cultural Finalment, es recorda la celebració del curs d'Història i Arqueologia Cristiana de Tarragona el proper 25 de novembre, amb conferències sobre els ritus i l'art funerari a l'antiga Tàrraco.

  • 1h 22min

    Actualitat Sardanista: Concursos, Aplecs i Vicenç Bou

    Resum del Programa En aquest episodi del programa sardanista, l'equip repassa l'actualitat més destacada del món de la sardana i la dansa tradicional catalana. El contingut se centra en la novena eliminatòria del concurs 'La Sardana de l'Any 2010', les finals de campionats de colles i una mirada profunda a l'obra del compositor Vicenç Bou. Sardana de l'Any i Votacions L'episodi presenta quatre noves peces estrenades el 2010 perquè els oients puguin triar quina passa a les semifinals. S'expliquen els canals de participació: • Web de la Federació Sardanista de Catalunya (fet.sardanista.cat). • Correu electrònic o telèfon directe a Tarragona Ràdio. • Cartes postals a l'Avinguda de Roma a Tarragona. Agenda d'Activitats i Aplecs S'anuncien diverses cites clau per al cap de setmana: • Tarda d'Obligades a Sant Pere de Ribes: Un esdeveniment excepcional on s'interpreten sardanes que ressalten instruments concrets com el contrabaix, el flabiol o el fiscorn. • Festa de Tardor a Badalona: Celebració de Badalona com a Capital de la Cultura Catalana 2010. • Propers aplecs a Sant Vicenç dels Horts i Sant Climent de Llobregat. Competicions de Colles Sardanistes Es detallen els resultats de la final de colles infantils i juvenils celebrada a Valls: • La colla Estel de les Gavarres es proclama campiona alevina. • Cabirols de Sabadell guanya en categoria juvenil. • Es destaca la facilitat de la sardana revessa del concurs, encertada per 21 colles. Cultura i Formació Es posa èmfasi en la importància del patrimoni immaterial: • Simposi a Barcelona: Reflexió sobre l'associacionisme cultural amb representants de la Generalitat i la UNESCO. • Seminaris de dansa: Curs sobre jotes i balls tradicionals de les comarques tarragonines. "Aquest món de les sardanes fóra el paradís... si danséssim sense fúries ni rampells i l'obra dels bons artistes aplaudíssim ben fort." Monogràfic: Vicenç Bou En commemoració del 125è aniversari del seu naixement, s'analitza l'etapa dels anys 30 del compositor. S'escolten peces com Mariagna, Utília i Mimosa, destacant el paper de la tenora en la seva obra musical.

  • 29'

    Sr. Chinarro i la crònica punk de la Barcelona dels 80

    Monogràfic sobre Sr. Chinarro L'episodi d'avui se centra en la figura d'Antonio Luque, l'ànima del projecte musical Sr. Chinarro. Es destaca la seva evolució artística durant els anys 90, centrant-se especialment en l'àlbum El porqué de mis peinados (1997). Trajectòria i Estil Musical • El so inicial del grup es va comparar amb el disc Disintegration de The Cure per la seva foscor. • Les lletres d'Antonio Luque es caracteritzen per l'ús de la metàfora, el surrealisme i el costumisme, barrejant jocs de paraules amb imatges de la vida quotidiana. • La col·laboració amb Jesús Llorente va ser clau per a la creació del segell Aquarela Discos, neixent de la necessitat de publicar la música que altres segells rebutjaven. Evolució i Maduresa "Antonio Luque és l'ànima de Senyor Chinarro i en aquest disc anava bastant fosca la cosa." Amb l'arribada de David Belmonte el 1997, el so del grup va experimentar una transformació cap a estils més coloristes i alegres, tot i mantenir la càrrega lírica complexa que els defineix. Literatura i Crònica Social El programa fa un parèntesi per presentar el llibre Que pagui Pujol, una crònica punk de la Barcelona dels anys 80. Una visió de la dissidència • El llibre, editat per La Ciutat Invisible, recull la història de l'escena musical alternativa i els espais desapareguts de la capital catalana. • S'inclou un fragment de l'epíleg de David Fernández, que descriu l'obra com una crònica "musico-sentimental" i salvatge contra el sistema establert.

  • 29'

    La civilització Anasazi i l'enigma de l'Amazonia

    Introducció i Efemèrides L'episodi d'avui de No em vinguis amb històries comença amb el recordatori de la mort de la gran bailaora Carmen Amaya el 19 de novembre de 1963. Es destaca que va ser un geni autodidacte del flamenc que va arribar a actuar davant del president Roosevelt. Monogràfic: Els Anasazi (Segona Part) Es reprèn l'estudi d'aquest poble precolombí que habitava el sud-oest dels actuals Estats Units (Colorado, Arizona, Nou Mèxic i Utah). Economia i Subsistència • Eren agricultors sedentaris que conreaven blat de moro, fesols i carabasses. • Malgrat no conèixer la metal·lúrgia, dominaven tècniques d'irrigació complexes amb canals i envasaments. • Complementaven la dieta amb la recol·lecció i la caça de bissons i cérvols, però mai a cavall, ja que aquest animal no va arribar fins a la colonització espanyola. Societat i Creences • Matriarcat: S'organitzaven sota un sistema matriarcal i matrilineal on les dones posseïen el patrimoni i els habitatges. • Religió: Creien en esperits anomenats Cachines i en el déu Cocopeli. • Arquitectura: Construïen edificis circulars subterranis anomenats Kibes (o Kivas) per a cerimònies rituals i reunions comunitàries. El debat sobre la civilització i el col·lapse Es discuteix si eren realment una civilització. Els arguments a favor inclouen el seu urbanisme (nuclis d'uns 30.000 habitants al Canyon Chaco) i els coneixements d'astronomia. El seu col·lapse cap a l'any 1300 s'atribueix a una crisi ecològica per sobreexplotació de recursos. Curiositats i Notícies de Tarragona • Adolf Hitler: Es qüestionen les seves creences religioses, concloent que feia servir el cristianisme com a eina política mentre mantenia cert interès per l'esoterisme. • Tarragona fa 100 anys: Notícies del 1910 sobre la millora del correu a Horta de Sant Joan i l'estrena de sarsueles al Teatre de l'Ateneu. • Descobriment a l'Amazònia: Es parla de la troballa de geòglifs gegants apareguts degut a la desforestació, revelant una possible civilització desconeguda a la selva brasilera.

  • 1h 59min

    La Nit Violeta: Melodies i Versos a Tarragona Ràdio

    Un Refugi de Música i Poesia L'episodi de La Nit Violeta a Tarragona Ràdio s'erigeix com un espai introspectiu on la paraula i la melodia es fusionen per explorar l'univers dels sentiments. El programa convida l'oient a deixar-se endur per una follia poètica que transita entre el passat i el futur. Temes Centrals de la Vetllada • L'Eternitat de l'Amor i el Desig: Es reflexiona sobre la pulsió d'estimar, la por a la pèrdua i la voluntat de perviure a través dels records. • La Melangia i la Nostàlgia: El programa evoca imatges de trens que passen, cartes mai enviades i llibres d'infantesa que desperten la nostàlgia del que ja no hi és. • L'Acompanyament en la Soledat: Es fa una crida especial a aquells que treballen de nit o que se senten sols, oferint la música com un pont de connexió. Selecció Musical i Textos El programa intercala clàssics nacionals i internacionals que reforcen el missatge de cada secció: "De sobra sabes que eres la primera, que no miento si juro que daría por ti la vida entera." Es reciten poemes que parlen d'abraçades que busquen la unitat i de noms entrellaçats en les parets de la memòria, utilitzant la nit violeta com a metàfora d'un temps suspès on tot és possible.

  • 1h 23min

    Campionat de Catalunya 2010 i l’actualitat sardanista

    Resum del Programa En aquesta edició número 728 de l'espai 1, 2 i seguit a Tarragona Ràdio, s'analitza el canvi històric en el Campionat de Catalunya de colles sardanistes, on la colla Mare Nostrum ha aconseguit trencar l'hegemonia de la colla Violetes del Bosc en una final molt disputada a Balaguer. Actualitat i Competicions • El triomf de la colla Mare Nostrum és especialment significatiu després d'una crisi profunda que gairebé els fa abandonar la competició. • S'anuncia la vuitena eliminatòria del concurs La Sardana de l'Any (edició 2010) i es recorden els mecanismes de votació popular. • S'informa sobre el lliurament dels Premis Sardana 2010 a L'Escala i el reconeixement de la sardana com a element festiu patrimonial d'interès nacional. Agenda i Esdeveniments de Cobla • S'enumeren diverses ballades i aplecs a Gavà, Cornellà de Llobregat, Sant Pere de Ribes i Tarragona. • Es detallen els preparatius de les Festes Decennals de la Candela 2011 a Valls, amb l'estrena de la sardana Candela 2011 d'Alfred Abad. • Es presenta el programa del concert de Cap d'Any a Tarragona (8 de gener), on la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona i la Reus Jove interpretaran peces clàssiques i versions en format big band com ara In the Mood. Secció de Xafarderies "Abans ens hauríem de preocupar de tenir una nació i després ja tindríem la dansa nacional" • Es discuteix la polèmica de l'Esbart Sant Martí del Clot, foragitat de la seva parròquia després de 65 anys. • Es comenta la participació de la colla Tarragona Dansa en un calendari d'energia eòlica (Alicat). • Connexió telefònica amb el David, que explica la satisfacció per la victòria de la Mare Nostrum i la presentació del vestuari de la comparsa de Carnaval.

  • 30'

    Jornada de Germanó i preparatius de la JMJ a Tarragona

    L'Església Diocesana i la Jornada de Germanó L'episodi se centra inicialment en la celebració de la jornada de Germanó, sota el lema "Església, comunitat de fe, de caritat i d'esperança". Mossèn Joaquim Fortuny, vicari general i econm de l'Arquebisbat de Tarragona, explica que l'objectiu principal és la presa de consciència dels fidels sobre la necessitat de sostenir l'Església entre tots, especialment després de la fi de les aportacions directes dels pressupostos de l'estat. Dades i Finances • S'observa un increment en la generositat dels fidels malgrat la crisi econòmica. • L'any 2009 es van recollir 93.424 euros en la col·lecta de Germanó, superant els 87.000 de l'any anterior. • L'aportació total de l'arxidiòcesi ha passat d'aproximadament 1,3 milions a més de 8 milions d'euros, degut en part a obres extraordinàries de restauració en parròquies i rectories. "L'autofinançament passa perquè tothom prengui consciència que, per tirar endavant les accions pastorals i socials, són necessaris mitjans econòmics." Comentari de l'Evangeli i Espiritualitat Mossèn Joan Magí analitza les lectures del 33è diumenge del temps ordinari (Sant Lluc). El missatge central és la seguretat que dona la fe davant les adversitats i els temps de crisi. Es destaca la importància de no separar el tracte amb Déu del tracte amb els altres, promovent la solidaritat i el treball actiu. Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) Es detallen els preparatius per a l'acollida de 8.000 joves procedents de tot el món que passaran per Tarragona camí de la JMJ de Madrid 2011. Logística de l'acollida • Col·laboració de famílies acollidores per allotjar joves a dormir i esmorzar. • Ús d'espais emblemàtics com el Tarraco Arena per a l'Eucaristia multitudinària el 14 d'agost de 2011, ja que la Catedral estarà en obres. • Promoció de la Ruta dels Primers Cristians per mostrar el patrimoni martirial de la ciutat. Comunicació Digital Anna Robert, coordinadora de comunicació, presenta les noves eines per connectar amb els joves i voluntaris: • La pàgina web oficial delejot.cat. • El butlletí mensual Connectats. • Un perfil a Facebook per facilitar el contacte entre els grups internacionals i la diòcesi.

  • 29'

    Reflexions de Comiat i el Pas del Temps

    Una Anàlisi sobre el Comiat L'episodi d'avui se centra en la naturalesa dels comiats i la continuïtat temporal. A través de la repetició d'una frase emblemàtica, s'explora com els éssers humans gestionem el final de les interaccions quotidianes. El Significat de "Fins demà" L'ús recurrent de l'expressió Fins demà simbolitza una promesa de retorn i una estructura de seguretat en la nostra rutina diaria. Alguns punts clau discutits inclouen: • La repetició com a mantra per reforçar els vincles socials. • La transició entre el tancament d'una jornada i l'expectativa de la següent. • El silenci que segueix a cada comiat com un espai de reflexió. "Fins demà no és només un comiat, és la seguretat que el temps continua malgrat la pausa nocturna." L'Absència i el Silenci En la segona part del podcast, l'enfocament canvia cap a l'expressió no verbal. L'ús de l'exclamació (!) sense text suggereix: • L'embranzida emocional d'un comiat que es queda sense paraules. • La intensitat del moment present. • La importància de les pauses en la comunicació moderna. L'episodi conclou amb una sèrie de reflexions sobre com les paraules acaben esvaint-se per donar pas a la pura presència sonora o visual.

  • 29'

    Benjamin Biolay: Repàs a la seva trajectòria i el disc Rose Kennedy

    Un Viatge per la Música de Benjamin Biolay Aquest episodi realitza un recorregut detallat per la vida i obra de l'emblemàtic músic francès Benjamin Biolay (referenciat al podcast com Benjamin Violet), destacant especialment el seu treball en l'àlbum Rose Kennedy. Perfil de l'Artista i Inicis El programa explora les arrels i les connexions personals de Biolay, un artista polifacètic que ha exercit de cantautor, compositor, músic i productor discogràfic. • Biografia i Família: Va néixer el 1973 i és germà de la cantant Coralie Clément, a qui ha ajudat a produir els seus discos. • Relacions destacades: Es menciona el seu vincle amb Chiara Mastroianni, filla de Catherine Deneuve i Marcello Mastroianni. • Primers passos: La seva carrera va arrencar el 1994, passant per una etapa de singles fins a la publicació del seu primer LP amb Virgin France. Repàs de la seva Discografia El locutor numera els diversos treballs que han consolidat Biolay com un referent del pop francès modern: • Rose Kennedy (2001): El seu primer gran disc d’estudi. • Négatif (2003): Un àlbum doble molt aclamat. • Clara et moi (2004): Banda sonora original per al cinema. • Home (2004): Un projecte de duets íntims. • La Superbe (2009): Un dels seus treballs més recents en el context de la gravació. Col·laboracions i Faceta de Productor Biolay no només ha brillat com a solista, sinó que ha estat una peça clau darrere les càmeres per a grans icones de la cançó francesa: "Ha treballat de lletrista, arranjador o productor per a icones com Juliette Gréco, Julien Clerc o Françoise Hardy." També ha col·laborat amb artistes contemporanis com Keren Ann o Valérie Lagrange, demostrant la seva versatilitat en el gènere.