Arxiu Sonor Programes 2010
Arxiu Sonor Programes 2010
Programa

Arxiu Sonor Programes 2010

·288 episodis
RSS

episodis

49-60 de 288
  • 30'

    El Campanar: Justícia, Pastoral i Solidaritat

    Reflexió sobre les Virtuts i la Justícia L'episodi s'obre amb una profunda reflexió de Monsenyor Jaume Pujol sobre la justícia, definida com la voluntat constant de donar a cadascú allò que li pertany. Es destaca que: • La justícia és fonamental per a la convivència pacífica i el respecte als drets humans. • Sense ella, la societat cauria en la "llei del més fort". • La virtut de la religió es descriu com la justícia cap a Déu, basada en l'adoració i la pregària. "L'obra de la justícia és la pau." L'Evangeli i l'Experiència de Fe Mossèn Joan Magí comenta les lectures del diumenge, centrant-se en l'episodi de la pesca miraculosa (Lluc 5, 1-11). S'emfatitza la figura de Simó Pere i la crida a ser "pescadors d'homes". També es vincula la figura d'Isaïes al temple amb la idea que, mitjançant l'encarnació de Jesús, nosaltres som els nous santuaris de Déu. Jornada Mundial del Malalt i Pastoral de la Salut Amb motiu del 25è aniversari de la proclamació del Dia del Malalt per Joan Pau II, s'entrevista Mercè Guasch, delegada de Pastoral de la Salut. Els punts clau inclouen: • L'objectiu d'acompanyar els malalts per pal·liar la seva solitud i angoixa. • La importància de l'Eucaristia com a consol i la seva distribució als domicilis. • La necessitat de sensibilitzar la societat i els joves sobre el patiment. Solidaritat amb Haití i l'Exemple de Zilda Arns Es recorda la tragèdia del terratrèmol d'Haití, posant el focus en la pobresa com una injustícia humana. Es destaca el llegat de la missionera brasilera Zilda Arns, metgessa pediàtrica que va morir en el sisme mentre treballava contra la desnutrició infantil. L'Agenda Diocesana El programa tanca amb diverses convocatòries: • Recés de Quaresma a la Selva del Camp. • Sopar-col·loqui de Justícia i Pau sobre mística i acció. • Actes pel 50è aniversari de Mans Unides i encesa d'espelmes per Haití a la Catedral de Tarragona.

  • 1h 23min

    Homenatge a Tomàs Gil i Membrado i actualitat sardanista

    Reflexions sobre la Cultura Popular l'episodi comença amb una reflexió sobre la cultura popular actual, comparant-la amb la transcendència de les obres clàssiques de Josep Maria Folch i Torres. Es planteja si la desafecció cap a tradicions com la sardana és fruit d'una època de consum efímer o d'un canvi social profund. Homenatge al Mestre Tomàs Gil i Membrado El tema central és l'anunci d'un gran homenatge nacional al mestre Tomàs Gil i Membrado pel seu 95è aniversari. L'acte, organitzat pel Casal Tarragoní, tindrà lloc el 17 d'abril al Teatre Metropol de Tarragona. Detalls de l'acte i trajectòria • El concert inclourà la interpretació íntegra de la sèrie de sardanes dedicada als 12 mesos de l'any. • Participaran les cobles locals: Principal de Tarragona i Cossetània. • Es destaca la prolífica obra del mestre, amb més de 1.300 sardanes escrites, i la seva estreta relació amb la ciutat de Tarragona. "Gil i Membrado és un dels homes de la composició per a cobla més estimats arreu del país." Actualitat i Agenda Sardanista Es repassen diverses notícies del món de la cobla i la sardana: • La Sardana com a Tresor Patrimonial: Presentació a l'Escala del diploma que l'acredita com un dels 10 tresors del patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra. • 125 anys de la Cobla Els Montgrins: Actuació commemorativa a la Plaza de Oriente de Madrid. • Compromís Cívic: Diverses cobles i entitats sardanistes donen suport a les consultes sobre la independència del 28 de febrer. Secció de Relíquies Musicals El programa recupera joies sonores poc habituals: • Mouné i els seus Dinàmics: Un experiment dels anys 60 que barrejava instruments de cobla amb el pop i el rock. • Gloria Lasso: La cèlebre cantant internacional interpretant la "Sardana de la rosa" l'any 1959, acompanyada d'orquestra.

  • 29'

    Música de la Catalunya Nord: Blues de Picolat i Gerard Jaquet

    Exploració de la música nord-catalana L'episodi es dedica a descobrir produccions musicals realitzades fora del Principat, centrant-se específicament en la Catalunya Nord. A través d'una selecció de peces de Perpinyà, es destaca la riquesa cultural d'aquest territori. Formacions i Artistes destacats • Blues de Picolat: El grup rep el seu nom de les Boles de Picolat, un plat tradicional de la regió. La seva proposta fusiona el blues amb la llengua catalana, presentant el tema '29 camins', una cançó que descriu passatges secrets i interiors. • Gerard Jaquet: Músic i col·laborador habitual del reconegut Pascal Comalada. Es presenta la seva vessant més atrevida amb la cançó 'Cant Porno'. Temàtiques i Estils • L'ús del català en gèneres moderns com el blues i la cançó d'autor. • Referències constants al territori i a la quotidianitat de la zona de Perpinyà. "M'he construït un passatge passi per cavitats... 29 camins per entreveure el meu amor." El programa subratlla la importància d'obrir la mirada cap a les terres del nord per comprendre la totalitat del panorama musical de parla catalana.

  • 30'

    Músiques de la Catalunya Nord i el grup Blues de Picolat

    Exploració de la Música a la Catalunya Nord Aquest episodi de Tarragona Ràdio es dedica a descobrir el panorama musical de les terres del nord, posant l'accent en artistes que operen fora del Principat però dins de l'àmbit cultural català. El programa destaca la riquesa sonora de la zona de Perpinyà. Blues de Picolat i les seves arrels El focus principal recau sobre la banda Blues de Picolat. El seu nom és directament un homenatge a la gastronomia local: "Blues de picolat, que és un homenatge a les Boles de Picolat... un plat típic de la Catalunya Nord." • Presenten el seu treball titulat 29 camins, una peça que barreja el gènere del blues amb lletres que narren històries d'amor, passatges secrets i excavacions metafòriques. • La seva música serveix com a pont cultural entre la tradició i els estils contemporanis. Altres figures rellevants del Nord El programa també introdueix altres noms propis fonamentals per entendre l'escena musical perpinyanesa: • Gerard Jaquet: Col·laborador habitual del reconegut Pascal Comalada. Es destaca el seu caràcter polifacètic i es presenta el seu tema Cant Porno. • Pascal Comalada: Esmentat com una de les grans figures o "patums" de la música instrumental i d'avantguarda a la regió.

  • 29'

    Guerres, Mites i Efemèrides: De Marató a Stalingrad

    Introducció i Efemèrides Històriques L'episodi comença amb un repàs de fets clau ocorreguts un 2 de febrer. Es destaca la fi de la Batalla de Stalingrad l'any 1943, un punt d'inflexió on l'Alemanya nazi va perdre la iniciativa en la Segona Guerra Mundial. També es recorda la mort de l'actor Boris Karloff (1969), famós per la seva interpretació de Frankenstein. Monogràfic: La Batalla de Marató (490 a.C.) Aquest segment central analitza el conflicte entre l'Imperi Persa i les ciutats-estat gregues, posant el focus en la resistència d'Atenes. Estratègia i Combat • L'exèrcit atenès, format principalment per òplites (infanteria pesada), es va enfrontar a una força persa superior en nombre. • Els grecs van utilitzar una maniobra d'encerclament (pinça), reforçant els flancs i deixant el centre més feble per atrapar l'enemic. • Es destaca la càrrega a la carrera dels grecs per minimitzar l'impacte de les fletxes perses. Conseqüències Històriques "Si haguessin guanyat els perses, el pensament occidental hagués estat completament diferent." La victòria va permetre el desenvolupament de la democràcia, la filosofia d'Aristòtil i Plató, i va donar lloc a la llegenda de Filipides, l'origen de la prova esportiva de la marató. Curiositats i Premsa Històrica El Camí de Sant Jaume Es recupera el cant d'Ultreia, un autèntic "hit" medieval que els pelegrins cantaven durant la ruta. La lletra barreja llatí i altres influències lingüístiques per demanar protecció divina. Tarragona fa 100 anys Repàs del Diario de Tarragona de 1910 on destaquen: • El fred intens i les gelades a la ciutat. • La curiosa publicitat de l'Elixir Montserrat, un dentífric que es regalava a les "pollitas" (noies joves de la bona societat). • L'activitat del grup d'esperantistes a la Plaça de la Font. Actualitat Arqueològica • Vigo: Problemes urbanístics per museïtzar una antiga fàbrica romana de salahó (salmoura) i salsa gàrum. • Tarragona: Recomanació de l'exposició sobre Egipte a Caixa Tarragona i la nova mostra al Museu Arqueològic sobre la vida als Pirineus en l'època romana, destacant el mestissatge entre ibers i gals.

  • 30'

    Haití, Avatar i l'esperança des de l'òptica cristiana

    L'actualitat i la fe: Haití i el cinema En aquest episodi del programa Porta a l'Esperança, conduït per Raquel Mésas i Samuel García de l'Església Protestant de Tarragona, s'analitzen dos temes de gran impacte social des d'una perspectiva bíblica: la tragèdia del terratrèmol d'Haití i el missatge emocional i espiritual de la pel·lícula Avatar. La tragèdia d'Haití i el despertar espiritual El programa reflexiona sobre la magnitud del terratrèmol d'Haití, comparant-lo amb desastres passats com el tsunami del 2004. Es destaquen diversos punts clau: • L'altruisme global: Hi ha una resposta mundial impressionant i una mobilització de les esglésies evangèliques mitjançant plataformes d'emergència per canalitzar l'ajuda de manera eficaç. • La continuïtat de l'ajuda: Es fa una crida a no oblidar Haití un cop passats els primers mesos, ja que la reconstrucció serà llarga i difícil. • Necessitat espiritual: Els locutors critiquen que els mitjans de comunicació redueixin la fe dels haitians a una simple "desesperació". Defensen que en situacions límit, l'ésser humà s'adona de la seva fragilitat i que Déu és un refugi segur. "Totes aquestes tragèdies, crisis i pèrdues també són una oportunitat perquè els éssers humans ens adonem que sense Déu som molt poca cosa." Reflexions sobre la pel·lícula Avatar Samuel García analitza el film de James Cameron, Avatar, trobant-hi paral·lelismes amb la doctrina cristiana i l'ètica humana: L'encarnació i l'empatia El concepte de l'avatar s'utilitza per explicar la necessitat d'encarnar-se i implicar-se en una cultura per entendre-la. Això es vincula directament amb la figura de Jesucrist, el Déu encarnat que s'identifica amb el sofriment humà. Crítica a l'egoisme i l'avarícia • La pel·lícula mostra com el mal no resideix en el nou món (Pandora), sinó que arriba amb l'ésser humà i la seva ambició desmesurada. • Es denuncia la destrucció de l'entorn per interessos econòmics, un reflex de la corrupció de l'home a causa del pecat. La cerca de respostes Tot i que el film té certs matisos de la New Age o mística oriental que els cristians no comparteixen, es reconeix que reflecteix les inquietuds espirituals d'una generació que busca el sentit de la vida i una connexió amb el creador.

  • 1h 59min

    La Nit Violeta: Amor, Desig i Nostàlgia

    Exploració de l'Univers Sensorial i Amorós L'episodi de La Nit Violeta ens submergeix en una atmosfera íntima on la paraula i la música s'entrellacen per descriure la complexitat de les relacions humanes. El programa destaca la idea que l'amor no és només un sentiment, sino una experiència física i mística que ens transforma. El Trasbals de l'Amor i la Identitat • El descobriment d'una nova manera d'existir a través de l'altre. • La paradoxa d'estimar-se: continuar ignorant-se amb una saviesa infinita. • L'amor com una possessió impossible que es manifesta en els records gravats a la pell. Sensorialitat: El Gust de la Pell "Tots els cossos tenen un gust. Hi ha pells àcides i pells dolces." El programa dedica un espai rellevant a la geografia del cos, on cada racó té matisos comparables a un núvol en una posta de sol, passant pel gust de la menta, la xocolata o el caramel. Nostàlgia i Records Perduts • La troballa de fotografies antigues com a detonador de la memòria. • El sentiment de pèrdua per allò que podria haver estat però no va ser. • La impossibilitat de recuperar el temps passat malgrat la persistència del record. El So del Silenci i la Intimitat L'episodi tanca amb una reflexió sobre el silenci en les relacions i el desig de ser alguna cosa més que un instant en la vida de l'altre: una cicatriu que no s'esborra.

  • 1h 18min

    Vitalitat i innovació en el món de la sardana

    La sardana com a sector vital i en constant renovació En aquesta edició de l'Un, dos i seguit, es posa de manifest la vitalitat del sector musical vinculat a la sardana, destacant la seva capacitat per reinventar-se malgrat la manca de suport de les grans discogràfiques i la ignorància de certs sectors. Es subratlla la tasca dels promotors voluntaris i l'èxit de les auto-edicions discogràfiques. Concurs de la Sardana de l'Any L'episodi marca un punt d'inflexió en el prestigiós concurs de la Sardana de l'Any, arribant a l'última eliminatòria de la primera fase. S'analitzen les peces participants interpretades per la Cobla Mediterrània i s'anuncien els resultats de la setmana anterior: • La sardana guanyadora que passa a semifinals és "50 històries per explicar" d'Anna Abad (Anevand). • Es recorden les diverses vies de participació pel públic, com el vot per correu, telèfon i internet. Novetats i projectes institucionals Es presenten iniciatives clau per al futur del gènere: • L'estrena de l'Associació Musical Manuel Oltra, impulsada per la Cobla Sant Jordi, per promoure la recerca i la formació. • L'homenatge a Honorat Vilamanyà a Ripoll amb la inauguració d'un bust. • Un futur homenatge al compositor Tomàs Gil i Membrado a Tarragona previst per a l'abril. Propostes arriscades i fusions musicals El programa destaca com la cobla s'obre a nous horitzons: • L'espectacle "Des de fora. Música del segle XX" de la Cobla Marinada, que fusiona la formació clàssica amb saxo i percussió moderna. • L'anàlisi de gravacions històriques i curiositats, com el disc de l'any 2000 que explorava la tenora més enllà de la cobla. "Constatarem un cop més com el sector musical vinculat al món de la sardana segueix plenament vital reinventant-se contínuament." Actualitat i cultura popular a Tarragona S'inclouen notícies de proximitat sobre la ciutat: • La dedicatòria d'un carrer i una plaça al mestre Joan Juncà i a la sardana a Sant Pere i Sant Pau. • La millora de les infraestructures municipals per a les ballades, com el nou escenari metàl·lic de la Rambla. • La creació del Consell de Cultura Popular de l'Ajuntament de Tarragona.

  • 29'

    Homenatge a Joan Oliver (Pere Quart): Vida i Obra

    Homenatge al Centenari de Joan Oliver En aquest episodi especial del programa Obrim una finestra al món, els alumnes de l'Institut de Sant Salvador reten homenatge a la figura de Joan Oliver, conegut pel seu pseudònim poètic Pere Quart, coincidint amb el centenari del seu naixement. Trajectòria Vital i Literària • Orígens i Rebel·lia: Nascut a Sabadell el 1899 en una família de la burgesia industrial, Oliver va mostrar des de jove un caràcter inquiet i rebel. Va formar part del Grup de Sabadell, un moviment marcat per la provocació a la societat benestant. • Exili i Retorn: Durant la Guerra Civil, es va lliurar a una intensa activitat cultural. L'any 1939 va creuar la frontera cap a l'exili (França, Argentina i Xile), un fet que va marcar profundament la seva obra. Al seu retorn el 1948, va trobar una Catalunya derrotada i empobrita pel franquisme. • Consagració i Poesia Social: L'any 1959 publica Vacances Pagades, obra mestra que el converteix en el model de la poesia social dels anys 60, centrada en la realitat del moment i allunyada de l'elitisme. Anàlisi del Bestiari El programa dedica una extensa secció a la recitació de poemes del seu llibre Bestiari (1937), on l'autor utilitza les figures animals per fer una crítica mordaç a la societat: • L'ase com a representant de l'esforç i el maltractament. • La guineu i la garça per satiritzar la burgesia i els presumits. • L'arània per posar en evidència els tòpics del món episcopal. Musicalitat i Compromís L'episodi explora com diversos cantautors han posat veu als seus versos: • Raimon: Amb una cançó de bressol que convida a créixer amb dignitat. • Quico Pi de la Serra: Amb El Burguès, una sàtira mordaç sobre la vida sedentària i ociosa. • Santi Arisa: Amb La vaca suïssa, contraposant-la a la coneguda vaca cega de Maragall. "Encara hi som a temps de destruir un món estúpid i sense ànima per poder acabar els fonaments d'una vida més alta." L'episodi finalitza amb la veu original del poeta recitant les emblemàtiques Corrandes d'exili, un testimoni commovedor del dolor per la terra perduda i l'esperança de la llibertat.

  • 27'

    Homenatge a Joan Amades: Vida, Obra i l'Any Amades 2009

    Introducció a la Vida de Joan Amades L'episodi explora la figura de Joan Amades i Gelats (1890-1959), el folclorista més destacat de Catalunya. Es detalla la seva evolució des d'uns orígens humils al Raval de Barcelona fins a convertir-se en un investigador universal. Formació i Mètodes de Treball • Va deixar l'escola als 9 anys per treballar però mai va deixar de ser un autodidacta. • La seva passió per la lectura i la natura el va portar a investigar la flora, la fauna i l'esperanto. • El seu mètode consistia a recollir informació directament de la transmissió oral als pobles per després classificar-la. El Llegat del Costumari Català Es destaca la importància de la seva obra magna, el Costumari Català (5 volums), i la seva especialització en la literatura de canya i cordill (auques i fulls volants). Activitats a l'Institut Pont del Diable L'alumnat explica com han celebrat l'Any Amades amb diverses activitats educatives: • Creació de més de 500 endevinalles i cal·ligrames. • Elaboració d'una auca col·lectiva sobre la vida del folclorista. • Exposició de refranys i llegendes als passadissos del centre. Entrevista amb Amadeu Carbó El programa tanca amb una conversa amb Amadeu Carbó, destacat coneixedor de l'obra d'Amades, qui reflexiona sobre la vigència del seu llegat. "No hi ha cap festa que recuperem al país que no vagi a buscar Joan Amades com a referent." L'entrevistat subratlla que l'objectiu de l'Any Amades era pal·liar el desconeixement creixent sobre el personatge i reivindicar la identitat catalana en un món globalitzat.

  • 29'

    Havaneres des del Balcó: Tradició, Mar i Terraferma

    Visió General de l'Episodi L'edició número 328 del programa Havaneres des del balcó, emès des de Tarragona Ràdio, presenta una selecció musical que combina la nostàlgia del mar amb el sentiment per la terra. Temes Principals i Interpretacions Poesia i Mar • L'episodi s'obre amb l'havanera Vestida de nit, obra de Glòria Cruz i Castor Pérez, una peça carregada de lirisme sobre els records i la vida a la costa. • Es presenta la cançó Mare, si fos mariner, una col·laboració entre el poeta Miquel Martí i Pol i el compositor Josep Bastons, interpretada pel prestigiós grup Peix Fregit de Palafruixet. Homenatge a la Terraferma i Menorca • El grup Arrels de la Terraferma interpreta una melodia dedicada a les terres de Lleida, destacant que, tot i no tenir mar, és una terra plena de veritat i treball. • S'inclou la balada Una altra Menorca, amb lletra de Tofol Mus i música d'Ortega Monasterio, que estableix un paral·lelisme entre la bellesa de l'illa i una figura femenina. Joies Històriques i Instrumentals • Es recupera una joia de l'arxiu: el registre de 1930 de l'havanera La Paloma de Sebastián Iradier, cantada per la cèlebre mezzosoprano Conxita Supervia. • El programa tanca amb una peça breu i instrumental del cantautor Pedro Guerra titulada Habanera de los novios. "Som de la terra germe, som del país català."

  • 30'

    Havaneres des del balcó: Traginers, Cuba i Mar

    Exploració de la Tradició de l'Havanera Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó (número 327) ens submergeix en la riquesa cultural d'aquest gènere musical des de Tarragona Ràdio. A través de diverses peces, es connecten històries del passat rural de la Catalunya Nord amb els ritmes clàssics de Cuba i la duresa de la vida marinera. Els Gegants del Passat i la Nostàlgia L'episodi s'inicia amb una peça dedicada als traginers, aquells que transportaven mercaderies amb matxos per camins empedrats. • La cançó reflexiona sobre la desaparició d'aquest ofici. • Es descriuen paisatges que van des del Canigó fins a les Alberes. • L'obra subratlla el canvi social amb la frase: "Perquè s'ha acabat l'història de matxos i traginers." L'Herència Cubana Es ret homenatge a les arrels caribenyes amb l'havanera titulada "Tu", una adaptació d'una obra instrumental de 1892 d'Eduardo Sánchez de Fuentes. • La lletra és una oda a la bellesa de Cuba i la seva identitat. • Es defineix l'illa com un lloc de "sol ardent" i "cel blau". La Cruesa de la Mar Finalment, es presenta una visió més dramàtica del gènere amb "Els braus del nord" de Ramón Carreras, interpretada pel grup Pescadors de Garbí. • Narra la tragèdia d'una embarcació que s'enfronta a una galerna. • Dels 17 homes que van marxar a la mar, només en tornen deu, posant èmfasi en el patiment de les famílies que esperen a la costa.