Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2012 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2012. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1224 episodis
RSS

episodis

709-720 de 1223
  • 10'

    Juan Echanove explora la perversitat de Poe a 'Desaparecer'

    L'exploració de l'abisme humà a través d'Edgar Allan Poe L'actor Juan Echanove reflexiona sobre el muntatge teatral Desaparecer, una obra dirigida per Calixto Bieito que s'endinsa en els racons més foscos de la ment humana utilitzant els textos de l'escriptor nord-americà Edgar Allan Poe. La perversitat com a eix central Echanove descriu que l'essència de l'obra és el "dimoni de la perversitat", aquesta tendència inherent a l'ésser humà que pot transformar una persona aparentment normal en una fiera salvatge sota determinades condicions. L'espectacle no busca un terror gràfic, sinó una sensació que s'escola entre les escletxes de la sala: Terror psicològic: Una dosificació hàbil que connecta l'espectador amb els seus propis temors. Temàtiques fosques: L'assassinat, el crim i la part més ombrívola de la identitat. Atracció per l'abisme: La temptació de saltar al buit o de resetar la pròpia vida. Posada en escena i referències L'obra es presenta com un diàleg entre la paraula d'Echanove i la música de Maika Makowski. Ambdós personatges habiten un espai intemporal, situat conceptualment més a prop de la mort que de la vida. A més de Poe, l'espectacle s'inspira en l'escriptor suís Robert Walser, qui va decidir desaparèixer deixant-se morir a la neu. "Jo faig teatre precisament perquè m'agrada viure, perquè adoro viure, però la vida no és una comèdia, és una comèdia dramàtica." El compromís amb el teatre i Tarragona L'actor subratlla que el teatre té la obligació de fer reflexionar sobre els grans enigmes de la humanitat (qui som, on anem) i no només ser un vehicle d'entreteniment televisiu. Echanove mostra la seva gran il·lusió per tornar al Teatre Metropol de Tarragona, un espai pel qual sent un afecte especial i una gran responsabilitat abans de tancar la gira que també passarà per Andorra i l'Amèrica Llatina.

  • 10'

    Les dones als orígens de Torreforta: Història i memòria

    Memòria històrica de Torreforta des de la perspectiva femenina Aquesta tarda es presenta al Centre Cívic de Torreforta el projecte "Per amor a la ciutat, Dones del passat, del present i del futur de Tarragona". Dirigit per la professora d'Història de la URV, Coral Quadrada, aquest treball neix de la necessitat de revisar la història tradicional i conservadora, sovint centrada en homes i conflictes bèl·lics, per donar veu a la quotidianitat i a les protagonistes silenciades. Metodologia i equip del projecte El projecte destaca per la seva transversalitat i la joventut dels seus membres: * Equip multidisciplinari: Compta amb professionals i estudiants d'història, periodisme, publicitat i comunicació. * Fonts diverses: S'ha combinat la recerca en arxius històrics, fotogràfics i sonors amb entrevistes en profunditat a dones del barri. * Objecte d'estudi: Es va triar Torreforta per ser el primer barri de Tarragona creat durant l'època del franquisme. La invisibilitat del treball femení Un dels punts més rellevants de la investigació és la percepció del treball. Moltes de les dones entrevistades afirmen que "no han treballat mai", malgrat haver realitzat tasques essencials i esgotadores: * Cuidar de desenes de néts i familiars. * Coser per a tot el barri des de casa. * Anar a buscar aigua durant hores quan el barri no tenia infraestructures. * Treballar al camp des dels sis anys. "El concepte del treball per a les dones és completament diferent que per als homes, perquè en realitat, en l'Espanya franquista, les lleis deien que les dones casades no havien de treballar." Reconeixement i futur El documental ja ha estat seleccionat per la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona i es projectarà al CCCB al mes de juny. El projecte es manté viu amb l'objectiu de continuar rescatant la memòria d'altres zones de la ciutat.

  • 13'

    II Saló de les Franquícies a Tarragona

    Segona Edició del Saló de les Franquícies El proper dia 3 de maig, el Palau Firal i de Congressos de Tarragona acollirà la segona edició del Saló de les Franquícies de Tarragona. Aquest esdeveniment, promogut per l'Associació Espanyola de Franquícies (AEF), té com a objectiu principal connectar directament emprenedors amb empreses franquiciadores a través d'un format de trobades cara a cara. Funcionament i Oportunitats del Saló El model de la fira es basa en una sessió intensa durant el matí que combina: Conferències informatives sobre la situació actual del sistema de franquícies. Trobades directes amb més de 20 empreses de diversos sectors com la moda, la restauració, el transport o el comerç online. Casos d'èxit locals que expliquen la seva experiència real al territori. Situació del Sector i Avantatges de la Franquícia L'entrevistat, Javier Vallonrat, destaca que el sector ha experimentat un gir positiu el 2011, superant les dades de facturació i ocupació dels anys anteriors. Els principals avantatges d'aquest model de negoci inclouen: Risc reduït: Es treballa amb un sistema ja provat i rentable en el mercat. Economia d'escala: > "La Unió fa la força", permetent l'accés a serveis i condicions que una pime independent no podria suportar sola. Accessibilitat: Existeixen franquícies de baix cost (entre 25.000 i 30.000 euros) que faciliten l'autoocupació. Requisits per a l'Emprenedor Tot i que el model ofereix garanties, Vallonrat subratlla que no és una solució màgica per a la crisi. L'emprenedor ha de tenir esperit col·laboratiu, seguir les normes de la matriu i, sobretot, aportar molt de treball personal i triar un sector que realment l'ompli professionalment.

  • 15'

    Conflicte i pors dels venedors del Mercat Central

    La situació del Mercat Central des de la perspectiva dels venedors L'entrevista a Albert Ribot, president de l'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona, revela un profund malestar i preocupació per la gestió de les obres i el finançament del projecte. Les declaracions se centren en tres eixos: la manca de fons estatals, la pèrdua de compromisos municipals i la pressió cap als comerciants. Inestabilitat en el finançament públic Ribot qualifica de "vergonyós" que s'hagin celebrat partides de només 300.000 euros quan l'obra total té un cost de 27 milions d'euros. Els venedors senten que s'ha fet un ús electoralista dels diners promesos: El govern central no garanteix els 8 milions d'euros inicials. Existeix una gran desconfiança cap a les promeses dels polítics després d'anys de falses expectatives. Incompliment de compromisos i gestió de l'aparcament Un dels punts més crítics és la transformació del projecte original de l'aparcament. Ribot lamenta que s'hagin perdut dues plantes pel camí i que la gestió passi de pública a privada: "El preocupant no és que no tinguem aquests diners, és quin preu paguem per aquests diners. No hi ha cap pa que no costi una coca." Els venedors temen perdre la capacitat de negociar preus assequibles per als clients i veïns, un element que consideren vital per a la supervivència del comerç de proximitat. Coaccions i manca de diàleg amb l'Ajuntament El president de l'associació acusa directament l'administració de coacció econòmica i de bloquejar iniciatives de dinamització, com la cuina de mercat, per motius polítics: S'està produint un ofegament econòmic en no retornar quotes destinades a promoció. Hi ha una amenaça implícita de fer fora els venedors del Consell d'Administració d'Espimsa. Es critica la falta de visió de futur, demanant que no es converteixi en un projecte fallit com el de Jaume I. Finalment, Ribot recorda el sacrifici personal i econòmic dels paradistes, que han hagut de finançar les seves pròpies instal·lacions provisionals mentre esperen una obra que ja dura massa anys.

  • 11'

    20è aniversari del Pas de la Presa de Jesús al Serrallo

    Celebració de dues dècades de tradició al Serrallo L'Associació del Pas de la Presa de Jesús, vinculada a la Confraria de Pescadors, celebra el seu 20è aniversari amb un acte multitudinari el proper diumenge 29 d'abril. Aquesta efemèride commemora tant els 20 anys d'història de la seva banda de timbals com el temps que porten carregant el pas a espatlles, una decisió valenta que va canviar la seva forma de processonar. Detalls de la jornada L'acte central serà una trobada de bandes que comptarà amb la participació d'onze formacions, incloent totes les de la Setmana Santa tarragonina i la Banda Unió Musical. La programació prevista inclou: Concentració (09:30h): Davant de l'Escala Reial del Moll de Costa. Cercavila (10:00h): Un recorregut que passarà pels carrers Sant Pere, Sant Joan i Gravina fins a arribar al passeig marítim del Serrallo. Exhibició de bandes: Cada formació realitzarà una petita actuació de 5 o 6 minuts i rebrà una medalla commemorativa. Activitats populars: Una musclada popular, inflables per als infants i l'exposició del pas per ser fotografiat. Una entitat arrelada al barri Josep Tules, conegut com a Pitu Mosquits, president de l'entitat, destaca l'orgull de mantenir aquesta tradició i el suport rebut per la resta de confraries de la ciutat. Segons Tules: "Vam arriscar molt en treure les rodes i portar el pas a espatlles, però estem molt contents perquè el 75% dels portants actuals ja hi eren fa vint anys." L'acte serveix també per posar en valor l'escola de timbals de l'associació, que garanteix el relleu generacional amb joves que comencen des dels 7 anys.

  • 5'

    Setmana Cultural de l'AV Tàrraco a l'Avinguda Andorra

    Celebració de la Setmana Cultural al barri L'Associació de Veïns Tàrraco, situada a l'Avinguda Andorra de Tarragona, organitza una nova edició de la seva Setmana Cultural coincidint amb l'època de Sant Jordi. L'objectiu principal és fomentar la cohesió veïnal i oferir un espai de trobada a través d'activitats formatives i lúdiques. Activitats destacades del programa Solidaritat i participació infantil: L'inici de la setmana va comptar amb una recollida de 160 quilos d'aliments gràcies a l'esforç dels nens de l'esplai La Grapadora. Cicles de xerrades: El programa inclou conferències sobre temes diversos com el comerç local, la comunicació no verbal i la prevenció de fraus a internet per part dels Mossos d'Esquadra. Cultura i tradició: S'ha inaugurat una exposició de manualitats dels socis i es realitzarà el tradicional lliurament de plantes. Certamen literari: Divendres tindrà lloc l'entrega de premis de la setena edició d'aquest concurs, que compta amb una alta participació de totes les edats. Filosofia de l'associació L'entitat posa èmfasi en la importància de crear comunitat mitjançant el moviment veïnal. Després de cada xerrada, es fomenta el diàleg directe amb els ponents en un ambient distès: "Fem sempre un pica-pica a l'acabar per xerrar també amb els ponents o si hi ha algú que té alguna inquietud." Finalment, es destaca que l'associació ja treballa durant tot l'any en la preparació de les festes del barri de cara a l'estiu, el motor principal de la seva activitat.

  • 16'

    Cessió de l'Arxiu de la Coral L'Àncora a l'Arxiu de Tarragona

    La Coral L'Àncora cedeix el seu llegat a Tarragona La Coral L'Àncora, una de les entitats més antigues de Tarragona fundada el 1860, ha cedit oficialment tota la seva documentació històrica a l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Tarragona. L'acte de cessió té com a objectiu principal garantir la preservació del fons i permetre que tota la ciutadania pugui consultar aquesta part fonamental de la memòria col·lectiva local. Detalls del fons documental El director de l'arxiu, Jordi Piqué, destaca que el fons consta d'aproximadament un centenar de caixes que inclouen: Partitures musicals: Dues terceres parts del fons són manuscrits i obres de prestigiosos mestres com el Mestre Gols o Mossèn Ritort i Faus. Documentació administrativa: Conté el llibre d'actes més antic, datat del 1893, a més de llibres de socis i correspondència. Material gràfic: Un conjunt de 412 fotografies històriques de gran format que reflecteixen la vida de l'entitat des del segle XIX. Una entitat històrica i resilient Durant l'entrevista, el president de la coral, Joan Bea, subratlla la resiliència de l'entitat, que no ha deixat de funcionar mai des de la seva fundació, fins i tot durant la Guerra Civil i la postguerra, on van haver de conviure amb la censura del règim franquista: "Inclús en el període de la Guerra Civil, anaven a assajar i quan sentien la sirena anaven cap al refugi." Funció social i actualitat La coral va néixer seguint el moviment de Josep Anselm Clavé, amb l'objectiu d'oferir una alternativa cultural i educativa a les classes treballadores (boters i pagesos) davant l'oci de la taverna. Actualment, la coral es manté activa amb uns 30 membres i un repertori centrat gairebé exclusivament en la música catalana, actuant en les festivitats més importants de la ciutat.

  • 17'

    Antonio Rodríguez torna a l'Àrea d'Espais Públics

    Retorn al consistori tarragoní Antonio Rodríguez ha reingressat a l'Ajuntament de Tarragona com a regidor d'Espais Públics, després d'un parèntesi de deu mesos. La seva tornada es produeix arran de la renúncia de Natàlia Rodríguez, qui ha deixat el càrrec per centrar-se en la seva preparació per als Jocs Olímpics de Londres. Prioritats i línies d'actuació El regidor destaca que la seva gestió se centrarà en la micropolítica i el manteniment diari, donada la situació de pressupostos ajustats. Els punts clau de la seva estratègia inclouen: Coordinació interna: Millorar la col·laboració entre la brigada municipal, la brigada d'intervenció ràpida, neteja i jardins. Manteniment de proximitat: Reparació de voreres i instal·lació d'elements de seguretat, com baranes. Lluita contra l'incivisme: Rodríguez posa un èmfasi especial en la necessitat de la complicitat ciutadana. "La ciutat més neta no és la que més neteja, sinó la que menys embruta." Reptes de manteniment i neteja Un dels problemes destacats és el cost dels actes incívics (pintades, contenidors cremats, mobiliari malmès), que suposa una despesa d'entre 500.000 i 600.000 euros anuals per a les arques municipals. Així mateix, s'ha tractat el control de la població de coloms, especialment a prop de la zona portuària, i la gestió de les rotondes d'accés a la ciutat. Per facilitar la comunicació amb el ciutadà, s'ha recordat el telèfon d'atenció gratuït per a incidències de la via pública: 900 200 274, operatiu les 24 hores.

  • 1h 42min

    Especial Sant Jordi 2012: Literatura i tradició a Tarragona

    Sant Jordi a la Rambla de Tarragona L'episodi recull l'ambient festiu de la diada de Sant Jordi 2012 des de la Rambla Nova de Tarragona, amb entrevistes a autors locals, floristes i personalitats de la societat civil. Es destaca la vitalitat de la producció literària tarragonina i la resiliència del sector editorial davant la crisi i la concentració de grups editorials. Novetats Literàries i Gastronòmiques L'espai compta amb la presència d'autors que presenten obres diverses: • Julio Ricardo Trigo i Colla Valls parlen de Fogons de Tàrraco, un llibre que combina receptes romanes amb curiositats històriques. • Juan González Soto presenta Un bar de contes, un projecte col·lectiu amb 24 relats ambientats en bars emblemàtics de la ciutat. • Olga Xirinacs reflexiona sobre la seva nova novel·la La inundació, una obra de sentiments que aborda temes com el món polític, la cultura i el dret a desaparèixer. • Jordi Tinyena i Frederic Porta presenten les seves novetats amb Arola Editors, destacant El gos suïcida i Contes del Camp Vell (sobre la història del Nàstic). Els Premis Ciutat de Tarragona i el Teatre Joan Cavallé, coordinador dels premis literaris, analitza el canvi de dates cap a la primavera i l'aposta per autors nous com Berta Noy. En l'àmbit teatral, es destaca la publicació de Teatre per a nens i no tant nens de Vicenç Cañón, una eina didàctica provada a les aules. Tradició: Roses i Esport La florista Dolors Moedano explica les tendències en roses per a la diada, des de les clàssiques vermelles fins a les novetats amb purpurina o multicolors. També s'inclou la vessant esportiva amb Berni Alvarez, entrenador del Club Bàsquet Tarragona, explicant com la plantilla viu la seva primera diada. Sant Jordi Digital i Xarxes Socials En Miquel González analitza com la festa es trasllada al món digital: • L'auge de l'e-book i les roses digitals. • Tendències a Twitter (Trending Topics) com #SantJordi2012. • Curiositats com la llegenda de Sant Jordi en esperanto. "La vida és una venjança refinada amb resultat de mort." (Olga Xirinacs)

  • 10'

    Vicenç Cañón i la diada de Sant Jordi a la Rambla

    El teatre com a eina educativa i festiva En aquesta edició especial del matí de Tarragona Ràdio des de la Rambla, l'eix central és la celebració de la diada de Sant Jordi. L'entrevista principal és a Vicenç Cañón, dramaturg que estrena el llibre Teatre per a nens i no tant nens. Una nova eina per a docents i joves Cañón explica que el seu llibre no és una antologia, sinó un recull d'obres personals estrenades i provades amb èxit. Els punts clau de la seva obra són: Versatilitat: Inclou sis obres per a edats compreses entre els 8 i els 20 anys. Actualització: Tot i que algunes idees daten del 1996, el llenguatge i el ritme s'han adaptat al estil televisiu actual. Pedagogia: Està dissenyat específicament perquè mestres i professors puguin treballar-lo a l'aula. Adaptabilitat: Ofereix versions per a diferents números d'actors (com el cas de Llums, Càmeres i Desesperació). "No és fàcil vendre teatre, però estic vivint un somni al costat d'autors com Olga Xirinacs." L'ambient de Sant Jordi a Tarragona L'episodi connecta amb l'exterior per copsar el pols de la ciutat: Massificació a la Rambla: Es destaca la gran afluència de públic malgrat l'hora de dinar. Recepció oficial: La trobada d'autors locals al Teatre Metropol marca el punt institucional de la jornada. Contrastos socials: Les entrevistes a peu de carrer mostren des de nens il·lusionats amb les roses fins a la realitat de la crisi econòmica i els retards en els pagaments de l'administració.

  • 10'

    Sant Jordi 2012: Crònica i xarxes socials a la Rambla

    Celebració de la Diada a Tarragona L'episodi recull l'ambient festiu de la Diada de Sant Jordi des de la Rambla de Tarragona, on s'entrevisten diverses entitats i ciutadans per copsar el pols d'aquesta jornada cultural. Entitats i l'esperit de la Rambla Agrupaments Escolta: Diversos grups com l'Alberna i Fent Camí participen amb parades de roses, llibres de segona mà i xapes per finançar projectes i donar-se a conèixer. Testimonis ciutadans: Es reflecteix el costum de regalar la rosa i el llibre, amb referències a obres com L'ombra del vent i el centenari del Titanic com a temàtica d'interès. El Clic: Sant Jordi al món digital En la secció tecnològica amb Miquel González, s'analitza l'impacte de la festa a internet: Tendències i xarxes: Sant Jordi esdevé trending topic amb etiquetes com #SantJordi2012 i #LlegirEstimar. Es preveu una venda de fins a 6 milions de roses. Innovació digital: Es destaca la possibilitat de regalar llibres i roses digitals a través del portal de l'Ajuntament de Barcelona. Curiositats: S'esmenta la llegenda de Sant Jordi publicada en Esperanto pel museu de Subirats i la internacionalització del patró. "No hi ha res com el tacte i l'olor del paper a l'hora de submergir-se en un bon llibre."

  • 5'

    Tarragona 2012 i la Diada de Sant Jordi a la Rambla

    Presentació de Tarragona 2012 En el marc de la celebració de Sant Jordi, l'entitat Tarragona 2012 s'ha instal·lat a la Rambla Nova, concretament davant del Teatre Metropol. La Rosa Comas, coordinadora del projecte, explica que l'objectiu és oferir informació a peu de carrer sobre què significa la capitalitat cultural i com els ciutadans poden col·laborar-hi a través de la xarxa d'Amics de la Cultura. Nous Projectes i Iniciatives Durant la diada es presenten dues propostes artístiques vinculades a la capitalitat: - Crossing Limits: Un projecte de producció publicitària i artística sobre la Part Alta i el patrimoni de la ciutat, liderat per Andrea Idenhamer. S'ofereixen postals per fomentar el micromecenatge. - Plegats: Un projecte d'autoedició de Menso l'estudio que combina il·lustració, fotografia i text en formats desplegables de llarga durada. Serveis i Recomanacions Literàries L'estant també serveix com a punt de distribució de catàlegs culturals i de recollida de llibres d'autors tarragonins per a la seva posterior redistribució. Durant l'entrevista, es posen sobre la taula diverses recomanacions de lectura: "Recomanaria 'El gos suïcida' de Jordi Tiñena, un dels nostres millors escriptors." Altres títols destacats pels interlocutors inclouen Un cel de plom de Carme Martí, sobre la vida de Neus Català, i la biografia de Jaume Joan Magrinyà, figura clau del jazz a Tarragona.