Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2012 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2012. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1224 episodis
RSS

episodis

1213-1223 de 1223
  • 15'

    La relació entre el lector i la llibreria La Capona

    L'experiència del lector a la llibreria En aquesta secció del programa de Tarragona Ràdio, realitzada directament des de la llibreria La Capona, s'entrevista l'Esteve Masalles, un client històric i treballador de la Biblioteca Pública de Tarragona. Masalles explica la seva vinculació emocional i personal amb l'establiment, sent un dels seus primers clients des de la seva fundació. Punts clau de la conversa: Fidelitat i història: L'Esteve recorda els inicis de la llibreria quan encara era coneguda com a VIP i la seva evolució física per diferents carrers de Tarragona. El paper del llibreter: Es destaca la figura del llibreter com un professional prescriptor que coneix el producte a fons, a diferència de la lectura més distreta que pot fer un client. L'espai físic com a valor: Davant de l'auge digital, es defensa la llibreria com un lloc de trobada, un espai de descoberta casual i d'interacció humana directa. Hàbits de lectura: Masalles es defineix com un lector anàrquic, que es deixa portar per les temporades, les recomanacions i el plaer de perdre's entre estanteries. "La llibreria és un lloc en què trobes uns professionals que coneixen el llibre... un lloc agradable on hi estàs tu present com a persona, no virtualment." Congrés de Llibreters en Llengua Catalana L'entrevista serveix de prèvia per al Congrés de Llibreters en Llengua Catalana que se celebra a Tarragona. L'esdeveniment comptarà amb figures rellevants del sector i institucions: Inauguració: A càrrec de Ferran Mascarell (Conseller de Cultura) i Josep Fèlix Ballesteros (Alcalde). Ponències: Conferència de l'escriptor Ramon Solsona. Homenatges: Reconeixement a la trajectòria de l'escriptora tarragonina Olga Xirinacs. El congrés té com a objectiu principal debatre els reptes de futur, els canvis tecnològics i la difusió del llibre en català.

  • 21'

    Olga Xirinacs: Reconeixement literari i reflexió cultural

    Reconeixement a la Trajectòria L'escriptora tarragonina Olga Xirinacs rep un reconeixement especial en el marc del Congrés de Llibreters en Llengua Catalana. Aquest guardó no només celebra la seva dilatada obra, sinó també el seu compromís constant amb la llengua catalana i les llibreries locals. L'autora prefereix el terme reconeixement abans que homenatge, ja que considera essencial recordar a les noves generacions que els autors veterans encara estan en actiu. La Realitat del Sector Editorial Xirinacs analitza amb esperit crític la situació actual del llibre en català, destacant diversos punts clau: La tirania del best-seller: Lamenta que les grans editorials prioritzin els títols de consum massiu per sobre de la qualitat literària. L'últim de la fila: Descriu l'escriptor com la part més feble de la cadena editorial, sovint castigat per la manca de visibilitat. El destí dels llibres: Explica amb tristesa com milions de llibres acaben triturats, cremats o oblidats en magatzems inundats en lloc d'anar a biblioteques. El Paper Vital de les Llibreries Per a l'escriptora, la relació amb el llibreter és essencial. Defineix les llibreries com espais d'acolliment i resistència cultural. Confessa el seu plaer per la recerca pausada i el descobriment de joies amagades o llibres vells, comparant aquests espais amb veritables santuaris de silenci. Reivindicació de les Traduccions Una de les grans crítiques de Xirinacs és la dificultat dels autors catalans per ser traduïts a altres llengües. "Tot el que hem llegit des dels grecs fins ara és traduït... l'escriptor necessita les traduccions per transcendir." Lamenta que obres premiades, com el seu Premi Sant Jordi, hagin tingut un recorregut internacional gairebé nul per manca de polítiques editorials decidides. Compromís Social: L'Escola Olga Xirinacs L'entrevista conclou amb una nota de preocupació per la possible desaparició del projecte educatiu de l'escola que porta el seu nom a Tarragona. L'autora defensa el model pedagògic del centre i critica la intransigència administrativa que posa en risc institucions educatives vives i integrades per estalvis econòmics qüestionables.

  • 16'

    Viure entre llibres: El dia a dia a la llibreria La Capona

    El funcionament real d'una llibreria Des de la llibreria La Capona de Tarragona, el llibreter Ricard Espinosa ens descobreix la realitat de la seva professió, allunyant-se de la visió purament romàntica. La feina diària està marcada per un moviment constant de mercaderies i una gestió logística exigent. La logística i el moviment de llibres Entrades i sortides constants: La llibreria rep paquets de transportistes diverses vegades al dia. És un flux ininterromput de novetats, comandes de clients i reposicions. La gestió de devolucions: Els llibres que no es venen han de ser retornats a les distribuïdores per deixar espai a les noves publicacions. Com diu el Ricard: "He sigut un camell; no pares de carregar caixes amunt i avall." L'estratègia de l'aparador i l'exposició Criteris de col·locació: Els llibres no se situen a l'atzar. Hi ha una clara prioritat pels llibres d'autors locals (Tarragona) i les obres en català. L'espai limitat: Les prestatgeries no són elàstiques. Una novetat sol estar ben exposada aproximadament dos mesos, a menys que sigui un èxit de vendes constant que permeti mantenir-lo durant anys. El paper del llibreter com a conseller Impossible saber-ho tot: Amb l'allau de publicacions actual, és impossible haver llegit tots els llibres. Els llibreter s'informa a través de: Crítiques literàries. Informació de comercials. Feedback directe dels mateixos clients. Evolució del sector: En els 15 anys de La Capona, la feina s'ha tornat més complexa per l'autoedició, la immediatesa d'Internet i la necessitat de gestionar llibres en múltiples idiomes (català, castellà i anglès). Recomanació destacada El Ricard recomana especialment l'obra Jo he servit el rei d'Anglaterra de l'autor txec Bohumil Hrabal, una delícia literària plena d'humor centre-europeu que sobreviu al pas del temps.

  • 26'

    El futur del sector llibreter i el català a debat a Tarragona

    El Congrés de Llibreters en Llengua Catalana a Tarragona L'entrevista se centra en la celebració del Congrés de Llibreters en Llengua Catalana a Tarragona, coincidint amb la seva capitalitat de la cultura catalana el 2012. Pitu Rovira, president del Gremi de Llibreters de Tarragona, explica que la ciutat és un punt geogràfic estratègic que connecta tot el territori lingüístic, des de la Catalunya Nord fins al País Valencià i les Illes Balears. Reptes i el Nou Model de Llibreria El sector s'enfronta a una transformació profunda impulsada per la tecnologia i els canvis en l'hàbit de consum: • Evolució del model: S'ha passat de la llibreria tradicional de taulell a l'autoservei, i ara es camina cap a un model híbrid amb eines digitals. • Paper del llibreter: Es busca que el llibreter no sigui només un venedor, sinó un pont professional entre l'editor i el consumidor final. • Inputs externs: El congrés aposta per rebre visions de professionals de fora del sector per evitar errors en un entorn que canvia a gran velocitat. La Difusió del Llibre en Català Un dels pilars del debat és el compromís amb la llengua. Segons Rovira, la llibreria actua com a trinxera cultural: "O ens posem a la trinxera, o ens passaran pel damunt... la nostra cultura és aquesta." • Bilingüisme i costos: Les llibreries catalanes pateixen un greu hàndicap econòmic en haver de duplicar estocs (català i castellà), a diferència de llibreries en mercats monolingües. • Realitats territorials: Es destaca la difícil situació de les llibreries a la Catalunya Nord o les Balears, on la llengua està més minoritzada. Professionalització i el Llibre Digital • Formació acadèmica: S'anuncia un nou títol en gestió de llibreries per la Universitat de Barcelona, inspirat en el model d'escola de llibreters d'Alemanya. • Suport digital: El sector no veu el format digital com una amenaça mortal, sinó com un suport amb el qual cal conviure. Els grans reptes són la pirateria, el preu (que hauria de ser més baix però mantenir la rendibilitat) i la mentalitat de compra de les noves generacions. Perspectiva Internacional i Autors Destacats L'episodi clou analitzant l'èxit de la literatura catalana a l'estranger, citant la fira de Frankfurt com a punt d'inflexió. S'assenyalen autors com Jaume Cabré (especialment amb Jo confesso), Maria Barbal i Albert Sánchez Piñol com els grans ambaixadors que han aconseguit traspassar fronteres cap a mercats potents com l'alemany o el francès.

  • 11'

    Balanç de les rebaixes al comerç de Tarragona

    Situació Actual del Comerç a Tarragona L'entrevista realitzada a Eduard Mayas, president de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona, ofereix una visió crítica sobre l'evolució de la campanya de rebaixes d'hivern. Després d'un mes des del seu inici el 7 de gener, el balanç global és insuficient per al sector. Punts clau de la campanya Inici intens però breu: Tot i que els primers dies van ser molt actius a causa de descomptes agressius, el consum es va aturar dràsticament després de la primera setmana. Problemes amb el calendari: El sector comercial critica durament que les lleis actuals fixin les rebaixes massa d'hora. Proposen que haurien de començar al febrer (hivern) i a l'agost (estiu). Impacte meteorològic: La suavitat de l'hivern fins a finals de gener va frenar la venda de roba d'abrigar durant la temporada normal. Ara que fa fred, l'estoc ja s'ha liquidat a preus baixos, cosa que redueix els marges de benefici. Perspectives Econòmiques i Fiscalitat El sector mostra una gran preocupació per les noves polítiques econòmiques: 1. Rebaixes encobertes: Es denuncia que les grans franquícies fan promocions tot l'any, desvirtuant el concepte de rebaixes, davant la passivitat de la Generalitat. 2. Pressió fiscal: L'augment de l'IRPF i la possible pujada de l'IVA es veuen com a traves directes al consum. Mayas afirma que molts botiguers hauran d'assumir l'increment de l'IVA per no perdre més vendes. 3. Nova taxa de conveniència: El sector del petit comerç veu de bon ull una possible taxa per a establiments de conveniència (24 hores), ja que afecta principalment grans cadenes i no a la botiga tradicional. "Els governants fan les lleis i no consulten amb el sector; les rebaixes haurien de començar el febrer." Per concloure la campanya, es preveu la celebració de la tradicional Fira de Rebaixes a la Rambla Nova cap al 2 o 3 de març per acabar de treure l'estoc sobrant.

  • 18'

    Nou sistema de telelectura d'aigua a Tarragona

    Introducció al sistema de telelectura L'empresa mixta d'aigües de Tarragona, Ematxa, inicia la implantació d'un sistema pioner de gestió hídrica que permetrà als consumidors monitorar el seu consum d'aigua en temps real. Aquest projecte s'emmarca dins l'objectiu de convertir Tarragona en una smart city. Funcionament tècnic i instal·lació El sistema es basa en la instal·lació d'un mòdul de comunicació via ràdio a cada comptador, que envia les dades a un servidor central. Els detalls clau de la instal·lació són: - Cost zero: La instal·lació la realitza Ematxa sense cap càrrec addicional per al client. - Implantació gradual: L'objectiu final és arribar als 55.000 abonats en un termini de 10 anys. - Zones inicials: Després de la prova pilot al barri de Sant Ramon, el 2012 s'instal·laran entre 1.500 i 2.000 unitats a la Part Baixa, Cala Romana i Bonavista. Beneficis per al consumidor L'accés a les dades es fa a través de l'oficina virtual d'Ematxa, on l'usuari pot: - Consultar el consum horari i diari mitjançant gràfics i taules. - Configurar alarmes personalitzades per detectar consums excessius. - Rebre avisos per correu electrònic en cas de dectectar-se una fuita interna. Prevenció i sostenibilitat Un dels avantatges principals és la capacitat de detectar incidències a l'instant, evitant el malbaratament d'aigua i l'alt cost de les factures trimestrals quan hi ha fuites no detectades. "Si un client té una fuita interior d'aigua... pot estar dos mesos i mig amb la fuita fins a la següent lectura habitual. Amb aquest sistema tindrà la informació un dia després."

  • 15'

    Seven Seas presenta 'El fraude de mi generación'

    La companyia Seven Seas al Teatre El Magatzem L'entrevista presenta la companyia tarragonina Seven Seas, integrada majoritàriament per dones i dirigida per Juan Carlos Elijas. El grup neix d'un nucli d'exalumnes de l'Institut Pons d'Icart, on van començar com un col·lectiu interessat a mirar i fer teatre de manera voluntària, un embrió que ha acabat derivant en la creació del Batxillerat d'Arts Escèniques al centre. L'obra: 'El fraude de mi generación' Aquest dissabte a les 22:30h presenten al Teatre El Magatzem una proposta que es defineix com una performance dramatitzada d'uns 30 minuts. L'obra és un col·lage de textos que explora dues visions oposades de la feminitat i la maternitat: El passat: Representat per fragments de Federico García Lorca (Yerma, Bodas de Sangre i La casa de Bernarda Alba), centrant-se en la dona que no pot tenir fills. El present: Basat en textos de la dramaturga Angélica Liddell (Lesiones incompatibles con la vida), que planteja la veu de la dona que rebutja la maternitat. Identitat i filosofia de la companyia Seven Seas aposta per un teatre pobre i nu, amb una posada en escena minimalista (sovint només quatre cadires i una maleta) prioritzant la força del text i la interpretació sobre l'escenografia. Malgrat la joventut de les actrius (20-21 anys), defensen un teatre reflexiu i transgressor. "Mi cuerpo es mi protesta contra mi generación, el fraude de mi generación." Situació del teatre a Tarragona Les integrants de la companyia, l'Iris Carrera i l'Anna Aranda, comenten la realitat de fer teatre a la ciutat: Valoren positivament espais com La Palmera o el suport del Teatre El Magatzem. Reconeixen les dificultats degudes a les retallades en cultura i la falta de subvencions. Juan Carlos Elijas subratlla que el teatre autèntic depèn de la passió i la il·lusió, independentment dels suports institucionals.

  • 17'

    Anàlisi dels IV Premis Gaudí amb Ester Ferrer

    Balanç de la Gala i els Premis Gaudí L'especialista de cinema Ester Ferrer analitza la quarta edició dels Premis Gaudí, celebrada al Teatre Artèria Paral·lel. La gala va destacar per la seva agilitat i un guió mordaç que no va estalviar crítiques als polítics presents, com el president Artur Mas. Els Grans Guanyadors L'edició va estar dominada per dues produccions principals: * Mientras Duermes, de Jaume Balagueró: Es va consolidar com la gran triomfadora amb els premis a Millor Director, Millor Guió, Millor Actor Protagonista (Luis Tosar) i Millor Pel·lícula en Llengua No Catalana. * Eva, de Kike Maíllo: Va rebre el premi a la Millor Pel·lícula en Llengua Catalana, a més de reconeixements tècnics i d'interpretació per a Lluís Homar. Moments Emotius i Reconeixements Un dels instants més destacats va ser el lliurament del Premi Gaudí d'Honor a Pere Portabella, figura clau de l'avantguarda i l'Escola de Barcelona. Ferrer subratlla la seva vigència i el seu discurs compromès, a més d'un moment distès ballant swing amb Sol Picó. Crítica i Polèmica L'especialista planteja una reflexió crítica sobre la categoria de Millor Pel·lícula en Llengua Catalana: "Eva no és una pel·lícula en llengua catalana... només parlaven en català els androides i la nena." Segons Ferrer, la decisió de l'Acadèmia sembla respondre més a l'èxit comercial i al control de l'ESCAC que no pas a criteris estrictament lingüístics o artístics de risc, lamentant que produccions com Catalunya Uber Alles quedessin en un segon pla.

  • 28'

    Història i Origen del Barri del Serrallo

    El Serrallo: Un Barri amb Personalitat de Poble El podcast analitza el naixement i l'evolució històrica del Serrallo, el barri mariner de Tarragona, a través d'una tertúlia amb experts del Port i historiadors locals. Es destaca com la seva geografia i la seva relació amb el mar han creat una comunitat tancada i amb una identitat molt forta. Origen i Creixement Urbanístic • El barri neix a causa de l'arribada del ferrocarril a mitjans del segle XIX, que va obligar a traslladar les barraques de pescadors del moll de costa. • Les primeres llicències de construcció daten de 1859, inicialment amb cases de fusta i mòbils per exigència del Port. • El primer document oficial que esmenta el nom Serrallo és de 1868. Infraestructures Clau • L'església de Sant Pere (1880) i la font d'aigua potable van ser fites fonamentals per a la consolidació de la comunitat. • El Moll de Pescadors no es va inaugurar fins al 1942; anteriorment, les barques es varaven directament sobre la sorra davant de les cases. • El Pont de la Petxina (1903) va ser el punt d'inflexió que va connectar el barri amb la resta de la ciutat. La Vida Marinera i les Tradicions • La pesca s'ha estructurat històricament com un negoci familiar, on les dones sovint gestionaven la comptabilitat. • Existeix una forta endogàmia històrica; durant generacions, les famílies del Serrallo es casaven entre elles, mantenint cognoms i renoms constants. "El pescador necessita estar a prop de la barca, perquè allò és el pa de cada dia." Projecte de Memòria Històrica Actualment, l'Arxiu i el Museu del Port estan recollint més de 500 fotografies i material gràfic per a una futura exposició i un llibre que preservi els 150 anys de memòria del barri.

  • 2h 59min

    Especial Sembra Nàstic: 125 anys d'història i la lluita per la permanència

    Títol del Podcast: Especial Sembra Nàstic - Resum de l'Any 2011 Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio ofereix una mirada retrospectiva profunda als esdeveniments més significatius del Gimnàstic de Tarragona durant l'any 2011, combinant anàlisi esportiva, música en directe i commemoracions institucionals. Seccions Principals del Programa 1. Actuacions Musicals i Context Institucional L'episodi compta amb la presència de Fernando Morán, jugador del primer equip, que mostra la seva faceta musical amb el projecte El Jardín de Celia. També intervenen els presidents Josep Maria Andreu i Josep Maria Fernández, qui comparteixen les sensacions de relleu i la importància de mantenir el projecte a la Segona Divisió A. 2. L'Humor a l'Última Mitja Hora Es recuperen els moments més divertits de la temporada, incloent: • Les pífies de narració de Josep Ardila. • L'anècdota del jacuzzi i el pacte amb els russos explicada per Joan Carles Oliva. • Les intervencions mítiques de l'aficionat Àngel García i la trucada de la mascota Nàsticus a la porra. 3. Fites Esportives i Permanència Dramàtica Es recorden els partits clau que van permetre la salvació de l'equip: • La victòria contra el Betis amb el gol decisiu d'Albert Virgili. • El partit dramàtic contra l'Albacete, on la permanència es va segellar gràcies als gols de Bergantiños i l'empat final en combinació amb els resultats d'altres camps. 4. Commemoració del 125è Aniversari L'episodi cobreix detalladament els actes oficials a la Rambla Nova, com l'entrega de la Medalla d'Or de la Ciutat i la inauguració del monòlit de Joan Blázquez. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros destaca la simbiosi entre el club i la ciutat de Tarragona. 5. L'Era de Jorge D'Alessandro i el Killer Barry Powell El tram final se centra en el canvi de dinàmica amb l'arribada de Jorge D'Alessandro i l'eclosió golejadora de Barry Powell: "Aquest equip ha agafat un estil i va a morir amb aquest estil." • Es repassen els 8 gols de Powell en l'inici de la temporada 2011-2012. • L'anàlisi de D'Alessandro sobre la teràpia de xoc aplicada al vestidor per recuperar la confiança. Conceptes Clau • SAD (Societat Anònima Esportiva): El debat sobre l'ampliació de capital i el futur accionarial del club. • Pichichi: El rol de Barry Powell com a referent ofensiu indispensable. • Maridatge: La relació històrica i sentimental entre Tarragona i el seu club degà.

  • 1h 52min

    Tarragona, seu dels Jocs Mediterranis 2017

    La fita històrica de Tarragona El 15 d'octubre de 2011 serà recordat com el dia en què Tarragona va ser proclamada seu dels Jocs Mediterranis de 2017. El podcast recull la cobertura especial des de Mercín (Turquia), on el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM) va emetre el seu veredicte després d'uns mesos de competició intensa amb la candidatura d'Alexandria (Egipte). Duel de candidatures: Solidesa vs. Futur El debat previ a la votació es va centrar en dos models oposats: • Tarragona: Un projecte basat en la solidesa, amb el 80% de les instal·lacions ja construïdes i el suport unànime de les institucions. El principal obstacle era la crisi econòmica a Europa. • Alexandria: Una proposta amb una forta carrera diplomàtica i el suport dels països àrabs, però amb el desavantatge de la inestabilitat política sorgida de les revoltes al país àrab i un projecte encara per construir. El moment de la victòria La decisió es va resoldre en una sola volta per majoria absoluta: "Tarragona ha obtingut 36 vots enfront dels 31 d'Alexandria." L'anunci va generar una explosió d'eufòria tant a Turquia com a la Rambla Nova de Tarragona, on voluntaris i ciutadans van celebrar la notícia amb clàxons i crits de joia. Impacte i futur per al territori L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i altres representants institucionals han subratllat que aquest esdeveniment no és un final, sinó un principi que permetrà: • Situar Tarragona al centre del mapa internacional. • Millorar les infraestructures esportives i urbanes del territori. • Dinamitzar l'economia local en un context de crisi mitjançant la col·laboració públic-privada.