L'avi Ramon, el teatre clàssic i el Don Juan Tenorio
El teatre com a mirall de la societat En aquesta conversa, l'avi Ramon i la Sílvia reflexionen sobre la tradició teatral de Tots Sants i com les grans obres clàssiques segueixen vigents avui dia. El diàleg se centra especialment en la figura de Don Juan Tenorio i la seva relació amb la festivitat dels difunts. La vigència dels personatges clàssics L'avi sosté que personatges com el Tenorio, la Doña Inés o la Brígida no han desaparegut, sinó que s'han transformat en figures actuals: El Tenorio modern: Podria ser un empresari arrogant o un polític fanfarró. La Brígida: Aquella persona que s'immisceix en els assumptes de tothom. El conflicte: Les lluites de poder i els amors impossibles que narra l'obra de Zorrilla són totalment equiparables a les situacions socials i empresarials contemporànies. Crítica a la pèrdua de paciència cultural Es fa una comparació entre el teatre d'abans i el consum televisiu actual: L'avi lamenta que la societat d'avui no té la paciència per aguantar una obra de diversos actes, però en canvi accepta llargues pauses publicitàries a la televisió. Es destaca la qualitat d'actors clàssics que "vivien" el paper, davant la rapidesa i superficialitat de continguts com el Sálvame. S'esmenten obres cabdals com Terra Baixa, La Dida o diverses Sarsueles com a exemples de teatre real i viscut. Anècdotes de l'avi i el món de l'espectacle L'avi Ramon revela la seva faceta com a actor i comparteix vivències personals a Tarragona: "Molta gent d'abans m'anomenava Ramonet; era llest i espitós en la meva joventut." L'anècdota del Tenorio: Explica com va haver de córrer pels carrers de Tarragona per buscar unes peces de roba que una actriu s'havia oblidat abans d'una funció a l'antic Ateneu. El paper del dolent: Recorda una vegada que va fer un paper de galant cínic tan convincent que la gent del poble li va agafar mania real i no el volien convidar a res després de l'obra. El cas de Marco Redondo: Una emotiva història sobre el famós baríton que va actuar a Tarragona pocs dies després de la mort de la seva mare, trencant-se la veu per l'emoció.

