Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2011. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1229 episodis
RSS

episodis

949-960 de 1228
  • 16'

    Els Pets: 25 anys de trajectòria i futur musical

    Resum de l'entrevista a Joan Reig En aquesta conversa, Joan Reig, bateria d'Els Pets, reflexiona sobre el quart de segle de vida de la banda de Constantí, analitzant des dels seus orígens humils fins a la seva consolidació com a referents del rock català. L'evolució tecnològica i social Reig confessa la seva resistència personal a les xarxes socials, tot i que reconeix que el grup les utilitza activament. Prefereix el contacte humà directe: Defensa la vida social tradicional als cafès i bars. Prefereix mirar als ulls i copsar la personalitat real de la gent. Admet que xarxes com Facebook són eines de promoció immediata i imprescindibles avui dia. Els inicis i l'èxit inesperat El músic recorda el primer concert oficial la nit de Nadal de 1985 al Sindicat Agrícola de Constantí. El grup va néixer com una broma entre amics sense pretensions professionals. Per gravar el primer disc, van haver de demanar un crèdit avalat pels pares perquè ningú creia en el projecte. Destaquen el paper vital de les ràdios municipals, que van ser les primeres a donar suport al rock en català abans que les grans emissores. Futur i celebració dels 25 anys El grup encara el futur amb optimisme i nous projectes: "Mentre tinguis ganes de comunicar, no t'avorreixis a la vida i tinguis curiositat, hi ha ofici per anys." Estan realitzant la gira "Els Pets fan més teatre". Preparen una gira d'estiu titulada "25 anys, 25 cançons", on repassaran tota la seva discografia, incloent el seu darrer treball, Fràgil. Celebren la vitalitat de la nova escena musical catalana amb grups com Manel o Els Amics de les Arts.

  • 16'

    Estrena de 'Peus Escalços sota la lluna d'agost'

    Estrena de l'obra a Tarragona Aquest cap de setmana, el Teatre Metropol de Tarragona acull l'estrena de l'obra Peus Escalços sota la lluna d'agost, escrita pel tarragoní Joan Caballé i dirigida per Albert Mestres. El muntatge és una coproducció destacada entre l'Ajuntament de Tarragona, el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) i Rema 12, posant en relleu la col·laboració cultural entre ambdues ciutats. Argument i Estructura L'obra, guardonada amb el Premi de la Crítica Serrador de Teatre 2010, presenta una trama que barreja misteri i reflexió històrica: El punt de partida: La troballa fortuïta d'uns cadàvers en un poble aïllat de muntanya. Investigació: Un periodista intenta esbrinar l'origen d'unes morts vinculades a la Guerra Civil, malgrat l'absència de memòria col·lectiva al poble sobre fets violents. Plantejament escènic: Una estructura tipus puzle on coexisteixen els vius i els morts, amb una forta importància del llenguatge verbal. Producció i Equip Artístic El muntatge destaca per la seva complexitat tècnica i interpretativa: * Repartiment: Tot i haver-hi 18 personatges, aquests són interpretats per només 6 actors (com Pep Cortés, Fermí Fernández o Quimet Pla), requerint un gran exercici de transformació. * Escenografia: Dissenyada pel tarragoní Ramon Simó. * Procés creatiu: Autor i director han treballat estretament durant anys per portar aquest text als escenaris, adaptant-lo fins i tot durant els assajos per mantenir la tensió dramàtica. "L'autèntic protagonista de l'obra és el llenguatge verbal, que és el que condueix l'acció, concebuda com una tragèdia antiga."

  • 22'

    Entrevista a Jordi Jané sobre política i infraestructures

    Repàs de l'actualitat política amb Jordi Jané El diputat de Convergència i Unió al Congrés, Jordi Jané, analitza diverses qüestions clau que afecten tant l'àmbit estatal com la demarcació de Tarragona, posant èmfasi en la seguretat viària, l'energia i les infraestructures. Seguretat Viària i Mobilitat Zones 30: Jané es mostra a favor de limitar la velocitat en carrers estrets, però critica la "generalització" des de Madrid. Defensa que cada ajuntament ha de tenir competència per decidir segons la seva realitat local. Conducció acompanyada: Considera positiva la proposta que els menors puguin conduir amb un tutor per millorar l'educació viària, tot i que reclama un consens parlamentari ampli per evitar l'ús electoralista en cas d'accidents. Energia Nuclear i Residus Pròrroga de les centrals: CiU aposta per ampliar la vida de les nuclears més enllà dels 40 anys, sempre que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) en garanteixi la seguretat. Magatzem Temporal Centralitzat (ATC): Jané aclareix que és necessari un magatzem centralitzat per gestionar els residus de forma més raonable que tenint magatzems individuals a cada planta. Recorda que el Parlament de Catalunya va rebutjar la seva instal·lació al territori català pel "peatge energètic" ja pagat. Infraestructures de Tarragona A-27: Critica durament la paralització del tram Valls-Montblanc per les retallades, augurant que no es reprendrà en aquesta legislatura. Corredor del Mediterrani: Tot i compartir el plantejament del Govern, lamenta la lentitud de les inversions i l'aturada de l'estació intermodal al sud de l'aeroport, alertant que Tarragona corre el risc de quedar-se amb una alta velocitat "de segona". Horitzó Electoral i Responsabilitat Jané destaca la tradició de responsabilitat de CiU en moments de crisi, recordant el suport històric en situacions límit com el 23-F. Respecte a les eleccions de 2012, deixa la seva continuïtat com a cap de llista en mans del partit. "No podem generalitzar; ha de ser cada municipi el que, d'acord amb el coneixement que té de les seves zones, pugui regular la velocitat."

  • 19'

    25 anys de Tarragona Ràdio i l'Estudio de Música

    Celebració de l'aniversari de Tarragona Ràdio El programa arriba a la seva recta final per commemorar els 25 anys de l'emissora municipal. En una atmosfera festiva des de l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona, s'ha fet un repàs a la història de la ràdio, des de l'any 1986 fins a l'actualitat, destacant l'evolució tecnològica i els canvis de seu. L'Estudio de Música de Tarragona L'episodi compta amb la presència de Teresa Valls, fundadora i presidenta de l'Estudio de Música, que també celebra el seu quart de segle. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: Evolució musical: Es recorda com fa 25 anys el panorama cultural de la ciutat era molt limitat i com l'entitat ha ajudat a democratitzar l'aprenentatge musical. Projecte Educatiu: Valls destaca la fita de ser la primera ciutat de Catalunya a introduir la música a totes les escoles públiques gràcies al suport de l'alcalde Requesens. Gran Musical: Per celebrar l'aniversari, estrenaran un musical el 14 i 15 de maig amb la participació de 400 persones. Records i música en directe "Nosaltres, després de 25 anys, hem sobreviscut i volem sobreviure com a mínim 25 anys més." El programa tanca amb una part emotiva i musical: * Interpretació en directe: L'aula de flauta, dirigida per Albert Curto, interpreta Jamaican Rapsal. * Nostàlgia radiofònica: Diàleg sobre els antics magnetòfons Revox, el muntatge de cintes manual i els inicis a l'antic mercat del Fòrum. * Brindis final: Bufada d'espelmes amb col·laboradors històrics i públic present amb la cançó I Will Survive de fons.

  • 52'

    Especial 25 anys de Tarragona Ràdio: tancant un cicle històric

    Celebració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio L'emissora municipal de Tarragona commemora un quart de segle de trajectòria amb un programa especial des de l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona. L'acte reuneix les figures claus que han liderat el projecte des del seu naixement l'any 1986 fins a l'actualitat, destacant el paper de la ràdio com a eina de cohesió social i proximitat. Els inicis: De Ràdio Fòrum a l'actualitat El programa fa un recorregut històric recordant l'aventura que va començar sota la iniciativa de l'Ajuntament i la joventut de l'època. Julián López, regidor l'any 1986, rememora les dificultats inicials: • La batalla jurídica per les freqüències contra la Generalitat. • L'estat precari dels primers equips i la passió dels voluntaris que portaven discos de casa. • La gran base social amb més de 450 joves implicats en les emissores de barri. Testimonis de la gestió política i periodística Diversos expresidents de l'empresa municipal de mitjans de comunicació comparteixen les seves vivències: • Gabriel Mas destaca el concepte de ràdio de proximitat inspirat en el model d'autonomia de la BBC. • Maria Mercè Martorell recorda el mandat més llarg (1999-2007) i el trasllat a la instal·lació actual de propietat municipal. • Josep Maria Mosté posa l'accent en l'entrega del personal tècnic i periodístic per sobre dels recursos materials disponibles. • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros subratlla la transició del món analògic al digital com un autèntic miracle tecnològic. Moments històrics que han marcat la ciutat Durant la tertúlia, s'evoquen algunes de les notícies més impactants cobertes per l'emissora: "Recordo especialment el seguiment en directe de la manifestació per Miguel Ángel Blanco; vam tallar tota la programació per ser el mirall d'aquella emoció ciutadana." — Josep Fèlix Ballesteros. Altres fites destacades inclouen: • L'explosió de la Repsol (1987) i l'atemptat d'Empetrol. • La declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000. • L'ascens del Nàstic a Primera Divisió. • Les tràgiques inundacions del riu Francolí del 1994. Actualitat i futur de l'emissora L'actual presidenta, Sandra Coloma, i l'alcalde celebren que Tarragona Ràdio s'hagi consolidat com la ràdio local líder a Catalunya amb 29.000 oients i una forta presència a les xarxes socials (Facebook i Twitter), convertint-se en un element vertebrador indispensable per a la ciutat.

  • 51'

    25 anys de Tarragona Ràdio i Els Pets amb Joan Reig

    Celebració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio L'episodi d'avui commemora els 25 anys d'emissions de la ràdio municipal de Tarragona, iniciades el 17 de febrer de 1986 com a Ràdio Fòrum. El programa es realitza en directe des de l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona amb la presència de públic i tertulians. Entrevista amb Joan Reig (Els Pets) L'entrevista central és amb Joan Reig, bateria del mític grup de Constantí, Els Pets, qui també celebra el seu 25è aniversari com a banda. Durant la conversa es destaquen diversos punts clau: • Els orígens: Reig recorda el primer concert oficial la nit de Nadal de 1985 al Sindicat Agrícola de Constantí. • El paper de la ràdio: L'artista posa en valor la importància de les emissores municipals per a l'explosió del Rock Català. "Les ràdios locals ens van ajudar quan les grans emissores encara no ens donaven cobertura." • Trajectòria: Es repassen moments com la mort del productor Marc Grau o les gravacions als Estats Units. • Futur: Anuncia una propera gira commemorativa anomenada "25 anys, 25 cançons". Actuació Musical: Soul Machine El grup del Priorat Soul Machine amenitza la celebració amb una proposta de soul i funk en català, presentant l'experiment d'adaptar poesies de poetes locals a ritmes de música negra. Han interpretat una versió especial de la sintonia de l'emissora i temes adaptats de James Brown i Stevie Wonder. Interacció i Memòria Històrica L'espai recull el testimoni d'oients fidels que recorden com la ràdio els acompanya en el seu dia a dia, informant sobre l'actualitat de la ciutat. També es destaca la transició cap a les xarxes socials (Facebook i Twitter) com a noves vies de comunicació immediata amb l'audiència.

  • 49'

    25 anys de Tarragona Ràdio: història, esports i castells

    Commemoració de 25 anys de ràdio i ciutat L'emissora municipal Tarragona Ràdio celebra el seu 25è aniversari amb un programa especial des de l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona. Durant l'emissió es repassen les fites informatives, esportives i culturals que han marcat la trajectòria de la ciutat i del mitjà de comunicació des del 1986. Grans fites informatives Atemptat a l'Enpetrol (1987): Es recorda la cobertura d'aquella nit crítica, destacant com la ràdio va servir per tranquil·litzar la població mentre les flames superaven l'alçada d'edificis emblemàtics. Inundacions del Francolí (1994): Un fet tràgic que va mobilitzar el teixit veïnal de la Part Baixa i el Serrallo, aconseguint posteriorment el desviament del riu. Patrimoni de la Humanitat (2000): La connexió en directe amb Austràlia per anunciar la declaració de Tàrraco per la UNESCO. Inauguració de PortAventura: Un esdeveniment clau que va transformar el model turístic del territori. L'època daurada de l'esport El programa ret homenatge als grans èxits esportius narrats a través dels micròfons: • L'ascens del Nàstic a Primera Divisió (2006): La històrica tarda a l'estadi de Chapín que va acabar amb 59 anys d'espera. • El gol de Gordillo (2001): L'ascens a Segona Divisió A contra el Zamora. • Victòria contra el Reial Madrid: El famós gol de Karanka en pròpia porta en un Nou Estadi ple de gom a gom. • Figures individuals: Destaca especialment l'atleta Natàlia Rodríguez, considerada l'esportista més important de la història de la ciutat. El salt del món casteller S'analitza com en 25 anys els castells han passat de ser una tradició local a ser Patrimoni de la Humanitat: "Els castells són emoció, i el salt en aquest quart de segle ha estat espectacular." • El creixement de la Colla Jove i els Xiquets de Tarragona. • Les fites històriques en el Concurs de Castells, com el primer 3 de 10 amb folre i manilles carregat per la Colla Vella. Orígens i evolució: De Radiofòrum a Tarragona Ràdio Es recorden els inicis precaris sota el nom de Radiofòrum el 1986. Els fundadors expliquen com treballaven amb equips muntats per peces i cintes de bobina, impulsats més pel voluntarisme i la il·lusió que per mitjans tècnics. Es destaca el paper de les emissores de barri (Sant Pere i Sant Pau, Bonavista) com a escoles de ràdio que van assentar les bases de la informació de proximitat actual.

  • 51'

    25 anys de Tarragona Ràdio: un repàs a la història de la ciutat

    Celebració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio L'emissora municipal commemora un quart de segle des de les seves primeres emissions com a Ràdio Fòrum l'any 1986. Durant aquest programa especial, prop d'una trentena de tertulians habituals —polítics, periodistes, advocats i representants de la societat civil— s'han reunit per analitzar l'evolució de la ciutat i el paper de la comunicació local. Fets Històrics i Autoestima Ciutadana Els col·laboradors i oients coincideixen en tres esdeveniments claus que han marcat la trajectòria de Tarragona en aquests 25 anys: • L'atemptat d'Empetrol (1987): L'episodi més tràgic i recordat del període. • Declaració de Patrimoni de la Humanitat (2000): Un punt d'inflexió per a la projecció internacional. • L'ascens del Nàstic a Primera Divisió (2006): Un motor per a la recuperació de l'autoestima tarragonina. El Paper de la Universitat i la Cultura S'ha destacat la Universitat Rovira i Virgili (URV) com el motor de transformació social i cultural més important de la ciutat, actuant com a focus d'integració per a nous residents. Així mateix, s'ha subratllat l'evolució de les festes de Santa Tecla i la consolidació del Seguici Popular com a eixos de participació ciutadana. Reptes Pendents i Futur Malgrat el creixement urbanístic, els tertulians han assenyalat temes per resoldre: • La millora de la façana marítima i la integració definitiva amb el mar. • La necessitat de millorar les infraestructures ferroviàries i el sistema de rodalies. • La cohesió social entre els barris i el centre de la ciutat. "Tarragona Ràdio s'ha convertit en l'arxiu sonor de la ciutat i en una finestra de llibertat d’expressió per a tots els ciutadans." La Digitalització de la Comunicació Es valora l'adaptació de l'emissora a les noves tecnologies (Twitter, Facebook i internet) i la seva capacitat per mantenir la proximitat i pluralitat en un món globalitzat.

  • 1'

    2011-02-16 HONORIS RECASENS

    L'Evolució de la Història Total El ponent expressa el seu orgull professional per haver estat un dels precursors en l'aplicació del concepte de història total al nostre país, especialment durant les dècades dels anys 50 i 60. En aquell període, aquesta metodologia era pràcticament desconeguda en l'àmbit acadèmic local. Referents i Context Històric La situació d'incertesa metodològica queda reflectida en les següents idees: La historiografia espanyola encara estava en una fase de construcció pel que fa a nous corrents. Es cita a Ferran Soldevila, qui en els seus escrits dels anys 60 ja admetia el desconeixement generalitzat sobre aquest enfocament. L'autor destaca la transició d'una història clàssica cap a una visió més integral i sistèmica. "Estava en bona fase de construcció... fent una història local però total i total." La Història Local com a Microcosmos L'aportació més significativa que es subratlla és la capacitat de fer història local amb una ambició de totalitat. No es tractava només de recollir cròniques menors, sinó d'analitzar tots els aspectes de la societat (econòmics, socials i culturals) des d'una perspectiva global i científica.

  • 1'

    2011-02-16 HONORIS NAVARRO

    Anàlisi del Territori i Metodologia Històrica L'obra analitzada representa un trencament metodològic que no implica un rebuig de la història anterior, sinó una avaluació crítica per determinar quins elements han de transcendir. L'autor utilitza el Camp de Tarragona com un laboratori d'estudi rigorós, especialment durant l'últim quart del segle XVIII. Eixos Principals de l'Estudi Estudi Territorial: S'analitza la composició del sòl, l'economia, els preus i els salaris. Estructura Científica: Les dades es presenten de forma ordenada i coherent, dotant l'obra d'una unitat conceptual excepcional. Crònica Urbana: L'autor és considerat la millor ploma històrica de la ciutat de Tarragona, amb una producció que supera les mil pàgines dedicades a l'evolució urbana. Institucions i Orígens L'anàlisi no es limita a la geografia, sinó que s'endinsa en el funcionament d'institucions clau: La Taula de Canvi: L'estudi del banc municipal de la ciutat i les causes de la seva fallida per factors externs. Immersió Cultural: Una recerca profunda sobre els orígens grecolatins, l'edat mitjana i el Renaixement. Mite i Realitat: El desglossament dels orígens mítics de la fundació de la ciutat per separar la llegenda de la realitat històrica. "És la millor ploma que hi ha per a la història de la ciutat de Tarragona."

  • 17'

    Exposició 'En capses de sabates' a Tarragona

    Memòria Històrica i Àlbums Familiars L'exposició En capses de sabates, ubicada al Palau de Congressos de Tarragona, és un projecte col·lectiu que recull la història social de la ciutat a través de les fotografies personals dels seus habitants. Amb més de 2.000 visitants en només dues setmanes, la mostra s'ha convertit en un èxit que connecta generacions. Protagonistes i Històries Personals Diversos tarragonins han compartit les seves vivències darrere de les imatges exposades: Rafael Vidal: Ha aportat imatges de la platja de la Rebassada (1948) i de festivals a la plaça de Braus. Vídia Cintas: Ha volgut retre un homenatge als seus pares a través de fotos que capturen la vida quotidiana i les celebracions familiars. Lluís Teruel: Col·leccionista amb un fons d'unes 1.500 fotografies antigues, incloent imatges del primer negoci de xurreria del seu pare i documents de la Guerra Civil. Un Paisatge Social en Transformació L'objectiu de la comissària, Sílvia Iturri, no era mostrar el paisatge urbà, sinó el paisatge social. L'exposició funciona com un àlbum col·lectiu on qualsevol ciutadà es pot sentir identificat amb situacions comunes com bodes, batejos o l'arribada dels Reis d'Orient. "L'important és que les ciutats i els pobles els fan les persones, les famílies i aquestes petites històries reflectides." Activitats i Recursos Digitals Tallers infantils: S'han realitzat activitats on els nens treballen amb els seus propis àlbums familiars. Arxiu Virtual: L'Arxiu Municipal ha creat una web on es poden consultar tots els àlbums i les entrevistes realitzades als donants per Francesc Perramón. L'exposició estarà oberta al públic fins al 27 de febrer, oferint una oportunitat única per aturar el temps i reflexionar sobre l'evolució de Tarragona des d'una mirada íntima i humana.

  • 8'

    Albert Nelo exposa la dona com el motor del Carnaval

    L'homenatge fotogràfic a la figura femenina El fotògraf Albert Nelo presenta al Teatre Metropol la seva nova exposició titulada 'La dona i la rauxa', un recull de 25 fotografies de gran format (60x75) en color que repassen el Carnaval de Tarragona entre els anys 1999 i 2010. L'eix central de la mostra és reconèixer el paper fonamental de la dona en la festa, no només com a participant, sinó com a la força de treball que sosté l'esdeveniment. Les claus de l'exposició La dona com a base: L'autor defensa que el Carnaval de Tarragona existeix gràcies a la dedicació femenina en àmbits com el disseny, la costura, el maquillatge i la cura de la canalla. La feina invisible: Nelo vol visibilitzar les tasques que duren fins a tres mesos i que no es veuen durant els dies de desfilada. Evolució del Carnaval: Després de 12 anys retratant la festa, el fotògraf destaca que ara la ciutadania viu el Carnaval amb més normalitat i participació, tot i que troba a faltar l'ambient nocturn espontani del passat. La força dels barris: Es destaca que el motor real de les comparses es troba sovint als barris perifèrics (com Sant Salvador) i en la implicació de les escoles. "L'exposició és un homenatge a la feina que fan les dones i que no es veu, però que és la feina bàsica d'un Carnaval." Horaris i ubicació L'exposició s'inaugura al vestíbul del Teatre Metropol a les 19:30 h d'avui i romandrà oberta fins al 7 de març.