Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2012 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2012. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1224 episodis
RSS

episodis

469-480 de 1223
  • 12'

    El reciclatge a la prehistòria: troballes al Molí del Salt

    Descobriment pioner sobre el reciclatge paleolític L'investigador de l'IPES, Manuel Vaquero, detalla una descoberta fascinant al jaciment del Molí del Salt (Vimbudí, Conca de Barberà): els grups de caçadors-recol·lectors de fa 13.000 anys ja practicaven el reciclatge d'eines de pedra de forma sistemàtica. Claus de la investigació Estalvi de recursos: En lloc de recórrer quilòmetres fins a les pedreres de sílex (com l'Espluga de Francolí), aprofitaven eines abandonades per ocupacions anteriors. Racionalitat econòmica: El reciclatge permetia minimitzar la despesa d'energia i temps en tasques immediates. Diferenciació d'usos: S'utilitzaven peces reciclades per a tasques domèstiques (processar carn, curtir pells, treballar bosc). En canvi, les eines de caça (com les puntes de fletxa) se solien fabricar de nou, sense reciclar. "Era un comportament racional de gestió dels recursos. Si tens el que necessites al costat, encara que sigui brossa abandonada, per què has d'anar a buscar-ho lluny?" Metodologia arqueològica La dificultat de documentar el reciclatge radica a distingir moments temporals en una mateixa pedra. L'equip de l'IPES ho ha aconseguit mitjançant l'estudi de peces cremades: si una eina té marques de re-talla posteriors a l'alteració pel foc, és una prova irrefutable que va ser reutilitzada després d'haver estat abandonada al campament. L'entorn de fa 13.000 anys Els habitants del Molí del Salt eren Homo sapiens anatòmicament idèntics a nosaltres, amb capacitats cognitives i comunicatives completes. Vivien en un entorn privilegiat entre la muntanya (Prades) i la plana, cosa que els permetia accedir a diversos recursos fluvials i terrestres.

  • 24'

    Situació i futur de la sanitat a Tarragona

    Situació Actual i Previsions Pressupostàries El doctor Josep Mercader, director territorial de salut a Tarragona, analitza el panorama sanitari davant de la imminent tardor i l'anunci d'eleccions. Tot i la incertesa política, es preveu que el sistema funcioni amb normalitat fins a finals d'any. De cara al 2013, el Govern té la intenció de protegir els pilars de la sanitat, l'ensenyament i el benestar social de noves retallades. Respecte a la tresoreria de la Generalitat, Mercader admet dificultats mensuals : • El pagament de nòmines depèn de transferències de l'Estat i del fons de liquiditat. • Es manté una comunicació constant amb les gerències dels centres per informar sobre la disponibilitat de fons. Millores en Serveis i Equipaments Unitat d'Hemodinàmica de Joan XXIII S'ha confirmat l'ampliació de l'horari de la unitat d'hemodinàmica a l'Hospital Joan XXIII a partir de l'octubre. El servei passarà a estar actiu de 8:00 a 22:00 hores, incloent-hi els caps de setmana i festius, la qual cosa suposa un increment d'hores molt significatiu per a la demarcació. Renovació Tecnològica Quatre hospitals de Catalunya, entre ells el Joan XXIII, rebran nous aparells de radiodiagnòstic d'última generació. Aquests equips permetran realitzar proves diagnòstiques avançades sense que els pacients s'hagin de desplaçar fora de Tarragona. Llistes d'Espera i Copagament Farmacèutic Pel que fa a les llistes d'espera : • Les operacions de pròtesis de genoll són les que presenten més dificultat pel seu alt cost (uns 5.000-6.000 €) i l'increment de la demanda. • En el cas de les cataractes, l'objectiu és que ningú hagi d'esperar més d'un any a finals de 2012. Sobre el copagament, a l'octubre entra en vigor la regularització per als pensionistes segons la seva renda : 1. Rendes inferiors a 18.000 €: topall de 8 euros al mes. 2. Rendes entre 18.000 € i 100.000 €: topall de 18 euros al mes. "Ningú hauria de deixar de prendre un medicament que necessita; hem de trobar l'equilibri entre la sostenibilitat i l'atenció." Gestió de l'Atenció Primària Finalment, es fa una valoració positiva del primer any de tancament dels CAP a les nits. Segons Mercader, no s'han registrat incidents importants i el model basat en la centralització a través del 112 i el 061 s'ha demostrat eficient. Tot i així, el projecte del centre d'alta resolució de Camp Clar s'ha hagut de retardar per dificultats pressupostàries.

  • 8'

    Anàlisi de la novel·la 'El efecto Starlux' de Juan Ballester

    Resum de l'obra i temàtiques principals 'El efecto Starlux', escrita per Juan Ballester Colomer i guardonada amb el Premio de la Crítica Valenciana de Narrativa 2012, és una obra profunda que explora la complexitat de l'amistat, el pas del temps i la mort. La narració s'articula a través de la figura de Germán Casanova, un metge forense que s'enfronta al traumàtic episodi d'haver de practicar l'autòpsia al seu millor amic, Tino Polo, qui s'ha suïcidat. Estructura i Narrativa La novel·la destaca per una estructura contrapuntística que combina: - La disecció física del cos de Tino a la sala d'autòpsies. - La evocació literària de la vida d'aventures de Tino com a bussejador en prospeccions petrolieres africanes. Eixos temàtics L'obra aprofundeix en la pèrdua de la innocència i el procés de madurar, descrit com una transacció constant on es rebaixen els ideals de l'adolescència: L'Amistat: Una relació intensa que sobreviu fins i tot a la separació i la mort. El Conflicte Existencial: La lluita entre l'idealista que signa un "contracte amb la vida" i l'adulta que accepta retallades i decepcions. La Mort: Es confirma com el tema central, tractat no només com un final, sinó com un viatge al·lucinat i una metàfora final a través dels sepulcres submarins. "Per a ser infeliç ha d'existir en el teu idioma la paraula feliç." El Clímax Final La novel·la culmina en un diàleg febril entre els vius i els morts, on la memòria i la escriptura recuperen la vida dels personatges mitjançant la nostàlgia d'una melodia que no deixa d'ascendir.

  • 21'

    David Oliete i l'èxit de 'Som Castells' a Seül

    L'èxit internacional del fet casteller El realitzador David Oliete torna de Corea del Sud després de participar en un prestigiós festival de cinema a Seül, on el seu curtmetratge, Som Castells, ha estat guardonat amb el segon premi. Aquesta peça audiovisual de cinc minuts, que ja suma més de 18.000 visites a la xarxa, ha captivat el públic coreà per la seva càrrega emocional i la singularitat de les torres humanes. Impacte a Corea del Sud Durant la seva estada, Oliete ha pogut observar la reacció d'una cultura molt distant a la nostra: Desconeixement i sorpresa: La majoria del públic no coneixia els castells i es mostraven sorpresos en saber que el procés de muntatge d'un castell és ràpid i no dura 20 minuts com imaginaven. Realització tècnica: Ha destacat el fet que el curt està rodat amb una sola càmera reflex (DSLR), tot i que l'espectador percep un gran desplegament de mitjans. Reacció del públic: Oliete defineix el públic coreà com a fred o silenciós durant les projeccions, un contrast cultural respecte a l'eufòria occidental. "Vaig dir que aquest no era un premi meu, sinó de tots els castellers i de tota la gent de Catalunya." Experiència a Seül: Tecnologia i Tradició L'autor també ha compartit detalls sobre la vida a la capital coreana: Connexió tecnològica: Una ciutat extremadament moderna on absolutament tothom, des de joves fins a gent gran, està permanentment connectat a dispositius mòbils, fins i tot al metro. Gastronomia: Destaca el kimchi com a element omnipresent en tots els àpats i el soju (conegut com el vodka coreà) com a beguda popular. Turisme: Recomana visitar la torre N Seoul Tower per veure la ciutat il·luminada i els temples budistes per la seva autenticitat. Finalment, s'ha anunciat que Som Castells es projectarà a la plaça durant el pròxim Concurs de Castells de Tarragona per anar escalfant l'ambient.

  • 18'

    Debat sobre la regulació del carnet de boletaire a Poblet

    La prova pilot de regulació micològica L'episodi analitza la posada en marxa d'una prova pilot als boscos de Poblet per regular la recol·lecció de bolets mitjançant un carnet de boletaire. Els representants de l'Associació Micològica de Tarragona valoren aquesta mesura com a positiva en aquest context específic per diversos motius: Permet un millor control i vigilància del medi. Ajuda a evitar la trinxadissa dels hàbitats causada per la massificació. Fomenta la informació cap al ciutadà en un espai natural protegit. Dubtes sobre l'extensió de la taxa a tot Catalunya Tot i aprovar la prova a Poblet, els experts es mostren crítics amb la possibilitat d'aplicar una taxa generalitzada de 10 euros a tota la resta del territori: Consideren que una taxa baixa no és dissuasòria. Adverteixen que, si no hi ha una inversió directa en la millora del bosc, la mesura acaba sent purament recaptatòria. Destaquen la dificultat de gestionar els boscos privats, que suposen el 90% del total a Catalunya. "Cobrar una taxa d'entrada, nosaltres hi estem en contra si això no ha de revertir amb la millora dels hàbitats ni amb un control real." Amenaces per al bosc i consells de consum Durant la conversa s'aborden altres factors que afecten la producció de bolets i la salut del bosc: Impacte del porc senglar: S'alerta que les grans poblacions de senglars destrossen el terreny d'una manera que sovint s'atribueix erròniament als humans. Canvi climàtic: La manca de pluges i l'augment de temperatures a la zona mediterrània estan escurçant les temporades. Seguretat alimentària: Es recorda que els bolets són organismes recicladors que poden acumular metalls pesats. Es recomana consumir-ne quantitats petites i evitar certes espècies crues per la seva perillositat.

  • 8'

    L'aprofitament de la biomassa forestal a Catalunya

    La gestió de la biomassa: Una sortida per als boscos L'entrevista amb l'enginyer Marc Subirats explora com l'empresa forestal Soliba s'ha convertit en pionera a Catalunya en l'extracció i exportació de biomassa. El procés es basa en la trituració de la fusta per tal d'homogenitzar el producte, facilitant i abaratint el transport. Mercats i exportació Actualment, la major part de la producció s'exporta a Itàlia, un país que ha fet una aposta ferma per aquesta energia renovable: Les centrals tèrmiques italianes utilitzen la biomassa per reduir les emissions de carboni i complir amb el Protocol de Kyoto. L'objectiu futur és que aquesta riquesa es quedi a Catalunya, eliminant els costos de transport internacional per revertir els beneficis directament en els propietaris forestals. Prevenció d'incendis i gestió del bosc Tot i que s'aprofita la fusta cremada de grans incendis (com els de l'Empordà o la Riba), la major part de l'activitat es realitza en boscos verds: Es realitzen tallades de selecció per eliminar arbres malalts o dominats. Aquesta neteja redueix la càrrega de combustible, facilitant la tasca d'extinció dels bombers. Permet mantenir el bosc sense que costi diners a l'administració o al propietari. "El fet de reduir aquest combustible no fa que no hi hagi incendis, però farà que els bombers puguin lluitar molt més efectivament." L'empresa treballa en diverses zones com el parc de Collserola, la Conca de Barberà i Girona, gestionant tant finques públiques com privades per millorar la salut i la seguretat dels nostres boscos.

  • 23'

    Debat de política general i infraestructures a Tarragona

    El futur polític de Catalunya i el Debat de Política General L'entrevista comença analitzant l'inici del Debat de Política General al Parlament de Catalunya. El convidat, Joaquim Nin, destaca la importància de la radicalitat democràtica i el dret del poble català a decidir el seu propi destí. Considera que el procés cap a estructures d'estat és un camí de dignitat i respecte davant la negativa del govern espanyol al pacte fiscal. Perspectiva d'Eleccions Anticipades • S'apunta que tots els indicis indiquen un escenari de preelectoral. • La decisió final recau en el president Artur Mas, qui avaluarà les intervencions dels grups parlamentaris. • El procés sobiranista es veu com un camí gradual i apassionant des del punt de vista històric. Actualitat Municipal i Urbanisme a Tarragona Es repassa l'estat de les relacions entre Convergència i Unió i el govern municipal de Tarragona, basades en la utilitat i la responsabilitat per no paralitzar la ciutat. El Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) • Es preveu l'aprovació definitiva del POUM abans de final d'any. • Aquesta eina és vital per desencallar projectes com la zona de l'IKEA. • També permetrà definir els usos de la Ciutat de Repòs i Vacances, on hi ha interès d'empreses turístiques i de serveis assistencials. Equipaments i Infraestructures Pendents Es discuteixen projectes clau que afecten directament la competitivitat del territori: "L'A27 és de les vies de comunicació que necessitem amb més urgència; el territori necessita estar ben comunicat per tenir oportunitats de progrés." Projectes destacats: • Complex Sant Jordi: Es busca la viabilitat per convertir-lo en equipament per als Jocs de la Mediterrània 2017 i que tingui ús posterior. • Jocs de la Mediterrània: Preocupació per les declaracions del govern de l'Estat sobre la possible manca de finançament. • Infraestructures viàries (A27): Exigència al Ministeri de Foment perquè compleixi els terminis i pressupostos per connectar Tarragona i el Morell. • Tercer Fil: Necessitat de concreció als pressupostos de l'Estat per a la sortida de mercaderies per via ferroviària.

  • 1h 59min

    Diada castellera de la Mercè i pilars caminant de Tarragona

    Introducció a la diada de la Mercè L'episodi se centra en la celebració de la diada castellera de la Mercè a Tarragona, l'últim acte destacat de les festes de Santa Tecla. La jornada es divideix en dues parts: una actuació de castells i l'espectacle únic dels pilars caminant. Actuació de castells: les colles a la plaça de les Cols Les quatre colles de la ciutat realitzen dues rondes de castells abans de l'acte central dels pilars: • Xiquets de Tarragona: Executen un 4 de 8 i un 3 de 8 de gran solvència. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Destaquen amb una catedral (5 de 8) i un 4 de 8, demostrant el seu domini tècnic. • Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Opten per castells de 6 pisos, ja que l'objectiu principal és reservar forces per al pilar posterior. L'espectacle dels pilars caminant L'acte més esperat és el recorregut del pilar de 4 des de les escales de la Catedral fins a l'Ajuntament (plaça de la Font), superant un camí complex amb graons i pendents. Resultats i temps dels pilars En una jornada històrica, les quatre colles aconsegueixen arribar a la seva destinació: • Xiquets de Tarragona: Arriben en 10 minuts i 42 segons, sumant 17 anys consecutius d'èxit. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Completen el recorregut en 10 minuts i 35 segons. • Xiquets del Serrallo: Mantenen el seu rècord increïble de 17 anys seguits arribant a la plaça de la Font (12 minuts i 24 segons). • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Són els més ràpids d'aquesta edició amb un temps de 8 minuts i 41 segons. "Tarragona és capital castellera i aquest és el millor fi de festa possible: les quatre colles arribant perfectament a l'Ajuntament." Conclusió de les festes L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros tanca la retransmissió destacant l'èxit massiu de públic i la qualitat de les colles locals, posant ja la vista en el proper Concurs de Castells.

  • 16'

    Història i llegendes de Casa Balcells i la Catedral

    Un viatge històric des del Pla de la Seu En aquesta retransmissió de la Festa Major de Santa Tecla 2012, l'escriptor Lluís Maria Moncodill ens convida a descobrir els secrets de Casa Balcells i el seu entorn. L'edifici, un palau medieval de gran rellevància, ha estat testimoni de fets cabdals per a la història de Catalunya i la Corona d'Aragó. Els secrets de Casa Balcells L'edifici ha tingut múltiples vides i hostes il·lustres al llarg dels segles: Residència Reial: Va allotjar la mare de Ferran el Catòlic, Joana Enríquez, que hi va morir de càncer. El matrimoni Reial: Es diu que els Reis Catòlics van normalitzar el seu matrimoni aquí en rebre la butlla papal que els dispensava de la seva consanguinitat. Seu del Papa Luna: Benet XIII, el famós Papa Luna, també va ocupar aquest palau en la seva etapa com a canonge tresorer. Salvaguarda del Patrimoni: Als anys 50, el Capítol Catedralici va decidir remodelar la casa amb criteris gòtics en lloc de derrocar-la, salvant així l'estructura medieval. Tragèdies i miracles a la Catedral Moncodill repassa moments crus com la Guerra del Francès, on la sang corria per les escales de la seu. Segons la tradició: La Catedral es va salvar de ser volada pels francesos gràcies a les pregàries de tres canonges heroics. Es diu que Sant Magí va mullar la metxa de les bombes amb una regadora per evitar la destrucció total de la muralla i la seva capella. El martiri de Santa Tecla L'entrevista aprofundeix en la figura de la patrona, destacant la seva fortalesa i tossuderia davant les proves de foc, feres i toros enfurismats. L'escriptor destaca que el braç de la santa, portat d'Armènia per Jaume II, va patir també la profanació francesa, però les relíquies van ser salvades per un nen. "M'agradaria que si algú de Tarragona té ganes de crear una obra literària imaginativa, vingui i passi algunes estones a peu d'aquestes estàtues i els pregunti per tot allò que han vist."

  • 2h 28min

    Processó del Braç de Santa Tecla 2012

    Retransmissió de la Processó de Santa Tecla Aquest episodi recull la retransmissió en directe des de Casa Balcells, al Pla de la Seu, de la processó del Braç de Santa Tecla del 2012. El programa compta amb l'anàlisi de l'expert Jordi Bertran, qui desgrana la història i la simbologia del Seguici Popular. Context Històric i Novetats • Es destaca el retorn de la sortida i entrada de la processó des de l'interior de la Catedral de Tarragona després d'anys d'obres. • S'explica l'origen de la festivitat l'any 1321, quan va arribar la relíquia des d'Armènia. • La consueta de 1369 ja recollia el protocol de la processó de manera similar a l'actual. Elements del Seguici Popular A mesura que les figures passen davant de la càmera, es detallen els seus orígens: • L'Àliga i la Víbria: Vinculades històricament a la casa reial catalana, representant el prestigi de la ciutat. • El Ball de Diables i el Bestiari de Foc: Figures encarregades d'obrir pas i representar les forces de l'infern. • Gegants i Negritos: Es destaca la singularitat del Negrito (1856) i els Gegants Moros, així com el conjunt escultòric dels Nanos Vells. • Balls de Bastons i Pastorets: Representacions de danses tradicionals d'arrel medieval i del segle XVII. Moment de Tensió i Reivindicació Durant la processó es produeixen actes de protesta: • Una cinquantena de manifestants xiulen a la corporació municipal per la implantació de zones verdes i altres decisions polítiques. • Els Xiquets del Serrallo vesteixen samarretes taronges reivindicant un local d'assaig propi. L'Entrada del Braç i la Palmera L'acte culminant és l'entrada de la relíquia a la Catedral: • Se celebra amb el ball conjunt de tots els elements i un gran espectacle pirotècnic conegut com la Palmera de Santa Tecla. • Es llança l'or i pell (paperets daurats) des de la façana de la seu. "Aquest és el moment de màxim simbolisme de la celebració de Santa Tecla, quan la ciutat s'aboca completament davant el seu emblema." Històries de Casa Balcells L'escriptor Lluís Maria Monconill explica curiositats sobre el palau on es troben: • Va ser residència ocasional de reis com Ferran el Catòlic. • Fou la seu del Papa Lluna (Benet XIII), qui va ser canonge tresorer de la catedral.

  • 1'

    Èxit històric: Sant Pere i Sant Pau descarrega el 2de7

    Crònica d'una fita castellera L'anàlisi de la jornada se centra en la gran actuació dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, on destaca la consecució del seu gran objectiu: el 2de7 descarregat. Després d'un treball intens als assajos, la colla ha aconseguit traslladar les bones sensacions de la pinya a la plaça. Punts clau de l'actuació Consolidació de la feina: La colla venia d'un assaig de divendres molt productiu amb el 2de7 sencer i altres castells de la gamma de set com el 5de7 i el 3de7 amb l'agulla. L'aspecte psicològic: Segons el Pasqui, l'èxit ha estat fruit d'un treball mental perquè els castellers acabessin de creure en les seves possibilitats. Excel·lència de la canalla: S'ha subratllat la solvència de l'acotxador i l'enxaneta en l'execució final de l'estructura. "Era un treball molt de psicologia, que s'ho acabessin de creure perquè a l'assaig ja sortia." Horitzons de futur Amb vista a les pròximes setmanes de la temporada i el concurs: Es manté la prudència sobre si intentaran estructures superiors (4de8 o 3de8). L'objectiu immediat és polir els detalls i analitzar l'execució d'avui. Queden dues setmanes d'assaig clau per decidir els propers reptes a plaça.

  • 1'

    Anàlisi castellera amb la Jove de Valls

    Balanç de la Diada i Objectius Futurs En aquesta entrevista, en Jordi Santís analitza el rendiment de la Colla Jove Xiquets de Valls després d'una actuació històrica. Malgrat que no s'ha assolit la perfecció absoluta, els resultats posicionen la jornada com una de les més rellevants per a l'entitat. Punts Clau de l'Actuació Rècord històric: S'ha aconseguit la tercera millor diada de tota la història de la colla. Recuperació de construccions: S'ha tornat a portar a plaça un castell que feia 15 anys que no es completava. Superació psicològica: Malgrat la dificultat de mantenir el nivell després del cap de setmana anterior, la colla ha respost amb solvència treballant una gama alta de castells. Full de ruta cap al Concurs L'objectiu immediat és el Concurs de Castells, amb un programa clar per consolidar la seva posició d'elit: Objectiu principal: Descarregar el 5 de 9 amb folre. Acompanyament: Sumar el 9 de 8 a la diada. Consolidació: Mantenir l'efectivitat amb el 3 de 9 i el 4 de 9. "L'objectiu principal és descarregar el 5 de 9. No n'hi pot haver d'altre." L'ànim de la colla és de màxima confiança després d'haver viscut una setmana espectacular que referma la seva trajectòria actual.