Arxiu sonor programes 2012
Arxiu sonor programes 2012
Programa

Arxiu sonor programes 2012

·150 episodis
RSS

episodis

49-60 de 150
  • 56'

    Cultura de Tarragona i el Final d'ETA

    Memòria i Tradició: Jaume Guàs i l'Esbart Santa Tecla L'episodi ret homenatge a Jaume Guàs, figura clau en la recuperació del seguici popular de Tarragona i fundador de l'Esbart Santa Tecla, a través d'una de les seves darreres entrevistes. Es discuteixen aspectes fonamentals de la festa major: • El Retaule de Santa Tecla: Una representació creada el 1991 que s'ha convertit en el pòrtic ritual de les festes. Guàs destaca la importància de fer-lo a l'interior de la Catedral, ja que l'acústica i el silenci sepulcral ajuden a la concentració i mantenen l'essència de l'obra. • Evolució de la festa: Guàs descriu el pas de la festa del "blanc i negre" (anys 70) al color actual, subratllant el paper dels esbarts en portar la dansa catalana i el folklore al carrer. • Banda sonora: La música del Retaule, basada en melodies tarragonines i creada amb campanetes, genera una forta connexió emocional amb els ciutadans. Periodisme i Història: Antoni Batista i la Fi d'ETA El periodista Antoni Batista presenta el seu llibre Adiós a las armas, una crònica sobre el cessament definitiu de la violència de la banda terrorista. Punts clau del conflicte basc • Procés unilateral: Batista explica que el final no va ser pactat, sinó fruit d'una reflexió interna de l'esquerra abertzale durant 20 anys sobre la inutilitat de la violència. • L'11-M i la mentida política: L'autor recorda com, des de la Generalitat, va confirmar a Pasqual Maragall que ETA no era l'autora dels atemptats de Madrid, desmentint la versió del govern del PP. • Figures rellevants: Es destaca el paper d'Arnaldo Otegi com a peça clau per a la pau i la figura de Josu Ternera en el vessant armat. "L'abandonament de la violència porta a regidors i diputats a Madrid; la violència només portava a la presó." Reestructuració dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona Joan Cavall, tècnic de l'Ajuntament, explica els canvis en la convocatòria dels premis per adaptar-se a la crisi econòmica i millorar la competitivitat. • Reducció de guardons: Es mantenen els tres premis més emblemàtics: Pin i Soler (narrativa), Vidal i Alcover (traducció) i Tinet (narrativa curta per internet). • Canvis en el calendari: El lliurament es desplaça de la tardor a la primavera (prop de Sant Jordi) per evitar la saturació de premis de final d'any i donar més visibilitat a les obres guanyadores. • Digitalització: Per primer cop, tots els treballs s'han de presentar en format pdf a través d'internet, eliminant l'ús de paper i facilitant la tasca del jurat.

  • 51'

    Cultura a Tarragona: Teatre, Art Contemporani i Castells

    Resum del Millor de la Temporada 2011-2012 Aquest episodi de Tarragona Ràdio repassa tres fites culturals clau de la temporada parlamentària, destacant la col·laboració estructural en l'art i la documentació gràfica del patrimoni immaterial. La Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya L'espai comença amb una entrevista a Oriol Grau, president de la nova coordinadora que uneix sales de petit format de Girona, Igualada, Granollers i Tarragona (Sala Trono). • Optimització de recursos: L'objectiu és compartir costos de gestió, campanyes publicitàries i implementar una única taquilla virtual. • Circuit de gires: Facilitar que les obres de petit format (pocs actors i escenografia minimalista) tinguin garantides almenys quatre localitats d'exhibició. • Viver de talent: Aquestes sales serveixen com a porta d'entrada per a nous creadors abans de fer el salt al mercat de Barcelona. El Centre d'Arts de Tarragona i la Mediació Célia del Diego, directora del centre, presenta el projecte Obert per Reflexió. Aquest centre destaca per néixer amb un enfocament totalment basat en la mediació cultural. • Horitzontalitat: El centre no es limita a programar exposicions, sinó que actua com a facilitador per crear xarxes entre agents del territori. • Eixos de treball: La tasca es divideix en comunicació, educació i participació ciutadana. • Futur físic: Tot i començar amb jornades de treball mòbils, es preveu l'ús del Tinglado 2 a la primavera i la futura seu a la Tabacalera. "No és una institució la que programa, sinó que posa les eines perquè conjuntament es dissenyin els projectes." 'Castells i castellers': Fotografia i Emoció El programa finalitza amb els fotògrafs Rafael López Montné i José Carlos León, coautors d'un llibre de gran format sobre el món casteller. • Dificultat tècnica: Els autors expliquen els reptes de fotografiar a ple sol, amb contrastos de llums i ombres i la dificultat de captar expressions en la pinya. • Més enllà del 'cromo': L'obra fuig de la simple foto de l'estructura per centrar-se en la humanitat, el dolor de les caigudes i l'alegria de la canalla. • Valors col·lectius: El llibre vol reflectir l'esforç i la capacitat de tornar-se a aixecar, valors que els autors consideren essencials en temps de crisi.

  • 58'

    El Comerç a Tarragona i Literatura amb Jaume Cabré

    Balanç del Comerç a Tarragona: L'Efecte de les Grans Superfícies En aquesta primera part de l'episodi, s'analitza l'impacte de la implantació del Corte Inglés a Tarragona un any després de la seva obertura. Els líders del sector comercial local debaten sobre la convivència entre el petit comerç i les grans superfícies en un context de crisi econòmica. Impacte i Expectatives del Sector • Joan Blázquez manté una postura optimista, veient el centre comercial com un pol d'atracció de gent de fora i un motor de publicitat per a la ciutat. • Eduard Manyas i Ferran Milà es mostren més crítics, destacant que el benefici s'ha quedat principalment en la restauració, mentre que les botigues tradicionals han perdut vendes directes. • Es destaca que la caiguda del consum és el factor més perjudicial, alimentat per la por que transmeten els mitjans de comunicació. Estratègies i Mobilitat • El projecte del bus comercial es considera un fracàs perquè, en lloc de portar clients al centre, va facilitar que la gent del centre anés a la gran superfície. • Es proposen alternatives com el trenet turístic per connectar punts clau de la ciutat (Part Alta i el Serrallo) i potenciar el patrimoni de Tarragona. El Fenomen del Turisme Rus • S'ha notat una gran afluència de turistes russos de classe mitjana, interessats no només en les compres, sinó també en la cultura i l'arqueologia. • Es reclama una millor promoció conjunta dins de la marca Costa Daurada. El Futur del Sector: Professionalització • Tots els ponents coincideixen en la necessitat d'una gestió professionalitzada i unificada. • Es demana la creació d'una oficina de gestió comercial única per optimitzar recursos i poder competir amb les grans empreses. "Hem de ser capaços de crear una estructura que pugui competir amb el Corte Inglés, perquè si no, ens menjaran." Entrevista amb Jaume Cabré: 'Jo Confesso' La segona part de l'episodi se centra en la literatura amb la visita de l'escriptor Jaume Cabré, que presenta la seva obra monumental Jo Confesso. El Procés de Creació • L'obra és fruit de vuit anys de treball intens i gairebé mil pàgines de narració. • Cabré defineix l'escriptura com una necessitat vital, comparant-la amb l'acte de respirar. • La novel·la és una reflexió profunda sobre Europa, la civilització occidental i les seves barbàries (des de la Inquisició fins a l'Holocaust). L'Estil i el Lector • L'autor refusa el terme escriptor de moda, preferint la idea de perdurar en la memòria del lector. • L'obra exigeix un lector actiu: Cabré construeix un laberint narratiu on el lector ha d'anar descobrint les peces del trencaclosques, però sempre amb una "xarxa" que l'ajuda a no perdre's del tot. • Es debaten les tres consciències de l'escriptor: la de la pròpia mort (per no escriure banalitats), la de l'artesania (ofici i hores) i la d'estil (la cura de la llengua). Projecció Internacional • Jo Confesso ja es troba en procés de traducció a nombrosos idiomes (alemany, francès, italià, etc.). • Cabré reflexiona sobre la literatura catalana com el "secret millor guardat d'Espanya" i la importància de la traducció com a llengua d'Europa per a l'accés universal a la cultura.

  • 1h

    Actualitat de la Cobla i la Sardana: Aplecs, Festivals i Curiositats

    Actualitat del Món de la Sardana i la Cobla El programa d'avui destaca per una agenda replena d'activitats i esdeveniments clau en l'àmbit de la música per a cobla. S'analitzen els aplecs més rellevants de les comarques tarragonines i la participació d'agrupacions catalanes en festivals de prestigi tant nacionals com internacionals. Esdeveniments i Festivals Destacats • Aplecs Regionals: Se celebra el 25è Aplec del Priorat Històric amb diverses estrenes i el 39è Aplec de Montblanc, que comptarà amb tres cobles de primer nivell. • Concerts de Cobla: Destaca el 19è Concert de Música per a Cobla dins del Festival de la Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols. • Iniciatives Culturals: Es presenta un concurs per triar els set tresors del patrimoni cultural de la Catalunya Exterior, on la sardana podria tenir un paper protagonista. El Racó de la Marta: Humor i Tradició En aquesta secció es recupera la col·laboració de la Marta, qui ens ofereix una visió humorística del món dels esbarts mitjançant el Punt Informatiu de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires. "Es defineix 'esbart' com un grup de persones i dansaires els quals són sempre els millors i que no troben mai ben feta la feina dels altres." Es repassen conceptes clau amb ironia: • Indumentària: Les enagües i la faixa (i els seus problemes tècnics en directe). • Tècnica: La dificultat dels braços per als nois i l'apretat del monyo que gairebé impedeix tancar els ulls. Selecció Musical de Qualitat El programa ofereix un recorregut sonor que inclou des del jazz adaptat per a cobla fins a autors clàssics: • Cobla Reu Jove: Amb el seu espectacle d'arranjaments de jazz com When the Saints Go Marching In. • Enric Casals: Homenatge al mestre amb la sardana Recordant Conrad Saló, interpretada per la Cobla de Cambra de Catalunya. • Joan Jordi Boumala: Autor de la sardana de tenora A Nardimén.

  • 59'

    El millor de la temporada: Port Tàrraco, Nàstic i Food Photo

    Resum de l'episodi Aquest programa especial de Tarragona Ràdio recupera els continguts més destacats de la temporada 2011-2012, centrant-se en tres grans eixos: la transformació de la Marina Port Tàrraco, la història del Club Gimnàstic de Tarragona i la celebració del Food Photo Festival. La Nova Etapa de la Marina Port Tàrraco Entrevista amb Marc Colls, director general de la instal·lació, sobre l'adquisició per part d'un grup inversor de Qatar. Els punts clau inclouen: • Estratègia de luxe: Reducció del nombre d'amarraments per acollir iots de fins a 160 metres d'eslora. • Impacte econòmic: La presència de tripulacions (entre 60 i 80 persones per vaixell) genera un consum directe en serveis locals i restauració. • Integració ciutadana: Voluntat d'obrir l'espai comercial a la ciutat, evitant l'oci nocturn conflictiu i apostant per l'oci familiar. 125 Anys del Club Gimnàstic de Tarragona El periodista Enric Pujol presenta el llibre commemoratiu del 125è aniversari de l'entitat, una obra de 600 pàgines i 1.500 fotografies. • Club Poliesportiu: Es destaca que el Gimnàstic és el primer club poliesportiu de l'estat a arribar a aquesta xifra. • Arxiu històric: El llibre es basa en un fons documental recuperat l'any 2001 que inclou llibres d'actes des de 1894. • > "El Gimnàstic ha aguantat dictadures, repúbliques i monarquies d'una manera estoica." Food Photo Festival Gunter Bier, director del certamen, detalla la segona edició del festival de fotografia gastronòmica, únic al món en el seu moment. • Participació internacional: Més de 400 professionals de països com Rússia, Xile, Estats Units i tota Europa. • Tallers especialitzats: Formació en tècniques com la fotografia de líquids, el food styling i l'ús de microscopis per captar textures alimentàries. • Exposicions al Moll de Costa: 19 mostres situades als refugis i tinglados del port.

  • 59'

    Història, oficis i vida social del Serrallo

    El barri del Serrallo: Passat, present i identitat Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio ofereix un profund repàs a la història viva del barri mariner del Serrallo, a través de la veu dels seus protagonistes. El programa s'estructura en dos grans blocs: la recuperació dels oficis tradicionals i el vibrat teixit associatiu i cultural que manté viva la identitat serrallenca. Els oficis de la mar i la seva evolució Es realitza un homenatge a les professions que han definit el barri durant generacions, destacant la transformació tecnològica i el paper fonamental de la dona: • Remendadores i peixateres: Dones com la Paquita Rimbau i la Malaneta expliquen la feina a terra, des de cosir xarxes fins a la venda directa al mercat durant més de 50 anys. • La subhasta del peix: En Joan Antoni descriu el pas de la subhasta cantada a l'electrònica, un canvi que ha eliminat el gest i la veu tradicional del procés de venda. • Pescadors "reciclats": El testimoni de Lluís Palau mostra com antics pescadors ara es dediquen a la divulgació amb embarcacions turístiques i pedagògiques. "Abans la subhasta es cantava a la baixa, era un joc de mirades i gestos on calia anar molt viu per no perdre la millor caixa." Teixit associatiu i cultura popular La segona part del programa se centra en les entitats que vertebren la vida social del barri, des de les més històriques fins a les més recents: • Gremi de Marejans: Una institució amb arrels al segle XIII que combina la seva funció mutualista original amb el manteniment del patrimoni de Setmana Santa. • Diables Boramar i Víbria: El representant de la gent jove i la cultura del foc, destacant el Correfoc de Santa Tecla com un dels moments culminants per al barri. • Agrupació Coral: Refugi d'una tradició de cant que es remunta a les sobretaules a bord de les barques. Problemàtiques i reptes de futur Els convidats coincideixen en algunes preocupacions clau per al futur del Serrallo: • La manca de locals socials i espais per guardar el material cultural (passos de Setmana Santa, bèsties de foc, etc.). • La fractura generacional en algunes entitats, com la Coral, que pateix per la falta de relleu jove. • L'evolució urbanística: Com el barri ha hagut d'adaptar-se a la rehabilitació d'edificis i la pèrdua de població local cap a zones residencials properes.

  • 59'

    La història i el dia a dia del barri del Serrallo

    Una mirada al passat i present del Serrallo L'episodi recupera dos espais monogràfics sobre el barri mariner de Tarragona, produïts originàriament per a la temporada 2011-2012. A través de veus institucionals i veïnals, s'explora el pes de la tradició pesquera i l'impacte de la modernització. Els orígens: 150 anys d'història • El barri va néixer a mitjans del segle XIX per la necessitat de traslladar les barraques de pescadors a causa de l'arribada del ferrocarril. • L'any 1859 marca un punt d'inflexió amb les primeres construccions precàries, que inicialment havien de tenir rodes per poder-se moure segons les necessitats del Port. • La comunitat es va consolidar ràpidament: l'any 1880 ja es va inaugurar l'església de Sant Pere, actuant com a centre espiritual i educatiu. "El Serrallo té una personalitat de poble dins de la ciutat de Tarragona, fruit del seu aïllament geogràfic entre les vies, el riu Francolí i el mar." El projecte de recuperació gràfica El Port de Tarragona, mitjançant el seu Arxiu i el Museu del Port, ha impulsat una iniciativa per recollir la memòria oral i gràfica: • S'han recopilat més de 500 fotografies i pel·lícules familiars cedides pels veïns. • L'objectiu és preservar la història viva que no sempre apareix als documents oficials. Transformació urbanística i canvis socials El debat se centra en com la profunda remodelació de la façana marítima ha afectat el barri: • Aspectes Positius: Obertura del barri a la ciutadania, creació d'un passeig de gran valor estètic i una oferta gastronòmica amb 22 establiments de restauració. • Aspectes Negatius: Pèrdua del contacte directe amb l'activitat pesquera real, que ara queda confinada en recintes tancats per motius d'higiene i seguretat. • S'evidencia un canvi en l'estructura familiar: la dona, que abans era la gestora administrativa del negoci de la pesca, s'ha incorporat al mercat laboral extern. Reptes de futur i vida associativa El barri destaca per una vitalitat cultural immensa (castellers, gegants, diables, corals), però s'enfronta a dues mancances històriques: • La falta d'un local social o centre cívic que aglutini totes les entitats. • La necessitat de revitalitzar l'activitat comercial durant els dies feiners a l'hivern.

  • 59'

    Sardanes, noves tecnologies i l'actualitat de l'estiu

    Impacte de les Noves Tecnologies en el Sardanisme L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre com les xarxes socials, especialment Facebook, estan canviant el món de la sardana. Es destaca que aquestes eines serveixen tant per a la divulgació d'entitats com per al debat, tot i que no sempre de manera positiva. Els clarobscurs de Facebook • L'ús positiu permet a les entitats sardanistes tenir el ressò mediàtic que sovint els falta en mitjans convencionals. • Com a punt negatiu, s'esmenta l'aparició de perfils anònims que ataquen el sector de forma "barroera" i sense voluntat de diàleg. • Es destaca la col·laboració entre particulars i la Federació Sardanista per mantenir agendes digitals actualitzades. Actualitat i Agenda de Festes Majors Amb l'arribada de l'estiu, el programa repassa l'explosió d'activitats al carrer. Es fa un èmfasi especial en les festes de Sant Pere a Reus i altres localitats tarragonines. Esdeveniments destacats • Jocs Olímpics: Es recorda la presència de la sardana en l'àmbit olímpic des de Barcelona 92. • Festivals: La participació de la cobla al Festival de la Portaferrada amb propostes innovadores. • Concursos: Detalls sobre el prestigiós certamen de Ceret-Banyoles i el Memorial Pere Fontàs. Debat sobre la Qualitat Musical A través de la revista Tornaveu, es recull l'opinió de Joaquim Rocabado sobre la polèmica de la qualitat de les composicions al concurs La Sardana de l'Any. "Es tracta de deixar de banda l'apreciació i el gust personal i potenciar una altra realitat, la del grup o sector que l'envolta." Secció Musical El programa inclou peces clau com: • La màgica nit de Sant Joan de Jordi Moroleda. • Adaptacions del grup ABBA en format sardana per la Cobla Contemporània.

  • 59'

    Campionat de Veterans i l'Agenda Sardanista

    La Categoria de Veteranes i el Compromís L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre l'estat de les colles veteranes en el món de la sardana. Tot i l'existència d'una trentena d'anelles actives, s'observa una certa por al compromís, ja que només cinc s'han inscrit formalment per disputar el Campionat de Catalunya. "Hi ha un greu problema de por o al·lèrgia al compromís en el món de les colles." Actualitat i Novetat Tecnològica Es destaquen diversos punts clau de l'actualitat sardanista: • El Memorial Pere Fontàs utilitza el Facebook com a eina de difusió, una novetat en els concursos musicals. • La Cobla Sabadell, en el seu 60è aniversari, aposta pel micromecenatge per poder editar el seu nou disc. • A Tarragona es confirma el cicle de ballades d'estiu, tot i que amb un format més reduït. Agenda: Aplecs, Ballades i Esbarts L'espai dedica una part molt important a repassar els esdeveniments territorials: • Aplecs destacats: Borges del Camp (Verge de la Riera), El Vendrell, Perpinyà i Tolosa de Llenguadoc. • Festes Majors: S'acosta la festivitat de Sant Pere a Reus i festes a Valls, on les cobles Cossetània i Reus tindran un paper protagonista. • Cultura Popular: El festival Mudat a Tarragona integra música i dansa tradicional amb la participació d'esbarts com el Santa Tecla. Espai Musical El programa ret homenatge a la figura de Conrad Saló, mestre de la instrumentació per a cobla i director històric de la Principal de la Bisbal. S'escolta la sardana "Maria Pietat" i es presenta la col·laboració entre la cobla i la Polifònica de Puig-reig.

  • 29'

    Anàlisi de salutacions i l'intercanvi de Ramon

    Introducció a la sessió de nit El contingut consisteix en una llarga seqüència de salutacions nocturnes que estableixen el to de la interacció. Tot i que la majoria del temps es manté una estructura repetitiva, el protocol de comunicació és el protagonista d'aquest segment. Dinàmica de la conversa • La repetició del missatge "Bona nit" indica una fase d'espera o una entrada formal en un espai de diàleg. • Es destaca la constància del locutor a l'hora de mantenir la formalitat social durant tota la durada de la intervenció. Intervenció de Ramon Cap als deu minuts i mig de la sessió, apareix una variació significativa en el patró de comunicació amb l'esment d'un nom propi: "Ramon" Aquest moment trenca la monotonia de les salutacions i podria indicar la identificació d'un interlocutor específic o un canvi de torn en la paraula abans de tornar al cicle habitual de tancament. Conclusió del segment El podcast finalitza mantenint la mateixa estructura de cortesia amb la qual va començar, assegurant una atmosfera pausada i constant fins a l'últim segon.

  • 29'

    Resum del Podcast: Conversa de Benvinguda Nocturna

    Benvinguda i Salutacions L'episodi d'avui es caracteritza per una sèrie continuada de salutacions cordials entre els participants. La interacció es centra en l'establiment d'un contacte inicial amigable, repetint la fórmula de cortesia habitual per a les hores tardanes del dia. Dinàmica de la Conversa Durant tota la sessió, el focus principal ha estat: • El manteniment d'un clima positiu i relaxat. • La reiteració de l'expressió "Bona nit" com a eix central de la comunicació. "Bona nit" Aquesta frase resumeix l'esperit de la trobada, on la simplicitat de la salutació busca connectar amb l'oient de manera directa i sense complicacions addicionals. No s'han tractat temes tècnics ni debats complexos, prioritzant la cortesia social.

  • 28'

    Havaneres des del Balcó: Homenatge i Tradició Marítima

    Un Recorregut per la Tradició de les Havaneres Aquest episodi número 451 del programa Havaneres des del Balcó de Tarragona Ràdio ofereix una selecció musical que viatja des de l'Argentina fins a la costa catalana, passant pel País Basc i Nàpols. Al llarg de l'emissió, es posa un èmfasi especial en la figura del Mestre Ortega Monasterio. Peces Destacades i Grups • Els Quatre Germans Salteños: El programa s'inicia amb el grup argentí interpretant Tendrás un altar, una peça amb lletra d'Antonio Polito i música d'Iván Díaz. • Grup Vallparadís: Presenten una proposta curiosa que barreja el castellà i l'eusquera amb el tema Bitxinxo, evocant racons de Sant Sebastià i la vida marinera d'Euskal Herria. • O Sole Mio: S'inclou la versió universal de Jerry Valle sobre l'obra d'Eduardo Di Capua, adaptada al ritme d'havanera. • Duet d'Ortega Monasterio: Interpreten Corrandes Marineres, unes peces que, tot i no ser estrictament havaneres, mantenen l'esperit del mar i la festa. L'Homenatge a Ortega Monasterio El programa dedica una part final molt emotiva a les composicions d'Ortega Monasterio, destacant: Les Corrandes Marineres, que parlen de Palamós, la festa de Sant Joan i la vida quotidiana a la costa. La Balada d'en Lucas, interpretada pel Grup 6, que narra la pèrdua de la pau i el paisatge costaner davant l'arribada de "gent de fora". "Jo tenia una caseta vora el mar... Jo vaig perdre sa alegria i sa pau de cada dia." Tancament del Programa L'emissió conclou amb l'havanera La Cubanita, una peça que transporta l'oient a l'ambient del Carib amb referències al cafè, el tabac i el ron, tancant així un cicle de música marinera de diverses latituds.