Arxiu sonor programes 2012
Arxiu sonor programes 2012
Programa

Arxiu sonor programes 2012

·150 episodis
RSS

episodis

37-48 de 150
  • 59'

    Cultura a Tarragona: Concurs de Castells i Coral l'Àncora

    El Nou Format del Concurs de Castells L'episodi analitza profundament la transformació del Concurs de Castells de Tarragona, que presenta canvis estructurals per ampliar la participació i professionalitzar l'organització. Principals Novetats i Debat Tècnic • El concurs s'amplia a dos dies (6 i 7 d'octubre) amb un total de 30 colles. • L'objectiu és recuperar l'esperit original d'acollir el màxim nombre de colles del món casteller. • Es genera un debat intens sobre el rànquing classificatori, que ara inclou actuacions des de l'1 de setembre de l'any anterior fins al 31 d'agost de l'any del concurs. Impacte en les Colles i Gestió d'Entrades • La jornada de dissabte es presenta com un repte organitzatiu per seduir colles que normalment no hi participaven. • Es preveu un augment del preu de les entrades (anteriorment 4 euros) per donar valor a l'esdeveniment i millorar el finançament. "L'èxit del concurs serà que les colles que actuïn dissabte surtin de plaça amb ganes de tornar-hi d'aquí a dos anys." La Coral l'Àncora: 150 Anys d'Història Viva La segona part del programa se centra en la donació del fons documental d'una de les entitats més antigues de Tarragona a l'Arxiu Municipal. Patrimoni Documental i Social • La Coral l'Àncora (fundada el 1860) ha cedit prop de 100 caixes de documentació, incloent partitures manuscrites d'autors com Ritori Faus. • Es conserven llibres d'actes des de 1893 i més de 400 fotografies que retraten la vida social de la ciutat. • L'entitat destaca per la seva resiliència, mantenint l'activitat fins i tot durant la Guerra Civil. Funció Social i Orígens • Les corals van néixer al segle XIX (impulsades per Josep Anselm Clavé) com una alternativa d'oci cultural per a les classes obreres davant l'analfabetisme i les tavernes. • El nom de l'entitat prové de la marca d'una àncora verda en les caixes de pesca salada del carrer Real, on feien els primers assajos.

  • 58'

    Nous Senadors i Crim de Sang: El millor de la temporada

    Resum de l'episodi Aquest programa especial de Tarragona Ràdio recupera dos dels moments més destacats de la temporada 2011-2012. La primera part de l'episodi se centra en la renovació del Senat Tarragoní, un òrgan assessor de l'alcaldia, amb una tertúlia entre cinc dels seus nous membres. La segona part presenta una entrevista amb l'escriptor Sebastià Alzamora, guanyador del Premi Sant Jordi 2011 per la seva novel·la Crim de Sang. Seccions Principals El Senat Tarragoní: Objectius i impressions Cinc nous membres del Senat (Montserrat Estopà, Marina Robert, Josep Bertran, Pitu Boronat i Claustre Sevil) comparteixen la seva sorpresa i il·lusió en ser escollits per aquest òrgan de participació ciutadana. Els temes clau discutits inclouen: • La funció del Senat com a òrgan assessor i no executiu, actuant com un catalitzador d'idees per a l'ajuntament. • La importància de la representació transversal: veïns, indústria química, joventut i entitats socials. • Una anàlisi crítica de la ciutat, on s'esmenten preocupacions sobre la neteja, la seguretat ciutadana i la conservació del patrimoni. • La necessitat de projectes amb visió de futur i il·lusió, més enllà dels mandats polítics de quatre anys. Entrevista amb Sebastià Alzamora sobre 'Crim de Sang' L'autor mallorquí desgrana els detalls de la seva obra guardonada, ambientada a la Barcelona de l'inici de la Guerra Civil (1936). Alzamora explica que, tot i el context històric, la novel·la és fonamentalment un thriller o novel·la policíaca. • L'eix central: La capacitat de l'ésser humà per fer el mal i la resposta davant d'aquest. • Elements narratius: El llibre barreja fets reals (l'assassinat de religiosos maristes) amb elements del gènere gòtic i monstres com vampirs o autòmats. • Projectes de futur: L'autor confessa el seu interès per explorar nous gèneres, com el western adaptat a la realitat del bandolerisme mallorquí. "El mal, al final, no és una qüestió sobrenatural, sinó essencialment i profundament humana."

  • 58'

    Congrés de Llibreters i el futur del llibre en català

    El Sector de les Llibreries i el Congrés a Tarragona L'episodi se centra en la celebració del Congrés de Llibreters en Llengua Catalana a Tarragona, coincidint amb la seva capitalitat cultural el 2012. Pitu Rovira, president del Gremi de Llibreters de Tarragona, analitza els reptes del sector i el canvi de model comercial. Nous Models i Reptes Tecnològics • L'evolució des de la llibreria tradicional de taulell cap a l'autoservei. • La necessitat d'incorporar noves tecnologies i sistemes de control informàtic. • La convivència necessària entre el suport paper i el suport digital. "O ens posem a la trinxera o ens passaran pel damunt; el castellà és un idioma molt potent i hem de defensar la nostra cultura." La Difusió de la Llengua Catalana Es discuteix el paper crucial de les llibreries com a aparador de la cultura pròpia: • L'aposta estratègica de situar les novetats en català a l'entrada del local. • El desavantatge econòmic de tenir fons duplicats (català i castellà) respecte a altres mercats. • L'èxit internacional d'autors com Jaume Cabré, Maria Barbal i Sánchez Piñol com a motors de la literatura catalana a l'estranger. El Dia a Dia a la Llibreria La Capona En una visita guiada amb els llibreters Ricard i Pau Espinosa, es desmitifica la visió romàntica de l'ofici: • La feina constant de logística: recepció de paquets, devolucions i gestió de l'espai limitat. • La funció del llibreter com a prescriptor personalitzat més enllà dels best-sellers. • La complexitat actual del mercat a causa de la crisi i l'excés de publicacions. Reconeixement a Olga Xirinacs L'escriptora tarragonina Olga Xirinacs reflexiona sobre la seva trajectòria i la situació precària de l'autor. Critica la "dictadura" del best-seller i la política de destrucció de llibres no venuts (trituració o incineració), alhora que reivindica el paper dels blogs com a nova via de resistència i creació literària.

  • 1h

    Vitalitat i Evolució del Món de la Cobla

    Evolució i Renovació de la Cobla L'episodi analitza la transformació profunda que ha viscut el món de la cobla en les darreres dècades. Després d'un període de decadència i envelliment de les plantilles, s'ha produït un autèntic «miracle» musical gràcies a la creació d'escoles de cobla i la incorporació massiva de joves i dones a les formacions. Figures Clau i Projectes Innovadors Es destaca la figura de Esteve Molero, músic de formació jazzística que ha aportat una visió fresca a la direcció de cobles. Un dels projectes més rellevants mencionats és el disc: "Bou Revisited: una revisió i modernització de la música de Vicenç Bou interpretada per la Cobla Marinada." L'Agenda Sardanista i Activitats El programa dedica una part extensa a repassar l'actualitat de la cultura popular: • Aplecs destacats: Es mencionen esdeveniments a Saret, l'Hospitalet de l'Infant (Aplec a la vora de la mar) i Santa Coloma de Queralt (Aplec del Romesco). • Concursos de colles: S'analitzen les competicions a Vilanova i la Geltrú i els campionats de colles veteranes. • Música en directe: El repàs inclou ballades a Tarragona (Sardanes d'estiu), el Vendrell i Creixell. Reconeixements i Cultura Es fa ressò del Premi Nacional de Cultura Popular atorgat a l'etnomusicòleg Jaume Ayats per la seva recerca sobre els orígens de la sardana actual. També es recorda la importància de les escoles municipals de música nascudes durant la transició com a motor de democratització cultural.

  • 59'

    Indústria química i reforma laboral a Tarragona

    Balanç i futur de BASF a Tarragona Joan Maria García Girona, director del centre de producció de BASF, analitza els resultats positius del 2011 i les perspectives per al 2012. Tot i el context de crisi, la planta de Tarragona ha demostrat una gran resiliència gràcies a la seva estratègia d'especialització. Transformació i valor afegit • La companyia ha passat de produir commodities (productes de baix valor) a centrar-se en specialities de gran valor afegit. • Un 60% de la producció es destina a l'exportació, reduint la dependència del mercat espanyol. • S'han eliminat plantes antigues per crear centres únics al món que fabriquen fungicides i catalitzadors específics. Inversions i logística: La terminal intermodal • Per al 2012 es preveu una inversió de 20 milions d'euros, el doble que en anys anteriors. • El projecte estrella és la terminal intermodal, una aposta pel transport ferroviari per guanyar competitivitat. • L'èxit d'aquest projecte depèn de l'arribada de l'ample de via europeu (tercer fil) a Tarragona. "El ferrocarril és molt més segur que el transport per carretera i ens permetria competir en igualtat de condicions amb el centre d'Europa." Anàlisi de la Reforma Laboral de 2012 Francesc Blasco, president del Col·legi de Graduats Socials, desgrana la lletra petita del nou decret llei, matisant els titulars sobre l'acomiadament. Canvis en l'acomiadament i contractació • Acomiadament improcedent: Es redueix de 45 a 33 dies per any treballat, però sense caràcter retroactiu per als drets ja adquirits. • Acomiadament objectiu: Es facilita l'ús dels 20 dies d'indemnització si l'empresa demostra una caiguda d'ingressos durant tres trimestres consecutius. • S'eliminen els salaris de tramitació en la majoria de supòsits d'acomiadament improcedent. Flexibilitat interna i convenis • Les empreses guanyen poder per modificar unilateralment condicions de treball i salaris per raons econòmiques. • Els convenis d'empresa passen a tenir prioritat sobre els sectorials o nacionals. • S'estableix un límit de dos anys per a la ultraactivitat dels convenis (la pròrroga automàtica quan caduquen). "La gran novetat no és tant l'abaratiment de l'acomiadament, sinó la capacitat de l'empresari per retocar salaris i condicions sense acord previ."

  • 57'

    Biennal Castellera i Balanç Industrial de Repsol

    Futur del Concurs de Castells i la Biennal L'episodi comença amb una entrevista profunda a Josep Bargalló, comissionat del Concurs de Castells de Tarragona, per parlar de la nova proposta de la Biennal Castellera. Canvis en el Model del Concurs • Es planteja l'ampliació del concurs a dues jornades (dissabte i diumenge) per permetre la participació de més colles (fins a un total de 30). • La voluntat és recuperar l'esperit obert de l'any 1932, evitant que el certamen es limiti només a les 14 colles de gamma més alta. • Josep Bargalló destaca la necessitat d'una direcció professionalitzada i permanent de la mà de tècnics municipals per garantir la presència institucional del concurs durant tot l'any. Impacte Econòmic i Turístic • El projecte busca convertir el concurs en el vèrtex d'un treball continuat de dos anys, potenciant la marca de Tarragona com a capital de la cultura popular. • Es proposa una actualització del preu de les entrades (de 3€ a 10€) per augmentar ingressos sense perdre competitivitat. • Es volen crear packs turístics que incloguin gastronomia i museus per retenir els visitants durant tot el cap de setmana. "Tarragona ha de fer cops de puny a la taula per ser reconeguda com a capitalitat en patrimoni i cultura popular." Situació de la Indústria Química i Repsol En la segona part, Joan Pedrerol, director del complex industrial de Repsol a Tarragona, analitza el tancament de l'any 2011 i les perspectives per al 2012. Balanç Econòmic i Plantilla • El 2011 es descriu com un any de manteniment i resistència davant la crisi global, amb un primer semestre positiu i una davallada en el segon. • Repsol manté una plantilla de 1.500 persones, amb un procés de rejoveniment constant (unes 50-60 incorporacions anuals per jubilacions). Inversions i Infraestructures Clau • Pla de Protecció Integral del Litoral: S'està executant una inversió de 130 milions d'euros en 4 anys. A finals de 2012 ja s'hauran invertit 90 milions. • Projecte de Canonades: Renovació i ampliació de les conduccions que van de la refineria al Port de Tarragona (40 milions d'euros) per potenciar l'exportació. • Eficiència Energètica: S'aposta per la cogeneració i la millora de la connexió elèctrica amb Endesa. Col·laboració amb el Territori • S'emfatitza la relació amb la Universitat Rovira i Virgili mitjançant el Centre Tecnològic de la Química i programes de beques. • Compromís amb esdeveniments futurs com els Jocs del Mediterrani 2017 i el concepte de Smart City.

  • 56'

    Balanç Anella Verda i Sector Construcció a Tarragona

    Recuperació del Patrimoni Natural: L'Anella Verda L'Ajuntament de Tarragona ha impulsat un projecte de senyalització i recuperació de la seva xarxa de camins històrics, que suma un total de 140 quilòmetres. Característiques de la Xarxa • S'ha completat una primera fase amb 70 quilòmetres senyalitzats, principalment a la zona de Llevant. • L'objectiu és crear una mobilitat dolça que connecti la ciutat amb espais d'interès natural i monuments romans. • Es fomenta la conservació del patrimoni, com ara els murs de pedra seca i els masos fortificats contra la pirateria. "El camí és el garant que tenim per poder arribar a certes zones en un territori majoritàriament privat." Gestió i Civisme • La brigada municipal s'encarrega del manteniment (desbrossament i ferms). • Es fa una crida a denunciar mitjançant el 112 l'accés de vehicles motoritzats, que malmeten el patrimoni empedrat. Situació Crítica del Sector de la Construcció Representants del gremi a Tarragona analitzen l'impacte de la crisi econòmica i les mesures governamentals del 2011-2012. Obstacles al Creixement • Manca de crèdit: Les entitats financeres han tancat l'aixeta del finançament tant a promotors com a compradors. • Inseguretat laboral: L'augment de l'atur frena la decisió de compra malgrat l'ajust de preus. • POUM de Tarragona: El retard en l'aprovació definitiva del pla urbanístic paralitza les inversions a mitjà termini. Mesures i Previsions • Es valora positivament el retorn de la desgravació fiscal per a la compra d'habitatge i l'IVA superreduït del 4%. • Els experts adverteixen que, un cop s'esgoti l'estoc actual, els preus de l'habitatge nou pujaran a causa dels costos irreductibles de construcció i sòl.

  • 1h

    Actualitat Sardanista i el 32è Festival Pau Casals

    Resum de l'episodi L'edició número 807 del programa 1, 2 i seguit ens apropa a les novetats més destacades del món de la sardana i la música de cobla. L'episodi se centra especialment en la presentació del 32è Festival Internacional de Música Pau Casals al Vendrell, així com en diverses iniciatives de la Federació Sardanista de Catalunya per professionalitzar i quantificar el sector. Temes Principals Gestió i Cens del Sardanisme • La Federació Sardanista de Catalunya, sota la direcció de Joaquim Rocabado, ha llançat una enquesta per crear un cens real de l'activitat sardanista. • L'objectiu és disposar de xifres oficials per presentar davant d'administracions i possibles empreses de mecenatge. • Es discuteix la dificultat de quantificar qui és realment sardanista: només els que ballen o també els que escolten la cobla. 32è Festival Internacional de Música Pau Casals • Entrevista amb Oriol Doldrà sobre la programació d'enguany al Vendrell. • Malgrat una reducció del pressupost de quasi el 50%, el festival manté 12 concerts de gran qualitat. • Destaca la presència de la Cobla Marinada amb dos concerts: un de més tècnic que explora nous camins i un altre de caràcter familiar amb el divulgador David Puertas. Actualitat de les Colles i l'Agenda d'Estiu • S'anuncia el meritori segon lloc de la colla Tarragona Dansa al concurs de Vic. • Repàs exhaustiu de l'agenda d'aplecs (El Pla de Santa Maria, Foix, Salou, Tarragona i l'Hospitalet de l'Infant). • Especial menció al cicle de ballades d'estiu a la Rambla Nova de Tarragona i les festes del barri del Serrallo. Innovació i Altres Estils • Escultem la Principal d'Amsterdam, una formació de músics holandesos que fusiona el so de la cobla amb influències del jazz i la música clàssica. • Cloenda del programa amb la Companyia Elèctrica Dharma, destacant la col·laboració d'instrumentistes de cobla com Jordi Molina i Enric Ortí en la música rock i fusió. "Volem presentar davant la societat les xifres reals del moviment que representem per fer valer el nostre potencial."

  • 50'

    Anàlisi Eleccions 20-N: El tomb històric a Tarragona

    Resum de la Jornada Electoral del 20-N L'edició especial de Tarragona Ràdio analitza els resultats de les eleccions generals del 20 de novembre de 2011, unes eleccions marcades per la majoria absoluta del Partit Popular a escala estatal i un canvi de cicle sense precedents a Catalunya i Tarragona. Resultats a Tarragona Ciutat i Demarcació El debat destaca la situació única de la ciutat de Tarragona com a punt d'inflexió electoral: • Victòria històrica del PP: Per primera vegada en democràcia, el Partit Popular guanya unes generals a la capital, convertint-se en l'única capital de demarcació catalana amb aquest color. • Convergència i Unió (CiU) s'imposa a la província: Supera per primer cop el PSC en el conjunt de la demarcació. • L'enfonsament del socialisme: El PSC perd milers de vots a la regió, deixant de ser la força dominant. L'Aval a les Polítiques del Govern Mas Un dels punts centrals de la tertúlia és si la victòria de CiU a Catalunya suposa un suport a la seva gestió: • Es discuteix si el votant ha validat la política de retallades o si simplement ha buscat un vot útil de "refugi" davant la crisi. • > "La conseqüència del resultat és l'aval que té el govern d'Artur Mas per continuar fent la política que ells diuen que és l'única possible." Crisis i Renovació en l'Esquerra Els analistes posen el focus en la situació interna del Partit Socialista: • Es critica la manca de lideratge i la tardança en la celebració de congressos per renovar l'estratègia. • Es compara la renovació generacional de CiU o ERC amb l'estancament de l'aparell del PSC. • L'aparició de Amaiur al País Basc es veu com un nou focus que desplaçarà el "problema català" de l'agenda de Madrid. Perspectives de Futur i Política Local El futur d'Alejandro Fernández (PP) i les possibles mocions de censura a l'ajuntament de Tarragona planegen sobre el debat, tot i que els analistes preveuen que el líder popular prioritzarà la seva carrera a Madrid abans que l'alcaldia immediata.

  • 59'

    Corredor del Mediterrani i Congrés de Santa Tecla

    Anàlisi del Corredor del Mediterrani a Tarragona El programa dedica una part central a analitzar la decisió de la Comissió Europea de declarar el Corredor del Mediterrani com a projecte prioritari. Diversos experts debaten l'impacte d'aquesta infraestructura per a l'economia catalana i, específicament, per al Port de Tarragona. Punts clau del debat sobre infraestructures • La complexitat del traçat: S'exposa que el corredor inclou una bifurcació a Tarragona que connecta amb Madrid i Saragossa, el que l'expert Òscar Palau defineix com una oportunitat per a la ciutat per actuar com a node logístic. • El dilema del tercer raïl: S'analitza la instal·lació d'un tercer rail a la línia de la costa com una solució ràpida i econòmica, però amb el risc d'hipotecar el projecte definitiu de la façana marítima de Tarragona. • La pressió empresarial: Joan Amorós (Fermet) i representants de la FEAT i l'AEQT coincideixen que cal seguir pressionant el govern espanyol perquè les inversions s'executin realment i no es dilueixin en un "cafè per a tothom". "Tarragona és la pedra angular de la logística de l'estat espanyol pel seu posicionament geogràfic." Congrés Internacional sobre Santa Tecla La segona part de l'episodi se centra en la figura de la patrona de Tarragona a través d'una entrevista amb mossèn Josep Maria Gabaldà. La importància del congrés i la recerca • Objectiu científic: El congrés busca allunyar-se de la llegenda per apropar-se a la persona històrica i al seu paper com a evangelitzadora i deixeble de Sant Pau. • Projecció internacional: Amb ponents d'Itàlia, Àustria i els Estats Units, el congrés situa Tarragona com un centre d'estudi del cristianisme primitiu. • Estrena de noves instal·lacions: L'esdeveniment serveix per inaugurar la remodelació de l'edifici del Seminari, que s'obre a la ciutat com un espai de diàleg i cultura.

  • 59'

    Tarragona, seu dels Jocs Mediterranis 2017: proclamació i eufòria

    Proclamació Històrica a Mersin L'episodi recull el moment culminant del 15 d'octubre de 2011, quan el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM), reunit a Turquia, va anunciar que Tarragona organitzaria els Jocs del 2017. La decisió es va prendre per majoria absoluta des de la primera ronda, amb un resultat ajustat de 36 vots per a Tarragona davant els 34 d'Alexandria (Egipte). Reaccions i Emoció Institucional L'anunci va desfermar una onada d'eufòria tant a la delegació desplaçada a Mersin com als carrers de la ciutat: • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros va expressar la seva felicitat visiblement emocionat, destacant que aquest esdeveniment seria un punt d'inflexió per a la ciutat i el seu territori. • El president del COE, Alejandro Blanco, va subratllar la solidesa de la candidatura i el treball coral entre institucions. • Pere Valls, vicepresident de la candidatura, va viure el moment amb una gran càrrega personal, recordant el camí iniciat anys enrere. Impacte i Futur del Projecte Durant el programa, diversos experts i polítics van analitzar què representaria per a la zona: • Dinamització econòmica: En un context de crisi financera, els jocs es veuen com un motor per a la inversió privada i la millora d'infraestructures. • L'estat del territori: Es va destacar la importància de les subseus (Reus, Vilaseca, Salou, etc.) i el paper fonamental dels 4.000 voluntaris que van donar suport al projecte. "Tarragona és avui el centre del món esportiu; hem demostrat que estem preparats com a ciutat, com a territori i com a país." Celebració ciutadana El resum també connecta amb la Rambla Nova, on centenars de tarragonins van celebrar la victòria amb banderes i clàxons, evidenciant l'alta autoestima i la il·lusió col·lectiva pel futur olímpic de la ciutat.

  • 1h

    Agenda Sardanista, Punts Lliures i Actualitat de Cobla

    Panorama del món sardanista i l'agenda cultural L'episodi d'avui ofereix un repàs exhaustiu de l'activitat sardanista a les comarques tarragonines i la resta de Catalunya. Es destaca la celebració del 87è Concurs de Colles Sardanistes a la Plaça Major de Vic, un esdeveniment clau per al Campionat de Catalunya on participarà la colla local Tarragona Dansa. Agenda d'Aplecs i Ballades • Aplecs destacats: Es mencionen el 59è Aplec de Ripoll i el 36è Aplec de Sant Antoni a El Forn. • Cicles d'estiu: Inici del cicle de sardanes a la Rambla Nova de Tarragona amb la Cobla Cossetània i programacions especials a Salou. • Activitat internacional: L'Esbart Dansaire de Tarragona participa en el Festival de Folclore de Nimes, a França. La Música: Francesc Cassú i Ricard Viladesau El programa analitza obres clau de la tradició: • Es presenta la sardana "El pati de l'abadia" de Francesc Cassú, interpretada per la Princial de la Bisbal, destacant la seva originalitat i l'absència d'introits per a l'audició. • Es ret homenatge a Ricard Viladesau, considerat el més gran intèrpret de tenora, amb l'obra "Perdó" (1948), dedicada a la seva esposa. Secció Especial: El fenomen dels Punts Lliures Aquest segment explora la modalitat de la sardanova, creada per Santi Arisa, que fusiona la cobla tradicional amb bateria i baix elèctric. "Els Punts Lliures són gairebé com un rap de noms curiosos que cada colla inventa per als seus passos." Es detallen noms curiosos de passos com l'escombra, la bicicleta o el cigarret de la Montse, i s'explica la dificultat tècnica de coordinar aquests moviments ràpids i polits. Notícies i Discografia • Es discuteix la crisi discogràfica i les noves solucions com el micromecenatge de la Cobla Sabadell o els discos a preus populars (5 euros) de la Cobla Principal de Cassà. • Es tanca amb l'anècdota de les errades en els programes impresos, com la confusió entre l'ermita de "Collbàs" i una marca de cigars.