Arxiu Sonor Programes 2011
Arxiu Sonor Programes 2011
Programa

Arxiu Sonor Programes 2011

·345 episodis
RSS

episodis

337-344 de 344
  • 1h 1min

    Sardanes, Cobles i l'Aplec de Grenoble

    Panorama Actual de la Música per a Cobla L'episodi comença amb una reflexió sobre la vitalitat del sector de la cobla, destacant-lo com un dels àmbits més inquiets de la cultura catalana. Es mencionen diverses formacions que estan experimentant amb gèneres moderns: • La Cobla Bisbal Jove i el seu treball a ritme de jazz. • La Cobla Marinada amb adaptacions de Nino Rota. • La Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona i les seves col·laboracions amb el rock i el jazz. Esdeveniments i Actualitat Sardanista Es repassa l'agenda d'aplecs i festes majors, posant èmfasi en el 24è Aplec Internacional de la Sardana que se celebrarà a Grenoble. Aquest esdeveniment comptarà amb gairebé 500 participants i una vintena de grups folclòrics per mostrar la cultura catalana a França. Competicions i Resultats Es detallen els resultats del recent concurs de colles a Ceret, on les colles tarragonines Tarragona Dansa i Magistral van obtenir un tercer i cinquè lloc respectivament en la categoria de colles granes. Novetats Discogràfiques i Arxius • Cobla Contemporània: Presentació del nou disc Lírics, que fusiona l'òpera i la sarsuela amb la sardana. Inclou una introducció humorística de l'actor Quim Masferrer. • Fons Enric Casals: La família del germà de Pau Casals ha cedit 183 documents originals a l'Arxiu Nacional de Catalunya per a la seva digitalització i preservació. Secció Local: Festes de Sant Magí Es presenta el programa per a les festes de Sant Magí a Tarragona, confirmant la presència de l'Esbart Santa Tecla i l'Esbart Dansaire de Tarragona, a més de la ballada tradicional amb la Cobla Reus Jove.

  • 59'

    Actualitat Sardanista: De l'Acampada Jove als Aplecs d'Estiu

    Polèmica a l'Acampada Jove i reflexió tecnològica L'episodi comença amb una reflexió sobre com les noves tecnologies permeten que tothom sigui actor principal en la comunicació. El locutor critica la incoherència d'alguns membres d'organitzacions polítiques juvenils que, després de la participació de la Colla Maig de Barcelona a l'Acampada Jove, van publicar piulades despectives sobre la sardana. "Deixar que els amics els riguin les gràcies, quan algú els discuteix quelcom, se sorprenen i a més ho fan amb un mitjà que gairebé consideren exclusiu seu." Actualitat i Agenda d'Estiu Es repassen les activitats clau de la temporada alta de sardanes: • L'Hospitalet de l'Infant: Celebració del 25è Aplec a la Vora de la Mar. • Céret: Concurs important a la Catalunya del Nord amb participació de colles tarragonines. • Vilanova: Inici del campionat de colles amb la victòria de Toc de Dansa. • Universitat Catalana d'Estiu (UCE): Presència de la cultura popular a la 43a edició a Prada. Concursos de Composició i Novetats Discogràfiques Es destaquen dues convocatòries rellevants: El V Concurs Vila de l'Escala (Memorial Pere Fontàs), centrat en la sardana balladora. El I Certamen Ciutat de Sabadell per a obres de música per a cobla. També es presenta el nou disc de l'entitat Abixaxu de l'Escala, que recupera obres poc conegudes de Josep Vicenç "Xaxu", com la sardana Ganxets d'en Saires. Selecció Musical de Cobla El programa inclou peces seleccionades amb cura: • Sardana ben de llevant de Francesc Cassú, dedicada a la família P.D. Monté pel 75è Aplec de Calella. • 125 aniversari de Joan Jordi Baumala, interpretada per la Cobla Mediterrània.

  • 28'

    Havaneres des del Balcó: Programa 403

    Un viatge musical pel gènere de l'havanera Aquest episodi número 403 del programa Des del Balcó a Tarragona Ràdio ofereix una selecció acurada de peces clàssiques i contemporànies del món de l'havanera i el cant de taverna. Temes i interpretacions destacades • Amor Marinero: El programa s'enceta amb la veu de Rocío Jurado, aportant un toc passional i folklòric al gènere. • Connexió amb la Catalunya Nord: Es presenta el treball del grup Les Veus del Stany, que interpreten una peça emblemàtica del mestre Ricard Viladesau. • Varietat Instrumental: S'inclouen versions orquestrals que exploren el ritme de l'havanera aplicat a altres gèneres populars. Peces clau explicades • La Rosa dels Vents: Una composició de Ricard Viladesau que evoca la navegació i el paisatge de la costa, interpretada amb la sensibilitat pròpia de les corals de la Catalunya Nord. • La Violetera: Curiosa adaptació instrumental a càrrec de l'orquestra de Franck Pourcel, on es demostra la versatilitat del compàs d'havanera. "Jo soc la badia, tu ets el veler... no em deixis amor meu, que sense el teu voler em moro." Cloenda i comiat L'espai finalitza amb un recorregut per sonoritats asturianes (Soy de Verdiciu) i un retorn a les arrels caribenyes amb Mulatae, la cubanita, recordant la forta herència cubana de Tarragona.

  • 31'

    Havaneres des del Balcó: El Cisne Doliente i La Paloma

    Havaneres i Cançons de Mar Tradicionals El programa Havaneres des del Balcó (episodi 402) emès des de Tarragona Ràdio presenta una selecció musical centrada en la tradició de les havaneres, combinant peces locals amb versions internacionals. Peces Destacades i Grups • La Barca Xica: Interpretada pel grup Norai de Palamós. Es tracta d'una composició de Rafael Llop i Josep Maria Robelan que destaca per la seva sonoritat dolça, descrita com el diàleg entre la flauta i la guitarra. • El Cisne Doliente: Aquesta havanera és presentada pel grup Chile Trehuacó. La peça té un alt valor històric, amb textos que es remunten a l'any 1887 (Santiago de Chile) i influències de la melodia popular peruana. • La Paloma: Es presenta una versió singular de la clàssica composició de Sebastián Iradier, interpretada en aquesta ocasió per l'artista turc Halil Darbas, demostrant l'abast global d'aquest gènere musical. Context Històric i Lletres "Soy el cisne que canta doliente / De su muerte el momento esperado / Yo que siempre he vivido llorando / Quiero al menos cantando morir" El programa emfatitza la malenconia i el sentiment del mariner, així com la connexió entre les lletres poètiques d'autores com Idilia Bustos de Miranda i la música popular d'ultramar.

  • 28'

    Havaneres des del balcó: Clàssics i Rumbes

    Havaneres des del balcó: Episodi 401 En aquesta edició del programa emès per Tarragona Ràdio, s'ofereix un recorregut musical que connecta la tradició de les havaneres catalanes amb les seves arrels cubanes i la influència a l'Argentina. Peces Musicals Destacades • Busca'm a l'Empordà: Una oda als paisatges de la costa catalana, centrada en la bellesa de l'Empordà i el seu lligam amb el blau marí. • Vinte anys (Veinte años): Un clàssic cubà escrit per Guillermina Aramburo amb música de María Teresa Vera (1935). En aquesta ocasió s'escolta la versió de Beatriz Márquez del seu disc Hablando de amor. "Si las cosas que uno quiere se pudieran alcanzar, tú me quisieras lo mismo que veinte años atrás" • Lola la tavernera: Interpretada pel grup Mar i Vent de Barcelona, aquesta peça de Carles Casanovas i Josep Bastons introdueix el ritme de la rumba havanera. • Tendrás un altar: L'episodi viatja fins a l'Argentina amb la interpretació de César Isella, que versiona aquesta peça coneguda també com La casita blanca o Busco un rincón lejano. Context Cultural El programa destaca la capacitat de l'havanera per narrar històries d'amor, pèrdua i nostàlgia, així com la seva evolució des de Cuba fins a convertir-se en un gènere propi a la Mediterrània.

  • 29'

    Benjamin Biolay i el seu àlbum Rose Kennedy

    Retrat de Benjamin Biolay El programa d'avui se centra en la figura de Benjamin Biolay (mencionat a la transcripció com a Benjamin Violet), nascut el 20 de gener de 1973. Biolay és reconegut com un cantautor, compositor, músic i productor discogràfic de gran rellevància en l'escena francesa actual. Orígens i primers passos • És germà de la cantant Coralie Clément, per a qui ha escrit i produït diversos treballs. • Va estar vinculat familiarment a la cinematografia francesa com a exmarit de Chiara Mastroianni. • La seva carrera va iniciar-se el 1994 amb el disc en directe Live au Barbar, seguit de senzills com La Révolution (1997). L'àlbum Rose Kennedy L'episodi repassa el seu primer LP en solitari publicat amb Virgin France, titulat Rose Kennedy. Aquest treball destaca per un estil que la crítica defineix com l'herència directa de la chanson francesa tradicional. "A mesura que el temps passa, mesuro el temps que passa." Estil i Influències • Se'l considera el successor legítim de Serge Gainsbourg per la seva capacitat de fusionar gèneres. • Combina elements del pop, el jazz i arrenjaments intimistes o fins i tot ombrívols. • Ha col·laborat com a lletrista i productor amb icones com Juliette Gréco, Julien Clerc i Heather Nova. Cançons analitzades Novembre: Peça introductoria del disc. Les Cerfs-volants: Una reflexió sobre el pas del temps i la natura. La Sainte-Hulès: Una mirada crítica i un pèl irònica amb referències a Los Angeles i el somni americà. Un été sur la côte: El tema de tancament que evoca l'estiu i la nostàlgia costanera.

  • 29'

    Tràfic d'abstraccions: La música de Django Reinhardt

    Monogràfic sobre Django Reinhardt El programa d'avui de Tràfic d'abstraccions a Tarragona Ràdio se centra en la figura del guitarrista Django Reinhardt. Malgrat que l'artista va tenir una vida marcada per la tragèdia, el seu llegat musical es caracteritza per una sonoritat summament optimista i vibrant. Temes i estil del programa • Es realitza un viatge musical a través de les gravacions fetes a París durant els anys 30. • El format de l'episodi és principalment musical, prioritzant la selecció de peces de jazz per sobre de la locució. Repertori destacat "Tot i que la seva vida va ser bastant tràgica, la seva música sonava superoptimista." Entre les peces que s'escolten durant l'emissió, destaquen clàssics immortals del gènere: • St. Louis Blues: Peça amb la qual s'inicia el recorregut musical. • I Found A New Baby: Una mostra de l'habilitat interpretativa de Reinhardt. • It Don't Mean A Thing: El cèlebre estàndard de Duke Ellington, que el locutor descriu com un dels clàssics del jazz més senyorials.

  • 0'

    L'Evolució del Format Musical: Dels 80 a l'Actualitat

    Transformació dels Suports Musicals L'evolució de la tecnologia ha canviat radicalment la manera com consumim música. Durant la dècada dels anys 80, el panorama estava dominat per formats físics i analògics que definien l'experiència de l'oient. Els Formats Predominants A l'època, l'usuari tenia opcions molt limitades però tangibles: Cintes de caset: El format portàtil per excel·lència que permetia la gravació personal i l'ús en reproductors de cotxe o walkmans. Discos de vinil: El suport preferit per a la fidelitat d'àudio i el col·leccionisme, que exigia un ritual d'escolta més estàtic. "En els 80, l'única opció era la cinta de caset i els discos de vinil." Aquesta limitació tècnica feia que la música fos un bé físic i preuat, molt allunyat de la ubiqüitat digital que coneixem avui dia.