Arxiu Sonor Programes 2010
Arxiu Sonor Programes 2010
Programa

Arxiu Sonor Programes 2010

·288 episodis
RSS

episodis

61-72 de 288
  • 30'

    Havaneres des del Balcó: Programa 326 a Tarragona Ràdio

    Retorn a la tradició marinera L'episodi 326 del programa Havaneres des del Balcó, emès des de Tarragona Ràdio, ofereix una selecció musical que connecta les costes catalanes amb les arrels cubanes de l'havanera. Presentat per Núria Cartanyà i Javier Perdina, l'espai se centra en la interpretació de peces clàssiques i l'anàlisi de la seva autoria. Peces musicals destacades • La flor del yumurí: Una peça de principis del segle XX composta per Jorge Anquermán, qui fou director del teatre Alhambra a La Havana, Cuba. • Folia: Interpretada pel Grup Bergantí, amb lletra anònima i música de Josep Bastón. La lletra narra amb gran sentiment la duresa de la mar: "Mar, ets un lladre, lladre, m'has robat el fill, el marit i el pare." • Vell Pescador: Un valset mariner interpretat pel grup El Tapé de Palafrugell, una peça que ja suma 35 anys de tradició en el seu repertori. L'encant de l'anonimat i el ritme El programa reflexiona sobre la transmissió melòdica de peces com La caña dulce, interpretada pel Cor femení de Mieres. Malgrat l'èxit d'aquestes cançons, moltes vegades l'autoria real continua sent un misteri. També s'analitzen els canvis de ritme rics que caracteritzen el gènere, on una mateixa composició pot variar la seva cadència segons la interpretació.

  • 29'

    Havaneres des del balcó: Clàssics i Cançons Marineres

    Introducció al programa El programa número 325 de Havaneres des del balcó, emès des de Tarragona Ràdio, ret homenatge al gènere de l'havanera i la música coral marinera amb la participació de grups destacats. Interpretacions Musicals Grup Gabina i Alfredo Donay L'episodi s'obre amb una peça lírica interpretada pel grup Gabina conjuntament amb Alfredo Donay. La cançó escollida és Blancas como Palomas, una obra que destaca per la seva suavitat i referències al paisatge mariner. Grup Cavall Bernat El programa continua amb la intervenció del grup Cavall Bernat, que aporta un to diferent a la sessió: • S'introdueix una cançó popular marinera. • Tot i que s'especifica que no és una havanera purista, s'integra perfectament en el repertori del gènere gràcies a la seva temàtica. • La cançó interpretada és Boga, boga, marinero, un clàssic del folklore del mar. Temàtiques Generals "Boga, parquilla pronto, la noche oscura se va a cubrir." El contingut de les lletres gira al voltant de la nostàlgia, la vida a la mar, el retorn al port i l'enyorança de la figura materna, temes recurrents en aquest estil musical tradicional.

  • 29'

    Havaneres i Cants de Mar: Programa 324 des del Balcó

    Un viatge per la música marinera i les Antilles El programa número 324 de Des del Balcó a Tarragona Ràdio presenta una selecció musical acurada que uneix les costes catalanes amb els ritmes d'ultramar. L'episodi explora la connexió emocional entre el mar, el record i la tradició musical. Peces destacades i gèneres musicals • L'Havanera i la Colombiana: S'analitza la forta vinculació entre aquests dos gèneres. La colombiana es defineix com un pal del cante jondo amb una mètrica i tornada pràcticament idèntiques a les de l'havanera. • Clàssics Internacionals: L'episodi inclou interpretacions emblemàtiques de peces com La Paloma a càrrec de Victoria de los Ángeles i versions orquestrades de Pérez Prado. • Tradició Local: Des de Perpinyà, s'introdueix el tema La barca xica, una peça plena de lirisme mariner que descriu la construcció d'una petita embarcació amb materials quotidians i poètics. Temes transversals "Quisiera que me quisieras colombiana de mi vida, y en un beso que te diera a darte entera el alma mía" Els continguts fan un recorregut per: - L'amor idealitzat i la nostàlgia (Peregrina). - Vida quotidiana dels mariners i la pesquera. - La influència del Carib (Cuba, l'Havana, tabac i ron). L'emissió conclou amb la sintonía de Mulata es la cubanita, reforçant el vincle constant amb els sons d'ultramar.

  • 30'

    Virtuts Cardinals, Sacerdoci i Missió a Tarragona

    Les Virtuts Cardinals i la Prudència Monsenyor Jaume Pujol inicia una sèrie de reflexions sobre les virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temperança), destacant que són el patrimoni moral de la humanitat i no només del cristianisme. • La prudència és definida com la "regla recta de l'acció". • No s'ha de confondre amb la por o la timidesa, sinó amb la capacitat de discernir el bé i triar els mitjans per assolir-lo. • Es destaca la seva connexió amb el do de consell de l'Esperit Sant. Ordenacions Presbiterals a la Catedral Es recull el testimoni de l'ordenació de dos nous preveres, Joan Maria Ferrer Calvo i Antonio Rosario Jové, celebrada a la Catedral de Tarragona. "L'ordenació sacerdotal és el moment potser més important de la vida per ser una persona santa i fer un poble sant." Justícia i Compromís Social El programa reflexiona sobre la noció de justícia en el context actual (corrupció, tragèdia d'Haití). Es defineix com la disposició de donar a cadascú el que li pertoca i es critica el perill de les sospites infundades i els judicis temeraris sobre el proisme. L'Evangeli i el Profetisme Mossèn Joan Magí comenta les lectures dominicals centrant-se en la figura del profeta: • Tots els batejats són profetes des de les entranyes de la mare. • L'himne a la caritat de Sant Pau subratlla que sense amor, cap do (inclòs el de profecia) té valor. • Es recorda com Jesús va ser rebutjat al seu propi poble per l'autosuficiència dels seus veïns. Infància Missionera i Joventut • Infància Missionera: Es detalla la tasca de l'Obra Missional Pontifícia, amb el lema "els nens ajuden els nens", finançant milers d'obres socials i educatives a l'Àfrica i Àsia. • Jornada Mundial de la Joventut (JMJ): Preparatius per a la trobada de Madrid 2011 i l'anunci que Tarragona acollirà 5.000 joves en els dies previs. Troballa Històrica i Agenda S'informa de la localització d'una relíquia de Sant Fructuós en una parròquia de Massachusetts (EUA), sent la primera evidència de devoció al sant tarragoní a l'Amèrica del Nord.

  • 30'

    Havaneres des del Balcó: Capítol 323

    Havaneres i Peces Instrumentals En aquesta edició del programa Havaneres des del Balcó emès des de Tarragona Ràdio, s'explora un repertori que combina la tradició de l'havanera cantada amb versions instrumentals de gran qualitat. Interpretacions Instrumentals de Relleu • Els germans José Manuel Ramírez (flauta) i Pedro Ramírez (guitarra) interpreten una peça de 1895 del compositor francès Moïse Gabel. • S'inclou una versió de la cèlebre havanera napolitana "O sole mio" d'Eduardo Di Capua. • La New York Philharmonic, sota la direcció de Leonard Bernstein, ofereix una interpretació instrumental de l'Havanera de l'òpera Carmen de Bizet. Peces Vocals i Grups Clàssics • El grup Cavall Bernat presenta la balada "Escolta aquest vent", una obra de Tofol Mus i Ortega Monasterio. • El grup Bergantí interpreta "A cau d'orella", composició de Carles Casanovas i José Bastons, capturant l'essència de Calella i la nostàlgia marinera. "Res en el món em plau tant, tu ets la raó del meu cant, la melodia vibrant del meu cos."

  • 30'

    La música com a reflex de la realitat i comiat

    Exploració del significat musical En aquest episodi, es reflexiona sobre la capacitat de la música per transmetre les realitats de la vida, independentment de la llengua en què s'expressin. El locutor posa èmfasi en la connexió emocional que neix de l'escolta, més enllà de la comprensió literal de les lletres. La llengua i l'emoció S'analitza com certes composicions, fins i tot aquelles cantades en idiomes que l'oïdor no domina, aconsegueixen connectar amb l'audiència: • La idea que les cançons expliquen les realitats de la vida. • La capacitat de captar l'essència sense necessitat d'entendre cada paraula. "No entenem, però ho captem" Referents musicals destacats Es fa una menció especial a figures de la música d'autor que exemplifiquen aquesta força expressiva: • Rupert Ordórica: Se cita com a exemple de la potència de la cançó en basc. • S'introdueix el tema musical Gau-gau (referenciat com "La noche, una noche" en la traducció o interpretació del locutor). Tancament i comiat El programa conclou amb una successió de comiats i bona nit per als oients, marcant un final atmosfèric d'acord amb el to del segment.

  • 29'

    Efemèrides, el llegat de Walt Disney i mòmies de gats a Egipte

    Introducció i Efemèrides Històriques L'episodi comença recordant dues dates clau: la mort del pintor francès Théodore Géricault el 1824, conegut per l'obra El rai de la Medusa, i l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 26 de gener de 1939, un moment afirmant el final de la Guerra Civil a Catalunya. Monogràfic: L'Imperi de Walt Disney (Segona Part) Es reprèn la història de Disney centrant-se en l'evolució del cinema sonor i l'èxit de Mickey Mouse. Innovacions Tècniques i Èxits • Steamboat Willie (1928): El primer curtmetratge d'animació amb so sincronitzat, on el mateix Walt Disney posava la veu al ratolí. • Blancaneu i els set nans (1937): Considerada la "bogeria de Disney" pel seu alt cost, va revolucionar el cinema amb l'ús del tècnicolor i la càmera multiplà. • Fantasia (1940): Un poema visual experimental que utilitzava música clàssica d'autors com Stravinsky. Polèmiques i Llegenda Negra • Es discuteix el caràcter despòtic de Disney, qui signava les obres dels seus dibuixants i va acomiadar treballadors després d'una vaga per millores salarials. • S'analitza la visió conservadora i moralista de les seves pel·lícules. • Es menciona la llegenda urbana sobre la seva criogenització després de morir per un càncer de pulmó l'any 1966. Avui fa 100 anys a Tarragona Es recupera una crònica del gener de 1910 sobre l'estrena de l'obra Lo Salamonet al Patronat de l'Obrer, basada en una llegenda marítima local vinculada a la Catedral de Tarragona. Curiositats: Pelegrinatges Forçats S'explica com antigament el Camí de Santiago s'utilitzava com a condemna judicial o penitència. També es destaca la figura del peregrí delegat, on els nobles pagaven a algú altre perquè fes el camí en el seu nom. Notícies d'Arqueologia • Alexandria (Egipte): Descobriment d'un temple de l'època tolemaica dedicat a la deessa gata Bastet. • Exposició a Tarragona: Es recomana la mostra sobre Egipte a la Fundació Caixa Tarragona, que inclou una mòmia de gat original. • Neolític a França: Troballa d'un esquelet de fa 6.900 anys amb una amputació de braç quirúrgica que el pacient va sobreviure.

  • 1h 59min

    La Nit Violeta: Instants de Silenci i Memòria

    Una Reflexió sobre l'Existència i el Temps Aquest episodi de La Nit Violeta a Tarragona Ràdio ens convida a una introspecció profunda sobre la naturalesa efímera de la vida i la importància de la memòria emocional. A través d'una combinació de textos poètics i seleccions musicals melancòliques, s'explora com els éssers humans transitem pel món com a figures temporals. Temes Centrals de la Nit • L'absència i la pèrdua: Es reflexiona sobre el buit que deixen aquells que se'n van sense haver pogut transmetre tot el seu missatge interior, convertint-se en ombres rodaires. • La fragilitat de la vida: Utilitzant la metàfora de la pols en el vent, es subratlla que res és per sempre, excepte la terra i el cel. • El desamor i la rutina: S’aborda la crisi de parella, les excuses repetitives i la lluita entre mantenir la il·lusió o acceptar un mirall de mentides. Un Missatge d'Esperança Malgrat la malenconia dominant, el programa tanca amb una crida a la resistència emocional: "No oblidis els dies bonics. Si els oblides, potser no tornaran mai més." Es posa èmfasi en buscar cura en els records de la infantesa i els moments de felicitat absoluta per combatre la tristesa i l'amargor del present.

  • 1h 20min

    Sessions Nocturnes: Reflexions de Nit

    Benvinguda i Salutacions L'episodi es caracteritza per una repetició rítmica i pausada del concepte Bona nit, establint una atmosfera de calma i tancament de jornada. El Valor del Repòs Durant tota la sessió, s'emfatitza la importància de la salutació nocturna com a mecanisme de: • Desconnexió de les tasques diàries. • Creació d'un espai de serenitat per a l'oient. "Bona nit" Estructura de la Sessió Tot i que el contingut textual és minimalista, la cadència del discurs suggereix un exercici de meditació o una prova d'emissió continuada per acompanyar el descans nocturn. S'utilitza la repetició com a eina mantra per mantenir un estat de relaxació constant.

  • 30'

    Actualitat Diocesana: Sant Fructuós, Educació i Infància Missionera

    Homenatge als Protomàrtirs i Actualitat Institucional L'episodi comença amb el record de la solemnitat de Sant Fructuós, Sant Auguri i Sant Eulogi. Es detallen els actes realitzats a l'amfiteatre romà de Tarragona i la missa pontifical a la Catedral, presidida per l'arquebisbe Jaume Pujol. L'assignatura de religió a les escoles Monsenyor Jaume Pujol reflexiona sobre la preinscripció escolar i defensa la importància de la Doctrina i Moral Catòlica com una matèria que: • Proporciona una informació cultural i històrica clau per comprendre l'entorn. • Té un gran poder humanitzador i educa en valors profunds. • S'integra com un saber científic i raonable dins del currículum. "L'educació dels alumnes queda empobrida i incompleta si manca la formació integral que aporta la religió." Anàlisi del Treball a Torns i Vida Social Es dedica un espai a analitzar com el treball a torns afecta la salut biològica i la cohesió familiar. Es destaca el risc de distorsió de la vida afectiva i la dificultat dels pares per participar en la formació humana dels fills. Es fa una crida a les empreses per humanitzar el treball. Missioners i Joventut Jornada de la Infància Missionera Es commemora la diada dedicada als nens missioners, denunciant xifres alarmants: • Més de 300.000 nens soldats en conflictes bèl·lics. • Prop de 300 milions de nens esclaus laborals. • La necessitat urgent de protegir la dignitat infantil des de la fe. Pastoral de Joventut i Música S'informa sobre la reunió de delegats de joventut a Barcelona per preparar l'Aplec de l'Esperit de Terrassa i es convoca una trobada d'animadors de cant litúrgic a la Selva del Camp.

  • 29'

    Pancho Villa, Tierno Galván i l'Imperi Walt Disney

    Introducció i Èxits d'Audiència L'episodi comença celebrant el creixement de l'audiència gràcies a les xarxes socials i l'emissió per internet, que ha permès que el programa s'escolti fora de Tarragona, arribant a llocs com França i Barcelona. Efemèrides Històriques Es recorden dos personatges clau que comparteixen la data del 19 de gener: • Pancho Villa (1915): El revolucionari mexicà, nascut com a Doroteo Arango, que es va proclamar president de Mèxic. Es destaca la seva transició de bandit a líder popular entre els camperols del nord. • Enrique Tierno Galván (1986): Commemoració dels 24 anys de la mort del conegut com "l'alcalde de la Movida Madrilenya". Es repassa la seva trajectòria acadèmica, la seva expulsió de la universitat pel règim franquista i el seu multitudinari funeral. Monogràfic: Walt Disney (Part I) L'espai central es dedica a la figura de Walter Elias Disney, analitzant els seus orígens i els primers passos de la seva factoria: Els Inicis i la Formació • Nascut a Chicago el 1901, va créixer en una granja a Missouri, on va desenvolupar el seu amor pel dibuix i els ferrocarrils. • Es descobreix que Disney tenia dislèxia i no era un bon estudiant, però posseïa una gran capacitat imaginativa. El camí cap a l'èxit i el fracàs • Es destaca la figura d'Ub Iwerks, el dibuixant clau i sovint oblidat que realment va donar forma a Mickey Mouse. • Es mencionen els primers fracassos financers com Alice Comedies i la pèrdua dels drets del personatge Oswald el conill afortunat. "Ub Iwerks va retocar un vell dibuix de Disney i el va transformar en el personatge que anava a revolucionar la indústria: Mickey Mouse." Notícies i Curiositats • Arqueologia a l'Amazònia: El descobriment mitjançant satèl·lit d'una antiga civilització avançada que va deixar estructures geomètriques gegantines abans de l'arribada dels europeus. • Exposició a Tarragona: Recomanació de la mostra sobre l'Antic Egipte i la tomba de Tutankamon a la sala de l'antiga Caixa Tarragona.

  • 30'

    L'Art i la Fotografia a la Movida Madrilenya

    L'Explosió Artística de la Movida L'episodi d'avui se centra a analitzar com les arts plàstiques i la fotografia van ser pilars fonamentals de la Movida Madrilenya durant els anys 80. Es destaca que, tot i que inicialment l'art no tenia un reconeixement massiu, diversos artistes van començar a experimentar amb estils i tècniques eclèctiques, sovint emmirallant-se en els inicis precaris dels músics de l'època. Influències i el Pop Art Un punt clau de la discussió és la influència directa del Pop Art nord-americà i la figura d'Andy Warhol. Aquesta corrent va transformar la visió de l'art a Espanya en diversos aspectes: • La capacitat camaleònica de Warhol va servir de guia. • L'art va transcendir l'estètica per abraçar el vessant comercial i publicitari. • Els artistes buscaven convertir-se en estrelles mediàtiques, seguint l'estela de figures com Almodóvar o Antonio Banderas. Artistes Plàstics i Portades de Discos Es fa un repàs per noms essencials que van fusionar la pintura amb la música mitjançant el disseny de portades icòniques: • Ceesepe: Considerat un dels més preferits i coneguts, autor de la famosa portada de Golpes Bajos (Malos tiempos para la lírica). • El Hortelano: Descrit com una gran potència artística, creador de portades per a Gabinete Caligari. • Ouka Leele: Artista que va destacar en la fotografia, coneguda per la seva feina amb personatges del panorama pop. "Jo sempre he cregut en un art terratrèmol, que veu la vida com una litúrgia histèrica, una cosa que creix des de la passió." Fotografia i Cinema El programa també aborda la transició de la imatge fixa a la imatge en moviment. S'esmenten fotògrafs com Pablo Pérez Mínguez i Alberto García-Alix, qui retratava la crua realitat del carrer. Aquest moviment visual culmina amb l'ascens de Pedro Almodóvar al cinema, iniciant la seva carrera en aquest context de llibertat absoluta. Finalment, es reflexiona sobre el pas del temps i la pèrdua de la joventut, recordant que, tot i que molts van pagar un preu alt per aquella llibertat extrema, els anys 80 van ser una època de celebració que no necessitava ser analitzada, sinó viscuda.