Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2012 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2012

·436 episodis
RSS

episodis

361-372 de 436
  • 48'

    Festival de Metal a la Vaqueria de Tarragona

    Entrevistes amb els Protagonistes del Dissabte de Metal Aquest episodi de Tarragona Ràdio ens apropa a la prèvia d'un dels esdeveniments musicals més potents de la setmana a la ciutat: el concert conjunt de Swarm, Lips i Inmunere a la sala La Vaqueria. Els Grups i la seva Trajectòria • Swarm: Amb més de 12 anys de trajectòria, el grup liderat per en Juan Antonio i en Miquel presenta una proposta de metal potent. Han passat per diversos canvis en la formació, però mantenen l'essència i esperen gravar nou material aviat. • Lips: Formació de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) amb un estil marcat per la veu femenina de la Raquel. Tenen experiència en festivals amb grups internacionals com Orphaned Land i estan explorant la possibilitat de fer una gira per Suïssa i Alemanya. • Inmunere: El grup que "juga a casa". Amb el seu nou cantant, en Dani, la banda tarragonina busca consolidar el seu lloc en l'escena local i ja té noves dates confirmades per al maig a la Sala Zero. Detalls del Concert i Logística "Serà una descàrrega comprimida: dues hores per a tres bandes, un no parar." L'esdeveniment té unes característiques molt particulars que els oients han de tenir en compte: • Horari Estricte: Les actuacions comencen a les 22:00h i han d'acabar a les 00:00h. Per aquest motiu, es recomana al públic arribar a les 21:00h o 21:30h. • Col·laboració entre Bandes: Donat el temps limitat, els grups compartiran part del backline (especialment la bateria) per agilitzar els canvis entre actuacions. • Preu Popular: L'entrada té un cost de només 3 euros, facilitant l'accés a la cultura musical local.

  • 21'

    El bacallà, la quaresma i tradicions de mar

    Tradició Gastronòmica i Social amb l'Avi Ramon L'episodi s'inicia amb el record d'una cançó marinera que evoca l'essència de Calella i Palafrugell, servint d'entrada per a una conversa profunda sobre el bacallà com a element central de la cuina i la religió a Catalunya durant la quaresma. L'Evolució del Bacallà i el Mercat L'avi Ramon analitza com ha passat de ser un menjar de pobres a un luxe, destacant la seva versatilitat culinària: * Varietat de plats: Estil gallec, al pil-pil (o "ripipí", segons l'avi), rebossat o bullit amb patata i allioli. * Economia actual: Es comenta amb preocupació el preu elevat dels productes de proximitat, com la vedella blanca o les avellanes de Reus, enfront de productes importats de Turquia o Xile. * Pesca industrial: Es critica el pas de la pesca artesanal basat en l'experiència vella a l'ús de radars i catamarans que arrasen el fons marí. Espiritualitat i Supersticions La conversa deriva cap a la necessitat de creure en alguna cosa per tenir força vital, ja sigui a través de la religió o d'objectes personals. També es repassen curiositats sobre la quaresma i la vida quotidiana: * L'ambigüitat sobre si l'ou es considera carn o no per als dejunis religiosos. * Supersticions clàssiques com passar sota una escala o el gat negre. * L'exhibicionisme social en les processons de Dijous Sant postguerra. Una Reflexió sobre l'Autenticitat L'avi Ramon tanca l'episodi amb una metàfora punyent sobre la societat i les aparences: "Si les cases fossin de vidre, menys la part més íntima, molta gent quan sortiríem al carrer, com sortiríem? Ens veuríem de moltes maneres." Finalment, es fa una crida als oients a participar en directe al programa, recordant que la cuina, com la vida, requereix paciència i carinyo.

  • 19'

    Entrevista a Clepton: Trajectòria i el nou disc 'Sentit Únic'

    Entrevista a Pau, membre del grup musical Clepton En aquesta conversa, en Pau repassa la trajectòria de la banda manresana Clepton, des dels seus inicis fins a la publicació del seu segon treball discogràfic, Sentit Únic. L'entrevista aprofundeix en el seu procés creatiu, l'evolució del seu so i els reptes de compaginar la carrera musical amb la vida personal. Dels inicis a la consolidació Origen del grup: La banda va sorgir de l'evolució natural de projectes anteriors entre amics de l'escola de música de Manresa. El 2008 van decidir formalitzar el projecte per crear un repertori propi. Primers èxits: La seva primera maqueta va comptar amb la col·laboració de membres de Gossos. Aquell mateix any van guanyar el premi Manresa Proposa Músics, fet que els va donar l'empenta econòmica i moral per gravar el seu primer disc el 2009. Experiències clau: Destaquen la seva actuació a les Festes de Gràcia de Barcelona, on van tocar davant d'una plaça plena de gom a gom, un record que qualifiquen d'increïble. Nou disc: Sentit Únic El segon treball de la banda s'ha gestat amb més maduresa i seguretat. Gravació: Repeteixen a l'estudi Ultramarinos Costa Brava (Sant Feliu de Guíxols) amb els productors Santi i Víctor García. Composició: Les lletres, escrites majoritàriament pel guitarrista (el Xevi), tracten temes quotidians, de la vida, l'amor i una certa filosofia social. Logística: A diferència del primer disc, aquest cop es van instal·lar a prop de l'estudi durant tres setmanes per treballar de manera més relaxada i centrada. Filosofia i properes actuacions "El que volem és fer concerts i que la gent conegui la nostra música; com més gent arribi, millor." Distribució: La banda aposta per la proximitat, oferint físicament els seus discs en els concerts, però també permetent la descàrrega gratuïta a través del seu web oficial (klepton.com) per prioritzar la difusió del seu directe. Propers concerts: Es presenten dues dates immediates a la demarcació de Tarragona, a les localitats de Valls i Riudoms, ambdues amb entrada gratuïta.

  • 23'

    Sleepy Hollow: El Cavaller sense Cap de Tim Burton

    Introducció als Premis Òscars L'episodi comença amb una breu reflexió sobre la pel·lícula The Artist, gran guanyadora dels Òscars, destacant el seu caràcter d'homenatge al cinema mut. Els col·laboradors discuteixen la subjectivitat dels premis de l'Acadèmia, recordant casos com el d'Avatar, on l'èxit de públic no sempre es tradueix en estatuetes principals. L'Univers de Sleepy Hollow El focus principal del programa és l'anàlisi de la pel·lícula Sleepy Hollow (1999), dirigida per Tim Burton. Es repassen les diverses adaptacions de l'obra original de Washington Irving: • La versió muda de 1922 titulada El sin cabeza. • El clàssic d'animació de Walt Disney de l'any 1949. • L'adaptació moderna de Burton que combina terror i esteticisme. Elements Artístics i Tècnics Es destaca la posada en escena magistral de Burton, recolzada per un equip tècnic d'alt nivell. Els punts clau esmentats inclouen: • La fotografia emboirada i el vestuari d'època. • La banda sonora estrambòtica però perfecta de Danny Elfman. • L'actuació de Johnny Depp com un Ichabod Crane intel·lectual i poruc. • La participació de llegendes com Christopher Lee i Martin Landau. La Llegenda i el Conte de Terror Els interlocutors aprofundeixen en l'argument original de 1820. S'explica la història d'un mercenari germànic que, després de ser decapitat en la guerra, torna des de la tomba per reclamar caps aliens. El programa inclou fragments sonors que descriuen la ferocitat del personatge i l'atmosfera inquietant del poble. "El jinete venía por amor a la carnicería... tallant caps al galop." Finalment, es comenta que, tot i les escenes de decapitacions, la pel·lícula és visualment "bonica" i una peça imprescindible del final del segle XX.

  • 27'

    L'univers Steampunk, retrofuturisme i canvi climàtic

    Introducció al fenomen Steampunk L'episodi d'avui se centra principalment en la tendència coneguda com a steampunk, un subgènere de la ciència-ficció que imagina un futur basat en la tecnologia del segle XIX. El col·laborador Beta ens explica com aquest concepte, tot i tenir un nom que sona "dur", representa en realitat un retrofuturisme romàntic. Orígens i referents literaris El moviment beu directament de les obres de grans autors del segle XIX que van ser pioners en la imaginació de tecnologies avançades amb els recursos de la seva època: • Jules Verne: Amb la seva visió de naus i submarins. • H.G. Wells: Creador de La màquina del temps i La guerra dels mons. • Mary Shelley: A qui s'atribueix l'ús d'energia rudimentària per donar vida a Frankenstein. • George Orwell: Amb la novel·la 1984, que presenta una societat altament vigilada però amb estètica dels anys 40. "Què hagués passat si, en lloc de focalitzar el nostre intel·lecte en l'electrònica, haguéssim perfeccionat les primeres màquines de vapor?" Estètica i tecnologia Steampunk La filosofia d'aquesta tendència descansa sobre la premissa d'una evolució tecnològica que mai va abandonar el vapor i el carbó en favor del petroli. Això es tradueix en objectes moderns amb dissenys retro: • Ordinadors amb tecles de màquina d'escriure i estructures metàl·liques. • Pantalles que recorden els televisors antics però amb tecnologia plana actual. • Objectes quotidians realitzats amb metalls i mecanismes de rellotgeria. Actualitat: Marató al Pol Nord i medi ambient En la segona part del programa, es comenta la notícia d'Enric Gómez, un maratonià català que s'entrena en cambres frigorífiques per participar en la marató del Pol Nord. Aquesta competició té una data de caducitat implícita a causa de l'escalfament global, ja que el gel sobre l'Oceà Àrtic podria deixar de ser prou gruixut per aterrar-hi avions en un futur proper. L'episodi finalitza amb una reflexió sobre el canvi climàtic i l'obra musical de Vangelis, concretament del seu disc de 1973 basat en la sèrie L'apocalipsi dels animals.

  • 16'

    Entrevista a Miquel Vilella de Mighty Fools

    Entrevista amb Miquel Vilella de Mighty Fools L'entrevista se centra en la presentació del projecte musical Mighty Fools, liderat per Miquel Vilella, i el seu concert a la Sala Trono de Tarragona. L'artista explica la naturalesa canviant de la seva formació i la profunditat temàtica de les seves cançons. Els punts clau de la conversa: Concert a la Sala Trono: Es destaca que és la primera vegada que toquen en aquest espai, un local de dimensions reduïdes ideal per al seu format d'explicar històries i cantar cançons. L'actuació serà el diumenge 26 de febrer a les 19:00 h. Concepte de 'Grup Fantasma': Miquel defineix Mighty Fools com un projecte personal obert a la col·laboració i al canvi de format segons l'ocasió. En aquesta cita l'acompanyaran Ramon Moncho Grau (percussió) i Elisabet Pérez Nicolau (violí). Filosofia del projecte: La premissa és més literària que musical, buscant connectar l'esfera local (Reus i Tarragona) amb un context emocional europeu (la generació de l'Erasmus i l'Interrail). Temàtica de les cançons: El disc explora les experiències de trencament i els forats negres emocionals, però des d'una vessant d'esperança i l'obligatorietat de l'ètica de tirar endavant. Format físic: S'ha editat tant en CD com en un format especial de vinil de 7 polsades, reivindicant l'objecte físic com a mitjà per establir una aliança duradora amb l'oient. "The Mighty Fools no parla de la realitat quotidiana catalana. Parla de quan aquesta quotidianitat es trenca."

  • 11'

    L'espectacle Ombres de Plata de Marc Parrot

    Ombres de Plata: Una fusió de cinema mut i música contemporània En aquesta conversa, s'explora el projecte artístic de Marc Parrot titulat Ombres de Plata, un espectacle que neix de la fascinació per l'obra del pioner del cinema Segundo de Chomón. L'artista detalla com la descoberta d'aquestes pel·lícules restaurades a través de la Filmoteca de Catalunya va canviar radicalment el rumb del seu treball discogràfic. Un procés creatiu inesperat L'artista confessa que no creu en les casualitats, sinó en la cerca constant de nous reptes creatius. El projecte va sorgir mentre buscava sonoritats fora de la seva zona de confort: El disc és, paradoxalment, el final del procés, centrant-se en la part sonora de l'espectacle. La proposta fuig dels tòpics del cinema mut (com el piano clàssic o l'estil simfònic). S'utilitza un format de cabaret multimèdia on la música interactua amb les imatges de diverses maneres. La màgia de Segundo de Chomón L'espectacle il·lustra la riquesa visual de Chomón, un mestre dels efectes especials rudimentaris però plens d'imaginació: "És un cabaret multimèdia especial, perquè les pel·lícules són de temàtica de varietats: màgia, animació, somnis i coses impossibles." Informació sobre l'espectacle Es destaca la cita al Teatre Principal de Valls: Horari: Dissabte a les 22:00h. Entrades: 10€ (anticipada) i 12€ (taquilla). L'espectacle continuarà la seva gira per localitats com Mataró, Cornellà, Barcelona i Sant Andreu de la Barca.

  • 53'

    Actualitat Cinematogràfica i Premis al Ja Tardes

    Panorama dels Grans Premis del Cinema En aquesta edició del programa, es repassa l'actualitat marcada per la proximitat dels Premis Òscar i la ressaca dels Goya i els Gaudí. La lluita pels Òscars Josep Eduard, gerent d'Ocine de les Gavarres, analitza els favorits per a la gran nit de Hollywood: • Entre les principals competidores destaca The Artist, la pel·lícula muda i en blanc i negre que està trencant barreres. • També destaca La invención de Hugo, de Martin Scorsese, amb 12 nominacions, que s'estrena precisament aquest cap de setmana. Les interioritats dels Premis Gaudí Es discuteix la polèmica al voltant de la gala dels premis catalans: • Critica la manca d'aposta clara pel cinema en català tant per part de la indústria com dels espectadors. • Es menciona la tensió amb els polítics durant la gala i les dificultats tècniques de la retransmissió. "Hem de fer una reflexió i no tenir por de provar el cinema en la nostra llengua; la qualitat és la mateixa." Estrenes i Cartellera destacada S'analitzen diverses pel·lícules que arriben a les sales tarragonines: • La invención de Hugo: Una carta d'amor al cinema en 3D ambientada als anys 30. • The Woman in Black (La dona de negre): Cinema de terror protagonitzat per Daniel Radcliffe. • My Week with Marilyn: Un film biogràfic que recupera el mite de Marilyn Monroe. • Polisse: Cinema francès cru i real sobre la unitat de protecció de menors. • Arrugas: La triomfadora d'animació als Goya sobre el pas del temps i l'Alzheimer. Inici del Cicle de Cinema Infantil Es presenta la nova edició del cicle de cinema per a nens els dissabtes a les 16:15h, amb títols com Els Barrufets, Floquet de Neu, Tintín, El gat amb botes i Alvin i els esquirols.

  • 19'

    Entrevista a Los de Marras: Presentació d'Oscuridad

    Entrevista a Pau del grup Los de Marras El programa de Tarragona Ràdio entrevista en Pau, baixista del grup valencià de rock Los de Marras, amb motiu del seu concert a la sala La Vaqueria de Tarragona. L'entrevista se centra en la presentació del seu quart treball discogràfic titulat Oscuridad, un àlbum que destaca per la seva contundència sonora i unes lletres carregades de crítica social i sentiment. Claus de l'àlbum Oscuridad Estil i Lletres: El disc manté la força característica de la banda, barrejant rock enèrgic amb missatges punyents sobre la societat actual, la corrupció i les injustícies. Producció Internacional: Una dada singular d'aquest treball és que va ser remasteritzat a Colorado (Estats Units), buscant una qualitat de so superior a un preu competitiu gràcies a les facilitats que ofereix internet. Arta i Disseny: Les il·lustracions del disc, creades per Helena Tormo, juguen amb el concepte de la foscor i la perspectiva des de dins d'un pou cap a l'exterior. Trajectòria i Col·laboracions En Pau repassa la seva història personal dins la banda, on porta dotze anys, i destaca la col·laboració d'amics i altres grups com: Mala Reputació i La Rana Mariana. Projectes paral·lels com Black Rice (estil reggae). L'aportació de noves lletres per part del guitarrista Nelo, que s'afegeixen a les composicions habituals de l'Agustín (cantant). "Sobre l'escenari ens transformem; la complicitat de tants anys junts ens permet donar-ho tot davant del públic." Finalment, es destaca el compromís del grup amb el seu públic, intentant equilibrar la vida familiar i laboral amb la passió per la música en directe.

  • 27'

    Entrevista a Pae: Música, Paternitat i Humor

    Pae i su guitarra: La realitat d'un músic polifacètic En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el músic conegut com a Pae (del projecte Pae i su guitarra) ens explica la seva evolució personal i artística. El que va començar com un interès adolescent amb una guitarra vella del seu avi, s'ha convertit en un estil propi que barreja monòlegs improvisats i cançons amb un toc punky i humorístic. Vida personal i bilingüisme • En Pae destaca com la seva vida ha canviat radicalment en els últims 12 anys, especialment pel que fa a la llengua. Tot i parlar sempre castellà, el fet de casar-se amb una dona del Delta i tenir tres fills l'ha portat a parlar català diàriament. • Comenta la facilitat dels nens per aprendre idiomes, especialment l'anglès, superant sovint el vocabulari dels pares des de ben petits. La precarietat en el món de la música "Si no paguen, no hauríem de tocar. Ens perjudiquem tots a tots acceptant condicions irrisòries." • L'artista fa una crítica contundent a la falta de remuneració digna per als músics. Relata exemples on només s'ofereixen "cerveses o 10 euros", i reivindica el valor del temps de l'artista, des de l'assaig a la logística familiar que implica cada actuació. Propostes musicals i projectes radiofònics • Durant el programa, Pae interpreta en directe “Terremoto”, una cançó dedicada a la seva filla Isona, on barreja la tendresa de la paternitat amb el ritme que el caracteritza. • També parla de la seva faceta com a locutor i expert en rock. El seu programa "Mi Rollos Del Rock" està a punt de complir 10 anys, un espai on ha entrevistat figures com Fito Cabrales o Rosendo Mercado. Nostàlgia i humor • Pae reflexiona sobre l'arribada dels 30 anys i com la nostàlgia (Bola de Drac, Mazinger Z, el Barça de Romário) influeix en la seva composició actual. Tot i definir el seu proper concert al local Vintage de Tarragona com una estona per "fer el tonto", destaca que la seva prioritat vital ara mateix és la recerca de feina estable per mantenir la seva família.

  • 28'

    Cultura i Safareig: Dels Goya a Whitney Houston

    Actualitat Cultural i Crònica Social En aquest episodi de Tarragona Ràdio, s'analitzen els esdeveniments més destacats del món de l'espectacle, des de la celebració dels Premis Goya fins a les polèmiques darrere de les grans estrelles internacionals. Cinema i Premis: Els Goya sota la Lupa L'anàlisi se centra en la gala dels Goya, destacant: • El gran triomf de la pel·lícula No habrá paz para los malvados, que es va endur sis estatuetes. • La catifa vermella: s'elogia el retorn del color vermell tradicional, però es critica durament l'estil de Victòria Abril. • Es qüestiona que la gala va tenir potser "massa agulla estrangera" i es va trobar a faltar més disseny de proximitat. Crònica Social i Celebrities El programa repassa diversos temes de l'actualitat de les revistes del cor: • El casament de Marta Ortega: Se'n discuteix l'estètica, el vestit dissenyat per ella mateixa i el glamur d'un esdeveniment envoltat de grans cuiners i floristes. • Els Premis Brit i Adele: Es comenta l'incident d'Adele, qui va fer un gest obscè (una peineta) a l'organització després que la tallessin durant el seu discurs d'agraïment. • Jennifer Aniston: La celebració de la seva nova estrella al Passeig de la Fama de Hollywood. L'Adeu de Whitney Houston i el Negoci de la Mort "Desgraciadament, valen més morts que vius." Es tracta el costat més fosc de la mort de Whitney Houston, incloent: • El tràfic de fotografies del seu cadàver a l'interior del taüt. • La venda dels drets del funeral per part de la família per recaptar fons per a la filla, Bobbi Kristina. • Les demandes dels clients de l'hotel que van ser desallotjats per la policia la nit de la mort de la cantant. Aniversaris i Previsions Es repassen les edats d'icones com Cindy Crawford (46), Drew Barrymore (37) o Rihanna (24). Per a la setmana vinent, s'anuncia una anàlisi profunda sobre la gala dels Oscars i l'estat físic de Christina Aguilera.

  • 12'

    Recull de salutacions nocturnes reiterades

    Anàlisi de la seqüència de salutacions Aquest document recull una sèrie de salutacions cordials transmeses de manera repetitiva al llarg d'un interval de temps determinat. El contingut es centra exclusivament en l'expressió formal de benvinguda nocturna. Punts clau de la interacció Repetitivitat: Es tracta d'una iteració constant de la mateixa fórmula de cortesia. To formal: L'ús de la llocució "Bona nit" indica un context de tancament de jornada o inici d'una trobada nocturna. Periodicitat: Les salutacions es produeixen en intervals regulars de temps aproximadament cada 30 segons. "Bona nit" En conclusió, el text no presenta un diàleg articulat, sinó que se centra en la reiteració d'una salutació estàndard en llengua catalana.