Cafè, copa i puro
Cafè, copa i puro
Programa

Cafè, copa i puro

Cada divendres a ‘La Veu de Tarragona. Camí dels 40’ us convidem a descobrir una nova història a la nostra secció d’entrevistes en profunditat. Parlem amb personatges coneguts i no tan coneguts, explorant la seva vida, trajectòria i pensament. Ho fem amb calma, sense presses, aprofundint en els detalls que defineixen qui són i què els mou. Un espai per escoltar i entendre, més enllà de la superfície. Una entrevista on, a banda dels convidats, pot entrar als estudis de la Tarragona Ràdio un confident. I la gràcies, quan en qualsevol sorpresa, és que el convidat o convidada, es clar, no ho sap.

·17 episodis
RSS

episodis

13-17 de 17
  • 34'

    Ramonet Domènech: El "barber cantaire" que fa ballar l'ànima amb Doble R

    Ramonet Domènech, el "barber cantaire" de la Part Alta, és una figura singular que ha dedicat la seva vida a la música i a l'ofici de perruquer. Fundador del grup ‘Doble R’, va començar a emocionar la gent amb les seves cançons, ajudant a crear històries d’amor a les pistes de ball. Amb una trajectòria que es transmet de generació en generació (el seu fill Òscar és bateria del grup "Chicanos", i perruquer), Ramonet continua cantant com el primer dia, un mestratge que segueix mantenint viu a "El Jardín de las Delicias", el lloc de trobada i on actua cada cap de setmana. A l’estudi de Tarragona Ràdio, una sorpresa que l’ha emocionat: dos membres fundadors del grup, Ramón Vidal (guitarra i veus) i Manolo Rodríguez (baix i veus), han aparegut per compartir la seva història. Tot i que la seva vida ha estat marcada per la música, també conserva una passió per la seva feina de barber, que va heretar del pare. Ramonet és, a més, un home de gran cor i esperit, que ens ha fet passar una molt bona estona ja inesborrable aquest divendres.

  • 36'

    Rosa Maria Virolés, la magistrada tarragonina que ha fet història al Tribunal Suprem

    Magistrada emèrita del Tribunal Suprem, la tarragonina Rosa Maria Virolés recollia recentment, el 2024, el Premi Justícia de Catalunya, el màxim guardó que atorga el país en reconeixement a la trajectòria judicial. Creu que encara avui “falta una cultura de la igualtat” en l’àmbit judicial. Considera que no n’hi ha prou que ho diguin les lleis, ja que “des de 1978 es parla de la igualtat“. Afirma que “aquesta encara no s’ha assolit“, tenint en compte que al Tribunal Suprem hi ha “una vuitantena de magistrats, però només una trentena són dones“. Va emetre la primera sentencia signada únicament per magistrades. En una àmplia entrevista hem parlat d’actualitat, i de la seva trajectòria, però també de la Tarragona que recorda de la seva infantessa, quan els pares anaven al Moto Club, i amb les amigues jugaven a la Rambla Nova. Sí, la seva vida es va viure en femení, les amigues, la mare i tres germanes. I ella era la del mig, que acostuma ser la que paga els plats trencats de dalt i de baix. Però la virtut de la temprança de caràcter tant necessària pel poder judicial, ja es començava a forjar en aquella època. Un cop l’any, veien passar els misteris de la Setmana Santa, que també la van captivar. El que no s’imaginava llavors, és que un diumenge de Rams acabaria sent ella la qui fes el Pregó de la Setmana Santa.

  • 37'

    Eustaqui Vallès i Delmàs, el mestre restaurador que ha deixat empremta a Tarragona

    Amic de Serra i Vilaró, deixeble de Saumells i Martorell, ha treballat amb Theodor Hauschild i per les seves mans han passat tots els vestigis de la Catedral i infinitat d’obres a la ciutat i al territori. De vegades ens preguntem perquè la vida ens ha portat cap a un camí, o cap a un altre... Però si per atzar has nascut un 23 de setembre, el mateix dia que la teva mare (Teresa) i al seu torn la teva àvia, és que alguna cosa està passant. Més encara si al llarg de la teva vida acabes restaurant el magnífic retaule de Santa Tecla. Els grans mestres sempre diuen que el que val la pena a la vida és traspassar els coneixements als deixebles. I ell n’ha tingut uns quants, i dels bons, com Lluís Maria Saumells o Salvador Martorell, amb qui aprendria l’ofici i la tècnica, o l’admirat Joan Rebull. Ha fet sortides i compartit pensament, amistat i sopars amb Apel·les Fenosa, amb qui combregaven en l’estima per la natura: ara cap a les muntanyes de Prades, ara cap a Farena. Però el millor eren les festes que feia a casa seva, l’Apel·les, on hi anava “la flor i nata de Barcelona”. El nostre convidat al ‘cafè, copa i puro’ és una persona senzilla, humil, amb mirada pura i mans d’àngel. Eustaqui Vallès i Delmàs, llicenciat en Belles Arts, i especialista en restauració.

  • 27'

    Pascuala Juan Hernández, 102 anys de vida i història amb un somriure encomanadís

    Pascuala Juan Hernández, una mestressa de casa de 102 anys. La convidem un dia abans del 8M, perquè a dones com ella li haurien de fer un monument a l’entrada de cada poble i ciutat. Ha viscut la dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil Espanyola i la postguerra, però ara viu a la ciutat de l’eterna primavera, a Tarragona, i ho fa amb un somriure i una simpatia encomanadissa. Potser el seu caràcter es va fornir en la petita localitat de la ruta de Carinyena, terra de bons vins, el poble de Codos, on va néixer i créixer. Ja fa unes dècades anys que va venir d’aquest petit poble de Saragossa, a l’Aragó, de poc més de 200 habitants. De petita, era la gran de cinc germans, i li agradava ajudar el seu pare. Eren temps difícils, però no el va faltar mai menjar, tenien cabres, ovelles, oliveres... Quin és el secret per viure més de quatre quarts de segle? Ella diu que no fa res especial. De Fet, menja de tot, i més que la seva filla, i la seva néta.

  • 51'

    Olga Xirinacs rescata la memòria de Nora Holmboe i emociona amb una sorpresa a ‘La Veu de Tarragona’

    Olga Xirinacs remou la memòria dels descendents d’una família noruega establerta a Florida, rescatant de l’oblit la història de la seva besàvia, Nora Holmboe, enterrada l’any 1936 al Cementiri dels Jans, a Tarragona. L’escriptora tarragonina estrenava la nova secció d’entrevistes en profunditat a la «Veu de Tarragona», el «cafè, copa i puro». La connexió amb la història de la Nora va anar més enllà quan Xirinacs va descobrir que ella mateixa havia nascut el mateix any que ella va morir, el 1936. Aquesta coincidència i la solitud de la tomba van inspirar l’autora tarragonina a escriure una obra que va rebre el Premi Ramon Llull. La novel·la va arribar a mans del besnét de la Nora, Santi Gabino, que treballa a l’Athens Theatre de DeLand, a Florida, i que ha intervingut per sorpresa de l’Olga al programa. L’Olga Xirinacs és un referent de les lletres catalanes i no necessita presentació a Tarragona. Ha publicat una norantena de llibres, i ara escriu el següent. Encara no té títol, però l’ha anomenat «llibre crossa», ja que li permet encarar la vida i seguir avançant. Ens ha acompanyat una bona estona, amb sorpresa inclosa. Fins i tot hem ballat en directe amb ella, la gran poeta i escriptora Olga Xirinacs.